Erasmus a Brussel·les

Allo le monde!

Sóc la Judit Rodríguez i, fent cas de l’Amadeu, ara torno a escriure unes paraules per a Mòbils BiD; aquest cop, amb motiu de la meva estada Erasmus a Brussel·les, Bèlgica.

Tot i que encara no he acabat, us puc avançar des de ja que és una experiència única i que mereix molt la pena. Però bé, això ja ho haureu sentit moltes vegades de la mà d’altres companys Erasmus!

Conscient que potser els més interessats en aquest missatge sigueu els que voleu demanar una de les beques per al proper curs, o els que encara tingueu dubtes, intentaré fer-vos cinc cèntims del procés i de l’estada.

Per començar, sapigueu que és normal tenir dubtes, i molts. En el meu cas, des que vaig conèixer aquest programa, sempre havia pensat que els que marxaven d’Erasmus eren unes persones molt valentes i decidides. Ara ja no ho penso tant, això.

Si bé és cert que has de tenir clar quins són els teus objectius a la vida (conèixer món? treballar? estudiar? formar família?) i com assolir-los, també ho és que el sortir d’Espanya (no només amb una beca Erasmus) és una qüestió de voluntat, no de valentia.

Com dic, al principi tots tenim dubtes i pors, fins i tot quan ja estàs a l’avió: de no saber apanyar-te-les, de no saber suficient l'idioma i fer el ridícul, de no fer amistats, de no estar a l’altura a nivell d’estudis, d’estar sola, de perdre un any de la teva vida... Però quan comences a viure experiències diferents a les habituals, a conèixer llocs espectaculars, a compartir moments amb persones d’arreu... llavors, llavors les pors marxen i comprens que això no només és bo per a tu, sinó per a tothom. Aquest tipus de parèntesis (de més o menys durada) els hauria de viure tothom algun cop a la vida. I us ho diu una persona que ja n’ha fet tres :)!

Un cop dónes el pas, tot són papers i dates límits. Un paper per aquí, un altre per allà, ara vés a per un, ara envia un altre... Però te’n surts. En aquest temps de preparatius, entre altres coses, has d’escollir les assignatures equivalents que faràs la universitat de destí. És força complicat: perquè o bé no existeixen equivalents, o les que hi ha ja les has fet aquí, o no quadren amb els crèdits que necessites fer... Per això us recomano que, si voleu marxar, feu tot el possible per fer a l’estranger assignatures de lliure elecció o, almenys, optatives. En qualsevol cas, tampoc us espanteu, el cap d’estudis de la nostra facultat i el teu responsable en la de destí t’ajuden.

De la cerca d’allotjament no us dic gaire cosa, perquè en cada cas és diferent. En alguns llocs t’ofereixen una habitació a residència universitària, en altres no. Jo, com la resta d’Erasmus que anirien a la Université Libre de Bruxelles, tenia l’opció de demanar plaça en una residència, però com que els Erasmus no tenim preferència, som molts i hi ha poques places, no me la van donar i vaig haver de buscar-me un estudi (amb una mica d’ajuda per la seva part, això sí).

Un cop arribes al destí, els primers dies són una mica complicats en el sentit que has de fer moltes coses (sobretot més burocràcia encara!) en un lloc on no coneixes ni la parada de bus més propera. Però vaja, poc a poc comences a espavilar-te i quan vols adonar-te'n ja estàs fet un expert en moure’t pel carrer! Consti també que el Google maps ajuda molt, és un bon recurs :P

Brussel·les és una ciutat ni molt gran, ni molt petita que té diversos barris (quartiers). Els més famosos són Ixelles (on s’ubica la meva universitat), l’anomenat Européen on es troben el Parlament i la Comissió Europea i, sobretot, el centre. Jo visc a Jette, un barri no gaire atractiu per estar una mica retirat del centre i per no tenir cap edifici emblemàtic, però que a mi m’agrada: sembla un poblet petitó, tranquil, ple de casetes i botigues a la vora de la cantonada.

