Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Erasmus 2006-07. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Erasmus 2006-07. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 de desembre del 2007

Xapes de promoció Erasmus

Si veieu algun estudiant que porta una d'aquestes xapes no dubteu a preguntar-li com li va anar en la seva experiència a l'estranger com a estudiant Erasmus. Segur que li agradarà compartir amb vosaltres els seus records!

Per poder aconseguir una d'aquestes xapes no hi ha una altra manera que haver marxat d'Erasmus!

Ens les han fabricat «a mida» una empresa que s'hi dedica: Fancy (http://www.fancy-pop.net/).

dilluns, 26 de novembre del 2007

Experiència Erasmus a Parma (Itàlia)

Anar d’Erasmus és una experiència única, com tots ja us deureu imaginar, però un cop la vius te n’adones que és molt més del que t’esperes.

El segon semestre del curs 2006-2007 jo he estat d’Erasmus a Parma i ha estat molt més del que m’esperava. He tornat a casa meva interpretant papirs egipcis, ja que vaig cursar l’assignatura de Papirologia; havent fet didàctica dins d’un arxiu històric a diferents nivells d’usuaris (a escoles, a instituts, a administratius), ja que he estat treballant a l’Arxiu Històric Municipal; sabent com funcionen els arxius a Itàlia... Però sincerament, per mi el més important és que he après italià i portuguès, ja que vivia amb unes portugueses, he après a cuinar; ja que abans no en tenia ni idea, he après a ser més organitzada pel que fa a les tasques de casa, he après a conviure amb gent molt diferent a mi, he après a anar amb bicicleta sense mans... i Erasmus és tan especial que per mi aquestes petites coses han estat igual o més importants que les primeres que us he explicat.

Tot i això ser Erasmus no són flors i violes, ja que arribes a un lloc desconegut, ple de desconeguts, amb una llengua que normalment és desconeguda... i les coses no són gaire fàcils perquè t’has d’espavilar sol amb la matricula, l’allotjament... Però després sempre surt tot rodó o com a mínim acabes amb aquesta sensació. Tot i això el meu Erasmus a Parma el podria descriure com a desinformació, ja que tot i que el meu tutor a la universitat de destí em va explicar els aspectes burocràtics de la beca (documents oficials que havia de portar...) pel que fa a l’allotjament, la universitat, la ciutat en general... no hi ha gaire informació ni en guies de viatges ni a la web. Per aquest motiu he pensat que podria ser útil per als Erasmus d’aquesta facultat com als d’altres universitats i facultats que vulguin viatjar a la bonica ciutat de Parma algunes recomanacions del viatge. Espero que us siguin útils; crec que a mi m’ho haguessin estat molt al principi!!!

Recomanacions per al viatge:

La ciutat de Parma es troba al nord d’Itàlia, al centre de l’Emilia Romagna, dins la província de Parma.

Parma és una ciutat amb molt d’art, història, cultura i gastronomia, i això la fa distingir d’entre altres ciutats italianes. Si mai parleu amb un italià segurament us dirà que Parma és una de les ciutats boniques del país i de les més riques. I és que els parmesans tenen un índex de renda per càpita un 25 % més alt que la mitjana italiana, o sigui que pobres no són. Els parmesans tenen una identitat forta que els fa coneguts per la seva gastronomia coneguda mundialment gràcies al formaggio parmesano i el prosciutto crudo.

La ciutat la divideixen en dues parts separades pel Torrente Parma. A la zona de Parma-centre trobareu el centre històric, il Comune (l’Ajuntament), il Duomo (la catedral) i il Battistero, i grans botigues de moda i locals per fer el famós apperitivo. A la zona de l’Oltretorrente s’hi distingeix la via d’Arzelio, que seguint el traçat de l’antiga Via Emilia ens fa trobar l’Archivio Storico Comunale i la Facoltà di Lettere e Filosofia (on hi ha Biblioteconomia), entre altres edificis històrics.

A més la ciutat està delimitada per quatre antigues portes que permeten el trànsit limitat dels cotxes del centre històric. Aquest fet fa que dins la ciutat es respiri un clima bo, sense gairebé contaminació.

Els monuments que no pots perdre’t són:
- La Cattedrale o més popularment il Duomo, que es tracta d'un dels màxims exemples de l’arquitectura romànica italiana i imposa la seva silueta dins de la ciutat. Si entres dins ben segur que quedaràs meravellat de les pintures fresques i les escultures que s’hi conserven que fan d’aquest edifici un lloc respectable pels parmesans i els visitants que el coneixen.

- Il Battistero es troba al costat del Duomo i és un edifici de planta circular (que veureu a tots els plànols i postals de la ciutat) i es tracta d’una gran obra medieval on encara avui en dia s’hi bategen dos cops al més els nens i nenes. Si visiteu altres ciutats és molt probable que trobeu altres battisteri, però ben segur que com la bellesa d’aquest per dins, en veureu ben pocs.

- El Museo G. Ferrari – Castello dei Burattini no és que sigui un museu interessant pel que fa a la seva bellesa, però és divertit veure els diferents tipus de putxinel·lis que una família parmesana va col·leccionar durant anys. Pel que tinc entès, aquesta col·lecció de putxinel·lis és una de les més importants del país.

- Què dir del meravellós Teatro Regio que va fer construir Maria Lluïsa d’Àustria, la dona de Napoleó. Aquest és un exemple de teatre construït a la italiana i realment no té res a envejar d’altres teatres i és que és considerat un dels teatres més romàntics del món. Com veureu els dissabtes d’hivern, els parmesans fan cua amb les millors gales a les portes del teatre per veure una òpera o ballet o qualsevol altre tipus d’espectacle que fan gairebé cada cap de setmana. Jo us recomano que si teniu la possibilitat d’anar a veure alguna representació a aquest teatre, no us la perdeu, és única.

