Amb ganes de participar en un congrés internacional?

Viatjar a l’estranger sol ser una pràctica interessant. Prou ho saben els estudiants i graduats que deixen el seu testimoni en aquest blog. Com més llarga sigui l’estada, més possibilitats hi ha de viure experiències enriquidores tant des d’un punt de vista laboral com personal. 

Una de les modalitats per marxar fora una temporada és actuar com a voluntari en un congrés. Precisament ara hi ha oberta una crida per captar voluntaris que vulguin col·laborar en el congrés anual de l’IFLA, que se celebrarà l'agost de 2023, a Rotterdam (Països Baixos).

A la majoria de lectors d’aquest blog no cal descobrir-los què és l’IFLA: la federació internacional d’associacions i institucions bibliotecàries, l’òrgan professional de més alt nivell del món de les biblioteques i la informació.

Aquesta entitat celebra un congrés anual, a mitjans d’agost, que reuneix uns quants milers de delegats de pràcticament tot el món. El congrés se celebra cada any en una ciutat diferent. Sovint, molt allunyades de casa nostra. I el preu d’inscripció és molt alt. Per això, per a algú que li agradi aquesta temàtica i desitgi acostar-se al món de l’IFLA, aquesta pot ser una oportunitat.

Cal dir que l’IFLA no dona cap ajut econòmic als voluntaris. Això vol dir que cal tenir uns estalvis per fer front als costos del viatge i manutenció durant el temps del congrés. I cal estar disposat a portar a terme feines de suport, com per exemple, passar el micròfon a les sales, preparar documentació que es lliura als assistents, acompanyar algú...

No cal dir que l’anglès és necessari, i ganes de treballar i d’aprendre d’aquesta experiència internacional.

Els interessats trobaran tota la informació aquí: https://2023.ifla.org/call-for-volunteers-2023

A veure si algú s'hi anima i ens ho explica per aquí, un cop hagi passat!

 

 

Pràctiques a la Biblioteca de la Universitat de Leiden (Països Baixos)

Hola a tots i totes!

Soc la Núria Raga Raga, recentment titulada del grau en Informació i Documentació. Durant l’últim curs del grau vaig realitzar el Pràcticum a la Biblioteca de la UOC, dins l’àrea de Biblioteca per a la Recerca. Aquelles pràctiques van suposar el meu primer contacte amb el suport a la recerca dins d’una universitat i em va interessar moltíssim. Les meves tasques es van centrar sobretot en la publicació d’articles i materials docents al repositori institucional de la UOC (O2, L’Oberta en Obert). Vaig gaudir tant de les meves pràctiques que vaig demanar poder continuar-hi a través d’unes pràctiques extracurriculars. Així, al final, vaig acabar la meva experiència la Biblioteca per a la Recerca aquest estiu després de deu mesos de pràctiques.

Aquest primer contacte amb l’àrea del suport a la recerca em va despertar molta curiositat i ganes de saber-ne més. El director de la Biblioteca de la UOC en aquell moment era el Ciro Llueca, que prèviament havia estat professor meu del grau en Informació i Documentació en un parell d’assignatures. Segurament molts de vosaltres també el coneixeu! En acabar el grau se’m van presentar molts dubtes pel que fa al meu futur professional. Tenia clar que volia aprendre més sobre el suport a la recerca, però no sabia de quina manera em podria incorporar laboralment dins d’aquesta àrea, sobretot si no tenia la base suficient per poder treballar en aquest àmbit. Va ser en una conversa amb el Ciro Llueca que va aparèixer la idea de poder anar a l’estranger per saber com es desenvolupava el suport a la recerca en altres països, on la Ciència Oberta tenia una gran importància tant a escala institucional com nacional. Així, el Ciro em va recomanar diversos llocs que em podrien interessar i em va dir que als Països Baixos hi havia universitats molt potents en aquest tema, com podien ser la Universitat de Leiden o la Universitat de Delft.

Després d’aquella conversa amb el Ciro, vaig tenir clar que havia d’anar-hi. Feia temps que estava al cas dels programes de mobilitat a la FIMA, sabia que podia aprofitar pràctiques a l’estiu i també pràctiques per a graduats de nou a través de l’Erasmus+. Vaig informar-me d’aquestes possibilitats a la mateixa Facultat i vaig veure que la segona opció era molt interessant. Podia triar qualsevol institució europea  per poder realitzar unes pràctiques durant el primer any de graduada, per tant, podia intentar-ho. 

