divendres, 25 de maig del 2007

EUROMOBIL: programa informàtic gratuït per aprendre llengües

Especialment els que hàgiu de viatjar properament a països de parla alemanya, anglesa, hongaresa o finesa, podeu provar EUROMOBIL, un programa gratuït pensat per a millorar el coneixement de llengües estrangeres.

EUROMOBIL és fruit d'un projecte internacional finançat per la Comissió Europea i liderat per la universitat finesa de Jyväskylä. Es pot descarregar gratuïtament d'Internet a partir de: http://www.euro-mobil.org/ (525 MB). També es pot comprar en CD-ROM (15 euros més despeses de tramesa).

Els cursos d'alemany i d'anglès es plantegen per a estudiants que ja tinguin una certa idea de l'idioma, mentre que l'hongarès i finès comencen de zero. Més endavant estaran llestos altres idiomes: francès, polonès, portuguès, romanès i txec.

Aprofitem les oportunitats!

dijous, 10 de maig del 2007

Pràctiques a Grècia per a diplomats en Biblioteconomia (Cedefop)

El Centre Européen pour le Développement de la Formation Professionnelle (Cedefop) és una agència de la Unió Europea situada a Tessalònica, Grècia (http://www.cedefop.europa.eu/).

Dues vegades l'any, el Cedefop ofereix períodes de cinc mesos d'estada en pràctiques per a estudiants universitaris o funcionaris dels estats membres de la Unió Europea. Aquests períodes de formació en pràctiques proporcionen experiència professional en un dels departaments del centre

El Servei de Biblioteca, Documentació i Arxiu de Cedefop (http://www.cedefop.europa.eu/index.asp?section=6) està cercant una persona per al període comprès entre l'1 de setembre de 2007 i el 31 de gener de 2008.

RESPONSABILITATS I TASQUES:
Sota la supervisió del nostre bibliotecari de sistemes, aquesta persona participarà en el redisseny del nostre catàleg bibliogràfic en línia (http://libserver.cedefop.europa.eu/). D'altres tasques podrien ser catalogació i control d'autoritats.

ES DEMANA:
- Ésser ciutadà d'un dels estats membres de la Unió Europea;
- Estar en possessió de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació o disciplines afins;
- Tenir un bon coneixement d'anglès i un coneixement satisfactori d'una altra llengua de les Comunitats Europees.

ES VALORARÀ:
- Experiència i interès en arquitectura de la informació, disseny de la interacció amb l'usuari i disseny de llocs web.


Data límit de presentació de les sol·licituds: 31.05.2007.

Formularis d'inscripció i més informació a: http://www.cedefop.europa.eu/index.asp?section=3&sub=4&read=0&training=1


Vegeu altres oportunitats per a trobar pràctiques o feina a l'estranger en un missatge publicat en aquest bloc el 5 d'abril de 2007.

dimecres, 9 de maig del 2007

Sopar Erasmus (3 de maig de 2007)



El passat 3 de maig es va celebrar un sopar que va aplegar la majoria d'estudiants que marxaran el curs que ve a l'estranger amb el Programa Erasmus. També hi assistiren alguns dels que hi havien estat en anteriors convocatòries. Com és costum en aquests casos, hi va haver un ambient molt agradable i ple d'expectatives per part dels que han de marxar.

dimarts, 8 de maig del 2007

Avui parlem amb... Laura Pla i Aumatell

La Laura Pla, provinent de Taradell, va estudiar la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació a la nostra Facultat entre 1999 i 2002, i va poder viure diverses experiències a l'estranger. Actualment estudia Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB, i no descarta tornar a marxar aviat.




Laura, abans d'arribar a la Universitat havies voltat gaire pel món?

La veritat és que no. Havia fet un parell de viatges amb la gent de l’institut, els típics viatges de final de curs.

Quan vas començar la carrera ja havies sentit a parlar del Programa Erasmus? Sabies de què anava?