- El Palazzo della Pilotta acull el Teatro Farnese que està construït tot de fusta i que després de ser destruït per bombardejos l’any 1944 va ser reconstruït deu anys més tard. Com aquest teatre es veu que n’hi ha molt pocs al món. Una altra part del Palazzo és la Galeria Nazionale. Aquesta part ben segur que us ocuparà tot el matí, ja que és una de les galeries més riques i importants d’Itàlia. També hi trobareu el Museo Archeologico, un dels més antics del país i que acull restos d’excavacions de la ciutat romana de Velleia. I per nosaltres, els amants de les biblioteques, no us heu de perdre la Biblioteca Palatina. Aquesta biblioteca és molt difícil d’accedir-hi ja que està oberta a un públic molt limitat, però utilitzant el carnet d’estudiant, parlant i convencent molta estona la senyora de la recepció, potser podreu visitar-la.

- El Museo Galuco Lombardi es troba davant del Palazzo della Pilotta i acull una col·lecció de nombrosos objectes personals de Maria Lluïsa com ara joies, pintures, robes, mobles...

- El Palazzo i el Parco Ducale és ideal per passejar amb bicicleta, i tot i que està prohibit, tothom o fa. El jardí inclou còpies d’escultures clàssiques, una cafeteria i un bonic estany. Per mi el més impressionant d’aquest parc és el canvi radical que pateix en cada estació de l’any.

Parma té moltes altres coses per veure, i us recomano que sempre que passeu per davant d’una església nova hi entreu perquè cadascuna d’elles té una bellesa diferent i especial que us farà l’estada més agradable. A més a més també té una gran quantitat de museus i oferta cultural que ben segur no us acabareu.

Per arribar-hi, tot i que a Parma hi ha aeroport, només hi arriben vols nacionals. Per tant si surts des de Barcelona hauràs d’anar fins a l’aeroport de Milano Malpensa, allà agafar una autobús fins a Milano Stazione Centrale i un cop allà (si t’aclareixes) agafar un tren fins a Parma.

Per llogar un pis pots dirigir-te a l’oficina de la Universitat però la veritat és que són lents i tot i que tenen bons pisos i una mica cars, us pot servir de gran ajuda. Sinó hi ha molts cartells de pisos compartits a les diferents facultats.

L’oficina de l'Erasmus es troba a l’edifici central de la Università i es diu ASSI. Allà us faran el carnet Erasmus que us permetrà tenir descomptes en diversos llocs i a més aquesta gent organitza festes setmanalment i el viatge a Nàpols, que us recomano que hi aneu.

Per llogar una bicicleta pots anar al Borgo Catena, un carrer que surt de l’Strada Nino Bixio on hi ha un comerç que venen bicicletes de segona mà en molt bon estat. Aquí una bicicleta et costa uns 70 euros i quan marxes te la tornen a comprar per uns 40 euros. En resum, que la bicicleta et costa 30 euros i està en molt millor estat que les que venen les màfies.

Per anar a sopar et recomano Un Posto al Sole, que es troba a Piazzale Santa Croce i que és un restaurant que abans regentava el jugador del Real Madrid, el conegut Cannavaro. Per mi fan unes pizzes boníssimes i val molt la pena. A més tenen una paret plena de postals i us sentireu com a casa amb la postal del Camp Nou.

Els souvenirs típics són:

- El perfum de violeta de Parma va fer-se especialment per Maria Lluïsa, però avui en dia el podem trobar a les perfumeries i comerços també convertit en sabons, caramels, bombons...

- El perfum Aqua di Parma és conegut mundialment ja que és tan exclusiu que les estrelles de Hollywood van exclusivament a Parma a comprar-lo. A l’Strada G. Mazzini hi ha la perfumeria Maria Luigia on venen aquest perfum tan exclusiu per aquesta gent tan exclusiva. També el podreu trobar a altres perfumeries de la ciutat. Aquí a Catalunya només el venen a 7 llocs!!!

- El formatge Parmigiano – Reggiano és irresistible per aquells que els agraden els formatges. Un quilo et pot costar uns 15 euros però crec que val la pena (aquí és paga gairebé el doble).

- Ells presumeixen molt del Prosciutto crudo, que diuen que és conegut a tot el món; tasta’l, però no et deixis enganyar: com el pernil ibèric, per mi, cap.

- La malvasia, un vi que al contrari que aquí, que el premem de postres, allà se’l prenen a l’aperitiu.

- Els cappelleti és una pasta farcida que val la pena provar.

Res més, doncs fins d’aquí la connexió.

Sílvia Campillo....... Facultat de Biblioteconomia i Documentació........ Parma

dissabte, 25 d’agost del 2007

Erasmus en la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Hola,

Vengo de Bruselas (de la Université Libre de Bruxelles) y he pasado un año en la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Amadeu Pons me ha invitado a describir las diferencias entre la Facultat y la sección de Ciencias y Tecnologías de la Información y Comunicación de Bruselas. Es por esto que voy a empezar.

La primera cosa que me ha llamado la atención llegando a la Facultat es su tamaño. En nuestra sección, en Bruselas, debemos de ser como máximo 60 personas en total. Somos parte de otra facultad. Otra gran diferencia es que hacemos menos prácticas, hay clases que son únicamente teóricas.

A parte de eso, desde mi llegada, una de las cosas agradables que he vivido es –igualmente si es un cliché– que los españoles sois mucho más tranquilos que la “gente del norte”, de contacto más sencillo.

El Erasmus me ha proporcionado una gran apertura sobre España, sobre su diversidad cultural, su modo de funcionamiento diferente en el cotidiano, pero también sobre todo el mundo hispanohablante.

Es pues una experiencia muy enriquecedora y, para todos los que tienen ganas y la ocasión de vivirla, merece la pena.

divendres, 10 d’agost del 2007

Erasmus a Grècia


















Yassu,

Sempre que es fa un viatge és una experiència a valorar la majoria de vegades positivament. Potser al principi es quan ho passes una mica malament perque et sents desorientat, però un cop pasada la primera setmana ja t'adaptes, llavors és quan comences a viure...

La veu interior va dient (ojalá no s'acabi mai això) la questió es saber aprofitar al màxim aquesta oportunitat que tothom que pugui li aconsello que ho faci perquè val la pena, potser la beca no es molt abundant, però sempre es pot ahorrar abans,... Realment si un vol ho fa, és la característica amb comú dels erasmus, aquesta inquietud de conèixer nous mons i no tenir fronteres.

