 

Vaig contactar directament amb la Biblioteca de la Universitat de Leiden (que era la meva primera opció dins dels Països Baixos) i després d’una entrevista vaig aconseguir les meves pràctiques. Com que es tractava d’unes pràctiques no remunerades, vaig decidir estar-m’hi només el primer trimestre (d’1 de setembre a vacances de Nadal). M’hauria agradat gaudir més temps de l’experiència, però els Països Baixos i, especialment, Leiden, és un lloc amb un nivell de vida molt alt i no em podia permetre estar-hi massa temps. Vaig pensar que seria suficient per aprendre tot el que calia i que si calia, podia ampliar les meves pràctiques per estar-m’hi més temps.

Ara que he acabat la meva estada a la Universitat de Leiden puc explicar-vos la meva experiència. He realitzat les pràctiques dins de l’equip del Centre for Digital Scholarship (CDS). Es tracta d’un equip especialitzat en el suport a la recerca dins la universitat. Dins l’equip, els professionals s’organitzen dins de diverses àrees: Open Access, Data Management, Copyright, Use of Digital Data i Software Management. En el meu cas, he format part de l’àrea de Data Management, juntament amb sis professionals més. Hem treballat junts en una oficina situada a l’edifici de la Biblioteca de la Universitat de Leiden, seguint un model híbrid de teletreball tres dies a la setmana i dos dies a l’oficina. El meu horari de treball ha estat de 9.00 h a 17.00 h, de dilluns a divendres.

Per a qui no sàpiga exactament en què consisteix l’àrea de Data Management dins d’una biblioteca universitària: els professionals d’aquesta àrea donen suport als investigadors de la universitat a l’hora de gestionar les seves dades de recerca. Aquest suport es dona en totes les etapes de la recerca, des que comencen a través de formacions sobre com escriure un Pla de Gestió de Dades, fins al final quan han de dipositar en un arxiu les seves dades de recerca i publicar-les en un repositori.

 

Només començar les pràctiques em van encomanar fer un estudi que els ajudaria en aquest procés. El cap de l’equip del CDS em va demanar que fes un estudi per saber el grau de compliment de les regulacions sobre Data Management dins la Universitat per part dels investigadors de la universitat pel que feia a la publicació de les dades de recerca dins de repositoris de dades. Bàsicament, es tractava de monitorar totes les dades de recerca dels investigadors i comprovar a quins repositoris es trobaven, analitzant també els tipus de repositoris i les seves característiques.

En el següent enllaç podeu trobar una entrada al blog del CDS on explico l’estudi i presento els resultats: Dataset publication by Leiden University researchers: research on the impact of FAIR data.

 

Mentre desenvolupava el meu estudi, també he tingut l’oportunitat de participar en totes les reunions, trobades, conferències, workshops, formacions… relacionades en l’Open Science que han tingut lloc tant al centre com dins d’altres comunitats, com l’Open Science Community Leiden o el programa Leiden Researcy Support. També ha estat molt interessant poder treballar juntament amb un gran equip de Data Stewards que treballen a primera línia en el suport a la investigació dins les facultats.

 

En definitiva, la meva experiència a la Universitat de Leiden ha estat fantàstica. Ha estat molt intens i he après moltíssim. L’equip em va acollir molt bé i m’han fet sentir una més de l’equip. Una altra cosa positiva és que no necessites saber holandès per poder treballar aquí, ja que Leiden és una ciutat universitària on hi ha gent d’arreu del món i tothom utilitza l’anglès per comunicar-se. La ciutat de Leiden és un lloc preciós, que sembla que hagi sortit d’un conte. És una ciutat molt semblant a Amsterdam, però amb la part bona que no hi ha pràcticament turistes i que és molt més petita i amanosa (sobretot amb la bicicleta!). 

 

També he de dir que no tot és perfecte… He trobat molt a faltar el clima català. Aquí plou i fa vent gairebé sempre, així que necessites anar ben equipat i preparat. Tal com he dit abans, els preus són molt alts, tant a l’hora de llogar una habitació com per comprar menjar o anar a un bar o restaurant. A més, la llista d’espera per poder trobar allotjament pot arribar a l’any, així que l’única manera de trobar alguna cosa és per canals no oficials; és bastant complicat.

Us recomano que aprofiteu els programes de mobilitat que ofereix la Facultat, ja que podreu viure grans experiències i aprendre d’altres països i cultures. Això sí, us recomano també que tingueu uns estalvis abans d’anar a qualsevol lloc si es tracta de pràctiques no remunerades i que no permeten tenir una feina per incompatibilitat d’horaris. Tot i que amb el programa d’Erasmus+ es donen ajudes, aquestes poden arribar a no ser suficients quan vas a un país amb el nivell de vida alt. En el meu cas, quan vaig decidir anar a Leiden, sabia que tenia un alt cost, però m’ho he pres com una gran inversió, no com un treball, sinó com un aprenentatge i experiència que, a la fi, m’ha obert les portes a nous projectes laborals. Per acabar, us deixo algunes fotografies de la meva estada a Leiden:

El carrer on he viscut durant les meves pràctiques

Biblioteca de la Universitat de Leiden

La fresqueta de Leiden quan arriba la tardor

Pràctiques d’estiu a l’estranger a l’Instituto Cervantes de Roma

Bon dia a tothom! 

