Hola a tots,
El meu nom és Javiera Atenas, sóc xilena i estudianta del programa de doctorat Informació i Documentacio en l'Era Digital. Em trobo desenvolupant part del treball doctoral a la Hochschule Hamburg. Aquesta ja és la meva tercera experiència lluny de casa: la primera a la ciutat de Bremen, Alemanya, a fer la meva pràctica professional l'any 2003, després el 2004 a la ciutat de Barcelona, i el 2005 m'he tornat a canviar de casa al bell port d'Hamburg.
Cada experiència lluny de casa és única, permet conèixer altres cultures, aprendre nous idiomes i desafiar-se a un mateix dia a dia, fins i tot amb els nous menjars, intentar coses noves i intentar sortir endavant, entendre els ambients i els perquès de les altres cultures, i també a mirar-se a un mateix i dir «que bé que ho he fet, no sabia que era capaç de fer això o allò altre».
La meva experiència a Alemanya és la segona, vaig tornar-hi perquè m'havia agradat, fins i tot amb el fred, m'agrada la sensació de llibertat, d'anar amb la meva bicicleta pels carrers tranquil·lament, m'agrada a més poder desenvolupar els meus estudis, comptar amb molt bon material a la biblioteca, també els professors i companys han estat molt amables i m'han ajudat molt en això de la barrera idiomàtica i a adaptar-me al sistema alemany d'educació.
A qui pensi partir lluny, li recomano fer-ho; és una de les millors experiències de la vida, i cal aprofitar l'oportunitat d'aprendre, de fer amics i créixer.
Für Alles ein frohes neues und erfolgreiches Jahr 2006!
Bones festes a tots!
Javiera
divendres, 30 de desembre del 2005
dimarts, 13 de desembre del 2005
Convocatòria d'estada en pràctiques a la Biblioteca de l'Istituto Universitario Europeo (Florència)
L'Istituto Universitario Europeo, centre de recerca en ciències socials d'abast europeu, instituït per la Unió Europea i situat a San Domenico di Fiesole, Florència (http://www.iue.it/) ofereix una beca per a un graduat recent de la Facultat.
Condicions:
- Durada: tres mesos, renovables per nou més (a partir de l’1 d'abril de 2006).
- Quantia de la beca: 1.050 € mensuals.
- El centre ajuda a localitzar allotjament (que va a càrrec del becari).
- Es reemborsa l'import d'un bitllet d'avió d'anada i tornada.
Requisits dels candidats:
- Ser diplomat o llicenciat per la Facultat (s'accepten també candidatures d'estudiants que pensin acabar els estudis al febrer).
- Haver acabat els estudis després de gener de 2004.
- Tenir bon tracte amb el públic i voluntat de treball en un ambient internacional.
- Tenir coneixements superiors d'anglès i de tecnologies de la informació.
Mèrits:
- Bon expedient acadèmic.
- Experiència laboral en biblioteques universitàries o de recerca.
- Coneixements de llengües diverses.
- Coneixements superiors en ciències socials (dret, economia, història)
Els interessats han de presentar una carta i el currículum, en català i en anglès, impresos i en disquet, a la Secretaria de la Facultat, fins el dia 13 de gener de 2006.
Per a més informació: pons@fbd.ub.es
dijous, 29 de setembre del 2005
Estada en pràctiques a la biblioteca de l’Instituto Cervantes a Munic
Hola a tothom!
Em presentaré, sóc la María José López, i aquest any estic matriculada en assignatures de segon de la llicenciatura en Documentació. L’Amadeu Pons m’ha demanat d’escriure “quatre línies” sobre la meva estada en pràctiques a la biblioteca de l’Instituto Cervantes a Munic.
Bé, d’entrada haig de confessar que feia ja un parell d’anys que estava temptada a l’estiu de fer aquest tipus de pràctiques a l’estranger. Era una oportunitat de, en primer lloc, adquirir experiència laboral en l’entorn bibliotecari, i d’altra banda practicar un idioma, l’alemany, que en el meu cas havia estudiat durant un cert temps. Haig d’aclarir, però, que no era una condició obligatòria conèixer l’idioma del país per a realitzar aquestes pràctiques, però sí ajudava.
... I, aquest any m’he decidit, i l’experiència ha estat molt positiva. Primer semblava tota una aventura marxar fora. En el meu cas, la durada del conveni era només d’un mes. Havia de trobar allotjament, però va ser molt senzill ja que el mateix Instituto Cervantes a Munic et buscava allotjament. Jo vaig tenir molta sort, ja que una companya que treballava al mateix Instituto Cervantes em podia llogar una habitació.
Bé, doncs, ja no necessitava res més, i vaig lligar la maleta i cap a Munic. També vull afegir que el conveni és remunerat amb 322 € com a ajut a l’estudi; realment aquesta quantitat no és suficient, ho heu de valorar vosaltres, però el factor econòmic en aquest cas s’ha de considerar com a una inversió en experiències personals i en preparació professional.
Finalment, sí, s’ha de reconèixer que la durada d’un mes és poc per a familiaritzar-se bé amb el treball i el funcionament d’una biblioteca i també és poc per a millorar els coneixements en un idioma, però consisteix a obrir-se portes cap al futur, obrir noves possibilitats de conèixer altres entorns.
Només em queda per afegir que us animo a participar en aquest tipus de pràctiques a l’estranger. I per la meva part el proper any jo hi tornaria!!
Fins aviat.
María José López
Em presentaré, sóc la María José López, i aquest any estic matriculada en assignatures de segon de la llicenciatura en Documentació. L’Amadeu Pons m’ha demanat d’escriure “quatre línies” sobre la meva estada en pràctiques a la biblioteca de l’Instituto Cervantes a Munic.
Bé, d’entrada haig de confessar que feia ja un parell d’anys que estava temptada a l’estiu de fer aquest tipus de pràctiques a l’estranger. Era una oportunitat de, en primer lloc, adquirir experiència laboral en l’entorn bibliotecari, i d’altra banda practicar un idioma, l’alemany, que en el meu cas havia estudiat durant un cert temps. Haig d’aclarir, però, que no era una condició obligatòria conèixer l’idioma del país per a realitzar aquestes pràctiques, però sí ajudava.
... I, aquest any m’he decidit, i l’experiència ha estat molt positiva. Primer semblava tota una aventura marxar fora. En el meu cas, la durada del conveni era només d’un mes. Havia de trobar allotjament, però va ser molt senzill ja que el mateix Instituto Cervantes a Munic et buscava allotjament. Jo vaig tenir molta sort, ja que una companya que treballava al mateix Instituto Cervantes em podia llogar una habitació.
Bé, doncs, ja no necessitava res més, i vaig lligar la maleta i cap a Munic. També vull afegir que el conveni és remunerat amb 322 € com a ajut a l’estudi; realment aquesta quantitat no és suficient, ho heu de valorar vosaltres, però el factor econòmic en aquest cas s’ha de considerar com a una inversió en experiències personals i en preparació professional.
Finalment, sí, s’ha de reconèixer que la durada d’un mes és poc per a familiaritzar-se bé amb el treball i el funcionament d’una biblioteca i també és poc per a millorar els coneixements en un idioma, però consisteix a obrir-se portes cap al futur, obrir noves possibilitats de conèixer altres entorns.
Només em queda per afegir que us animo a participar en aquest tipus de pràctiques a l’estranger. I per la meva part el proper any jo hi tornaria!!
Fins aviat.
María José López
dimarts, 6 de setembre del 2005
Estada de pràctiques a la BPI
Hola a tothom!
Ara que ja som en ple mes de setembre, toca fer balanç de l'estiu que s'acaba. Per a alguns no hi ha hagut vacances en el sentit literal de la paraula, però sí experiències molt maques.
M'agradaria compartir-ho amb tots els que es pregunten si realment això de les pràctiques a l'estranger durant un mes a l'estiu val la pena. Segurament un bon grapat d'entre vosaltres pot haver pensat que passar l'estiu treballant, fora de casa i sense cobrar no motiva gaire... doncs només us puc dir que cal provar-ho!
