Parlez-vous français ?

Si parles francès i treballes en una biblioteca, tingues en compte aquesta oportunitat que t’ofereix la BPI, Bibliothèque publique d’information, a París. 

Aquesta biblioteca, que forma part del Centre Pompidou, al centre de la capital francesa, fa molt de temps que ofereix un programa d’estades professionals per a bibliotecaris estrangers. Antics alumnes de la Facultat ja han aprofitat aquesta oferta i n’han deixat constància en aquest blog. 

Les pràctiques tenen una durada d’entre quatre i sis setmanes. Per participar-hi cal treballar en una biblioteca pública i parlar francès. La candidatura ha d’incorporar un projecte de feina a fer dins de la BPI. No hi ha un calendari concret per portar a terme aquestes estades, però les sol·licituds per a tot el 2027 s’han d’enviar abans del 25 de setembre de 2026 (es poden enviar en línia). 

Aquestes pràctiques comporten una remuneració de 1.500 euros mensuals, l’allotjament i una assegurança de salut (no inclou el desplaçament fins a París). 

Per a més informació i el formulari per fer la sol·licitud: https://pro.bpi.fr/stage-individuel-residence-culture-2027/

Experiència de pràctiques a París

Salut à tout le monde !

Soc la Marina Clavijo, estudiant del doble grau en Informació i Documentació i Comunicació Audiovisual, i aquest mes de setembre he realitzat unes pràctiques extracurriculars que la Facultat oferia, a la biblioteca Octavio Paz de l'Institut Cervantes de París.

L'Institut Cervantes de París consta de dos edificis: un es troba al carrer Quentin-Bauchart, prop de l'Arc de Triomf, que s'utilitza per donar classes d'espanyol i també com a centre cultural (fan exposicions, projeccions de pel·lícules, etc.) i l'altre és la biblioteca pròpiament dita, que es troba a l'avinguda Marceau. Tot i que en el conjunt de l'Institut hi ha bastant personal (unes 20 persones), a la biblioteca només treballen dues persones, per tant, sempre tenen molta feina. Les meves tasques com a becària es dividien en dos tipus. Hi havia les referents al dia a dia de la biblioteca, com inventariar, "tejuelar", col·locar els llibres, etc., però també vaig fer tasques que no hauria pogut fer d'haver anat a París en un altre període. Per exemple, vaig estar fent d'assistent en els exàmens d'espanyol i també vaig col·laborar en les Journées du Patrimoine que es celebren cada setembre a París.

Trobar allotjament a París centre és molt difícil, ja que hi ha moltíssima demanda i molt poca oferta, i per això els preus són desorbitats. Jo em vaig allotjar a Boulougne-Billancourt, un barri tranquil i familiar proper al districte setze. Per tant, era bastant senzill anar a fer les pràctiques fins a les 14.30 i després aprofitar la tarda per fer visites (no moltes, perquè tanquen aviat). De fet, si hi sou a temps, us recomano anar a París abans de complir els 26 anys perquè entrareu gratis a molts museus i atraccions turístiques.

Un altre aspecte que s’ha de tenir en compte és que a París hi ha esdeveniments de manera regular per tota la ciutat. Per exemple, quan vaig estar al mes de setembre, hi havia la Rugby World Cup 2023 que ocupava tota la plaça de la Concorde, la Setmana de la Moda, concerts d’orquestra a l’aire lliure, mercats ambulants, curses populars, filmacions de pel·lícules i videoclips... fins i tot la visita del rei Carles III! Vull dir, és emocionant sortir a passejar i no saber què et trobaràs, però també resulta estressant haver de reajustar els plans tota l’estona a causa dels canvis en el transport públic, que eren constants. En aquest sentit, hi havia sempre moltes incidències, estacions tancades o línies de bus sense servei; així com moltes obres arreu de la ciutat, potser amb motiu de les olimpíades de l’any que ve.

A continuació us deixo algunes recomanacions fora dels circuits més turístics:

• Un lloc poc conegut és el centre cultural que es troba al número 59 de l’avinguda Rivoli, on es pot entrar gratis i trobareu propostes d’artistes independents molt dispars.
• Les millors vistes de París i sobretot de la torre Eiffel gratis, són les de l’últim pis de les Galeries La Fayette i des del pont Bir-Hakeim. 
• Si aneu per la zona de Le Marais, us recomano fer tot seguit el canal Saint-Martin fins a la passerelle Bichat on, si teniu sort, podreu presenciar l’obertura de rescloses, que és el mecanisme que s’empra per fer que els petits creuers facin el recorregut en el sentit contrari al corrent del riu.
• Si no podeu anar fins Versalles, una bona alternativa és visitar l’Hôtel de la Marine, un edifici situat a la plaça de la Concorde que feia de seu administrativa per a la Marina Francesa durant la Revolució Francesa. Està molt ben conservat, no està gaire concorregut (cosa difícil de trobar a París) i a més l’audioguia és una meravella perquè incorpora tant música com actors que representen les converses que es tenien a l’època.
• Finalment, i com a recomanació personal, us recomano anar al cementiri Père-Lachaise i tot seguit al parc Buttes-Chaumont. És increïble el contrast entre un dels emplaçaments més silenciosos i lúgubres de París amb un dels més actius i alegres; sobretot en cap de setmana, ja que està ple de nens, gossos i gent fent footing.

Fins aquí un resum de la meva experiència. París és una ciutat molt coneguda, per tant, he intentat fer aportacions que potser com a turista no tens entre les primeres opcions. Deixo algunes fotos de la meva estada i qualsevol consulta no dubteu a contactar amb mi 😊. À bientôt !

Vistes del Sena i la Torre Eiffel

Interior de l'Institut Cervantes

Pastissets d'una boulangerie típica del barri de Montmartre

Jardins del museu Rodin.

Interior de l'edifici 59 Rivoli

Experiència de pràctiques a l'Institut Cervantes de Tolosa

Bonjour a tothom! Em dic Tina Levillain i aquest estiu vaig tenir l'oportunitat de realitzar unes pràctiques a l'Institut Cervantes de Tolosa, França. Com a estudiant de Gestió d'Informació i Documentació Digital, aquesta ha sigut una experiència que m’ha permès aprendre i aplicar el coneixement teòric, de les classes, a la realitat.

Destinació: Tolosa, "Ciutat Rosa"

Tolosa, també coneguda com la "Ciutat Rosa" per les seves característiques rajoles, és una ciutat situada al sud-est de França amb uns 470.000 habitants. La ciutat es destaca per la seva rica oferta cultural, amb molts museus i centres culturals gratuïts o amb tarifes reduïdes per als estudiants. Els seus carrers estrets i l'ambient universitari, encara que a l’estiu molts marxen cap a casa seva, creen un lloc encantador per viure i treballar.

Per trobar acomodament vaig usar la pàgina "La Carte des Colocs" (https://www.lacartedescolocs.fr/). Aquesta plataforma em va permetre trobar un lloc còmode i assequible per allotjar-me durant la meva estada a Tolosa, la qual cosa va fer que l'experiència fos encara més agradable.

Les meves tasques a la biblioteca

L'Institut Cervantes de Tolosa, creat el 1991, és una institució cultural pública que promou l'ensenyament de la llengua espanyola i la difusió de la cultura d'Espanya i Hispanoamèrica. La seva biblioteca, anomenada Biblioteca Manuel Azaña, té una col·lecció especialitzada en l'exili i la immigració espanyola, així com materials per a l'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangera. 

Les meves pràctiques van ser una experiència enriquidora i diversa. Les meves responsabilitats van incloure la catalogació de materials utilitzant el programa Absysnet. Vaig estar catalogant llibres sobre l’exili que havien rebut d’una donació.

A més de la catalogació, vaig dur a terme altres tasques com l’atenció als usuaris, que es basava bàsicament a fer préstecs i devolucions, ordenament de llibres i preparació d'etiquetes amb els números de la Classificació Decimal Universal (CDU). També vaig gestionar els carnets de la biblioteca per als usuaris i vaig comptabilitzar els rebuts.

No cal preocupar-se pel coneixement del francès: certament, et dona un avantatge quan tractes amb els usuaris, però per la resta de tasques no ho requereix.

Aprendre i créixer

Aquesta experiència a l'Institut Cervantes de Tolosa em va donar l'oportunitat de veure de primera mà com funciona una biblioteca en un entorn real. Vaig poder interactuar amb usuaris, aplicar els coneixements adquirits a la universitat i créixer com a professional. Tot això va ser enriquit per les postes de sol al riu Garona, les magnífiques places i monuments de Tolosa i les tranquil·les passejades pels seus carrers.

Si teniu l'oportunitat de fer una experiència com aquesta, us animo a no dubtar-ho. Com dic sempre, les oportunitats d'aprenentatge i creixement valen molt la pena.

