Pràctiques d'estiu - berenar de cloenda - invitació

El proper dijous, 30 de setembre, tindrà lloc un berenar al qual assistiran els estudiants que han participat en la campanya d'enguany de les pràctiques d'estiu a l'estranger, i altres persones implicades en la seva organització.

No te'l pots perdre si tens ganes de compartir amb ells una estona d'esbarjo, constatar personalment com els ha anat l'experiència, i escoltar les seves "batalletes".

Ens trobarem al Fornet de Bell-lloc (carrer Comtes de Bell-lloc, 107), molt a prop de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, a les 19 h. És un forn situat a tres minuts de la Facultat, amb un pati interior. Mapa de localització.

Instituto Cervantes de Tunis 2010

Hola,

Un cop acabada la meva experiència a Tunis, us escric un decàleg a tenir present...

1. L'experiència de fer pràctiques a l'estranger és molt recomanable, pel que aprendreu a la biblioteca, pel que visitareu i pel que aprendreu... de la vida.

2. L'Instituto Cervantes val la pena, la gent i l'ambient són molt agradables. La feina (si és com aquest any) serà d'auxiliar: atenció al públic, revisió de prestatges, senyalització... coses així senzilles.

3. El país és barat i s'hi pot viure bé: fer excursions pels voltants de Tunis o visitar la medina de la ciutat no té preu.

4. Aneu amb ganes de passar calor (això sí, hi ha molt bones platges on refrescar-se! Tota la zona del Cap Bon... i trenta mil més).

5. Hi ha força espanyols per la ciutat que podreu conèixer, així com autòctons :)

6. Si sou noies... podreu vestir amb normalitat (escot, faldilla, el que sigui!) això sí, rebreu piropos pel carrer constantment porteu la roba que porteu (cal anar amb moltes ganes i tenir paciència! i al final, aprendre quatre trucs per fer-ho més lleuger...).

7. I sobretot...... assegureu-vos que no caigui en temps de Ramadà! Tres dies fan gràcia, és fins i tot recomanable veure-ho per saber de què va, però un mes sencer pot arribar a ser durillo -ho diu la veu de l'experiència i les veus d'aquí...-. Atenció per l'agost 2011!!

8. Si parleu francès o àrab tot seria més fàcil, però al Cervantes tothom parla espanyol, fins i tot els tunecinos farien l'esforç, i a la Medina us sentireu com a "casa" (?!) (Pantoja! Villa Maravilla! Aquí más barato que en Andorra!...).

9. Encara que dels més light, recordeu que es tracta d'un país musulmà.

10. Si busqueu exotisme, playas de ensueño, casetes blanques vora el mar, bons dolços (abstenir-se al·lèrgics a la mel) i, sobretot, si esteu disposats que cada dia sigui una Experiència (en majúscules), escolliu el Cervantes de Tunis.

Bon voyage à tous,
Caterina

Music Library - Cardiff University

Hola a tothom,

Fa un parell de setmanes que vaig tornar de Cardiff. Allà vaig gaudir d'una beca d'estiu per a treballar a la biblioteca de música de la Universitat de Cardiff. Els meus projectes van ser semblants als de l'Inma Tortosa, que hi va estar el mes de juliol, i coincideixo amb ella amb la descripció del lloc i dels companys.

Va ser molt interessant poder treballar amb materials rars. Vaig estar ajudant a transferir material del magatzem a l'Arxiu que incloïa partitures impreses tres segles enrere. Vull destacar l'hospitalitat amb què em van acollir a la biblioteca, tothom s'ha ofert a ajudar-me en tot moment per fer la meva estança més fàcil i fins i tot em van venir a recollir a l'estació de tren el primer dia per portar-me al que havia de ser casa meva durant un mes.

Quant a l'idioma, evidentment que tenir un bon nivell d'anglès ajuda molt, però a Cardiff la gent, en general, destaca per ser molt amable i amb molt bona voluntat per entendre's amb els estrangers. Això sí, confesso que l'accent gal·lès em va resultar particularment tancat, però si s'hi posa una mica d'interès, cada dia ho sembla menys. Res com tenir una bona actitud.

Personalment m'ha resultat una experiència molt enriquidora i molt recomenable. Si algú s'està pensant escollir Cardiff com a destí, m'ofereixo a respondre preguntes concretes. En qualsevol cas, aquí van alguns detalls que a mi em causaven una mica de neguit abans d'anar i que potser a algú el pot ajudar a decidir-se:

- La biblioteca de música és petita, amb un tracte molt familiar amb els usuaris. Els companys i la directora són molt hospitalaris i t'impliquen en els temes laborals com un més. Sí que és veritat que els coneixements de l'idioma poden condicionar tasques, però es confia en la professionalitat del becari.

- La ciutat és fàcil de recórrer a peu i el preu del transport públic no és prohibitiu. Els grans atractius de Cardiff són el centre -amb una biblioteca central espectacular que ningú es pot perdre-, el castell, la badia -que és una zona moderna de lleure abocada al mar- i els parcs. Que ningú no es confongui quan parlo de mar. Aquí no hi ha platja ni es respira aire mariner. Cardiff es la capital de Gal·les des de fa menys d'un segle, té història minera i industrial per la comunicació marítima, i fora del centre, que és un conglomerat comercial ideal per als amants del shopping i de Starbucks, la resta són tot barris residencials de casetes baixes més o menys elegants segons la zona. Si voleu anar a prendre alguna cosa a algun lloc una mica diferent, us recomano molt el bar/restaurant de l'institut d'Art, al costat del museu nacional.

- L'allotjament el pots aconseguir a través de la universitat, que t'ofereix la possibilitat d'estar-te en alguna residència, o bé pel teu compte. Jo vaig decidir compartir pis per sentir-me més integrat i ho vaig trobar a partir de Student Mundial. La casa no estava malament, però francament, no era cap meravella. Me n'alegro d'haver compartit, més que no pas estar-me en una residència perquè els meus quatre companys de casa eren molt agradables, a més, va ser interessant compartir conversa amb una danesa, una alemanya, un italià i un anglès. Tot i així, és difícil trobar coses interessants a distància.

- El clima... M'hi vaig trobar amb pluja gairebé cada dia, però el paraigua el vaig treure ben poc. Normalment és una pluja fina que no cala i que només dura uns minuts. Amb un calçat de pell fineta i una jaqueta impermeable pots anar tan a gust passejant pel carrer. Això sí, quinze graus a l'agost és tota una experiència, almenys per mi que identifico vacances amb sol i platja! Només dic que després de passar la primera nit, a la meva hora de dinar em vaig dedicar a comprar un edredó i un pijama llarg. Però que ningú no s'espanti, també he anat amb màniga curta pel carrer sense passar fred i en algun moment hauria canviat amb molt de gust els meus texans per uns pantalons curts. Quan surt el sol -rarament- ho fa de veritat. A canvi de la pluja, us ho trobareu tot ben verd.

- Cardiff no és una ciutat molt cara. Si algú té el referent de Londres, millor que no es deixi condicionar. Si mireu als webs de turisme veureu que hi expliquen que és una de les ciutats més barates del Regne Unit. A més, penseu que de la beca rebreu alguns diners. Almenys aquest any, la Universitat de Cardiff no oferia diners per al becari/ària, però penseu que el Mòbils reben ajuts d'empreses que ajuden a financiar part de l'estança. Si ho pregunteu a l'Amadeu Pons us ho aclarirà tot.

- Si algú vol fer turisme, ho pot fer també fora de la ciutat. Un Cardiff bàsic es pot fer en tres o quatre dies, i després el tren et comunica amb Bristol i Bath (molt recomenables), amb la costa gal·lesa i els parcs naturals. Si agafeu trens, pregunteu sempre els preus d'anada i tornada, sol sortir molt a compte. Però aneu disposats a ser turistes sota la pluja! Seria ideal tenir cotxe per poder fer recorreguts, però això ja depèn de cadascú. Per cert, conductors i vianants, recordeu que aquí es condueix per l'esquerra. (Per cert, a la foto teniu una vista de la novíssima biblioteca central).