Vaig tenir la sort de viure amb molta gent Erasmus quan vaig arribar a Barcelona. El primer any vaig viure amb dues noies italianes, després amb una anglesa i una holandesa. Crec que aquest contacte va ser crucial per a la meva decisió posterior. Recordo que, al principi, quan tenia 18 anys, pensava que jo no podria marxar mai a fer un Erasmus. Per sort, evolucionem i superem les pors.

Quan va ser que et van agafar les ganes de marxar? I per què va ser que vas prendre aquesta decisió?

Després de dos anys i d’haver conegut molta gent estrangera que vivia a Barcelona, vaig començar a veure l’Erasmus des d’una altra perspectiva. Em vaig adonar que m’encantava la manera de ser de la gent que coneixia, i tots m’animaven que marxés, que visqués un temps a l’estranger. Aquella Laura insegura i inexperta que va arribar a Barcelona plena de pors, estava realment demanant a crits una experiència del gènere. Així doncs, la vaig escoltar i vaig decidir fer un Erasmus.

Crec que el primer que vas fer és una estada amb el Programa Erasmus a Groningen, Països Baixos. Potser va ser una experiència forta, tenint en compte que era la primera? Què destacaries d'aquesta estada?

Uau! Tantes coses, puc explicar. Diguem que Groningen va ser el paradís a la terra.



Quan vaig decidir fer l’Erasmus, vaig estar dubtant entre anar a Roma o a Groningen. Al final la balança es va decantar per la ciutat holandesa. Veig clarament el moment en el qual vaig arribar a Groningen. Quan vaig entrar a la meva nova habitació, uns metres quadrats plens de buidor, impersonal…vaig quedar esfereïda. Vaig anar a fer un volt i recordo com plorava i pensava: “Què coi fas aquí, tan tranquil·la que estaves a Barcelona…”. Els principis sempre són potents. Jo vaig tenir sort, ja que el meu període d’adaptació va ser ràpid. El fet de viure en una residència d’estudiants em va permetre conèixer un munt de gent ràpidament. Qui m’hauria d’haver dit aquell primer dia que aquella habitació que veia tan freda, es convertiria en centre neuràlgic de la vida de la nostra residència! Després em va costar moltíssim deixar-la. Em sentia com si m’arrenquessin de la meva vida, la de veritat.

A Groningen vaig fer el Pràcticum; vaig treballar a la biblioteca de lletres de la Universitat. Vaig estar molt bé amb tothom i vaig aprendre molt d’un sistema bibliotecari diferent al nostre.

No m’aturaré a explicar tot el que vaig viure durant l’Erasmus. Necessitaria escriure fulls i fulls, i encara quedaria curt. Sé del cert que, en els cinc mesos que va durar el meu somni holandès, va néixer una nova Laura, una Laura de la qual estic molt orgullosa, culpable –en sentit positiu- de tot el que he viscut posteriorment –i del que viuré.



Si teniu ganes de saber més coses sobre aquell període, podeu consultar el bloc Mòbils BiD, on trobareu la meva experiència explicada de forma més intensa.

Tot seguit vas acabar la diplomatura, i ben aviat vas poder gaudir de la beca de la biblioteca de l'Istituto Universitario Europeo, prop de Florència. Aquesta experiència dura un any i vuit mesos, i imagino que hi ha moltes coses per dir, tant del punt de vista professional com personal. Ens fas cinc cèntims de la biblioteca en si, i del que hi vas aprendre com a bibliotecària?

Florència va ser una de les meves experiències més intenses en l’àmbit professional. Val a dir que vaig tenir l’oportunitat de treballar com a auxiliar, al final del període de pràctiques. Així doncs, en total vaig treballar un any i vuit mesos a l’Istituto Universitario Europeo. Quan vaig arribar, em van destinar a l’àrea de publicacions periòdiques, on vaig estar-me fins al final.

Em va agradar molt treballar-hi, ja que es tracta d’una àrea molt dinàmica, on avorrir-se és impossible. A la col·lecció general, els usuaris hi poden trobar més de 3.000 publicacions periòdiques actuals i també es gestionen les llicències digitals de molts recursos electrònics. Pel que fa a les revistes, tenen la llicència d’unes 4.500, les quals es poden consultar en línia. També vaig treballar a l’àrea de catalogació i a la d’atenció al públic.



