Estada a Puebla

Hola a tothom!

Fa tot just 20 dies que he arribat de les Amèriques, concretament, de Mèxic, on he realitzat les practiques d'estiu a la biblioteca "José María Lafragua" de Puebla (www.lafragua.buap.mx). 

LA BIBLIOTECA 

Com a alumna del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, el meu objectiu principal era trobar un centre que custodiés fons antic per posar en pràctica alguns dels coneixements adquirits al llarg del curs. Els consells del director del màster i el meu interès personal en visitar Mèxic han fet que acabés a la "Biblioteca Lafragua".

Puebla va ser fundada pels espanyols el 1531. Aviat s'hi van instal·lar nombroses comunitats religioses (franciscans, jesuïtes, betlemites, mercedaris, etc.) que, alhora que evangelitzaren el territori, van anar creant les seves pròpies biblioteques. D'entre tots destacaren els jesuïtes, que van crear diferents institucions educatives, una de les quals va ser, justament, la que avui dia ocupa la BUAP (Benemérita Universidad Autónoma de Puebla). 

La biblioteca Lafragua està adscrita a la BUAP i les seves dependències es troben a l'antic Col·legi de la Companyia, avui dia anomenat "El Carolino" (en honor a Carles III). El seu fons és format per uns 90.000 llibres (molts provinents d'aquestes biblioteques conventuals), per documentació d'arxiu (jesuïtes, l'Acadèmia de Belles Arts, fons personals de diferents personatges poblans, etc.), i una important hemeroteca de publicacions locals i estatals. L'abast cronològic és XVI-XX.

La biblioteca té dues sales: 

-La Sala històrica, d'entrada lliure, i que funciona com a sala de lectura.

-La Sala de consulta de material o d'investigadors. És un espai petit, però equipat amb 2 OPACS, màquines lectores-reproductores de microfilm, i amb Wi-Fi.

La biblioteca obre de dilluns a divendres de 9 a 17 h, però el meu l'horari de treball era de 9 a 14.30 h. La meva feina va ser la descripció de llibre antic. Des del primer dia em vaig incorporar al departament de catalogació com un membre més de l'equip. El catàleg de la biblioteca està en procés de reconversió. El programari que s'utilitza és el Millenium i es treballa amb MARC21. El principal inconvenient és que a Mèxic no existeix un catàleg col·lectiu de biblioteques especialitzades i, a més a més, tampoc no hi ha molta relació entre biblioteques de fons antic. Durant aquest mes hem tingut "apassionants" discussions sobre com redactar alguns dels camps més característics des llibre antic (com la nota 500), com identificar estats, emissions, etc. Un dels elements més característics dels llibres provinents d'aquests convents mexicans és la marca de foc i per això la biblioteca va engegar el projecte www.marcasdefuego.buap.mx/‎ (del qual ja s'ha fet menció en aquest blog). Avui dia, amb aquestes marques, els investigadors en història del llibre poden reconstruir biblioteques o conèixer la circulació de determinades obres entre els diferents ordes religiosos. També he fet propostes de millora de la Carta de Serveis i he participat en el programa de ràdio de la Universitat.

A la biblioteca es programen diferents activitats: coincidint amb la meva estada s'ha inaugurat una exposició d'enquadernacions artístiques de la pròpia institució, la biblioteca ha organitzat un curs d'Emblemàtica transatlàntica (impartit pel professor de Saragossa Alberto Montaner) i on jo he pogut assistir de forma gratuïta, i també es fa ver la presentació del projecte Tetlacuilolli www.tetlacuilolli.org.mx/metodologia.php, que recupera de forma virtual còdexs indígenes que es guarden a la British Library.

En tot moment he rebut un tracte exquisit per part del personal de la biblioteca, que s'ha esforçat per a que la meva estada fos el més agradable possible. Hem fet excursions per les rodalies (Cholula, Tlaxcala...) m'han acompanyat a veure museus, hem sortit per la nit, etc.

LA CIUTAT 

 

Puebla, a només 2.30 h del D.F., és una ciutat tranquil·la que conserva nombrosos i colorits edificis colonials (és Patrimoni de la Humanitat). Actualment molts d'aquests edificis s'han reconvertit en  museus, restaurants, hotels, etc. El "Zócalo" és el centre neuràlgic de la ciutat i divideix Puebla en nord i sud / orient i ponent. És molt fàcil orientar-se pels seus carrers, un cop t’ho han explicat, és clar! El que més m'ha sorprès de la ciutat és la seguretat (per desgràcia no es pot dir el mateix de tot el país) i la vida nocturna. Els mexicans, com a mínim els poblans, són alegres i festius, a més de molt curiosos. Gairebé cada día hi ha fires, concerts (sobretot música de banda), balls, festivals folklòrics i també són grans amants del futbol! Ells tenen molt clar que el Barça és el millor equip del món, però són del Madrid perquè hi jugava l'Hugo Sánchez! Qui se'n recorda ja d'aquest senyor????????

A tot arreu em treien conversa: què fas aquí?, t’agrada la ciutat?, hi tornaràs?, quina imatge teniu dels mexicans? Quant al menjar, menys insectes, he tastat tot el que m'han ofert: molotes, molletes, nopals, cemites, gorditas, memelas, pozole, mole poblano, chiles en nogada, tacos árabes (els xauarmes), fruites que no havia vist mai com la tuna, a més de diferents varietats de mangos, papaies, aigües de sabors... Per cert, si no us agrada el picant ni tasteu el xile habanero!  