- Hi ha un aeroport a Cardiff, però la combinació de vols enguany no és bona si vas des de Barcelona. L'opció més adient seria anar fins a Bristol, des d'allà surten autobusos a l'estació cada deu minuts (6 lliures de trajecte i anada i tornada més econòmic vàlid per un mes), el trajecte en bus és una mitja hora, després des d'allà un tren Cardiff per unes deus lliures i menys d'una hora. Si algú decidís anar des de Londres -mai se sap- que es miri amb antel·lació els bitllets a través del web del Railway, la diferència de preu pot ser espectacular segons les hores i les estacions des d'on l'agafis -si ho fas amb temps, clar-, parlem de gairebé seixanta lliures a menys de vint.

Genève, OIT 2010

Ginebra, OIT

Aquest estiu ha estat dels millors que puc recordar. L'opció de fer unes pràctiques d’estiu fora del nostre país penso que és una oportunitat que ens ofereix la nostra facultat que cal aprofitar, ja que no interfereix en absolut en el transcurs del curs, i pel contrari, és una experiència única tant a nivell professional com a nivell personal.

En el meu cas he estat en Ginebra, i començaré per parlar una mica de la ciutat i a continuació de l'OIT (Organització Internacional del Treball), que és el centre on jo he estat de pràctiques durant 2 mesos (juliol i agost).

Ginebra és una ciutat relativament petita, d’uns 190.000 habitants. Però a l’estiu és plena de vida, ja que al ser la seu de la majoria dels organismes internacionals, moltes persones de diferents països es desplacen fins a Ginebra per fer “stages” en algun d’aquests organismes.

A més durant l’estiu són les festes de la ciutat, on pots gaudir de menjars d’arreu del món, a més d’un ambient d’allò més internacional: concerts gratuïts de música típica africana, llatina, índia, francesa, etc.

El tema que és una mica complicat és l’allotjament ja que és difícil torbar-ne –tant a residències com a pisos compartits- i és important començar mesos abans aquesta cerca.

Respecte a les pràctiques en si, jo vaig estar a l'OIT, i haig de dir que ha estat una experiència única. L’OIT és un organisme enorme, que es divideix en departaments. En el cas dels estudiants que venim de Biblioteconomia i Documentació estem en el departament d’Informació. L'OIT reconeix com a idiomes oficials l’anglès, el francès i el castellà, però s’ha de dir que aquest últim gairebé no s’utilitza i poca gent el domina. Per tant, cal tenir una mínima base de francès o anglès per poder-te defensar a la feina.

Per l’altra banda, a cada intern se li assigna un projecte. En el meu cas el meu projecte ha consistit a analitzar una base de dades on es buiden retalls de diaris, revistes, comunicats de premsa, etc. que parlen de l'OIT des del 2010. Un cop acabes el projecte, uns 3 o 4 dies abans de marxar, has de fer una exposició davant del departament d’Informació (en el meu cas va ser un públic inesperadament gran, ja que també hi va assistir el departament de comunicació) en anglès o francès explicant en què ha consistit el teu projecte, els principals problemes que has tingut i com els has anat solucionant. Per dur a terme el teu projecte, se t’assigna un “tutor” que et guia, t’ajuda, etc. en tot moment, i amb el qual pots anar solucionant qualsevol problema que se’t presenti. Al principi tot sembla molt gran, però la gent és molt amable, estan acostumats a un ambient de gent estrangera, i no mostren problemes en ser més pacients pel tema de l'idioma.

Per acabar, només repetir que és una experiència que recomano a tothom, sigui quin sigui la destinació, però en el meu cas puc dir que si hagués de tornar a triar, faria la mateixa elecció.

Per qui s’estigui plantejant fer les mateixes pràctiques l’any vinent, que no dubti a ficar-se en contacte amb mi per qualsevol dubte: laurahorcajo@msn.com.

Finalment, us deixo una foto meva en el que ha estat durant dos mesos el meu lloc de treball.

Laura.

UNHCR - Archives and Records

Les meves pràctiques d'estiu a l'estranger les he realitzat a l'arxiu de l'ACNUR. L'ACNUR s'encarrega de donar asil a tots aquells refugiats que estan perseguits al seu país d'origen per qüestió de sexe, raça, religió, creences polítiques o perquè hi ha un conflicte bèl·lic al seu país. Actualment també dóna asil a aquelles persones a les quals se'ls neguen els seus drets perquè no tenen la ciutadania. L'arxiu de l'ACNUR gestiona els documents que provenen de les accions jurídiques per defensar els refugiats i els documents del treball a les oficines al lloc on hi ha el conflicte, com també gestionen documentació d'organitzacions humanitàries anteriors a l'ACNUR (IRO o UNRRA).

Vaig dur a terme dos projectes:

-Arxiu històric: inventari i preservació del fons (entre altres, vaig preservar un fons de fotografies dels refugiats de la Segona Guerra Mundial molt interessant i un dels més grans que vaig treballar) (també vaig treballar el fons de la Guerra del Vietnam amb altres dues arxiveres japoneses molt simpàtiques).

-Records Managment: actualització de protocols relacionats amb la gestió dels arxius on-line, actualització dels noms i dades bàsiques dels refugiats, canvis de format (de paper a digital) d'algunes normatives sempre relacionades amb la gestió de la documentació.

Pel que fa al programari que utilitzen en aquest arxiu, vaig poder conèixer un programa per a la gestió de la documentació en paper (IRIMS) i un altre programa per a la gestió de la documentació on-line (Livelink).

L'idioma oficial de la ciutat on està ubicat l'ACNUR és el francès, però amb un bon nivell d'anglès pots entrar a treballar a les organitzacions internacionals. Tot i que saber una mica de francès no està de més i pels ginebrencs indica respecte cap a ells. Pel que fa al tracte amb la gent de l'ACNUR ha estat millor impossible. La gent és molt agradable: amable, respectuosa, atenta i això s'encomana. Per tant, el clima de treball perfecte. I us diré un secret, la "jefa" de l'arxiu és catalana! A part de ser una de les persones més carinyoses que he conegut mai.

M'estaria parlant hores i hores de la meva experiència ginebrenca (molt més en positiu que en negatiu), però crec que és millor que ho descobriu per vosaltres mateixos.

Bons desitjos.

Meri.

Roma città eterna

Hola!

Soc la Mayte i he fet les pràctiques d’estiu a l’Instituto Cervantes de Roma. No havia estat mai a Roma i l’experiència ha estat del tot positiva. Roma és una ciutat impressionant, allà on miris trobes història de fa anys i panys, restes arqueològiques, obres d’arts de fa mil·lennis i tot barrejat amb religió, tradició, bon menjar i el culte al cos i caràcter obert dels italians.

Quant a l’allotjament, és interessant que estigui el més a prop possible del centre. S’ha de tenir en compte que les distancies a Roma són molt llargues i també que la seva xarxa d’autobusos, tot i que molt vellets i sense aire condicionat, és prou potent. La seva xarxa de metro es redueix a dues línies que només cobreixen el centre històric. Jo vaig tenir molta sort. Inicialment vaig cercar a webs com: Affittasi.com, Easy Stanza i Italyrents.com i també vaig provar sort amb el pis on havia estat la noia de l’any anterior. Tenia una habitació lliure, per tant vaig poder compartir pis amb dues noies. El pis estava situat al barri Africà, a vint minuts en bus del Cervantes.

La biblioteca María Zambrano, on vaig desenvolupar les pràctiques, va començar la seva activitat l’any 1949. Com totes les biblioteques dels instituts Cervantes, té com a missió donar resposta a les necessitats de formació, informació i oci dels propis alumnes del centre i també de tots els usuaris interessats en la llengua i cultura espanyola i hispanoamericana. Te una col·lecció d'uns 30.000 exemplars i està en constant augment. És l’única biblioteca depositària de les publicacions de l'Associazione Ispanisti Italiani (AISPI) i una altra particularitat és el seu fons sobre María Zanbrano, escriptora i filòsofa molt vinculada a la ciutat de Roma.

