Experiència de pràctiques a l'Institut Cervantes de Tolosa

Bonjour a tothom! Em dic Tina Levillain i aquest estiu vaig tenir l'oportunitat de realitzar unes pràctiques a l'Institut Cervantes de Tolosa, França. Com a estudiant de Gestió d'Informació i Documentació Digital, aquesta ha sigut una experiència que m’ha permès aprendre i aplicar el coneixement teòric, de les classes, a la realitat.

Destinació: Tolosa, "Ciutat Rosa"

Tolosa, també coneguda com la "Ciutat Rosa" per les seves característiques rajoles, és una ciutat situada al sud-est de França amb uns 470.000 habitants. La ciutat es destaca per la seva rica oferta cultural, amb molts museus i centres culturals gratuïts o amb tarifes reduïdes per als estudiants. Els seus carrers estrets i l'ambient universitari, encara que a l’estiu molts marxen cap a casa seva, creen un lloc encantador per viure i treballar.

Per trobar acomodament vaig usar la pàgina "La Carte des Colocs" (https://www.lacartedescolocs.fr/). Aquesta plataforma em va permetre trobar un lloc còmode i assequible per allotjar-me durant la meva estada a Tolosa, la qual cosa va fer que l'experiència fos encara més agradable.

Les meves tasques a la biblioteca

L'Institut Cervantes de Tolosa, creat el 1991, és una institució cultural pública que promou l'ensenyament de la llengua espanyola i la difusió de la cultura d'Espanya i Hispanoamèrica. La seva biblioteca, anomenada Biblioteca Manuel Azaña, té una col·lecció especialitzada en l'exili i la immigració espanyola, així com materials per a l'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangera. 

Les meves pràctiques van ser una experiència enriquidora i diversa. Les meves responsabilitats van incloure la catalogació de materials utilitzant el programa Absysnet. Vaig estar catalogant llibres sobre l’exili que havien rebut d’una donació.

A més de la catalogació, vaig dur a terme altres tasques com l’atenció als usuaris, que es basava bàsicament a fer préstecs i devolucions, ordenament de llibres i preparació d'etiquetes amb els números de la Classificació Decimal Universal (CDU). També vaig gestionar els carnets de la biblioteca per als usuaris i vaig comptabilitzar els rebuts.

No cal preocupar-se pel coneixement del francès: certament, et dona un avantatge quan tractes amb els usuaris, però per la resta de tasques no ho requereix.

Aprendre i créixer

Aquesta experiència a l'Institut Cervantes de Tolosa em va donar l'oportunitat de veure de primera mà com funciona una biblioteca en un entorn real. Vaig poder interactuar amb usuaris, aplicar els coneixements adquirits a la universitat i créixer com a professional. Tot això va ser enriquit per les postes de sol al riu Garona, les magnífiques places i monuments de Tolosa i les tranquil·les passejades pels seus carrers.

Si teniu l'oportunitat de fer una experiència com aquesta, us animo a no dubtar-ho. Com dic sempre, les oportunitats d'aprenentatge i creixement valen molt la pena.

A continuació, comparteixo algunes fotos de la ciutat de Tolosa i de la Biblioteca Manuel Azaña. Si teniu alguna pregunta o voleu saber més sobre la meva experiència, no dubteu a deixar un comentari. Fins aviat!😄

Biblioteca Manuel Azaña

Jardin Japonais Pierre Baudis

La Garona

Pont-Neuf il·luminat a la nit

Experiència de pràctiques a l'estranger a l'Institut Cervantes de Tolosa

Bonjour!

Em dic Ariadna Muntada i aquest setembre començaré 4t de Gestió d’Informació i Documentació Digital.

