Hola a tots,
El meu nom és Javiera Atenas, sóc xilena i estudianta del programa de doctorat Informació i Documentacio en l'Era Digital. Em trobo desenvolupant part del treball doctoral a la Hochschule Hamburg. Aquesta ja és la meva tercera experiència lluny de casa: la primera a la ciutat de Bremen, Alemanya, a fer la meva pràctica professional l'any 2003, després el 2004 a la ciutat de Barcelona, i el 2005 m'he tornat a canviar de casa al bell port d'Hamburg.
Cada experiència lluny de casa és única, permet conèixer altres cultures, aprendre nous idiomes i desafiar-se a un mateix dia a dia, fins i tot amb els nous menjars, intentar coses noves i intentar sortir endavant, entendre els ambients i els perquès de les altres cultures, i també a mirar-se a un mateix i dir «que bé que ho he fet, no sabia que era capaç de fer això o allò altre».
La meva experiència a Alemanya és la segona, vaig tornar-hi perquè m'havia agradat, fins i tot amb el fred, m'agrada la sensació de llibertat, d'anar amb la meva bicicleta pels carrers tranquil·lament, m'agrada a més poder desenvolupar els meus estudis, comptar amb molt bon material a la biblioteca, també els professors i companys han estat molt amables i m'han ajudat molt en això de la barrera idiomàtica i a adaptar-me al sistema alemany d'educació.
A qui pensi partir lluny, li recomano fer-ho; és una de les millors experiències de la vida, i cal aprofitar l'oportunitat d'aprendre, de fer amics i créixer.
Für Alles ein frohes neues und erfolgreiches Jahr 2006!
Bones festes a tots!
Javiera
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Erasmus 2005-06. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Erasmus 2005-06. Mostrar tots els missatges
divendres, 30 de desembre del 2005
dilluns, 6 de juny del 2005
Ajuts de mobilitat per als estudiants en el marc del programa Erasmus per al curs 2005-2006
El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) convoca un programa d'ajuts directes a l'estudiantat que vol realitzar estades acadèmiques en el marc del programa europeu Erasmus per al curs 2005-2006.
Els requisits són els següents:
Els requisits són els següents:
- Estar matriculat en una universitat del sistema universitari català, per al curs acadèmic per al qual se sol•licita l'ajut, en uns estudis adreçats a l'obtenció d'un títol oficial, situació que haurà de mantenir-se en el moment del gaudiment de l'ajut.
- Tenir superat, quan acabi el curs 2004-2005, com a mínim, un primer curs complet, sense tenir en compte els crèdits de lliure elecció.
- Haver estat seleccionat per la universitat d'origen per obtenir una beca de la Unió Europea en el marc del programa europeu Erasmus. L'AGAUR podrà demanar al sol·licitant l'acreditació d'aquest punt en qualsevol moment de la convocatòria.
- Tenir un coneixement suficient de la llengua de la docència de la universitat de destinació.
divendres, 13 de maig del 2005
Missatge des d'Aberystwyth
Hola a tothom!
Em dic Laia i actualment estic cursant primer de Llicenciatura. La idea de marxar una temporadeta a estudiar fora m’havia rondat sempre pel cap. Vaig cursar la Diplomatura en Magisteri, especialitzat en llengua estrangera, però el fet de no estar convençuda de què en aquest àmbit s’ubicava el meu futur va fer que ni em plantegés anar-me’n d’Erasmus. Quan vaig decidir estudiar la Llicenciatura en Documentació, de les primeres coses que vaig mirar va ser la possibilitat de marxar a fora, així que al matricular-me als Complements de Formació, ja tenia claríssim que aquell any faria la sol·licitud per a l’any següent (per si no m’ho concedien, encara tenir l’opció d’intentar-ho de cara a l’altre).
Com podeu comprovar, ganes no en faltaven. De totes maneres, he de reconèixer que la incertesa del que em trobaria, com reaccionaria a noves situacions, em feia, mmm... «por» no seria la paraula, sinó més aviat respecte. Tot i així, les ganes de viure una nova experiència van fer que la balança es decantés indiscutiblement cap al «sí».
