dimarts, 24 d’abril del 2012
Beques per fer estades a les delegacions de la Generalitat a l’estranger
S’han convocat sis beques per fer estades de formació a les delegacions de la Generalitat a París, Londres, Berlín, Brussel·les i Nova York. El seu objectiu és fomentar la professionalització i la inserció laboral en l’àmbit de les relacions internacionals i de la Unió Europea i promoure el coneixement de la realitat dels països on hi ha delegacions del govern català.
Les estades tindran una durada de 10 mesos i s’hauran de realitzar abans del 31 de desembre de 2013. La dotació de cada beca cobreix les despeses del viatge d’anada i tornada, l’allotjament, la manutenció, el transport i l’assegurança de malaltia i d’accidents.
Els requisits que han de complir els candidats són els següents:
- Ser major d’edat i haver nascut a partir de l’1 de gener de 1982.
- Ser llicenciat de 2n cicle.
- Tenir un postgrau universitari en relacions internacionals o integració europea (inclosos aquells que hagin de presentar la memòria final en el darrer trimestre del 2012).
- Acreditar el nivell C de català o equivalent.
- Tenir un bon coneixement oral i escrit del castellà i la llengua del país on es realitza l’estada. En el cas de Brussel·les, es requereix un alt nivell d’anglès i de francès.
- Tenir la nacionalitat d’un dels estats membres de la UE, de l’Espai Econòmic Europeu o dels països candidats a l’adhesió.
- No haver estat beneficiari anteriorment d’una beca per a estades a les delegacions de la Generalitat a l’exterior.
El termini de presentació de sol·licituds ja és obert i acaba el 18 de maig del 2012.
En trobareu més informació a la web de l’AGAUR.
dimarts, 27 de setembre del 2011
Pràctiques d'estiu a l'Instituto Cervantes de Berlín
Hola!
Sóc l’Ana, estudiant del Màster en Gestió de Continguts Digitals i he tingut el plaer de gaudir d’unes pràctiques aquest estiu a la biblioteca de l’Instituto Cervantes de Berlín. He de dir que no he fet pràctiques en relació amb el màster sinó que buscaven un perfil de bibliotecari però vaig trobar que era una oportunitat interessant per a refrescar els coneixements assolits durant la diplomatura.
No sé què més dir sobre el centre que no hagin comentat companys anteriors en les seves cròniques. El centre es troba al mateix centre de la ciutat, a menys de 5 minuts d’Alexanderplatz i de l’illa dels museus. La biblioteca es troba ubicada a les dues últimes plantes de l’edifici, des d’on es pot gaudir d’unes bones vistes i del sol, sempre i quan aquest últim es deixi veure.
(Vistes des de la biblioteca: el Fernsehturm i Hackescher Markt)
Sobre la ciutat, Berlín està ple de vida i d’activitats per a tots els gustos. Jo he tingut mala sort i durant les 3 primeres setmanes va ploure sense parar, així que em vaig constipar i també vaig patir d’angines però això no em va impedir poder gaudir de la meva estada. Vull comentar també que l’idioma no és problema. Jo no parlo ni tinc idea d’alemany i la primera setmana em vaig atabalar perquè no entenia res quan anava pel carrer però t’acabes acostumant i al final acabes aprenent alguna cosa. A més, gairebé tothom parla anglès i també hi ha molts espanyols, així que espero que l’idioma no sigui un impediment per a que aneu a fer pràctiques a Berlín.
Pel que fa a l’allotjament, vaig buscar pis per compartir des de Barcelona i no em va costar gaire, això sí, us recomano que aneu mirant la bústia de spam perquè a mi se’m filtraven totes les respostes allà. Per a la cerca, vaig fer servir sobretot el primer enllaç d’aquesta entrada del bloc. És cert que els alemanys volen fer entrevistes prèvies però hi ha que no els hi cal i d’altres que demanaran xerrar una estona per Skype. En el meu cas, ho vaig acordar tot per email i vaig anar a parar a un pis a la zona de Prenzlauer Berg amb 3 alemanys més que em van acollir molt bé.
Animo a tothom a que gaudeixi d’aquestes pràctiques. No només t’enriqueixen professionalment, on pots posar en pràctiques els coneixements que has après sinó que també t’enriqueix molt a nivell personal. Si pogués, tornaria a repetir!!
dimarts, 10 d’agost del 2010
Avui parlem amb... Luis Aragón
A les pàgines de Mòbils BiD aprofitem, de tant en tant, per aproximar-nos a persones que tenen una trajectòria internacional notable. Amb les seves paraules podem comprovar les experiències viscudes a l’estranger i les vivències que han tingut. A més, podem agafar idees per seguir nosaltres mateixos.