A continuació, comparteixo algunes fotos de la ciutat de Tolosa i de la Biblioteca Manuel Azaña. Si teniu alguna pregunta o voleu saber més sobre la meva experiència, no dubteu a deixar un comentari. Fins aviat!😄

Biblioteca Manuel Azaña

Jardin Japonais Pierre Baudis

La Garona

Pont-Neuf il·luminat a la nit

Oportunitat per fer una estada remunerada a França

 

La Bibliothèque Publique d'Information (BPI, situada dins del Centre Georges Pompidou, a París), convoca unes beques per a bibliotecaris no francesos que parlin francès de manera fluida per estar-se de 4 a 6 setmanes. El programa s’anomena «Résidence culture». S’ofereix allotjament i 1.500 euros al mes. L’estada pot portar-se a terme a la mateixa BPI o en alguna altra biblioteca pública francesa (municipal o departamental).

Per ser admesos, els candidats han de treballar en una biblioteca pública i han de presentar un projecte de treball per desenvolupar que tingui relació amb la seva biblioteca. L’estada s’ha de portar a terme durant l’any 2024.

En aquest enllaç hi ha més informació i el formulari per fer la sol·licitud. Termini: 13 d’octubre de 2023. 

En l’enllaç següent, podreu llegir l’experiència de personal de biblioteques catalanes que han estat beneficiaris d’aquest programa:
Joan Folch Poblet (novembre de 2022).
Montserrat Álvarez Massó (octubre de 2021).

Experiència de pràctiques a l'estranger a l'Institut Cervantes de Tolosa

Bonjour!

Em dic Ariadna Muntada i aquest setembre començaré 4t de Gestió d’Informació i Documentació Digital.

El 28 de juny de 2022 vaig començar a fer pràctiques a l’estranger a la Biblioteca de l’Institut Cervantes de Tolosa de Llenguadoc (Toulouse), França, i m’hi vaig estar fins al 29 de juliol gràcies al conveni que aquesta institució té amb la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

És una experiència que recomano a tothom, perquè no només et fa aprendre, gaudir, experimentar... amb tot allò que estàs fent durant l’estada, i conèixer una mica més la professió fora de l’àmbit “acadèmic”, sinó que també et dona l'oportunitat de conèixer una ciutat nova d’una cultura tan prestigiosa com la francesa, aprendre de professionals, compartir experiències o maneres de fer i, sobretot, créixer com a persona i professional de la Informació.

Quan va sortir la convocatòria vaig apuntar-me a les opcions que em cridaven més l’atenció, tant per la ubicació com pels fons bibliogràfics dels centres, i una d’elles era l’Institut Cervantes de Tolosa. Tolosa, també anomenada “Ciutat Rosa” per les seves rajoles característiques, és una ciutat amb uns 470.000 habitants, situada al sud-est de França. Té una gran oferta cultural i és una de les ciutats de França amb més pes de castellanoparlants. Un fet destacat és que la majoria de museus i centres culturals són gratis o ofereixen l’opció de tarifa reduïda per als estudiants. També cal remarcar l’oferta de menús econòmics en alguns restaurants, com per exemple Le Sherpa, on fan unes creps exquisides. És una ciutat amb una gran vitalitat universitària, on hi ha molts joves de procedències diverses i on l’ambient és molt agradable.

L’Institut Cervantes es va crear el 1991 i és una institució cultural pública que depèn del Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya. Les seves tasques primordials són la promoció i ensenyament de la llengua castellana i la difusió de la cultura d’Espanya i Hispanoamèrica. La Biblioteca de l’Institut Cervantes de Tolosa es va inaugurar el 3 de juny de 1996. Porta el nom de Manuel Azaña i és pública, d’accés lliure i gratuït. S’hi poden trobar documents i informació relacionada amb la llengua i cultura hispanes, així com materials per a la didàctica i ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera. Té un fons especialitzat en l’exili i la immigració espanyola i també sobre el president de la Segona República, Manuel Azaña, enterrat al cementiri de Montalban, localitat propera a Tolosa.