La destinació també la tenia clara. Volia anar a un país de parla anglesa per tal de millorar l’idioma. I és que la immersió lingüística és imprescindible i jo, definitivament, ho necessitava. Quan vaig veure que una de les destinacions era Gal·les, el cor em va fer un salt. Fa uns anys havia passat uns dies a Irlanda i els paisatges em van captivar. Gal·les s’assembla molt a tot allò, així que no en vaig tenir cap dubte. A més a més, el fet de mantenir un paral·lelisme amb la cultura catalana també em tirava molt.
Actualment em trobo a Aberystwyth, un poblet situat a la costa gal·lesa. Ara mateix només sento algunes rialles de fons i el piular dels ocells... un canvi radical d’aires, acostumada a l’estrès diari de la vida a Barcelona. Aquí, l’activitat i la tranquil·litat es contraposen, i pots trobar moments per a tot. L’ambient és genial. Inevitablement, amb qui més et fas és amb els altres Erasmus d’arreu. El fet de no trobar-nos en el nostre cercle habitual fa que des del primer dia s’estableixi un lligam especial, poc a poc vas coneixent a la gent i et xopes d’altres cultures i formes de fer. És increïble el contrast de punts de vista que pot donar un tema. M’allotjo a la residència del campus, en plena naturalesa. La convivència és de 24 hores, i això uneix molt. L’experiència aquí et canvia, i a mi, particularment, m’ha despertat la inquietud de descobrir nous horitzons. Sembla un tòpic, però és real.
En l'àmbit acadèmic, molt bé. Canviar d’aires motiva molt. Tant el personal no-docent com els professors t’ajuden en tot el que necessitis, així que el tracte també és d’allò més agradable. Si t’organitzes bé, hi ha temps per a tot, així que les escapadetes a descobrir l’entorn que ens envolta estan a l’orde del dia.
Contraindicacions?? Econòmicament és una despesa, si més no, considerable. La qüestió és estalviar amb temps, però us garanteixo que la inversió val moooooolt la pena.
I el pitjor... la nostàlgia. I contràriament al que us pugueu imaginar, no pas de Barcelona, sinó d’aquest lloc... que t’atrapa. Encara em queda poc més de tres setmanetes i ja ho trobo a faltar... . De totes maneres, m’omple el pensar que el que he viscut aquí m’acompanyarà tota la vida.
Us adjunto algunes fotos perquè veieu com és això. Poseu-hi imaginació, perquè amb la fotografia no es capta, ni de lluny, la magnificència dels paisatges.
Laia Gras
Paisatges al voltant d'Aberystwyth
Em dic Laia i actualment estic cursant primer de Llicenciatura. La idea de marxar una temporadeta a estudiar fora m’havia rondat sempre pel cap. Vaig cursar la Diplomatura en Magisteri, especialitzat en llengua estrangera, però el fet de no estar convençuda de què en aquest àmbit s’ubicava el meu futur va fer que ni em plantegés anar-me’n d’Erasmus. Quan vaig decidir estudiar la Llicenciatura en Documentació, de les primeres coses que vaig mirar va ser la possibilitat de marxar a fora, així que al matricular-me als Complements de Formació, ja tenia claríssim que aquell any faria la sol·licitud per a l’any següent (per si no m’ho concedien, encara tenir l’opció d’intentar-ho de cara a l’altre).
Com podeu comprovar, ganes no en faltaven. De totes maneres, he de reconèixer que la incertesa del que em trobaria, com reaccionaria a noves situacions, em feia, mmm... «por» no seria la paraula, sinó més aviat respecte. Tot i així, les ganes de viure una nova experiència van fer que la balança es decantés indiscutiblement cap al «sí».
La destinació també la tenia clara. Volia anar a un país de parla anglesa per tal de millorar l’idioma. I és que la immersió lingüística és imprescindible i jo, definitivament, ho necessitava. Quan vaig veure que una de les destinacions era Gal·les, el cor em va fer un salt. Fa uns anys havia passat uns dies a Irlanda i els paisatges em van captivar. Gal·les s’assembla molt a tot allò, així que no en vaig tenir cap dubte. A més a més, el fet de mantenir un paral·lelisme amb la cultura catalana també em tirava molt.
