divendres, 31 d’agost del 2012

Estiu a l'ETH-Bibliothek de Zuric


Hola a tothom!

El meu nom és Noemi Roig i sóc a Zuric fent l’estada d’estiu de pràctiques a l'ETH (Eidgenössische Technische Hochschule) Bibliothek. Fa ja quasi dos mesos que vaig arribar a aquesta ciutat i no puc fer altra cosa que recomanar aquesta experiència per molts motius: l'ETH és un lloc impressionant, la feina ha estat molt interessant i els companys molt amables i acollidors.


Abans d’arribar a Zuric l'ETH-Bibliothek ja m’havia buscat una residència per estar-m’hi els dos mesos que duren les pràctiques. Vaig arribar en diumenge, i a l’estació m’esperava la una persona de l'ETH que em va acompanyar a la residència, donant-me informació sobre el transport, els horaris i fins i tot un tour per les instal·lacions. És un detall que exemplifica l’excel·lent tracte rebut durant aquests dos últims mesos.

La residència, totalment a càrrec de l'ETH, era bastant nova i estava a uns 30 minuts de l'ETH, però Zuric té una xarxa de tramvies, busos i trens que fan molt senzill el desplaçar-se per la ciutat. El transport és un tema una mica complicat, per això és recomanable tenir una tarja de transport mensual que dóna accés a tramvies i busos (i també a algun vaixell) per tots els districtes de la ciutat. Els tickets de transport es poden comprar a l’estació central (Zurich Hauptbahnhof).


La feina a l'ETH

Com a alumna del màster de Gestió de Continguts Digitals m’han destinat al departament de projectes de la Biblioteca, una àrea en la qual cada membre és responsable de diferents projectes relacionats amb els fons (sobretot electrònics) de la institució.

El contracte és de 41 hores setmanals amb certa flexibilitat d’entrada i sortida. Cal dir que et donen totes les facilitats perquè et sentis a gust i no t’hagis de preocupar de res. Tothom és molt amable i les companyes van organitzar vàries presentacions per explicar-me els seus projectes, fent que em sentís integrada des del primer dia.


Els meus projectes han tingut a veure amb la usabilitat: he estat fent avaluacions de la usabilitat del portal d’accés a la Biblioteca: Wissensportal i anàlisis benchmarking amb altres biblioteques universitàries amb el software Primo (ExLibris). També em van encarregar de fer un estudi comparatiu entre tres Discovery Services: serveis que proporcionen accés a bases de dades d’articles, repositoris i recursos electrònics. Finalment he acabat la meva estada amb una tasca relacionada amb l’analítica web i els indicadors que fan servir per mesurar l’ús del portal d’accés a la Biblioteca. 


Setmanalment hi ha reunions amb la cap i la resta del departament per comprovar l’avanç en els projectes i donar feed-back dels resultats i a l’acabar el primer projecte vaig haver de fer dues presentacions dels resultats de l’estudi: una d’elles per als caps de Departament i l’altra per a les companyes del Departament de Projectes.

La llengua utilitzada en el dia a dia és l’alemany, però (afortunadament) em van permetre fer les presentacions en anglès. A l’ETH i a tot el país es parla l’alemany suís, que és la seva llengua pròpia i que és realment complicada d’entendre; però per comunicar-se amb mi i a les reunions sempre feien servir l’alemany estàndard, adaptant-se perquè pogués entendre-ho millor.

En definitiva, tot ha estat molt interessant: tant el desenvolupament dels projectes, com conèixer el funcionament de la biblioteca i veure com es treballa en el seu entorn. Les tasques han sigut molt motivadores i la feina està plenament relacionada amb els estudis de màster. També m’ha resultat molt interessant veure com es treballa l’entorn de l'ETH, on el tracte és sempre personal cuidant els detalls, tot i el prestigi i l’envergadura de la Institució.


Viure a Zuric i Suïssa

La vida a Zuric és cara, però amb les condicions que estem els Praktikanten aquí, és perfectament assumible. Com han comentat abans que jo en Francesc García i la Thais Suárez viure a Zuric durant dos mesos és una gran oportunitat per conèixer una ciutat i un país amb llocs impressionants.

