Ofertes de feina per treballar a l’estranger en l’àmbit financer

Recentment, s’han publicat, casualment, diverses ofertes de feina per treballar en organismes internacionals relacionats amb la banca.

Per un cantó, una beca per a la Divisió d’«Information Governance» del Banc Central Europeu, a Frankfurt. Les condicions d’aquesta beca són bastant interessants: remuneració de 1.070 euros mensuals i facilitats per a l’allotjament, per una durada d’entre 6 i 12 mesos. Els interessats poden presentar la seva sol·licitud fins al dia 25 de febrer de 2022. La informació sobre les tasques a dur a terme i els mèrits que es tenen en compte per ser escollit la trobareu en aquest enllaç. 

Resulta que, casualment, en aquest banc hi està fent feina, des de no fa gaire temps, un titulat de la Facultat, en Xavier Lluís. Seria bonic comptar amb dos exalumnes del nostre centre treballant per la principal entitat financera europea. Passaria com a l’Istituto Universitario Europeo, a Florència, on el cap de la biblioteca és en Pep Torn, titulat nostre, i on ara mateix hi ha un becari també exalumne de la Facultat: Aaron Tallón Haddad, que ha estat seleccionat en la darrera convocatòria (que vam divulgar en aquest blog). Cal dir que fins fa ben poc hi havia de becària Laia Darbra (que va explicar la seva experiència en aquest blog).

Una altra oferta de feina és per a un contracte de tres anys al Banc Mundial, a Washington, en el lloc de treball de préstec interbibliotecari i obtenció de documents. Les condicions laborals, en aquest cas, són millors: un salari al voltant de 72.100 dòlars anuals més diversos beneficis de caràcter social. Els interessats poden enviar la seva sol·licitud fins al dia 25 de febrer de 2022. Trobaran més informació en aquest enllaç.

Encara, una tercera oportunitat laboral en l’àmbit de les finances internacionals és la que ha publicat el Fons Monetari Internacional, ubicat també a Washington. El lloc de treball és per a un auxiliar d’arxiu, per una durada d’un any (renovable fins a quatre). Malauradament, només s’acceptaran candidats que estiguin residint actualment a l’àrea metropolitana de Washington. Per a més detalls, vegeu aquest enllaç. 

No cal dir que aquestes ofertes són aprofitables per persones que ja hagin acabat el grau. Els que encara estigueu estudiant podeu entendre que ofertes com aquestes no són excepcionals (tampoc contínues), i que la possibilitat de treballar a l’estranger és real i ben atractiva.

Oferta de feina al Fons Monetari Internacional (FMI)

The International Monetary Fund seeks a Research Librarian to join its headquarters-based Library Team in Washington, D.C. The successful candidate will provide research and reference services to the staff of the IMF, using his/her knowledge of economic and financial data, news, and bibliographic resources.

Per veure l'oferta completa i enviar una sol·licitud, cal accedir al portal https://imf.taleo.net/careersection/imf_external/moresearch.ftl i buscar l'oferta "Research Librarian" (codi: 1700737).

Data límit: 21 de juliol.

Biblioteques públiques d’EUA & Library of Congress

Hola a tothom!

Em dic Eli i volia aprofitar aquest blog per compartir algunes de les biblioteques que he vist aquest estiu (ara que ja s'ha acabat ¬¬). La més important de totes elles, la Library of Congress. De fet, potser ho hauria de dir en majúscules LIBRARY OF CONGRESS, perquè després de tants anys donant-nos la tabarra amb aquesta biblioteca, crec que és d’obligada visita si es va a la capital dels Estats Units.

Però anem a pams, perquè abans de posar-hi els peus, vaig poder trepitjar-ne algunes altres. Potser sona molt friki això de viatjar i aprofitar per veure biblioteques, però som molts els que ho fem (i des d’aquí saludo la Rosa Molina, la incansable visitadora viatgera de Libraries of the world)… i a part, resulten molt pràctiques quan necessites wi-fi o anar al lavabo i no tens ganes de consumir enlloc perquè ja tot és prou car.