El centre és una meravella. La Grand Place és molt molt bonica (i més encara per Nadal!) i el voltant està ple de botigues de tot tipus, incloent les de souvenirs, xocolateries i gaufreries (mmm...!) i llibreries amb documents antics; també hi ha els típics edificis del nord molt minyons (alguns d’ells amb tires còmiques pintades a les façanes), bars on prendre les ja clàssiques cerveses belgues, i turistes, sobretot això, malgrat ser hivern.

I parlant d’hivern. Quin fred! Aquí les bufandes, els guants i els gorros són una necessitat. Hi ha dies que no superem els 2 o 3 ºC, i això es nota. El sol en si mateix no el veiem gaire; en canvi, la pluja és una companya fidel. Hi conec gent que està farta d’aquest clima. Per sort, jo sóc de les persones que s’estimen més el fred i la pluja, que no pas la calor i el sol. N’estic contenta. A més, veure nevar de veritat (i no de broma com a Barcelona) és molt gratificant :P.

A nivell econòmic, no hi ha gaires diferències amb Barcelona. L’alimentació més o menys té el mateix preu (hi ha Carrefours a punta pala!) i el transport depèn de si compres abonament (molt més barat que a Barcelona) o bitllets individuals (molt més car). També hi ha l’opció de no pagar, perquè no hi ha portes que s’obren picant el bitllet, ni revisors, i els conductors passen de tot... però això és una altra història. Pel que fa als museus i altres centres culturals són més aviat cars, però hi ha dies que són gratuïts. L’allotjament oscil·la entre els 300 i els 500 €.

Per l'idioma, sigui anglès o francès, no us amoïneu. A força d’escoltar i llegir aprens molt. Però sobretot parlant. Al principi fa una mica de vergonya per això de fer el ridícul, però aviat veus que els Erasmus estan igual o pitjor i que la resta no se’n riu, més aviat al contrari, t’ajuda. A més, segons tinc entès, en la majoria dels casos, es té l’oportunitat de fer cursos gratuïts o molt barats. Jo en faig un de 60 hores (gratuït) que podré convalidar per 5 crèdits ECTS. És molt semblant al que vaig fer a París aquest estiu (http://mobilsbid.blogspot.com/2008/08/frans-pars.html), ja que també els pocs estudiants que som a classe provenim de diferents punts d’Europa i això fa que riguem molt.

A la resta d’assignatures sí és veritat que costa una mica seguir el ritme. Has d’estar molt atent i sense son (suposo que ja sabreu per què dic això de la son...). Però si t’hi poses i a casa més o menys et vas posant al dia, no hi ha problema. Al començament no t’assabentes de res, jeje, però a mesura que t’habitues a la llengua és més fàcil. Arriba un punt en què, tot i haver paraules que no comprens, surts de classe amb una idea molt clara del que s’ha explicat. És un goig. Malauradament, això passa més sovint cap al final, quan s’acosten les vacances de Nadal i, per tant, també els exàmens de gener. Ja veurem com van les proves definitives... aix!

A banda d’anar a classe, passejar-me per Brussel·les i quedar amb els amics, també he aprofitat per anar a Amsterdam i a moltes de les altres ciutats belgues: Bruges, Gant, Namur, Anvers, Ostende i altres poblets més pròxims com Waterloo. Alguns llocs són més bonics que altres, però tots ells us els recomano, sobretot Amsterdam, Gant i Bruges! Són ciutats tan boniques i tan diferents al que coneixem!! Durant el temps que em queda, miraré d’anar, entre altres llocs, a Luxemburg, que també diuen que és molt bonic!

I a banda de tot això... hom pensa que la idea d’Erasmus ve associada irremeiablement a les nits de festa. Si bé això depèn molt de la persona i no necessàriament té per què ser així, puc afirmar que certament quan un marxa d’Erasmus normalment el nombre de nits de festa augmenta considerablement. I no només això, sinó que passes molt de temps amb els nous amics, que en aquest context esdevenen la teva nova família.

Malgrat això, no tot són flors i violes: gran part del dia estàs tot sol i a vegades no coincideixes amb la gent per fer unes o altres coses. Amb això us vull dir que, per marxar d’Erasmus, has de ser una persona a qui també li agradi estar sol i sàpiga passar-s’ho bé sense companyia. Hi ha moments en què trobes a faltar la família i els amics, però s’ha de saber portar!