Som Yéssica Macià Martínez i Víctor Romero Baladón, graduats del màster en Humanitats Digitals a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals. Durant el mes de juliol de 2022, hem estat realitzant unes pràctiques a l’Instituto Cervantes de Roma, concretament a la biblioteca María Zambrano. 

Nosaltres, com a graduats en Periodisme i Humanitats i en Història, som apassionats de la cultura, motiu pel qual hem gaudit cada segon que hem estat a Roma, aprenent i treballant al matí, i gaudint d'una de les ciutats més emblemàtiques del món a la tarda.

 

El nostre treball consistia tant en la catalogació i gestió, com en l’atenció als estudiants i visitants de la biblioteca, duent a terme préstecs i devolucions de llibres, així com altres processos propis d’un bibliotecari. La nostra jornada laboral durant el mes de juliol era de 9 a 2, a causa de l’horari intensiu que es duia a terme a la mateixa biblioteca. D’aquesta forma, teníem les tardes lliures per poder fer turisme i aprendre d’una nova cultura. 

D’aquesta forma, la nostra experiència ha sigut extremadament positiva, ja que no només ens ha permès aprendre a desenvolupar-nos en un nou lloc de treball, sinó que ens ha permès fruir d’una estada a Roma durant tot un mes, inclús més en el cas de Yéssica. 

Per aquest motiu, recomanem aquesta experiència a qualsevol que vulgui descobrir món i l'apassioni la cultura. 

 

Pràctiques d'estiu a l'estranger a l'Instituto Cervantes de Viena

Hola a tots i totes!

Soc la Sara Alaoui Varea, tinc 21 anys i aquest juny vaig graduar-me del grau en Informació i Documentació, l'última promoció del que, actualment rep el nom de grau en Gestió d'Informació i Documentació Digital.

Sempre he tingut una fixació amb viure una experiència a l'estranger, fos com a estudiant o fent pràctiques. Jo era coneixedora del programa de pràctiques d'estiu a l'estranger i vaig estar molt atenta i informada de les pertinents dates, per poder fer la sol·licitud correctament. En el meu cas vaig buscar el centre i em vaig posar en contacte amb ells, ja que no hi havia una oferta activa i vam procedir a fer el conveni. 

He tingut l'oportunitat de realitzar aquestes pràctiques a l'Instituto Cervantes de Viena, on he desenvolupat les meves tasques, principalment, al departament d'administració i a la Biblioteca Juan Gelman.

Al departament d'administració, he treballat directament en la creació de bases de dades, cerca i gestió de grans volums d'informació, actualització de la pàgina web, planificació i estructuració de la nova oferta de cursos d'idiomes per al curs 2022-2023, classificació de documentació administrativa, entre altres tasques.

A la biblioteca Juan Gelman he realitzat activitats com la creació i renovació de carnets d'usuaris, préstec (normal i interbibliotecari), devolucions, cerca bibliogràfica al catàleg i cerca d'exemplars a la biblioteca. No he pogut endinsar-me en més tasques, ja que durant el temps que he estat a la biblioteca no he tingut l'oportunitat de coincidir amb el bibliotecari.

En aquesta estada també m'han deixat participar en algunes tasques del departament de cultura, com en l'organització i planificació del programa cultural de tardor-hivern 2022, i he pogut assistir a diverses reunions per veure com es gestionen els reptes d'un programa d'aquestes característiques.

La meva estança de pràctiques ha estat de l'11 de juliol al 15 de setembre, una mica més de dos mesos. L'horari establert va ser de dilluns a dijous de 09.00 h a 18.00 h, i els divendres de 09.00 a 14.30 h. Cal mencionar que, un cop a la institució, han estat flexibles amb l'horari.

La meva estança ha estat a una residència d'estudiants molt cèntrica, a uns 30 minuts a peu del Cervantes, però gairebé deserta, ja que la majoria d'estudiants es trobaven a les seves ciutats d'origen. A les pràctiques m'han acollit molt bé i l'equip que ho conforma han fet que em sentís com si estigués a casa. Referent a l'idioma, no he tingut l'oportunitat d'aprendre alemany (idioma oficial de Viena), m'he quedat amb conceptes molt bàsics... però us puc ben assegurar que amb l'anglès no tindreu cap problema.

La ciutat és increïble, té una arquitectura que diria perfecta, té una oferta cultural/musical espectacular (hi ha molts descomptes per a estudiants), està plena de jardins, castells i història. Honestament, he quedat encantada amb Viena. I aprofitaré el que queda de mes, per conèixer altres capitals properes i per visitar racons oblidats de Viena. 