He tingut la sort de poder gaudir d'una estada mensual a la BPI (altrament coneguda com a Bibliothèque Publique d'Information), el centre bibliotecari públic depenent del Centre Georges Pompidou de París. Només el fet de pensar que podia tenir aquesta oportunitat em va fer llançar-m'hi de cap. Quan desitges una cosa tant se val que no et paguin, que no sàpigues ni on dormiràs ni de què viuràs, us asseguro que després trobes solucions per a tot.
No era la meva primera vegada a París (fa uns anys ja vaig viure plenament la ciutat en un Erasmus, que evidentment també un convido a tastar!), de manera que aquesta vegada ho havia planejat com a estada "estrictament" professional. Tot i que en una ciutat com París és impossible limitar-se a la feina! Cal viure-la al màxim, i us asseguro que teniu temps de sobres de fer-ho.
Anem al gra: l'estada a la bibliteca. Només puc dir que he conegut gent fantàstica, que des del primer moment m'han tractat com una més, donant-me la mateixa llibertat que ells. La biblioteca és immensa, tenen tots els recursos logístics i materials que volen, i poder arribar a conèixer el funcionament de tot plegat des de dins era un repte i una aventura. Quan vaig arribar em van adjudicar dos "tutors" o persones encarregades de guiar-me. No cal dir que tot està perfectament organitzat (la feina a fer, tot i que també et deixen escollir, les visites organitzades a altres centres, tiquets restaurant...). Vaig tenir la sort de visitar de primera mà algunes de les biblioteques més extraordinàries de la ciutat (BNF, Kandinsky, Historique, Mazarine...). És sorprenent les ganes amb què reben la gent interessada en la seva feina.
Pel que fa a les tasques que he pogut desenvolupar a la BPI com a "stagiaire" són ben variades: catalogació, esporgada, adquisicions, servei públic... De fet, vaig poder entrevistar-me amb personal de tota mena de departaments diferents, i així anar coneixent a poc a poc el funcionament d'una gran biblioteca com aquesta.
Podria passar hores explicant tot el que he fet, però prefereixo deixar una mica de misteri perquè potser, qui sap, ho descobriu per vosaltres mateixos el proper any!
Per acabar només dir que tot plegat també deixa lloc a una vida social força agitada, gràcies als becaris i estudiants que treballen a la BPI, i que en són molts!!
Espero haver-vos obert les ganes de provar-ho el proper any; jo us asseguro que n'he quedat molt satisfeta!!
Bon inici de curs!
Mireia Pérez Cervera
Ara que ja som en ple mes de setembre, toca fer balanç de l'estiu que s'acaba. Per a alguns no hi ha hagut vacances en el sentit literal de la paraula, però sí experiències molt maques.
M'agradaria compartir-ho amb tots els que es pregunten si realment això de les pràctiques a l'estranger durant un mes a l'estiu val la pena. Segurament un bon grapat d'entre vosaltres pot haver pensat que passar l'estiu treballant, fora de casa i sense cobrar no motiva gaire... doncs només us puc dir que cal provar-ho!
He tingut la sort de poder gaudir d'una estada mensual a la BPI (altrament coneguda com a Bibliothèque Publique d'Information), el centre bibliotecari públic depenent del Centre Georges Pompidou de París. Només el fet de pensar que podia tenir aquesta oportunitat em va fer llançar-m'hi de cap. Quan desitges una cosa tant se val que no et paguin, que no sàpigues ni on dormiràs ni de què viuràs, us asseguro que després trobes solucions per a tot.
No era la meva primera vegada a París (fa uns anys ja vaig viure plenament la ciutat en un Erasmus, que evidentment també un convido a tastar!), de manera que aquesta vegada ho havia planejat com a estada "estrictament" professional. Tot i que en una ciutat com París és impossible limitar-se a la feina! Cal viure-la al màxim, i us asseguro que teniu temps de sobres de fer-ho.
Anem al gra: l'estada a la bibliteca. Només puc dir que he conegut gent fantàstica, que des del primer moment m'han tractat com una més, donant-me la mateixa llibertat que ells. La biblioteca és immensa, tenen tots els recursos logístics i materials que volen, i poder arribar a conèixer el funcionament de tot plegat des de dins era un repte i una aventura. Quan vaig arribar em van adjudicar dos "tutors" o persones encarregades de guiar-me. No cal dir que tot està perfectament organitzat (la feina a fer, tot i que també et deixen escollir, les visites organitzades a altres centres, tiquets restaurant...). Vaig tenir la sort de visitar de primera mà algunes de les biblioteques més extraordinàries de la ciutat (BNF, Kandinsky, Historique, Mazarine...). És sorprenent les ganes amb què reben la gent interessada en la seva feina.
Pel que fa a les tasques que he pogut desenvolupar a la BPI com a "stagiaire" són ben variades: catalogació, esporgada, adquisicions, servei públic... De fet, vaig poder entrevistar-me amb personal de tota mena de departaments diferents, i així anar coneixent a poc a poc el funcionament d'una gran biblioteca com aquesta.
Podria passar hores explicant tot el que he fet, però prefereixo deixar una mica de misteri perquè potser, qui sap, ho descobriu per vosaltres mateixos el proper any!
Per acabar només dir que tot plegat també deixa lloc a una vida social força agitada, gràcies als becaris i estudiants que treballen a la BPI, i que en són molts!!
Espero haver-vos obert les ganes de provar-ho el proper any; jo us asseguro que n'he quedat molt satisfeta!!
Bon inici de curs!
Mireia Pérez Cervera
dimarts, 19 de juliol del 2005
dilluns, 6 de juny del 2005
Ajuts de mobilitat per als estudiants en el marc del programa Erasmus per al curs 2005-2006
El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) convoca un programa d'ajuts directes a l'estudiantat que vol realitzar estades acadèmiques en el marc del programa europeu Erasmus per al curs 2005-2006.
Els requisits són els següents:
Els requisits són els següents:
- Estar matriculat en una universitat del sistema universitari català, per al curs acadèmic per al qual se sol•licita l'ajut, en uns estudis adreçats a l'obtenció d'un títol oficial, situació que haurà de mantenir-se en el moment del gaudiment de l'ajut.
- Tenir superat, quan acabi el curs 2004-2005, com a mínim, un primer curs complet, sense tenir en compte els crèdits de lliure elecció.
- Haver estat seleccionat per la universitat d'origen per obtenir una beca de la Unió Europea en el marc del programa europeu Erasmus. L'AGAUR podrà demanar al sol·licitant l'acreditació d'aquest punt en qualsevol moment de la convocatòria.
- Tenir un coneixement suficient de la llengua de la docència de la universitat de destinació.
dijous, 26 de maig del 2005
Experiència a París amb el programa Eurodissea
Hola a tothom!
Em dic Laura i us escric des de París. L'Amadeu, amb qui continuo mantenint el contacte després de la meva estada a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona, m'ha demanat que us relati una mica la meva experiència a la capital francesa. Ho faig amb molt de gust i espero que aquestes línies serveixin a tots aquells/aquelles que estiguin pensant a marxar a l'estranger.
Doncs bé, vaig arribar a Paris ara fa uns set mesos gràcies al programa Eurodissea per a joves treballadors, una iniciativa de l'Aseemblea de les Regions d'Europa. L'Eurodissea, per entendre'ns, ve a ser l'equivalent de l'Erasmus, l'única cosa que canvia és que en lloc d'ampliar estudis fora de casa, el que fas és adquirir una experiència dins de l'àmbit laboral del país on tu desitgis anar (Anglaterra, Alemanya, França...).
