Hola a tothom!
Em dic Laura i us escric des de París. L'Amadeu, amb qui continuo mantenint el contacte després de la meva estada a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona, m'ha demanat que us relati una mica la meva experiència a la capital francesa. Ho faig amb molt de gust i espero que aquestes línies serveixin a tots aquells/aquelles que estiguin pensant a marxar a l'estranger.
Doncs bé, vaig arribar a Paris ara fa uns set mesos gràcies al programa Eurodissea per a joves treballadors, una iniciativa de l'Aseemblea de les Regions d'Europa. L'Eurodissea, per entendre'ns, ve a ser l'equivalent de l'Erasmus, l'única cosa que canvia és que en lloc d'ampliar estudis fora de casa, el que fas és adquirir una experiència dins de l'àmbit laboral del país on tu desitgis anar (Anglaterra, Alemanya, França...).
La Generalitat de Catalunya és qui s'encarrega de gestionar aquest programa europeu a casa, i si no estic equivocada, les seves oficines es troben a la Ronda de Sant Pere, núm. 17, 1er pis, de Barcelona. L'única cosa que us requeriran per a participar-hi serà omplir un formulari amb les vostres dades, els vostres estudis, les destinacions de la vostra elecció, i una foto. El vostre dossier quedarà arxivat per a ser contrastat amb totes les ofertes de feines que es rebin de tota Europa, i quan el vostre perfil coincideixi amb els seus requeriments, aleshores us trucaran. En el meu cas, entre el moment de fer la sol·licitud i la trucada, van passar uns sis mesos aproximadament, però tot depèn de la demanda que hi hagi i de la destinació.
Suposo que una cosa que us preguntareu és el nivell de llengua que us demanaran per marxar. Normalment, s'agraeix parlar ni que sigui una mica la llengua del país, pero podeu creure'm que jo vaig marxar a França sense saber dir gaire més que «Bonjour» o «Bonsoir», així que en aquest aspecte podeu estar tranquils. El programa inclou un curs intensiu d'un mes de llengua (gratuït) un cop arribeu a lloc.
La beca és remunerada amb uns 600-700 euros mensuals aproximadament, i a partir del moment en què treballeu, possiblement rebreu una petita indemnització per part de l'empresa, que en el meu cas són uns 200 euros. L'allotjament (generalment en residències d'estudiants) us el busca el mateix programa; aixo sí, l'heu de pagar vosaltres de la vostra butxaca. Però la beca, malgrat que no us arribi per menjar al Maxim's cada dia, cobrirà les vostres necessitats bàsiques.
Jo he tingut la sort de ser acceptada com stagière al CIDJ (Centre d'Information Jeunesse) de París, on m'he sentit més que ben acollida per part dels meus companys i els meus responsables, i no cal dir que la meva estada també m'ha permès coneixer moltíssima gent, tant francesos com belgues, alemanys, etc. El nivell de llengua, evidentment, també ha millorat, i he pogut conèixer al detall una ciutat que malgrat ser una mica freda i fosca a l'hivern, a la primavera resulta encantadora :-)
Bé, espero que el meu escrit us animi a fer les maletes, i, si es dóna el cas, no puc més que desitjar-vos BONNE CHANCE À TOUS!!
Laura Sahún
dijous, 26 de maig del 2005
dimarts, 24 de maig del 2005
Convocatòria de beca per a París
El Centre d’Estudis Catalans a París imparteix titulacions universitàries de llengua catalana, fomenta la recerca i divulga la llengua i la cultura catalanes a París. És un centre adscrit a la Université Paris-Sorbonne.
La biblioteca d'aquest centre està portada per un diplomat o llicenciat recent de la nostra Facultat, que hi està en condició de becari. L'objectiu d'aquesta beca és responsabilitzar-se del funcionament ordinari de la biblioteca d'aquest centre.
Condicions:
Requisits dels candidats:
Mèrits:
Per a participar-hi cal presentar una carta de sol·licitud i el currículum vitae a la Secretaria de la Facultat, fins el 23 de juny de 2005.
Barcelona, 24 de maig de 2005
La biblioteca d'aquest centre està portada per un diplomat o llicenciat recent de la nostra Facultat, que hi està en condició de becari. L'objectiu d'aquesta beca és responsabilitzar-se del funcionament ordinari de la biblioteca d'aquest centre.