Avui tenim una conversa amb Luis Aragón (nascut el 1979), que va acabar la diplomatura a la nostra Facultat l’any 2000. En el seu darrer curs va aprofitar el Programa Erasmus i va passar un semestre a Groningen. Ens el vam trobar casualment fa poc en el nostre viatge d’estudis a Alemanya, on actualment treballa.
Luis, crec que a Groningen, amb el Programa Erasmus, vas fer un curs de neerlandès i vas portar a terme el Pràcticum de la diplomatura.
Sí, allí sólo hice las prácticas obligatorias de la diplomatura porque que el resto de asignaturas ya estaban aprobadas. Lo organicé así para evitar las dificultades del reconocimiento de créditos cursados fuera y para poder disfrutar de más tiempo libre. La experiencia Erasmus no consiste sólo en estudiar sino también en poder visitar un lugar y conocer a sus gentes y su cultura y para mí eso era tan importante como la parte educativa.Respecto al neerlandés, primero hice el curso gratuito que ofrecía la Escuela de Idiomas de la UB y luego, ya en Holanda, realicé otro curso en la Universidad. Pero el único idioma que realmente utilicé durante mi estancia fue el inglés. Vivía en una residencia internacional de estudiantes y en la universidad era también mi idioma de trabajo. En este sentido, los estudiantes que estén pensando en ir hasta allí, no deben tener miedo, ya que si tienen un buen nivel de inglés el neerlandés no es necesario. Aunque siempre es interesante y divertido aprender una nueva lengua.
Va ser la teva primera sortida important de casa?
Fue la primera vez que realizaba una estancia tan larga en el extranjero y además totalmente solo, pero no fue la primera salida importante de casa. De adolescente había pasado un mes en Irlanda para estudiar inglés y en el verano antes de empezar la carrera estuve en la Sierra de la Plata y en los alrededores del lago Parime en Sudamérica, en uno de esos viajes iniciáticos pre-universidad que tan habituales son en otros países. Durante la carrera me hubiera encantado realizar alguna salida más, pero desgraciadamente antes la Facultad no ofrecía tantas posibilidades de salir fuera como ahora con las prácticas estivales. Por lo que tengo que felicitarte, la cosa ha mejorado mucho en los últimos años. Si no, ten por seguro, que durante los estudios cada verano hubiera pasado uno o dos meses fuera. Y esas experiencias seguro hubiesen ayudado también a la hora de preparar el Erasmus.
Deu anys després d'aquella experiència, quins records en guardes?
La verdad es que mi memoria nunca fue muy buena y con el paso del tiempo todo acaba siempre magnificándose y difuminándose, pero los recuerdos son definitivamente muy positivos. A nivel formativo debo reconocer que las prácticas no me sirvieron de mucho, aunque haber realizado una estancia en el extranjero siempre luce después en el curriculum y ayuda a que algunas puertas se abran, sobre todo si tienes intención de trabajar fuera. A nivel vital es donde este tipo de experiencias tienen realmente validez. Cuando vives fuera todo se experimenta de una manera más intensa, con todo lo positivo y negativo que eso comporta. Luego, claro, cuando pasa el tiempo la nostalgia también gana en intensidad. Y la nostalgia puede ser el peor de los sentimientos. Pero por todo hay que pagar un precio. Paralelamente existe siempre una sensación de irrealidad, como si al encontrarte en un lugar nuevo y utilizar otro idioma, todo lo que vives no acabara de ser del todo cierto. Lo que puede ser de alguna manera incluso contradictorio con lo que comentaba antes: se trata en ocasiones, ciertamente, de una intensidad desdibujada. Lo que supone un bonito oxímoron. Pero, claro, eso también pudo ser efecto de las drogas.
Durant la teva estada a Groningen, a més de les pràctiques i d'aprende idiomes, segur que vas aprofitar per fer turisme. Quines ciutats vas visitar? Vas fer moltes amistats en aquella època?