La Generalitat de Catalunya és qui s'encarrega de gestionar aquest programa europeu a casa, i si no estic equivocada, les seves oficines es troben a la Ronda de Sant Pere, núm. 17, 1er pis, de Barcelona. L'única cosa que us requeriran per a participar-hi serà omplir un formulari amb les vostres dades, els vostres estudis, les destinacions de la vostra elecció, i una foto. El vostre dossier quedarà arxivat per a ser contrastat amb totes les ofertes de feines que es rebin de tota Europa, i quan el vostre perfil coincideixi amb els seus requeriments, aleshores us trucaran. En el meu cas, entre el moment de fer la sol·licitud i la trucada, van passar uns sis mesos aproximadament, però tot depèn de la demanda que hi hagi i de la destinació.
Suposo que una cosa que us preguntareu és el nivell de llengua que us demanaran per marxar. Normalment, s'agraeix parlar ni que sigui una mica la llengua del país, pero podeu creure'm que jo vaig marxar a França sense saber dir gaire més que «Bonjour» o «Bonsoir», així que en aquest aspecte podeu estar tranquils. El programa inclou un curs intensiu d'un mes de llengua (gratuït) un cop arribeu a lloc.
La beca és remunerada amb uns 600-700 euros mensuals aproximadament, i a partir del moment en què treballeu, possiblement rebreu una petita indemnització per part de l'empresa, que en el meu cas són uns 200 euros. L'allotjament (generalment en residències d'estudiants) us el busca el mateix programa; aixo sí, l'heu de pagar vosaltres de la vostra butxaca. Però la beca, malgrat que no us arribi per menjar al Maxim's cada dia, cobrirà les vostres necessitats bàsiques.
Jo he tingut la sort de ser acceptada com stagière al CIDJ (Centre d'Information Jeunesse) de París, on m'he sentit més que ben acollida per part dels meus companys i els meus responsables, i no cal dir que la meva estada també m'ha permès coneixer moltíssima gent, tant francesos com belgues, alemanys, etc. El nivell de llengua, evidentment, també ha millorat, i he pogut conèixer al detall una ciutat que malgrat ser una mica freda i fosca a l'hivern, a la primavera resulta encantadora :-)
Bé, espero que el meu escrit us animi a fer les maletes, i, si es dóna el cas, no puc més que desitjar-vos BONNE CHANCE À TOUS!!
Laura Sahún
Em dic Laura i us escric des de París. L'Amadeu, amb qui continuo mantenint el contacte després de la meva estada a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona, m'ha demanat que us relati una mica la meva experiència a la capital francesa. Ho faig amb molt de gust i espero que aquestes línies serveixin a tots aquells/aquelles que estiguin pensant a marxar a l'estranger.
Doncs bé, vaig arribar a Paris ara fa uns set mesos gràcies al programa Eurodissea per a joves treballadors, una iniciativa de l'Aseemblea de les Regions d'Europa. L'Eurodissea, per entendre'ns, ve a ser l'equivalent de l'Erasmus, l'única cosa que canvia és que en lloc d'ampliar estudis fora de casa, el que fas és adquirir una experiència dins de l'àmbit laboral del país on tu desitgis anar (Anglaterra, Alemanya, França...).
La Generalitat de Catalunya és qui s'encarrega de gestionar aquest programa europeu a casa, i si no estic equivocada, les seves oficines es troben a la Ronda de Sant Pere, núm. 17, 1er pis, de Barcelona. L'única cosa que us requeriran per a participar-hi serà omplir un formulari amb les vostres dades, els vostres estudis, les destinacions de la vostra elecció, i una foto. El vostre dossier quedarà arxivat per a ser contrastat amb totes les ofertes de feines que es rebin de tota Europa, i quan el vostre perfil coincideixi amb els seus requeriments, aleshores us trucaran. En el meu cas, entre el moment de fer la sol·licitud i la trucada, van passar uns sis mesos aproximadament, però tot depèn de la demanda que hi hagi i de la destinació.
Suposo que una cosa que us preguntareu és el nivell de llengua que us demanaran per marxar. Normalment, s'agraeix parlar ni que sigui una mica la llengua del país, pero podeu creure'm que jo vaig marxar a França sense saber dir gaire més que «Bonjour» o «Bonsoir», així que en aquest aspecte podeu estar tranquils. El programa inclou un curs intensiu d'un mes de llengua (gratuït) un cop arribeu a lloc.
La beca és remunerada amb uns 600-700 euros mensuals aproximadament, i a partir del moment en què treballeu, possiblement rebreu una petita indemnització per part de l'empresa, que en el meu cas són uns 200 euros. L'allotjament (generalment en residències d'estudiants) us el busca el mateix programa; aixo sí, l'heu de pagar vosaltres de la vostra butxaca. Però la beca, malgrat que no us arribi per menjar al Maxim's cada dia, cobrirà les vostres necessitats bàsiques.
Jo he tingut la sort de ser acceptada com stagière al CIDJ (Centre d'Information Jeunesse) de París, on m'he sentit més que ben acollida per part dels meus companys i els meus responsables, i no cal dir que la meva estada també m'ha permès coneixer moltíssima gent, tant francesos com belgues, alemanys, etc. El nivell de llengua, evidentment, també ha millorat, i he pogut conèixer al detall una ciutat que malgrat ser una mica freda i fosca a l'hivern, a la primavera resulta encantadora :-)
Bé, espero que el meu escrit us animi a fer les maletes, i, si es dóna el cas, no puc més que desitjar-vos BONNE CHANCE À TOUS!!
Laura Sahún
dimarts, 24 de maig del 2005
Convocatòria de beca per a París
El Centre d’Estudis Catalans a París imparteix titulacions universitàries de llengua catalana, fomenta la recerca i divulga la llengua i la cultura catalanes a París. És un centre adscrit a la Université Paris-Sorbonne.
La biblioteca d'aquest centre està portada per un diplomat o llicenciat recent de la nostra Facultat, que hi està en condició de becari. L'objectiu d'aquesta beca és responsabilitzar-se del funcionament ordinari de la biblioteca d'aquest centre.
Condicions:
Requisits dels candidats:
Mèrits:
Per a participar-hi cal presentar una carta de sol·licitud i el currículum vitae a la Secretaria de la Facultat, fins el 23 de juny de 2005.
Barcelona, 24 de maig de 2005
La biblioteca d'aquest centre està portada per un diplomat o llicenciat recent de la nostra Facultat, que hi està en condició de becari. L'objectiu d'aquesta beca és responsabilitzar-se del funcionament ordinari de la biblioteca d'aquest centre.
Condicions:
- Durada: deu mesos (de setembre de 2005 a juny de 2006), renovables una segona vegada.
- Dotació econòmica: 1.300 € al mes, aproximadament
Requisits dels candidats:
- Ser diplomat o llicenciat per la Facultat. S'accepten també candidatures d'estudiants que acabin la carrera aquest juny
Mèrits:
- Tenir un bon expedient acadèmic, coneixement de francès, motivació personal, capacitat d'iniciativa i experiència professional.
Per a participar-hi cal presentar una carta de sol·licitud i el currículum vitae a la Secretaria de la Facultat, fins el 23 de juny de 2005.
Barcelona, 24 de maig de 2005
divendres, 13 de maig del 2005
Missatge des d'Aberystwyth
Hola a tothom!
Em dic Laia i actualment estic cursant primer de Llicenciatura. La idea de marxar una temporadeta a estudiar fora m’havia rondat sempre pel cap. Vaig cursar la Diplomatura en Magisteri, especialitzat en llengua estrangera, però el fet de no estar convençuda de què en aquest àmbit s’ubicava el meu futur va fer que ni em plantegés anar-me’n d’Erasmus. Quan vaig decidir estudiar la Llicenciatura en Documentació, de les primeres coses que vaig mirar va ser la possibilitat de marxar a fora, així que al matricular-me als Complements de Formació, ja tenia claríssim que aquell any faria la sol·licitud per a l’any següent (per si no m’ho concedien, encara tenir l’opció d’intentar-ho de cara a l’altre).
Com podeu comprovar, ganes no en faltaven. De totes maneres, he de reconèixer que la incertesa del que em trobaria, com reaccionaria a noves situacions, em feia, mmm... «por» no seria la paraula, sinó més aviat respecte. Tot i així, les ganes de viure una nova experiència van fer que la balança es decantés indiscutiblement cap al «sí».