Bé companys, penso que, com de costum, m’estic allargant massa en el missatge, així que deixo ja de xerrar. Espero haver-vos ajudat amb els vostres dubtes i que decidiu marxar! Ja veureu com és la millor decisió que podeu prendre!

Molt bon cap d’any!!
À bientôt!

Judit Rodríguez.

Premi de l'IFLA al millor treball fet per un estudiant

Amb l'objectiu de fomentar la participació dels estudiants de Biblioteconomia i Documentació en el congrés anual de l'IFLA, aquesta entitat convoca un premi internacional que es concedirà a la millor comunicació presentada per un estudiant al pròxim congrés. Per participar-hi cal estar matriculat en algun centre universitari del nostre camp i enviar la comunicació definitiva abans de l'1 de març de 2009. El nom del guanyador se sabrà el 15 d'abril.

El premi consisteix en la inscripció gratuïta al pròxim congrés (que per als estudiants té un cost de 200 euros), un ajut per al viatge d'un màxim de 2.800 euros, un any de filiació a l'IFLA i la publicació del treball a IFLA journal.

Com potser sabeu, el proper congrés de l'IFLA tindrà lloc a Milà (Itàlia) del 23 al 27 d'agost de 2009: http://www.ifla.org/IV/ifla75/index.htm. El lema general d'aquesta pròxima convocatòria és «Libraries create futures: building on cultural heritage».

Al voltant d'aquest tema, les diferents seccions de l'IFLA accepten propostes de comunicacions. Els estudiants han de vehicular la seva participació a través d'alguna de les seccions. Podeu veure la llista de les seccions i el procediment per enviar-hi els treballs a: http://www.ifla.org/IV/ifla75/call-papers-en.htm. Normalment cal enviar primer un resum de la comunicació, en un termini que sol acabar al gener o febrer (segons les seccions). En cas de ser acceptat, s'envia el treball sencer.

Per a més informació sobre el concurs, amb les bases completes i unes indicacions sobre la preparació dels resums i dels treballs sencers, consulteu: http://www.ifla.org/VII/s23/index.htm.

Qui s'hi anima?

Beques MAEC - AECID

El Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació d'Espanya, a través de l'Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo, ha fet pública una convocatòria de beques per al curs acadèmic 2009-2010.

Hi ha diferents línies d'ajuts. En destaquem les que poden ser més útils per als alumnes i exalumnes de la Facultat:

Programa III.A: beques per a espanyols per a cursos d'estiu de llengües estrangeres (excepte francès i anglès) en universitats i centres estrangers de prestigi reconegut. La durada del curs és d'un mes, entre juliol i setembre de 2009. Cal ser llicenciat. La dotació és de 1.200 euros mensuals. El termini per a la presentació de sol·licituds acaba el 14 de gener de 2009.

Programa III.B: beques per a espanyols per a estudis de postgrau, doctorat o recerca en universitats i centres superiors estrangers de prestigi reconegut i per a pràctiques en organismes internacionals. La durada de l'activitat és d'un any, a partir de setembre de 2009 (prorrogable per a un segon any). Cal ser llicenciat. La dotació és de 1.200 euros mensuals, més un ajut de fins a 2000 euros per a la matrícula. El termini per a la presentació de sol·licituds acaba el 30 de gener de 2009.

Programa V.A: beques per a espanyols de Gestió Cultural. La durada de l'activitat és d'un any, a partir de juliol de 2009 (prorrogable per a un segon any). Cal tenir menys de 30 anys i ser llicenciat en àrees afins a la gestió o cooperació cultural. La dotació és de 1.800 euros mensuals. El termini per a la presentació de sol·licituds acaba el 14 de gener de 2009.

La convocatòria es va publicar al BOE el passat 13 de desembre de 2008, p. 50.140-50.148: http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&id=2008/20204&txtlen=1000

Els estudiants que hi estiguin interessats, poden consultar la convocatòria i el formulari a la web: http://www.becasmae.es/.

Seminari professional a Cardiff (Gal·les)

La biblioteca de la Cardiff University organitza, del 2 al 5 de febrer de 2009, un seminari adreçat a bibliotecaris en exercici d'arreu d'Europa, per tal de compartir experiències i facilitar els intercanvis professionals, a més de conèixer amb profunditat el sistema bibliotecari d'aquella institució.