Una grata sorpresa va ser descobrir que també disposa d'un petit fons d’antiquària que va ser la meva primera tasca en arribar a la biblioteca. A causa del poc personal de què disposa la biblioteca les necessitats d’ajut són constants.

Actualment hi treballen a estructura dues persones: la directora Milagros, i la bibliotecària Gemma. Com a personal auxiliar de suport reben l’ajut de Marina, amb contractació temporal. El meu treball al centre ha consistit en catalogació de nou fons i revisió i correcció de fons ja catalogat. He après molt treballant al costat de Milagros, és una persona molt rigorosa i amb molta experiència.

Després de la meva estada, puc dir que les pràctiques d’estiu són una experiència mol i molt recomanable... fins la propera!!!

Saluditos des de Mèxic

Hola!

Sóc en Joan Homet. Aquest any he acabat la diplomatura i ja fa més de 2 setmanes que estic a Mèxic realitzant les pràctiques d'estiu a la biblioteca José Maria Lafragua de Puebla i l'experiència està sent molt profitosa tant professionalment com turísticament.

La biblioteca on treballo és especialitzada en fons antic, ja que dins del seu fons bibliogràfic hi trobem més de 55.000 llibres impresos dels segles XV, XVI, XVII i XVIII. Estic treballant a la secció de catalogació, els primers dies em van ensenyar com catalogaven, ja que utilitzen unes etiquetes específiques dins del Marc21 per catalogar fons antic i després de 3 dies que em van dedicar sessions de formació el que estic fent és ajudar-los a catalogar el seu fons antic com un membre més del seu equip de treball.

Com que treballo als matins, disposo de les tardes lliures per poder visitar la ciutat a on sempre hi ha coses a fer: visitar la multitud de petits museus existents, perdre'm per llibreries on es poden trobar autèntiques relíquies literàries a un preu molt assequible o simplement passejar i observar, ja que en qualsevol carrer o racó et trobes coses que sorprenen.

Cal dir que el centre històric de la ciutat mostra impressionants edificis d'arquitectura colonial espanyola, i pel mateix ha estat declarat com a "Patrimoni de la Humanitat" per la UNESCO. De tots els edificis colonials, el més impressionant és la Catedral, la qual presumeix ser la més gran de Llatinoamèrica, l'estil de la qual és neoclàssic.

Els caps de setmana els aprofito per fer turisme, he anat a veure museus, esglésies, les piràmides, poblacions indígenes i poblets rurals perduts pel centre de Mèxic a on sembla que el temps s'hagi aturat des de fa segles.

Un capítol a part és el menjar, ja que val la pena anar a Mèxic només per assaborir els seus plats típics, ja que hi ha centenars d'opcions per escollir.

També m'ha sorprès positivament el tracte rebut per part dels mexicans, ja que la majoria és gent que viu amb molt pocs recursos, molt humils i que de seguida que et coneixen t'obren les seves portes. Crec que la cultura europea té molt a aprendre d'ells, de la seva manera de viure i de veure la vida.

Coincidint amb la meva estada a la biblioteca Lafragua he pogut assistir a la presentació del projecte "Los Primeros Libros de las Américas" que és un projecte on col·laboren biblioteques de Mèxic, Estats Units i la Complutense de Madrid, que el que fan és donar a conèixer visualment aquells llibres produïts durant el primer període de la impremta a Mèxic, des de l'any 1539 fins a finalitzar el segle XVI. El que estan fent és digitalitzar completament els llibres per posar-los posteriorment a Internet lliurement perquè tothom els pugui consultar.

Tot seguit us adjunto un parell de fotografies, en una podeu veure la sala general de consulta de la Biblioteca José María Lafragua i en l'altra podeu veure el que escriu davant de la Piràmide de la Lluna:

Pràctiques d'estiu a l'ETH (Zuric, Suïssa)

Hola,

Me llamo David y os escribo desde Zúrich, donde estoy realizando las prácticas de verano con la Eidgenössische Technische Hochschule (ETH) durante agosto y septiembre. Por ello, y como es menester en este Blog, comentaré algunos aspectos de mi experiencia como becario aquí.

Suiza es pequeña, muy pequeña. Sin embargo, tiene una diversidad cultural extraordinaria, algo que asimismo ha sido asumido como seña de identidad (cuatro idiomas oficiales, diferentes tradiciones, gastronomía...). El cantón de Zúrich pertenece al área suiza de habla alemana, aunque calificarla de particular con respecto al alemán estándar es quizás quedarse corto. De hecho, los alemanes (que por cierto son más del 20 % de la población de la ciudad) suelen mofarse de su extraña manera de pronunciar las letras, su entonación y el utilizar siempre diminutivos, algo que por cierto que no deja de ser puesto en relación de modo peyorativo al tamaño reducido de su país.

La ciudad de Zúrich está bien, no disgusta. No pasa del medio millón de habitantes, gente amable y más discreta que acogedora, que disfruta de una ciudad monumental preciosa y a la vez sencilla... Con una naturaleza de postal en todo su entorno y aspectos genuinamente suyos como su extraordinario bienestar material, algo visible en el porcentaje de gente rica y porsches por kilómetro cuadrado que por aquí ven.

Yo personalmente vivo en el barrio de Oerlikon (en el Norte de la ciudad), en el único Wagenplatz de la ciudad. Los Wagenplatz son sitios con bastante tradición en centro Europa e Islas Británicas, donde gente que viven en camiones y caravanas se establecen a vivir de manera conjunta (de manera ilegal y con significación política la mayoría de veces). En mi caso, el conocer gente que vivía aquí me ha dado la oportunidad de estar en una bonita caravana de los años 80. Ya después de trabajar en ella la primera semana tenía una súper-cama, mesa de estudio grande, cocina, luz, agua e incluso internet…

En cuanto a las prácticas en sí, lo cierto es que la experiencia no puedo dejar de calificarla como sencillamente impresionante y enriquecedora. El prestigio de la ETH se nota para empezar en sus instalaciones. Su campus central está en lo alto de una colina presidiendo la ciudad (por ello antes era llamada la “Zürich Akropolis”). Tiene muchos guiños al pasado, como el Polybahn-funicular, por el que se puede subir desde el centro, o su arquitectura, pero sus instalaciones son ultra-modernas. El edificio principal donde yo trabajo, además de albergar la biblioteca, tiene asimismo auditorios, gimnasios, salas de estudio personalizadas, salas de relajación y dos comedores/cafeterías con 4 menús diferentes cada día... uff...

En el trabajo me encuentro en el área física dedicada a internet, con un entramado funcionarial que comprende unas 30 personas. Estoy dentro del equipo de trabajo encargado del desarrollo del nuevo portal del conocimiento de la biblioteca de la ETH, Wissensportal (http://www.library.ethz.ch), en el que estamos unas 10 personas de staff y 2 becarios. En todo caso, además de poder practicar alemán en el trabajo, las primeras semanas he estado realizando diferentes pruebas técnicas y un informe sobre la nueva versión 3 del software para bibliotecas digitales Primo © y ahora ya me encargo de realizar la analítica web del Wissensportal, lo cual me parece muy interesante.

En general el ambiente de trabajo es relajado pero intenso (hago unas 42 horas semanales) y, sin duda uno de los aspectos más sorprendentes para mí; no se lleva mal. Existe un espíritu de equipo palpable, hay mucha comunicación entre los diferentes proyectos, se hacen reuniones semanales de cada proyecto y cada dos semanas una conjunta, y además me ofrecen presentaciones personales sobre dichos proyectos (E-Collections, E-Citations, E-Lending, E.Lib, DOI.ch...), con lo que no dejo de aprender cosas.

Bueno y aquí me despido que ya he escrito demasiado… Solo recomendar este tipo de experiencias y dar un saludo pues a todos aquellos que, como yo, prefieren perder unas vacaciones y hacer unas buenas prácticas de verano… Yeah...

Chaoooo!!