La destinació també la tenia clara. Volia anar a un país de parla anglesa per tal de millorar l’idioma. I és que la immersió lingüística és imprescindible i jo, definitivament, ho necessitava. Quan vaig veure que una de les destinacions era Gal·les, el cor em va fer un salt. Fa uns anys havia passat uns dies a Irlanda i els paisatges em van captivar. Gal·les s’assembla molt a tot allò, així que no en vaig tenir cap dubte. A més a més, el fet de mantenir un paral·lelisme amb la cultura catalana també em tirava molt.
Actualment em trobo a Aberystwyth, un poblet situat a la costa gal·lesa. Ara mateix només sento algunes rialles de fons i el piular dels ocells... un canvi radical d’aires, acostumada a l’estrès diari de la vida a Barcelona. Aquí, l’activitat i la tranquil·litat es contraposen, i pots trobar moments per a tot. L’ambient és genial. Inevitablement, amb qui més et fas és amb els altres Erasmus d’arreu. El fet de no trobar-nos en el nostre cercle habitual fa que des del primer dia s’estableixi un lligam especial, poc a poc vas coneixent a la gent i et xopes d’altres cultures i formes de fer. És increïble el contrast de punts de vista que pot donar un tema. M’allotjo a la residència del campus, en plena naturalesa. La convivència és de 24 hores, i això uneix molt. L’experiència aquí et canvia, i a mi, particularment, m’ha despertat la inquietud de descobrir nous horitzons. Sembla un tòpic, però és real.
En l'àmbit acadèmic, molt bé. Canviar d’aires motiva molt. Tant el personal no-docent com els professors t’ajuden en tot el que necessitis, així que el tracte també és d’allò més agradable. Si t’organitzes bé, hi ha temps per a tot, així que les escapadetes a descobrir l’entorn que ens envolta estan a l’orde del dia.
Contraindicacions?? Econòmicament és una despesa, si més no, considerable. La qüestió és estalviar amb temps, però us garanteixo que la inversió val moooooolt la pena.
I el pitjor... la nostàlgia. I contràriament al que us pugueu imaginar, no pas de Barcelona, sinó d’aquest lloc... que t’atrapa. Encara em queda poc més de tres setmanetes i ja ho trobo a faltar... . De totes maneres, m’omple el pensar que el que he viscut aquí m’acompanyarà tota la vida.
Us adjunto algunes fotos perquè veieu com és això. Poseu-hi imaginació, perquè amb la fotografia no es capta, ni de lluny, la magnificència dels paisatges.
Laia Gras
Paisatges al voltant d'Aberystwyth
Em dic Laia i actualment estic cursant primer de Llicenciatura. La idea de marxar una temporadeta a estudiar fora m’havia rondat sempre pel cap. Vaig cursar la Diplomatura en Magisteri, especialitzat en llengua estrangera, però el fet de no estar convençuda de què en aquest àmbit s’ubicava el meu futur va fer que ni em plantegés anar-me’n d’Erasmus. Quan vaig decidir estudiar la Llicenciatura en Documentació, de les primeres coses que vaig mirar va ser la possibilitat de marxar a fora, així que al matricular-me als Complements de Formació, ja tenia claríssim que aquell any faria la sol·licitud per a l’any següent (per si no m’ho concedien, encara tenir l’opció d’intentar-ho de cara a l’altre).
Com podeu comprovar, ganes no en faltaven. De totes maneres, he de reconèixer que la incertesa del que em trobaria, com reaccionaria a noves situacions, em feia, mmm... «por» no seria la paraula, sinó més aviat respecte. Tot i així, les ganes de viure una nova experiència van fer que la balança es decantés indiscutiblement cap al «sí».
La destinació també la tenia clara. Volia anar a un país de parla anglesa per tal de millorar l’idioma. I és que la immersió lingüística és imprescindible i jo, definitivament, ho necessitava. Quan vaig veure que una de les destinacions era Gal·les, el cor em va fer un salt. Fa uns anys havia passat uns dies a Irlanda i els paisatges em van captivar. Gal·les s’assembla molt a tot allò, així que no en vaig tenir cap dubte. A més a més, el fet de mantenir un paral·lelisme amb la cultura catalana també em tirava molt.
Actualment em trobo a Aberystwyth, un poblet situat a la costa gal·lesa. Ara mateix només sento algunes rialles de fons i el piular dels ocells... un canvi radical d’aires, acostumada a l’estrès diari de la vida a Barcelona. Aquí, l’activitat i la tranquil·litat es contraposen, i pots trobar moments per a tot. L’ambient és genial. Inevitablement, amb qui més et fas és amb els altres Erasmus d’arreu. El fet de no trobar-nos en el nostre cercle habitual fa que des del primer dia s’estableixi un lligam especial, poc a poc vas coneixent a la gent i et xopes d’altres cultures i formes de fer. És increïble el contrast de punts de vista que pot donar un tema. M’allotjo a la residència del campus, en plena naturalesa. La convivència és de 24 hores, i això uneix molt. L’experiència aquí et canvia, i a mi, particularment, m’ha despertat la inquietud de descobrir nous horitzons. Sembla un tòpic, però és real.
En l'àmbit acadèmic, molt bé. Canviar d’aires motiva molt. Tant el personal no-docent com els professors t’ajuden en tot el que necessitis, així que el tracte també és d’allò més agradable. Si t’organitzes bé, hi ha temps per a tot, així que les escapadetes a descobrir l’entorn que ens envolta estan a l’orde del dia.
Contraindicacions?? Econòmicament és una despesa, si més no, considerable. La qüestió és estalviar amb temps, però us garanteixo que la inversió val moooooolt la pena.
I el pitjor... la nostàlgia. I contràriament al que us pugueu imaginar, no pas de Barcelona, sinó d’aquest lloc... que t’atrapa. Encara em queda poc més de tres setmanetes i ja ho trobo a faltar... . De totes maneres, m’omple el pensar que el que he viscut aquí m’acompanyarà tota la vida.
Us adjunto algunes fotos perquè veieu com és això. Poseu-hi imaginació, perquè amb la fotografia no es capta, ni de lluny, la magnificència dels paisatges.
Laia Gras
 |  |
 |  |
Paisatges al voltant d'Aberystwyth
dilluns, 2 de maig del 2005
Convocatòria extraordinària de beques Erasmus per al proper curs
Donat que en la convocatòria oficial de les beques Erasmus van quedar sense cobrir cinc centres (Brussel·les –dos centres–, Grenoble, Oslo i Tessalònica), es convoca ara de manera extraordinària un nou període per a rebre sol·licituds d’estudiants interessats a participar en aquest programa, per a algun d'aquests centres.
Per a més informació sobre el Programa Socrates-Erasmus en general, consulteu: http://www.ub.es/acad/intercanvis/internacional/erasmus.htm.
Places disponibles:
Els estudiants matriculats actualment en qualsevol ensenyament de la Facultat que hi vulguin participar, han de presentar a Secretaria una sol·licitud amb el currículum i la indicació de les universitats de destí preferides, fins el dia 9 de maig.
Per a més informació: Amadeu Pons (pons@fbd.ub.es) i SIAA (siaa@fbd.ub.es); http://www.ub.es/biblio/erasmus.htm.
Barcelona, 2 de maig de 2005
Per a més informació sobre el Programa Socrates-Erasmus en general, consulteu: http://www.ub.es/acad/intercanvis/internacional/erasmus.htm.