Aquesta foto és d'una pepita illa del nord de Grècia, a dalt posa; "Dimotiki Biblioziki", que vol dir Biblioteca Pública.




Grècia pot presumir d'unes illes increibles, però personalment jo em quedo amb l'encantament de Samotrhaki per la seva naturalesa i magia...


Aquest és el meu genoll amb una libèl·lula que va estar bastanta estona, junt amb d'altres de color verd i blau. L'aigua que es veu es del riuet que sortia de la segona catarata de Fònia, per pujar vam tardar casi una hora escalant una montanya, va ser emocionant...


Personalment l'Erasmus ha sigut bastant positiu, he après grec (cosa que mai ho haguès imaginat), al principi creia que era impossible que no aprendria ni a llegir, però la veritat que si un li posa ganes es pot fer, els últims mesos sol vaig estar parlant grec, res d'anglès, ets sents tan be quan veus que t'entenen i et diuen; oohh que be que parles grec quants anys portes aqui??


És una bona oportunitat per millorar l'anglès, ja que al principi sol et comuniques amb anglès, a no ser que sol et relacionis amb altres erasmus espanyols, cosa que no la recomano perque crec que es una bona oportunitat per practicar.


També em vaig apuntar a classes de bellydance o el que amb grec es diu "Tsifteteli", per aprofitar al màxim la meva estancia, em va costar trobar-ho però després de molt insistir ho vaig aconseguir, al principi creia que també era típic d'alli però es veu que no, que es una influència turka i que va deixar marca, però es curiòs perquè ells ho tenen com un ritme de musica, però quan es posen a ballar ballen bellydance.


Per acabar vull animar a tots a sortir fora, sigui amb la beca que sigui, treballant, a l'aventura, es igual, la qüestió es aprofitar les oportunitats com la que tenim ara mateix (ser jove i no tenir lligaments) crec que és una bona opció per omplir-se interiorment.


Posta de sol a Santorini...


Jo sempre deia;

Ego catalabeno elinika an ke den boro milo telia, ala mu aresi poli ;=)


NUR

dimarts, 3 de juliol del 2007

Des de Viterbo amb amor

Hola bibliotecaris/es,

Us escric des d'aquesta bella ciutat, que es diu Viterbo. És molt petitona, però la vida Erasmus està molt molt bé, aquí no som molta gent però tenim un grupet que és com una familia. He conegut molta gent, de tota Europa: Alemanya, França, Espanya, Italia...

La veritat és que aquesta vida és espectacular, es viu hora a hora, i t'ho passes genial, aprens un idioma, i s'aprenen un munt de coses i es viatja molt, visites molts llocs bonics, per exemple des d'aquí he pogut anar al Carnaval de Venezia, Sicília, Siena... i a Roma, que a l'estar al costat l'he pogut visitar a fons. Jo visc a la residència i la veritat que és una experiència molt bona, compartint casa amb persones molt diverses i de diferents formes de veure la vida.

Pel que fa als estudis, es pot comprovar la diferència que hi ha en el món bibliotecari, pots veure la diferent manera d'impartir una matèria, d'estudiar-la, de fer un examen, que aquí quasi tots són orals, i a més a més et pots diploooomar, com he fet jo, jaja

En resum heu de fer l'Erasmus, una experiència que no s'oblida mai i en la qual aprens molt i t'ho passes d'allò més bé.

Un abraccio molto grande des de la bella Italia!


Daniel Peral

dilluns, 2 de juliol del 2007

Erasmus a Groningen



Hola a tothom!!!


El meu nom és Adriana Zarazua i sóc estudiant de la llicenciatura en Documentació. Des del mes de febrer estic realitzant un Erasmus a Groningen, una ciutat situada al nord d'Holanda. Sabeu què és el pitjor de tot? Que no vull tornar a casa!!!!!!!!
Aquests cincs mesos han sigut una de les millors experiències de la meva vida. Us ho explico breument:
Visc en una residència a mig camí de la "Universitat" i del centre, és una de les més petitones però hi ha molt bon ambient. Durant aquest segon semestre he sigut l'única espanyola, situació que he agraït molt, ja que m'ha obligat a parlar en anglès i evitar la situació més comòde, ajuntar-me amb la comunitat espanyola. Fins ara he conviscut amb gent d'arreu del món: Letònia, Finlàndia, França, Polònia, República Txeca, Romania, Xina, Iran, Turquia, Corea, Eslovènia. La vida a la residència ha sigut festa diària i sopars internacionals, ja que és la manera més fàcil de trencar el gel i anar coneixent la gent, a més a més qualsevol excusa és bona per fer festa.

Tema relacionat amb els estudis, la veritat és que a mi, personalment m'ha decepcionat una mica. El problema que jo he tingut aquest any ha sigut que el programa que havia de fer, just abans d'arribar a Groningen es va cancel·lar i ens van derivar a un altre programa anomenat "Creating Communication Campaigns", 100% màrqueting, i elaboració d'investigacions de mercat per a empreses reals. A mi personalment no m'ha agradat gaire però alguna cosa sempre s'aprèn i alguns crèdits sempre s'aproven, en el meu cas els convalidaré per crèdits de lliure elecció. Tema organització de la Hanzehogeschool bastant caòtic (però això és el de menys).
Només dir-vos que fer un Erasmus val molt la pena, et canvia la vida (ja sé que és el tòpic de sempre, però és veritat). És una gran oportunitat per conèixer gent d'arreu del món, conèixer altres cultures, aprendre un altre idioma i una de les coses més importants: coneixe't a tu mateix/a.
See you soon!!!!!!
De moment, records des de Groningen.