DESPESES

L'allotjament, a només 4 “quadres” de la feina, me'l va proporcionar la biblioteca. Es tractava d'una casa colonial del s. XVII amb entrada independent, cuina i bany, TV i Wi-Fi.

En el meu cas la inversió més important ha estat la compra del bitllet. Jo no he volgut passar per EUA i he marxat a l’agost, però si feu l’estada al juliol, per uns 800 euros teniu el bitllet, i penseu que la ciutat és molt més barata que Barcelona (per 4 euros podeu menjar un "menú corrido": 3 plats, postre i beguda).

Aquí us adjunto algunes fotografies: 

Una de les avingudes principals de la ciutat

Zòcal

Església de la Companyia



Carrer 9, Orient. L'edifici blau era casa meva

Al rico Chapulin!

Molote de tinga i pollastre amb aigua de Jamaica



Travessant aquest pati del "Carolino" es troben les dependències internes de 
Lafragua i la Sala d'investigadors

                                                                   

Beques per estudiar a Mèxic

L'ambaixada de Mèxic ha publicat una convocatòria de beques per a estrangers en diversos camps a diferents nivells acadèmics. Les estades podran ser entre març i octubre de 2013.

Aprofiteu l'oportunitat!

Data límit de sol·licituds: 30 d'agost de 2013

Per a més informació, cliqueu aquí

Recursos per buscar feina a l'Amèrica Llatina (I)

Avui us presentem diversos recursos per buscar feina a alguns països llatinoamericans. En concret, es recullen a continuació diverses institucions a les quals recórrer per cercar un lloc de treball a l'Argentina, Mèxic i Xile.

Si l'Argentina és on us agradaria anar-vos-en a construir un futur professional, us recomanem que visiteu el web de l'Asociación de Bibliotecarios Graduados de la República Argentina. Entre altres apartats interessants, tenen una llista de distribució per a professionals del sector. També hi ha agrupats en una sola pàgina el llistat d'associacions professionals del país relacionades amb el nostre àmbit.

Aquells que estigueu interessats a buscar feina a Mèxic hauríeu de fer un cop d'ull al web de l'Asociación Mexicana de Bibliotecarios. Compten amb una borsa de treball i un llistat de feines. D'altra banda, també podeu consultar l'Asociación Mexicana de Archivos y Bibliotecas Privados i el Colegio Nacional de Bibliotecarios.

Pel que fa a Xile, d'entrada podríeu recórrer al lloc web del Colegio de Bibliotecarios de Chile. A més, us podeu inscriure a la seva llista de distribució. D'altra banda, també compteu amb el web de l'Asociación de Archiveros de Chile.

Recordeu que podeu consultar les entrades anteriors amb recursos per buscar llocs de treball fora del nostre país mitjançant l'etiqueta feina a l'estranger.

En properes entrades se seguiran recollint webs i portals on cercar feina a països americans.

Mex Media. Mediateca Mexicana.

El pasado verano estuve en el Colegio de México en el Distrito Federal durante un mes, en el marco de las Prácticas de Estiu que anualmente convoca la Facultat. Durante ese tiempo desarrollé unos Wireframes (prototipos de una web) para una mediateca de recursos digitales que estaban creando. Para ello puse en práctica los conocimientos adquiridos durante el primer curso del màster en Gestió de Continguts Digitals y utilicé la herramienta MockFlow. Hace unos días ha salido la versión beta de la web y me ha agradado ver que el trabajo que desarrollé ha servido de base para ello.

Este es el prototipo que yo creé para la home.

Y esta es la versión Beta que ha publicado el COLMEX.

Además de la satisfacción por el trabajo realizado, mi estancia en México me dio la oportunidad de viajar durante 45 días por Centroamérica como conté anteriormente en este blog. Este viaje ha sido una de las mejores experiencias de mi vida. Por todo ello os recomiendo participar en el programa de Prácticas de Estiu de la Facultat. Es una gran oportunidad para formarte y para conocer otros lugares.

Jose López Rodríguez

Estudiente de la Facultat y blogger en El viaje me hizo a mí

Breu estada de recerca a la Universidad Nacional Autónoma de México

Responc a la invitació del prof. Amadeu Pons amb un breu relat sobre la meva recent estada de recerca a la UNAM, amb motiu d’un conveni de cooperació entre aquella universitat i la UB.

Del 19 de novembre al 3 de desembre de 2011 he tingut l’oportunitat d’instal·lar-me a ciutat de Mèxic, amb l’objectiu de conèixer les polítiques públiques d’accés i preservació digital, i concretament el funcionament de determinats repositoris digitals. El resultat, a manca de tancar diversos projectes derivats de l’estada, ha estat molt satisfactori.

Mèxic, DF i la UNAM

Mèxic és un país enorme. Amb 100 milions d’habitants, és una potència regional de l’Amèrica Llatina i un país de renda mitjana-alta (el 13è PIB més gran del món, després d’Espanya). És ric en recursos naturals, en indústria i en patrimoni cultural. També és un país de contrastos de riquesa i pobresa, com passa a la resta de l’Amèrica Llatina. La seva proximitat amb els EUA afegeix complexitat a la seva realitat quotidiana, com ho demostren les notícies de delictes i narcotràfic que ens arriben del nord del país, a Ciudad Juárez o Monterrey, lluny de la seva capital: Mèxic Distrito Federal.

El Distrito Federal (DF), amb 22 milions d’habitants, és una ciutat que supera amb escreix qualsevol de les europees que hagueu pogut visitar. Cada barri és un món, i més enllà dels prejudicis inicials per les notícies periodístiques que ens arriben, a Mèxic la classe mitjana viu en un ambient agradable, pròsper i de gran vitalitat cultural. Certament, existeix una sensació generalitzada d’inseguretat respecte a petits robatoris, que se supera prenent les típiques preocupacions de qualsevol altra ciutat del món.