Els temes que es tractaran van des de l'alfabetització informacional, els espais i la gestió de la biblioteca, entre altres. En aquest document es pot veure el programa complet de les sessions: http://amkit.files.wordpress.com/2008/11/eu-cardiff-modular-programme.pdf.

Les despeses de desplaçament i allotjament van a càrrec dels participants; però el seminari en si és gratuït. Per a més informació i reserves, contacteu amb Sonja Haerkoenen (HaerkoenenS@cardiff.ac.uk), http://www.cardiff.ac.uk/insrv/libraries/contacts/haerkoenen-overview_new.html.

Visualització de la feina feta a l'estiu (Cardiff)

La majoria dels estudiants que fan pràctiques a l'estiu a l'estranger porten a terme tasques de suport a les biblioteques on van, amb feines rutinàries com ara catalogació, atenció dels usuaris, gestió del préstec...

Però en algun cas la feina que realitzen es concreta en un projecte singular que després és visible per ell mateix. És el cas –per posar un exemple– del treball que va desenvolupar Ana María García Ramiro el passat mes d'agost a Cardiff.

Concretament, a la Arts and Social Studies Library de la Cardiff University. La feina que va portar a terme l'Ana María fou seleccionar un recull de recursos d'informació relacionats amb la cultura catalana.

En aquesta entrada podreu llegir la crònica de la seva experiència: http://mobilsbid.blogspot.com/2008/08/cardiffejant.html

I aquí podeu consultar el resultat en línia: http://www.cardiff.ac.uk/insrv/bysubject/european/hispanic/catalan.html.

El programa Connecta't del Carnet Jove convoca el Viatge Fi de Curs

Per quart any, el Programa Connecta't del Carnet Jove convoca el concurs Viatge Fi de Curs amb l’objectiu de fomentar la mobilitat cultural entre els joves, apostant per una dimensió europea. El premi consisteix en un viatge de fi de curs a Atenes, per a un mínim de 15 alumnes i un màxim de 20. El viatge inclou els bitllets d'anada i tornada en avió, i un saldo de 4.000 € per a les despeses d'allotjament i manutenció.

Per participar en el concurs, cal que un representant del grup es registri a la pàgina web www.jove.cat, secció "Carnet Jove") i respongui el qüestionari referent a les destinacions on es viatjarà i a la Unió Europea. El període d’inscripció és del 3 de novembre al 31 de gener (al web).

Resolució: el dia 10 del mes de febrer es farà un sorteig davant notari entre totes les persones inscrites que hagin complert els requisits. Els noms dels guanyadors seran publicats a la pàgina web www.jove.cat (secció "Carnet Jove"), com també a la revista Més jove del mes de març.

Des de l'oficina de Relacions Internacionals de la Facultat de BiD us animem a participar-hi!

Que hi hagi sort!

Oferta de feina per al Canadà

Del Programa Integrants ja en vam parlar en una ocasió en aquest bloc, fa més d'un any.

Ara hi tornem a fer una referència perquè actualment hi ha una convocatòria oberta en aquest programa adreçada a bibliotecaris espanyols que desitgin col·laborar amb el Centro de Recursos del Español, ubicat a la Universitat de Montréal, al Quebec (Canadà).

Les tasques a desenvolupar són les pròpies d'una biblioteca: catalogació, préstec, informació. A la pàgina següent hi ha més dades i informació sobre el procediment per optar a aquesta plaça: http://www.integrants.es/.

(Malauradament no hi consta data límit de la convocatòria, durada de la beca i condicions laborals.)

Anunci de feina per al CERN (Ginebra, Suïssa)

De tant en tant ens fem ressò d'ofertes de feina originades a l'estranger, especialment aquelles que són adreçades a un públic internacional. Són possibilitats reals que permeten passar una temporada fora, descobrint noves cultures i millorant el nivell de la llengua estrangera.

En aquest cas ens plau donar a conèixer una convocatòria de feina per un o dos anys com a màxim per col·laborar en un projecte sobre Open Access que porten a terme a la biblioteca del CERN, a Ginebra.

