Pràctiques d'estiu a l'Instituto Cervantes de Manila

FILIPINES

Vaig marxar cap allà amb el neguit d'anar a un lloc molt llunyà i culturalment molt diferent i la incertesa sobre què em trobaria quan arribés i he tornat cap aquí (a desgrat) totalment enamorada del país que m'ha fet de casa durant dos mesos. 

Pensant en aquest país, a tothom li venen al cap sol, platges i palmeres, però culturalment Filipines és la gran desconeguda. Jo el definiria com un lloc de contrastos. Al llarg de la seva història ha estat colonitzat diverses vegades i per tant ha rebut fortes imposicions culturals que l'han influenciada i que el converteixen a hores d'ara en una cultura molt diversa i plena de contrastos, a cavall entre la cultura autòctona, la hispànica, la nord-americana i l'asiàtica a parts iguals, tant pel que fa a llengua, art, menjar i altres aspectes de la seva cultura. També hi ha un fort contrast demogràfic: pots passar d'estar a Manila, la tercera àrea urbana més poblada del món, a illes completament desertes en escasses hores de viatge. I el que per mi ha sigut el més impactant, el contrast entre barris a Manila i com canvien els seus edificis, les seves carreteres i la seva gent segons el seu nivell de riquesa. El constant contrast meteorològic és un tema prou important al qual dedicaré un apartat concret. 

Tot i que me n'han passat de tots colors durant la meva estada a Filipines, he trobat la gent més acollidora que he conegut mai, he passat experiències inoblidables i no me'n puc estar de recomanar-vos al 100 % aquesta experiència. Si trieu aquesta destinació per a fer les vostres pràctiques, ha de ser, però, conscienciats que l'estil de vida és completament diferent del que estem acostumats a Europa, que no sempre és tot tan ràpid ni tan fàcil i que molts cops la vida es pot convertir en una aventura constant. Si es va amb el cap i el cor oberts per acceptar el xoc cultural, és un país que no decepciona. 

LES PRÀCTIQUES 

Vaig fer les pràctiques majoritàriament a Makati, el barri financer de Manila, on està situada la central de l'Instituto Cervantes en aquesta ciutat. Les tasques van ser bastant variades, ja que el cap de la biblioteca i tutor de pràctiques (Manuel Jesús Pérez Rodríguez, Manolo per als amics), va vetllar per fer-me sentir integrada a la biblioteca i no només delegar-me tasques a fer. Bàsicament em vaig dedicar a registrar i catalogar nous exemplars, selecció de novetats, portar xarxes socials, ja que les tasques d'atenció a l'usuari les acostuma a fer l'Edwin Almayda, l'auxiliar de biblioteca. 

La meva estada al centre va coincidir amb el procés d'obertura d'una nova seu de l'Instituto Cervantes a Intramuros, el centre històric de Manila, i per tant també hi vaig treballar alguns dies. Allà s'hi trobava gran part de la col·lecció, la qual havia estat recentment traslladada dels magatzems on es trobava. Allà la feina va consistir a fer esporga i ordenar els llibres adequadament per tal de preparar la biblioteca per a la seva obertura. També vaig poder presenciar una part del procés d'obertura d'una biblioteca, les gestions i complicacions que poden sorgir. 

A part d'oferir classes de llengua espanyola i de comptar amb una biblioteca de suport a l'aprenentatge d'aquesta llengua i a la promoció de les cultures hispàniques, l'Instituto Cervantes també organitza esdeveniments culturals, com per exemple un acte de portes obertes on van programar un passi d'un documental sobre les relacions de la cultura hispànica i filipina i una festa amb DJ's, paella i xurros. 

L'ambient amb tot l'equip no podria haver sigut millor. 

TRANSPORT 

El transport a Manila és un autèntic caos. La xarxa de transport públic és molt deficitària i per aquest motiu el trànsit és molt (MOOOLT) dens durant tot el dia, en especial a primera hora del matí i a mitja tarda, coincidint amb els horaris laborals. 

El tren i els autobusos només cobreixen els eixos de la perifèria, però no es ramifiquen per l'interior de la ciutat, per això crec que els millors mitjans de transport a Manila són: 

- JEEPNEYS si sou molt atrevits. Són unes furgonetes amb un recorregut fix (però sense parades concretes) que pots utilitzar per pocs cèntims. 