La UNAM, la universitat que va acollir-me, s’ubica en un enorme campus universitari (3 milions de metres quadrats, incloent-hi una part que és reserva ecològica), al sud de la ciutat. Tenen 316.569 estudiants matriculats i 36.172 professors en nòmina. Ben comunicada, s’hi accedeix en metro, bus o taxi des de qualsevol punt de DF. El Centro Universitario de Investigaciones Bibliotecológicas (CUIB) és l’entitat que gestiona els estudis de postgrau i doctorat en biblioteconomia. A la UNAM també s’imparteixen estudis de Grau de la nostra disciplina. En el campus, a més de les diverses facultats i instal·lacions, s’hi troba una coneguda biblioteca central que compta amb una façana obra de l’artista mexicà Diego Rivera. (foto anterior) . I la Biblioteca Nacional de México també forma part dels equipaments universitaris (com passa també a diversos països escandinaus). En els nombrosos espais verds del campus els estudiants alternen la vida acadèmica amb una intensa vida social que es completa, els caps de setmana, amb tot tipus d’activitats culturals: concerts de música, arts escèniques, lectura de textos literaris, etc. Un entrepà i una beguda en una de les múltiples paradetes del campus costa, al canvi, uns dos euros. Un menú en un dels restaurants, uns tres euros. A la resta de la ciutat els preus són similars. El metro, un dels més econòmics del món, surt al canvi a 10 cèntims d’euro el bitllet. Prendre un taxi per a un trajecte de vint minuts, uns dos o tres euros. Una novetat editorial o un vestit al Zara, en canvi, tenen preus molt similars als que trobem a una ciutat catalana.

Recerca i docència

La meva estada de recerca —centrada en l’anàlisi de les polítiques públiques de preservació digital a Mèxic i els repositoris digitals— va estar dedicada a analitzar la bibliografia existent i a mantenir trobades i entrevistes amb persones clau en aquestes disciplines: la directora de la Biblioteca Nacional de Mèxic, Dra. Guadalupe Curiel; la responsable dels estudis de postgrau del CUIB, Dra. Brenda Cabral; una de les investigadores responsables de la creació de repositoris digitals a la UNAM, Dra. Isabel Galina, etc. Complementàriament, vaig reunir-me amb representants de la Junta de l’AMBAC (Asociación Mexicana de Bibliotecarios, que presideix Óscar Saavedra), l’equivalent al COBDC de Mèxic; així com amb d’altres persones vinculades a biblioteques i repositoris digitals.

En paral·lel, vaig impartir el curs “Repositorios digitales: preservación y difusión de las colecciones digitales en bibliotecas, archivos y museos de España” a un grup de bibliotecaris de diverses universitats mexicanes, i vaig poder completar aquesta acció de reciprocitat amb la participació en la taula rodona “Acceso, derecho y preservación de la información”, juntament amb el Dr. Alonso Estrada, de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos (Lima, Perú).

La meva valoració és molt positiva. Més enllà de l’oportunitat de conèixer breument un país i una cultura fascinant, he pogut confirmar les meves hipòtesis de treball sobre l’estat de les polítiques d’accés i preservació digital i els repositoris mexicans, alhora que he entrat en contacte i planificat diverses col·laboracions de futur en matèria de recerca biblioteconòmica.

Video resum de la taula "Acceso, derecho y preservación de la información”.

Material docent del curs “Repositorios digitales: preservación y difusión de las colecciones digitales en bibliotecas, archivos y museos de España".

Ciro Llueca (professor associat del Departament de Biblioteconomia i Documentació).

Estiu en el COLMEX, Mèxic i Centreamèrica

Durante el mes de julio de 2011 he tenido la suerte de disfrutar de un mes de prácticas en el Colegio de México (COLMEX), dentro del programa de Pràctiques d'Estiu de la Facultat. Este centro es uno de los centros de estudios de letras más prestigiosos del mundo. Mis prácticas se desarrollaron en la Biblioteca, y mi labor fue la elaboración de unos Prototipos (Wireframes) para la Mediateca de recursos audiovisuales que están creando. Surgieron algunos problemas, derivados de que era el primer año que se ofertaban las prácticas y allí pensaban que mi formación sería superior, pero ello no impidió que finalmente resultase una experiencia positiva, tanto para mí como para la dirección de la Biblioteca.

Finalmente se acordó un trabajo a mi alcance que desarrollé durante un periodo de 4 semanas en horario de mañana. No voy a explicar nada del Colmex ya que Lluís Agustí, además de dejar allí muy buena imagen, publicó aquí mismo una buena descripción del centro. Me voy a centrar más en tratar de explicar mi experiencia en México y en Centroamérica, por donde viajé posteriormente, para que personas medianamente interesadas en ir se decidan a hacerlo. Las prácticas de verano son el complemento perfecto para un viaje como el que yo me planteé. Solo puedo decir que ha sido una gran experiencia, México es un país con una gente encantadora como podrá comprobar quien se decida a ir allá. En Centroamérica sucede lo mismo, la gente es estupenda y muy acogedora y además resulta muy fácil y económico moverte en autobús. Yo solo tomé un avión desde Ciudad de México a Chiapas y otro de vuelta a Ciudad de México desde Cancún, el resto de trayectos los realicé en autobús, lancha y ferry.