I és que a Estats Units hi ha moltes biblioteques. Però moltes, eh. Jo no sé si serà veritat allò de “En Estados Unidos hay más bibliotecas que McDonald’s” però en fa tota la pinta.

Una de les més xules és la New York Public Library. De fet és el nom de la xarxa de biblioteques, que actualment n’hi ha 89 (dades viquipèdia) i 77 són “sucursals de barri”. A fora de la biblio hi ha dos lleons: un es diu Fortalesa i l’altre, Paciència. La biblioteca, a més, ha sortit en moltes pel·lícules i sèrie, com els Cazafantasmas. Heu vist aquesta posada en escena? ;-)

Algunes més:

Biblioteca a Brooklyn (quina porta més alta, per cert). 

Biblioteca a Harlem (més de barri)

El viatge va continuar fent ruta. Una de les biblioteques que també em va agradar molt va ser la de Boston. Està separada com en dues parts: la part vella i clàssica i la part nova i moderna, on hi ha una interessant secció “teen”. Algunes fotos:

Com a curiositat, dir que ens van fer fora de la biblioteca perquè havien de preparar-la per fer un rodatge. Vés a saber què devia ser! Igual era alguna peli súper exitosa i estaven a punt de venir actors famosos... o igual era un anunci de compreses, vés a saber. Segurament mai ho sabrem.

Hi ha bastantes biblioteques en aquesta ciutat, tampoc cal omplir això de fotos, però sí que posaré aquesta:

El més curiós de tot és que, tal i com ho indica en una placa a l’entrada, aquest edifici està en honor de Harry Elkins, un jove graduat de Harvard que va morir a la mar MENTRE VIATJAVA AMB EL TITANIC.

I bé i ja per últim toca el torn a la LIBRARY OF CONGRESS… que com que tothom ja sap que és, no m’entretindré gaire a explicar-la ni a lloar-la. Em va agradar molt. A més, fan tours gratuïts cada hora i t’expliquen una mica tot plegat: la història, els objectius…crec que fan una molt bona feina. Ah! I bueno, la botiga de souvenirs! Jajaja. Molt friki. Molt bonic tot. Entre la botiga de la LoC i la botiga de la NY Public Library, t’hi pots deixar part de sou. #ConsumirAmbModeració

PD. Per acabar, que això s’està fent massa llarg, dues mostres de màrqueting bibliotecari en espais urbans:

De rareses i cervicals: pràctiques a The Hispanic Society of America a Nova York (II)

Hola a tothom! Com va l'estiu?

Ja fa uns dies que torno a ser a casa, després d'un mes de pràctiques a The Hispanic Society of America (HSA) de Nova York, i és hora de fer balanç.

Com comentava a la primera entrada, vaig triar la HSA perquè era l'únic centre de pràctiques que em permetia tractar amb llibre antic, especialització en la qual m'estic formant, i, per tant, una gran oportunitat per veure i treballar amb documentació rara, singular i, en ocasions, única, com és el cas del darrer full que es conserva de la Bíblia Valenciana.

Hispanic Society of America

La HSA és una institució sense ànim de lucre creada per Mr. Huntington per allotjar la col·lecció bibliogràfica i pictòrica que va anar adquirint al llarg dels seus anys de viatge per la Península Ibèrica i Llatinoamèrica. És també una institució privada que no rep ajudes públiques i que no té mecenes ni rep donacions d'empreses o particulars (allà, com aquí, resulta més rendible invertir en esports que en cultura). El salari dels treballadors, l'assegurança de les peces, el manteniment de l'edifici, la restauració de les obres i qualsevol altra despesa es paguen amb els beneficis que genera a borsa la fortuna de Huntington, mort el 1955. Així que un dels treballadors més valuosos de la institució és l'especulador borsari, una bèstia de Wall Street: welcome to the USA! Això implica que hagin de tenir molta cura a l'hora de gastar i que grans inversions, com ara instal·lar aire condicionat a tot l'edifici, s'allarguin en el temps. Una bona solució que han trobat és que, quan algun museu o centre cultural els demana una peça per fer una exposició, la cedeixen gratuïtament a canvi que la restauració de la peça corri a càrrec de la institució sol·licitant. D'aquesta manera han aconseguit restaurar quadres i llibres de gran valor sense gastar-se un cèntim. La llei nord-americana per a les institucions sense ànim de lucre (i que, per tant, no paguen taxes) prohibeix vendre's una part del fons patrimonial per generar ingressos, amb l'excepció que aquests ingressos siguin per a comprar nou fons; per tant, la HSA, encara que ho volgués, cosa que dubto, no es podria vendre quadres ni llibres per tal de poder pagar despeses corrents.

