Liber illuminatio mea (II): pràctiques a la Bodleian Library

Hola a tothom!

Em dic Núria Cangròs i Alonso i soc alumna del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials. Si fa uns dies feia una entrada sobre la història de la Universitat i les biblioteques d’Oxford en motiu de la meva estada de pràctiques a la Bodleian Library, en aquesta em centraré en les col·leccions patrimonials i en la feina que vaig dur a terme amb els incunables. A punt?

Les col·leccions especials de les Bodleian Libraries inclouen incunables i llibre antic, manuscrits, arxius, ephemera, mapes i música. La major part d’aquestes col·leccions es troben a la Weston Library, tot i que hi ha set biblioteques més amb col·leccions especials.

Una de les sales de lectura

La Weston Library va reobrir les portes al públic l'any 2015 després d'una reforma de quatre anys i 80 milions de lliures que va permetre crear un dipòsit d’alta qualitat per a les col·leccions especials, oferir diversos espais per als investigadors i ampliar l’accés públic als tresors de les biblioteques. A més de les tres sales de lectura, compta amb el Visiting Scholars’ Centre que acull els investigadors del programa de beques d'investigació de la Bodleian, el Centre for the Study of the Book, el Centre for Digital Scholarship, el Departament de Conservació, sales per a seminaris i conferències, dues sales d’exposicions, la cafeteria i la botiga. Per honorar la donació de 25 milions de lliures de la Garfield Weston Foundation per a la reforma de l’edifici, la New Bodleian Library va rebatejar-se com a Weston Library.

Pastoral Care (Ms. Hatton 20)

La política de gestió de la col·lecció de les col·leccions especials ens dona una visió general d’aquestes col·leccions: han anat creixent des de finals del segle XVI (150 anys abans de la creació de la British Library), compta actualment amb 60.000 metres lineals i són accessibles a acadèmics, estudiants i investigadors de tot el món tant a les sales de lectura, com essent part de la docència universitària i, cada vegada més, a través de la tecnologia digital; a més a més, es donen a conèixer al públic en general mitjançant exposicions, publicacions i esdeveniments. La riquesa i importància d’aquestes col·leccions especials a escala internacional ha fet que dos dels seus documents s’hagin inscrit en el registre de la Memòria del Món de la UNESCO: la traducció de Cura pastoralis de Gregori el Gran, del segle IX, el primer llibre supervivent escrit íntegrament en anglès i el Gough Map, datat al segle XIV. A més de la paraula escrita (manuscrita i impresa), les col·leccions inclouen fons destacats d’art i fotografia i una quantitat important d’objectes. Una part dels materials s’han obtingut a través del dipòsit legal (com ara mapes, música i llibres rars), però la majoria s’han obtingut, i encara s’obtenen, a través de llegats, donacions, compres i polítiques d’incentius fiscals, així com, en casos excepcionals, de dipòsits.

L'any 1610 Thomas Bodley va arribar a un acord amb la Stationers’ Company de Londres per tal que la Bodleian rebés un exemplar de cada llibre publicat al Regne Unit, assegurant-se així el creixement continu de la col·lecció; unes dècades després, l’any 1662, es va establir el dipòsit legal per llei al Regne Unit, essent-ne les beneficiàries les biblioteques de la Universitat d’Oxford i Cambridge i la Royal Library (actualment, British Library). El compliment de la llei va tenir els seus alts i baixos fins que l’any 1842 es va aprovar la Copyright Act, a partir de la qual l’arribada d’exemplars de dipòsit legal va ser molt més efectiva i la Bodleian va poder concentrar les seves compres en manuscrits i llibres estrangers, principalment del continent europeu, amb la seguretat que els nous llibres publicats a Anglaterra serien dipositats. Van centrar molts esforços a adquirir incunables.

De ortu et progressu ...