L'experiència ha estat molt positiva, tant en l'àmbit acadèmic/professional, com a escala personal. Estic segura que continuaré amb la mirada a l'estranger i qui sap si algun dia tornaré a aquest Cervantes. Animo a tots els estudiants que tingueu curiositat perquè us llanceu a la piscina, que no tingueu por, us puc assegurar que aprendreu molt i us proporcionarà una mirada molt més àmplia del nostre sector i de les possibilitats que tenim, i ben segur que gaudireu. A continuació us deixo algunes fotos. 

Catedral de Sant Esteve de Viena
(Domkirche St. Stephan Wien)

Òpera Estatal de Viena, La Bohème
(Wiener Staatsoper, La Bohème)

Sala Daurada (on es fa el concert de Cap d'Any)
(Goldener Saal, Musikverein)

Església de Sant Carles Borromeo
(Karlskirche)

Biblioteca Juan Gelman
(Bibliothek J. Gelman)

Assistència a l'escola d'estiu DECriS

Som la Mel Garcia i la Berta Ollé i estem a 4t del grau d'Informació i Documentació.

Entre el 21 i el 26 d’agost de 2022 vam assistir a l'escola d'estiu de DECriS, la qual va tenir lloc a Hildesheim, Alemanya. L’escola era una de les activitats del Projecte DECriS, finançat pel programa Erasmus+ i en què participen professors de la Facultat. Entre ells, el professor Juanjo Boté, que ens va acompanyar al viatge.

Es tractava d’una escola d’estiu adreçada a estudiants de grau i a titulats recents, interessats a continuar els seus estudis de màster en l’àmbit de la Informació i la Documentació. El projecte va dotar a la Universitat de Barcelona d’un total de deu beques, que incloïen el cost del desplaçament, inscripció, allotjament i manutenció durant la setmana que durava l’Escola. Aquest any vam trobar estudiants de Zagreb, Osijek, Sarajevo i Salònica, mentre que nosaltres al final vam ser deu estudiants de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

Durant la setmana, es van tractar temes com ara recuperació de la informació, web semàntic, introducció a la recerca científica, preservació de patrimoni escrit, avaluació de recursos educatius en obert i introducció a Python.

D’altra banda, tot i que els matins fèiem classes, a la tarda teníem organitzades algunes visites. Per exemple, el primer dia vam fer una visita guiada de la part històrica de Hildesheim, la qual va resultar molt interessant per conèixer el lloc on ens allotjàvem.

    

També vam visitar la biblioteca Herzog August de Wolfenbüttel, on ens van explicar el seu origen i història, així com la seva importància dins la comunitat a la qual serveix.

    

Un dels dies que vam tenir la tarda lliure, amb els altres estudiants de Croàcia i Grècia vam anar a Hannover, capital del Bundesland, on vam fer un recorregut per la ciutat per veure els llocs més turístics.



Nosaltres ens vam assabentar d'aquesta escola d'estiu a partir del butlletí de notícies de la Facultat, on es va anunciar que es faria una segona escola d'estiu en el marc del projecte europeu DECriS. Cada any es fa en una ciutat europea diferent -l'any passat es va fer a Osijek- i, si l’any vinent es continua organitzant aquesta activitat, nosaltres us recomanem d'apuntar-vos-hi, ja que és una gran oportunitat per, a més de repassar i adquirir nous coneixements del nostre àmbit, de conèixer estudiants d’Informació i Documentació d’altres països, així com relacionar-se amb persones de la nostra pròpia Facultat a qui no coneixíem abans d’aquesta Escola.

Oferta de diverses beques per a graduats a l'Istituto Universitario Europeo (Florència)

 

L'Istituto Universitario Europeo (IUE) és una entitat de recerca en el camp de les ciències socials (dret, història, economia...) ubicada molt a prop de Florència que depèn de la Comissió Europea. Disposa d'una biblioteca molt ben dotada, amb un programa de pràctiques per a joves graduats en Informació i Documentació que ha estat aprofitat per molts exestudiants de la Facultat i ho continua essent avui en dia.

Però, a part de la biblioteca, altres departaments de l'IUE ofereixen també beques per a joves graduats de la FIMA. Són beques ben remunerades (uns 1.400 euros mensuals) i que permeten adquirir una molt bona pràctica professional, a més de gaudir de l'experiència de residir a l'estranger una temporada.

Ara mateix, busquen becaris amb el perfil dels estudis que impartim a la FIMA al Servei Immobiliari, al Servei de Comunicació i al Centre Robert Schuman. Vegeu els detalls en aquesta pàgina: https://www.eui.eu/About/JobOpportunities/Traineeships

Alerta, perquè el termini per sol·licitar-les acaba ben aviat!

Pràctiques d'estiu a l'Instituto Cervantes d'Hamburg. Una experiència memorable.