Sí, como te decía, quise aprovechar el tiempo al máximo y, para qué engañarse, el aspecto educativo suele ser secundario en muchas de estas salidas. Al no tener clases en la universidad tuve mucho tiempo libre para socializar y hacer turismo. Holanda es un país pequeño y puedes ir rápido a cualquier sitio. Recuerdo viajar a Amsterdam, Rotterdam, Utrecht, Delft, La Haya y a una de las islas frisias del Mar del Norte (Schiermonnikoog, si mi memoria y Google Maps no fallan). Por lo demás me dediqué a disfrutar de la ciudad, comprar LPs de segunda mano, ver conciertos de rock a precios ridículos y comer vla. Recuerdo que el invierno fue algo duro, pero la primavera fue excelente.
Després crec que vas tornar a Barcelona i vas estudiar Literatura Comparada. Si no m'equivoco vas acabar el 2004 i també vas estar treballant a la UPF. Alguna altra experiència a l'estranger en aquella època?
No sé de dónde sacas tus informaciones, pero sí, al acabar los estudios tuve la suerte de encontrar rápidamente un buen trabajo en la UPF que me permitía continuar estudiando, así que me matriculé en la licenciatura de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada en la UAB. Me encanta estudiar y me apetecía vivir realmente el ambiente universitario. Biblioteconomía, no nos engañemos, no deja de ser un FP venido a más. Hasta el edificio de la Facultad parece un instituto. Además, aunque las bibliotecas me dan de comer, lo que realmente me gusta es la literatura. Y estudiar Literatura Comparada es una de las mejores cosas que he hecho nunca
Tras regresar de Holanda siempre tuve en mente volver a salir al extranjero. En alemán existe el substantivo “Fernweh” que significa algo así como añoranza de países lejanos, una especie de morriña pero no de tu hogar sino de ver mundo. Y creo que eso es lo que les pasa a la mayoría que hacen un Erasmus o pasan un tiempo fuera. Ya no hay vuelta atrás. En los años siguientes surgieron varias oportunidades, como un segundo Erasmus en Roma, el convenio de la Facultad con el IUE de Florencia o incluso una estancia en Croacia por un programa de la Generalitat. Pero mi lado pragmático se impuso y acabé desechando todas estas opciones, pensando que valía la pena esperar un poco, conseguir una plaza de funcionario en la UPF y después aprovechar las ventajas del trabajo público como las excedencias para volver a pasar un tiempo fuera. Craso error. Gracias a la habitual práctica mafiosa de las oposiciones no conseguí la plaza que había ocupado sin queja alguna durante 6 años. Tomar parte en unas oposiciones es como entrar en el infierno de Dante, mejor abandonar antes toda esperanza. No importa lo bien que hagas los exámenes, ni la experiencia que tengas, ni lo bien que conozcas la institución, si por los motivos que sean no te quieren o prefieren a alguna otra persona, el trabajo no será para ti. En estos procesos siempre existe el recurso final de la entrevista para tomar las decisiones que convengan al tribunal. Perdí esas oportunidades y un año de mi vida estudiando un temario tan aburrido como inútil. Me da especial rabia haber dejado pasar la oportunidad de ir a Florencia, porque ahora ya no sería posible hacerlo. Sé que hay guerras que están perdidas de antemano. Acepto la imposibilidad de cambiar el sistema, acepto su corrupción y su injusticia, pero hubiera agradecido algo de honestidad. Me hubiera ahorrado mucho tiempo y energía.
Disculpa la perorata resentida. Quizás no sea el lugar adecuado. Sé que tus lectores visitan el blog para informarse sobre el programa Erasmus, prácticas de verano, etc. Pero precisamente al ser la mayoría todavía estudiantes, me parece también interesante que sepan cómo funcionan algunos aspectos del mundo laboral. Y creo que les deberían asustar mucho más que un par de inocentes meses en una capital europea. Siempre es delicado generalizar, pero a veces es necesario para transmitir algunas ideas. En España la mayoría de los trabajos se concentran en Barcelona y en Madrid, la carrera como funcionario es tremendamente complicada y corrupta y fuera del ámbito público los trabajos están mal pagados y nuestra profesión no tiene el reconocimiento que se merece. Tras dejar la UPF estuve 2 años trabajando en diferentes proyectos cortos para diferentes bibliotecas o empresas esperando que saliera la oportunidad adecuada para ir al extranjero y, salvo excepciones, puedo decir que fue todo muy decepcionante: explotación, mileurismo, ningún reconocimiento de tu trabajo y la sensación constante de que las empresas incluso quieren hacerte pensar que deberías estar agradecido de trabajar para ellos. Salir al extranjero no me parece sólo una opción para pasar un par de meses mientras estudias, ver mundo y dar lustro a tu curriculum, sino también un paso tremendamente lógico a la hora de buscar trabajo. Evidentemente existen dificultades, pero puestos a encontrarnos con problemas, pienso que es mejor hacerlo mientras se descubre una cultura, se aprende una lengua y se conoce a gente nueva. Y también está el tema pecuniario y el respeto a tu trabajo. En Irlanda, adonde estuve a punto de ir, los sueldos pueden llegar a los 2.000 o 3.000 euros mensuales y en Alemania son bastante correctos. Otro aspecto importante es la manera de trabajar. Aun a riesgo de caer en la injusticia y las inexactitudes de la generalización, España es, efectivamente, el país de la chapuza. Llevo dos años en Alemania y, pese a haber obviamente otras carencias y defectos, la manera de enfocar el trabajo es mucho más profesional y los resultados son, en consecuencia, mejores. Ese es otro aspecto positivo de salir fuera: puedes ver otras maneras de trabajar y adaptarlas a un futuro trabajo ya de vuelta a casa. El problema es la frustración que eso puede suponer si tienes que adaptarte a mecanismos de trabajo inefectivos. Muchas empresas o incluso bibliotecas sólo quieren autómatas sin personalidad ni ideas propias que sigan unos procedimientos preestablecidos caducos.