En el meu cas vaig comprar la targeta Halbtax que per 165 CHF tens tots els desplaçaments en tren, vaixell i altres mitjans de transport a meitat de preu durant un any, i val molt la pena si es vol fer turisme els caps de setmana (una cosa que recomano totalment). Per als estudiants que només estan un mes (o per a turistes) hi ha una Halbtax especial que dura un mes i costa uns 110 CHF (que és quasi el que costa un viatge d’anada i tornada de Zuric a Berna).



Com veieu, Suïssa és un país increïble i si el temps acompanya no es troba a faltar el mar ja que a tots els pobles i ciutats hi ha llacs o rius propers en els quals gaudir del sol i l’aigua. Ciutats com Lucerna, Basilea, Berna o pobles com Murten, Sankt Gallen... i molts més, estan molt a prop i es poden visitar els caps de setmana, que cal planificar perquè dos mesos semblen molt de temps, però passen volant!

En fi, l’experiència ha estat impressionant i la recomano a tothom que vulgui aprendre molt en un lloc tant prestigiós com l'ETH.



dimarts, 28 d’agost del 2012

Recursos per buscar feina a països de parla francesa




Continuem presentant-vos diversos recursos per buscar feina a l’estranger. En aquest cas, dediquem aquesta entrada a recollir portals de recerca de feina a diversos països francòfons.

En primer lloc, aquests són els recursos amb què compteu si voleu buscar feina a França:
- Agence nationale pour l’emploi
- Association pour l’emploi des cadres 
- Association des archivistes français
- Association des bibliothécaires
- Association des professionnels de l’information et de la documentation
- Abondance 
- Bale
- Talents

Si us interessaria trobar ocupació a Bèlgica, disposeu dels següents recursos:
- Office régional bruxellois de l’emploi (Actiris)
- Office wallon de la formation professionelle et de l’emploi
- Association belge de documentation

Pel que fa a Suïssa, aquests són alguns dels recursos disponibles per trobar-hi feina:
- Secrétariat d'État à l'économie
- Association des bibliothèques et bibliothécaires suisses
- Association des bibliothèques juridiques suisses

I, per últim, a Luxemburg:
- Administration de l’emploi

dimecres, 22 d’agost del 2012

Pràctiques d’estiu a Londres, ciutat olímpica


Hola a tothom!


Sóc la Pilar Seco, alumna de tercer curs del grau en Informació i Documentació i aquest és el primer any que realitzo unes pràctiques d’estiu a l’estranger. 

Com que no tinc cap experiència prèvia en el món de la documentació, la meva tria es va basar més en la ciutat de destí que no pas en el lloc on realitzar les pràctiques, ja que tots em semblaven molt interessants. La ciutat triada va ser Londres, i el lloc, l’Instituto Cervantes.


Tower Bridge

Londres és una de les meves ciutats preferides i tenia moltes ganes de tornar-hi, ja que les vegades que hi havia estat va ser per poc temps. És una ciutat per perdre’s, per passejar pels seus barris, els seus parcs, els seus mercats i els seus museus, algun dels quals vaig visitar més d’una vegada, com el British Museum.

No us explicaré gaire de la ciutat, ja que la majoria de vosaltres segur que ja hi ha estat algun cop.




Vaig visitar The British Library i algunes de les moltes biblioteques públiques de la ciutat, que són unes quantes, i que estan agrupades per barris. Una de les coses que em va sorprendre és que s’ha de pagar pel préstec de DVD’s i CD’s, imagino que per drets d’autor, i que apliquen multes pel retard en el retorn dels documents.

Londres és una ciutat cara, especialment el transport. Jo recomano comprar la Oyster Card i carregar-la amb un passi setmanal d’autobús. Encara que viatjar en bus no és tan ràpid com el metro, és molt més barat i si puges a dalt, et permet veure els diferents barris de la ciutat, és com anar en un bus turístic.