I en el pla personal, imagino que Florència deu ser un lloc fantàstic per a viure-hi. A més, els companys de l'Istituto vénen d'arreu d'Europa. Així també deu donar el seu color, oi?

Efectivament. Vaig tenir el gust de treballar amb gent d’arreu del món. A més, l’ambient de l’Institut és molt jove i dinàmic. La majoria dels estudiants de doctorat de l’Institut tenen entre 25 i 35 anys. Igual com els treballadors, també els estudiants provenen d’arreu. Això fa que l’ambient sigui molt variat. Vaig conèixer moltíssima gent en aquell període. Val a dir, però, que de vegades aquest ambient tan variable pot arribar a atabalar. Per a mi, estar-hi gairebé dos anys va ser perfecte. Si hi estàs més temps t’adones de la dificultat que comporta veure arribar i partir la gent constantment.

M’agradaria també parlar sobre l’ambient entre els stagiers de l’institut. Vaig tenir la sort de compartir l’experiència amb gent increïble. A tall d’homenatge: Alba (Barcelona), Katerina (Grècia), Eva (Grècia), Giusseppina (Itàlia), Dani (Barcelona), Miguel (Barcelona), Àlex (Barcelona), Lucia (Itàlia), Meropi (Grècia), Marissé (Barcelona), Yolanda (Grècia). A tots els dec el que sóc. Les nostres vides van confluir durant aquell període, i per a mi van ser la meva família; i ara, ho continuen sent.



Després de l'any i vuit mesos a Florència vas enllaçar quasi sense interrupcions amb una estada a París, a la biblioteca del Centre d'Estudis Catalans, on els nostres ex alumnes hi tenen també una plaça reservada. Quin canvi de biblioteca, oi? Ho dic per les dimensions d'aquesta, en relació a la de Florència...

Sí, la veritat és que sí. Després de treballar en una gran biblioteca com la de l’Istituto Univeritario Europeo, la biblioteca del Centre d’Études Catalanes es veu molt petita. Tot i així, també vaig aprendre molt. A París tan sols hi ha dues persones que treballen a la biblioteca, o sigui que et veus obligada a participar activament en la presa de decisions, encara que a petita escala, és clar. Quan jo vaig treballar allí, la biblioteca era diferent de com és ara. Tinc entès que han començat el procés d’automatització del catàleg, o sigui que les coses avancen pel bon camí. La biblioteca està localitzada a dins d’un edifici molt antic en ple centre del barri de Le Marais, el qual és un dels més característics de París, a 5 minuts del Centre Pompidou –lloc clau en la meva experiència a París.

A més a més, també vaig col·laborar en els actes culturals que es fan al llarg de l’any. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer personalitats de la talla de Josep Maria Benet i Jornet, Francesc Massip, etc. Es fan tant exposicions com taules rodones i conferències.

Els usuaris de la biblioteca són els mateixos estudiants de català de la casa. També van a consultar el fons de la biblioteca alguns investigadors, moguts pel seu tema de recerca.

I què dir de la ciutat de París! Té fama de ser una ciutat ben cara, però on no falten mai ofertes culturals, lúdiques... T'ho vas passar bé?

La meva experiència a París va ser molt diferent de la que havia viscut prèviament a Groningen o a Florència. París és més que una ciutat, és una ciutat que no s’acaba mai [1] –com va dir Hemingway. Tot i haver-hi viscut durant deu mesos, tinc encara la sensació que em falta tant i tant per aprendre de París. Per exemple, quan vaig marxar de Florència, sentia que me la coneixia de dalt a baix, que havia esgotat tot el que podia veure. Florència és una ciutat petita i és una ciutat-museu. És increïblement bonica, fins i tot massa. S’ha quedat ancorada a l’època dels Medici. Així doncs, ara com ara s’ha transformat en una ciutat-objecte, una ciutat per veure-la com un museu, però per viure-hi, és diferent.