Després de tants anys sense saber res de tu, et trobo por casualitat en un viatge d'estudis a Alemanya. Va ser una sorpresa molt agradable. Per què Alemanya? Quant de temps portes aquí? És el teu primer treball al país?
Sí, fue una grata sorpresa y una situación divertida. Lástima que tuvierais el viaje tan programado y no pudiéramos pasar un rato juntos.
Como te decía, siempre tuve en mente volver a salir y Alemania tenía la ventaja de que podía estar más cerca de mi hijo Kasimir, que vive en Flensburg con su madre. Primero realicé unas prácticas en el Insituto Cervantes de Berlín que me llevaron a irme un par de meses a Frankfurt para colaborar en el montaje de la biblioteca del nuevo Insituto que inaguraron ahora hace dos años con toda la pompa lógica del momento económico actual. Príncipe y princesa incluidos. Fue, en cualquier caso, una experiencia muy interesante y la gente que trabajaba allí fue realmente muy amable. No se tiene muy a menudo la posibilidad de montar una biblioteca de cero y valió definitivamente la pena. Además, por circunstancias, acabé pasando el invierno viviendo en un pequeño pueblo de la Alemania profunda, en el norte de Baviera, lo que también tiene su atractivo, si no te dan miedo los lobos. Luego volví a Berlín y con una beca Argo hice unas prácticas en la biblioteca del Instituto Ibero-Americano, donde finalmente conseguí un trabajo algo más estable.
Es tracta d'una biblioteca amb molts recursos i serveis, oi?
Bueno, cualquier director de biblioteca te dirá que su biblioteca no tiene suficientes recursos, pero intentando ser objetivos, sí, se trata de una biblioteca muy grande, con muchos recursos y unas 70 personas en plantilla. El Instituto-Iberoamericano de Berlín tiene la colección más grande de Europa dedicada a temas de Iberoamérica y es la tercera del mundo después de la Library of Congress y la University of Texas. Es una biblioteca básicamente dedicada a un público investigador, aunque obviamente la comunidad hispanohablante de Berlín también la utiliza. Se trata de una biblioteca pública pero con una temática especializada y que, de alguna manera, se asemeja más a una biblioteca universitaria. Además, organiza exposiciones y diferentes actividades, y entres sus colecciones también hay legados de escritores, fotografías, carteles, etc.
En què consisteix exactament el teu treball? Alguna cosa relacionada amb mapes, veritat?
Es un proyecto iniciado en julio del 2009 y de 16 meses de duración financiado por una fundación cultural estatal para la catalogación y digitalización de la colección de mapas y atlas antiguos (1500-1850) de la biblioteca. Los curiosos pueden encontrar más información aquí. Es realmente interesante y ha supuesto un reto. Nunca había trabajado con mapas y el proyecto me ha dado la oportunidad de aprender muchas cosas nuevas. Aquí se utilizan otras reglas de catalogación (RAK-WB), además de las reglas específicas para este tipo de material y las de la base de datos especializada en la que catalogo. Incluso el programa informático (PICA) es nuevo para mí. Además, obviamente, de tener el privilegio de poder tener cada día en las manos un material tan atractivo. La única desventaja es que lo de ver mapas continuamente hace que te entren aún más ganas de viajar. Así que ya estoy fantaseando con mi siguiente destino. Amigos mexicanos me cuentan que en Ciudad Juárez hay mucha demanda de bibliotecarios.