Els incunables són llibres impresos entre mitjans del segle XV i el 31 de desembre de 1500. El terme va ser usat per primer cop pel bibliòfil Bernhard von Mallinckrodt l’any 1639 en el seu fulletó De ortu et progressu artis typographicae [Sobre el naixement i el progrés de l’art tipogràfic]. Es calcula que, avui en dia, sobreviuen unes 28.500 edicions i prop de mig milió d’exemplars en unes 4.000 biblioteques, però el nombre d’edicions i, sobretot, d’exemplars podria variar a mesura que les biblioteques privades obrin les seves portes als investigadors.

La Bodleian té 5.623 edicions i supera els 7.000 exemplars, sent la col·lecció d’incunables més extensa en una biblioteca universitària i la cinquena col·lecció d’incunables en qualsevol biblioteca del món; així doncs, la biblioteca conserva una sisena part de totes les edicions mai impreses. La col·lecció es pot considerar global quant a la seva cobertura d’autors i temes. Un extens i interessant repàs sobre l’adquisició i el tractament dels incunables de la Bodleian es pot llegir a The Bodleian Library and its incunabula del Dr. Alan Coates, bibliotecari de llibre antic de la Bodleian i membre del projecte d’elaboració del catàleg imprès d’incunables. En aquest article, Coates subratlla que la col·lecció d’incunables és essencialment un producte de les compres realitzades durant el segle XIX, moment en què al continent europeu es van donar les dissolucions monàstiques en el territori de la Casa dels Habsburg (actualment Bèlgica, Àustria i el nord d’Itàlia) que va tenir lloc sota l’emperador Josep II; les dispersions de grans col·leccions franceses i italianes, causades per les Guerres Napoleòniques; i la secularització de les cases religioses del sud d’Alemanya. Això va facilitar que milers de volums entressin al mercat del llibre.

Caplletra il·luminada (G-219)

L’any 1991 la Bodleian, sota la supervisió del Dr. Kristian Jensen, va iniciar un projecte per descriure completament totes les edicions i exemplars d’incunables de la Bodleian amb els mateixos estàndards que els manuscrits medievals, que va tenir com a resultat A catalogue of books printed in the Fifteenth century now in the Bodleian Library, Oxford, en sis volums i actualment consultable en línia a través de TEXT-inc i Bod-Inc Online. Les entrades, creades entre 1992 i 2005, proporcionen una anàlisi detallada dels textos de cada edició; també proporcionen informació sobre les característiques físiques i les evidències materials per a l’estudi dels antics posseïdors de cada exemplar.

L’any 2009 la Dra. Cristina Dondi (que havia format part d’aquest equip i era secretària general del Consortium of European Research Libraries -CERL-) va idear la base de dades Material evidence in incunabula (MEI) per registrar i cercar les evidències materials dels incunables: antics posseïdors, decoració, enquadernació, anotacions manuscrites, segells, preus, etc. A la introducció del llibre Printing R-evolution and society 1450-1500 (disponible en línia en accés obert i molt recomanable), Dondi explica el perquè de MEI:

«It was there, opening up and examining thousands of 15th-century books, that I realised how the books themselves bear witness to their movement in their manuscript annotations, decoration and binding styles, and that capturing that movement within spatial and temporal coordinates could unveil to us the central factor that was crucial to the success of the new technology and business, and yet so elusive to document: distribution. We were sitting on the largest amount of historical evidence for understanding the impact of the new technology and trade on European society at large, yet we did not have the tools to capture it.»

MEI està enllaçat a l’Incunabula short title catalogue (ISTC), impulsat per la British Library, del qual n'agafa els registres bibliogràfics. A MEI hi participen biblioteques i investigadors d’Europa i els Estats Units i l’aportació de registres és gratuïta i benvinguda ja que com més evidencies registri, més completes i exhaustives seran les dades i les investigacions que se’n derivin.