Bones a tots i totes!

Em dic Ada Fernández, tinc 23 anys i aquest juny vaig graduar-me del doble grau d'Informació i Documentació i Comunicació (actualment rep el nom de Gestió d'Informació i Documentació Digital i Comunicació Audiovisual). 

L'any passat vaig gaudir de l'experiència Erasmus durant 6 mesos a Holanda (University of Twente) i va ser tan espectacular, que tan bon punt vaig tornar, ja vaig buscar altres formes de tornar a marxar. Va ser així com vaig veure l'oferta de pràctiques extracurriculars de la Universitat i vaig sol·licitar per fer-les a l'Instituto Cervantes d'Hamburg. 

Concretament, he desenvolupat les meves tasques a la biblioteca del centre, anomenada Biblioteca Sergio Ramírez. He treballat com a auxiliar de biblioteca i les meves tasques han estat molt diverses, aspecte molt positiu que m'ha permès aplicar el que he après a les aules, a la vegada que descobrir el complet que és el doble grau i com de ben preparats sortim. Cursar el doble grau m'ha permès participar tant en tasques més administratives i centrades en la biblioteconomia (creació de carnets, registre de socis, esporga, catalogació, captura d'exemplars, manteniment i localització dels fons bibliogràfics...) com en tasques més creatives i audiovisuals (creació de cartells, gestió de les xarxes socials, disseny de contingut digital, etc.).

La meva estança de pràctiques ha tingut una durada de poc més d'un mes. Vaig començar l'11 de juliol i van concloure el 25 d'agost. L'horari era el següent: de dilluns a dijous de 10.30 a 18.30 h, i els divendres de 10 a 14 h. Això m'ha permès gaudir també de la ciutat (que és molt agradable, bonica i plena de jovent i activitats diverses) i poder anar a classes d'alemany dos dies a la setmana a la tarda. Els caps de setmana, també he tingut oportunitat de visitar ciutats properes, gràcies també al fet que els mesos de juliol i agost, el tiquet mensual de transport (metro, bus, tren i regionals) estava rebaixat a 9 €, com a mesura per mitigar la inflació, especialment l'augment dels costos energètics, agreujat per la guerra d'Ucraïna i les amenaces de Rússia. A més, donada l'hora d'entrada, aprofitava els matins per sortir a córrer, llegir, anar a fer la compra o fer els deures d'alemany.

L'experiència ha estat molt positiva. M'ha agradat poder veure com funciona una biblioteca, experimentar en primera persona el tracte amb l'usuari, posar en pràctica tot el que aquests anys els professors i professores ens deien, adonar-me del potencial del doble grau i guanyar experiència en una altra ciutat europea. Si teniu al cap gaudir d'una experiència com aquesta, però no n'esteu del tot segurs; us aconsello que no us ho penseu! Com dic sempre, ens penedim més del que no fem, que del que fem. A continuació us deixo algunes fotos.

A l'entrada de la Chilehaus, edifici on està situat l'Instituto Cervantes d'Hamburg.

A Lübeck, en un daytrip amb una companya de pràctiques,
aprofitant el temps lliure i el tiquet mensual 9 €.

Rathaus (Ajuntament) d'Hamburg.

Amb els músics de Bremen, en un daytrip sola en cap de setmana.

Schanzenpark, Hamburg. Típic parc per fer el pícnic els dissabtes.

Chilehaus. Fun fact: L'Institut Cervantes d'Hamburg es va inaugurar en el 2009,
en l'edifici conegut com a Chilehaus, declarat en 2015 com a Patrimoni de la
Humanitat de la Unesco. Anteriorment, la sucursal es trobava a Bremen,
fins al 2006, quan es va traslladar a Hamburg.

Experiència de pràctiques a l'estranger a l'Institut Cervantes de Tolosa

Bonjour!

Em dic Ariadna Muntada i aquest setembre començaré 4t de Gestió d’Informació i Documentació Digital.

El 28 de juny de 2022 vaig començar a fer pràctiques a l’estranger a la Biblioteca de l’Institut Cervantes de Tolosa de Llenguadoc (Toulouse), França, i m’hi vaig estar fins al 29 de juliol gràcies al conveni que aquesta institució té amb la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

És una experiència que recomano a tothom, perquè no només et fa aprendre, gaudir, experimentar... amb tot allò que estàs fent durant l’estada, i conèixer una mica més la professió fora de l’àmbit “acadèmic”, sinó que també et dona l'oportunitat de conèixer una ciutat nova d’una cultura tan prestigiosa com la francesa, aprendre de professionals, compartir experiències o maneres de fer i, sobretot, créixer com a persona i professional de la Informació.