Recomanaries la biblioteca si finalment aconseguim establir un conveni de pràctiques amb ells?
Sin duda. Quien venga seguro que aprenderá mucho. Aquí están acostumbrados a tener constantemente practicantes, tienen en cuenta sus deseos de formación y no escatiman tiempo en enseñarles cosas nuevas. Son plenamente conscientes de que vale la pena invertir una hora en explicar algo, si luego esa persona te va a solucionar el trabajo de 10 horas. Así que nadie debe tener miedo de acabar colocando libros en las estanterías o haciendo fotocopias, porque eso no les pasará. Además la atmósfera de trabajo es muy relajada, lo que es muy importante. Es agradable saber que puedes hacer una pausa y pasar 5 minutos charlando con un compañero sobre el partido de fútbol de la noche anterior o flirteando con una usuaria y que tu jefe no te va a decir nada. Parece una tontería, pero mi experiencia me dice que los superiores suelen olvidar que sus subordinados también son personas.
És difícil trobar feina pel teu compte a l'estranger?
Bueno, evidentemente hay algunas dificultades añadidas y cada país tiene su idiosincrasia, pero tampoco es que la situación en España sea, especialmente ahora, muy favorable. Hay que mantener una actitud activa e invertir tiempo. A mí me costó un año encontrar este trabajo, pero mientras, hice otras cosas. Siempre hay becas, prácticas, cursos, etc. Mientras se busca hay que mantenerse activo y seguir formándose. Hay que perseverar y ser paciente. Y ahora tenemos la suerte de que existe Internet. A veces tanta información puede sobrepasarte, pero es definitivamente mejor que esté ahí. Siempre hay un factor de azar, pero la voluntad juega un papel decisivo. Chandler escribó que el mucho empeño es un pobre sustituto del talento, y es efectivamente cierto, pero puestos a carecer de estrella, ese empeño y esa perseverancia son en ocasiones buenos aliados.
Els idiomes són també importants...
Claro. Además siempre he tenido la sensación de que en Espana no hay un interés real por aprender otros idiomas. Incluso existe a veces un cierto orgullo de no saber correctamente el inglés. Lo que no deja de ser, claro, una máscara para disimular la ignorancia. Aunque es evidente que los medios de comunicación o los políticos tampoco dan muy buen ejemplo. Verbigracia la discusión sobre el doblaje de películas. El debate no debería ser cuántas películas se doblan al catalán, sino, si acaso, cuántas se subtitulan en catalán. A día de hoy el inglés es imprescindible y un segundo o incluso un tercer idioma es cada vez más necesario.
Ja per acabar, m'agradaria que enviessis unes paraules als estudiants que tenen dubtes de marxar fora. Et sembla una experiència positiva?
Me temo que no te voy a responder nada original. Si los que hayan leído las opiniones que hasta ahora ha ido dejando la gente en el blog todavía no están convencidos, no creo que pueda añadir nada que los convenza. Es normal y lógico tener reservas, dudas e incluso miedo antes de irse a pasar un tiempo fuera. Sobre todo a según qué edades o en según qué momento vital. Yo también las tuve. Pero en el caso de los Erasmus o las prácticas estivales, siempre tienes el respaldo de la Universidad detrás, lo que lo facilita todo un poco. Y con Internet es mucho más fácil preparar los viajes, informarse, mantenerse comunicado con la vida que se deja atrás o incluso refugiarse en él si las cosas van mal dadas. Definitivamente vale la pena ser valiente y darse una patada en el culo. La experiencia a vivir siempre va a ser positiva. Incluso todo lo malo que pueda pasarte, los nervios, los miedos… todo, no va a ser más que una parte más de tu aprendizaje vital. Y en el fondo se trata de eso, de vivir, de hacer cosas nuevas, de aprender, de crecer como persona. No concibo la vida sin la motivación de nuevas experiencias o nuevos retos. Me sorprende encontrarme en ese nuevo invento infernal llamado Facebook con compañeros de colegio que nunca han salido del barrio e incluso trabajan en el colegio en el que estudiamos. Me parece una opción tan válida como cualquier otra, pero no puedo evitar sentir cierta tristeza cuando lo veo, porque no va nada conmigo. La vida te ofrece tantas cosas que me parece absurdo no poder aprovecharlas. Y viajar o pasar un tiempo fuera es una de ellas. Hay tantas cosas que ver y vivir... Evidentemente no se puede tener todo y toda elección implica una renuncia, pero creo que hay que ser valiente, estar abierto a probar cosas nuevas y darse siempre la oportunidad de fracasar.