Catàleg manual de la HSA

Durant la meva estada he pogut posar en pràctica algunes de les coses apreses en el diploma de postgrau de Tractament i Gestió del Patrimoni Bibliogràfic però tampoc massa, ja que la consigna de treball era introduir la informació bàsica de cada document per tal que es pugui saber què hi ha però sense matar-s'hi gaire, ja que són documents d'un valor relativament escàs que, potser, no seran mai consultats per ningú. Al final de les pràctiques havia catalogat 275 documents entre cedularis, pragmàtiques, reials ordres, etc. del segle XVIII que tractaven de temes tan diversos com l'expulsió dels jesuïtes, el dejuni durant la Quaresma dels militars o la prohibició de representar comèdies en pobles i ciutats. No he hagut d'introduir matèries ni he hagut de verificar les autoritats. Els meus registres han entrat a formar part d'una de les diverses bases de dades amb les quals treballen els bibliotecaris; els registres més importants els estan bolcant al futur catàleg en línia i n'estan fent una catalogació més acurada.

El darrer dia de pràctiques va ser el moment de fer balanç amb en John O'Neill, el meu responsable, i de veure tres de les peces més importants de la biblioteca.

• La Bíblia Valenciana, impresa entre 1477 i 1478. És la primera bíblia publicada en català i la tercera en el món traduïda a una llengua moderna, després de l'alemany i l'italià. Des de 1482 va ser perseguida per la Santa Inquisició, es van cremar tots els exemplars i es va empresonar Daniel Vives, corrector de la traducció al català feta pel noble Berenguer Vives. Durant molt de temps, però, s'ha atribuït la traducció a Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer. Fos qui fos l'autor, la persecució de la Santa Inquisició va ser tan forta que es va arribar a dubtar de l'existència d'aquesta obra, si no fos perquè apareixia citada en altres obres. Finalment, el 1908 i enmig de les pàgines de la Crònica de Civera van trobar l'únic full que es conserva de la Bíblia Valenciana, amb la bona sort que es tractava del colofó i, per tant, es va poder identificar i datar l'obra amb molta més facilitat. De tots els bibliòfils que van oferir diners, Mr. Huntington va ser qui va fer l'oferta més alta i el darrer full conservat de la Bíblia Valenciana va volar cap a Nova York, on encara hi és. Aquest full està assegurat en un milió de dòlars.
• El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha, imprès a Madrid el 1605 per Juan de la Cuesta i venut a la llibreria de Francisco de Robles: primera edició i primer estat. A la HSA hi ha una de les col·leccions cervantines més riques i completes del món, amb desenes d'edicions diferents del Quijote (vegeu La colección cervantina de la Sociedad hispánica de América (The Hispanic Society of America) ediciones de Don Quijote, con introducción, descripción de nuevas ediciones, anotaciones y nuevas datos bibliográficos de Homero Serís, publicat el 1920). L'edició de 1605 de Juan de la Cuesta té dos estats diferents, ja que durant la impressió de l'obra (i sense aturar la tirada que s'estava fent) es van fer modificacions tipogràfiques i es van corregir errates. Els exemplars impresos anteriorment als canvis pertanyen al primer estat; els exemplars impresos posteriorment, al segon estat, però tots pertanyen a una mateixa edició ja que els canvis no són substancials. Un dels elements tipogràfics més destacats per saber si l'exemplar és del primer o del segon estat és si darrere del títol El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha hi ha una coma o un punt: la coma indica primera edició, primer estat; el punt, primera edició, segon estat.
• Tirant lo Blanch, imprès a València el 1490: primera edició. En els documents impresos antics és freqüent trobar inicials en espera, espais reservats a l'inici del text o del capítol on es dibuixava a mà la primera lletra i es decorava, donant lloc a les inicials miniades o ornades. En l'exemplar de la HSA ens trobem una inicial en espera a la dedicatòria que fa Joanot Martorell a Ferran de Portugal, amb la curiositat que un dels posseïdors del llibre, amb un gust dubtós, va decidir omplir l'espai de la inicial en espera i va dibuixar-hi una M i un amoret. No satisfet amb això, va pintar el seu escut d'armes al peu del mateix full.