Quan va sortir la convocatòria vaig apuntar-me a les opcions que em cridaven més l’atenció, tant per la ubicació com pels fons bibliogràfics dels centres, i una d’elles era l’Institut Cervantes de Tolosa. Tolosa, també anomenada “Ciutat Rosa” per les seves rajoles característiques, és una ciutat amb uns 470.000 habitants, situada al sud-est de França. Té una gran oferta cultural i és una de les ciutats de França amb més pes de castellanoparlants. Un fet destacat és que la majoria de museus i centres culturals són gratis o ofereixen l’opció de tarifa reduïda per als estudiants. També cal remarcar l’oferta de menús econòmics en alguns restaurants, com per exemple Le Sherpa, on fan unes creps exquisides. És una ciutat amb una gran vitalitat universitària, on hi ha molts joves de procedències diverses i on l’ambient és molt agradable.

L’Institut Cervantes es va crear el 1991 i és una institució cultural pública que depèn del Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya. Les seves tasques primordials són la promoció i ensenyament de la llengua castellana i la difusió de la cultura d’Espanya i Hispanoamèrica. La Biblioteca de l’Institut Cervantes de Tolosa es va inaugurar el 3 de juny de 1996. Porta el nom de Manuel Azaña i és pública, d’accés lliure i gratuït. S’hi poden trobar documents i informació relacionada amb la llengua i cultura hispanes, així com materials per a la didàctica i ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera. Té un fons especialitzat en l’exili i la immigració espanyola i també sobre el president de la Segona República, Manuel Azaña, enterrat al cementiri de Montalban, localitat propera a Tolosa.

A la feina vaig dur a terme diverses tasques, tot i que la principal va ser catalogar amb el programa Absysnet un fons de l’exili espanyol on constaven diaris, revistes, cartells, llibres que la biblioteca havia obtingut a través de donació o compra, que dataven entre el 1940 i 1980. També vaig haver de catalogar pel·lícules, curtmetratges, CD o llibres, entre altres documents. A vegades, la fitxa estava creada i només havia d’introduir el recurs amb els diferents camps (on es troba, quina signatura té, passar-hi el codi de barres, identificar quin tipus de recurs és o de quina manera s’ha adquirit a la biblioteca), donar d’alta les matèries, els noms personals o geogràfics i modificar allò que em semblava oportú. La majoria dels cops havia de fer jo la fitxa perquè eren recursos que només es tenien a la biblioteca de l’Institut Cervantes de Tolosa i, per tant, cap institució s’havia vist amb la necessitat de crear-la. Cal dir que els coneixements que em van ensenyar a l’assignatura Catalogació em van ser molt útils, perquè encara que a la Universitat utilitzéssim el programa Koha i a la biblioteca s’utilitzés l’Absysnet, les normes que s’havien de consultar eren les RDA seguint el MARC21 per a dades bibliogràfiques, el mateix que havíem practicat a la Universitat. També vaig esporgar diverses col·leccions de revistes perquè tenien un ús molt baix o inexistent i, per tant, es donaven o s’enviaven a altres centres on les poguessin aprofitar. A part de dur a terme aquestes tasques, més tècniques, també feia préstecs i devolucions, ordenava llibres i preparava les etiquetes amb els números corresponents de la Classificació Decimal Universal (CDU) per posteriorment poder-los classificar. A més, feia i renovava el carnet de la biblioteca als usuaris que ho demanaven, comptava els rebuts que s’havien fet i omplia els camps en un Excel, buscava els llibres al catàleg... També vaig preparar les novetats pel setembre del 2022 en un Word on ja hi havia la plantilla definida i havia d’incorporar-hi les dades noves. Posteriorment, vaig haver de fer el mateix a la pàgina web de la biblioteca.

Valoro l’experiència molt positivament, ja que m’ha permès veure i viure de primera mà el dia a dia professional d’un bibliotecari. Tot això, a més, acompanyat de les meravelloses postes de sol al riu Garona, els bonics edificis de la plaça del Capitoli, l’espectacular basílica de Sant Serni, el magnífic Convent dels Jacobins i les tranquil·les passejades pels carrers de la ciutat.

No vull acabar aquesta publicació sense mencionar el molt bon tracte i l’acompanyament que he rebut per part del responsable de la biblioteca, el Sr. Javier Campillo.

A continuació adjunto diverses fotos de la ciutat i de la biblioteca de Tolosa:

                                        

                                                           Il·lustració 1: El pont Neuf 

                                                       Il·lustració 2: Carrers de la ciutat 

                                                 Il·lustració 3: Posta de sol al riu Garona

                                                   Il·lustració 4: El Capitoli de Tolosa

                                           Il·lustració 5: El claustre del Convent dels Jacobins

                                      Il·lustració 6: Imatge del sostre de la sala dels Il·lustres del Capitoli

                                    Il·lustració 7: Biblioteca de l'Institut Cervantes de Tolosa (imatge extreta de la seva pàgina web)

BOBCATSSS 2022 (Debrecen, Hongria)

Hola a tothom!