Res més. Moltes gràcies per les teves paraules!
dimecres, 4 d’agost del 2010
Pràctiques a l'Instituto Cervantes de Berlín
Salutacions des de Berlin.
Som Mana Deweerdt i Albert Ventura, estudiants que acaben la diplomatura. Estem realitzant les pràctiques d’estiu a l'Instituto Cervantes de Berlín (Alemanya), concretament a la Biblioteca Mario Vargas Llosa. L’estada és per a dos mesos: juliol i agost.
Ja portem un mes i l’experiència fins al moment és molt satisfactòria i enriquidora. L’Instituto Cervantes es troba al rovell de l’ou de Berlín, prop d’Alexanderplatz. Es tracta d’un edifici força elegant i vistós. La Biblioteca està situada a l'últim pis de l'edifici, fet que provoca que disposi d’unes vistes excepcionals.
L’acollida per part del personal fou molt bona. El Jordi i el Sergio, els nostres companys, no dubten a ajudar-nos sempre i quan ho necessitem. Sobre la feina no ens podem queixar: ordenació de fons, buidatge de revistes locals, elaboració de bibliografies, gestió de les adquisicions i un llarg etcètera.La part més complicada fou la de trobar allotjament. Sembla fàcil i no ho és. Finalment vivim al barri de Friedrichsain, un barri tranquil i proper al centre, on s’hi troben molts bars, botigues i ambient estudiantil.
Pel que fa a Berlín, com a capital d’Alemanya, ens està encantant. És una ciutat molt i molt extensa, on sempre tens noves coses per veure i descobrir, a més a més es caracteritza per canviar de rostre i identitat a cada cantonada. De fet no podia ser d’una altra manera, perquè no hi ha cap altre lloc al món on la història hagi deixat ferides tan profundes, no només en la fisonomia de la ciutat, sinó també en la vida quotidiana de la gent. D’alguna manera doncs, Berlín és una ciutat amb un esforç continu per transformar-se en una realitat diferent.
Hem pogut visitar altres ciutats com Potsdam (mític pels seus castells) o Oranienburg (conegut pel camp de concentració nazi de Sachsenhausen). Properament anirem a Praga i intentarem visitar altres ciutats d’Alemanya.
Bé, esperem tornar-vos a escriure al final d’aquesta experiència.
No voldríem despedir-nos sense deixar una cita d’àmbit bibliòfil i que es pot llegir a la mítica Bebelplatz, just davant d’on es troba situada la Biblioteca Nacional i on hi ha un monument en record a la crema de llibres portada a terme pels nazis durant la Segona Guerra Mundial.
"Das war ein Vorspiel nur, dort wo man Bücher verbrennt, verbrennt man am Ende auch Menschen." (Això només va ser un preludi, aquí on es cremen llibres, s'acaben cremant també persones.)
Una abraçada i records,
Mana Deweerdt i Albert Ventura
dimarts, 29 de juny del 2010
Viatge de prospecció a Alemanya
Formaven el grup una dotzena de col·legues de l’Estat: responsables de biblioteques públiques (Salamanca i Terrassa), universitàries (Internacional de Catalunya i Múrcia), de recerca (CSIC), col·laboradors de ministeris (Cultura i Educació) i de les autonomies (País Basc).
La gestació d’aquest viatge tingué lloc a la fira del llibre de Leipzig d’enguany, on Espanya fou el país convidat (http://www.leipziger-buchmesse.de/). D’allà sorgí la idea que un grup de professionals espanyols visitessin una sèrie de biblioteques alemanyes.
A més de la BDI, han col·laborat en aquesta activitat el Goethe Institut (una representant del qual també formava part del grup), el Ministeri de Cultura i FESABID.
El programa, molt ben organitzat pels col·legues alemanys, incloïa la visita a diferents biblioteques de Hannover, Lüneburg, Hamburg i Berlín. En total es visitaren unes deu biblioteques, de diferents tipus: públiques, universitàries, de recerca, parlamentàries i especialitzades. En totes elles el grup fou rebut per un responsable (generalment el director o directora) que després d’oferir les explicacions oportunes acompanyava el grup per les instal·lacions, i contestava amablement totes les preguntes que se li feien.