Places disponibles:
- Bèlgica (Brussel·les) – Université libre de Bruxelles. Département des Sciences de l'Information et de la Communication - http://www.ulb.ac.be/philo/infodoc/
- Bèlgica (Brussel·les) – Haute École Paul-Henri Spaak. IESSID - http://www.he-spaak.be/iessid/bd.htm/
- França (Grenoble) – Université Pierre Mendès. IUT2 - http://www.iut2.upmf-grenoble.fr/
- Grècia (Tessalònica) - TEI of Thessaloniki. Faculty of Administration and Economics. Department of Librarianship – http://www.teithe.gr/En/index_en.html
- Noruega (Oslo) – Oslo University College. Faculty of Journalism, Library and Information Science - http://www.studie.hio.no/eng/ects/jli/lib/index.html
Els estudiants matriculats actualment en qualsevol ensenyament de la Facultat que hi vulguin participar, han de presentar a Secretaria una sol·licitud amb el currículum i la indicació de les universitats de destí preferides, fins el dia 9 de maig.
Per a més informació: Amadeu Pons (pons@fbd.ub.es) i SIAA (siaa@fbd.ub.es); http://www.ub.es/biblio/erasmus.htm.
Barcelona, 2 de maig de 2005
diumenge, 1 de maig del 2005
Records de Florència
Hola a tothom,
Jo també vull contribuir a explicar experiències a l’estranger!
Vaig estar a Florència (Firenze) des de juliol de 2003 fins juny de 2004. Però no va ser pas una beca Erasmus, sinó unes pràctiques d’onze mesos a la biblioteca de l’Istituto Europeo.
Aquest Istituto, també conegut com l’European University Institute, és, com el seu nom indica, un institut europeu per a la recerca en ciències socials (estudis de postgrau en dret, història, economia i ciències polítiques). La seva seu principal és l’antiga Badia Fiesolana (a Fiesole, ciutat veïna de Florència) però també disposa d’equipaments en altres edificis i viles properes (Convento di San Domenico, Villa la Fonte, Villa Schifanoia, Villino, Il Casale, Villa Il Poggiolo i Villa San Paolo).
La biblioteca és impressionant i la feina està molt bé (sempre depenent de la secció on t’ubiquin, però darrerament es feien rotacions).
A la biblioteca i a l’institut es parla principalment anglès, perquè hi ha molts estudiants estrangers i és l’opció més fàcil. No obstant, és molt recomanable anar a cursos d’italià que es fan al mateix institut i mirar d’aprendre, perquè serà molt útil a la ciutat (no és com a Noruega que tothom parla anglès, precisament!) i perquè sí, dimonis, ets a Itàlia!
Crec que no cal parlar dels tresors artístics de Florència, oi? Aquells enamorats del renaixement seran al millor lloc del món. Ara bé, d’altra banda, s’ha de dir que és una ciutat-museu, és a dir, li manca funcionalitat com a ciutat. No hi ha potser massa integració entre els florentins autèntics (que són només el 30% de la població) i les hordes d’estudiants i turistes, i costa una mica entrar en la veritable cultura social de la ciutat. Aquest fet i els alts preus (sobretot per sortir) provoca que els estudiants organitzin festetes, tant al bar de l’institut com a les cases particulars.
A la Toscana hi ha molt per veure, no només Florència: Siena, Luca, Arezzo, la regió del Chianti, Pisa... I si sou un any a Itàlia teniu les visites obligades de Roma, Milà, Venècia, Nàpols, Sicília, etc.
Cal que parli sobre les conveniències de tenir experiències a l’estranger? Jo he estat un habitant florentí per un any –que no és el mateix que anar-hi de vacances-, he tingut una feina molt interessant, he millorat l’anglès i après italià, he conegut molta gent, m’he integrat en una societat diferent –sí, sí, i tant que són diferents els italians dels catalans i espanyols-, he viatjat tant... bé, ja paro perquè em poso trist i tot, snif, snif!
Com potser ja sabeu, hi ha una llarga tradició d’estudiants de la facultat que han anat a Florència (això està molt bé perquè així quan arribes hi ha algú que t’ajuda a integrar-te). A veure si algú se sent al·ludit i ens parla també de les seves experiències!
Per cert, al maig de l’any passat vàrem organitzar la “1st Librarian Party”. A veure si les dues noies que hi ha ara fan la segona!
A tutti, grazie dell’attenzione!
L’Italia vi aspetta!
Miguel (m_navasfernandez@yahoo.es)
P.D.: Com que no he pogut adjuntar fotos aquí, us facilito una adreça on n'he penjat algunes per a vosaltres.
Jo també vull contribuir a explicar experiències a l’estranger!
Vaig estar a Florència (Firenze) des de juliol de 2003 fins juny de 2004. Però no va ser pas una beca Erasmus, sinó unes pràctiques d’onze mesos a la biblioteca de l’Istituto Europeo.
Aquest Istituto, també conegut com l’European University Institute, és, com el seu nom indica, un institut europeu per a la recerca en ciències socials (estudis de postgrau en dret, història, economia i ciències polítiques). La seva seu principal és l’antiga Badia Fiesolana (a Fiesole, ciutat veïna de Florència) però també disposa d’equipaments en altres edificis i viles properes (Convento di San Domenico, Villa la Fonte, Villa Schifanoia, Villino, Il Casale, Villa Il Poggiolo i Villa San Paolo).
La biblioteca és impressionant i la feina està molt bé (sempre depenent de la secció on t’ubiquin, però darrerament es feien rotacions).
A la biblioteca i a l’institut es parla principalment anglès, perquè hi ha molts estudiants estrangers i és l’opció més fàcil. No obstant, és molt recomanable anar a cursos d’italià que es fan al mateix institut i mirar d’aprendre, perquè serà molt útil a la ciutat (no és com a Noruega que tothom parla anglès, precisament!) i perquè sí, dimonis, ets a Itàlia!
Crec que no cal parlar dels tresors artístics de Florència, oi? Aquells enamorats del renaixement seran al millor lloc del món. Ara bé, d’altra banda, s’ha de dir que és una ciutat-museu, és a dir, li manca funcionalitat com a ciutat. No hi ha potser massa integració entre els florentins autèntics (que són només el 30% de la població) i les hordes d’estudiants i turistes, i costa una mica entrar en la veritable cultura social de la ciutat. Aquest fet i els alts preus (sobretot per sortir) provoca que els estudiants organitzin festetes, tant al bar de l’institut com a les cases particulars.
A la Toscana hi ha molt per veure, no només Florència: Siena, Luca, Arezzo, la regió del Chianti, Pisa... I si sou un any a Itàlia teniu les visites obligades de Roma, Milà, Venècia, Nàpols, Sicília, etc.
Cal que parli sobre les conveniències de tenir experiències a l’estranger? Jo he estat un habitant florentí per un any –que no és el mateix que anar-hi de vacances-, he tingut una feina molt interessant, he millorat l’anglès i après italià, he conegut molta gent, m’he integrat en una societat diferent –sí, sí, i tant que són diferents els italians dels catalans i espanyols-, he viatjat tant... bé, ja paro perquè em poso trist i tot, snif, snif!
Com potser ja sabeu, hi ha una llarga tradició d’estudiants de la facultat que han anat a Florència (això està molt bé perquè així quan arribes hi ha algú que t’ajuda a integrar-te). A veure si algú se sent al·ludit i ens parla també de les seves experiències!
Per cert, al maig de l’any passat vàrem organitzar la “1st Librarian Party”. A veure si les dues noies que hi ha ara fan la segona!
A tutti, grazie dell’attenzione!
L’Italia vi aspetta!
Miguel (m_navasfernandez@yahoo.es)
P.D.: Com que no he pogut adjuntar fotos aquí, us facilito una adreça on n'he penjat algunes per a vosaltres.
dijous, 28 d’abril del 2005
Experiències de Groningen
Què us podria explicar que no s’hagi dit als missatges del blog que he llegit… Per cert, molt interessants!
Bé, podria explicar algunes de les anècdotes que he viscut durant una de les millors èpoques de la meva vida. Ja ho diuen que el record és el més bo que et queda.
Tot i que abans de començar a explicar algunes de les anècdotes, val la pena parlar una mica de Groningen. Groningen és al nord d’Holanda És una ciutat plena d’estudiants d’arreu del món i està rodejada de bicicletes (estadísticament és la ciutat amb més bicicletes d’Holanda). Molt a prop hi trobareu unes illes molt interessants per visitar (illes Frisones), si pot ser, a l’estiu. No hi aneu amb bicicleta com vaig fer jo. Agafeu directament el bus que us porta al ferri. Ho dic perquè vaig estar dos dies al llit per haver fet 40 km amb bicicleta (poca broma). Bé, la història no ve al cas.