Porta de seguretat, HSA

Algunes de les obres que es troben a la biblioteca de la HSA són exemplars únics, rars, curiosos i molt valuosos. La HSA rep moltes sol·licituds de cessió de llibres per a exposicions arreu del món. Les sol·licituds s'avaluen una per una i es té en compte qui sol·licita i quina obra demana. Quan un o diversos llibres són cedits per a alguna exposició, un responsable de la biblioteca sempre viatja amb els documents i no torna a Nova York fins que no han estat col·locats en el seu lloc a l'exposició i l'expositor, que ha de complir determinades condicions ambientals i de seguretat, ha estat segellat. Quan l'exposició s'acaba, el responsable torna a viatjar al lloc on es fa l'exposició, recull els documents i els retorna a la biblioteca. El valor de la Bíblia Valenciana és tal que, en una ocasió que es va cedir per fer una exposició a València, el full va volar en primera classe amb el responsable de la biblioteca. També es poden enviar mitjançant avions de transport però en cap cas viatgen a les bodegues dels avions de passatgers, a causa del risc que es puguin perdre.

La valoració de la meva estada a la HSA és positiva. He pogut adquirir experiència en el camp bibliotecari en el qual m'estic especialitzant, he millorat el vocabulari tècnic en anglès sobre llibre antic i he estat en una biblioteca reconeguda i valorada dins l'àmbit del patrimoni bibliogràfic. Tant el responsable, John O'Neill, com una de les bibliotecàries, Vanesa, han estat molt amables i han resolt tots els dubtes que m'anaven sorgint (una bona pila) amb paciència i un somriure. I de record, m'han regalat dues edicions facsímils: una del Quijote de 1605 i una del Tirant lo Blanch de 1490 molt boniques i molt ben editades i que han esdevingut les joies de la meva biblioteca! Si algú es planteja demanar fer pràctiques a la HSA en els propers anys, tres recomanacions: que li agradi catalogar, que tingui interès en llibre antic o en història, i que es porti una bona jaqueta (fa un fred que pela, a la biblioteca).

Manhattan des de Governor Island

Pel que fa a Nova York, poca cosa a dir (perquè ja se n'han dit moltes coses). M'ha semblat una ciutat curiosa, estressant i plena d'olors, sorolls i gent amunt i avall. No era una ciutat a la qual m'hagués plantejat mai anar però l'experiència ha estat bona, sobretot per trencar o per reforçar prejudicis i estereotips que tinc de la societat nord-americana i per veure in situ els escenaris de les pel·lícules dels herois de la Marvel. Els parcs i els jardins són espectaculars i les vistes del lower Manhattan des de Brooklyn Heights, Governor Island o des del ferry gratuït que va fins a Staten Island són impressionants: Manhattan és bonic de veure des de fora; des de dins, pel meu gust, és insuportable. Les hamburgueses amb llimonada casolana, delicioses!