Aquest estiu ha estat especial a Londres, ja que s’han celebrat els Jocs Olímpics. El carrers estaven guarnits amb banderes, i es veien tot de voluntaris pel carrer. Les entrades, però, eren bastant cares, sobretot si no les compraves amb antelació.

Prop de Covent Garden
Wenlock, mascota olímpica


Em vaig allotjar a una residència, Browden Court, situada al barri de Notting Hill i que forma part de la xarxa LHA. El barri és molt maco i hi ha parades d’autobús i metro a només 3 minuts. 

Browden Court residence
Trobar allotjament a Londres no és fàcil, aquest tipus de residències només es poden reservar entre 7 i 10 dies abans d’anar-hi, ja que la gent que les deixa només ha d’avisar amb una setmana d’antelació. 




Hi ha un bus que porta de la residència a l’Instituto Cervantes. Aquest està situat al 102 d’Eaton Square, al barri de Belgravia, entre les parades de metro de Victoria i Sloan Square. És un barri residencial molt bonic, que acull unes quantes ambaixades, entre elles l’espanyola, a només un carrer de distància.  




Instituto Cervantes de Londres
Les pràctiques les vaig realitzar durant el mes de juliol i l’horari era gairebé el mateix que el d’atenció al públic: de dimarts a dijous de 14-19 h, divendres de 14-18 h i dissabte de 9-14 h. Aquest horari em deixava lliures diumenge i dilluns, que vaig aprofitar per fer sortides fora de Londres: Cambridge, Bath, Canterbury...

La biblioteca de l’Instituto Cervantes, abans situada al soterrani, s’està traslladant durant aquest mes d’agost a la primera planta de l’edifici. El nou espai és més gran i lluminós i podrà donar lloc a la gran quantitat de documents que acull la biblioteca, uns 30.000 entre llibres, DVD i publicacions seriades entre d’altres.


Destaquen en el seu fons la col·lecció de fulletons de la Guerra Civil espanyola i la de Viatgers anglesos per la Espanya del s. XVIII al s. XX.




Com que una de les funcions de l’Instituto Cervantes és la de promocionar l’espanyol, la biblioteca compta amb un gran nombre de recursos didàctics per aprendre la llengua.


El programa de gestió que fa servir la biblioteca és AbysNET, molt senzill d’utilitzar per aquelles persones, com és el meu cas, que no l’han fet servir abans.

El personal de la biblioteca està format per la cap de biblioteca, Mayte Azorín, i una auxiliar, Candi Pérez, totes dues molt simpàtiques. Vaig poder comprovar que és molt poc personal per la quantitat de feina que hi ha, ja que a més del treball habitual, duen a terme altres projectes.

El treball que he realitzat a la biblioteca es pot dividir en dues parts:

Una part relacionada amb el tracte amb els usuaris, com l’alta d’aquests al sistema, el préstec i retorn de llibres, cobrament de multes o assessorament sobre el fons.

Una altra relacionada amb la gestió del fons, assignant signatures als documents o donar-los d’alta al sistema, recuperant els registres bibliogràfics del catàleg col·lectiu de les biblioteques de la xarxa.

Les signatures dels documents es basen en la CDU, però vaig poder comprovar que algunes d’aquestes s’havien assignat seguint un criteri no homogeni (diferents catalogadors). Per solucionar el problema, la cap de la biblioteca va redactar una guia que recull els diferents tipus de documents de la biblioteca i la CDU que se’ls ha d’assignar, incloent-hi exemples. Va resultar molt útil, facilitava molt la feina, ja que no calia consultar la CDU.

Durant uns dies i per l’absència de la cap de la biblioteca, també vaig encarregar-me d’actualitzar les noticies de les xarxes socials Twitter i Facebook, així com de respondre els e-mails dels usuaris, que la majoria de les vegades demanaven fer renovacions de llibres.


Bé, espero que aquesta informació pugui ser d’alguna ajuda per aquells que penseu realitzar unes pràctiques a l’estranger l’any vinent.
 