Ara que ja estem ubicats a Groningen, començaré a explicar l’experiència des del meu punt de vista. Vaig ser a Groningen el primer semestre d'Universitat del darrer any. Vaig anar cap allà amb un nivell d’anglès bàsic. Força bàsic. Així doncs, el fet de marxar m’espantava bastant. Alhora, suposava un repte per a mi. La veritat és que això de l’idioma es supera a la segona setmana d’estar allà. Tot i que no us explico com vaig patir amb l’anglès els primers dies. Això s’ha de viure personalment.
En el meu cas, vaig decidir marxar un mes abans per ubicar-me tranquil·lament i no patir estressos: Universitat, idioma, etc., etc. i alhora vaig decidir fer un curs de l’idioma natal: el neerlandès. Recomano fer les dues coses. Anar-hi un mes abans, ja que comences l’Erasmus sense estressos i t’acomodes al país lentament. Si més no, et familiaritzes abans amb la nova cultura i gaudeixes d’un estiu a l’estranger!! També recomano realitzar un curs de la llengua que es parla al país. Mai està de més conèixer i aprendre noves llengües i més si començaràs a conviure amb gent que la parla. Ja es sap que el curs és simbòlic perquè es realitza en tres setmanes, però val la pena. A més, és el truc ideal per començar a conèixer la gent.
Tinc 25 anys i pensava que seria la “iaia dels Erasmus” però res de res. Et trobes amb gent de la teva edat i fins i tot més adulta. Bé, et trobes gent de tota edat i tota mena. Groningen es podria definir per la seva varietat. Tant d’edats com de cultures. Et trobes amb gent d’arreu del món. Des d’asiàtics (estan per tot arreu), passant per nord-americans fins a escandinaus (també abunda la cosa). Aquest és un dels fets que més m’ha interessat. Coneixent gent d’altres països te n’assabentes de com es viu, què fan, com pensen, etc. altres cultures i, el millor, et permet practicar l’anglès.
Per cert, un consell. Si el vostre objectiu és millorar l’idioma, us podeu fer amics dels espanyols, però el millor és que us ajunteu amb gent estrangera. Aquest és el punt clau per aprendre l’idioma. Adverteixo aquest fet perquè em vaig trobar amb molta gent espanyola que em deia: "–No parlo l’anglès amb ningú! I gairebé no l’he millorat." No! Errada! En el meu cas vaig tenir sort i em vaig ajuntar bastant amb estrangers i crec que ha estat força profitós. Alhora, he fet molts amics espanyols, que també s’agraeix... Hom pot acabar molt cansat del: "–Hi men!! What's going on??" Està clar que de tant en tant un necessita expressar-se en la seva llengua. A mi, sense saber per què, a vegades m’entraven unes ganes boges de sentir: "–¿Qué pasa, chiquilla!" Sí, sí, la veritat és que andalusos va ser el que més vaig trobar. Tot i que em vaig fer molt amb bascos. Pel meu parer, va ser molt enriquidor. El fet de trobar gent espanyola d’altres regions et permet aprendre coses interessants i fer grans amics. Comprova-ho tu mateix/a.
Que com afecta parlar en anglès tot el dia...? A mi al principi em feia força mal el cap. Parlava gairebé les 24 h en anglès i a la nit no sé què em passava. Un cansament fort s’apoderava de mi i queia al llit exhausta. Això, però, són els primers dies. Si aconsegueixes seguir el ritme de parlar en anglès diàriament, aquest tema passa ràpid.
Sempre que em pregunten per l’Erasmus... la meva resposta és: fes-ho! Vés-hi! Crec que és una de les bones oportunitats que et brinda la carrera i que no s’ha de deixar passar. Ara és el millor moment. Després comencen les necessitats d’acabar, de buscar feina, etc. .Així que no cal pensar-s’hi molt. Només calen ganes i “palante”.
PD: les fotos per un altre dia.
Sandra Lleonart
Bé, podria explicar algunes de les anècdotes que he viscut durant una de les millors èpoques de la meva vida. Ja ho diuen que el record és el més bo que et queda.
Tot i que abans de començar a explicar algunes de les anècdotes, val la pena parlar una mica de Groningen. Groningen és al nord d’Holanda És una ciutat plena d’estudiants d’arreu del món i està rodejada de bicicletes (estadísticament és la ciutat amb més bicicletes d’Holanda). Molt a prop hi trobareu unes illes molt interessants per visitar (illes Frisones), si pot ser, a l’estiu. No hi aneu amb bicicleta com vaig fer jo. Agafeu directament el bus que us porta al ferri. Ho dic perquè vaig estar dos dies al llit per haver fet 40 km amb bicicleta (poca broma). Bé, la història no ve al cas.
Ara que ja estem ubicats a Groningen, començaré a explicar l’experiència des del meu punt de vista. Vaig ser a Groningen el primer semestre d'Universitat del darrer any. Vaig anar cap allà amb un nivell d’anglès bàsic. Força bàsic. Així doncs, el fet de marxar m’espantava bastant. Alhora, suposava un repte per a mi. La veritat és que això de l’idioma es supera a la segona setmana d’estar allà. Tot i que no us explico com vaig patir amb l’anglès els primers dies. Això s’ha de viure personalment.
En el meu cas, vaig decidir marxar un mes abans per ubicar-me tranquil·lament i no patir estressos: Universitat, idioma, etc., etc. i alhora vaig decidir fer un curs de l’idioma natal: el neerlandès. Recomano fer les dues coses. Anar-hi un mes abans, ja que comences l’Erasmus sense estressos i t’acomodes al país lentament. Si més no, et familiaritzes abans amb la nova cultura i gaudeixes d’un estiu a l’estranger!! També recomano realitzar un curs de la llengua que es parla al país. Mai està de més conèixer i aprendre noves llengües i més si començaràs a conviure amb gent que la parla. Ja es sap que el curs és simbòlic perquè es realitza en tres setmanes, però val la pena. A més, és el truc ideal per començar a conèixer la gent.
Tinc 25 anys i pensava que seria la “iaia dels Erasmus” però res de res. Et trobes amb gent de la teva edat i fins i tot més adulta. Bé, et trobes gent de tota edat i tota mena. Groningen es podria definir per la seva varietat. Tant d’edats com de cultures. Et trobes amb gent d’arreu del món. Des d’asiàtics (estan per tot arreu), passant per nord-americans fins a escandinaus (també abunda la cosa). Aquest és un dels fets que més m’ha interessat. Coneixent gent d’altres països te n’assabentes de com es viu, què fan, com pensen, etc. altres cultures i, el millor, et permet practicar l’anglès.
Per cert, un consell. Si el vostre objectiu és millorar l’idioma, us podeu fer amics dels espanyols, però el millor és que us ajunteu amb gent estrangera. Aquest és el punt clau per aprendre l’idioma. Adverteixo aquest fet perquè em vaig trobar amb molta gent espanyola que em deia: "–No parlo l’anglès amb ningú! I gairebé no l’he millorat." No! Errada! En el meu cas vaig tenir sort i em vaig ajuntar bastant amb estrangers i crec que ha estat força profitós. Alhora, he fet molts amics espanyols, que també s’agraeix... Hom pot acabar molt cansat del: "–Hi men!! What's going on??" Està clar que de tant en tant un necessita expressar-se en la seva llengua. A mi, sense saber per què, a vegades m’entraven unes ganes boges de sentir: "–¿Qué pasa, chiquilla!" Sí, sí, la veritat és que andalusos va ser el que més vaig trobar. Tot i que em vaig fer molt amb bascos. Pel meu parer, va ser molt enriquidor. El fet de trobar gent espanyola d’altres regions et permet aprendre coses interessants i fer grans amics. Comprova-ho tu mateix/a.