Actualment em trobo a Aberystwyth, un poblet situat a la costa gal·lesa. Ara mateix només sento algunes rialles de fons i el piular dels ocells... un canvi radical d’aires, acostumada a l’estrès diari de la vida a Barcelona. Aquí, l’activitat i la tranquil·litat es contraposen, i pots trobar moments per a tot. L’ambient és genial. Inevitablement, amb qui més et fas és amb els altres Erasmus d’arreu. El fet de no trobar-nos en el nostre cercle habitual fa que des del primer dia s’estableixi un lligam especial, poc a poc vas coneixent a la gent i et xopes d’altres cultures i formes de fer. És increïble el contrast de punts de vista que pot donar un tema. M’allotjo a la residència del campus, en plena naturalesa. La convivència és de 24 hores, i això uneix molt. L’experiència aquí et canvia, i a mi, particularment, m’ha despertat la inquietud de descobrir nous horitzons. Sembla un tòpic, però és real.
En l'àmbit acadèmic, molt bé. Canviar d’aires motiva molt. Tant el personal no-docent com els professors t’ajuden en tot el que necessitis, així que el tracte també és d’allò més agradable. Si t’organitzes bé, hi ha temps per a tot, així que les escapadetes a descobrir l’entorn que ens envolta estan a l’orde del dia.
Contraindicacions?? Econòmicament és una despesa, si més no, considerable. La qüestió és estalviar amb temps, però us garanteixo que la inversió val moooooolt la pena.
I el pitjor... la nostàlgia. I contràriament al que us pugueu imaginar, no pas de Barcelona, sinó d’aquest lloc... que t’atrapa. Encara em queda poc més de tres setmanetes i ja ho trobo a faltar... . De totes maneres, m’omple el pensar que el que he viscut aquí m’acompanyarà tota la vida.
Us adjunto algunes fotos perquè veieu com és això. Poseu-hi imaginació, perquè amb la fotografia no es capta, ni de lluny, la magnificència dels paisatges.
Laia Gras
 |  |
 |  |
Paisatges al voltant d'Aberystwyth
dilluns, 2 de maig del 2005
Convocatòria extraordinària de beques Erasmus per al proper curs
Donat que en la convocatòria oficial de les beques Erasmus van quedar sense cobrir cinc centres (Brussel·les –dos centres–, Grenoble, Oslo i Tessalònica), es convoca ara de manera extraordinària un nou període per a rebre sol·licituds d’estudiants interessats a participar en aquest programa, per a algun d'aquests centres.
Per a més informació sobre el Programa Socrates-Erasmus en general, consulteu: http://www.ub.es/acad/intercanvis/internacional/erasmus.htm.
Places disponibles:
Els estudiants matriculats actualment en qualsevol ensenyament de la Facultat que hi vulguin participar, han de presentar a Secretaria una sol·licitud amb el currículum i la indicació de les universitats de destí preferides, fins el dia 9 de maig.
Per a més informació: Amadeu Pons (pons@fbd.ub.es) i SIAA (siaa@fbd.ub.es); http://www.ub.es/biblio/erasmus.htm.
Barcelona, 2 de maig de 2005
Per a més informació sobre el Programa Socrates-Erasmus en general, consulteu: http://www.ub.es/acad/intercanvis/internacional/erasmus.htm.
Places disponibles:
- Bèlgica (Brussel·les) – Université libre de Bruxelles. Département des Sciences de l'Information et de la Communication - http://www.ulb.ac.be/philo/infodoc/
- Bèlgica (Brussel·les) – Haute École Paul-Henri Spaak. IESSID - http://www.he-spaak.be/iessid/bd.htm/
- França (Grenoble) – Université Pierre Mendès. IUT2 - http://www.iut2.upmf-grenoble.fr/
- Grècia (Tessalònica) - TEI of Thessaloniki. Faculty of Administration and Economics. Department of Librarianship – http://www.teithe.gr/En/index_en.html
- Noruega (Oslo) – Oslo University College. Faculty of Journalism, Library and Information Science - http://www.studie.hio.no/eng/ects/jli/lib/index.html
Els estudiants matriculats actualment en qualsevol ensenyament de la Facultat que hi vulguin participar, han de presentar a Secretaria una sol·licitud amb el currículum i la indicació de les universitats de destí preferides, fins el dia 9 de maig.