Segell conventual (V-016)

Tots les evidències materials introduïdes a MEI són tractades com una informació valuosa per a la procedència dels incunables i es poden localitzar geogràficament i datar cronològicament. En un mateix exemplar podem trobar diferents blocs de procedència que ens indiquen que l’incunable va passar per diferents mans fins arribar al lloc de procedència actual, i això permet fer un seguiment del moviment dels llibres per Europa o fora d'Europa, i al llarg dels segles. També es recullen les anotacions manuscrites, que ens permeten comprendre l’ús que en feien els lectors, i els preus i les monedes, importants per a l’estudi econòmic del comerç de llibres.

Els noms d’antics posseïdors, ja siguin persones o institucions, es recullen a la base de dades satèl·lit Owners of incunabula (OOI), on es pot trobar més informació biogràfica i bibliogràfica de cada posseïdor, inclosos enquadernadors, il·luminadors, llibreters, etc. Dona  accés a tots els exemplars que van ser propietat d’una mateixa persona o institució i, per tant, permet la reconstrucció de col·leccions disperses.

El 2014, el projecte MEI va fer un salt endavant: l’European Research Council (ERC) va finançar el projecte 15cBOOKTRADE amb una beca ERC Consolidator de cinc anys que va permetre ampliar l’escala i l’abast de l’estudi de les evidències materials, així com demostrar la rellevància de les investigacions històriques realitzades usant els incunables com a fonts primàries d’informació. El projecte va permetre convertir MEI en una eina capaç de gestionar el mig milió de registres d’exemplar que, potencialment, pot arribar a contenir, i es van crear TEXT-inc per donar suport als estudis en la transmissió de textos impresos, 15cILLUSTRATION per facilitar un enfocament sistemàtic per a la identificació, la reutilització, la còpia i la circulació de la il·lustració i 15cVISUALIZATION (15cV) per mapar la circulació de llibres en el temps i l’espai.

Les tasques realitzades durant les pràctiques van consistir a crear i millorar registres d’autoritat a la base de dades Owners of incunabula i registres d’exemplar a la base de dades Material evidence in incunabula.

Entre els registres MEI que vaig millorar, hi havia 20 exemplars de 19 edicions diferents del Facta et dicta memorabilia de Gaius Valerius Maximus, publicats entre 1470 i 1497 en set ciutats diferents d’Itàlia, França i Alemanya (només a Venècia es van publicar 12 edicions); no obstant, les evidències materials es poden geolocalitzar en 18 ciutats diferents de cinc països. Aquest és un exemple de la potència de MEI i 15cV per a l’estudi del comerç i la distribució dels incunables.

Visualització dels exemplars Facta et dicta memorabilia de la Bodleian Library

A més a més, i seguint amb aquest exemple, la rica col·lecció d’incunables de la Bodleian permet poder estudiar, físicament i a la vegada, 19 edicions d’un mateix títol d’un total de 31 edicions recollides a ISTC i, per tant, estudiar les diferents solucions editorials que diferents impressors han triat per a un mateix text pel que fa a tipografia, marges, caplletres, etc., així com la decoració manuscrita que hi van afegir alguns dels seus posseïdors. Aquí teniu tres exemples de les primeres línies del pròleg dels incunables V-007, V-014 i V-022:

Imprès a Magúncia per Peter Schoeffer el 14 de juny de 1471 (V-007). Registre a MEI.
La decoració va ser feta per un anotador alemany anònim, probablement abans de 1500

Imprès a Venècia l’1 de juliol de 1478, editat per Bonus Accursius (V-014). Registre a MEI.
La decoració i la capital il·luminada són obra d'un artista francès no identificat, probablement entre 1475 i 1525

Imprès a Venècia per Bonetus Locatellus el 30 d'abril de 1493 (V-022). Registre a MEI.
Les caplletres xilogràfiques colorejades probablement per l'alemany Johannes Casparus Estbrok (ca. 1570-1600)

Biblioteca del Merton College

La darrera setmana vaig aprofitar per fer tres visites: al Departament de Conservació de la Bodleian Library que es troba situat en l’últim pis de la Weston Library, de la mà de la responsable del Departament, la Virginia Lladó-Buisán; a la Senior Library de la Lincoln College Library, de la mà de la bibliotecària responsable de la col·lecció de llibre antic, la Sarah Cusk, que va fer un Erasmus+ a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona; a la biblioteca històrica de la Merton College Library, de la mà de Constanta Burlacu, una estudiant de doctorat del Merton College que s’ha encarregat de crear a MEI els registres dels seus incunables.