Que com afecta parlar en anglès tot el dia...? A mi al principi em feia força mal el cap. Parlava gairebé les 24 h en anglès i a la nit no sé què em passava. Un cansament fort s’apoderava de mi i queia al llit exhausta. Això, però, són els primers dies. Si aconsegueixes seguir el ritme de parlar en anglès diàriament, aquest tema passa ràpid.
Sempre que em pregunten per l’Erasmus... la meva resposta és: fes-ho! Vés-hi! Crec que és una de les bones oportunitats que et brinda la carrera i que no s’ha de deixar passar. Ara és el millor moment. Després comencen les necessitats d’acabar, de buscar feina, etc. .Així que no cal pensar-s’hi molt. Només calen ganes i “palante”.
PD: les fotos per un altre dia.
Sandra Lleonart
divendres, 22 d’abril del 2005
Missatge des de Parma
El primer que vaig fer en saber que havia entrat a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació va ser mirar les destinacions Erasmus. Viatjar es pot fer a l'estiu, per Setmana Santa o al febrer, com a estranger, visitant, turista o viatger. Però viure en un altre país com un habitant més, és una oportunitat difícil de trobar i molt interessant per conèixer més profundament un país.
L'Erasmus et facilita aquesta oportunitat. El bo de la beca no són els diners simbòlics que et donen, sinó el fet de ser part d'una comunitat d'estudiants a un altre país. Els avantatges són que les matrícules de les assignatures són gratuïtes, també tens una oficina encarregada dels Erasmus que t'ajuda a buscar allotjament i t'assessora, i pots fer cursos gratuïts de la llengua del teu país de destí, a Barcelona i a la universitat d'acollida. A nivell no acadèmic està molt bé perquè en la mateixa situació que tu arriben gent d'arreu d'Europa, als quals tens l'opció de conèixer i compartir.
Jo vaig triar Parma i hi sóc des de febrer. L'elecció va ser per la llengua, pel país i pel fet de ser una petita ciutat. Posats a experimentar, i ja que sóc barcelonina, volia saber com es viu a una ciutat més petita, sense tant de trànsit; l'altra opció italiana, Roma, se'm feia massa gran per un semestre.
Parma és una ciutat provinciana, tranquil·la i maca. Em sorprèn que tothom va en bicicleta, el dissabte es muden molt i que hi ha molta cultura. Hi ha molts teatres, museus, monuments, auditoris, cinemes, sales d'exposicions i activitats diverses per a ments inquietes. Està a la província de l'Emilia Romagna, cap al nord, una situació estratègica per viatjar. A una hora de Milà o de Bolonya i a dues de Florència, a tres de Venècia; no em quedo el cap de setmana a casa!
Si ets estudiant de Biblioteconomia, de lletres en general, entres gratis a tots els monuments o museus estatals, en canvi, als provincials o municipals hi tens descompte. El cost de vida és més car que a Barcelona, però no exageradament, per la francesa que viu amb mi tot és molt barat, malgrat tot sempre ens quedarà el Lidl. En bici ho tens tot com a màxim a 30 minuts.
La Facultat és molt cèntrica i a un carrer molt animat, a 5 minuts de la plaça principal. Es troba dins la Facultat de Lletres, i hi ha molt ambient universitari, un bar, un menjador universitari econòmic i moltes activitats dirigides als estudiants. La universitat és molt a prop d’un parc preciós i la gent va al parc a estudiar o menjar l’entrepà.
És una experiència molt enriquidora, t’espaviles sola, coneixes italians i gent d’arreu d’Europa, descobreixes un altre tipus d'universitat, de societat, de llengua, i a la fi, potser et trobes a tu mateixa en unes altres circumstàncies.
Helena Vilardell
Boniques imatges parmesanes...
L'Erasmus et facilita aquesta oportunitat. El bo de la beca no són els diners simbòlics que et donen, sinó el fet de ser part d'una comunitat d'estudiants a un altre país. Els avantatges són que les matrícules de les assignatures són gratuïtes, també tens una oficina encarregada dels Erasmus que t'ajuda a buscar allotjament i t'assessora, i pots fer cursos gratuïts de la llengua del teu país de destí, a Barcelona i a la universitat d'acollida. A nivell no acadèmic està molt bé perquè en la mateixa situació que tu arriben gent d'arreu d'Europa, als quals tens l'opció de conèixer i compartir.
Jo vaig triar Parma i hi sóc des de febrer. L'elecció va ser per la llengua, pel país i pel fet de ser una petita ciutat. Posats a experimentar, i ja que sóc barcelonina, volia saber com es viu a una ciutat més petita, sense tant de trànsit; l'altra opció italiana, Roma, se'm feia massa gran per un semestre.
Parma és una ciutat provinciana, tranquil·la i maca. Em sorprèn que tothom va en bicicleta, el dissabte es muden molt i que hi ha molta cultura. Hi ha molts teatres, museus, monuments, auditoris, cinemes, sales d'exposicions i activitats diverses per a ments inquietes. Està a la província de l'Emilia Romagna, cap al nord, una situació estratègica per viatjar. A una hora de Milà o de Bolonya i a dues de Florència, a tres de Venècia; no em quedo el cap de setmana a casa!
Si ets estudiant de Biblioteconomia, de lletres en general, entres gratis a tots els monuments o museus estatals, en canvi, als provincials o municipals hi tens descompte. El cost de vida és més car que a Barcelona, però no exageradament, per la francesa que viu amb mi tot és molt barat, malgrat tot sempre ens quedarà el Lidl. En bici ho tens tot com a màxim a 30 minuts.
La Facultat és molt cèntrica i a un carrer molt animat, a 5 minuts de la plaça principal. Es troba dins la Facultat de Lletres, i hi ha molt ambient universitari, un bar, un menjador universitari econòmic i moltes activitats dirigides als estudiants. La universitat és molt a prop d’un parc preciós i la gent va al parc a estudiar o menjar l’entrepà.
És una experiència molt enriquidora, t’espaviles sola, coneixes italians i gent d’arreu d’Europa, descobreixes un altre tipus d'universitat, de societat, de llengua, i a la fi, potser et trobes a tu mateixa en unes altres circumstàncies.
Helena Vilardell
 |  |
Boniques imatges parmesanes...
dijous, 21 d’abril del 2005
Missatge des d'Oslo
Hi!
El meu nom és Núria i actualment em trobo fent la meva estada a Oslo (Noruega) com a estudiant Eramus.
Estic realitzant les meves pràctiques a una biblioteca i estic, a més, cursant un curs de noruec per a estudiants internacionals. En primer lloc, i perdoneu que comenci per aquí, heu de saber que la beca que ens donen és petita (i sobretot tenint en compte un país com Noruega, el país europeu més car).
També és cert, però, que gràcies a això puc estar ara aquí i disfrutar-ho; d'una altra manera m'hagués estat pràcticament impossible viure a Noruega durant tot aquest temps. Aquest país és una de les opcions menys escollides pels estudiants Erasmus (potser és pel fred?). Però us asseguro que ara puc dir que és la millor opció que podia haver escollit. Noruega és rica, neta, avançada, la gent és respectuosa i amable…
A l'hivern és cert que pot resultar una mica dur, però també és preciós, i un cop t'has habituat a les temperatures no es passa tan malament. Condicions indispensables per viure a Noruega a l'hivern: uns bons guants, una bona bufanda, un bon gorro, unes bones botes i una bona jaqueta. La gràcia la poseu vosaltres! A l'estiu no hi ha cap condició; bé, sols una: tenir bon gust! Això s'està posant preciós ara que està tot florint!
El nivell de vida és alt, per exemple, les cerveses són caríssimes als bars, però la gent acostuma a fer festetes o trobades a les cases! És més econòmic i més divertit. També podeu trobar bars ón els preus de la beguda siguin més econòmics per a estudiants. Per altra banda, un punt a tenir molt en compte és l'idioma. Aquí, tothom, i dic tothom parla anglès (realment és un lloc boníssim per intentar aprendre'l o millorar-lo. Els noruecs acostumen a tenir un anglès molt clar i el seu nivell és altíssim!).