El 28 de juny de 2022 vaig començar a fer pràctiques a l’estranger a la Biblioteca de l’Institut Cervantes de Tolosa de Llenguadoc (Toulouse), França, i m’hi vaig estar fins al 29 de juliol gràcies al conveni que aquesta institució té amb la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

És una experiència que recomano a tothom, perquè no només et fa aprendre, gaudir, experimentar... amb tot allò que estàs fent durant l’estada, i conèixer una mica més la professió fora de l’àmbit “acadèmic”, sinó que també et dona l'oportunitat de conèixer una ciutat nova d’una cultura tan prestigiosa com la francesa, aprendre de professionals, compartir experiències o maneres de fer i, sobretot, créixer com a persona i professional de la Informació.

Quan va sortir la convocatòria vaig apuntar-me a les opcions que em cridaven més l’atenció, tant per la ubicació com pels fons bibliogràfics dels centres, i una d’elles era l’Institut Cervantes de Tolosa. Tolosa, també anomenada “Ciutat Rosa” per les seves rajoles característiques, és una ciutat amb uns 470.000 habitants, situada al sud-est de França. Té una gran oferta cultural i és una de les ciutats de França amb més pes de castellanoparlants. Un fet destacat és que la majoria de museus i centres culturals són gratis o ofereixen l’opció de tarifa reduïda per als estudiants. També cal remarcar l’oferta de menús econòmics en alguns restaurants, com per exemple Le Sherpa, on fan unes creps exquisides. És una ciutat amb una gran vitalitat universitària, on hi ha molts joves de procedències diverses i on l’ambient és molt agradable.

L’Institut Cervantes es va crear el 1991 i és una institució cultural pública que depèn del Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya. Les seves tasques primordials són la promoció i ensenyament de la llengua castellana i la difusió de la cultura d’Espanya i Hispanoamèrica. La Biblioteca de l’Institut Cervantes de Tolosa es va inaugurar el 3 de juny de 1996. Porta el nom de Manuel Azaña i és pública, d’accés lliure i gratuït. S’hi poden trobar documents i informació relacionada amb la llengua i cultura hispanes, així com materials per a la didàctica i ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera. Té un fons especialitzat en l’exili i la immigració espanyola i també sobre el president de la Segona República, Manuel Azaña, enterrat al cementiri de Montalban, localitat propera a Tolosa.

A la feina vaig dur a terme diverses tasques, tot i que la principal va ser catalogar amb el programa Absysnet un fons de l’exili espanyol on constaven diaris, revistes, cartells, llibres que la biblioteca havia obtingut a través de donació o compra, que dataven entre el 1940 i 1980. També vaig haver de catalogar pel·lícules, curtmetratges, CD o llibres, entre altres documents. A vegades, la fitxa estava creada i només havia d’introduir el recurs amb els diferents camps (on es troba, quina signatura té, passar-hi el codi de barres, identificar quin tipus de recurs és o de quina manera s’ha adquirit a la biblioteca), donar d’alta les matèries, els noms personals o geogràfics i modificar allò que em semblava oportú. La majoria dels cops havia de fer jo la fitxa perquè eren recursos que només es tenien a la biblioteca de l’Institut Cervantes de Tolosa i, per tant, cap institució s’havia vist amb la necessitat de crear-la. Cal dir que els coneixements que em van ensenyar a l’assignatura Catalogació em van ser molt útils, perquè encara que a la Universitat utilitzéssim el programa Koha i a la biblioteca s’utilitzés l’Absysnet, les normes que s’havien de consultar eren les RDA seguint el MARC21 per a dades bibliogràfiques, el mateix que havíem practicat a la Universitat. També vaig esporgar diverses col·leccions de revistes perquè tenien un ús molt baix o inexistent i, per tant, es donaven o s’enviaven a altres centres on les poguessin aprofitar. A part de dur a terme aquestes tasques, més tècniques, també feia préstecs i devolucions, ordenava llibres i preparava les etiquetes amb els números corresponents de la Classificació Decimal Universal (CDU) per posteriorment poder-los classificar. A més, feia i renovava el carnet de la biblioteca als usuaris que ho demanaven, comptava els rebuts que s’havien fet i omplia els camps en un Excel, buscava els llibres al catàleg... També vaig preparar les novetats pel setembre del 2022 en un Word on ja hi havia la plantilla definida i havia d’incorporar-hi les dades noves. Posteriorment, vaig haver de fer el mateix a la pàgina web de la biblioteca.