Per a més informació: Amadeu Pons (pons@fbd.ub.es) i SIAA (siaa@fbd.ub.es); http://www.ub.es/biblio/erasmus.htm.
Barcelona, 2 de maig de 2005
dijous, 28 d’abril del 2005
Experiències de Groningen
Què us podria explicar que no s’hagi dit als missatges del blog que he llegit… Per cert, molt interessants!
Bé, podria explicar algunes de les anècdotes que he viscut durant una de les millors èpoques de la meva vida. Ja ho diuen que el record és el més bo que et queda.
Tot i que abans de començar a explicar algunes de les anècdotes, val la pena parlar una mica de Groningen. Groningen és al nord d’Holanda És una ciutat plena d’estudiants d’arreu del món i està rodejada de bicicletes (estadísticament és la ciutat amb més bicicletes d’Holanda). Molt a prop hi trobareu unes illes molt interessants per visitar (illes Frisones), si pot ser, a l’estiu. No hi aneu amb bicicleta com vaig fer jo. Agafeu directament el bus que us porta al ferri. Ho dic perquè vaig estar dos dies al llit per haver fet 40 km amb bicicleta (poca broma). Bé, la història no ve al cas.
Ara que ja estem ubicats a Groningen, començaré a explicar l’experiència des del meu punt de vista. Vaig ser a Groningen el primer semestre d'Universitat del darrer any. Vaig anar cap allà amb un nivell d’anglès bàsic. Força bàsic. Així doncs, el fet de marxar m’espantava bastant. Alhora, suposava un repte per a mi. La veritat és que això de l’idioma es supera a la segona setmana d’estar allà. Tot i que no us explico com vaig patir amb l’anglès els primers dies. Això s’ha de viure personalment.
En el meu cas, vaig decidir marxar un mes abans per ubicar-me tranquil·lament i no patir estressos: Universitat, idioma, etc., etc. i alhora vaig decidir fer un curs de l’idioma natal: el neerlandès. Recomano fer les dues coses. Anar-hi un mes abans, ja que comences l’Erasmus sense estressos i t’acomodes al país lentament. Si més no, et familiaritzes abans amb la nova cultura i gaudeixes d’un estiu a l’estranger!! També recomano realitzar un curs de la llengua que es parla al país. Mai està de més conèixer i aprendre noves llengües i més si començaràs a conviure amb gent que la parla. Ja es sap que el curs és simbòlic perquè es realitza en tres setmanes, però val la pena. A més, és el truc ideal per començar a conèixer la gent.
Tinc 25 anys i pensava que seria la “iaia dels Erasmus” però res de res. Et trobes amb gent de la teva edat i fins i tot més adulta. Bé, et trobes gent de tota edat i tota mena. Groningen es podria definir per la seva varietat. Tant d’edats com de cultures. Et trobes amb gent d’arreu del món. Des d’asiàtics (estan per tot arreu), passant per nord-americans fins a escandinaus (també abunda la cosa). Aquest és un dels fets que més m’ha interessat. Coneixent gent d’altres països te n’assabentes de com es viu, què fan, com pensen, etc. altres cultures i, el millor, et permet practicar l’anglès.