A la feina vaig dur a terme diverses tasques, tot i que la principal va ser catalogar amb el programa Absysnet un fons de l’exili espanyol on constaven diaris, revistes, cartells, llibres que la biblioteca havia obtingut a través de donació o compra, que dataven entre el 1940 i 1980. També vaig haver de catalogar pel·lícules, curtmetratges, CD o llibres, entre altres documents. A vegades, la fitxa estava creada i només havia d’introduir el recurs amb els diferents camps (on es troba, quina signatura té, passar-hi el codi de barres, identificar quin tipus de recurs és o de quina manera s’ha adquirit a la biblioteca), donar d’alta les matèries, els noms personals o geogràfics i modificar allò que em semblava oportú. La majoria dels cops havia de fer jo la fitxa perquè eren recursos que només es tenien a la biblioteca de l’Institut Cervantes de Tolosa i, per tant, cap institució s’havia vist amb la necessitat de crear-la. Cal dir que els coneixements que em van ensenyar a l’assignatura Catalogació em van ser molt útils, perquè encara que a la Universitat utilitzéssim el programa Koha i a la biblioteca s’utilitzés l’Absysnet, les normes que s’havien de consultar eren les RDA seguint el MARC21 per a dades bibliogràfiques, el mateix que havíem practicat a la Universitat. També vaig esporgar diverses col·leccions de revistes perquè tenien un ús molt baix o inexistent i, per tant, es donaven o s’enviaven a altres centres on les poguessin aprofitar. A part de dur a terme aquestes tasques, més tècniques, també feia préstecs i devolucions, ordenava llibres i preparava les etiquetes amb els números corresponents de la Classificació Decimal Universal (CDU) per posteriorment poder-los classificar. A més, feia i renovava el carnet de la biblioteca als usuaris que ho demanaven, comptava els rebuts que s’havien fet i omplia els camps en un Excel, buscava els llibres al catàleg... També vaig preparar les novetats pel setembre del 2022 en un Word on ja hi havia la plantilla definida i havia d’incorporar-hi les dades noves. Posteriorment, vaig haver de fer el mateix a la pàgina web de la biblioteca.

Valoro l’experiència molt positivament, ja que m’ha permès veure i viure de primera mà el dia a dia professional d’un bibliotecari. Tot això, a més, acompanyat de les meravelloses postes de sol al riu Garona, els bonics edificis de la plaça del Capitoli, l’espectacular basílica de Sant Serni, el magnífic Convent dels Jacobins i les tranquil·les passejades pels carrers de la ciutat.

No vull acabar aquesta publicació sense mencionar el molt bon tracte i l’acompanyament que he rebut per part del responsable de la biblioteca, el Sr. Javier Campillo.

A continuació adjunto diverses fotos de la ciutat i de la biblioteca de Tolosa:

                                        

                                                           Il·lustració 1: El pont Neuf 

                                                       Il·lustració 2: Carrers de la ciutat 

                                                 Il·lustració 3: Posta de sol al riu Garona

                                                   Il·lustració 4: El Capitoli de Tolosa

                                           Il·lustració 5: El claustre del Convent dels Jacobins

                                      Il·lustració 6: Imatge del sostre de la sala dels Il·lustres del Capitoli

                                    Il·lustració 7: Biblioteca de l'Institut Cervantes de Tolosa (imatge extreta de la seva pàgina web)

Exalumnes que treballen a l'estranger (Colegio de España, París)

Recentment (24 de febrer de 2022), Anna Maria Pedrerol i Marta Vila, diplomades en Biblioteconomia i Documentació pel nostre centre (quan es deia Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació) han estat entrevistades durant 30 minuts per "BiblioTeConecta", un projecte impulsat des de Cadis pels bibliotecaris José A. Teodoro i Yolanda Vallejo, amb la col·laboració d'altres professionals de la resta de l'Estat. "BiblioTeConecta" compta ja amb tres anys de vida i disposa d'un canal de YouTube a més de publicar podcasts i intervenir a la ràdio local.   

En l'entrevista de què parlem, l'Anna Maria i la Marta presenten el lloc on treballen: la biblioteca del Colegio de España, a París. Aquest centre depèn actualment del Ministeri d'Universitats espanyol, i dona servei fonamentalment als investigadors que fan una estada en aquesta residència. El Colegio de España té una llarga història, ja que va ser inaugurat l'any 1935. El 1968 va tancar les portes fins que el 1987 va reobrir, fins ara, a ple rendiment. El seu director actual és Justo Zambrana Pineda.

Les dues bibliotecàries "nostres" hi treballen des de fa una colla d'anys. Es dona la circumstància que, durant uns anys, havien acollit estudiants del nostre centre en pràctiques, dins del programa de Pràctiques d'Estiu a l'Estranger. Un d'ells, en Xavier Lluís, va deixar el seu testimoni en aquest blog.

L'exemple d'Anna Maria Pedrerol i Marta Vila no és pas excepcional, hi ha molts altres titulats de la Facultat que estan establerts a l'estranger desenvolupant la seva professió. Us animem a descobrir-los i, potser, a imitar-los...

Bobcatsss 2020 (París)

Hola a tothom!

Soc la Carina Mirassó i estic a punt d'acabar el grau d'Informació i Documentació a la Facultat.  