- TAXI acaba sent el mitjà més còmode i més ràpid. També és el més car, però no costa més de 5 € moure's per dins la ciutat. Allà s'utilitza l'aplicació GRAB que ha acabat sent imprescindible per a la meva vida a Manila. 

Tot i això recomano evitar desplaçar-se entre les 5 i les 7 de la tarda quan hi ha molt pocs taxis disponibles i pots passar hores atrapat a la carretera per fer escassos quilòmetres. Millor esperar que passi l'hora punta o anar a peu. 

EL CLIMA

Cal tenir en compte que durant els nostres mesos d'estiu a Filipines és la temporada de pluges, per tant és molt probable que durant la realització de les pràctiques faci núvol o plogui sovint. A més, és freqüent l'arribada de tifons. Aquest clima no m'ha suposat cap inconvenient, però sí que crec que cal estar-ne previngut abans de viatjar per evitar frustrar-se si el clima no és bo tota l'estona. 

Que no us espanti la paraula "tifó", sona a molt més greu del que realment és. Durant la meva estada al país hi van passar dos tifons i un supertifó i això no va modificar el meu estil de vida a Manila ni els meus plans mentre vaig estar viatjant. Només cal actuar amb dos dits de front. 

ALGUNS CONSELLS 

- Emporta't una capelina i un folre per la a motxilla i porta'ls sempre amb tu, la pluja no avisa i un paraigües no és de gaire utilitat sota un tifó. 

- Pren-te les coses amb calma. Trigaràs 3 h per fer el que es pot fer en 10 minuts i per fer el que es pot fer en 3 h poden trigar dies. "Island mood". 

- Busca l'allotjament de manera que puguis anar a peu al centre de pràctiques. La diferència de preus no és tanta i t'estalviaràs haver de matinar i moltes hores atrapat al trànsit. 

- Reserva't alguns dies per viatjar, Manila és encantadora i també ho són els seus voltants, però la resta del país és impressionant i no et perdonaràs no anar-hi. 

Us animo molt a triar aquest centre de pràctiques i us deixo el meu correu electrònic per si teniu algun dubte: sara.tafalla33@gmail.com

Pràctiques d'estiu 2018: Nafplio

Hola!

Soc l’Anna Angulo, estudiant de 3r curs d’Informació i Documentació, i aquest estiu durant gairebé dos mesos he realitzat unes pràctiques a Nafplio [en català, Nàuplia] (Grècia) a la biblioteca d’un centre cultural anomenat Fougaro (https://www.fougaro.gr/). L’espai havia sigut una antiga fàbrica de llaunes de tomàquet als anys trenta, però s’ha reconvertit en un centre cultural modern i creatiu. 

Primer de tot dir que aquest viatge el vaig compartir amb un company d’Infocom, l’Isart Homar, que també ha publicat la seva memòria i podreu veure el seu punt de vista.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Comentaris necessaris per arribar a Nafplio:

- Els vols solen sortir cars per l’època que és i per tant, recomano intentar mirar-los quan abans es pugui millor.

- La millor opció és un cop a l’aeroport d’Atenes agafar el metro amb la línia blava fins Eleonas on es pot agafar un autocar que fa poques parades i l’última és Nafplio. Nosaltres el primer dia vam agafar dos busos i va ser complicat per arribar, en canvi aquesta opció amb el metro la vam escollir per tornar i va ser molt més senzill.

- Nosaltres vam llogar un apartament a partir d’Airbnb a un preu raonable i estàvem a 10 min caminant de la feina i a uns 20 min de la platja i el centre de la ciutat.  

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El primer dia de feina va ser dedicat a veure el centre i a catalogar tots junts un llibre perquè preguntéssim qualsevol dubte. Així doncs, pel que fa a la meva tasca ha estat bàsicament catalogar llibres de la biblioteca de temàtica de cinema, fotografia i art. És una biblioteca força especialitzada en arts i humanitats i aquestes temàtiques que he comentat són les que hi calia una empenta en la catalogació. No va ser gens difícil adaptar-me a la manera com hi catalogaven, ja que ens van donar una guia força clara on s’especificava els camps que havíem d’omplir. Durant el tercer curs vaig realitzar l’assignatura Catalogació i indexació, on la normativa utilitzada era RDA i la classificació amb CDU. Tot i així, a la biblioteca s’utilitzava ISBD i Dewey. És cert que ens va xocar la visió que hi tenien sobre les temàtiques perquè no era tant com ho havíem après, però al ser una biblioteca de gestió privada, encara que estigui oberta a tot públic, doncs tenen la seva manera específica de catalogar. De tota manera l’única dificultat va ser que només disposaven d’una única Dewey que estava en grec però no va ser difícil trobar una traducció online.