Per cert, un consell. Si el vostre objectiu és millorar l’idioma, us podeu fer amics dels espanyols, però el millor és que us ajunteu amb gent estrangera. Aquest és el punt clau per aprendre l’idioma. Adverteixo aquest fet perquè em vaig trobar amb molta gent espanyola que em deia: "–No parlo l’anglès amb ningú! I gairebé no l’he millorat." No! Errada! En el meu cas vaig tenir sort i em vaig ajuntar bastant amb estrangers i crec que ha estat força profitós. Alhora, he fet molts amics espanyols, que també s’agraeix... Hom pot acabar molt cansat del: "–Hi men!! What's going on??" Està clar que de tant en tant un necessita expressar-se en la seva llengua. A mi, sense saber per què, a vegades m’entraven unes ganes boges de sentir: "–¿Qué pasa, chiquilla!" Sí, sí, la veritat és que andalusos va ser el que més vaig trobar. Tot i que em vaig fer molt amb bascos. Pel meu parer, va ser molt enriquidor. El fet de trobar gent espanyola d’altres regions et permet aprendre coses interessants i fer grans amics. Comprova-ho tu mateix/a.
Que com afecta parlar en anglès tot el dia...? A mi al principi em feia força mal el cap. Parlava gairebé les 24 h en anglès i a la nit no sé què em passava. Un cansament fort s’apoderava de mi i queia al llit exhausta. Això, però, són els primers dies. Si aconsegueixes seguir el ritme de parlar en anglès diàriament, aquest tema passa ràpid.
Sempre que em pregunten per l’Erasmus... la meva resposta és: fes-ho! Vés-hi! Crec que és una de les bones oportunitats que et brinda la carrera i que no s’ha de deixar passar. Ara és el millor moment. Després comencen les necessitats d’acabar, de buscar feina, etc. .Així que no cal pensar-s’hi molt. Només calen ganes i “palante”.
PD: les fotos per un altre dia.
Sandra Lleonart
Bé, podria explicar algunes de les anècdotes que he viscut durant una de les millors èpoques de la meva vida. Ja ho diuen que el record és el més bo que et queda.
Tot i que abans de començar a explicar algunes de les anècdotes, val la pena parlar una mica de Groningen. Groningen és al nord d’Holanda És una ciutat plena d’estudiants d’arreu del món i està rodejada de bicicletes (estadísticament és la ciutat amb més bicicletes d’Holanda). Molt a prop hi trobareu unes illes molt interessants per visitar (illes Frisones), si pot ser, a l’estiu. No hi aneu amb bicicleta com vaig fer jo. Agafeu directament el bus que us porta al ferri. Ho dic perquè vaig estar dos dies al llit per haver fet 40 km amb bicicleta (poca broma). Bé, la història no ve al cas.
Ara que ja estem ubicats a Groningen, començaré a explicar l’experiència des del meu punt de vista. Vaig ser a Groningen el primer semestre d'Universitat del darrer any. Vaig anar cap allà amb un nivell d’anglès bàsic. Força bàsic. Així doncs, el fet de marxar m’espantava bastant. Alhora, suposava un repte per a mi. La veritat és que això de l’idioma es supera a la segona setmana d’estar allà. Tot i que no us explico com vaig patir amb l’anglès els primers dies. Això s’ha de viure personalment.
En el meu cas, vaig decidir marxar un mes abans per ubicar-me tranquil·lament i no patir estressos: Universitat, idioma, etc., etc. i alhora vaig decidir fer un curs de l’idioma natal: el neerlandès. Recomano fer les dues coses. Anar-hi un mes abans, ja que comences l’Erasmus sense estressos i t’acomodes al país lentament. Si més no, et familiaritzes abans amb la nova cultura i gaudeixes d’un estiu a l’estranger!! També recomano realitzar un curs de la llengua que es parla al país. Mai està de més conèixer i aprendre noves llengües i més si començaràs a conviure amb gent que la parla. Ja es sap que el curs és simbòlic perquè es realitza en tres setmanes, però val la pena. A més, és el truc ideal per començar a conèixer la gent.
Tinc 25 anys i pensava que seria la “iaia dels Erasmus” però res de res. Et trobes amb gent de la teva edat i fins i tot més adulta. Bé, et trobes gent de tota edat i tota mena. Groningen es podria definir per la seva varietat. Tant d’edats com de cultures. Et trobes amb gent d’arreu del món. Des d’asiàtics (estan per tot arreu), passant per nord-americans fins a escandinaus (també abunda la cosa). Aquest és un dels fets que més m’ha interessat. Coneixent gent d’altres països te n’assabentes de com es viu, què fan, com pensen, etc. altres cultures i, el millor, et permet practicar l’anglès.