Les pràctiques a la Bodleian Library han sigut una experiència molt interessant i profitosa, i estic molt satisfeta d’haver triat aquesta opció d’entre les diverses que havia considerat com a centre de pràctiques. Us animo, si en teniu l’oportunitat i/o les ganes, de marxar a fora i conèixer noves realitats bibliotecàries i, qui sap, obrir-vos portes insospitades al món laboral o d'investigació!

Salut i alegria!

Núria Cangròs i Alonso

Liber illuminatio mea (I): pràctiques a la Bodleian Library

Hola a tothom!

Em dic Núria Cangròs i Alonso i soc alumna del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials. Durant els mesos de gener i febrer he realitzat les pràctiques curriculars del màster a la Bodleian Library (Oxford, Anglaterra) i he de dir, només començar, que ha sigut una experiència molt interessant i profitosa: tenen unes col·leccions impressionants, l'oferta acadèmica i cultural universitària és molt àmplia i, amb 106 biblioteques en una sola ciutat, és el paradís bibliotecari per excel·lència!

Els orígens de la Universitat d'Oxford, com a institució acadèmica, es remunten a principis del segle XII, quan alguns erudits es van establir a la ciutat i van començar a fer classes. Arran de la decisió d'Enric II de prohibir als estudiants anglesos d'anar a estudiar a la Universitat de París, la Universitat d'Oxford va començar a créixer i a atreure més estudiants. Aviat, alguns dels bisbes més rics i poderosos del país van començar a enviar-hi joves de les respectives diòcesis perquè es formessin, amb la voluntat que després retornessin i fessin de capellans. A causa d'això, els ensenyaments van adquirir una estructura més coherent basada en una organització eclesiàstica, amb la funció principal de formar un clergat educat en teologia i arts liberals (trivium i quadrivium) i la Universitat va triar com a lema el psalm 27 "Dominus illuminatio mea" (el Senyor és la meva llum). Per garantir un lloc on els estudiants, lluny de casa, poguessin menjar i dormir, es van erigir els primers colleges, com per exemple el Merton College, que aleshores funcionaven com una mena de convents, on també hi vivien els professors. Els colleges eren organismes autònoms amb ingressos econòmics propis, ja fos per l'explotació de terres o propietats o, actualment, per inversions borsàries o donacions d'algun exalumne brillant que ha desenvolupat l'app de moda. A més a més dels espais dels colleges, repartits per la ciutat, hi havia els espais propis de la Universitat d'Oxford: els halls o schools on coincidien els estudiants de diferents colleges per a les classes magistrals, una església, una sala per a les reunions col·legiades i una petitíssima biblioteca de només 20 manuscrits.

El nombre de colleges ha anat augmentant fins arribar als 38 actuals, els dos més nous dels quals es van fundar als anys seixanta del segle XX a causa del constant augment d'estudiants universitaris i és que, tots els estudiants de la Universitat d'Oxford, ja siguin pregraduats com postgraduats, han de tenir relació amb un college. Actualment hi ha uns 24.000 estudiants, dels quals la meitat són pregraduats i l'altra meitat, postgraduats. Cada any es presenten al voltant de 21.000 candidatures per estudiar la primera carrera a la Universitat d'Oxford i, després d'un procés de selecció molt disputat, només n'entren uns 3.000, un de cada set.

La formació paral·lela de la Universitat i els colleges, durant gairebé nou segles, explica el doble sistema educatiu de la Universitat d'Oxford (i també de Cambridge): al matí, tots els alumnes d'uns mateixos estudis que estan afiliats a diferents colleges es troben a les aules de la Universitat per a les classes magistrals; a la tarda, tornen al college, on duen a terme tutories individualitzades amb els professors vinculats al seu college que consisteixen principalment en la lectura i discussió de bibliografia recomanada pel professor i la redacció d'assaigs acadèmics. La Universitat s'organitza en tres trimestres de vuit setmanes cadascun i, per tant, el nivell de treball i d'exigència és molt elevat en un temps relativament breu.