Una abraçada!


dilluns, 20 d’agost del 2012

Recursos per buscar feina a països de parla anglesa




La llengua del país d’acollida sol ser una de les qüestions més rellevants a l’hora d’escollir una destinació quan es vol sortir a l’estranger a treballar. Per això, en aquesta entrada i en la següent, us presentarem una sèrie de recursos per trobar feina a diversos països que comparteixen llengua. Avui ens centrarem en els països de parla anglesa i en la propera en els de parla francesa.

Si us interessaria trobar una feina al Regne Unit, aquests són alguns dels recursos dels quals podríeu fer ús:
- Jobcentre plus
- Association for information management
- Chartered Institute of Library and Information Professionals
- Lisjobnet
- British and Irish association of law librarians
- Association of UK media librarians
- TFPL Recruitment
- Glen Recruitment
- Sue Hill Recruitment

Pel que fa a Irlanda, aquests són els recursos de què disposem:
- Training and employment authority 
- Library Association of Ireland

En cas que preferiu travessar l’Atlàntic, podeu buscar feina als EUA mitjançant aquests portals:
- American library association
- Association of research libraries
- Society of American archivists
- The information society for the information age
- Advanced information management
- Information management staffing
- JOBcentral
- The chronicle of higher education
- Library associates
- Library journal
- Wontawk

I, per acabar, si és al Canadà on voleu anar a treballar:
- Canadian Library Association
- The Quebec Library Association

dimecres, 15 d’agost del 2012

Agost a Xile

14 dies són els que porto a la sèptima ciutat més poblada de llatinoamèrica, Santiago de Xile. Aquesta, concretament la Biblioteca Nacional de Chile, ha estat la destinació que he escollit per dur a terme una estada de pràctiques a l'estranger durant l'estiu; encara que aquí d'estiu poc...

La Biblioteca Nacional està ubicada al bell mig de la caòtica ciutat, concretament just al costat del Cerro de Santa Lucía. L'edifici sobresurt i destaca sobre l'arquitectura de la ciutat. Tot i ser una biblioteca nacional és de reduïdes dimensions, fet que provoca que els documents estiguin amuntegats i no en les condicions que ens han explicat a la Facultat.

(Façana i entrada principal de la Biblioteca)

M'han assignat al departament d'hemeroteca, aquí és on entren totes les revistes per depòsit legal. Així que les tasques que estic desenvolupant són entrar dins del sistema els números ja catalogats i catalogar els primers números que rebem. No us podeu ni imaginar el que arriba: revistes d'ofertes de supermercats, anuaris d'instituts. revistes amb packs turístics... Com podeu veure és entretingut. Especialment perquè, aquí, no utilitzen totes les normes que utilitzam nosaltres, de fet, fan molt les coses a "la xilena". Com a curiositat, comentar que no utilitzen la CDU, sinó la Classificació Decimal Dewey; així com tampoc utilitzen ISBD, ni unes llistes d'autoritats ni encapçalaments de característiques similars a les nostres.

Ja que no cobro per la feina, em permeten dinar al "casino" de la biblioteca, on puc tastar alguns dels plats típics del país. També em paguen el transport d'anar i tornar cada dia fins a la biblioteca.

Respecte a les experiències viscudes, podria escriure durant tres dies i no ho hauria contat tot. La primera setmana vaig allotjar-me a una "residència" que era una casa vella on llogaven habitacions. Era una construcció antiga i aquí les cases no tenen calefacció així que vaig passar molt fred. Uns amics em vaig recollir al seu pis, ja que el preu que estava pagant era molt car per les condicions. Si veniu a Santiago no aneu a "Residencial República".

Santiago és una ciutat enorme i amb un gran problema de contaminació. Pareix que hi ha boira, però és un núvol de contaminació que no marxa a no ser que plogui, i aquí plou poc i poca quantitat... Els xilens són molt amables i atents, i això que dins llatinoamèrica tenen fama de "tiesos"; i quan saben que ets espanyola et conten que tenen un cosí, una tieta o un germà vivint en algun raó del nostre país.