Som l'Ana Carballo i el Sergi Gilabert i estem a quart i tercer del grau d'Informació i Documentació a la Facultat, respectivament.

Els dies 23, 24 i 25 de maig vam assistir al congrés BOBCATSSS 2022, que va tenir lloc a Debrecen, Hongria. El tema principal de la conferència va ser Data and Information Science, i estava organitzada conjuntament per la Universitat de Debrecen i la Universitat de Ciències Aplicades i Arts de Hannover (Facultat III: Mitjans, Informació i Disseny).

BOBCATSSS és un simposi anual internacional sobre la nostra futura professió. Tracta, per exemple, de temes relacionats amb biblioteques, arxius i el tractament de la informació. Normalment, el congrés es fa al gener, però a causa de la pandèmia, l'edició anterior es va fer en línia, i l'edició d'aquest any 2022 ha tornat a ser presencial i en línia (híbrida), i a més, no s'ha celebrat al gener sinó al maig.

Nosaltres ens vam assabentar d'aquest congrés perquè des del tercer curs del grau, tant la professora i tutora Sílvia Argudo com en Jesús Gascón a l'assignatura de Catalogació, ho comenten i també mitjançant correus electrònics informatius. A més de seguir el butlletí de notícies de la Facultat (Notícies), on també se'n fa ressò i apareix la notícia de la celebració del congrés.

Uns mesos abans de la data del congrés vam consultar la web, on publiquen les dades importants, com per exemple: els temes que es tractaran al congrés, les dates límit per presentar una comunicació (es pot presentar una publicació científica, un pòster o una presentació "petxa-kutxa" o un taller). També informació per fer la inscripció, el lloc on se celebrarà, recomanacions d'hotels, etc.

En el cas d’en Sergi, va presentar la comunicació titulada Codeclub and the importance of workshops in public libraries, on presentava la seva pròpia experiència amb la formació a nens amb la programació Scratch, i aportava la mirada d'una biblioteca adaptada a les necessitats de l'usuari i on trobar el suport per desenvolupar les habilitats tecnològiques necessàries per adaptar-se a les noves tecnologies.

En el cas de l'Ana, va presentar una comunicació conjuntament amb el professor Juan José Boté titulada FAIR Data: history and present context, on es tractava de com va sorgir els principis FAIR Data, l'acolliment dels principis per part de la comunitat, la implantació dels principis als centres d’investigació, els reptes als quals s'enfronten els investigadors i les investigadores i el que poden fer les persones professionals de la informació -com nosaltres- per facilitar l'aplicació dels principis.

Pel que fa al viatge, nosaltres dos i el professor Juan José Boté vam començar el viatge uns dies abans, ja que el vol d'anada ens portaria primer a la capital del país, Budapest i no vam perdre l'oportunitat de visitar-la. És una ciutat fantàstica i preciosa, i el temps ens va acompanyar moltíssim.

El diumenge 22, un dia abans del congrés, vam agafar un tren cap a Debrecen. Després de deixar les coses a l'hotel vam donar un tomb per la ciutat i vam tornar a l'hotel perquè Budapest ens havia fascinat, però també cansat.

Un cop fet “el turista”, va arribar el primer dia de congrés, dilluns 23, que va tenir lloc a la Facultat d'Informàtica, que disposa d’unes instal·lacions molt noves i molt modernes. Després de fer el registre i recollir la targeta identificativa amb el corresponent marxandatge i (sobretot) els vals de dinar i de sopar (entre els quals hi havia un sopar de gala), va començar l'acte d'obertura, on es va recordar edicions anteriors i es va commemorar els trenta anys de la celebració del congrés.

Cada jornada començava amb una persona experta convidada en una matèria concreta. El primer dia va ser Gyöngyi Karácsony, amb la comunicació Dare to be open: transparency and integrity in science, i després vam fer el descans per dinar. A continuació, un primer bloc de quatre presentacions, un descans curt per fer un cafè, i un segon bloc amb quatre presentacions més. 

Algunes de les comunicacions eren presentades per professors, altres per estudiants o també personal professional com bibliotecaris i bibliotecàries. Van aparèixer temes com la ludificació a la biblioteca, ensenyar el codi de programació a la biblioteca, o la utilització de la realitat virtual per preservar el patrimoni cultural.

En Sergi va presentar durant el primer bloc de presentacions. El professor Juan José Boté, que també presentava una comunicació en solitari titulada Analysis of Spotify Spanish spoken profiles in Twitter, va presentar al segon bloc.