Hall de la Weston Library

El sistema bibliotecari és, evidentment, igual de complex. Avui en dia, el sistema bibliotecari de la Universitat, anomenat Bodleian Libraries des de 2010, està format per 31 biblioteques de recerca, de facultats, departaments i grups de recerca, essent-ne l'element principal la Bodleian Library formada per l'Old Library (que inclou la Duke Humfrey's), la Radcliffe Camera, la Weston Library (completament renovada i (re)inaugurada el 2015), el Clarendon Building i el Gladstone Link. A més, hi hem de sumar les 42 biblioteques dels 38 colleges (alguns ens tenen més d'una) i 33 altres biblioteques associades a la Universitat. El fons de la majoria d'aquest centenar de biblioteques es pot consultar en línia en un mateix catàleg anomenat SOLO.

Duke Humfrey's Library

La primera biblioteca de la Universitat es remunta al 1320, quan el bisbe de Worcester va donar uns 20 manuscrits però, actualment, és una sala buida annexa a l'església de la Universitat. La segona biblioteca, la Duke Humfrey's Library, es va construir sobre l'aula on s'impartia teologia, la Divinity School (mundialment famosa per ser l'hospital d'en Harry Potter) arran de la donació de Humfrey, duc de Gloucester i germà d'Enric, d'una rica col·lecció de 200 i escaig manuscrits; malauradament, la reforma anglicana del segle XVI promoguda per Enric VIII va endur-se pel davant documents i mobiliari i la biblioteca va quedar en un estat d'abandó total. Finalment (a la tercera va la vençuda!) Thomas Bodley, membre del Merton College, després de casar-se amb una vídua rica, va oferir-se a la Universitat per pagar la reconstrucció de la biblioteca; en el seu honor, la biblioteca de la Universitat s'anomena Bodleian Library. La biblioteca va obrir les portes l'any 1602 amb uns 2.500 volums.

Radcliffe Camera

Des d'aleshores i durant quatre segles, la Bodleian ha anat creixent en nombre de volums i espais; en conjunt, les Bodleian Libraries contenen més de 13 milions de volums impresos, més de 80.000 revistes electròniques, i col·leccions especials destacades, incloent llibres i manuscrits rars, papirs clàssics, mapes, música, art i ephemera. Les col·leccions es poden explorar a través del Digital Bodleian, visitant les galeries d’exposicions de la Weston Library, mirant el canal de YouTube o fullejant els catàlegs d'exposicions, llibres acadèmics o llibres souvenir editats pel servei de publicacions de la Bodleian. I, de les col·leccions, també en fan uns objectes supercuquis que es poden comprar a la Bodleian Shop.

Bodley va voler que la biblioteca, a diferència de les biblioteques dels colleges que eren per als estudiants mateixos, fos pública tot i que al principi només es permetia l'accés als postgraduats. Bodley va establir una sèrie de normes per al funcionament de la biblioteca que encara són d'aplicació:

1. La Bodleian Library és una biblioteca de referència i, per tant, cap llibre pot sortir en préstec; aquesta norma s'aplica tant a les col·leccions patrimonials com al fons modern i, tot i poder-nos semblar una mica estranya, ha permès preservar la col·lecció i fa que la Bodleian sigui un espai sempre ple d'estudiants. Durant la Guerra Civil, el rei Carles I es trobava aquarterat a Oxford i va enviar una nota a la Bodleian ordenant el préstec de la Histoire universelle de Theodore Agrippa d'Aubigne; el pobre bibliotecari, arriscant feina i coll, va anar a veure al rei amb una còpia dels estatuts per informar-lo que el préstec no estava permès i, afortunadament, el rei va acceptar.
2. Per poder obtenir el carnet de la Bodleian Library i el permís d'accés a la biblioteca, tots els lectors han de llegir en veu alta la promesa de no fer malbé cap llibre, no entrar cap flama ni fumar dins la biblioteca. L'any 1970 un nou lector provinent de la Biblioteca Vaticana, que no entenia massa bé el text en anglès, va sol·licitar una versió en llatí. Actualment, la promesa es troba disponible en més de 150 llengües, entre elles el català.
3. Per tal de mantenir un horari regular, Bodley va proporcionar al bibliotecari en cap una campana que calia fer sonar per marcar l'obertura i tancament de la biblioteca. Actualment se segueix avisant als lectors del tancament amb el dring de la campaneta que fa sonar el bibliotecari responsable de la sala de lectura.
4. Per assegurar-se que la biblioteca no es cremaria, Bodley va prohibir que es pogués entrar cap flama o encendre cap foc. El primer sistema de calefacció no es va instal·lar fins el 1845 i la llum elèctrica va arribar a principis del segle XX. Un estudiant, en la seva autobiografia, descrivia la Bodleian com la 'Biblioteca siberiana'. Durant el rodatge d'una de les pel·lícules de Harry Potter, en una escena en què en Harry es colava d'amagat a la biblioteca, es va prohibir que ho fes amb una flama real i, per tant, es va haver d'afegir digitalment en postproducció.

A més de les meves pràctiques amb els incunables, llibres impresos abans de l'1 de gener de 1501, de la Bodleian Library (que explicaré en una segona entrada) la meva estada a la Bodleian em va donar l'oportunitat d'assistir a diversos esdeveniments lligats al món del llibre antic, com ara conferències, exposicions i seminaris. Un d'aquests esdeveniments era un seminari internacional i interdisciplinar sobre la migració i la supervivència de manuscrits i llibres antics al llarg de la història organitzat pel Centre for the Study of the Book: les presentacions tractaven de documents ben diversos: textos llatins de l'època clàssica, manuscrits cristians de l'Orient Mitjà i llibres de pregària medievals; a més a més, també es van presentar els projectes The Early Modern Book Trade (EMoBookTrade) per a l'estudi del preu dels llibres en l'edat moderna i Mapping Manuscript Migrations (MMM) per a l'estudi de manuscrits pre-moderns i els seus moviments al llarg del temps. Vaig aprofitar també per fer un curs d'impressió tipogràfica a The Bibliographical Press amb tipus metàl·lics i premses manuals del segle XIX que em va permetre apreciar la complexitat que suposava compondre i imprimir els llibres que van passar per les meves mans durant aquelles setmanes.

El Catholicon de Balbus

Tant la meva tutora com la Bodleian em van posar les coses molt fàcils per poder anar a fer les pràctiques al Departament de Col·leccions Especials. En menys d'una setmana havien aprovat la meva sol·licitud, m'havien facilitat el contacte d'una antiga bibliotecària a casa de la qual em podia allotjar, havíem decidit quines serien les tasques a realitzar i, fins i tot, m'havien invitat a prendre el te plegats totes les tardes durant la meva estada. He de dir que em vaig sentir molt ben acollida i molt a gust, tant a nivell professional com personal, i que, malgrat córrer amb totes les despeses, considero que ha sigut una molt bona inversió.

Si us pica la curiositat de conèixer una de les millors biblioteques universitàries de tradició anglosaxona, els seus magnífics professionals i les seves fantàstiques col·leccions, sapigueu que la Bodleian té un programa de voluntariat per fer tasques de tota mena. I qui sap... potser us obre les portes del paradís bibliotecari!

A les biblioteques de la UB podeu trobar alguns llibres sobre la Bodleian Library; us en recomano dos: Bodleianalia: curious facts about Britain's oldest university library a la Biblioteca de Reserva i Treasures from the Bodleian Library a la Biblioteca de Lletres.


Salut i alegria,


Núria Cangròs i Alonso