(El cavall de Plaza de Armas)

Valparaíso és una ciutat patrimonial molt pròxima a Santiago. És una ciutat costera així que he pogut veure l'oceà pacífic. És una població molt pintoresca i bohèmia. I si heu vist "Españoles en el mundo", sabreu que són les chorrillanas i, òbviament, he tastat aquest plat al casino on es va inventar aquest plat. També vaig anar amb barca per dins del port i vaig veure lobos de mar.

Després d'explicar una mica la meva experiència, esper que no em toqui cap temblor...

(Vistes de l'apartament: Cerro San Cristóbal i Cordillera de Los Andes al fons)

Una abraçada,
Maria Àngels R.




dissabte, 11 d’agost del 2012

De rareses i cervicals: pràctiques a The Hispanic Society of America a Nova York (II)


Hola a tothom! Com va l'estiu?

Ja fa uns dies que torno a ser a casa, després d'un mes de pràctiques a The Hispanic Society of America (HSA) de Nova York, i és hora de fer balanç.

Com comentava a la primera entrada, vaig triar la HSA perquè era l'únic centre de pràctiques que em permetia tractar amb llibre antic, especialització en la qual m'estic formant, i, per tant, una gran oportunitat per veure i treballar amb documentació rara, singular i, en ocasions, única, com és el cas del darrer full que es conserva de la Bíblia Valenciana.

Hispanic Society of America
La HSA és una institució sense ànim de lucre creada per Mr. Huntington per allotjar la col·lecció bibliogràfica i pictòrica que va anar adquirint al llarg dels seus anys de viatge per la Península Ibèrica i Llatinoamèrica. És també una institució privada que no rep ajudes públiques i que no té mecenes ni rep donacions d'empreses o particulars (allà, com aquí, resulta més rendible invertir en esports que en cultura). El salari dels treballadors, l'assegurança de les peces, el manteniment de l'edifici, la restauració de les obres i qualsevol altra despesa es paguen amb els beneficis que genera a borsa la fortuna de Huntington, mort el 1955. Així que un dels treballadors més valuosos de la institució és l'especulador borsari, una bèstia de Wall Street: welcome to the USA! Això implica que hagin de tenir molta cura a l'hora de gastar i que grans inversions, com ara instal·lar aire condicionat a tot l'edifici, s'allarguin en el temps. Una bona solució que han trobat és que, quan algun museu o centre cultural els demana una peça per fer una exposició, la cedeixen gratuïtament a canvi que la restauració de la peça corri a càrrec de la institució sol·licitant. D'aquesta manera han aconseguit restaurar quadres i llibres de gran valor sense gastar-se un cèntim. La llei nord-americana per a les institucions sense ànim de lucre (i que, per tant, no paguen taxes) prohibeix vendre's una part del fons patrimonial per generar ingressos, amb l'excepció que aquests ingressos siguin per a comprar nou fons; per tant, la HSA, encara que ho volgués, cosa que dubto, no es podria vendre quadres ni llibres per tal de poder pagar despeses corrents.

Catàleg manual de la HSA
Durant la meva estada he pogut posar en pràctica algunes de les coses apreses en el diploma de postgrau de Tractament i Gestió del Patrimoni Bibliogràfic però tampoc massa, ja que la consigna de treball era introduir la informació bàsica de cada document per tal que es pugui saber què hi ha però sense matar-s'hi gaire, ja que són documents d'un valor relativament escàs que, potser, no seran mai consultats per ningú. Al final de les pràctiques havia catalogat 275 documents entre cedularis, pragmàtiques, reials ordres, etc. del segle XVIII que tractaven de temes tan diversos com l'expulsió dels jesuïtes, el dejuni durant la Quaresma dels militars o la prohibició de representar comèdies en pobles i ciutats. No he hagut d'introduir matèries ni he hagut de verificar les autoritats. Els meus registres han entrat a formar part d'una de les diverses bases de dades amb les quals treballen els bibliotecaris; els registres més importants els estan bolcant al futur catàleg en línia i n'estan fent una catalogació més acurada.