Adriana Zarazua (aloixe@hotmail.com)




dimecres, 9 de maig del 2007

Sopar Erasmus (3 de maig de 2007)



El passat 3 de maig es va celebrar un sopar que va aplegar la majoria d'estudiants que marxaran el curs que ve a l'estranger amb el Programa Erasmus. També hi assistiren alguns dels que hi havien estat en anteriors convocatòries. Com és costum en aquests casos, hi va haver un ambient molt agradable i ple d'expectatives per part dels que han de marxar.

dimecres, 2 de maig del 2007

Declaracions d'Eli Ramírez sobre l'Erasmus a Viterbo

Si feu un clic a l'enllaç del final d'aquest missatge podreu llegir una entrevista feta a Eli Ramírez, estudiant de la nostra diplomatura, amb motiu de la seva participació com a estudiant Erasmus a la universitat de Viterbo (Itàlia).

L'entrevista és feta pel Centre de Documentació Europea de la Universitat Autònoma de Barcelona, i forma part d'un conjunt d'entrevistes que recullen les experiències d'estudiants que han participat en el Programa Erasmus, del qual enguany es commemora el 20è aniversari.

Si heu estat becaris Erasmus i voleu contestar l'entrevista, rebreu un lot de productes de promoció relacionats amb aquest programa europeu. Aquí podeu veure una foto del que va rebre l'Eli.

Enllaç a l'entrevista: http://selene.uab.es/ce-documentacio-europea/Erasmus/07042/web.htm.

dimarts, 1 de maig del 2007

La meva estada a Grenoble

Hola a tothom, m’han demanat que escrigui una contribució al bloc explicant les meves experiències Erasmus a Grenoble. La veritat és que m’han passat moltes coses bones i dolentes en aquests mesos i no sé molt bé per on començar, però intentaré fer-vos un resum de tot una miqueta.


Per començar, el funcionament i organització de la universitat de Grenoble és molt diferent al de la UB. Allà la carrera de Biblioteconomia és considerada com una carrera de politècniques pel fet que treballem tot el dia amb ordinadors i el curs acadèmic també és diferent. Allà comencen les classes al setembre i acabes el 30 de març amb exàmens inclosos, fas sols 2 hores setmanals de classe de cada assignatura i tens l’examen l’últim dia de classe, durant el curs vas fent treballs avaluables i passen llista cada dia a classe, és una mica com tornar a l'institut jejeje. Per contra després, d’abril a juny estàs obligat a treballar 2 mesos en pràctiques i fer un projecte tutorial i una memòria, però tots els convenis són fora de Grenoble així que si no tens cotxe propi pot ser una gran putada!


La universitat és força petita i no hi ha massa estudiants estrangers, així que els professors i la secretaria no parlen ni anglès ni espanyol, i sovint no tenien massa paciència i no feien massa l’esforç d’entendre, però si fas amics dintre de classe sempre trobes algú que t’ajudi a fer de traductor i tingui un accent més correcte que el teu perquè els primers dies et demanen un munt de papers per a fer-te el carnet d'estudiant i estàs obligat a subscriure't al sindicat estudiants, però en el fons et fan un favor perquè després tens més descomptes i ajudes econòmiques. Per la matrícula també vaig tindre algunes dificultats perquè la web estava caducada i els calendaris de classes els publiquen sols en paper 10 dies abans de l'inici del segon semestre. Allà tota la informació es transmet per carta, no per e-mails, fent més lents tots els processos.

Un dels principals avantatges que vaig aconseguir mentre feia els preparatius abans de marxar va ser una ajuda econòmica del CAF. És una institució pública del govern francès que dóna ajudes econòmiques a tothom que estudia a França en funció de la teva situació social i econòmica i segons la zona de la ciutat on vius et donen més o menys diners. També et demanen un munt de papers, però poden donar-te entre 100 i 300 € d'ajuda mensuals, així que això compensa bastant la falta d'ajudes econòmiques i beques que reps aquí a Barcelona. I si no demanes l’ajuda econòmica del CAF -per la mandra de no fer tota la paperassa que també has de fer per correu certificat-, pel fet d’estar dintre del sindicat d'estudiants tens dret a dinar en els restaurants universitaris on menges 3 plats per 2,75 € i una habitació en una residència pública per 150 € al mes amb dutxa i WC propi. Si tens menys de 26 anys també hi ha descomptes en activitats esportives, transport públic, bitllets de tren i concerts o altres activitats organitzades dintre del campus.

Si et prepares i t’informes bé amb alguns mesos d’anticipació pots obtenir tots aquests descomptes perquè són comuns per a totes les ciutats de França independentment de si hi estàs estudiant o treballant o fent el Pràcticum.

Dintre de Grenoble, en el campus hi havia una organització creada per estudiants estrangers que s’havien quedat a viure a Grenoble anomenada Integre. L’objectiu d’aquesta organització era crear activitats, organitzar excursions i difondre informació interessant o útil per a altres estudiants estrangers que vivien a Grenoble. Així a part de les mil festes d’Erasmus, cada dimarts i dijous a través d'Integre hi havia sopars internacionals on cada persona portava un plat cuinat típic del seu país o regió, visites gratuïtes a museus i exposicions de la ciutat, visites històriques i excursions d’esquí per a conèixer millor i fer amistat amb gent d’altres països. També hi havia francesos d’altres ciutats o llocs de la francophonie amb qui podies fer conversa i intercanvis lingüístics, apuntar-te a una borsa lingüística del web Integre.

Una altra cosa a dir-vos és que no tingueu por a marxar sols a l'estranger: és millor anar-hi sol perquè així augmentes la teva capacitat d’autosuperació i independència. Quan estàs sols és més fàcil integrar-te i adaptar-te a la cultura i els canvis del país on viatges i acabes sent més tolerant i pacient, un cop estàs vivint allà ets capaç de veure la TV, escoltar la ràdio, llegir el diari i adaptar-te als horaris més fàcilment del que et pensaves abans de marxar. A més hi havia tantes festes i activitats entre la uni, el campus i Integre que si volies mai estaves sol tancat a l’habitació. A més el fet d’estar sol a classe t’obliga a fer parella amb algú francès per a fer els treballs de classe o demanar els apunts, així que acabes sent extrovertit i xerrant encara que sigui per necessitat perquè ningú domina ni l’anglès ni l’espanyol. Si saps adaptar-te i integrar-te ràpidament en la cultura i costums del país on viatges tot resulta més fàcil i divertit i abans no te n'adones ja s’ha acabat tot i has tornat a Barcelona.

diumenge, 28 de gener del 2007

Sopar de comiat Erasmus 2006-07

El passat dijous, 25 de gener, un grup d'estudiants van trobar-se per sopar i intercanviar les últimes impressions abans de la seva partida cap a les universitats de destí, dins del programa Erasmus. No van poder ser-hi tots els estudiants Erasmus d'aquest curs: alguns ja havien marxat cap a les universitat d'acollida, i altres no pogueren venir per altres compromisos.