Valoro l’experiència molt positivament, ja que m’ha permès veure i viure de primera mà el dia a dia professional d’un bibliotecari. Tot això, a més, acompanyat de les meravelloses postes de sol al riu Garona, els bonics edificis de la plaça del Capitoli, l’espectacular basílica de Sant Serni, el magnífic Convent dels Jacobins i les tranquil·les passejades pels carrers de la ciutat.

No vull acabar aquesta publicació sense mencionar el molt bon tracte i l’acompanyament que he rebut per part del responsable de la biblioteca, el Sr. Javier Campillo.

A continuació adjunto diverses fotos de la ciutat i de la biblioteca de Tolosa:

                                        

                                                           Il·lustració 1: El pont Neuf 

                                                       Il·lustració 2: Carrers de la ciutat 

                                                 Il·lustració 3: Posta de sol al riu Garona

                                                   Il·lustració 4: El Capitoli de Tolosa

                                           Il·lustració 5: El claustre del Convent dels Jacobins

                                      Il·lustració 6: Imatge del sostre de la sala dels Il·lustres del Capitoli

                                    Il·lustració 7: Biblioteca de l'Institut Cervantes de Tolosa (imatge extreta de la seva pàgina web)

Pràctiques d'estiu a la biblioteca del Cervantes de Toulouse

Salut à tous! Sóc una de les alumnes que ha realitzat les pràctiques d’estiu a la biblioteca dels Instituto Cervantes deToulouse. A continuació us comento una mica com ha estat la meva experiència.

Instituto Cervantes

Com suposo ja sabeu, l'Instituto Cervantes és un centre que es dedica al foment i difusió de la cultura espanyola i hispanoamericana a ciutats de països de tot el món. Més concretament, la seva activitat es centra en el desenvolupament d’activitats culturals de tota mena, com projeccions de cinema, cursos per a infants, cursos d’espanyol, etc. La seu situada a Toulouse té una rellevància important pel fet de ser una ciutat que, al seu torn i amb motiu de la Guerra Civil espanyola, va rebre molts exiliats. És per això i per la seva proximitat amb Espanya que el centre té una forta demanda de totes les seves activitats, sobretot les que tenen a veure amb l’aprenentatge de la llengua espanyola.

La seva biblioteca

La biblioteca té col·leccions realment interessants i possiblement genuïnes sobre la Guerra Civil espanyola, l’exili i la immigració, el republicanisme, etc. Els usuaris habituals, molts d’ells descendents d’espanyols, tenen una especial sensibilitat cap a aquests fons.

Si hi aneu el mes de juliol treballareu força, donat que a la biblioteca es fan els cursos intensius d’espanyol. A més, us encarregareu de la majoria de les tasques que es fan a la biblioteca. Concretament, jo he portat a terme les següents:

- Atenció a l’usuari: préstecs/devolucions, gestió d’altes, suport bibliogràfic

- Catalogació en MARC21 amb el SGB Absysnet

- Gestió de donacions

- Esporgada de VHS

   

Foto de la biblioteca i de l'entrada a l'Instituto Cervantes

La vida a Toulouse i la meva experiència

Toulouse em va agradar molt, és una ciutat força agradable per a viure-hi. La ciutat té com a particularitat el color salmó de les seves façanes i els seus edificis, que no són gaire alts, característica que la fa molt acollidora. Toulouse té infinitat de llocs emblemàtics i monuments, entre tots ells destaco el Pont-Neuf creat al segle XVI i que uneix les dues parts de la ciutat separades pel riu Garonne. També destaco monuments religiosos com la basílica de Saint-Sernin i edificis com el Capitole creat al segle XII i que actualment és la seu de l’Ajuntament. Us recomano especialment el recorregut de l’exili espanyol, en el qual podreu visitar llocs emblemàtics d’aquest període històric, com la seu del Partit Socialista situat al carrer Taur, o la seu de l’Ateneu, situada al carrer Étoile. Una altra forma ideal de visitar la ciutat és fent les excursions que organitza l’Alliance Française, que són moltes d’elles gratuïtes.