El darrer dia de pràctiques va ser el moment de fer balanç amb en John O'Neill, el meu responsable, i de veure tres de les peces més importants de la biblioteca.
  • La Bíblia Valenciana, impresa entre 1477 i 1478. És la primera bíblia publicada en català i la tercera en el món traduïda a una llengua moderna, després de l'alemany i l'italià. Des de 1482 va ser perseguida per la Santa Inquisició, es van cremar tots els exemplars i es va empresonar Daniel Vives, corrector de la traducció al català feta pel noble Berenguer Vives. Durant molt de temps, però, s'ha atribuït la traducció a Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer. Fos qui fos l'autor, la persecució de la Santa Inquisició va ser tan forta que es va arribar a dubtar de l'existència d'aquesta obra, si no fos perquè apareixia citada en altres obres. Finalment, el 1908 i enmig de les pàgines de la Crònica de Civera van trobar l'únic full que es conserva de la Bíblia Valenciana, amb la bona sort que es tractava del colofó i, per tant, es va poder identificar i datar l'obra amb molta més facilitat. De tots els bibliòfils que van oferir diners, Mr. Huntington va ser qui va fer l'oferta més alta i el darrer full conservat de la Bíblia Valenciana va volar cap a Nova York, on encara hi és. Aquest full està assegurat en un milió de dòlars.
  • El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha, imprès a Madrid el 1605 per Juan de la Cuesta i venut a la llibreria de Francisco de Robles: primera edició i primer estat. A la HSA hi ha una de les col·leccions cervantines més riques i completes del món, amb desenes d'edicions diferents del Quijote (vegeu La colección cervantina de la Sociedad hispánica de América (The Hispanic Society of America) ediciones de Don Quijote, con introducción, descripción de nuevas ediciones, anotaciones y nuevas datos bibliográficos de Homero Serís, publicat el 1920). L'edició de 1605 de Juan de la Cuesta té dos estats diferents, ja que durant la impressió de l'obra (i sense aturar la tirada que s'estava fent) es van fer modificacions tipogràfiques i es van corregir errates. Els exemplars impresos anteriorment als canvis pertanyen al primer estat; els exemplars impresos posteriorment, al segon estat, però tots pertanyen a una mateixa edició ja que els canvis no són substancials. Un dels elements tipogràfics més destacats per saber si l'exemplar és del primer o del segon estat és si darrere del títol El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha hi ha una coma o un punt: la coma indica primera edició, primer estat; el punt, primera edició, segon estat.
  • Tirant lo Blanch, imprès a València el 1490: primera edició. En els documents impresos antics és freqüent trobar inicials en espera, espais reservats a l'inici del text o del capítol on es dibuixava a mà la primera lletra i es decorava, donant lloc a les inicials miniades o ornades. En l'exemplar de la HSA ens trobem una inicial en espera a la dedicatòria que fa Joanot Martorell a Ferran de Portugal, amb la curiositat que un dels posseïdors del llibre, amb un gust dubtós, va decidir omplir l'espai de la inicial en espera i va dibuixar-hi una M i un amoret. No satisfet amb això, va pintar el seu escut d'armes al peu del mateix full.
Porta de seguretat, HSA
Algunes de les obres que es troben a la biblioteca de la HSA són exemplars únics, rars, curiosos i molt valuosos. La HSA rep moltes sol·licituds de cessió de llibres per a exposicions arreu del món. Les sol·licituds s'avaluen una per una i es té en compte qui sol·licita i quina obra demana. Quan un o diversos llibres són cedits per a alguna exposició, un responsable de la biblioteca sempre viatja amb els documents i no torna a Nova York fins que no han estat col·locats en el seu lloc a l'exposició i l'expositor, que ha de complir determinades condicions ambientals i de seguretat, ha estat segellat. Quan l'exposició s'acaba, el responsable torna a viatjar al lloc on es fa l'exposició, recull els documents i els retorna a la biblioteca. El valor de la Bíblia Valenciana és tal que, en una ocasió que es va cedir per fer una exposició a València, el full va volar en primera classe amb el responsable de la biblioteca. També es poden enviar mitjançant avions de transport però en cap cas viatgen a les bodegues dels avions de passatgers, a causa del risc que es puguin perdre.