Pero en primer lugar voy a comentar brevemente en qué consistió mi trabajo. Desde la Biblioteca Daniel Cosío Villegas se está trabajando en la creación de una Mediateca Mexicana, es decir, una web en donde estarán alojados videos, imágenes y audios con el denominador común de que deberán tratar sobre México. La parte técnica ya está elaborada. En estos momentos se está trabajando en el diseño final de la web, el cual continúa sin implementarse. Yo realicé en 4 semanas una propuesta de Wireframes, teniendo en cuenta las pautas que se me proporcionaron así como lo aprendido durante el primer curso del Máster en Gestión de Contenidos Digitales. 

Tras finalizar mi periodo de prácticas viajé por Centroamérica durante 45 días, lo que sin duda ha sido una de las mayores experiencias de mi vida como voy a comentar a continuación. Para animar a la gente a ir a México y a Centroamérica el primer tema a tratar es sin duda la seguridad. Está claro que no puedes caminar por la calle con la tranquilidad que lo haces por Europa (yo al principio llegué con bastante respeto), pero tras pasar dos meses y medio por allá puedo decir sin duda que no es para tanto. El Distrito Federal es sin duda el punto más seguro de México y no tendréis ningún problema. Yo he viajado por todo el sur y tampoco lo he tenido. La parte peligrosa es el Estado de México (alrededores de Distrito Federal) y el norte, por el narcotráfico. En el resto de países centroamericanos se debe tener cuidado en las capitales y en las grandes ciudades, pero los lugares interesantes están en poblaciones más pequeñas, donde puedes pasear con total tranquilidad. Yo visité México, Guatemala, El Salvador, Honduras, Nicaragua y Belice. De las capitales únicamente México DF, San Salvador y Managua, brevemente. En San Salvador pasé incluso 5 días, pero solo para visitar a un amigo que trabaja en la UCA, centro con el que está colaborando nuestra facultad en la creación de un Consorcio de Bibliotecas Universitarias.

En cuanto a qué me gustó más… La verdad podría hablar de muchos sitios pero me quedo con cuatro, si tengo que elegir. Chiapas y Nicaragua en general, las ruinas de Tikal en Guatemala y la Isla de Utila en Honduras. Paso a comentar lo más destacado de cada país.

En primer lugar voy a comentar brevemente detalles de México D.F. Es una ciudad enorme en la que hay unos 20 millones de habitantes. Resulta impresionante la llegada en avión ya que el aeropuerto está bastante céntrico y puedes ver desde el aire casas y casas sin fin… Si alguien tiene la suerte de llegar de día le resultará impresionante. Puedes pasear con toda tranquilidad por el centro y por la mayoría de los barrios. Para desplazarte, el metro funciona muy bien. También hay unos autobuses, llamados peseros, que te llevarán a donde no llegue el metro y si no, el taxi es realmente barato. Yo visité los típicos lugares que visita cualquier turista y la verdad ninguno me entusiasmó, si bien me quedo con la casa de Frida y con el Museo de Antropología. No recomiendo Teotihuacán, si has visto o vas a ver más ruinas mayas.

Chiapas está en la parte sur de México, el clima es cálido a diferencia de DF en donde hace frio. De las cosas que visité me quedo con el cañón del Sumidero. Para visitarlo das un paseo en lancha. Me recordó bastante a un recorrido que hice hace años en Galicia por los cañones del Sil. La diferencia es que los desfiladeros en el Cañón del Sumidero son más altos, llegando a casi 1000 metros en el punto más alto. Se cuenta que en esa zona había una tribu muy belicosa que a la llegada de los españoles prefirieron suicidarse lanzándose al río desde el punto más alto, antes que someterse al dominio hispano.

También visité San Cristóbal de las Casas, San Juan Chamula y Palenque, donde con mi amigo Jose del cual supe que estaba por la zona por Facebook (el mundo es un pañuelo) conocí a dos encantadoras chicas Mexicanas, Dani y Laura con las que pasamos casi tres días por la Zona. Las fotos son de  la  Iglesia de San Juan Chamula  (consultad info en Google, yo aluciné dentro, pero no se pueden hacer fotos) y de  las ruinas de Palenque.

 

Tras visitar Chiapas, pasé a Guatemala por Frontera Corozal. Esto es cruzar el río en lancha y tras esto casi 100 km por un camino de tierra. En Guatemala visité la Isla de Flores, Tikal, Antigua y el Lago de Atitlán. Recomiendo sin duda Tikal, durmiendo la noche anterior en el parque, lo que es indispensable para hacer el tour del amanecer. Es impresionante caminar de noche por la selva mientras esta se va despertando y ves salir el sol desde lo alto del templo IV. Os recomiendo el hotel Tikal Inn, el más baratito, donde además hay una piscina con tumbonas perfecta para descansar el resto del día.

Después de Guatemala, visité El Salvador. La verdad no hay mucho que ver allí. Yo visité la tumba de Monseñor Romero y el Museo de los Mártires de la UCA que es impresionante y del que dejo aquí un vídeo.