Condicions:
- Durada: deu mesos (de setembre de 2005 a juny de 2006), renovables una segona vegada.
- Dotació econòmica: 1.300 € al mes, aproximadament
Requisits dels candidats:
- Ser diplomat o llicenciat per la Facultat. S'accepten també candidatures d'estudiants que acabin la carrera aquest juny
Mèrits:
- Tenir un bon expedient acadèmic, coneixement de francès, motivació personal, capacitat d'iniciativa i experiència professional.
Per a participar-hi cal presentar una carta de sol·licitud i el currículum vitae a la Secretaria de la Facultat, fins el 23 de juny de 2005.
Barcelona, 24 de maig de 2005
divendres, 13 de maig del 2005
Missatge des d'Aberystwyth
Hola a tothom!
Em dic Laia i actualment estic cursant primer de Llicenciatura. La idea de marxar una temporadeta a estudiar fora m’havia rondat sempre pel cap. Vaig cursar la Diplomatura en Magisteri, especialitzat en llengua estrangera, però el fet de no estar convençuda de què en aquest àmbit s’ubicava el meu futur va fer que ni em plantegés anar-me’n d’Erasmus. Quan vaig decidir estudiar la Llicenciatura en Documentació, de les primeres coses que vaig mirar va ser la possibilitat de marxar a fora, així que al matricular-me als Complements de Formació, ja tenia claríssim que aquell any faria la sol·licitud per a l’any següent (per si no m’ho concedien, encara tenir l’opció d’intentar-ho de cara a l’altre).
Com podeu comprovar, ganes no en faltaven. De totes maneres, he de reconèixer que la incertesa del que em trobaria, com reaccionaria a noves situacions, em feia, mmm... «por» no seria la paraula, sinó més aviat respecte. Tot i així, les ganes de viure una nova experiència van fer que la balança es decantés indiscutiblement cap al «sí».
La destinació també la tenia clara. Volia anar a un país de parla anglesa per tal de millorar l’idioma. I és que la immersió lingüística és imprescindible i jo, definitivament, ho necessitava. Quan vaig veure que una de les destinacions era Gal·les, el cor em va fer un salt. Fa uns anys havia passat uns dies a Irlanda i els paisatges em van captivar. Gal·les s’assembla molt a tot allò, així que no en vaig tenir cap dubte. A més a més, el fet de mantenir un paral·lelisme amb la cultura catalana també em tirava molt.
Actualment em trobo a Aberystwyth, un poblet situat a la costa gal·lesa. Ara mateix només sento algunes rialles de fons i el piular dels ocells... un canvi radical d’aires, acostumada a l’estrès diari de la vida a Barcelona. Aquí, l’activitat i la tranquil·litat es contraposen, i pots trobar moments per a tot. L’ambient és genial. Inevitablement, amb qui més et fas és amb els altres Erasmus d’arreu. El fet de no trobar-nos en el nostre cercle habitual fa que des del primer dia s’estableixi un lligam especial, poc a poc vas coneixent a la gent i et xopes d’altres cultures i formes de fer. És increïble el contrast de punts de vista que pot donar un tema. M’allotjo a la residència del campus, en plena naturalesa. La convivència és de 24 hores, i això uneix molt. L’experiència aquí et canvia, i a mi, particularment, m’ha despertat la inquietud de descobrir nous horitzons. Sembla un tòpic, però és real.
En l'àmbit acadèmic, molt bé. Canviar d’aires motiva molt. Tant el personal no-docent com els professors t’ajuden en tot el que necessitis, així que el tracte també és d’allò més agradable. Si t’organitzes bé, hi ha temps per a tot, així que les escapadetes a descobrir l’entorn que ens envolta estan a l’orde del dia.
Contraindicacions?? Econòmicament és una despesa, si més no, considerable. La qüestió és estalviar amb temps, però us garanteixo que la inversió val moooooolt la pena.
I el pitjor... la nostàlgia. I contràriament al que us pugueu imaginar, no pas de Barcelona, sinó d’aquest lloc... que t’atrapa. Encara em queda poc més de tres setmanetes i ja ho trobo a faltar... . De totes maneres, m’omple el pensar que el que he viscut aquí m’acompanyarà tota la vida.
Us adjunto algunes fotos perquè veieu com és això. Poseu-hi imaginació, perquè amb la fotografia no es capta, ni de lluny, la magnificència dels paisatges.