Altres activitats que us recomano són els festivals a l’aire lliure que es fan al mes de juliol, concretament el festival Toulouse Été o els concerts que es fan amb motiu de la commemoració del 14 de Juliol. També és imprescindible que feu les rutes en bici, sobretot pel canal de Midi. Quant als museus, jo he anat al contemporani, que com tots els museus, és gratuït el primer diumenge del mes i el Museu de la Resistència i la Deportació que és gratuït sempre.

Si voleu aprofitar per practicar el francès, podeu anar a l’Alliance, que fan tallers d’escriptura, d’expressió oral, etc., a preus assequibles. A més a més podeu fer intercanvis amb els alumnes que estudien l'espanyol a l'Instituto Cervantes.

Musée des Abbatoirs

Foto de la Garonne des del pont Saint-Pierre

Preus i estança

Quant al tema de l’allotjament, jo vaig trobar un estudi a través del portal web Airbnb.es a un preu assequible al centre de Toulouse, al barri de Saint-Cyprien, un barri encantador. Les residències d’estudiants són una altra alternativa, encara que són més cares que l’opció que us he comentat.

Fer la compra resulta una mica més car que a Barcelona, encara que a molts dels productes no he notat gairebé la diferència. En el que si que es nota el preu és si vols anar a prendre alguna cosa, encara que si busques bé i coneixes algú pots trobar llocs assequibles.

Una de les coses que més m’ha agradat és el fet de poder fer servir sempre la bici. A Toulouse molta gent la utilitza, la ciutat és força accessible, el que facilita anar sempre a peu o en bici. Jo només he agafat dues vegades el metro, una per anar a casa el primer dia i una altra de tornada a l’estació!

Foto principi canal Midi

Pràctiques a la biblioteca del Cervantes de Toulouse

Hola a tothom!

Em dic Carme Taltavull i estic fent les pràctiques a la biblioteca de l'Instituto Cervantes de Toulouse. La biblioteca és petita i té un fons abundant i molt interessant, estaria bé que es pogués ampliar l'espai de la biblioteca, però com que això és més car que l'esporga, estem el Javier (el director de la biblioteca, una persona molt amable) i jo fent una mica de lloc entre les prestatgeries. Aquests dies però he estat treballant amb guions cinematogràfics. La biblioteca té un fons molt maco de cinema. La meva feina és crear un nou topogràfic per poder diferenciar els guions de la resta del fons de cinema i poder col·locar-los junts.

Respecte a la ciutat, aquesta té molta vida cultural i de festa. El dia 14 de juliol va ser el dia nacional de França, tot un espectacle de focs artificials i música. Per l'estiu, organitzen molts festivals, un dels més coneguts és Toulouse d'été amb concerts gratuïts al carrer com també a la catedral, monestirs... La vida aquí és cara i, sobretot al centre, però una vegada coneixes la ciutat, es poden trobar llocs més assequibles, especialment, en els barris d'estudiants (cal destacar que la majoria de llocs fan descompte per a estudiants!).

M'estic allotjant al pis d'una professora del Cervantes i estic molt a gust. La vaig conèixer els primers dies d'arribar i em va ajudar molt a acostumar-me a la ciutat!

És la primera vegada que estic realitzant pràctiques a l'estranger i us animo a tots a realitzar estades de pràctiques a fora perquè és una experiència molt enriquidora i que s'ha d'aprofitar!

Records i Vive Le Tour!

Carme.

Pràctiques d'estiu a Toulouse

Hola a tothom!