Estas visitas os ayudarán a meteros un poco en la dura historia reciente de este país Centroamericano. Ambos lugares están unidos por la línea de autobús 44. Pese a las recomendaciones que recibí por parte de mi amigo me aventuré a utilizarla y es toda una experiencia. Autobuses americanos como el de los Simpson con alerones y cristales tintados. Por dentro luces de neón, pegatinas demostrando devoción a Dios, a la Virgen y al Real Madrid o al F.C. Barcelona, todo ello con reggaetón a toda pastilla y exprimiendo todo lo que da de sí el maltrecho motor. ¿Peligroso? No lo sé. Seguramente sí. Pero impresionante experiencia por tan solo "una cora" (25 centavos de dólar). Aparte de esto visité Perquín, un pueblo donde la guerrilla tuvo mucha fuerza en el norte y La Tuna, un lugar en el que hay una solitaria playa que es impresionante, como se puede ver en la foto que me tome junto a un hombre que se me juntó nada más llegar y al que no me importó invitar a 2 o 3 cervezas para conversar con él durante un buen rato.  Este último lugar, al igual que San Salvador sí que puede resultar peligroso así que tened cuidado si os animáis. Imprescindible "cenar pupusas un domingo como todo buen salvadoreño".

De Nicaragua, mi siguiente parada, solo os puedo decir cosas buenas. Los "nicas" son una gente excepcional. Este hecho y la merma que sufrió mi presupuesto hicieron que decidiese no llegar a Panamá, como era mi intención, y permanecer en Nicaragua durante 16 días, 8 de ellos en la ciudad de León, donde conocí a una gente excepcional y a unos exguerrilleros sandinistas, ya de unos 60 años, que me contaron 1000 historias de la revolución. 

Además de León visité la isla de Ometepe, San Juan, Managua (perdí mi tiempo allí) y Granada. No me dio tiempo a visitar las Corn Islands pero escribidlo en Google Imágenes y comprenderéis por qué me tiro de los pelos por ello. La mejor visita sin duda es la Isla de Ometepe. Allí alquilé una moto para recorrérmela enterita y subí al volcán Maderas (caminata de ocho horas). La foto es del cráter del volcán donde nos dimos un merecido baño después de cuatro horas de ascensión.

De Honduras solo merece la pena visitar la parte norte del país. Es donde hay reservas naturales y donde está el archipiélago de Roatán. No visité Roatán sino Utila. Desgraciadamente no pude llegar para el festival Sunjam pero aun así mereció la pena. Iba para ver la Isla en día y medio y al final me quede buceando durante 5 días y me saque el título Open Water de PADI. Al llegar conocí tomando una caña a los instructores del club Paradaise y no me pude resistir. El buceo en el Caribe es una experiencia inolvidable, puedes bucear entre arrecifes de coral desde el primer día. 

Por último visité Belice. Puedo decir sin temor a equivocarme que es el país más raro en el que he estado en mi vida. La parte del continente no tiene nada. Kilómetros de carretera con un paisaje muy homogéneo, de campos verdes. Belice City es una ciudad muy vieja pero tiene un encanto especial. Yo creo que es porque resulta curioso ver todo escrito en inglés en medio del Caribe y porque entre medio de todo esto puedes ver algún edificio, de piedra que te hace pensar que estás en Londres. Pero lo mejor que hay en este país son los cayos y las playas paradisiacas.  Yo solo visité dos por falta de tiempo pero se respira tranquilidad. Eso sí: preparad la cartera porque es con diferencia lo más caro de la zona. Me hubiese gustado ir a bucear al Blue Hole pero era más caro que el curso de 5 días en Utila y no me decidí finalmente. 

Resumiendo quiero decir que la experiencia ha resultado 100 % positiva y solo puedo animar a la gente que lea este post a visitar Centroamérica. Es el paraíso del mochilero. Amabilidad a raudales y lugares extremadamente baratos. Lo único caro es Belice y un poco más que el resto El Salvador, creo que por la dolarización de su economía. La moneda oficial es el dólar americano... Nicaragua es baratísimo y Honduras y Guatemala también son baratas. Un viaje de al menos dos meses es la mejor manera de aprovechar los 850 euros que cuesta el avión…

Jose López Rodríguez 

Blocs de practicants a l’estranger

Fa uns dies que hem començat a rebre missatges d’estudiants que expliquen les seves experiències a l’estranger. Formen part dels 35 companys que aquest 2011 han passat un o dos mesos en alguna de les biblioteques i arxius arreu del món, amb les quals la Facultat ha acordat la realització de pràctiques.

En els propers dies esperem continuar rebent més relats. Com és costum d’altres anys, tots ells deixen un molt bon gust de boca i ens provoquen una enveja sana. A més, molts d’ells aporten informacions pràctiques de cara a futurs estudiants que hagin de realitzar el mateix tipus d’activitat en el futur.

Alguns d’aquests 35 companys han deixat constància de les seves aventures en blocs personals. Uns quants d’aquests blocs s’han creat especialment per a les pràctiques d’estiu; però la majoria són blocs que ja existien

Tot seguit donem la relació dels que hem localitzat. Si algú en sap més i ho vol dir, els afegirem a la llista.

• Darius Ill ha estat a Londres: http://darius3.blogspot.com/
• José López Rodríguez, a Mèxic. http://experienciatizayhojalata.blogspot.com/
• Rosa Molina, al Líban: http://librariesoftheworld.blogspot.com/ i especialment: http://librariesoftheworld.blogspot.com/2011/08/la-biblioteca-del-instituto-cervantes.html
• Maties Segura, a Rio de Janeiro: http://estrangerenriodejaneiro.wordpress.com/

Fins aviat!

Oferta de feina a Mèxic

La Biblioteca Daniel Cosío Villegas de El Colegio de México ofereix una plaça de Personal Acadèmic de la Biblioteca. La convocatòria està oberta a bibliotecaris mexicans i estrangers residents o no al país.

El Colegio de México es va fundar l’any 1940 per acollir científics, acadèmics i artistes exiliats durant la guerra civil. En l’actualitat, compta amb uns 300 alumnes, majoritàriament de postgrau. La seva biblioteca conté una de les més importants col·leccions llatinoamericanes en ciències socials i humanitats.