També hi assisití alguna estudiant Erasmus del curs passat, que donà consells d'experta, i una estudiant de Parma, acabada d'arribar, que passarà entre nosaltres aquest segon semestre.

Bon viatge!

divendres, 3 de novembre del 2006

Programa de beques internacionals Bancaja

La Universitat de Barcelona ha aconseguit uns ajuts econòmics de la Fundación Bancaja per a complementar el que reben els estudiants que participen per primera vegada en una experiència de mobilitat internacional (en els programes Erasmus, Grup de Coïmbra i convenis generals de la UB).

En total són 300 beques de 300 euros cadascuna, que es distribuiran entre els estudiants de la UB que han estat seleccionats per realitzar una estada a l'estranger aquest curs 2006-2007. El criteri d'assignació d'aquestes beques és la mitjana de l'expedient acadèmic.

Podeu veure les bases de la convocatòria a: http://www.ub.edu/uri/Bancaja.pdf.

En aquest altre document podeu consultar el resum de la financiació que els estudiants de la UB poden rebre per a la realització d'estades a l'estranger: http://www.ub.edu/uri/ajuts_economics_info_addicional.doc.

dimarts, 4 de juliol del 2006

Missing Aberystwyth

Hola, em dic Salomé i per fi m'he decidit a escriure en aquest bloc per explicar una mica la meva experiència.

Aquest segon semestre he estat estudiant com a Erasmus a Abersytwyth, en el País de Gal·les. Els motius pels quals em vaig decidir van ser principalment l'idioma i la necessitat de viure una nova experiència. Portava 4 anys vivint a Barcelona i sentia que la rutina se m'havia menjat, sempre les mateixes cares, la mateixa gent i els mateixos llocs, tot això combinat amb el fet que els estudis no m'acabaven d'aplenar tant com jo havia pensat, i traure'm la carrera m’estava costant més del que havia pensat.

Per tots aquests motius vaig pensar que la millor manera de donar un canvi total a la meva vida era marxant d’Erasmus, conèixer nova gent i nous llocs i sobretot millorar l’anglès, que és una de les coses que més m’agraden, però que havia abandonat quan vaig venir a Barcelona. El vaig demanar i després de molts dubtes vaig escollir com a destí Aberystwyth. Al principi no m’acabava de fer el pes, era un poblet petit del qual jo no havia escoltat mai res i no sabia què era el que em podia trobar, però ajudada per l’Amadeu em vaig decidir.

En el moment que vaig decidir-me i vaig saber que havia obtingut la plaça tot va canviar. Nervis, emoció per veure què em trobaria, què estudiaria, on viuria... Abans de marxar ja vaig descobrir que era la millor decisió que havia pres, tot va canviar per a mi.

Em vaig decidir per realitzar allà el Pràcticum, encara que no és molt recomanable perquè allà no tenen la mateixa noció de l’assignatura que tenim aquí (en realitat ells no tenen l’assignatura, però et permeten treballar). En general sóc una persona tímida que li costa estar a gust en un entorn nou, per tant vaig pensar que el millor per deixar de ser així era marxar a realitzar les pràctiques en un país diferent, en un centre diferent on no coneixia ni la metodologia ni el llenguatge, per estar obligada a soltar-me i adaptar-me a qualsevol situació que pogués trobar. A més, per què no dir-ho, vaig pensar que un cop acabada la carrera seria bo per al meu currículum haver realitzat les pràctiques en un centre de prestigi per la nostra professió com és la University of Wales Aberystwyth.

Bé, un cop explicades les meves motivacions us puc dir que l’experiència ha sigut increïble. Per mi ha sigut molt positiu poder treballar amb un centre anglès i veure tots els serveis i recursos que ells tenen, a més de poder-me relacionar amb la plantilla de la Universitat com un membre més. Trobaré molt a faltar aquelles estonetes cada dia prenent el te, escoltant i compartint les conversacions entre anglesos i gal·lesos. La gent de la Universitat és encantadora i molt amable, els acabes agafant "carinyo" i et fan sentir molt a gust.

Per altra banda és molt interessant treballar en un sistema educatiu diferent, on es dóna molta més importància a la investigació i redacció d’assaigs que als exàmens.

Fa un mes que he tornat i ho trobo moltísim a faltar. Com va dir la Laia fa un any, és increïble la nostàlgia que t’agafa, trobes moltísim a faltar el lloc fins i tot abans de marxar. El poble és petit, però és molt maco. Tot verd, ple d’ovelles enormes i oblidat per la resta del món. Resulta quasi impossible arribar allà, els transports estan molt malament, però això fa que es conservi la bellesa del poble i l’encant gaèl·lic dels seus paisatges.

He de reconèixer que quan vaig arribar em vaig espantar una mica. Després de tot un dia viatjant i d’un tren cancel·lat, em vaig penedir d'haver escollit un poble on no hi havia res a fer. Què equivocada que estava! És precisament això el millor del poble. Al ser petit per força et fas amb tota la gent, sempre hi ha activitats destinades als estudiants Erasmus i no Erasmus. Al contrari que pot passar a les grans ciutats aquí et relaciones amb tothom, no només amb els espanyols (que la veritat és quasi bé el grup més gran i el que mai falta a les festes). Per aquest motiu estàs obligat a parlar anglès, un dels problemes que m’ha comentat la gent que ha marxat a les grans ciutats és que han acabat només parlant amb els espanyols, cosa que aquí no passa.