Sóc l'Aina Homs i estic realitzant pràctiques d'estiu a la biblioteca de l'Instituto Cervantes de Toulouse.
Es tracta d'una biblioteca petita centrada en àmbit espanyol, on destaca especialment el fons d'enregistraments de vídeo i fons sobre cinema, i també les dues especialitzacions concretes sobre l'exili (diuen que la ciutat és la capital de l'exili republicà) i primeres edicions de Manuel Azaña (va morir prop d'aquí, a Montauban).

L'estada se m'està fent molt curta però estic aprenent moltíssim. En Javier, el director de la biblioteca, m'està ensenyant tot el que pot i es pot dir que ja he fet més o menys de tot: préstecs i devolucions, manteniment d'usuaris, catalogació amb IberMARC, col·laboració en esporgada i adquisicions, bibliografia...
La resta de personal que he pogut conèixer és molt agradable i en aquest sentit et sents molt ben acollit. Fins i tot un professor m'ha proposat de fer intercanvi lingüístic amb alguns dels seus alumnes (tot i que per qüestió d'horaris, vacances, etc. no ha estat possible).

Pel que fa a l'estada en general, estic vivint en un mig-soterrani molt acollidor que m'ha deixat un dels professors del centre, i que està situat a 1 minut de la plaça del Capitole (centre neuràlgic) i això em permet anar a peu a tot arreu.
La ciutat és fantàstica. Tot i que té més d'1 milió d'habitants no n'ets conscient, no hi ha aglomeracions, els edificis no són gaire alts, i a certes hores fins i tot hi ha silenci!
A més, s'ha conservat bastant la part històrica i hi ha moltes coses a visitar. A part d'això, aquest mes s'organitzen moltes activitats com ara festivals de música, cinema, teatre o dansa, però també la festa nacional (amb cercaviles nocturnes, castells de focs...), o una de les etapes del Tour de France, que aquí és tot un esdeveniment.

Vaig marxar amb una mica de por pel tema de la llengua, ja que el meu francès era bastant bàsic, però aquí parlen bastant obert i pausat, s'entén bastant bé i no estic tenint cap problema.

Per acabar, per qui estigui dubtant si marxar o no, us ho recomano. Al principi potser la novetat espanta una mica però de seguida t'hi adaptes, i al cap i a la fi, només és un mes. A part puc dir que n'he après molt de l'experiència, tant a nivell personal com professional.

Fins molt aviat!

Avui parlem amb... Núria Jornet i Àngel Borrego

Els lectors habituals de Mòbils BiD coneixen prou bé aquesta secció d'entrevistes. «Avui parlem amb...» dedica les seves ratlles a recollir les impressions d’exalumnes de la Facultat que han sobresortit en la mobilitat internacional. Ens expliquen les seves vivències personals i les seves consideracions sobre el fet de viatjar i d’estar-se en un país que, al principi, resulta estrany, però que al final acaba formant part d'un mateix.

L’entrevista d’avui té unes característiques prou particulars. Tenim el gust de conversar una estona amb dos joves professors de la Facultat que coincideixen en el fet que cadascun d’ells va gaudir, quan eren estudiants, d’una beca Erasmus. Volem compartir amb ells alguns dels seus records, i saber si aquesta experiència va marcar en algun sentit les seves vides.


La Núria Jornet és actualment secretària de la Facultat. Nascuda a Vilanova i la Geltrú el 1968, és llicenciada en Història Medieval i fa poc temps ha completat el seu doctorat. No és així?
Sí, el 2005 vaig presentar a la Facultat d’Història una tesi sobre l’origen i el primer segle del monestir de Sant Antoni de Barcelona (les primeres clarisses catalanes) i sobre la configuració del seu arxiu.

Està clar que la teva vocació són els arxius històrics. D'aquí que la teva dedicació docent al centre giri al voltant de l’arxivística. Actualment has de compaginar les classes amb el càrrec de secretària de la Facultat. Com ho portes?
Bé. Després d’una certa «esquizofrènia» entre la història i els arxius, ara amb la tesi he pogut vincular bé aquestes dues facetes meves. D’altra banda, i pel que fa a la meva feina com a secretària docent, la veritat és que la gestió és laboriosa, requereix temps i és complicat combinar-ho amb docència i recerca.