El termini de presentació de candidatures finalitza el 31 de gener de 2011. Els requisits, responsabilitats i documentació a presentar es poden consultar a http://biblioteca.colmex.mx.

Saluditos des de Mèxic

Hola!

Sóc en Joan Homet. Aquest any he acabat la diplomatura i ja fa més de 2 setmanes que estic a Mèxic realitzant les pràctiques d'estiu a la biblioteca José Maria Lafragua de Puebla i l'experiència està sent molt profitosa tant professionalment com turísticament.

La biblioteca on treballo és especialitzada en fons antic, ja que dins del seu fons bibliogràfic hi trobem més de 55.000 llibres impresos dels segles XV, XVI, XVII i XVIII. Estic treballant a la secció de catalogació, els primers dies em van ensenyar com catalogaven, ja que utilitzen unes etiquetes específiques dins del Marc21 per catalogar fons antic i després de 3 dies que em van dedicar sessions de formació el que estic fent és ajudar-los a catalogar el seu fons antic com un membre més del seu equip de treball.

Com que treballo als matins, disposo de les tardes lliures per poder visitar la ciutat a on sempre hi ha coses a fer: visitar la multitud de petits museus existents, perdre'm per llibreries on es poden trobar autèntiques relíquies literàries a un preu molt assequible o simplement passejar i observar, ja que en qualsevol carrer o racó et trobes coses que sorprenen.

Cal dir que el centre històric de la ciutat mostra impressionants edificis d'arquitectura colonial espanyola, i pel mateix ha estat declarat com a "Patrimoni de la Humanitat" per la UNESCO. De tots els edificis colonials, el més impressionant és la Catedral, la qual presumeix ser la més gran de Llatinoamèrica, l'estil de la qual és neoclàssic.

Els caps de setmana els aprofito per fer turisme, he anat a veure museus, esglésies, les piràmides, poblacions indígenes i poblets rurals perduts pel centre de Mèxic a on sembla que el temps s'hagi aturat des de fa segles.

Un capítol a part és el menjar, ja que val la pena anar a Mèxic només per assaborir els seus plats típics, ja que hi ha centenars d'opcions per escollir.

També m'ha sorprès positivament el tracte rebut per part dels mexicans, ja que la majoria és gent que viu amb molt pocs recursos, molt humils i que de seguida que et coneixen t'obren les seves portes. Crec que la cultura europea té molt a aprendre d'ells, de la seva manera de viure i de veure la vida.

Coincidint amb la meva estada a la biblioteca Lafragua he pogut assistir a la presentació del projecte "Los Primeros Libros de las Américas" que és un projecte on col·laboren biblioteques de Mèxic, Estats Units i la Complutense de Madrid, que el que fan és donar a conèixer visualment aquells llibres produïts durant el primer període de la impremta a Mèxic, des de l'any 1539 fins a finalitzar el segle XVI. El que estan fent és digitalitzar completament els llibres per posar-los posteriorment a Internet lliurement perquè tothom els pugui consultar.

Tot seguit us adjunto un parell de fotografies, en una podeu veure la sala general de consulta de la Biblioteca José María Lafragua i en l'altra podeu veure el que escriu davant de la Piràmide de la Lluna:

Biblioteca Lafragua (México)

Este verano aprovechando un viaje a México para asistir al 53 Congreso Internacional de Americanistas he vuelto a visitar la Biblioteca José María Lafragua de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, México. Mi estancia ha sido muy corta, y estuvo dedicada a investigar los ricos fondos de las bibliotecas y archivos poblanos. En Puebla también encontraréis la Biblioteca Palafoxiana, declarada patrimonio de la humanidad, e importantes archivos.

El fondo antiguo de la Biblioteca Lafragua es extraordinariamente rico y la biblioteca ha realizado verdaderos esfuerzos para modernizarse en los últimos años. Estuve curioseando un manuscrito, quizás una copia del original de imprenta que se remitió desde Puebla a Madrid para que se imprimiera en 1638 con el título de El predicador de las gentes San Pablo. El libro lo escribió Juan Rodríguez de León, un canónigo poblano, sobre el que ofrecí una charla comentando su biblioteca, la que se llevó en 1633 desde la Corte a Puebla. Era todo un personaje: predicador, escritor (uno de los primeros en escribir en favor de los artistas en el pleito con el fiscal de la Corona en 1629), coleccionista de pintura (en la época en la que Velázquez era pintor del rey), responsable de proyectos artísticos en la reforma de la Catedral de Puebla en tiempos del obispo Palafox, etc.

La Biblioteca Lafragua tiene poco personal y medios limitados, pero han conseguido logros importantes, atienden a los usuarios con exquisito cuidado en una sala de lectura reformada abierta al público (y otra solo para especialistas), mantienen un programa de catalogación retrospectiva, llevan a cabo proyectos de digitalización, un programa de exposiciones virtuales, y un proyecto que me interesa especialmente: están estudiando las marcas de fuego de los libros. Si no las habéis visto os recomiendo visitar http://www.marcasdefuego.buap.mx/

En el verano Puebla es agradable, tranquila y más fresquita que la Barcelona calurosa de estos días veraniegos. Tiene algunos museos con su pizca de gracia y mucha actividad en las calles. Es muy recomendable visitarla y podéis viajar a otros lugares igualmente muy interesantes, como Xalapa, Veracruz o Oaxaca, apenas a 3 o 4 horas en autobús, y allá estos transportes, como los llaman ellos los "camiones", son mejores que los nuestros y más económicos. Además la gastronomía poblana es famosa, y puedo dar fe de sus ricos moles, gorditas, cemitas y otras delicias culinarias.