Parlant de l’idioma, jo vaig fer el batxillerat humanístic on hi vaig cursar l’assignatura de grec. Per això, quan hi vaig arribar entenia l’alfabet i poquetes paraules més. A la feina en cap moment es va exigir que l’entenguéssim, però sí que havíem d’escriure el nom dels donadors dels llibres, ja que la majoria de llibres són donacions, i aquests noms eren en grec. Entendre’l era difícil fins i tot per a mi que coneixia l’alfabet perquè estava escrit a mà i sovint necessitava ajuda dels companys de feina per poder identificar la lletra. Fora de la feina, en general no es parla massa l’anglès, però considero que la majoria de gent que m’he trobat ha intentat fer un esforç per entendre i fer-se entendre. De manera que no ha sigut gens un problema.

Un aspecte que va ser una sorpresa en l’àmbit de la feina és que sabíem que una de les tasques que podríem haver de fer era ajudar a organitzar workshops (tallers). Bé doncs, resulta que el centre cultural té un casal d’estiu per a nens, i dos cops la setmana fèiem de monitors al casal en comptes de treballar a la biblioteca. El casal no tenia res a veure amb la biblioteca, només alguna vegada s’hi feia algun taller allà, i per això no ens ho esperàvem.

L’última cosa que comentaré sobre la feina és que l’ambient era força agradable. No obteníem diners però obteníem un sopar cada dia al restaurant del centre cultural on s’hi menjava molt bé. Personalment m’hauria agradat veure més la cap de la biblioteca perquè quan teníem dubtes havíem de preguntar als nostres companys de feina que eren dos, la Dimitra i el Iannis, que els dos havien estudiat Literatures de carrera i van aprendre la catalogació de part de la cap. Així, el contacte que teníem amb la cap era un document de Google Drive on hi escrivíem els codis dels llibres que catalogàvem i ella ens hi afegia correccions, no massa per aprendre, però sí per corregir. De tota manera, vam sortir a sopar i vam fer amistat amb els companys de feina que ens van recomanar llocs bonics de visitar i ens van explicar moltes coses. 

Sobre el tema turisme vam poder veure força coses a part de la ciutat de Nafplio, que és força bonica, com ara: Atenes, on vam ser dues vegades, Isthmos i el pas de Corint, Micenes, Neda waterfalls (una cascada en un paisatge impressionant en l’únic riu amb nom de dona de Grècia), l’illa d’Hidra, vam poder veure una obra a l’Epidaurus...

 

 

-->

Per últim, quant al transport per Nafplio i fora de la ciutat és tot busos i autocars, cal tenir en compte que quan es compra un bitllet d’anada i tornada que són bastant barats, la tornada no la tens assegurada si no confirmes l’hora en una estació i t’assignen seient. Això ens hauria agradat saber-ho abans. També, vam llogar un cotxe durant tres dies per poder arribar a alguns llocs esmentats i cal dir que la gasolina és força cara com ja van comentar companys que hi van anar fa uns anys i segueix sent-ho.

Així doncs ha estat una molt bona experiència recomanable i deixo el meu correu (anna.angulo02@gmail.com) per si algú vol escriure’m si està pensant a escollir Nafplio.

Anna

Pràctiques d'estiu a Nafplio 2018

Hola a tots!

Soc l’Isart Homar, estudiant de 3r curs d’INFOCOM. Aquest estiu he participat en el programa de pràctiques d’estiu a l’estranger de la Facultat, a Nàuplia (Grècia) durant dos mesos al centre cultural-artístic de Fougaro, anteriorment una fàbrica de conserves de tomàquet.

Aquest viatge l’he compartit amb una companya d’Informació i Documentació, l’Anna Angulo. 

Entrada de Fougaro

Preparació i arribada

Un cop confirmades les pràctiques, vam començar a buscar els vols i l’allotjament. Recomano buscar els vols com més aviat millor, ja que al ser ple estiu els vols a Atenes acostumen a ser cars. Respecte a l’allotjament, comentar que després d’estudiar diverses opcions vam llogar un apartament a través d’Airbnb per un preu raonable, per les ofertes d’allotjament que hi ha a la zona.