L’Ángel Borrego ocupa també un càrrec important en l’equip directiu de la Facultat. És un dels dos vicedegans. Quines feines portes més directament?
Bàsicament m’encarrego de la coordinació dels estudis de postgrau que inclouen el màster en Gestió de Continguts Digitals i el doctorat.

L'Ángel no és nascut a Catalunya. Ha fet els estudis a la Universitat de Salamanca, on també presentà la seva tesi doctoral, fa pocs anys. A què es dedica aquesta recerca?

Vaig néixer a Vitòria, el 1973, però des de ben petit vaig anar a viure a Miranda de Ebro. Als 18 anys vaig marxar a Salamanca per estudiar la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura en Documentació. Quan vaig acabar la llicenciatura vaig gaudir d’una beca predoctoral del Ministeri d'Educació i Ciència per fer la tesi doctoral, que era dedicada a l’ús de mètodes qualitatius d’investigació en Biblioteconomia i Documentació. Vaig presentar la tesi l’octubre del 2001.

Núria / Ángel, quina és la vostra història en relació amb el Programa Erasmus?
Núria: Jo vaig marxar l’any 1991. La meva facultat, la d’Història, aleshores solament tenia conveni (almenys al Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica) amb les universitats de Tolosa de Llenguadoc i Ais de Provença. La idea era anar-hi després de la llicenciatura per fer-hi la «maîtrise» (equivalent a la tesina), que havies de presentar i defensar allà després de l’any.

Per què vaig anar-hi? Doncs la veritat és que m’ho havia passat molt bé (de debò) a cinquè de carrera (érem un grup petit, fèiem seminaris, llegíem i ens passàvem les ressenyes, bona relació amb professors...) i volia seguir vinculada a la universitat i, sobretot, iniciar-me en la recerca. Aleshores ja m’interessava la història de les dones i volia començar a investigar. A part, a la universitat francesa on anava havia de treballar amb Pierre Bonnassie (un «gran» de la historiografia medieval) i ell em dirigiria el treball. I això era una «passada»... Una anècdota: vaig estar convivint amb una altra Núria, també Erasmus (que curiosament ara també és arxivera), i sempre recordem el dia que ens havíem d’entrevistar per primera vegada i conèixer Bonnassie. Estàvem molt nervioses, ens vam posar «guapes», fumàvem les dues, i ens vam posar colònia per fer olor... Entrem al despatx del Bonnassie, i... quin personatge!! Escabellat, fumant amb el cigarret i la cendra que li queia... «imatge savi». Encara ara la Núria i jo quan ens trobem ho recordem.



Vaig tenir sort (perquè hi havia més candidats) i el setembre de 1991 marxava a la universitat de Toulouse-Le Mirail.

La idea del curs era doncs treballar per fer la tesina, dirigida per Pierre Bonnassie, i assistir només a tres seminaris DEA (una mena de doctorat d'allà). La resta la gestionaves tu... Això per a mi també va ser un repte i una experiència: mirar quines classes/assignatures m’interessaven i assistir-hi com a oient, buscar altres activitats a la ciutat (cursets, conferències, cursos de francès...). Recordo un curs de pronunciació divertidíssim on fèiem servir un mirall per posar bé els llavis. Una altra anècdota: com que la Núria i jo fumàvem (i força) fèiem mil aventures per trobar un bar o estanc obert si un diumenge ens quedàvem sense Ducados ella i Gold Coast, jo.

Tota una gestió del temps (no podies estar tot el dia fent la tesina o, al contrari, no fent res, i anant cada nit a les «soirées» que s’organitzaven a les habitacions de la residència universitària on vivia, que n’hi havia força!!!). Gestió del temps i gestió del pressupost, un altre repte. Pocs diners i estalvi, comprar alguns productes (l’esmorzar, el cafè, el berenar...).