Pedro Rueda

El Colegio de México

Acabo de tornar de Mèxic on he passat tres setmanes com a professor convidat a El Colegio de México. Aquesta estada ha sigut possible i es produeix en el marc d’una relació iniciada recentment entre aquesta institució i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

El Colegio de México posa a disposició dels professors convidats allotjament en dues residències a la ciutat de Mèxic, a uns 45 minuts en transport públic. El tracte que vaig tenir amb els bibliotecaris, i en general amb tots els mexicans, ha estat una autèntica delícia per l'interès que demostren per les coses de fora, per l'atenció i l'educació que tenen tothora; una demostració que les ciutats grans –i la zona metropolitana de Mèxic DF supera els 20 milions de persones- no són sempre les responsables últimes de la pèrdua de l'amabilitat entre la gent.

Durant l'estada he impartit un taller sobre fonts d'informació i documentació espanyoles, obert a bibliotecaris i professors mexicans. Hi van assistir un total de 16 professionals provinents del Colegio, la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales - Flacso, la Universidad Iberoamericana i el Instituto de Investigaciones Dr. José María Luis Mora.

L'estada m'ha permès treballar a més en la recerca de documentació sobre la labor editorial de l’exili republicà espanyol en aquest país gràcies a la consulta dels fons importants que es conserven a la biblioteca del Colegio de México.

Tot seguit, dono algunes dades per a tenir una idea més exacta de la feina que desenvolupa aquesta institució i en particular de la seva biblioteca en la formació de bibliotecaris.

El Colegio de México

El Colegio de México és una institució pública dedicada a la investigació i a l’ensenyament universitari en els camps de les ciències socials i les humanitats. El Colegio va ser fundat l’any 1940 a la ciutat de Mèxic pel Govern Federal, el Banc de Mèxic, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i el Fondo de Cultura Económica.

Orígens: La Casa de España en México

L’origen de El Colegio de México cal buscar-lo però en La Casa de España en México. El 1937, abans que la Guerra Civil Espanyola acabés i veient el tombant que prenia el conflicte poc favorable a les armes de la República, el diplomàtic i intel·lectual mexicà Daniel Cosío Villegas va proposar a l’aleshores president de Mèxic general Lázaro Cárdenas la creació d’un centre per a l’acollida provisional de científics, intel·lectuals i professors universitaris espanyols, un espai on aquests poguessin continuar les seves activitats d’investigació i creació lluny de la guerra.

El president Cárdenas va fer seva la idea de Cosío i l’any 1938 es materialitza la fundació del Colegio i comencen a arribar intel·lectuals espanyols destacats com ara: León Felipe, José Moreno Villa, José Gaos, Enrique Díez-Canedo, Agustín Millares Carlo, Adolfo Salazar, María Zambrano, i els catalans August Pi Sunyer i Joaquim Xirau, entre d’altres.

L’escriptor i diplomàtic mexicà Alfonso Reyes serà l’encarregat de dirigir el projecte de La Casa de España. Reyes havia estat ell mateix exiliat a Espanya durant els anys 20, i havia conegut a Madrid molts dels intel·lectuals espanyols que passarien per la mateixa experiència acabada la Guerra civil.

De La Casa de España a El Colegio de México

La Casa de España per raons polítiques i estratègiques de supervivència es convertirà durant la tardor del 40 en El Colegio de México, els canvis més substancials seran l’acceptació de professors d’origen no espanyol, la inclusió de la institució en el sistema universitari mexicà i l’especialització en les àrees d’humanitats, cal pensar que els metges i d’altres científics de les anomenades a Mèxic “ciències dures” són els que primer trobaran lloc per desenvolupar la seva especialització.

Organització actual del Colegio

En l’actualitat, El Colegio de México s’organitza mitjançant una sèrie de centres d’estudis especialitzats: el Centro de Estudios Históricos (CEH) dedicat a la història de Mèxic i de l’Amèrica Llatina; el Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios (CELL), a la lingüística i la literatura espanyola; el Centro de Estudios Internacionales (CEI) especialitzat en les relacions internacionals, la política i l’administració pública; el Centro de Estudios de Asia y África (CEAA), l’objectiu dels qual seran l’Àfrica, el Sud i Sud-Est Asiàtics, Corea, el Japó i l’Orient mitjà; el Centro de Estudios Económicos (CEE); el Centro de Estudios Demográficos Urbanos y Ambientales (CEDUA); i per últim el Centro de Estudios Sociológicos (CES).

A més de la investigació i l’educació superior per a la formació de professionals, investigadors i professors universitaris, El Colegio de México es dedica a l’edició de llibres i revistes sobre les matèries relacionades amb les investigacions i ensenyaments.

Cadascun d’aquestes centres es dediquen a la seva dupla funció de centre de recerca especialitzada i a la docència acadèmica de postgrau i doctoral.


La Biblioteca Daniel Cosío Villegas

Per a recolzar tota la labor acadèmica i d’investigació i com a centre neuràlgic i autèntic nucli organitzatiu del Colegio es troba la Biblioteca Daniel Cosío Villegas, una col·lecció d‘investigació especialitzada en ciències socials i humanitats oberta a professors, investigadors i alumnes amb més de 700.000 volums (llibres, revistes, bases de dades en línia i a text complet, audiovisuals, microformes, etc.) i 26 km lineals de prestatgeria.