Bé, podria explicar moltes més coses, potser ho faré en una altra ocasió perquè m’agradaria penjar unes fotos perquè pugueu veure el paisatge i el poble. Ara per ara no és possible, però us passo una adreça d’una web que van fer uns companys meus a una classe d’anglès. El link no estarà disponible durant molt de temps, per tant afanyeu-vos a mirar-lo!

Per acabar vull dir que us animeu a marxar a l'estranger, és una experiència única que et fa créixer de moltes maneres, culturalment, acadèmicament, personalment...

En fi, són coses que tots heu sentit, per tant ja és hora de comprovar-ho personalment per tal de poder ser els pròxims a dir-ho.

Això sí, per poder fer una cosa així heu de ser molt forts per ser capaços un cop acabi l’experiència de dir adéu a tota la gent i acceptar que el millor any de les vostres vides (fins al moment, o fins al següent viatge!) s’ha acabat. Jo encara em poso trista quan penso que ja s’ha acabat, però estic contenta del que he viscut i estic esperant la pròxima reunió Erasmus, encara no hem decidit on serà.

Bé, espero que això serveixi a algú per animar-se a marxar, aviat penjaré algunes fotos.
Fins aviat!

Salomé

http://users.aber.ac.uk/aag5/

dilluns, 22 de maig del 2006

EN CAMERINO 2006

Hola a tothom! [Em dic Eli Ramírez i estic d’erasmus a Viterbo, Itàlia]. Us vull explicar un dels millors caps de setmana que he passat des que sóc aquí!

Es tracta del «V Evento Nazionale», una mena de reunió que es fa cada any a una ciutat diferent on hi participen erasmus de tota Itàlia (austríacs, alemanys, francesos, portuguesos, grecs… però sobretot espanyols: érem el 80%!). L’any passat es va fer a Palerm (Sicília) i aquest any ho han fet a Camerino, una petita ciutat universitària, envoltada de muntayes, tot i que l’allotjament era a la platja (San Benedetto del Tronto).

Quan vam arribar dijous a l’estació de tren (després de 6 hores i 3 transbordaments) vam anar a fer el chek-in. Estava molt ben organitzat, amb taules on posava totes les ciutats que hi participaven: Bolonya, Roma, Torí, Palerm, Gènova, Pisa… Nosaltres ens vam dirigir a la taula de VITERBO. Ens van donar una samarreta, merchandising de la universitat de Camerino i una polsera identificadora. Jo era el número 478, o sigui que dins l’hotel ja hi havia 477 erasmus més! ^_^ à al final vam ser uns 600!

L’hotel... genial…! Arran de platja (el meu primer bany maritim 2006 al mar Adriàtic, uee!) i amb 3 piscines. I el millor de tot eren les habitacions, que estaven dividides en 5 edificis i totes tenien terrassa. I era un hotel només per a erasmus!!! Ja us podeu imaginar…! J

L’equip organitzador ho va preparar tot molt bé: Divendres ens van dur a una festa medieval, amb espectacle I sopar; dissabte a un bar tropical i després a una discoteca amb autobusos (amb flexibilitat horària per qui volgués tornar més tard o més d’hora).

Quan t’ajuntes amb tants erasmus i veus que, sent de llocs tan diferents compartim tantíssimes coses, és genial. Anècdotes n’hi ha hagut moltissimes... La segona nit els de Viterbo estàvem petadíssims i vam anar a dormir d’hora, però a les 3 de la nit vam sentir com els nostres veïns saltaven a la nostra terrassa a “robar-nos” les cadires! Total, que la nit és jove: Ens vam vestir i vam anar a l'habitació del costat, que feien una festa (i de pas recuperar les cadires, jeje). O un altre gran moment també va ser pujar 3 o 4 dalt del llit saltant i cantant “Sobreviviré”, de Mónica Naranjo (jijiji).

En fi, 4 dies fantàstics. Diumenge la tornada amb tren cap a casa (Ah no! Que Viterbo no és casa meva! XD)

Consell: Pels que l’any 2007 aneu a Itàlia d’erasmus, pregunteu per l’Evento Nazionale, que no us en penedireu!

PD. FORÇA BARÇA! Dimecres vaig aconseguir que 4 persones a favor del Reial Madrid s’envoltessin amb la bandera del Barça (que des de dimecres que no me'n separo, ni al viatge!) i que cantessin l’himne del Barça, que jo amb molta paciència els vaig ensenyar. Jejeje! Lliga i Champions! Visca visca!

dijous, 30 de març del 2006

Convocatòria extraòrdinaria Beques Erasmus per al curs 2006-2007

En la convocatòria ordinària de les beques Erasmus han quedat sense cobrir set places, a les universitats següents: Brussel·les (Haute-Éscole), Grenoble, Hamburg, Parma, Porto i Viterbo. Per això convoquem de manera extraordinària un nou període de recollida de sol·licituds d’estudiants interessats a participar en aquest programa en algun d'aquests centres.

El Programa Socrates-Erasmus (http://www.ub.edu/acad/intercanvis/internacional/erasmus.htm) vol millorar l’educació superior mitjançant la cooperació internacional, augmentar el coneixement d’Europa entre els estudiants i fomentar el domini de les llengües europees Entre les accions que es duen a terme destaca la mobilitat d’estudiants entre universitats europees per a cursar-hi una part dels estudis.

Les qualificacions de les assignatures superades a l’estranger passen a formar part de l’expedient acadèmic personal (cal acordar-ho amb el cap d'estudis abans de marxar). Les que no coincideixin es reconeixen com a crèdits de lliure elecció.

Durada: Un semestre (tant pot ser el primer com el segon).
Quantia de la beca: un mínim de 500 €. Possibles ajuts complementaris de la Generalitat i la UB.

Poden participar-hi els estudiants que estiguin matriculats en qualsevol ensenyament de la Facultat. Criteris de selecció: expedient acadèmic, coneixement de l’idioma estranger i motivació.

Els interessats han de presentar a Secretaria una sol·licitud amb el model adient, el currículum, un escrit de motivació i les acreditacions de coneixement d'idiomes fins al dia 21 d'abril.