Per acabar, dues perles bibliotecàries que penso que no s'han de deixar de visitar:

• The Morgan Library and Museum: va ser fundada el 1906 per John Pierpont Morgan (1837-1913), empresari, banquer, col·leccionista d'art i bibliòfil per tal d'allotjar la seva col·lecció privada. Des de 1924 és una institució pública que actua com a museu i biblioteca de recerca. Els divendres a la tarda, de 19 a 21 h, l'accés és gratuït. A més de ser un edifici deliciosament decorat, s'exposen obres fantàstiques: una Bíblia de Gutenberg, manuscrits de Walter Scott i Balzac, enquadernacions fantàstiques, dibuixos de Miquel Àngel, Rembrandt o Dürer, etc. El complex està format per quatre edificis annexos que s'han anat construint segons les necessitats: actualment hi ha la biblioteca original (amb la càmera forta original on es guardaven els llibres de més valor), diverses sales d'exposicions, la botigueta i un petit cafè on s'hi fan concerts de música clàssica. 

• The Library of Congress, a Washington: si es disposa d'una mica de temps, es pot fer una escapada de 24 hores a Washington per visitar la Meca dels bibliotecaris: la Library of Congress. Hi ha diverses companyies de busos que fan el viatge NovaYork-Washington en unes 5 hores (la més econòmica és MegaBus), així com connexió ferroviària. Per estar-s'hi una nit, hi ha moltes opcions a diferents preus: jo vaig triar usar Couch Surfing, la comunitat de sofàs gratuïts més gran del món (tot i que el meu sofà va acabar sent un llit de matrimoni en un edifici super pijo amb dues piscines, sofàs i barbacoes al terrat i una petita festeta amb els surferus de Washington que va acabar, com no, a la piscina). Washington està bé i és completament diferent de Nova York, però visitar els principals monuments no ens ocupa més d'un o dos dies (si s'exclouen els múltiples i gegantins museus que hi ha al llarg de The Mall): hi ha la Casa Blanca, el U.S. Capitol, l'obelisc dedicat a Washington i tot d'edificis que ens sonen per ser repetidament destruïts en les pel·lícules de marcianus. Pel que fa a la Library of Congress hi ha diverses visites guiades durant el dia (convé mirar el calendari perquè poden variar) que duren entre mitja hora i una hora, depenent del nombre de grups que hi hagi; el dia que jo vaig anar-hi, érem 3 grups d'unes 30 persones cadascun fent la visita a la vegada. La visita se centra més en els elements decoratius i arquitectònics de la biblioteca (com ara que va ser el primer edifici en tenir electricitat) que no pas en els aspectes biblioteconòmics, però és igualment interessant ja que està bellament decorada. L'accés a la sala de lectura està prohibit pels qui no van a fer recerca i no s'hi poden fer fotos però es pot veure des d'un balconet del segon pis insonoritzat, per no molestar. Tant en les visites guiades de la LOC com de la NYPL, les guies van fer molt d'èmfasi en la relació entre els valors fundacionals de la nació nord-americana (democràcia, llibertat, igualtat, etc.) i els valors que ha de tenir i potenciar una biblioteca i la seva missió principal de garantir l'accés universal a la informació. No es pot marxar de la Library of Congress sense passar per la botiga i comprar-hi algun record: postals, llibres, samarretes, mocadors, ossets de pelfa, punts de llibre, etc. Jo vaig triar una bonica tassa i ara, cada dia quan esmorzo, em sento una mica més bibliotecària =D 

Que acabeu de passar un molt bon estiu. Salut i alegria!

PD. Us deixo l'enllaç a l'àlbum de fotos que vaig fent, per si voleu fer-hi una ullada.

Beca internacional IREX

IREX és una organització internacional sense ànim de lucre que fomenta el lideratge en programes innovatius de cara a millorar la qualitat dels sistemes d'educació oferint el seu suport a mitjans de comunicació independents a més de 100 païssos arreu del món.

És per això que -fins el 15 de març- tots els graduats en Biblioteconomia i Documentació amb projecció internacional (es busquen tres candidats) tindran l'oportunitat d'acollir-se a aquesta beca i poder treballar a l'oficina d'IREX a Washington (EUA) amb un grup de treball especialitzat en avaluació d'impacte i construcció per dur a terme l'estudi de dos projectes de Biblioteca Nacional a Romania i Ucraïna, podent visitar un dels dos destins durant la seva estada.