Laia Gras
Paisatges al voltant d'Aberystwyth
Em dic Laia i actualment estic cursant primer de Llicenciatura. La idea de marxar una temporadeta a estudiar fora m’havia rondat sempre pel cap. Vaig cursar la Diplomatura en Magisteri, especialitzat en llengua estrangera, però el fet de no estar convençuda de què en aquest àmbit s’ubicava el meu futur va fer que ni em plantegés anar-me’n d’Erasmus. Quan vaig decidir estudiar la Llicenciatura en Documentació, de les primeres coses que vaig mirar va ser la possibilitat de marxar a fora, així que al matricular-me als Complements de Formació, ja tenia claríssim que aquell any faria la sol·licitud per a l’any següent (per si no m’ho concedien, encara tenir l’opció d’intentar-ho de cara a l’altre).
Com podeu comprovar, ganes no en faltaven. De totes maneres, he de reconèixer que la incertesa del que em trobaria, com reaccionaria a noves situacions, em feia, mmm... «por» no seria la paraula, sinó més aviat respecte. Tot i així, les ganes de viure una nova experiència van fer que la balança es decantés indiscutiblement cap al «sí».
La destinació també la tenia clara. Volia anar a un país de parla anglesa per tal de millorar l’idioma. I és que la immersió lingüística és imprescindible i jo, definitivament, ho necessitava. Quan vaig veure que una de les destinacions era Gal·les, el cor em va fer un salt. Fa uns anys havia passat uns dies a Irlanda i els paisatges em van captivar. Gal·les s’assembla molt a tot allò, així que no en vaig tenir cap dubte. A més a més, el fet de mantenir un paral·lelisme amb la cultura catalana també em tirava molt.
Actualment em trobo a Aberystwyth, un poblet situat a la costa gal·lesa. Ara mateix només sento algunes rialles de fons i el piular dels ocells... un canvi radical d’aires, acostumada a l’estrès diari de la vida a Barcelona. Aquí, l’activitat i la tranquil·litat es contraposen, i pots trobar moments per a tot. L’ambient és genial. Inevitablement, amb qui més et fas és amb els altres Erasmus d’arreu. El fet de no trobar-nos en el nostre cercle habitual fa que des del primer dia s’estableixi un lligam especial, poc a poc vas coneixent a la gent i et xopes d’altres cultures i formes de fer. És increïble el contrast de punts de vista que pot donar un tema. M’allotjo a la residència del campus, en plena naturalesa. La convivència és de 24 hores, i això uneix molt. L’experiència aquí et canvia, i a mi, particularment, m’ha despertat la inquietud de descobrir nous horitzons. Sembla un tòpic, però és real.
En l'àmbit acadèmic, molt bé. Canviar d’aires motiva molt. Tant el personal no-docent com els professors t’ajuden en tot el que necessitis, així que el tracte també és d’allò més agradable. Si t’organitzes bé, hi ha temps per a tot, així que les escapadetes a descobrir l’entorn que ens envolta estan a l’orde del dia.
Contraindicacions?? Econòmicament és una despesa, si més no, considerable. La qüestió és estalviar amb temps, però us garanteixo que la inversió val moooooolt la pena.
I el pitjor... la nostàlgia. I contràriament al que us pugueu imaginar, no pas de Barcelona, sinó d’aquest lloc... que t’atrapa. Encara em queda poc més de tres setmanetes i ja ho trobo a faltar... . De totes maneres, m’omple el pensar que el que he viscut aquí m’acompanyarà tota la vida.
Us adjunto algunes fotos perquè veieu com és això. Poseu-hi imaginació, perquè amb la fotografia no es capta, ni de lluny, la magnificència dels paisatges.
Laia Gras
 |  |
 |  |
Paisatges al voltant d'Aberystwyth
dilluns, 2 de maig del 2005
Convocatòria extraordinària de beques Erasmus per al proper curs
Donat que en la convocatòria oficial de les beques Erasmus van quedar sense cobrir cinc centres (Brussel·les –dos centres–, Grenoble, Oslo i Tessalònica), es convoca ara de manera extraordinària un nou període per a rebre sol·licituds d’estudiants interessats a participar en aquest programa, per a algun d'aquests centres.