Per a més informació contacteu amb: Amadeu Pons (pons@fbd.ub.es) o SIAA (siaa@fbd.ub.es). I visiteu http://www.ub.es/biblio/erasmus2006-extra.htm per consultar les places lliures.

dimecres, 29 de març del 2006

El decàleg Erasmus (des de Viterbo)

Per Eli Ramírez, living la dolce vita a Viterbo, Itàlia.

Ciao a tutti! Jo he decidit redactar la meva experiència Erasmus a travès d’un decàleg ^.^ Es un decàleg dirigit a tots aquells que encara dubten de si posar o no una experiència Erasmus a les seves vides, per als qui ja s’han decidit i marxaran ben aviat, per als que no volen ni parlar-ne i per a tots aquells que tingueu curiositat i llegiu aquestes linies.
Va per vosaltres!


1. DECIDIR-SE A FER EL PRIMER PAS -> Quan fa un any vaig veure pels pasadissos de la Facultat els cartells de les beques Erasmus, alguna cosa va reaccionar dins meu… Jo volia ser Erasmus! Tothom me’n parlava tan bé que no volia deixar escapar aquesta oportunitat. Vaig seguir les indicacions, i en fi, ara ja sóc aquí, a Viterbo! Una magnífica ciutat (poble) a 80 km de Roma.

2. GAUDIR DEL LLOC ON ESTÀS -> Jo al principi volia anar a Roma, però des que estic aqui, Viterbo m’encanta: és un poble petit dins d'una muralla ben conservada on tots els Erasmus ens coneixem (el 80% som d’Espanya... tot i que crec que l'única catalana sóc jo!), el lloguer de pis no és gens car, i és un poble molt actiu (cinemes, teatre, jardins, festes…). Hauríeu de veure’l! A més, no estic lluny de Roma i puc anar-hi sempre que vull. Els trens a Itàlia tampoc van tan malament com diuen, i ara que arriba la calor… serà genial!

3. APROFITAR LES NOVES TECNOLOGIES ABANS DE MARXAR -> Gràcies a Internet vaig poder conèixer gent que ja portava aquí des d'octubre, i el dia que vaig arribar em van venir a recollir a l'estacio i em van deixar dormir a casa seva fins que trobés alguna cosa. La veritat és que aquestes coses s’agraeixen molt, sobretot quan no tens a ningú i estàs a milers de quilòmetres de casa teva. També podeu aprofitar Internet per saber com és el lloc on anireu (jo l’any passat no sabia ni que existia Viterbo, i resulta que és una ciutat molt coneguda a Itàlia!) ;-)

4. CERCAR ALLOTJAMENT -> [Aquest punt només s’aplica a la gent que no té plaça a cap residència]. Jo vaig tenir molta sort i al cap de pocs dies d’haver arribat vaig trobar una habitació al centre mateix de Viterbo, amb un italià i una italiana. Us recomano que si busqueu pis, intenteu viure amb gent del país, perquè aprendreu més ràpid l’idioma i els costums. Sabeu que els italians no renten mai les cafeteres amb sabó? Diuen que llavors el cafè no tindria un gust pur!

Ah! I parlant de costums: Per als que aneu a Itàlia, vigileu amb els cotxes. No respecten els passos de vianants… quan vulgueu creuar un carrer, feu-ho “a sac”, sense mirar: ja pararan... sense por! (Ho dic perquè al principi fa una mica de por).

5. FER VIDA UNIVERSITARIA -> Pel que fa al tema universitari (que, al cap i a la fi, és el que ens mou), jo la veritat és que no sabia quines assignatures agafar, perquè no totes coincidien. Però no em puc quiexar, les que faig estan bé. El que sí que és curiós, és la vida acadèmica italiana: els exàmens són orals, anar a classe no és important (això sí, et fan llegir mooolta cosa, i després a l’examen t’ho pregunten, vull dir que no regalen res), a vegades els profes no vénen, o vénen tard… Però en general t’ajuden molt, i intenten que entenguis el que diuen. La meva facultat és pinypoon, o sigui, super petitona, són dos pisos i a dins s’hi fa Biblioteconomia, Documentacio, Història, Història de l’Art, Arqueologia, i qualsevol altra cosa relacionada amb els béns culturals…

6. PREPARAR PSICOLÒGICAMENT EL TEU ESTÓMAC -> No parlo d’alcohol (…), sinó de menjar! No sé als altres països, però a Itàlia la gent menja molts dolços i molta pasta. Pasta amb qualsevol cosa, no et canses mai de menjar pasta! I a totes hores la gnutella (nocilla) i xocolatines, i bombons! I els gelats! Ostres, il gelato italiano és genial, perquè tenen milers de varietats. Si algun cop heu estat a Itàlia, sabreu de què parlo!

7. APRENDRE L’IDIOMA -> S’ha d’aprofitar qualsevol oportunitat per aprendre l’idioma. No cal que fugiu dels Erasmus espanyols, però s’ha d’intentar parlar amb tothom, i si parles amb gent d’altres països t’obligues a parlar amb l’únic idioma que us uneix en aquell moment. Jo per exemple parlo bastant castellà, perquè som molts, però amb els meus companys de pis parlo italià.

Com que sóc l'única catalana de Viterbo, pràcticament el català nomes el parlo per telèfon. Vaig estar els 20 primers dies sense trobar cap català, però un dia sopant a Roma va venir a cantar-nos La Tuna, i resulta que eren de la Universitat de Barcelona! ^.^U I parlaven català jeje. Que bo.

També s’aprèn molt mirant la tele. Quasi fan la mateixa programació que a Espanya: sèies com Nip Tuck, Lost, O.C, CSI... Programes com La isla de los famosos, Gran Fratello o ¿Quién quiere ser millonario?... I dibuixos animats com Pokémon, Simpsons o BOLA DE DRAC!! :D

8. FER VIATGES I EXCURSIONS -> Agafeu una motxilla abans de sortir de casa, perquè no saps mai on aniràs a parar! S’ha d’aprofitar per conèixer tots els poblets de les rodalies i també tot el que puguis veure del país! Pels que aneu a Itàlia, heu de pensar que heu de visitar el nord (Bolonya, Milà, Venècia…), el centre (Roma, Florència, Pisa…) i el Sud (Nàpols, Sicília…). Estigueu preparats per qualsevol cosa! Val la pena estalviar una mica abans de marxar. I els trens, com més lents, més barats.