El període de col·laboració està previst que sigui de tres mesos durant l'estiu d'enguany, de manera que si esteu interessats podeu consultar els detalls de l'oferta al següent web: IREX Fellowship for International Librarianship.

Beca per assistir a un congrés de bibliotecaris jurídics

Adreçada a bibliotecaris en exercici que treballin amb informació i documentació jurídica. La beca és oferta per l'American Association of Law Libraries, amb l'objectiu d'ajudar en les despeses per assistir al congrés anual d'aquesta entitat, que tindrà lloc els propers 25-28 de juliol, a Washington D.C.

El termini per fer la sol·licitud és l'1 de març.

A la pàgina següent podeu veure més informació i el formulari per fer la petició: http://aallnet.org/sis/fcilsis/grantsnewsite.html.

Aina Giones. Mòbils BiD. Washington

Sóc l'Aina, estudiant de llicenciatura i aquest estiu he estat 2 mesets a Washington DC, treballant a la biblioteca de l'Inter-American Development Bank.

Washington té la fama de ser una de les ciutats més perilloses dels Estats Units, i en part ho és, però si et comportes com ho faries a la teva ciutat no té perquè passar res (aniries per exemple a les 3 am del matí pel barri xino? no, doncs ja està! =) però cal anar amb compte. És la capital política dels EUA i això es nota en la pila de memorials que hi ha dedicats als presidents, la seguretat a segons quines zones, la bandera... crida força l'atenció; si podeu estar-hi pel 4 de juliol, és també una experiència. Washington és una ciutat moderna, acollidora, amb gent extraordinàriament ben educada i ben ubicada per fer excursionetes. Sortidetes com Baltimore, Alexandria, Arlington, Nova York i Filadèlfia són ciutats que es troben "a la voreta" i s'hi pot arribar amb transport públic o autobús de línia. Un dels avantatges que vaig trobar de Washington i no d'altres ciutats com Nova York és que gran part dels museus importants de la ciutat (els Smithsonians) són gratuïts, cosa que va bé per a la butxaca i més encara com està el tema del dòlar-euro.

Abans de seguir voldria dir que si algú s'anima i tria de cara a l'any vinent un centre als Estats Units (cosa que ho recomano plenament, jo repetiré si puc :P, m'he endut una sorpresa molt agradable dels americans!!) li recomanaria que es fes el visat G4 abans de sortir d'Espanya. Ara ho explico rient però al seu moment no em va fer gens de gràcia... la qüestió és que vaig entrar als EUA amb visat de turista però un cop allà, malgrat que la feina del Banc fos no remunerada, em van dir que necessitava el visat G4 per treballar als EUA, així que vaig haver de sortir del país per fer-me'l!! Això no et passa si et quedes a casona, eh! hahaha Les opcions eren:

a) Tijuana. Mèxic b) Toronto. Canadà c) Nassau. Bahames

L'opció era òbvia, no??? De dret cap a les Bahames!!! Sí!!!! Ohhhhh i em va encantar... Déu meu, que bonic! Platges com les de les revistes de viatges: sorra blanca, palmeres, aigua cristal·lina, allò semblava el paradís. Conclusió: una setmaneta a les Bahames i el visat G4 a la bossa!! (no sé si això ho farien tots els centres, la veritat és que vaig tenir molta, moltíssima sort que em donessin aquesta opció, però millor no jugar-se-la! i anar a Madrid a fer-se la G4, amics).