De cara l’assegurança del viatge necessària per a les pràctiques, va ser suficient amb l’assegurança gratuïta que ofereix el Carnet Jove i com a complement, la targeta sanitària europea.

Quan arribes a l’aeroport d’Atenes l’opció més econòmica fins a Nàuplia és l’autobús, que surt del centre d’Atenes, fins al centre de Nàuplia en unes tres hores.

Centre de pràctiques i tasques

Les pràctiques, com he comentat, les vaig realitzar a la Biblioteca de Fougaro les tardes, de 17 a 22 h de la nit, i la tasca principal era la catalogació de recursos en anglès i francès (majoritàriament), sobre arts, perquè es tracta d’una biblioteca especialitzada. El primer dia, la nostra cap ens va ensenyar com catalogaven en aquesta biblioteca, i a diferència de la realitzada a l’assignatura de Catalogació i indexació, on utilitzàvem la normativa de RDA i la classificació amb CDU, ells utilitzaven la normativa ISBD i Dewey. Tot i això no va resultar difícil, ja que ens van donar una guia amb els camps que s’havien d’omplir i la catalogació no era tan extensa com la que havíem vist a classe. Potser el més diferent va ser la forma com utilitzaven els encapçalaments de matèria, ja que el fet de ser una biblioteca privada feia que tinguessin la seva manera especifica.

Com a curiositat, un dels camps a omplir era el de la persona que havia donat el llibre. Això va servir per introduir-me en l’alfabet grec, ja que l’idioma que vam utilitzar a l’estada va ser l’anglès. Entendre’ls a vegades era difícil perquè eren noms escrits a mà, però teníem dos companys de feina que ens ajudaven en aquests camps.

Ens vam organitzar amb la cap mitjançant un Drive, on anotàvem els diferents recursos que anàvem catalogant, i un cop ella els corregia els preparàvem per estar disponibles en préstec, posàvem les etiquetes i els codis de barres. Aquesta és la part que menys havíem tractat a classe, juntament amb la circulació, a la qual ens van introduir. Potser vaig trobar a faltar poder preguntar més dubtes a la cap, ja que la majoria de tardes no la vam veure a la biblioteca, perquè estava amb els “workshops” (tallers) del matí.

Un aspecte inesperat va ser que una de les possibles tasques a fer, com s’exposava en l’oferta de pràctiques, consistia a ajudar a preparar tallers per a estudiants. Doncs finalment resulta que a Fougaro durant l’estiu s’hi organitza un casal infantil els matins, i dos dies a la setmana en comptes de treballar a la tarda a la biblioteca fèiem de monitors del casal. El casal no estava relacionat amb la feina a la biblioteca i gran part de les tasques consistien a controlar els nens, tot i això també vam poder organitzar algun taller temàtic amb ells i m’emporto un aprenentatge positiu.

L’ambient amb els companys, la Dimitra i el Iannis, i la feina va ser positiu. Tot i que es tracta de pràctiques no remunerades, cada nit ens donaven un sopar al restaurant de Fougaro on s’hi menjava molt bé. Vam fer amistat amb els companys que ens van recomanar diferents llocs per visitar.

Cala de Neraki (Nàuplia)

Turisme

A part de descobrir a fons la ciutat de Nàuplia, com el centre històric, el castell de Bourtzi o el castell de Palmidi, vam poder fer força turisme pel Peloponès i Atenes, on vam ser dues vegades. Destacaria entre d’altres l’illa d’Hidra, Micenes, les cascades de Neda i el teatre Epidaurus, on vam assistir a una representació d’Orestes.

Partenó d'Atenes (el dia dels incendis)

Transport

Nàuplia és una ciutat petita i es pot fer a peu. Per al transport fora de la ciutat s’ha de buscar bé la informació, ja que el transport públic sobretot són autobusos i autocars i cal estar ben assabentat dels horaris per no tenir sorpreses.

El transport privat també és una bona opció per fer turisme, però llogar un cotxe o moto és una mica car, i la gasolina és de les més cares d’Europa.

Ha estat una bona experiència i recomano molt realitzar pràctiques a l’estranger. Deixo el meu correu (isarthf@gmail.com) per si algú té algun dubte o vol tenir més informació.

Isart

-->