Per a més informació sobre el Programa Socrates-Erasmus en general, consulteu: http://www.ub.es/acad/intercanvis/internacional/erasmus.htm.
Places disponibles:
Els estudiants matriculats actualment en qualsevol ensenyament de la Facultat que hi vulguin participar, han de presentar a Secretaria una sol·licitud amb el currículum i la indicació de les universitats de destí preferides, fins el dia 9 de maig.
Per a més informació: Amadeu Pons (pons@fbd.ub.es) i SIAA (siaa@fbd.ub.es); http://www.ub.es/biblio/erasmus.htm.
Barcelona, 2 de maig de 2005
Per a més informació sobre el Programa Socrates-Erasmus en general, consulteu: http://www.ub.es/acad/intercanvis/internacional/erasmus.htm.
Places disponibles:
- Bèlgica (Brussel·les) – Université libre de Bruxelles. Département des Sciences de l'Information et de la Communication - http://www.ulb.ac.be/philo/infodoc/
- Bèlgica (Brussel·les) – Haute École Paul-Henri Spaak. IESSID - http://www.he-spaak.be/iessid/bd.htm/
- França (Grenoble) – Université Pierre Mendès. IUT2 - http://www.iut2.upmf-grenoble.fr/
- Grècia (Tessalònica) - TEI of Thessaloniki. Faculty of Administration and Economics. Department of Librarianship – http://www.teithe.gr/En/index_en.html
- Noruega (Oslo) – Oslo University College. Faculty of Journalism, Library and Information Science - http://www.studie.hio.no/eng/ects/jli/lib/index.html
Els estudiants matriculats actualment en qualsevol ensenyament de la Facultat que hi vulguin participar, han de presentar a Secretaria una sol·licitud amb el currículum i la indicació de les universitats de destí preferides, fins el dia 9 de maig.
Per a més informació: Amadeu Pons (pons@fbd.ub.es) i SIAA (siaa@fbd.ub.es); http://www.ub.es/biblio/erasmus.htm.
Barcelona, 2 de maig de 2005
diumenge, 1 de maig del 2005
Records de Florència
Hola a tothom,
Jo també vull contribuir a explicar experiències a l’estranger!
Vaig estar a Florència (Firenze) des de juliol de 2003 fins juny de 2004. Però no va ser pas una beca Erasmus, sinó unes pràctiques d’onze mesos a la biblioteca de l’Istituto Europeo.
Aquest Istituto, també conegut com l’European University Institute, és, com el seu nom indica, un institut europeu per a la recerca en ciències socials (estudis de postgrau en dret, història, economia i ciències polítiques). La seva seu principal és l’antiga Badia Fiesolana (a Fiesole, ciutat veïna de Florència) però també disposa d’equipaments en altres edificis i viles properes (Convento di San Domenico, Villa la Fonte, Villa Schifanoia, Villino, Il Casale, Villa Il Poggiolo i Villa San Paolo).
La biblioteca és impressionant i la feina està molt bé (sempre depenent de la secció on t’ubiquin, però darrerament es feien rotacions).
A la biblioteca i a l’institut es parla principalment anglès, perquè hi ha molts estudiants estrangers i és l’opció més fàcil. No obstant, és molt recomanable anar a cursos d’italià que es fan al mateix institut i mirar d’aprendre, perquè serà molt útil a la ciutat (no és com a Noruega que tothom parla anglès, precisament!) i perquè sí, dimonis, ets a Itàlia!
Crec que no cal parlar dels tresors artístics de Florència, oi? Aquells enamorats del renaixement seran al millor lloc del món. Ara bé, d’altra banda, s’ha de dir que és una ciutat-museu, és a dir, li manca funcionalitat com a ciutat. No hi ha potser massa integració entre els florentins autèntics (que són només el 30% de la població) i les hordes d’estudiants i turistes, i costa una mica entrar en la veritable cultura social de la ciutat. Aquest fet i els alts preus (sobretot per sortir) provoca que els estudiants organitzin festetes, tant al bar de l’institut com a les cases particulars.
A la Toscana hi ha molt per veure, no només Florència: Siena, Luca, Arezzo, la regió del Chianti, Pisa... I si sou un any a Itàlia teniu les visites obligades de Roma, Milà, Venècia, Nàpols, Sicília, etc.