Les feines a la bibloteca van ser interessants i variades, vaig demanar estar al taulell d'informació, així que em va tocar atendre tots els usuaris que creuaven la porta, fer préstecs, donar d'alta usuaris, fer préstecs interbibliotecaris, ajudar a fer cerques bibliogràfiques i col·laborar en diferents projectes de la biblioteca; tot a més en programes que no havia tocat o coneixia d'esquitllada (SFX, Aleph i Ariel). L'equip que em va acollir, increïblement amable, atent, pacient i encoratjador amb mi i les meves idees. Aprofitant l'avinentesa del canvi de sistema de les biblioteques de Catalunya i del nou disseny de la biblioteca Felipe Herrera els

vaig fer una petita presentació d'un quart d'hora de les diferències entre l'antic i el nou opac, sobre un exemple pràctic de la biblioteca de la Universitat Politècnica de Catalunya. En fi, van quedar encantats i van treure idees pel disseny del seu futur opac, així que l'aprenentatge va ser mutu, i de certa manera vaig poder posar el meu granet de sorra. Ah, una de les tasques en què més vaig disfrutar va ser la de fer una visita a la biblioteca dels BidKids, faristel·les dels treballadors/es del Banc (criatures entre 3 i 4 anys!!!). Si us interessa saber més del que vaig fer durant el dia a dia tinc un bloc dedicat a l'experiència a Washington.

Ha estat una experiència innoblidable, he conegut i viscut (perquè m'estava en un hostel) una pila de gent molt interessant que m'han fet que tingui ganes de repetir i repetir i repetir i repetir aquesta experiència! Ah, com no... a DC, Washington DC, hi ha la Library of Congress, hi vaig anar un parell de cops. Com a constància us deixo una foto:

I res més, us encoratjo a visitar Washington DC i els Estats Units a aquells qui mai ho heu fet... els americans que vaig conèixer són gent molt amable, agradable, amb un sentit de l'humor molt especial, que t'ajuden i volen passar una bona estona. A part, tots ells, i en dono gràcies, m'han ajudat a foragitar una pila de prejudicis que tenia al cap sobre la societat americana.

Aina Giones Valls

Feina per a Washington

La Biblioteca Felipe Herrera, del Banco Interamericano de Desarrollo, ubicat a Washington, ens ha fet arribar una convocatòria pública de feina per a un any (des del proper 1 de juliol de 2008), destinada als que hagin acabat recentment els seus estudis.

El termini per fer arribar les sol·licituds acaba el proper 30 de maig de 2008.

Vegeu tots els detalls de les tasques a fer, criteris d'elecció, etc. fent un clic en aquest enllaç.

Per cert, aquesta biblioteca s'ofereix també com a lloc de pràctiques durant l'estiu

Visiteu la Library of Congress a Washington D.C!

Hola a tothom!

Aquest estiu he estat tres setmanes fent un curs d'anglès a la Georgetown University, a Washington D.C. Es tracta d'un centre universitari i l'experiència ha estat molt interessant. A més, en acabar el curs i si els resultats són satisfactoris, la Universitat de Barcelona permet l'obtenció de crèdits de lliure elecció!

Com bé sabeu a Washington D.C. s'hi troba la Library of Congress. L'edifici principal situat davant mateix del Capitoli és magnífic! S'hi poden fer visites durant tot el dia fins a les 17 h de la tarda, però us recomano que us hi acrediteu com a lectors. D'aquesta manera podreu circular lliurement per tot l'edifici! Entrareu a la Main Reading Room i veureu la cúpula. D'altra manera és impossible. Aquesta possibilitat permet allargar la vostra estada fins a les 21 hores! I... us estalviareu les cues de l'entrada! Per a acreditar-se és senzill. Només és necessari el passaport! Visiteu la pàgina web. Hi trobareu tots els detalls i si teniu interessos més específics, envieu un e-mail i us prepararan el tipus de visita que desitgeu. Per sorpresa m'he trobat amb unes persones molt obertes, disposades a respondre cadascuna de les meves preguntes i a preparar tot allò que els demanava! Ha estat extraordinari... en ocasions tot sembla que hagi de ser molt complicat... En aquesta ocasió, tot ha estat molt senzill. No ho dubteu, i animeu-vos a visitar aquesta biblioteca!

Per cert, demà començaré el segon curs de la diplomatura i després de veure totes aquestes experiències recollides als Mòbils BiD m'agradaria molt poder fer una estada a l'estranger l'estiu vinent! Tant de bo!

Una abraçada,


Tània Alaix i Gimbert