David Sánchez Crujeiras

Queens Library (New York)

Lamentablemente la crisis económica, en la que nos encontramos sumidos a nivel mundial, no ha pasado de largo de aquellos que no lo han hecho mal. Esto es lo que le ha ocurrido a la biblioteca de Queens, que a pesar de haber recibido en el año 2009 el premio nacional a la mejor biblioteca por la calidad de sus servicios y programas, ha visto reducido su presupuesto anual, horarios y personal. A pesar de esta mala racha, la biblioteca de Queens es un ejemplo excepcional de innovación en la que vale la pena detenerse a echar un vistazo.

Pero antes de entrar en más detalles sobre la biblioteca, es necesario explicar dónde se encuentra y quiénes son los usuarios de Queens. ¿Podéis imaginaros un barrio con una superficie de 282 kilómetros cuadrados y una población que alcanza 2,2 millones de habitantes, superior a la de muchas de nuestras provincias? Impresionante, ¿no?

La multicultularidad y la mezcla de etnias es la principal característica de esta numerosa comunidad. Más de un 40 % de la población son blancos no hispanos, los siguientes grupos mayoritarios son los hispanos y negros, que representan un 20 y un 25 % respectivamente. El 15 % de población restante está formado por asiáticos de diferente procedencia, principalmente de Filipinas, China, India y Corea.

La biblioteca de Queens cuenta con una biblioteca central, en el corazón de Queens, desde la que se gestiona una red de un total de 62 sucursales repartidas por toda Queens.

Queda implícito en el logo de la biblioteca el objetivo de la misma, enriquecer la vida de sus usuarios, facilitando el acceso a sus colecciones, servicios y programas.

Una comunidad como la de Queens requiere un fondo voluminoso. La colección al completo, teniendo en cuenta tanto los libros y revistas en papel como el material multimedia y audiovisual estaba formada en el 2009 por más de 7,1 millones de ítems.

Aunque la mayor parte de la colección es en inglés, se hace un importante esfuerzo en conocer dónde están ubicados los distintos grupos étnicos con el fin de desarrollar colecciones en otras lenguas atendiendo a las necesidades de sus usuarios. Es sorprendente estar en una biblioteca de Nueva York como Jackson Heigths, en la 81 Street y ver toda un ala de la biblioteca con libros, viejos por el uso, en español, coreano, chino, hindú y muchos más.

Otros servicios novedosos son los programas sociocultures desarrollados por la biblioteca en colaboración con entidades gubernamentales, ONG y empresas. Talleres de ciudadanía, cursos de idiomas, workshops sobre una gran variedad de temas que van desde cómo montar una empresa, a discusiones literarias. Todo gestionado por el personal bibliotecario y realizado en las instalaciones de la misma.

Según el estudio dirigido por Hilario Hernández, Opiniones y actitudes de los usuarios de las Bibliotecas Públicas del Estado (Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2009), los servicios con menor grado de cumplimiento en las bibliotecas públicas del Estado español son los relacionados con el apoyo a programas y actividades de alfabetización, seguido de las misiones de atender a sectores desfavorecidos de la sociedad y favorecer la diversidad cultural, brindar posibilidades para el desarrollo personal creativo, y prestar apoyo a la tradición oral.

Esta presentación de la biblioteca de Queens no pretende ser exhaustiva, solo es mi impresión después de dos semanas de intership. Tampoco conozco en profundidad el estado de la cuestión tanto en España como en otros países europeos, pero pienso que conocer este caso puede ser un buen punto de partida para generar interés por el tema a los lectores del blog… a mí desde luego me ha picado la curiosidad.

Próximo capitulo: "Tips sobre New York City"… ¡¡Qué no perderse!!

Pràctiques d'estiu a la BPI de París

Hola a tothom!!!

Sóc l’Emma Potí i estic fent les pràctiques d’estiu a la Bibliothèque Publique d’Information del Centre Pompidou de París. La veritat és que el primer dia estava molt nerviosa perquè era la primera vegada que anava sola a viure i treballar a l’estranger i amb una llengua que no és la meva… però ja porto aquí més de dues setmanes i estic contentíssima, encara em queden dies fins al 2 de setembre però ja vaig pensant que no voldré tornar…

La BPI és una biblioteca enorme, té 3 plantes i moltíssims usuaris, m’han explicat que a l’hivern la gent fa una cua de més de 2 hores per poder-hi entrar!

Jo estic a la secció d’Autoformació, una zona de la biblioteca on els usuaris autodidactes poden aprendre llengües (més de 200!), ofimàtica, comptabilitat, preparar-se l’examen per al carnet de conduir i moltes coses més. La meva feina consisteix en, per una banda, atendre el públic i guiar-los una mica per l’espai: orientar-los cap a quins mètodes els seran més útils, fer reserves d’ordinadors i estacions de treball, respondre consultes, etc. I per altra banda, faig treball “de despatx” com catalogar, esporgar… També tinc un projecte de pràctiques que consisteix a redactar una guia d’acullida del públic espanyol i català a la biblioteca amb frases típiques (Bon dia, la biblioteca obre de tal hora a tal hora…). Aquesta guia es penjarà al web professional de la BPI i servirà als bibliotecaris que no tenen nocions d’aquestes llengües. A més també estic traduint un lèxic de paraules de l’àmbit biblioteconòmic al català i al castellà.

Fa poc que a la biblioteca han començat a oferir tallers de conversa en francès i espanyol per a les persones que ja dominen una mica aquestes llengües i les volen posar en pràctica, i els estic ajudant a fer-los. A més, la secció d’autoformació està en contacte amb algunes associacions d’immigrants i cada dijous al matí de 10 a 12 (quan la biblioteca està tancada al públic) en vénen uns quants que acaben d’arribar a Paris i no tenen ni idea del francès i els ensenyem alguns mètodes força simples perquè aprenguin les coses més bàsiques per espavilar-se. Així que com veieu el meu dia a dia és molt variat i no tinc temps d’avorrir-me! També m’han organitzat algunes visites per conèixer algunes biblioteques com la Biblioteca Nacional o algunes biblioteques universitàries i especialitzades.

A més a més, els meus companys de feina m’han acollit molt bé i s’han convertit en els meus pares i mares adoptius! El meu horari és molt flexible, he de fer 35 hores aproximadament per setmana però me les puc organitzar com vulgui i tampoc són massa estrictes, per tant això de matinar ho he abandonat…

Estic allotjada en un estudi que el Pompidou m’ha deixat, just davant del museu, en ple Beaubourg! És a dir molt ben situat, perquè és un barri ple de bars i botigues molt animat i amb molt ambient, com el gòtic de Barcelona. Un altre avantatge és que em donen tiquets restaurant per dinar i que puc fer servir als restaurants de la zona, així que m’estic atipant de crêpes!

La veritat és que a París ja hi havia estat 3 vegades i és una ciutat que m’encanta, ara estic aprofitant per tornar al llocs que més m’agraden i coneixe’n de nous! I, sobretot, fent vida parisina! No conexia a ningú quan vaig arribar, però a la biblioteca hi ha molts estudiants que hi treballen temporalment per pagar-se la carrera i ja la primera setmana em van rebre molt bé i ara no parem de fer coses, sobretot gaudir de les soirées parisines! Aquest cap de setmana he aprofitat que tenia una visita per demanar festa el dilluns i poder fer una escapadeta a Normandia!!

En definitiva, això està sent una gran experiència tant a nivell professional com personal que recomano a tothom perquè val molt molt la pena! I crec que l’estiu que ve repetiré! Moltes gràcies per aquest oportunitat!

Paris je t’aime :)

Emma

P.D. Em sap greu no penjar cap foto però està prohibit fer fotos a dins de la biblioteca, per un tema dels drets d’autor de l’arquitecte….

Des de Xile (més coses): Encuentro Nacional Creando Redes 2010... et al.

Hola de nou!

.

Ja sé que vaig escriure la setmana passada però torno a escriure.