Es busca una persona amb una certa experiència i amb capacitat de treball. La feina començarà l'1 de març de 2009, amb un sou d'entre 75.000 i 90.000 francs suïssos anuals (48.000 - 57.000 euros).

Cal enviar la sol·licitud i tota la documentació necessària abans del proper 12 de gener de 2009.

En la pàgina següent hi ha tota la informació sobre aquesta oportunitat: http://library.cern.ch/soap-fellow.html

Ajuts per a estades de bibliotecaris espanyols a l'estranger

El Ministeri de Cultura convoca de tant en tant uns ajuts per a bibliotecaris que treballin per a alguna administració pública (de qualsevol àmbit: local, autonòmica, universitària...), per tal que portin a terme estades d'uns quinze dies en un altre país, amb l'objectiu que coneguin l'organització bibliotecària –o centres concrets– d'altres països.

Actualment hi ha oberta una convocatòria d'aquest programa, per a estades que hauran de començar a partir del mes de maig de 2009. Les despeses de desplaçament i retorn al país de destinació van a càrrec del sol·licitant, mentre que la resta de despeses (viatges interiors, allotjament i manutenció) corren per compte del país acollidor.

Els països on es poden fer les estades són: Alemanya, Àustria, Bulgària, Eslovènia, Estònia, Grècia, Hongria, Itàlia, Lituània, Luxemburg, Malta, Mèxic, Països Baixos, Polònia, República Txeca, Romania, Suècia, Turquia i Xipre.

A la tornada, els beneficiaris han de presentar una memòria de les activitats desenvolupades (a la nostra biblioteca podeu veure diferents reculls d'aquestes memòries: http://ub.cbuc.cat/record=b1413579~S1*cat).

Tot i que aquest programa és destinat a bibliotecaris en exercici, i que aquest perfil no és el majoritari dels lectors de Mòbils BiD, no dubtem que pot interessar algú: si no ara mateix, potser en convocatòries futures.

A partir d'aquesta pàgina s'accedeix al text de la convocatòria i al formulari per fer la sol·licitud: http://www.mcu.es/bibliotecas/CE/Cooperacion/ProgFormacion/Estancias.html.

El termini per fer la sol·licitud acaba el 31 de desembre.

Til Stegmann, guardonat per la Generalitat de Catalunya

Tilbert Dídac Stegmann, responsable de la Biblioteca Catalana de Frankfurt, ha estat un dels premiats en la primera edició dels premis Pompeu Fabra, concretament, en la modalitat de projecció i difusió de la llengua catalana.

El Dr. Stegmann és un actiu catalanista en terres alemanyes: des de 1981 és catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat de Frankfurt, on imparteix cursos de llengua i literatura catalanes, i ha posat en marxa diverses iniciatives culturals catalanes en aquell país, com la biblioteca esmentada.

Els premis Pompeu Fabra han estat convocats per primera vegada per la Generalitat de Catalunya, concretament per la Secretaria de Política Lingüística, per reconèixer i premiar les persones o entitats que hagin contribuït a l'impuls del català en diversos àmbits.

S'han concedit en cinc modalitats: de comunicació i noves tecnologies, en l'àmbit socioeconòmic, en la projecció i difusió de la llengua catalana, a la trajectòria professional, científica o cívica, i a la incorporació a la comunitat lingüística catalana.

L'acte de lliurament del premi va tenir lloc el passat 3 de desembre de 2008, al palau de la Generalitat. El premi, que no té dotació econòmica, consisteix en un guardó de bronze amb el bust de Pompeu Fabra, realitzat per l’escultor Manuel Cusachs.

La Biblioteca Catalana de Frankfurt és un dels centres on els estudiants de la Facultat poden anar en el programa de pràctiques d'estiu a l'estranger. La col·laboració de la Facultat amb el Dr. Stegmann va començar l'estiu del 2005. Des d'aleshores, cada any diversos estudiants de la Facultat col·laboren durant els mesos d'estiu en la creació del catàleg d'aquesta biblioteca.

Els estudiants seleccionats reben allotjament gratuït, un curs d'alemany, 100 euros mensuals i una bicicleta en préstec. En diversos missatges d'aquest bloc podeu llegir les seves experiències.