La valoració de la meva estada a la HSA és positiva. He pogut adquirir experiència en el camp bibliotecari en el qual m'estic especialitzant, he millorat el vocabulari tècnic en anglès sobre llibre antic i he estat en una biblioteca reconeguda i valorada dins l'àmbit del patrimoni bibliogràfic. Tant el responsable, John O'Neill, com una de les bibliotecàries, Vanesa, han estat molt amables i han resolt tots els dubtes que m'anaven sorgint (una bona pila) amb paciència i un somriure. I de record, m'han regalat dues edicions facsímils: una del Quijote de 1605 i una del Tirant lo Blanch de 1490 molt boniques i molt ben editades i que han esdevingut les joies de la meva biblioteca! Si algú es planteja demanar fer pràctiques a la HSA en els propers anys, tres recomanacions: que li agradi catalogar, que tingui interès en llibre antic o en història, i que es porti una bona jaqueta (fa un fred que pela, a la biblioteca).

Manhattan des de Governor Island
Pel que fa a Nova York, poca cosa a dir (perquè ja se n'han dit moltes coses). M'ha semblat una ciutat curiosa, estressant i plena d'olors, sorolls i gent amunt i avall. No era una ciutat a la qual m'hagués plantejat mai anar però l'experiència ha estat bona, sobretot per trencar o per reforçar prejudicis i estereotips que tinc de la societat nord-americana i per veure in situ els escenaris de les pel·lícules dels herois de la Marvel. Els parcs i els jardins són espectaculars i les vistes del lower Manhattan des de Brooklyn Heights, Governor Island o des del ferry gratuït que va fins a Staten Island són impressionants: Manhattan és bonic de veure des de fora; des de dins, pel meu gust, és insuportable. Les hamburgueses amb llimonada casolana, delicioses!


Per acabar, dues perles bibliotecàries que penso que no s'han de deixar de visitar:
  • The Morgan Library and Museum: va ser fundada el 1906 per John Pierpont Morgan (1837-1913), empresari, banquer, col·leccionista d'art i bibliòfil per tal d'allotjar la seva col·lecció privada. Des de 1924 és una institució pública que actua com a museu i biblioteca de recerca. Els divendres a la tarda, de 19 a 21 h, l'accés és gratuït. A més de ser un edifici deliciosament decorat, s'exposen obres fantàstiques: una Bíblia de Gutenberg, manuscrits de Walter Scott i Balzac, enquadernacions fantàstiques, dibuixos de Miquel Àngel, Rembrandt o Dürer, etc. El complex està format per quatre edificis annexos que s'han anat construint segons les necessitats: actualment hi ha la biblioteca original (amb la càmera forta original on es guardaven els llibres de més valor), diverses sales d'exposicions, la botigueta i un petit cafè on s'hi fan concerts de música clàssica. 
  • The Library of Congress, a Washington: si es disposa d'una mica de temps, es pot fer una escapada de 24 hores a Washington per visitar la Meca dels bibliotecaris: la Library of Congress. Hi ha diverses companyies de busos que fan el viatge NovaYork-Washington en unes 5 hores (la més econòmica és MegaBus), així com connexió ferroviària. Per estar-s'hi una nit, hi ha moltes opcions a diferents preus: jo vaig triar usar Couch Surfing, la comunitat de sofàs gratuïts més gran del món (tot i que el meu sofà va acabar sent un llit de matrimoni en un edifici super pijo amb dues piscines, sofàs i barbacoes al terrat i una petita festeta amb els surferus de Washington que va acabar, com no, a la piscina). Washington està bé i és completament diferent de Nova York, però visitar els principals monuments no ens ocupa més d'un o dos dies (si s'exclouen els múltiples i gegantins museus que hi ha al llarg de The Mall): hi ha la Casa Blanca, el U.S. Capitol, l'obelisc dedicat a Washington i tot d'edificis que ens sonen per ser repetidament destruïts en les pel·lícules de marcianus. Pel que fa a la Library of Congress hi ha diverses visites guiades durant el dia (convé mirar el calendari perquè poden variar) que duren entre mitja hora i una hora, depenent del nombre de grups que hi hagi; el dia que jo vaig anar-hi, érem 3 grups d'unes 30 persones cadascun fent la visita a la vegada. La visita se centra més en els elements decoratius i arquitectònics de la biblioteca (com ara que va ser el primer edifici en tenir electricitat) que no pas en els aspectes biblioteconòmics, però és igualment interessant ja que està bellament decorada. L'accés a la sala de lectura està prohibit pels qui no van a fer recerca i no s'hi poden fer fotos però es pot veure des d'un balconet del segon pis insonoritzat, per no molestar. Tant en les visites guiades de la LOC com de la NYPL, les guies van fer molt d'èmfasi en la relació entre els valors fundacionals de la nació nord-americana (democràcia, llibertat, igualtat, etc.) i els valors que ha de tenir i potenciar una biblioteca i la seva missió principal de garantir l'accés universal a la informació. No es pot marxar de la Library of Congress sense passar per la botiga i comprar-hi algun record: postals, llibres, samarretes, mocadors, ossets de pelfa, punts de llibre, etc. Jo vaig triar una bonica tassa i ara, cada dia quan esmorzo, em sento una mica més bibliotecària =D 
Que acabeu de passar un molt bon estiu. Salut i alegria!