Per cert, un consell. Si el vostre objectiu és millorar l’idioma, us podeu fer amics dels espanyols, però el millor és que us ajunteu amb gent estrangera. Aquest és el punt clau per aprendre l’idioma. Adverteixo aquest fet perquè em vaig trobar amb molta gent espanyola que em deia: "–No parlo l’anglès amb ningú! I gairebé no l’he millorat." No! Errada! En el meu cas vaig tenir sort i em vaig ajuntar bastant amb estrangers i crec que ha estat força profitós. Alhora, he fet molts amics espanyols, que també s’agraeix... Hom pot acabar molt cansat del: "–Hi men!! What's going on??" Està clar que de tant en tant un necessita expressar-se en la seva llengua. A mi, sense saber per què, a vegades m’entraven unes ganes boges de sentir: "–¿Qué pasa, chiquilla!" Sí, sí, la veritat és que andalusos va ser el que més vaig trobar. Tot i que em vaig fer molt amb bascos. Pel meu parer, va ser molt enriquidor. El fet de trobar gent espanyola d’altres regions et permet aprendre coses interessants i fer grans amics. Comprova-ho tu mateix/a.
Que com afecta parlar en anglès tot el dia...? A mi al principi em feia força mal el cap. Parlava gairebé les 24 h en anglès i a la nit no sé què em passava. Un cansament fort s’apoderava de mi i queia al llit exhausta. Això, però, són els primers dies. Si aconsegueixes seguir el ritme de parlar en anglès diàriament, aquest tema passa ràpid.
Sempre que em pregunten per l’Erasmus... la meva resposta és: fes-ho! Vés-hi! Crec que és una de les bones oportunitats que et brinda la carrera i que no s’ha de deixar passar. Ara és el millor moment. Després comencen les necessitats d’acabar, de buscar feina, etc. .Així que no cal pensar-s’hi molt. Només calen ganes i “palante”.
PD: les fotos per un altre dia.
Sandra Lleonart
divendres, 22 d’abril del 2005
Missatge des de Parma
El primer que vaig fer en saber que havia entrat a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació va ser mirar les destinacions Erasmus. Viatjar es pot fer a l'estiu, per Setmana Santa o al febrer, com a estranger, visitant, turista o viatger. Però viure en un altre país com un habitant més, és una oportunitat difícil de trobar i molt interessant per conèixer més profundament un país.
L'Erasmus et facilita aquesta oportunitat. El bo de la beca no són els diners simbòlics que et donen, sinó el fet de ser part d'una comunitat d'estudiants a un altre país. Els avantatges són que les matrícules de les assignatures són gratuïtes, també tens una oficina encarregada dels Erasmus que t'ajuda a buscar allotjament i t'assessora, i pots fer cursos gratuïts de la llengua del teu país de destí, a Barcelona i a la universitat d'acollida. A nivell no acadèmic està molt bé perquè en la mateixa situació que tu arriben gent d'arreu d'Europa, als quals tens l'opció de conèixer i compartir.
Jo vaig triar Parma i hi sóc des de febrer. L'elecció va ser per la llengua, pel país i pel fet de ser una petita ciutat. Posats a experimentar, i ja que sóc barcelonina, volia saber com es viu a una ciutat més petita, sense tant de trànsit; l'altra opció italiana, Roma, se'm feia massa gran per un semestre.
Parma és una ciutat provinciana, tranquil·la i maca. Em sorprèn que tothom va en bicicleta, el dissabte es muden molt i que hi ha molta cultura. Hi ha molts teatres, museus, monuments, auditoris, cinemes, sales d'exposicions i activitats diverses per a ments inquietes. Està a la província de l'Emilia Romagna, cap al nord, una situació estratègica per viatjar. A una hora de Milà o de Bolonya i a dues de Florència, a tres de Venècia; no em quedo el cap de setmana a casa!