La biblioteca de 24.000 m2 de superfície es troba en el centre físic del gran edifici dissenyat per l’arquitecte Teodoro González de León el 1975. Està distribuïda en tres plantes en les quals es reparteixen els 360 llocs de lectura i consulta individuals i els 35 espais per a treball en grups. Les àrees de consulta es troben sempre a prop del fons en lliure accés organitzat per un sistema classificatori mixt Decimal Dewey+Cutter, en el qual la classificació decimal regeix l’organització primera, a la qual se li afegeix el sistema per facetes de Cutter.

Un equip de treball de 80 persones asseguren un servei d’atenció al públic de dotze hores diàries sense interrupció de dilluns a divendres: catàlegs en línia, secció de referència i referència especialitzada i personalitzada personal o en línia, préstec domiciliari i préstec interbibliotecari, obtenció i reproducció de documents, formació d’usuaris, exposicions temporals i de novetats, i tots els serveis típics d’una biblioteca acadèmica moderna.

Com a detall interessant, la biblioteca ofereix un espai amb aparells reproductors de tecnologies que han quedat depassades (diversos generacions d’ordinadors amb sistemes antics de Windows, disqueteres de tota mena, lectors de microformes, lectors de vídeos 2000, Beta i VHS, etc.) que es mantenen per tal d’assegurar l’accés a materials conservats en la biblioteca i d’altres que hi puguin arribar.


Bibliotecaris acadèmics: la Maestría en Bibliotecología

La Biblioteca Daniel Cosío Villegas és un referent professional de qualitat en el context mexicà i hispanoamericà i en aquest sentit i de fa uns anys proposa una formació de postgrau en biblioteconomia, la Maestría en Bibliotecología, amb una durada de quatre semestres.

Els estudiants admesos mexicans i d’altres països estrangers, principalment llatinoamericans, segueixen una formació impartida pels bibliotecaris de la Daniel Cosío Villegas que compaginen la seva funció de referencistes, catalogadors, desenvolupadors de col·lecció o gestors de serveis amb la de la formació de nous bibliotecaris. Aquesta doble funció, de gestió i acadèmica, pràctica i teòrica respon, a imitació del món nord-americà, a la figura dels bibliotecaris acadèmics.

Lluís Agustí

CINDA: nou programa de mobilitat amb Amèrica Llatina

Des del proper curs 2009-2010 els estudiants de la Facultat disposen d'un nou marc per fer possible una estada a l'estranger durant una part de la seva carrera. Es tracta del grup d'universitats denominat CINDA (Centro Interuniversitario de Desarrollo): http://www.pucp.edu.pe/cinda/, una associació formada per una trentena de centres universitaris, sobretot d'Amèrica Llatina.

La nostra Facultat, juntament amb la de Dret, són les dues primeres facultats de la UB que s'han implicat en aquest programa, i que ja l'oferim operatiu per al curs que ve. És de suposar que en el futur s'hi vagin sumant altres centres de la UB.

Com en els altres programes de mobilitat d'estudiants, a l'alumne que efectua una mobilitat dins del programa CINDA se li reconeixen les assignatures i altres activitats acadèmiques que realitzi a l'exterior (prèviament validats pel cap d'estudis), i està exempt del pagament de la matrícula en la universitat d'acollida.

Del conjunt d'universitats que formen CINDA, les que imparteixen programes de la nostra especialitat són les següents:

-Brasil: Universidade de São Paulo.
https://sistemas2.usp.br/jupiterweb/jupDisciplinaLista?codcg=27&pfxdisval=CBD&tipo=D

-Costa Rica: Universidad de Costa Rica.
http://www.cea.ucr.ac.cr/planes/index.php?dir=./SEDE%20UNIVERSITARIA%20RODRIGO%20FACIO/AREA%20DE%20CIENCIAS%20SOCIALES/FACULTAD%20DE%20EDUCACION/ESCUELA%20DE%20BIBLIOTECOLOGIA

-Mèxic: Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey.
http://www.itesm.edu/wps/portal/!ut/p/kcxml/04_Sj9SPykssy0xPLMnMz0vM0Y_QjzKLN4j3DADJgFjGpvqRqCKOcAFfj_zcVP0goESkOVAkwFQ_Kic1PTG5Uj9Y31s_QL8gNzSi3NvREQD_pMIM/delta/base64xml/L0lJSk03dWlDU1EhIS9JRGpBQU15QUJFUkVSRUlnLzRGR2dkWW5LSjBGUm9YZmcvN18wX1A1?WCM_PORTLET=PC_7_0_P5_WCM&WCM_GLOBAL_CONTEXT=/wps/wcm/connect/ITESMv2/Tecnol%C3%B3gico+de+Monterrey/Educaci%C3%B3n/Profesional/Programas+por+%C3%A1reas+de+estudio/Tecnolog%C3%ADas+de+Informaci%C3%B3n+y+Electr%C3%B3nica/LATI

-Perú: Pontificia Universidad Católica del Perú.
http://www.pucp.edu.pe/facultad/letras_ciencias_humanas/index.php?option=com_detalle&task=view2&secc=24&Itemid=93

-República Dominicana: Instituto Tecnológico de Santo Domingo, INTEC.
http://www.intec.edu.do/programas/hum/bci.html

Els interessats a passar un semestre, el curs que ve, en alguna d'aquestes universitats, caldrà que presentin la seva sol·licitud (i la resta de documentació) abans del 20 de febrer de 2009, a les 14.00 h.

Per a més informació sobre les condicions, els tràmits a fer, etcètera, consulteu: http://www.ub.edu/biblio/programes-d-intercanvi-i-mobilitat/programa-cinda.html.