Bé, us adjunto unes imatges que intenten exemplificar la meva estada aquí i quina és la impressió que m'emporto de la ciutat i del país (encara em queda un mes i mig d'estada, uauh!).
Ha det! (adéu en noruec) (bye en anglès).
Missatge enviat per Núria Expósito
Paisatges noruecs
El meu nom és Núria i actualment em trobo fent la meva estada a Oslo (Noruega) com a estudiant Eramus.
Estic realitzant les meves pràctiques a una biblioteca i estic, a més, cursant un curs de noruec per a estudiants internacionals. En primer lloc, i perdoneu que comenci per aquí, heu de saber que la beca que ens donen és petita (i sobretot tenint en compte un país com Noruega, el país europeu més car).
També és cert, però, que gràcies a això puc estar ara aquí i disfrutar-ho; d'una altra manera m'hagués estat pràcticament impossible viure a Noruega durant tot aquest temps. Aquest país és una de les opcions menys escollides pels estudiants Erasmus (potser és pel fred?). Però us asseguro que ara puc dir que és la millor opció que podia haver escollit. Noruega és rica, neta, avançada, la gent és respectuosa i amable…
A l'hivern és cert que pot resultar una mica dur, però també és preciós, i un cop t'has habituat a les temperatures no es passa tan malament. Condicions indispensables per viure a Noruega a l'hivern: uns bons guants, una bona bufanda, un bon gorro, unes bones botes i una bona jaqueta. La gràcia la poseu vosaltres! A l'estiu no hi ha cap condició; bé, sols una: tenir bon gust! Això s'està posant preciós ara que està tot florint!
El nivell de vida és alt, per exemple, les cerveses són caríssimes als bars, però la gent acostuma a fer festetes o trobades a les cases! És més econòmic i més divertit. També podeu trobar bars ón els preus de la beguda siguin més econòmics per a estudiants. Per altra banda, un punt a tenir molt en compte és l'idioma. Aquí, tothom, i dic tothom parla anglès (realment és un lloc boníssim per intentar aprendre'l o millorar-lo. Els noruecs acostumen a tenir un anglès molt clar i el seu nivell és altíssim!).
Bé, us adjunto unes imatges que intenten exemplificar la meva estada aquí i quina és la impressió que m'emporto de la ciutat i del país (encara em queda un mes i mig d'estada, uauh!).
Ha det! (adéu en noruec) (bye en anglès).
Missatge enviat per Núria Expósito
 |  |
 |  |
Paisatges noruecs
dimecres, 13 d’abril del 2005
Cursos d'estiu a universitats estrangeres
Hola,
Estic interessada a fer un curs d'estiu a una universitat estrangera de parla anglesa. Em pregunto si algú d'aquest blog hi ha estat i me'n pogués explicar la seva experiència. La veritat és que vaig força perduda, així que qualsevol idea serà benvinguda.
Salut i moltes felicitats per la iniciativa del blog :-)
Aina Giones
2n de Biblioteconomia i Documentació. UB.
Estic interessada a fer un curs d'estiu a una universitat estrangera de parla anglesa. Em pregunto si algú d'aquest blog hi ha estat i me'n pogués explicar la seva experiència. La veritat és que vaig força perduda, així que qualsevol idea serà benvinguda.
Salut i moltes felicitats per la iniciativa del blog :-)
Aina Giones
2n de Biblioteconomia i Documentació. UB.
dimarts, 12 d’abril del 2005
Convocatòria Beques Sèneca curs 2005-2006
El Ministerio de Educación y Ciencia ja ha convocat les beques Sèneca per al curs 2005-2006. Tot i que podeu trobar l'ordre al web del MEC, trobareu la informació bàsica i necessària a la següent pàgina del web de la Universitat: http://www.ub.edu/acad/beques/1r2ncicle/seneca. En aquest lloc també hi trobareu un enllaç als impresos necessaris i un esquema que sintetitza tot el procés.
dijous, 7 d’abril del 2005
Estades en pràctiques a l'estranger - Estiu del 2005
Com cada any, l'alumnat de la Facultat té la possibilitat de portar a terme activitats pràctiques a l'estranger durant els mesos d'estiu, i complementar així la seva formació i millorar el coneixement de llengües estrangeres. En alguns casos l'activitat és remunerada, i en d'altres, no. Cal veure cada convocatòria per conèixer amb detall les condicions.
Les ciutats on es pot portar a terme aquestes pràctiques són: Berlín, Frankfurt, Lisboa, Manchester, Munic, Nàpols, París, Roma, Tànger, Toulouse i Utrecht. Les biblioteques pertanyen a l'Instituto Cervantes, al Centre Pompidou de París i a la Universitat de Frankfurt. No és imprescindible conèixer la llengua del país de destí (tret del cas del Centre Pompidou). En tots els casos, els estudiants que ho desitgin poden rebre un crèdit de lliure elecció per aquesta activitat.
Podeu veure les convocatòries a la pàgina http://www.ub.es/biblio/Practiquesestiu.htm
Les ciutats on es pot portar a terme aquestes pràctiques són: Berlín, Frankfurt, Lisboa, Manchester, Munic, Nàpols, París, Roma, Tànger, Toulouse i Utrecht. Les biblioteques pertanyen a l'Instituto Cervantes, al Centre Pompidou de París i a la Universitat de Frankfurt. No és imprescindible conèixer la llengua del país de destí (tret del cas del Centre Pompidou). En tots els casos, els estudiants que ho desitgin poden rebre un crèdit de lliure elecció per aquesta activitat.
Podeu veure les convocatòries a la pàgina http://www.ub.es/biblio/Practiquesestiu.htm
dimecres, 6 d’abril del 2005
Qui hi pot participar?
Pot participar en aquest blog tothom que tingui alguna cosa a dir o preguntar en relació als programes de mobilitat d'estudiants o a les estades de pràctiques a l'estranger, per exemple:
- Els estudiants de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals (abans, de Biblioteconomia i Documentació) de la Universitat de Barcelona que estan gaudint actualment d'una beca Erasmus, o que són a l'estranger en qualsevol altre programa, per comentar com va la cosa;
- els estudiants que han estat escollits per marxar en el futur (per preguntar qüestions pràctiques);
- els estudiants que han gaudit en el passat d'una oportunitat de completar els seus estudis o amb alguna experiència professional;
- els estudiants que no saben de què va, o que dubten de presentar-se o no als programes;
- els estudiants o els exestudiants de la Facultat que estan realitzant pràctiques en empreses i institucions a l'estranger;
- qualsevol altra personal interessada en aquests temes.
dimarts, 5 d’abril del 2005
Què és això?
Per tal de millorar la qualitat de l'educació i en benefici dels estudiants, les universitats espanyoles i europees estableixen sistemes que afavoreixen la mobilitat dels estudiants promocionant el desenvolupament de programes d'intercanvi.
- El Programa Sòcrates-Erasmus vol millorar l'educació superior mitjançant la cooperació internacional, augmentar el coneixement d'Europa entre els estudiants, i promoure el coneixement de les llengües europees. Entre les accions que es porten a terme hi ha la mobilitat d'estudiants entre universitats europees per a cursar-hi part dels estudis.
- Per tal de fer realitat aquesta mobilitat entre centres universitaris d'Espanya, els Rectors de les universitats espanyoles van signar un conveni marc per l'establiment d'un programa de mobilitat entre universitats espanyoles, el qual es regula pel "Sistema d'intercanvi entre centres universitaris espanyols" (SICUE), document elaborat per la Conferència de Rectors Universitaris (CRUE) inspirant-se en l'experiència del programa Erasmus de la Unió Europea.
Per tot això i per altres experiències similars, hem creat aquesta bitàcola amb el propòsit de crear una plataforma d'intercanvi d'experiències de mobilitat per als alumnes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.
Esteu convidats a participar-hi!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