Com a anècdota simpàtica del viatge comentarem que en una de les biblioteques especialitzades de Berlín ens vam trobar amb l’agradable sorpresa que un dels bibliotecaris que hi treballa és un antic alumne de la Facutat (Luis Aragón), el qual ja havia començat la seva experiència internacional quan era estudiant (el curs 1999-2000), i va gaudir durant un semestre del Programa Erasmus a Groningen.
Pel que fa a resultats pràctics per a la Facultat, Amadeu Pons va aprofitar el viatge per establir contacte amb cinc centres que possiblement vulguin acollir, a partir de l’estiu de 2011, estudiants de la Facultat dins del Programa de Pràctiques d’Estiu a l’Estranger. De moment només es tracta de contactes previs, que caldrà concretar amb ulteriors converses i gestions: per això preferim no desvetllar el nom d’aquests centres. Però sí que podem assegurar que es tracta de biblioteques de primer ordre internacional en les seves especialitats respectives.
En cas de concretar-se aquestes pràctiques, els alumnes que hi volguessin anar no caldria que tinguessin molts coneixements d’alemany, però sí que els seria necessari un bon nivell d’anglès. Caldrà esperar uns mesos per confirmar que aquests primers contactes es materialitzen en ofertes en ferm.
A continuació, unes fotos de biblioteques visitades.
![]() | ![]() |
| La Technischen Informationsbibliothek, de Hannover | L'Ibero-Amerikanische Institut, a Berlín |
![]() | ![]() |
| La Bibliothek des Deutschen Bundestages, a Berlín | La Universitätsbibliothek der Humboldt-Universität zu Berlin |
Algunes altres fotos d'aquest viatge són disponibles a: http://www.flickr.com/photos/goethemadrid/sets/72157624391978110/.
Aquí, una altra crònica: http://blog.goethe.de/eurobib/archives/8-Studienreise-spanische-Bibliothekare-in-Deutschland.html.
I aquí, un altre resum del viatge: http://web.archive.org/web/20101003093532/http://www.goethe.de/ins/es/mad/wis/gas/es6315682.htm
divendres, 18 de setembre del 2009
Informació d'allotjament a Berlín
Per compartir pis:
http://www.wg-gesucht.de/wg-zimmer-in-Berlin.8.0.1.0.html
http://www.studenten-wg.de/Berlin,wg.html
Residències d'estudiants:
http://www.studentenwerk-berlin.de/en/wohnen/index.html
Una agència on parlen espanyol:
http://www.city-wohnen.de/eng/berlin/flat-search/
Aprofitem l'entradeta per demanar que ens feu arribar al bloc informació similar d'altres països.
Esperem que siguin d'utilitat per a altres estudiants!
divendres, 24 de juliol del 2009
Pràctiques d'estiu a Berlín!
Som la Laia Corbella i la Cleo Hernández i estem realitzant les pràctiques a l'Instituto Cervantes de Berlín.
L'edifici es troba al bell mig de Hackescher Markt i a pocs metres de l'Alexander Platz. La biblioteca es troba a l'últim pis i consta de dues plantes oferint unes magnífiques vistes gràcies a les gran vidrieres que l'envolten.
L'acollida per part del personal fou fantàstica, tant que es van oferir a fer-nos de guia tant de dia com de nit!
A dia d'avui hem fet les següents tasques: catalogació, buidatge de PES (eh, Amadeu!), ordenació física del fons, una bibliografia especialitzada en les dictadures xilena i argentina i una proposta de cartells per a la senyalització del fons.
Pel que fa l'allotjament, hem de dir que en un primer moment pot semblar fàcil trobar-ne, però ens ha estat complicat perquè solen demanar entrevistes prèvies (que en són de desconfiats aquests alemanys!) i això des de Barcelona resulta complicat. Finalment però, vàrem trobar un pis a Wedding a 3 minuts de l'U-Bahn (metro) i a 3 parades de l'Institut. També molt a prop de Bernauer Straße, on es troba el Centre de Documentació del Berliner Mauer.
Si us agrada la Història, passejar per parcs infinits, sortir de nit (i canviar de bar cada 5 minuts; com en són de ràpids a prendre cervesa!!), i gaudir d'una temperatura agradable mentre a Barcelona s'estan fregint, aquesta és la ciutat ideal.
Grüße aus Berlin!
Tschüs!