A Tolosa, d’altra banda, hi havia molts avantatges per als universitaris: una residència (que això sí, estava a la banlieue (als afores) i si no tenies cotxe i acabava l’horari de busos...) amb preus molt econòmics, descomptes als transports, museus, etc. A part, a la minsa-minsa partida d’Erasmus-beca, s’afegia una ajuda extra del Conseil Regional de Midi-Pyrénées (que em va salvar la vida econòmicament parlant).
Ángel: Jo vaig marxar d’Erasmus el curs 1993-1994 per cursar el tercer any de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació a la University of Northumbria, a Newcastle (Regne Unit). Quant als motius, suposo que tot plegat va ser una mica impulsiu. Vaig veure publicitat a la Facultat de l’oferta de places –no n’hi havia gaire: en aquella època a Salamanca només podies optar entre Newcastle i París–, i vaig triar Newcastle perquè sempre havia estudiat anglès.
Malgrat això la primera dificultat era, precisament, l’idioma. El meu nivell d’anglès no era gaire bo, i tenia por de no poder seguir el curs amb facilitat. Però de seguida em vaig anar acomodant. Els grups a classe eren petits i era fàcil consultar dubtes amb els companys o els professors. Vaig passar a Newcastle un curs sencer de manera que vaig tenir força temps per millorar amb l’idioma.
Acadèmicament, ho recordo tot com un canvi radical respecte al que havia vist a Salamanca: hi havia molt poques classes presencials –10 hores a la setmana per a un estudiant a temps complet– i el treball personal tenia molt de pes. Calia fer moltes presentacions públiques a l’aula –a falta de PowerPoint calia fer servir transparències per superar les dificultats amb l’anglès–, i hi havia assignatures sobre temes, com el màrqueting de biblioteques, que en aquell moment encara no estaven contemplats al meu pla d’estudis.

A nivell personal l’experiència també va resultar impactant. Vaig conèixer gent d’arreu del món, especialment d’Europa, però també d’Àfrica i d’Àsia –les universitats angleses atreuen molts estudiants de les seves antigues colònies i d'altres països de parla anglesa. Per exemple, jo compartia casa amb dos estudiants britànics, una noia alemanya, un noi de Hong Kong i un altre de Taiwan.
Gràcies a una associació d’estudiants que organitzava viatges i excursions a uns preus molt baixos vam viatjar força i, per exemple, vam poder passar un parell de caps de setmana a Edimburg i a Dublín.
L’experiència Erasmus em va agradar tant que, tan aviat com vaig tornar a Salamanca, vaig començar a buscar noves oportunitats per marxar a l’estranger. Vaig cursar el primer any de la llicenciatura i després vaig tornar a marxar, el curs 1995-1996, a la Université de Caen, a França. Allà no vaig anar amb el programa Erasmus, sinó dins d’un programa d’intercanvi entre la Universidad de Salamanca i aquesta universitat. Les condicions eren força millors que amb l’Erasmus i no només em pagaven l’allotjament sinó també una quantitat mensual força acceptable. A Caen no vaig fer estudis de Biblioteconomia i Documentació, sinó un programa per a estudiants estrangers que incloïa cursos de francès i de docència de llengües. L’experiència va tornar a ser molt gratificant i va tenir molta incidència sobre tot allò que he fet després, ja que allà vaig conèixer la Betlem que és qui em va convèncer per canviar la «meseta castellana» per Catalunya.

Després dels anys que han passat i des del vostre punt de vista, creieu que el Programa Erasmus ha anat evolucionant amb el temps?
Núria: No ho sé, suposo que sí, almenys sé que a Història Medieval hi ha molts més centres on poder anar.
Ángel: La veritat és que no conec amb detall com funciona el programa en l’actualitat. Sí que crec que la durada de les estades s’ha reduït i la majoria d’alumnes marxen només per un semestre, mentre que abans era més habitual marxar un curs sencer. Pel que fa a la quantia de les beques no sembla que hagi millorat gaire, malgrat que sí que hi ha ajuts de la Generalitat per complementar-la.