Més que res és per explicar una cosa bastant atípica, i és que en el transcurs de les pràctiques he pogut assistir a unes jornades de biblioteques escolars que s'estaven fent aquí a Santiago:

"V Encuentro Nacional Creando Redes 2010"

.

L'activitat, celebrada els passats 12 i 13 d'agost, va comptar amb la presència de més de 800 profesionals provinents de tot el país.

Les biblioteques escolars CRA (del Ministeri d'Educació) compten amb 8255 centres treballant en xarxa, dels quals 6336 són d'educació bàsica i 1919 d'educació mitjana (de fet això ho he tret de la pàgina web, o sigui que si voleu llegir més informació, podeu nar directament a la font original: aquí)

.

La veritat es que va ser una experiència molt bona. Vaig anar a un taller que es deia "Lectura a la carta" i on tots els assistents ens havíem de seure en taules com si fos un restaurant:

.

.

També es va fer l'estrena del curtmetratge La estrella alcanzar, dirigida per Cristián Galaz y Andrea Ugalde i que explica una bonica (i tendre) història sobre llibres i amistat. A tots els assistents ens varen regalar un DVD de la pel·li i un pòster (i també va venir tot l'equip a presentar-se).

.

Aprofito per comentar que també vaig anar al Centre Català de Santiago (i al Centro Cultural de España). Tant un com l'altre tenen biblioteca i vull destacar especialment el primer:

.

.

El centre existeix des de 1906 (suposem que la biblioteca també? No ho sé) i la veritat és que quan vaig entrar només hi havia una persona, però li vaig demanar per la biblioteca i molt amablement em va obrir les portes. Aquesta biblioteca va rebre fa uns anys un estudiant també de pràctiques d'estiu!!

.

I bé... res més!

La ciutat segueix força gelada, però això permet fer coses com...

.

ANAR A ESQUIAR

A LOS ANDES!

.

L'excursió la va organitzar una associació anomenada "Santiago Exchange" (la qual vaig trobar tafanejant pel Facebook). Feien un pack que incloïa equip, transport i dinar.

Va ser una cosa força imprevista, però amb un gorro d'aquí, uns guants d'allà, uns pantalons de segona mà llogats a una botiga... doncs et pots muntar un bon equipet econòmic. Aquesta associació va muntant excursions i festes al llarg del semestre (que inclou des de viatges a llocs com l'illa de Pasqua, entrades gratis per sortir de nit o classes de salsa...).

I bé, com que jo ja no tinc diners per anar a l'illa de Pasqua, m'he conformat a anar a Viña del Mar (...). I sabeu una cosa? L'anfiteatre on fan el famós festival de la cançó en realitat és ben petitet. Com ens enganya la tele...

:-)

.

Eli Ramirez [eliramirez82@gmail.com]

http://desdelmeupuntdevista.blogspot.com/ (blog - quadern de viatge) xD

.

Porto 2010

Olá!

Aquest mes de juliol he gaudit de les pràctiques d’estiu a la Biblioteca Central da Faculdade de Letras da Universidade do Porto (FLUP), juntament amb l’excel·lent col·lega i professional Blanca Garcés de Barcelona.

Durant les pràctiques hem passat per tots els serveis de la biblioteca per tal de conèixer el circuit del llibre: servei de préstec i lectura, d’adquisicions, de préstec interbibliotecari, de referència, de tractament tècnic (amb el sistema de gestió bibliotecària ALEPH), de difusió de la informació, el funcionament de la pàgina web i del catàleg, etc.

Tot aquest aprenentatge m’ha permès posar en pràctica els coneixements dels estudis de Documentació alhora que he adquirit nous i molt interessants coneixements professionals.

La Mònica Font, companya de llicenciatura i que durant l’estiu 2008 va gaudir d’aquesta estada pràctica, fa una exhaustiva descripció de la biblioteca, dels seus serveis i dels professionals que l’atenen, només afegiria una menció especial a la “Biblioteca da Primitiva Faculdade de Letras (1919-1928)”, constituïda per 2.060 títols d’edicions dels segles XIX i inicis del XX que il·lustren de forma bastant clara els continguts de l’ensenyament universitari de principis del segle passat, i també, a la planta -4 de la biblioteca es troba ubicada una zona de lectura coneguda popularment com a l’”spa” de la biblioteca, perquè és un lloc amb uns còmodes i acollidors sofàs i amb uns prestatges plens de llibres de caràcter divulgatiu i generalista, ideal per a migdiades.

L’estada la vaig compatibilitzar amb el Curso de Verão de Português para Estrangeiros que oferia la mateixa Facultat i on vaig poder aprendre nocions bàsiques de la llengua portuguesa i iniciar-me en la cultura lusitana.

Pel que fa a l’allotjament, ens el va proporcionar la mateixa universitat. Ens vam allotjar a la Residência Universitária José Novais Barbosa del campus Campo Alegre I, això és l’edifici contigu a les aules del curs de portuguès i a la biblioteca. El preu de l’allotjament és de 125 €/mes en habitació individual.

Referent als àpats, el menjador universitari està al costat de la residència, el menú val 2,5 € i serveixen dinars i sopars variats i saludables. A més, dins del mateix campus hi ha dues cantines.

La FLUP està ben comunicada tant en metro (parada Casa da Música), com en bus (autocarro), com en tramvia (o eléctrico) i a 15 minuts a peu del centre històric de Porto.

I ara, els "imperdibles":

- “O pôr-do-sol no rio Douro”. La FLUP es troba a 3 minuts del rio Douro i jo, sempre que podia, m’escapava a sentir l’olor de mar i a gaudir dels colors i formes de la posta de sol.

Penseu que a Barcelona veiem sortir el sol del mar, i a Porto veiem com el sol s’amaga al mar...

Imagineu i gaudiu...

- Centre històric do Porto. Passejar sense rumb pels seus carrerons té una màgia especial. Rui Veloso (Lisboa, 1957- ), pare del rock portuguès, descriu magníficament la ciutat a “Porto Sentido”.

Particularment, el més destacable: el barroc das igrejas de São Francisco e Santa Clara, el claustre de la catedral i els seus azulejos, als 6 pontes, els múltiples i esplèndids jardins de tota la ciutat, o Palácio da Bolsa i el seu salão árabe, els viatges en eléctrico, a torre dos Clérigos i la descoberta de l’empremta de l’arquitecte Nicolás Nasoni (1691-1773) i la Livraria Lello e irmão digne de Harry Potter.

- Vila Nova de Gaia. Des do Cais da Ribeira creuant el pont de Luiz I arribem a Vila Nova de Gaia, al marge contrari do Porto, on, en cascada, es disposen els centenars de caves do vinho do Porto. La majoria, o totes elles, ofereixen tast do vinho i visita a les seves instal·lacions.

- Régua. Capital do vinho i de les vinyes. S’hi pot arribar en tren en 1,30 hores des de Porto, el bitllet val uns 14 € anada i tornada, el trajecte és molt agradable sempre paral·lel al riu i ens ofereix unes impressionants panoràmiques de les feixes de vinyes sobre els meandres do rio Douro.

- Parque Nacional da Peneda-Gerês. Parc Nacional situat al nord del país, fronterer amb Galícia. Ideal per fer senderisme i excursions a cavall. Impressionants panoràmiques i ple de rierols, cascades i preses.




- Restaurante da Boa Nova/Casa de Chá. Restaurant i saló de te situat a la costa Atlàntica a Leça de Palmeira-Matosinhos, una zona residencial pròxima a Porto, a 30 minuts en bus (autocarro 507).

Aquest restaurant el va projectar el 1958 l’arquitecte Álvaro Siza Vieira (Matosinhos, 1933- ). L’edifici es troba totalment acomodat a l’estructura geològica existent, la qual cosa afavoreix l’adequació al paisatge i fa que el restaurant es prolongui en una terrassa de roca i la seva estructura protegeixi i moduli la intensitat de la llum Atlàntica.