París és tot el contrari. Ha evolucionat, però sense donar l’esquena als seus diversos passats. És una ciutat amb memòria i plena de curiositats. A París es troben mil ciutats diferents, ciutats que eren, que són i que seran. A nivell cultural és increïble. A mi personalment m’agrada molt el cine. París és el paradís per als cinèfils. Cada dia pots delectar-te amb una pel·lícula diferent, d’ara o d’abans.



Per a mi, París també és la ciutat nòmada, una ciutat especialment indicada per als nostàlgics i per als solitaris. Jo allí vaig aprendre a estar sola, perquè, després de viure un temps a París, entens el perquè de la majestuosa creació artística que hi va tenir lloc durant tant de temps.

Un altre consell: París s’ha de conèixer caminant, flânejant –com feia Baudelaire- pels seus carrers, tant els amples com els estrets, perdent-se pels racons del seu cor, que no tan sols es troba al centre.




Per acabar, Laura, i com a conclusió, podries sintetitzar els aspectes positius i negatius de marxar a l'estranger, des de la teva experiència?

És difícil parlar d’aspectes negatius. Claríssimament, quan ets a l’estranger, no sempre tot és fàcil, però és precisament per aquest motiu que és tan enriquidora l’experiència. Com es pot deduir fàcilment, marxar fa que la família sigui lluny, i això pot costar, al principi (ara però, amb les companyies low cost, tampoc no costa gaire fer un salt a casa de tant en tant). Diguem-ne que el tema familiar es pot posar tant a l’aspecte negatiu com al positiu, ja que a molts ja els va bé marxar de l’entorn familiar per espavilar-se una mica... Tant que es queixen que els joves viuen a casa dels pares fins als 30 anys...

En definitiva, jo no paro d’animar tothom que conec i que encara no ha marxat mai que ho faci, que no s’ho pensi més. Hem d’aprofitar la facilitat que tenim ara, que som joves, per viure aquestes experiències. Tot és positiu, molt més que si ens quedem sempre immòbils; s’ha de vèncer la por que es pot tenir en un principi; quan aquesta marxa, tan sols queda vida intensa a viure.

Moltes gràcies!

[1] "... si tienes la suerte de haber vivido en París cuando joven, luego París te acompañará, vayas donde vayas, todo el resto de tu vida, ya que París es una fiesta que nos sigue..."

dimecres, 2 de maig del 2007

Declaracions d'Eli Ramírez sobre l'Erasmus a Viterbo

Si feu un clic a l'enllaç del final d'aquest missatge podreu llegir una entrevista feta a Eli Ramírez, estudiant de la nostra diplomatura, amb motiu de la seva participació com a estudiant Erasmus a la universitat de Viterbo (Itàlia).

L'entrevista és feta pel Centre de Documentació Europea de la Universitat Autònoma de Barcelona, i forma part d'un conjunt d'entrevistes que recullen les experiències d'estudiants que han participat en el Programa Erasmus, del qual enguany es commemora el 20è aniversari.

Si heu estat becaris Erasmus i voleu contestar l'entrevista, rebreu un lot de productes de promoció relacionats amb aquest programa europeu. Aquí podeu veure una foto del que va rebre l'Eli.

Enllaç a l'entrevista: http://selene.uab.es/ce-documentacio-europea/Erasmus/07042/web.htm.

dimarts, 1 de maig del 2007

La meva estada a Grenoble

Hola a tothom, m’han demanat que escrigui una contribució al bloc explicant les meves experiències Erasmus a Grenoble. La veritat és que m’han passat moltes coses bones i dolentes en aquests mesos i no sé molt bé per on començar, però intentaré fer-vos un resum de tot una miqueta.


Per començar, el funcionament i organització de la universitat de Grenoble és molt diferent al de la UB. Allà la carrera de Biblioteconomia és considerada com una carrera de politècniques pel fet que treballem tot el dia amb ordinadors i el curs acadèmic també és diferent. Allà comencen les classes al setembre i acabes el 30 de març amb exàmens inclosos, fas sols 2 hores setmanals de classe de cada assignatura i tens l’examen l’últim dia de classe, durant el curs vas fent treballs avaluables i passen llista cada dia a classe, és una mica com tornar a l'institut jejeje. Per contra després, d’abril a juny estàs obligat a treballar 2 mesos en pràctiques i fer un projecte tutorial i una memòria, però tots els convenis són fora de Grenoble així que si no tens cotxe propi pot ser una gran putada!