9. NO PERDRE CAP DETALL DE RES -> Importantíssim per la vostra vida Erasmus: una càmera de fotos i un quadern per apuntar-hi cosetes. Tot ha de quedar registrat d’una manera o altra... Cada viatge, festa, excursió… tot! Penseu que després, quan torneu, heu d’ensenyar als vostres amics i família tot el que heu fet ^_^ !

10. VIURE A TOPE -> Jo crec que des del dia que vaig sortir de l’avió i vaig trepitjar el terra italià, la meva vida ha canviat una miqueta. Ser Erasmus és... no sé, una forma de vida. És increïble com es poden fer tantes coses a la vegada (anar a classe, anar a festes, sortir quasi cada dia, fer excursions per les rodalies, fer excursions més llargues per visitar el país, aprendre un idioma, conèixer molta, molta gent…) i no acabar cansat! Suposo que la beca Erasmus és com un paquet de piles Duracel que et claven a l’esquena i et duren i duren fins que s’acaba la beca…

Eli R :D

dijous, 16 de març del 2006

D'Erasmus a Groningen


Som Elisabeth Cantos i Eva Xaver, estudiants de la diplomatura, i aquest és el nostre tercer any de carrera. Fa un mes i mig que estem vivint a Groningen, fins a final de juliol. Volem explicar una mica la nostra experiència per animar a tothom que s'aventuri a fer un Erasmus, ja sigui a França o a Califòrnia! Tant fa el lloc, la por, l'economia, l'idioma...

Nosaltres vam arribar aquí sense saber res d'anglès; bé, l'Ely tenia una base, però el meu anglès era pèssim. Les dues primeres setmanes vam passar-les fatal, tot s'ha de dir... Més d'un cop vam plantejar-nos: què carai fem aqui??? Qui m'ha manat venir aquí??? tot era nou, ningú ens entenia, la impotència de no poder comunicar-te, de veure que la gent anava al menjador de la residència i es posaven a veure una pel•lícula i nosaltres dues no enteníem res... era frustrant... Ara però tot va molt bé, ja entenem a la gent i cada dia parlem un xic més.

Us expliquem una mica quins són els punts més negatius i els més positius de la nostra experiència, val?

Punts negatius:

– No vam trobar cap estudi que s'impartís aquí i que et convalidin amb assignatures obligatòries de BiD. Nosaltres estem fent com un màster, anomenat EPIC (European Perspective and International Communication), que després passarem a crèdits de lliure elecció. Fem assignatures com Ethics, Intercultural Communication Theory...

– El temps!! El sol es veu ben poc aquí... la setmana passada va nevar quasi cada dia i fa molt de fred. Anem amb la bicicleta amunt i avall, semblem moros, però és molt divertit!

– Les botigues tanquen a les 6 de la tarda menys els supermercats, que tanquen a les 9.

Bé, però també hi ha coses positives! Moltes més que negatives!!

Punts positius:

– Estem vivint en una residència a 10 minuts amb bicicleta de la facultat. Aquí a la nostra residència som unes 40 persones, i hi ha gent de Portugal, Hong Kong, Itàlia, França, República Txeca, Polònia... Total que he conegut gent de tot el món!!! A part, a la meva classe hi ha gent d'Alemanya, d'Itàlia, de Grècia... És genial aprendre de tanta gent!!!

– Els professors són molt bons i ens ajuden molt, sempre estan pendents de si ho entenem, de si estem bé... són molt bons professors.

– Festa. Cada dia menys diumenge hi ha festa. Hi ha molt ambient universitari i la gent és molt oberta, a la discoteca és on aprens més anglès i on xerres més! Però també et trobes tots els espanyols que hi ha per aquí, que són molts... No pots tancar-te només amb els espanyols, perquè si no no aprens res de res!

Bé amics i amigues, no sé què més explicar-vos, jo personalment ja estic pensant d'allargar la meva estada aquí. Si teniu alguna pregunta o alguna cosa, podeu enviar-nos un mail a: evinxus@hotmail.com (Eva Xaver) o a eli_jose_2@hotmail.com. (Ely Cantos).

See you!!

dimarts, 14 de febrer del 2006

Convocatòria Beques Socratres-Erasmus per al curs 2006-2007

El Programa Socrates-Erasmus vol millorar l’educació superior mitjançant la cooperació internacional, augmentar el coneixement d’Europa entre els estudiants, i promoure el coneixement de les llengües europees (http://www.ub.edu/acad/intercanvis/internacional/erasmus.htm). Entre les accions que es duen a terme hi ha la mobilitat d’estudiants entre universitats europees per a cursar-hi part dels estudis.

Les qualificacions de les assignatures superades a l’estranger passen a formar part de l’expedient acadèmic personal (cal acordar-ho amb el cap d'estudis abans de marxar). Les que no coincideixin es reconeixen com a crèdits de lliure elecció.
Durada: Un semestre (tant pot ser el primer com el segon).
Quantia de la beca: un mínim de 500 €. Possibles ajuts complementaris de la Generalitat i la UB.

Poden participar-hi els estudiants que estiguin matriculats actualment en qualsevol ensenyament de la Facultat. Criteris de selecció: expedient acadèmic, coneixement de l’idioma estranger i motivació.



Els interessats han de presentar a Secretaria fins al dia 15 de març una sol·licitud amb el model adient, el currículum, un escrit de motivació i les acreditacions de coneixement d'idiomes.


Per a més informació contacte amb: Amadeu Pons (pons@fbd.ub.es) i SIAA (siaa@fbd.ub.es). I visiteu http://www.ub.es/biblio/erasmus.htm on podreu consultar els centres on poden optar els alumnes de la Facultat, les places disponibles per cada Universitat i les adreces web.

Reunions informatives: dilluns 20 de febrer, a les 13 h i a les 15 h (aula 112)