Cal que parli sobre les conveniències de tenir experiències a l’estranger? Jo he estat un habitant florentí per un any –que no és el mateix que anar-hi de vacances-, he tingut una feina molt interessant, he millorat l’anglès i après italià, he conegut molta gent, m’he integrat en una societat diferent –sí, sí, i tant que són diferents els italians dels catalans i espanyols-, he viatjat tant... bé, ja paro perquè em poso trist i tot, snif, snif!
Com potser ja sabeu, hi ha una llarga tradició d’estudiants de la facultat que han anat a Florència (això està molt bé perquè així quan arribes hi ha algú que t’ajuda a integrar-te). A veure si algú se sent al·ludit i ens parla també de les seves experiències!
Per cert, al maig de l’any passat vàrem organitzar la “1st Librarian Party”. A veure si les dues noies que hi ha ara fan la segona!
A tutti, grazie dell’attenzione!
L’Italia vi aspetta!
Miguel (m_navasfernandez@yahoo.es)
P.D.: Com que no he pogut adjuntar fotos aquí, us facilito una adreça on n'he penjat algunes per a vosaltres.
Jo també vull contribuir a explicar experiències a l’estranger!
Vaig estar a Florència (Firenze) des de juliol de 2003 fins juny de 2004. Però no va ser pas una beca Erasmus, sinó unes pràctiques d’onze mesos a la biblioteca de l’Istituto Europeo.
Aquest Istituto, també conegut com l’European University Institute, és, com el seu nom indica, un institut europeu per a la recerca en ciències socials (estudis de postgrau en dret, història, economia i ciències polítiques). La seva seu principal és l’antiga Badia Fiesolana (a Fiesole, ciutat veïna de Florència) però també disposa d’equipaments en altres edificis i viles properes (Convento di San Domenico, Villa la Fonte, Villa Schifanoia, Villino, Il Casale, Villa Il Poggiolo i Villa San Paolo).
La biblioteca és impressionant i la feina està molt bé (sempre depenent de la secció on t’ubiquin, però darrerament es feien rotacions).
A la biblioteca i a l’institut es parla principalment anglès, perquè hi ha molts estudiants estrangers i és l’opció més fàcil. No obstant, és molt recomanable anar a cursos d’italià que es fan al mateix institut i mirar d’aprendre, perquè serà molt útil a la ciutat (no és com a Noruega que tothom parla anglès, precisament!) i perquè sí, dimonis, ets a Itàlia!
Crec que no cal parlar dels tresors artístics de Florència, oi? Aquells enamorats del renaixement seran al millor lloc del món. Ara bé, d’altra banda, s’ha de dir que és una ciutat-museu, és a dir, li manca funcionalitat com a ciutat. No hi ha potser massa integració entre els florentins autèntics (que són només el 30% de la població) i les hordes d’estudiants i turistes, i costa una mica entrar en la veritable cultura social de la ciutat. Aquest fet i els alts preus (sobretot per sortir) provoca que els estudiants organitzin festetes, tant al bar de l’institut com a les cases particulars.
A la Toscana hi ha molt per veure, no només Florència: Siena, Luca, Arezzo, la regió del Chianti, Pisa... I si sou un any a Itàlia teniu les visites obligades de Roma, Milà, Venècia, Nàpols, Sicília, etc.
Cal que parli sobre les conveniències de tenir experiències a l’estranger? Jo he estat un habitant florentí per un any –que no és el mateix que anar-hi de vacances-, he tingut una feina molt interessant, he millorat l’anglès i après italià, he conegut molta gent, m’he integrat en una societat diferent –sí, sí, i tant que són diferents els italians dels catalans i espanyols-, he viatjat tant... bé, ja paro perquè em poso trist i tot, snif, snif!
Com potser ja sabeu, hi ha una llarga tradició d’estudiants de la facultat que han anat a Florència (això està molt bé perquè així quan arribes hi ha algú que t’ajuda a integrar-te). A veure si algú se sent al·ludit i ens parla també de les seves experiències!
Per cert, al maig de l’any passat vàrem organitzar la “1st Librarian Party”. A veure si les dues noies que hi ha ara fan la segona!
A tutti, grazie dell’attenzione!
L’Italia vi aspetta!
Miguel (m_navasfernandez@yahoo.es)
P.D.: Com que no he pogut adjuntar fotos aquí, us facilito una adreça on n'he penjat algunes per a vosaltres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