P.D: Ens hagués agradat haver pogut posar alguna fotografia, però no ens ha estat possible. Si penseu que aquesta podria ser una de les opcions per fer pràctiques d'estiu no dubteu a preguntar per nosaltres i us intentarem respondre els dubtes que us puguin sorgir.
diumenge, 20 de juliol del 2008
Des de Berlín, Alemanya
Sóc la Tània Alaix i us escric des de la ciutat de Berlín. Als matins faig les pràctiques a la Biblioteca Mario Vargas Llosa de l’Instituto Cervantes i a la tarda faig un curs intensiu d’alemany al Goethe-Institut. Aquesta és la meva primera experiència laboral en una biblioteca i tot i que he conegut altres ciutats alemanyes també és la primera vegada que sóc a Berlín. Aviat farà quatre setmanes que va començar aquesta aventura i de moment l’experiència és molt recomanable i molt positiva!
Berlín és una ciutat viva, molt animada i plena d'història. Dinou anys després de la caiguda del mur la transformació de la ciutat va fent camí i de seguida veus el que hi ha, però es percep amb claredat tot el que hi va haver! He estat de sort i visc en una habitació en un pis al nord, a tocar de la Museuminsel i d’Unter den Linden, molt a prop del Cervantes i del Goethe. La ciutat és molt extensa però al mateix temps la gran quantitat de zones verdes i el riu Spree l’allunyen de l’estrès d’altres capitals europees. Aquest any sembla que l’estiu encara no ha arribat a Berlín i cada dia plou una mica. Confio que en les properes setmanes el temps millori!
Quant a les pràctiques, la biblioteca del Cervantes a Berlín consta de dues plantes situades a dalt de tot d’un edifici de propietat situat al costat de Hackescher Markt. El centre va ser inaugurat l’any 2003 i té una col·lecció de 4500 exemplars. Hi predomina la llengua espanyola per bé que hi podem trobar alguns materials en català, gallec i basc. El moviment de préstecs aquests dies que al Cervantes no fan cursos d’espanyol està prou bé: 150 préstecs al dia! Aquí habitualment hi treballen dues persones: en Jordi Carrascosa, director de la biblioteca, i en Sergio Campos. Tots dos van ser en el seu moment estudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. A més, aquests dies faig pràctiques amb un altre noi de Barcelona que ha decidit venir a treballar a Alemanya. De moment, les feines han estat molt variades i poc a poc he anat coneixent el funcionament de la biblioteca. El programari de gestió de la col·lecció Absys ho fa tot molt senzill. Catalogar, donar d’alta exemplars, posar-hi els teixells, gestionar el préstec o les multes derivades dels retards en el préstec són tasques que es fan en un click. Segurament el problema més important que pateixen les biblioteques del Cervantes és que no hi ha unes pautes uniformes de treball per a tots els centres i el catàleg col·lectiu n’ha resultat molt perjudicat. En aquests moments la catalogació, indexació i classificació de les biblioteques del Cervantes és poc coherent.
Quant a l’alemany, entrar-hi bé és una feina que també requereix moltes hores... La setmana que ve tindré els primers exàmens oficials i ja ho veurem. Els alemanys del Goethe són molt exhaustius!
Fins ben aviat! “Mach’s gut!”
Tània Alaix i Gimbert
divendres, 1 de setembre del 2006
Instituto Cervantes de Berlín
Sóc l´Eva Fàbregas i ahir va ser el meu últim dia de feina a la biblioteca del Instituto Cervantes de Berlín i ja m´enyoro! El fet més destacable i que voldria remarcar és que, durant tot el mes, m´han fet participar, aprendre i realitzar les difrents tasques que es porten a terme a la biblioteca amb una gran professionalitat, interessats en el meu aprenentatge. Amb això vull dir que no ha estat una feina de becària típica de fer coses mecàniques i sense cap interès. Ha estat una feina creativa i profitosa, perquè he adquirit i aprofundit nous coneixements sobre les tasques que he realitzat. He pogut contrastar la feina feta aquí amb la que he realitzat a Barcelona -Biblioteques Públiques-, cosa que m´ha fet canviar les meves perspectives professionals... A tot això vull afegir que el dia a dia s´ha anat desenvolupant en un excel·lent clima de treball, distès i molt agradable per part de tothom, fet que m´ha fet sentir com una més de l´equip que formen la Cristina i en Sergio.
En fi, que us ho recomano moltíssim per obtenir altres perspectives sobre la feina, estudis... etc. i a més, que sempre va bé fer salts per sortir a veure món, no?
Salut!
eva