L’arquitecte Siza Vieira és reconegut mundialment per la seva obra, exemple paradigmàtic de mediació entre el local i el global, trobem altres obres d’ell a Porto com la Fundação Serralves (molt recomanable i, quina lluminositat!!) i la Faculdade de Arquitectura da Universidade do Porto, veïna de la FLUP. A Barcelona, a la Vila Olímpica, tenim la Delegación Territorial de la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET) projectada per aquest arquitecte i també trobem obres seves a Bilbao, Santiago de Compostel·la, Pontevedra, Lisboa, Berlín, Cabo Verde...

Un consell: reserveu-vos una “pôr-dol-sol” a la Casa de Chá.

- Lisboa. La capital del país està a unes 3 hores en tren des de Porto, el bitllet val 36 € anada i tornada. Jo hi vaig anar un cap de setmana amb l’Helena Montagut, una amiga de la Garriga.

I tal com fantàsticament descriu Josep Pla:

“[...] El curs inferior del Teixo és impressionant. El riu és ample i paternal, d’una marxa lenta i endolcida. La terra és gerda i baixa.
[...] Al voltant de la Lisboa del marquès de Pombal hi ha l’amfiteatre urbà ondulant dels turons. Aquest constant pujar i baixar per la planta de la ciutat li dóna un caràcter enorme, una mobilitat vivíssima. Passejant per aquests intricats carrers, tan aviat us trobeu a l’alçada dels teulats com teniu la sensació de baixar sota terra. De vegades, per mirar un terrat, heu d’abaixar la vista; altres vegades, per trobar la porta d’una casa, heu d’aixecar els ulls al cel. Fa l’efecte que, a les cases, tant s’hi pot entrar per les golfes com pel celler. Tot això fa un agombolament urbà divertidíssim, d’una gràcia i d’una vivacitat fascinadores. Potser a la llarga això de viure com damunt els platets d’unes balances que pugen i baixen constantment resulta una mica fatigós. Una cosa em sembla, però, indiscutible: aquesta part de Lisboa és precisament la que no es troba enlloc més, la que no es pot improvisar en fred, el que Lisboa té i mils d’altres ciutats no podran tenir mai. ”

No cal afegir res més, només cal visitar la ciutat.

- Cacilhas (Lisboa). Des do Cais do Sodré, estació ferroviària de Lisboa, es pot agafar un barco, els cacilheiros, que et creuen a l’altra riba del rio Tejo, des d’on es contempla una vista espectacular i poc coneguda de Lisboa. El bitllet val 0,85 € per trajecte i podeu degustar as sardinhas assadas en una de les terrasses del marge esquerre del riu. Va ser una molt grata descoberta recomanada pel professor Lluís Agustí.

- Gastronomia lusa recomanada: farturas, natas, francesinhas, bacalhau a telha i, com no, regat amb vinho do Porto.



Us aconsellaria una experiència a l’estranger?

Sí, sense cap mena de dubtes, recomano ser “mensualment” emigrant.

Les raons: professionals, idiomàtiques, relacionals, culturals... i qualsevol altra excusa que se us acudeixi per agafar les maletes i sortir a conèixer, assaborir i compartir món.



Beijinhos,

Clara Boté

Pràctiques a la biblioteca de la Universitat de Northampton

Hola, sóc la Mercè Piñol i escric des de la Biblioteca de la Universitat de Northampton (Northampton, UK). Avui ja fa dues setmanes que estic aquí.

El meu primer dia va ser bastant mogudet, de Barcelona fins a Heathrow i de Heathrow fins Northampton, la tira d’hores perquè al no anar els trens vaig tingué d’agafar un bus. No sé com ho vaig fer, però vaig arribar a l’estació d’autobusos de la ciutat de Northampton, Greyfriars Station i d’aquí un altre bus fins al campus universitari, que és on estic vivint i treballant.

Northampton és basant “tostón”, tots són cases amb el seu jardinet, barris residencials. És bonic, per estar tranquil i en la família, però a mi això no em va.

La Universitat de Northampton està dividida en dues zones, la d'Avenue Campus, i la de Campus Park, la més gran i en la qual estic. És un campus bastant gran, ara a l’estiu solament queden els estudiants xinesos i indis, que vénen a Anglaterra a estudiar i no tornen al seu país per a res fins que ho han acabat tot. També hi ha un grup d'espanyols d'entre 16-18 anys que estan fent un curs de 3 setmanes d’anglès, són molt sorollosos i ho esparveren tot.

De la meva Biblioteca no em puc queixar, a part de ser molt bonica, el personal m’ajuda molt, cal remarcar que són 150 persones treballant, em fan fer una tasca diferent cada dia, em tenen ocupada i em fan sentir útil. La biblioteca universitària és diferent de les que tenim al nostre país, no són solament llocs per estudiar on el bibliotecari està al taulell i fa les tasques bàsiques del bibliotecari, l’edifici no està comprès solament per l’edifici de la biblioteca com el coneixem, sinó també per moltes sales per al personal en forma d’oficines, on estic jo, on fan diverses tasques i projectes i on els estudiants hi participen molt, ja que compten molt amb els bibliotecaris per a que els donen suport en els seus estudis.

Pel que fa a les tasques, ara per ara m’han ensenyat a utilitzar la base de dades de les universitats d'UK (TalisList) i a partir d’aquí faig links URL a articles digitals, fico notes a les referències d’alguns articles, faig etiquetes descriptives per als DVD i elimino de la base de dades els vídeos que no han estat prestats des del 2006 i els altres els fico per a digitalitzar. A més també estic revisant un tutorial per als estudiants anomenat MLA, he de fer propostes de millora d’aquest, i estic redactant un nou projecte per a la biblioteca, el Second Life: la biblioteca vol entrar al món virtual, com moltes altres, i jo he de fer propostes sobre com pot ser aquesta biblioteca virtual. Esta setmana que ve començaré dues noves tasques, ja que algunes ja les acabo.

Si em va sorprendre la modernitat d’aquesta biblioteca en comparació amb les nostres, enrere queda amb les biblioteques universitàries de Leicester. Em van portar a visitar dues altres biblioteques universitàries la de la Universitat De Montfort i la de la Universitat de Leicester (les dues són universitats de la ciutat de Leicester), tot és molt modern: els estudiants solament poden entrar a la biblioteca si fiquen la seva targeta a unes portes com les del metro, els préstecs i el retorn de llibres són d'autoservei... impressionant. Des d’aquí faig una petició per a que s’obrin les pràctiques d’estiu a la biblioteca de la Universitat de Leicester.

M’està agradant molt i sobretot estic veient les biblioteques universitàries des d’un punt de vista totalment diferent del que estava acostumada (nosaltres com a que estem antiquats). Em fa pena que això s’acabi, però espero que no sigui un punt final perquè ja tinc ganes de tornar. La veritat és que mai m’havia plantejat treballar en una biblioteca universitària, però si ha de ser una com les que estic veient aquí a Anglaterra firmo ràpid.

Recomano les pràctiques d’estiu a tothom, i sobretot recomano anar sol, tot i que assusta, t’espaviles com mai i aprens tant al terreny professional com al personal.

PD: Ara fa una hora que he arribat de Londres que he passat el cap de setmana allí, mai hi havia estat i m’ha agradat molt.

Estada en pràctiques a l'Institut Cervantes de London city, una experiència molt enriquidora

Hola a tothom!

Em dic Joaquín Navia i he aconseguit, per fi, complir un dels meus somnis: viatjar a Londres, i quin millor incentiu per a fer-ho que realitzar unes pràctiques d'estiu a la biblioteca de l'Institut Cervantes. Ha estat una experiència molt enriquidora no tan sols a nivell personal sinó també a nivell professional.

La meva arribada a Londres va ser una mica "moguda" en el sentit de presses d'última hora perquè no tanqués el "tube" (metro de Londres), dificultats per trobar l'allotjament, retard del vol, però, al cap i a la fi, vaig ensortir-me'n prou bé.