Des d'aquí felicitem el Dr. Stegmann per aquest guardó tan merescut, i desitgem que la col·laboració amb la nostra Facultat continuï per molts anys.

Avui parlem amb... Adela d'Alòs (doc6)

doc6 és una de les empreses col·laboradores amb el programa de pràctiques d'estiu a l'estranger de la Facultat, cosa que agraïm sincerament. Aquesta companyia compleix enguany el 20è aniversari de la seva fundació i amb aquest motiu mantenim una agradable conversa amb Adela d'Alòs-Moner, sòcia fundadora de l'empresa.

Llegint la memòria anual de doc6 crec que es pot dir que és una empresa força potent en el nostre sector, amb més de 100 empleats (la gran majoria professionals del nostre camp), oficines a Barcelona i Madrid, i un capital social de 246.000 €. Hi ha algun àmbit d'actuació del que et sentis especialment satisfeta?

Sense ànim de ser pretensiosa, del que em sento més satisfeta és d’haver contribuït, d’alguna o altra manera, a la millora de moltes organitzacions, quant a la gestió de la documentació i el coneixement corporatiu. En molts projectes nosaltres hem après dels clients i ells de nosaltres. El més satisfactori és quan es produeix aquest «creixement compartit».

Et vas diplomar en Biblioteconomia i Documentació el 1973, i després de treballar uns anys a la Universitat Autònoma i a l'Ajuntament de Barcelona decideixes fundar, el 1988, una empresa de serveis documentals. Una curiositat: el número 6 de «doc6» de què ve?

La resposta és molt simple: anàvem enviant propostes de nom al registre de la propietat i ens les retornaven perquè ja estaven registrats. Finalment varem decidir que ens diríem doc6 ja que tractàvem amb documentació i els socis fundadors érem sis.

Entre 2000 i 2003 vas ser presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Durant aquella etapa devies constatar que la imatge de la nostra professió a la societat no és tan bona com voldríem. Creus que ens espera un futur millor?

Més que la imatge «no era tan bona com voldríem» el que vaig constatar és que érem «invisibles». No tinc del tot clar el futur que ens espera; ara competim amb moltes altres professions. En qualsevol cas, que el futur sigui millor o no dependrà fonamentalment de cadascú de nosaltres, de l’actitud davant la societat i en el nostre entorn laboral.

L’element clau és el compromís i la implicació professional, en primer lloc en l’àmbit laboral, i després amb la societat i amb les associacions professionals —en aquest cas el Col·legi—. Només amb un col·lectiu compromès socialment hi pot haver un Col·legi que faci visible la responsabilitat social dels professionals i, en conseqüència, transmeti la imatge de la professió.

D’altra banda, deixa’m aprofitar per qüestionar l’anomenada «societat de la informació». És evident que hi ha una explosió d’informació i de xarxes de comunicació però, el que també és evident, és que la informació que realment necessitem per la presa de decisions —personals i col·lectives— no la tenim. Sabem molt de Fórmula 1 i del que fan els famosos, però milions de persones no sabien que quedarien afectats per les subprimes i que molts d’ells perdrien la casa; per fer un exemple. És a dir, la informació que de veritat condiciona les decisions polítiques i econòmiques que ens afecten a tots —guerra d’Iraq, per exemple—, no les sabem.

Parlem de la formació dels futurs professionals. Tu que tractes amb molts diplomats i llicenciats recents, i que coneixes a bastament les necessitats del mercat, creus que hi ha molta distància entre la formació que s'ofereix i el que les organitzacions demanden?

Crec que hi ha molta distància, però que això no passa únicament en el nostre sector, sinó en tots. El divorci entre «estudis» i el «mon del treball» és excessivament gran. Això fa que siguem un país tan poc competitiu.

doc6 col·labora des del principi amb la Facultat en la financiació de les pràctiques d'estiu a l'estranger dels seus alumnes. Creus necessari que un professional del nostre sector tingui una experiència a l'estranger?

Sempre he cregut que veure altres mons és necessari perquè obre horitzons i amplia visions.

Adela, moltes felicitats pels 20 primers anys de doc6 i moltes gràcies per la col·laboració amb la Facultat!