Music Library - Cardiff University

Hola a tothom,

Fa un parell de setmanes que vaig tornar de Cardiff. Allà vaig gaudir d'una beca d'estiu per a treballar a la biblioteca de música de la Universitat de Cardiff. Els meus projectes van ser semblants als de l'Inma Tortosa, que hi va estar el mes de juliol, i coincideixo amb ella amb la descripció del lloc i dels companys.

Va ser molt interessant poder treballar amb materials rars. Vaig estar ajudant a transferir material del magatzem a l'Arxiu que incloïa partitures impreses tres segles enrere. Vull destacar l'hospitalitat amb què em van acollir a la biblioteca, tothom s'ha ofert a ajudar-me en tot moment per fer la meva estança més fàcil i fins i tot em van venir a recollir a l'estació de tren el primer dia per portar-me al que havia de ser casa meva durant un mes.

Quant a l'idioma, evidentment que tenir un bon nivell d'anglès ajuda molt, però a Cardiff la gent, en general, destaca per ser molt amable i amb molt bona voluntat per entendre's amb els estrangers. Això sí, confesso que l'accent gal·lès em va resultar particularment tancat, però si s'hi posa una mica d'interès, cada dia ho sembla menys. Res com tenir una bona actitud.

Personalment m'ha resultat una experiència molt enriquidora i molt recomenable. Si algú s'està pensant escollir Cardiff com a destí, m'ofereixo a respondre preguntes concretes. En qualsevol cas, aquí van alguns detalls que a mi em causaven una mica de neguit abans d'anar i que potser a algú el pot ajudar a decidir-se:

- La biblioteca de música és petita, amb un tracte molt familiar amb els usuaris. Els companys i la directora són molt hospitalaris i t'impliquen en els temes laborals com un més. Sí que és veritat que els coneixements de l'idioma poden condicionar tasques, però es confia en la professionalitat del becari.

- La ciutat és fàcil de recórrer a peu i el preu del transport públic no és prohibitiu. Els grans atractius de Cardiff són el centre -amb una biblioteca central espectacular que ningú es pot perdre-, el castell, la badia -que és una zona moderna de lleure abocada al mar- i els parcs. Que ningú no es confongui quan parlo de mar. Aquí no hi ha platja ni es respira aire mariner. Cardiff es la capital de Gal·les des de fa menys d'un segle, té història minera i industrial per la comunicació marítima, i fora del centre, que és un conglomerat comercial ideal per als amants del shopping i de Starbucks, la resta són tot barris residencials de casetes baixes més o menys elegants segons la zona. Si voleu anar a prendre alguna cosa a algun lloc una mica diferent, us recomano molt el bar/restaurant de l'institut d'Art, al costat del museu nacional.

- L'allotjament el pots aconseguir a través de la universitat, que t'ofereix la possibilitat d'estar-te en alguna residència, o bé pel teu compte. Jo vaig decidir compartir pis per sentir-me més integrat i ho vaig trobar a partir de Student Mundial. La casa no estava malament, però francament, no era cap meravella. Me n'alegro d'haver compartit, més que no pas estar-me en una residència perquè els meus quatre companys de casa eren molt agradables, a més, va ser interessant compartir conversa amb una danesa, una alemanya, un italià i un anglès. Tot i així, és difícil trobar coses interessants a distància.

- El clima... M'hi vaig trobar amb pluja gairebé cada dia, però el paraigua el vaig treure ben poc. Normalment és una pluja fina que no cala i que només dura uns minuts. Amb un calçat de pell fineta i una jaqueta impermeable pots anar tan a gust passejant pel carrer. Això sí, quinze graus a l'agost és tota una experiència, almenys per mi que identifico vacances amb sol i platja! Només dic que després de passar la primera nit, a la meva hora de dinar em vaig dedicar a comprar un edredó i un pijama llarg. Però que ningú no s'espanti, també he anat amb màniga curta pel carrer sense passar fred i en algun moment hauria canviat amb molt de gust els meus texans per uns pantalons curts. Quan surt el sol -rarament- ho fa de veritat. A canvi de la pluja, us ho trobareu tot ben verd.

- Cardiff no és una ciutat molt cara. Si algú té el referent de Londres, millor que no es deixi condicionar. Si mireu als webs de turisme veureu que hi expliquen que és una de les ciutats més barates del Regne Unit. A més, penseu que de la beca rebreu alguns diners. Almenys aquest any, la Universitat de Cardiff no oferia diners per al becari/ària, però penseu que el Mòbils reben ajuts d'empreses que ajuden a financiar part de l'estança. Si ho pregunteu a l'Amadeu Pons us ho aclarirà tot.

- Si algú vol fer turisme, ho pot fer també fora de la ciutat. Un Cardiff bàsic es pot fer en tres o quatre dies, i després el tren et comunica amb Bristol i Bath (molt recomenables), amb la costa gal·lesa i els parcs naturals. Si agafeu trens, pregunteu sempre els preus d'anada i tornada, sol sortir molt a compte. Però aneu disposats a ser turistes sota la pluja! Seria ideal tenir cotxe per poder fer recorreguts, però això ja depèn de cadascú. Per cert, conductors i vianants, recordeu que aquí es condueix per l'esquerra. (Per cert, a la foto teniu una vista de la novíssima biblioteca central).

- Hi ha un aeroport a Cardiff, però la combinació de vols enguany no és bona si vas des de Barcelona. L'opció més adient seria anar fins a Bristol, des d'allà surten autobusos a l'estació cada deu minuts (6 lliures de trajecte i anada i tornada més econòmic vàlid per un mes), el trajecte en bus és una mitja hora, després des d'allà un tren Cardiff per unes deus lliures i menys d'una hora. Si algú decidís anar des de Londres -mai se sap- que es miri amb antel·lació els bitllets a través del web del Railway, la diferència de preu pot ser espectacular segons les hores i les estacions des d'on l'agafis -si ho fas amb temps, clar-, parlem de gairebé seixanta lliures a menys de vint.