En relació a l'allotjament, he estat en dues residències d'estudiants i gent jove treballadora; la primera, Belsize House i la segona on, segons el meu parer, millor em vaig trobar: Holland House. Tant en l'una com en l'altra, em va sorprendre gratament la gran quantitat de joves espanyols, gairebé el 75 % de la gent en la segona residència. La veritat és que vam fer molta "pinya" i ens ho vam passar plegats d'allò més bé.

En relació a la meva estada a la biblioteca, "más de lo mismo", m'he trobat que el coordinador i els bibliotecaris són espanyols aíxí que m'he trobat una mica "como en casa". L'estada en pràctiques ha estat força enriquidora, ja que he realitzat diverses tasques: des d'atenció als usuaris (em vaig sorprendre de mi mateix de donar d'alta als mateixos en anglès amb la solvència que ho vaig fer!), fer inventari del fons antic, catalogació, col·locació dels documents, entre d'altres...

Pel que fa a les visites als diversos "encants" de Londres cal destacar les següents: British Museum, National Gallery, Hyde Park, Tower of London, Museum of London, Science Museum, entre d'altres cosetes... Em vaig quedar molt impressionat en dos aspectes: en primer lloc de les dimensions dels museus (necessites com a mínim quatre hores per veure'ls detingudament i llegir-ho tot al detall) i, en segon lloc, l'enorme expoli que han fet els britànics a l'hora de recollir les diverses meravelles del món. De fet, vaig veure molt poques coses autòctones en alguns museus de Londres pel que fa a patrimoni.

Una de les visites que més em va captivar, sens dubte, és la visita a la British Library, no tan sols per les dimensions del seu fons sinó també pels mitjans tècnics de què disposa en el moment de fer circular els documents des dels dipòsits fins a les sales de lectura i, per descomptat, la pròpia sala de lectura i els equipaments. Ha estat un gran descobriment digne d'esmentar...

En fi... podria escriure unes memòries d'una bona pila de pàgines, però, de moment, això és el més destacat de la meva estada.

Espero tornar-hi ben aviat i llàstima que tot lo maco tinguem la sensació que passa tan ràpid, però com diria un savi: "todo pasa y todo queda".

Salutacions a tothom i gràcies a l'Amadeu per haver-me facilitat aquesta estada!

Pràctiques d'estiu a la Biblioteca Nacional de Chile!

Hola a tothom!

Em dic Eli Ramirez i sóc fan de les pràctiques d'estiu. Aquesta és la tercera vegada que en faig (ja vaig estar a Londres i Frankfurt) i també en el seu moment vaig fer un Erasmus a Viterbo. Ara estic a Xile. O sigui, al quinto pino. De fet som bastants els que estem al quinto pino, però la meva particularitat és que aquí és hivern. Ple hivern!

.

Vaig arribar diumenge passat (ara fa just una setmaneta). El primer dia va ser fatal... Vaig arribar un diumenge, feia molt de fred, plovia, no havia canviat moneda, Internet no em fucionava (drama), la calefacció no funcionava (pànic)... Però a l'endemà ja vaig fer les paus amb la ciutat.

.

La veritat és que porto aquí set dies i ja m'està sabent greu que només em quedin tres setmanes.

Potser Santiago no és la ciutat més maca i neta del món, però té el seu encant. Només cal observar les vistes que tinc des de l'habitació:

.

.

M'estic allotjant en una residència que es diu Casa Kolping. Aquí tot just ha començat ara el segon semestre i la residència està plena d'estudiants de tot arreu (justament la meva companya d'habitació és de Granollers, tot i que no hi ha més catalans en tota la resi).

.

Les pràctiques les estic fent a la Biblioteca Nacional. És una biblioteca molt gran i molt maca. Jo estic a la secció de referència. En aquesta secció hi treballen diverses persones més i totes em tracten molt bé (bé, suposo que seria una mica raru si anessis a fer pràctiques d'estiu i et tractessin malament). En general els espanyols som ben rebuts aquí (com a visitants). Tots diuen Oh! I quan dic que sóc de Barcelona fan Oooh!

.

Aquests dies he aprofitat per visitar diverses coses, com alguns parcs (cerro San Cristóbal, cerro Santa Lucía...) o altres com una de les cases de Pablo Neruda ("La Chascona").

.

(Podria ser Japó, però no, és Santiago)

.

I avui també he estat a la biblioteca pública, la principal i més gran biblioteca pública de la ciutat.

Hi he anat amb una companya de la Biblioteca Nacional que va treballar-hi durant 4 anys, i m'han preparat un pack de benvinguda amb merchandising de la biblioteca :-)

Són en total 4 pisos amb milers de coses. Especialment destacaré que tenien una catifa que m'hagués agradat robar i endur-me-la cap a casa, però potser hagués resultat una mica difícil...

.

.

I de moment res més... tot és molt maco. Estic encantada!

Us deixo un enllaç al meu blog, per si us interessa saber més sobre Santiago:

http://desdelmeupuntdevista.blogspot.com/

.

Ah! Només una cosa més:

.

.

El carnet de la biblioteca pública de Santiago :-)

.

Pràctiques a la Hispanic Society a Nova York

Hola!

Sóc l'Ana Cortés, estic cursant el màster de Gestió de Continguts Digitals i vaig arribar fa un parell de dies d'una de les millors experiències de la meva vida.

Vaig tenir la sort de fer les pràctiques a la Hispanic Society of America a Nova York durant tot el mes de juliol. La HSA és un museu i biblioteca especialitzada en art i cultura espanyola, portuguesa i llatinoamericana, encara que també em vaig trobar documents en alemany, holandès i altres llengües en el meu dia a dia. La meva tasca allà consistia a catalogar documents del s. XVIII principalment, encara que també he treballat amb alguns manuscrits del s. XVII. Ha estat molt interessant poder llegir decrets que formen part de la nostra història. El personal és molt amable i està predisposat a ajudar-te.

I sobre la ciutat no sé què dir que no s'hagi dit ja! És una ciutat fascinant amb una oferta cultural impressionant, no te l'acabes mai! Pel que fa a l'idioma, allà tampoc cal gaire l'anglès perquè hi ha molts llatins, però s'ha d'aprofitar l'oportunitat per poder practicar.

Ha estat una experiència molt enriquidora, tant a nivell professional com personal i recomano a tothom que aprofiti l'oportunitat que dóna la Facultat per fer una estada a l'estranger, jo no m'ho pensaria!

Pràctiques a l'Instituto Cervantes de Brussel·les

Aquest mes de juliol he estat de pràctiques a l’Instituto Cervantes de Brussel·les i la veritat és que és una experiència del tot recomanable.

El personal de la biblioteca em va tractar molt bé i les feines que tenia eren variades: catalogar monografies, recol·locar el fons, atendre els usuaris, etc. També he pogut aprendre una mica com funciona el programa de gestió de les biblioteques Cervantes, l’Absysnet, que és molt pràctic i està connectat a d’altres catàlegs col·lectius com el de la BNE.

Pel que fa a la ciutat, Brussel·les és variada i ofereix un munt de coses interessants, sobretot gastronòmiques: les cerveses són realment molt bones, els musclos amb frittes, bombons i xocolata, però també culturals, amb un munt de museus i edificis curiosos, botigues de còmics i antiquaris gegants.

També he aprofitat per visitar la biblioteca pública de Lovaina, un poblet proper i encantador, i vaig quedar impressionada per la qualitat dels serveis que ofereix i de les instal·lacions.

(Per a més detalls, i fotos, vegeu també el post que va enviar l’Amadeu fa uns dies.)

Pràctiques a l'Instituto Cervantes de Berlín

Salutacions des de Berlin.

Som Mana Deweerdt i Albert Ventura, estudiants que acaben la diplomatura. Estem realitzant les pràctiques d’estiu a l'Instituto Cervantes de Berlín (Alemanya), concretament a la Biblioteca Mario Vargas Llosa. L’estada és per a dos mesos: juliol i agost.


Ja portem un mes i l’experiència fins al moment és molt satisfactòria i enriquidora. L’Instituto Cervantes es troba al rovell de l’ou de Berlín, prop d’Alexanderplatz. Es tracta d’un edifici força elegant i vistós. La Biblioteca està situada a l'últim pis de l'edifici, fet que provoca que disposi d’unes vistes excepcionals.