La universitat és força petita i no hi ha massa estudiants estrangers, així que els professors i la secretaria no parlen ni anglès ni espanyol, i sovint no tenien massa paciència i no feien massa l’esforç d’entendre, però si fas amics dintre de classe sempre trobes algú que t’ajudi a fer de traductor i tingui un accent més correcte que el teu perquè els primers dies et demanen un munt de papers per a fer-te el carnet d'estudiant i estàs obligat a subscriure't al sindicat estudiants, però en el fons et fan un favor perquè després tens més descomptes i ajudes econòmiques. Per la matrícula també vaig tindre algunes dificultats perquè la web estava caducada i els calendaris de classes els publiquen sols en paper 10 dies abans de l'inici del segon semestre. Allà tota la informació es transmet per carta, no per e-mails, fent més lents tots els processos.

Un dels principals avantatges que vaig aconseguir mentre feia els preparatius abans de marxar va ser una ajuda econòmica del CAF. És una institució pública del govern francès que dóna ajudes econòmiques a tothom que estudia a França en funció de la teva situació social i econòmica i segons la zona de la ciutat on vius et donen més o menys diners. També et demanen un munt de papers, però poden donar-te entre 100 i 300 € d'ajuda mensuals, així que això compensa bastant la falta d'ajudes econòmiques i beques que reps aquí a Barcelona. I si no demanes l’ajuda econòmica del CAF -per la mandra de no fer tota la paperassa que també has de fer per correu certificat-, pel fet d’estar dintre del sindicat d'estudiants tens dret a dinar en els restaurants universitaris on menges 3 plats per 2,75 € i una habitació en una residència pública per 150 € al mes amb dutxa i WC propi. Si tens menys de 26 anys també hi ha descomptes en activitats esportives, transport públic, bitllets de tren i concerts o altres activitats organitzades dintre del campus.

Si et prepares i t’informes bé amb alguns mesos d’anticipació pots obtenir tots aquests descomptes perquè són comuns per a totes les ciutats de França independentment de si hi estàs estudiant o treballant o fent el Pràcticum.

Dintre de Grenoble, en el campus hi havia una organització creada per estudiants estrangers que s’havien quedat a viure a Grenoble anomenada Integre. L’objectiu d’aquesta organització era crear activitats, organitzar excursions i difondre informació interessant o útil per a altres estudiants estrangers que vivien a Grenoble. Així a part de les mil festes d’Erasmus, cada dimarts i dijous a través d'Integre hi havia sopars internacionals on cada persona portava un plat cuinat típic del seu país o regió, visites gratuïtes a museus i exposicions de la ciutat, visites històriques i excursions d’esquí per a conèixer millor i fer amistat amb gent d’altres països. També hi havia francesos d’altres ciutats o llocs de la francophonie amb qui podies fer conversa i intercanvis lingüístics, apuntar-te a una borsa lingüística del web Integre.

Una altra cosa a dir-vos és que no tingueu por a marxar sols a l'estranger: és millor anar-hi sol perquè així augmentes la teva capacitat d’autosuperació i independència. Quan estàs sols és més fàcil integrar-te i adaptar-te a la cultura i els canvis del país on viatges i acabes sent més tolerant i pacient, un cop estàs vivint allà ets capaç de veure la TV, escoltar la ràdio, llegir el diari i adaptar-te als horaris més fàcilment del que et pensaves abans de marxar. A més hi havia tantes festes i activitats entre la uni, el campus i Integre que si volies mai estaves sol tancat a l’habitació. A més el fet d’estar sol a classe t’obliga a fer parella amb algú francès per a fer els treballs de classe o demanar els apunts, així que acabes sent extrovertit i xerrant encara que sigui per necessitat perquè ningú domina ni l’anglès ni l’espanyol. Si saps adaptar-te i integrar-te ràpidament en la cultura i costums del país on viatges tot resulta més fàcil i divertit i abans no te n'adones ja s’ha acabat tot i has tornat a Barcelona.