PD. Us deixo l'enllaç a l'àlbum de fotos que vaig fent, per si voleu fer-hi una ullada.

dijous, 9 d’agost del 2012

Recursos per buscar feina a l'estranger


A continuació, us presentem diversos recursos per buscar ofertes de feina fora del país. Es tracta de diverses llistes de distribució i fòrums on podreu informar-vos de les vacants internacionals  en el nostre àmbit professional:

- International Federation of Library Association (IFLA): us recomanem la seva llista de distribució d'obertes de treball d'àmbits internacional.
- European Association for Health Information and Libraries (EAHIL): es tracta d'una llista de distribució especialitzada en l'àmbit de la salut. Els membres de l'associació poden subscriure's a les llistes de distribució.
- European Association of Aquatic Sciences Libraries and Information Centres (EURASLIC): el registre al fòrum és lliure i s'hi publiquen ofertes de feina.
- Serveis Europeus de Treball (EURES): es tracta d'una xarxa de cooperació dedicada a la promoure la circulació de treballadors a l'Espai Econòmic Europeu. Aquí en trobareu el cercador d'ofertes de feina.

Si no el teniu fet, us recomanem que us feu el CV en versió Europass. En trobareu més informació a l’entrada L’Europass, el CV europeu.

Durant aquest mes, trobareu al blog dues entrades més d’ampliació en aquest sentit: una que contindrà recursos per trobar feina a països de parla anglesa i una altra per fer-ho a països francòfons.

dimecres, 1 d’agost del 2012

Pràctiques remunerades al Comitè de les Regions de la Unió Europea



El Comitè de les Regions de la Unió Europea ofereix diverses estades de pràctiques remunerades als seus departaments. El proper període de pràctiques serà del 16 de febrer al 15 de juliol de l’any vinent.

Les tasques que hi duran a terme els becaris dependran de la unitat a la qual els adjudicataris siguin assignats. N’hi ha de més orientades a la política i d’altres de caire més administratiu. En tot cas, el període de pràctiques ofereix l’adquisició d’experiència pràctica i coneixements de la feina diària als departaments del Comitè, en un ambient multicultural i multilingüístic, i l’oportunitat de posar en pràctica els coneixements adquirits durant els estudis, en les àrees de competència de cada estudiant.

Els requisits bàsics són:
- Haver completat almenys el primer cicle d’estudis universitaris o haver obtingut un grau o llicenciatura en el moment de tancament del període d’admissió de sol·licituds.
- Tenir un bon nivell d’una de les llengües oficials de la Unió Europea i, a més, un coneixement satisfactori d’una de les llengües de treball de la Unió (francès o anglès).

En trobareu tota la informació sobre la dotació econòmica, el procés de selecció de candidats, la documentació a aportar i la resta de detalls en aquesta web del Comitè de les Regions.

El període de presentació de sol·licituds acaba el 30 de setembre.