A partir de la vostra experiència personal, podeu afirmar que el Programa Erasmus ha resultat important per a les vostres vides?
Núria: Sí, rotundament. Del punt de vista professional/acadèmic va suposar treballar amb en Bonnassie (un mestre, molt amable, em va deixar (!) totes les fitxes dels documents que ell havia fet quan preparava el seu llibre sobre Catalunya a l’any Mil...) i també a fer-ho amb la Blanca Garí (com a codirectora a Barcelona, i amb ella he fet ara la tesi). En l'àmbit personal coneixes molta gent (potser el «problema» en el meu cas era que Faûcher, la residència, era únicament per a espanyols, àrabs i gent dels «territoris d’ultramar», vaja, «lo mejor» (els francesos, realment són molt classistes: els «anglosaxons» estaven en una residència cèntrica) i jo vaig estar bona part del temps rodejada d’espanyols. Això sí, els seminaris DEA em van permetre conèixer gent del país i a la residència es feien amistats al moment (recordo que als 15 dies la Núria i jo anàvem al bateig d’un nebot d’un noi de la Martinica!!). I en un pla molt més personal, a Tolosa vaig conèixer el que seria i és marit i pare de la meva filla, que també corria per allà amb un Erasmus (primer a la Bretanya i després a Tolosa). Està clar que si no ens haguéssim trobat allà, era realment difícil a Catalunya coincidir un «telecos» gironí i una «historiadora» vilanovina. Tens records molt macos. Per exemple, el dia que el Barça va guanyar la primera Copa d’Europa vam sortir la Núria, jo i un andorrà a celebrar-ho per la ciutat.
Ángel: El Programa Erasmus ha estat molt important per a mi. Les dues estades a l’estranger em van servir per aprendre dos idiomes que em van resultar molt útils quan vaig acabar la carrera i vaig haver de buscar feina. En el pla més personal, els coneixements de llengües et permeten conèixer gent d’arreu i entrar en contacte amb altres cultures. I això és molt útil per aprendre a relativitzar les coses. Estem acostumats a fer les coses d’una determinada manera fins que anem a un altre lloc i veiem que hi ha altres possibilitats per fer igual o millor el que nosaltres pensàvem que era inamovible. És cert que aquest és un aprenentatge que fas viatjant, sigui amb una beca Erasmus o fent turisme a l’estiu, però l’avantatge de l’Erasmus és que et permet integrar-te molt més en un altre país.

A la Facultat oferim actualment 14 places per marxar dins d’aquest programa. Però aquest curs marxaran només 9 estudiants. A què atribuïu aquesta manca d'èxit de l’Erasmus?
Núria: No ho sé, potser els pocs diners que es donen. I suposo que ara la mobilitat és molt més forta, amb més oportunitats per a la joventut.
Ángel: Imagino que hi ha una barreja de factors. Des de casos de dificultats econòmiques fins al fet que marxar a l’estranger durant uns mesos provoca un cert neguit i una certa por a ficar-se en una aventura que no saps si sortirà bé. També hi ha alumnes que tenen algun tipus de feina aquí i prefereixen mantenir aquesta vinculació laboral. En tot cas, jo recomanaria a tots aquells que puguin aprofitar aquesta experiència que no perdin l’ocasió; segur que no se’n penediran.

Si tornéssiu a néixer, tornaríeu a demanar una beca Erasmus? Per què?
Núria: Sí... està clar. I a sobre ho repetiria. Ara veig que potser tant a nivell professional com personal, no vaig saber aprofitar algunes coses. Però... érem tan joves!!!
Ángel: I tant que tornaria a marxar! A més, també hi ha beques Erasmus per al professorat, de manera que no perdo l’esperança de repetir l’experiència!

Doncs res més: moltíssimes gràcies per les vostres paraules.