L’acollida per part del personal fou molt bona. El Jordi i el Sergio, els nostres companys, no dubten a ajudar-nos sempre i quan ho necessitem. Sobre la feina no ens podem queixar: ordenació de fons, buidatge de revistes locals, elaboració de bibliografies, gestió de les adquisicions i un llarg etcètera.

La part més complicada fou la de trobar allotjament. Sembla fàcil i no ho és. Finalment vivim al barri de Friedrichsain, un barri tranquil i proper al centre, on s’hi troben molts bars, botigues i ambient estudiantil.

Pel que fa a Berlín, com a capital d’Alemanya, ens està encantant. És una ciutat molt i molt extensa, on sempre tens noves coses per veure i descobrir, a més a més es caracteritza per canviar de rostre i identitat a cada cantonada. De fet no podia ser d’una altra manera, perquè no hi ha cap altre lloc al món on la història hagi deixat ferides tan profundes, no només en la fisonomia de la ciutat, sinó també en la vida quotidiana de la gent. D’alguna manera doncs, Berlín és una ciutat amb un esforç continu per transformar-se en una realitat diferent.

Hem pogut visitar altres ciutats com Potsdam (mític pels seus castells) o Oranienburg (conegut pel camp de concentració nazi de Sachsenhausen). Properament anirem a Praga i intentarem visitar altres ciutats d’Alemanya.

Bé, esperem tornar-vos a escriure al final d’aquesta experiència.

No voldríem despedir-nos sense deixar una cita d’àmbit bibliòfil i que es pot llegir a la mítica Bebelplatz, just davant d’on es troba situada la Biblioteca Nacional i on hi ha un monument en record a la crema de llibres portada a terme pels nazis durant la Segona Guerra Mundial.

"Das war ein Vorspiel nur, dort wo man Bücher verbrennt, verbrennt man am Ende auch Menschen." (Això només va ser un preludi, aquí on es cremen llibres, s'acaben cremant també persones.)

Una abraçada i records,
Mana Deweerdt i Albert Ventura

Pràctiques d'estiu: Instituto Cervantes [Chicago] (I)

Hola a tots!

Sóc l'Enric Zapatero. Potser em recordeu d'altres entrades de Pràctiques d'Estiu com les de Londres. Enguany he decidit anar una mica més lluny, i la ciutat triada ha estat Chicago, als Estats Units d'Amèrica.

Sempre m'ha atret Nord-Amèrica, però és un dels pocs països que em quedava per visitar. Em va agradar que la ciutat fos Chicago ja que no té aquest halo de popularitat turística com Nova York o Los Angeles, així que estic gaudint d'una ciutat que potser només hauria visitat un cap de setmana.

M'allotjo en una residència d'estudiants faraònica situada en ple Downtown. Dic faraònica perquè té de tot. Des de bugaderia a sala multimèdia, de jocs, gimnàs, lloguer de videojocs i fins i tot una zona de restaurants i supermercat. No faig ús de tots els serveis perquè només hi sóc un mes, però si hi fos més temps no ho dubtaria ni un minut.

Abans de la ciutat parlaré una mica del meu lloc de treball. L'Instituto Cervantes de Chicago va canviar la seva ubicació fa 3 anys i actualment es troba al carrer Ohio, a uns pocs carrers de la Magnificent Mile, que és el Passeig de Gràcia de Chicago, amb botigues cares i botigues encara més cares. El centre és magnífic, es manté impecable i el professorat i personal administratiu m'han tractat com a un més.

I aquí tenim la biblioteca:

A l'esquerra és el taulell on treballo cada dia. La col·lecció és força potent i té tot el que qualsevol Instituto Cervantes té: tot allò relacionat amb la llengua espanyola i, en el cas de Chicago, en relació amb la ciutat i el país (tot i que també hi ha un altre Cervantes als EUA).

Com podreu imaginar, el que més èxit té són les pel·lícules en DVD, que fins i tot un servidor ha agafat en préstec algun cop.

El cap de la biblioteca, Salva, m'ha ajudat moltíssim en tot, donant-me llibertat i deixant-me triar quines tasques dur a terme. Principalment estic atenent els usuaris, activitat que m'encanta i, ara que ja he après a desmagnetitzar correctament els documents, puc dir que se'm dóna genial. També m'encarrego de dinamitzar la biblioteca mitjançant la creació de tutorials i amb la creació de guies de lectura en un format diferent a l'habitual...

També he visitat la biblioteca pública més gran de la ciutat i que es menja amb patates qualsevol catalana: la Harold Washington Library:

La tinc creuant el carrer de la residència però només hi he estat un parell de cops. Impressionant és poc. A part de tenir un hall gegant, com si fos un museu, quan entres a les sales veus que hi ha escales mecàniques per a pujar els pisos, perquè en total crec que són 6 pisos plens d'informació i ordinadors i taules i personal al taulell disposat a ajudar. Les cues per fer el carnet semblen les cues per sortir del país, i tenen un vigilant de seguretat que ho vigila tot a l'entrada.

Però el que més em va agradar va ser la sala multimèdia per a adolescents que tenien. Per tal de fomentar les relacions socials, amb la cultura i per desenvolupar talents, tenen una aula gegant a nivell de carrer en la qual els joves poden utilitzar PC, Mac, tocar música, jugar a videojocs, veure pel·lícules. I era ben ple! Em va agradar molt aquesta iniciativa i crec que hauria d'exportar-se.

La resta de la ciutat és espectacular. Combina amb perfecció l'arquitectura, amb uns gratacels impressionants (el més alt del país és aquí, l'antigament coneguda com a Sears Tower, ara Willis Tower) amb la natura (immensos parcs separen l'skyline del llac Michigan).

El transport públic és molt còmode i on no arriba el metro t'hi porten uns autobusos molt ràpids i freqüents. Les millors són les línies taronja i marron, perquè són descobertes, i creuen la ciutat pel mig. Quan hi ets, fa la sensació que ets a una muntanya russa. Tot i que no em fa tanta gràcia quan passa a sota de la meva habitació...


El riu és preciós, i m'hauria agradat ser-hi per St. Patrick, que el tenyeixen de verd. També he visitat el camp dels Cubs, que són l'equip de beisbol, una mica desafortunat ja que no guanya mai res, però els seus aficionats els animen encara més. A prop d'aquesta zona és el barri gai, molt viu i tolerant, amb uns bàners multicolors que ens recorden on som i amb una cambra de comerç molt popular per l'ajuda i el suport que proporciona al col·lectiu.

Tot i que no sigui d'aigua salada, Chicago també té platja, i vaig poder fer-hi una passejada, i era força atapeïda, perquè la calor que s'ha viscut aquest juliol no era normal. Ni els pitjors estius catalans! Però cal dir també que ells pateixen un dels hiverns més durs, amb temperatures exageradament baixes que obliguen els ciutadans a fer vida d'interior, ja sigui a la feina, a casa, o als centres d'oci.



El Chicago Theatre és ben conegut arreu del món. I, casualment, durant la meva estada, hi va actuar un element molt conegut per tots nosaltres:

Evidentment, no vaig anar-hi, tenia moltes coses a fer!

La meva zona preferida per passejar es el Grant Park i el Millennium Park, ja que els tinc directes des de la meva residència i des d'ell puc veure tant l'skyline de la ciutat com la gespa, la famosa font de Jaume Plensa, on unes pantalles gegants escupen aigua que refresquen els més grans i els més petits aquest estiu, o la més majestuosa i clàssica font de Grant Park.

En definitiva, aquests són els meus primers 15 dies a la ciutat, aviat faré una altra entrada per cobrir la resta de dies (amb escapada a NYC inclosa).

Us deixo amb una de les millors cançons de la història que, precisament està dedicada a la ciutat de Chicago:

PD: si voleu seguir les meves entrades sobre l'estada -molt més personals- al meu bloc, feu un clic aquí.