Si ets estudiant de Biblioteconomia, de lletres en general, entres gratis a tots els monuments o museus estatals, en canvi, als provincials o municipals hi tens descompte. El cost de vida és més car que a Barcelona, però no exageradament, per la francesa que viu amb mi tot és molt barat, malgrat tot sempre ens quedarà el Lidl. En bici ho tens tot com a màxim a 30 minuts.
La Facultat és molt cèntrica i a un carrer molt animat, a 5 minuts de la plaça principal. Es troba dins la Facultat de Lletres, i hi ha molt ambient universitari, un bar, un menjador universitari econòmic i moltes activitats dirigides als estudiants. La universitat és molt a prop d’un parc preciós i la gent va al parc a estudiar o menjar l’entrepà.
És una experiència molt enriquidora, t’espaviles sola, coneixes italians i gent d’arreu d’Europa, descobreixes un altre tipus d'universitat, de societat, de llengua, i a la fi, potser et trobes a tu mateixa en unes altres circumstàncies.
Helena Vilardell
Boniques imatges parmesanes...
L'Erasmus et facilita aquesta oportunitat. El bo de la beca no són els diners simbòlics que et donen, sinó el fet de ser part d'una comunitat d'estudiants a un altre país. Els avantatges són que les matrícules de les assignatures són gratuïtes, també tens una oficina encarregada dels Erasmus que t'ajuda a buscar allotjament i t'assessora, i pots fer cursos gratuïts de la llengua del teu país de destí, a Barcelona i a la universitat d'acollida. A nivell no acadèmic està molt bé perquè en la mateixa situació que tu arriben gent d'arreu d'Europa, als quals tens l'opció de conèixer i compartir.
Jo vaig triar Parma i hi sóc des de febrer. L'elecció va ser per la llengua, pel país i pel fet de ser una petita ciutat. Posats a experimentar, i ja que sóc barcelonina, volia saber com es viu a una ciutat més petita, sense tant de trànsit; l'altra opció italiana, Roma, se'm feia massa gran per un semestre.
Parma és una ciutat provinciana, tranquil·la i maca. Em sorprèn que tothom va en bicicleta, el dissabte es muden molt i que hi ha molta cultura. Hi ha molts teatres, museus, monuments, auditoris, cinemes, sales d'exposicions i activitats diverses per a ments inquietes. Està a la província de l'Emilia Romagna, cap al nord, una situació estratègica per viatjar. A una hora de Milà o de Bolonya i a dues de Florència, a tres de Venècia; no em quedo el cap de setmana a casa!
Si ets estudiant de Biblioteconomia, de lletres en general, entres gratis a tots els monuments o museus estatals, en canvi, als provincials o municipals hi tens descompte. El cost de vida és més car que a Barcelona, però no exageradament, per la francesa que viu amb mi tot és molt barat, malgrat tot sempre ens quedarà el Lidl. En bici ho tens tot com a màxim a 30 minuts.
La Facultat és molt cèntrica i a un carrer molt animat, a 5 minuts de la plaça principal. Es troba dins la Facultat de Lletres, i hi ha molt ambient universitari, un bar, un menjador universitari econòmic i moltes activitats dirigides als estudiants. La universitat és molt a prop d’un parc preciós i la gent va al parc a estudiar o menjar l’entrepà.
És una experiència molt enriquidora, t’espaviles sola, coneixes italians i gent d’arreu d’Europa, descobreixes un altre tipus d'universitat, de societat, de llengua, i a la fi, potser et trobes a tu mateixa en unes altres circumstàncies.
Helena Vilardell
 |  |
Boniques imatges parmesanes...
dijous, 21 d’abril del 2005
Missatge des d'Oslo
Hi!
El meu nom és Núria i actualment em trobo fent la meva estada a Oslo (Noruega) com a estudiant Eramus.
Estic realitzant les meves pràctiques a una biblioteca i estic, a més, cursant un curs de noruec per a estudiants internacionals. En primer lloc, i perdoneu que comenci per aquí, heu de saber que la beca que ens donen és petita (i sobretot tenint en compte un país com Noruega, el país europeu més car).