Aquell dia es va acabar la jornada amb la sessió de la presentació dels pòsters, encara que tot estava bastant calculat, molts dels ponents de les comunicacions es van allargar més del temps estipulat (15 minuts de presentació i 5 de preguntes), i això va suposar que no tinguessin temps entre la finalització de la primera jornada i el sopar (18.30 h).

Cal esmentar que ens vam quedar fascinats per l’espai on se celebraven els sopars, a l'edifici central de la Universitat de Debrecen, un saló amb balcons de fusta molt senyorial i amb un càtering deliciós.

La segona jornada, el dimarts dia 24, va començar amb l’expert Christian Wartena: Don’t be afraid of Artificial Intelligence: realistic expectations for information specialists, seguidament, un bloc de quatre comunicacions, amb temes relatius a les habilitats necessàries en els professionals de la informació per facilitar la ciència oberta, o tecnologies e-learning per facilitar l'aprenentatge de les matemàtiques.

Després del descans pel menjar, que es feia a la cantina del mateix campus, va continuar el segon bloc amb cinc presentacions on es va parlar sobre la diferència de les dades i la informació per a la cerca de coneixement i saviesa, el poder de les dades i on trobar fonts fiables i eficaces o l'ensenyament de l'alfabetització informacional a les biblioteques acadèmiques.

En acabar aquesta segona jornada, es va celebrar el sopar de gala; els sopars i els dinars són moments clau perquè et permeten conèixer els assistents, com altres alumnes, professors o professionals. Quan comparteixes taula, les converses sorgeixen i es tracten temes diversos, o es parla del congrés, es pregunta d’on som, a quina universitat anem, etc. A més, en aquest sopar van portar uns ballarins perquè representessin les danses tradicionals hongareses, i també ens van convidar a ballar amb ells per aprendre.

I ja arribem a l'últim dia del congrés, dimecres 25, en aquesta ocasió va obrir el dia la persona experta convidada Péter Baranyi, amb la comunicació titulada Cognitive Infocommunications, seguidament es va fer una pausa per al cafè, i es van fer les últimes tres presentacions, on l’Ana va presentar el seu treball.

Una vegada es van fer  les presentacions, es va fer una votació per premiar el millor pòster i la millor presentació. La comunicació de l’Ana i el Juan-José Boté va guanyar com a millor presentació. La veritat que va ser una sorpresa molt grata i va donar visibilitat a la Facultat i la Universitat. 

Després de lliurar els premis, es va realitzar la cerimònia de clausura, on també es va lliurar el relleu als pròxims organitzadors, que són la Universitat Metropolitan d'Olso (el Departament d'Arxivística, Biblioteconomia i Ciències de la Informació), la University College London  (Departament d'Estudis de la Informació -Facultat d'Arts i Humanitats-), i la Universitat de Borås (Escola Sueca de Biblioteconomia i Ciències de la Informació). Aquestes tres facultats de ciències de la informació organitzaran la pròxima edició BOBCATSSS 2023, al gener a Oslo. Avisem que, per presentar alguna comunicació, s’ha de fer abans del 12 de setembre. 

Sobre l'experiència hem de dir que la recomanen moltíssim, és molt profitosa i s'aprèn molt, a més de viatjar, a nosaltres dos ens va encantar, ens ha servit també per conèixer-nos millor i compartir estones professionals i d'esbarjo.

La Facultat ajuda amb el retorn de part del cost del viatge i la inscripció al congrés; cada any es convoca una bossa de viatge per a la participació en el congrés, per sufragar les despeses dels alumnes. 

Si teniu l'oportunitat i voleu anar-hi l’any vinent, us recomanem que parleu amb el professor Juan-José Boté, ell és assidu al congrés i coneix molt bé l'organització. També podeu presentar una comunicació amb ell si no us veieu amb cor de fer-ho sols, o també es pot presentar amb algun company. Animeu-vos! L'experiència val la pena!

Convocatòria de beca (tot inclòs) per assistir a una escola d’estiu a Alemanya

 

Del 21 i el 26 d’agost de 2022 tindrà lloc a Hildesheim (Alemanya) la DECriS European Summer School on Information Science (DESS 2022).

Es tracta d’una escola d’estiu que inclou activitats acadèmiques i lúdiques, adreçada a estudiants d'Informació i Documentació, organitzada per centres d’Alemanya, Bulgària i Croàcia, així com la nostra Facultat. Els temes que es desenvoluparan tenen a veure amb preservació digital, metodologia de la recerca, avaluació de serveis d’informació, entre altres.  

La Facultat convoca quatre beques (que inclouen totes les despeses) per participar en aquesta activitat. S’hi poden presentar els estudiants de grau de 3r i 4t curs, més els titulats del curs passat. El termini per presentar les sol·licituds acaba el 15 de maig de 2022.

Per a més informació sobre el programa i el procediment per participar-hi, vegeu la notícia publicada al web de la Facultat.