També és cert, però, que gràcies a això puc estar ara aquí i disfrutar-ho; d'una altra manera m'hagués estat pràcticament impossible viure a Noruega durant tot aquest temps. Aquest país és una de les opcions menys escollides pels estudiants Erasmus (potser és pel fred?). Però us asseguro que ara puc dir que és la millor opció que podia haver escollit. Noruega és rica, neta, avançada, la gent és respectuosa i amable…
A l'hivern és cert que pot resultar una mica dur, però també és preciós, i un cop t'has habituat a les temperatures no es passa tan malament. Condicions indispensables per viure a Noruega a l'hivern: uns bons guants, una bona bufanda, un bon gorro, unes bones botes i una bona jaqueta. La gràcia la poseu vosaltres! A l'estiu no hi ha cap condició; bé, sols una: tenir bon gust! Això s'està posant preciós ara que està tot florint!
El nivell de vida és alt, per exemple, les cerveses són caríssimes als bars, però la gent acostuma a fer festetes o trobades a les cases! És més econòmic i més divertit. També podeu trobar bars ón els preus de la beguda siguin més econòmics per a estudiants. Per altra banda, un punt a tenir molt en compte és l'idioma. Aquí, tothom, i dic tothom parla anglès (realment és un lloc boníssim per intentar aprendre'l o millorar-lo. Els noruecs acostumen a tenir un anglès molt clar i el seu nivell és altíssim!).
Bé, us adjunto unes imatges que intenten exemplificar la meva estada aquí i quina és la impressió que m'emporto de la ciutat i del país (encara em queda un mes i mig d'estada, uauh!).
Ha det! (adéu en noruec) (bye en anglès).
Missatge enviat per Núria Expósito
Paisatges noruecs
El meu nom és Núria i actualment em trobo fent la meva estada a Oslo (Noruega) com a estudiant Eramus.
Estic realitzant les meves pràctiques a una biblioteca i estic, a més, cursant un curs de noruec per a estudiants internacionals. En primer lloc, i perdoneu que comenci per aquí, heu de saber que la beca que ens donen és petita (i sobretot tenint en compte un país com Noruega, el país europeu més car).
També és cert, però, que gràcies a això puc estar ara aquí i disfrutar-ho; d'una altra manera m'hagués estat pràcticament impossible viure a Noruega durant tot aquest temps. Aquest país és una de les opcions menys escollides pels estudiants Erasmus (potser és pel fred?). Però us asseguro que ara puc dir que és la millor opció que podia haver escollit. Noruega és rica, neta, avançada, la gent és respectuosa i amable…
A l'hivern és cert que pot resultar una mica dur, però també és preciós, i un cop t'has habituat a les temperatures no es passa tan malament. Condicions indispensables per viure a Noruega a l'hivern: uns bons guants, una bona bufanda, un bon gorro, unes bones botes i una bona jaqueta. La gràcia la poseu vosaltres! A l'estiu no hi ha cap condició; bé, sols una: tenir bon gust! Això s'està posant preciós ara que està tot florint!
El nivell de vida és alt, per exemple, les cerveses són caríssimes als bars, però la gent acostuma a fer festetes o trobades a les cases! És més econòmic i més divertit. També podeu trobar bars ón els preus de la beguda siguin més econòmics per a estudiants. Per altra banda, un punt a tenir molt en compte és l'idioma. Aquí, tothom, i dic tothom parla anglès (realment és un lloc boníssim per intentar aprendre'l o millorar-lo. Els noruecs acostumen a tenir un anglès molt clar i el seu nivell és altíssim!).
Bé, us adjunto unes imatges que intenten exemplificar la meva estada aquí i quina és la impressió que m'emporto de la ciutat i del país (encara em queda un mes i mig d'estada, uauh!).
Ha det! (adéu en noruec) (bye en anglès).
Missatge enviat per Núria Expósito
 |  |
 |  |
Paisatges noruecs
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