Bobcatsss és un simposi anual internacional que tracta temes rellevants per a bibliotecaris i professionals de la informació, en un entorn constant de canvis. Aquest any he tingut l'oportunitat d'assistir-hi i després d'arribar del Bobcatsss 2020, en aquesta entrada al blog us volia explicar la meva experiència. Cal esmentar que també hi van assistir altres companys de la Facultat com la Laia Darbra, el Juan Jenaro López, la Núria Toneu, la Laura Jové i el professor Juanjo Boté.

Assistents de la Facultat al Bobcatsss 2020

Enguany Bobcatsss es va dur a terme els dies 22, 23 i 24 de gener a la Université Gustave Eiffel, situada als afores de París (França) i sota el lema Informationmanagement, fake news and disinformation. L'organització va estar a càrrec de l'Institut Francilien d'Ingénierie des Services (IFIS), Université Gustave Eiffel (fins al desembre anomenada Université Paris-Est Marne-la-Vallée) i per la University of Library Studies and Information Technologies (ULSIT) de Sofia (Bulgària).

En el meu cas vaig viatjar en avió cap a París com la majoria dels meus companys. Vaig trobar una bona oferta l'endemà mateix d'abonar la inscripció i seguidament vaig reservar. He de confessar que els dies anteriors a la sortida vaig consultar molt la premsa francesa, tenia por de l'anul·lació de vols com a conseqüència del moviment social que té lloc a París des de primers de desembre del 2019 en contra de la reforma del sistema de pensions, la qual cosa té molta repercussió en el transport. Per sort, tot va anar com estava planificat.

Em vaig allotjar en un estudi que vaig trobar mitjançant la plataforma Airbnb. Estava situat prop de la Tour Eiffel i molt ben comunicat amb la xarxa de transports de París (RATP). Això em va suposar un avantatge ja que em vaig treure l'abonament de transport recomanat per l'organització del Bobcatsss, la Navigo Decouverte Semaine, que em permetia viatjar les vegades que volgués amb tots els transports públics de la ciutat. D'aquesta manera podia assistir tant al Bobcatsss que es feia als afores de París com fer turisme per la Ciutat de la Llum.

Primer dia al Bobcatsss

El dia 22 de gener es va fer la inauguració amb una xerrada de Matilde Fontanin, una italiana periodista, professora a una escola primària i especialista en alfabetització informacional. Amb el tema "Fake news: should LIS professionals be gatekeepers?" va explicar la missió dels professionals de la informació en relació a les fake news. A continuació, a tres sales diferents de la universitat (yellow, blue, red), es van presentar tres comunicacions a cadascuna, totes relacionades amb el mateix tema i per part de professionals provinents de països diferents. Després d'una pausa d'una hora per dinar a la mateixa universitat, es va continuar amb nou comunicacions més, repartides en tres sales. Com és evident, era impossible assistir a totes, però com que teníem el programa, vam poder anar a les que ens semblaven més interessants per comprovar l'estat de la qüestió en llocs tan distants com als EUA, al Japó i a Polònia, entre d'altres. El primer dia va acabar amb un sopar de gala al quan no vam assistir cap persona provinent de la nostra Facultat, ja que vàrem aprofitar per fer turisme.

Segon dia al Bobcatsss

El dijous 23 de gener va ser el més intens per tots nosaltres, no només perquè el programa del Bobcatsss estava més atapeït sinó també perquè vam tenir un paper més actiu amb les nostres presentacions. El dia va començar amb una xerrada per part de Vincent Nozick, graduat en Informàtica a la mateixa universitat, doctorat al Japó i professor de màster. Amb el tema "Should you believe what you see?" va explicar la facilitat de modificar continguts digitals i la millora constant de la qualitat de les falsificacions. Va dir que els investigadors treballen en el disseny d'eines per evitar la publicació de notícies falses, parlant-nos de programes que poden ajudar-nos per detectar-les.

A continuació, a dues sales es van dur a terme més presentacions i, a una tercera, un taller. Vaig trobar interessant la presentació que van fer uns company de Croàcia amb el tema: “University Students' Awareness of Fake News on the Web: the Role of Detection Plugins” on es parlava que els joves, com a usuaris majoritaris de les xarxes socials, són un blanc perfecte per les fake news. Ens van parlar d'un estudi que es va fer amb els estudiants croats sobre fake news i les seves estratègies de detecció, donant-nos a entendre la necessitat de prendre consciència sobre el tema i augmentar les iniciatives per evitar-les, entre aquesta població.

Després de dinar, van haver-hi més presentacions a les sales yellow i blue, alhora que a la sala red hi va haver un taller. Va ser el moment en què el professor Juanjo Boté i jo mateixa vam presentar la nostra comunicació: “Information Professional's Role in Front of Fake News Phenomenon” on analitzàvem les característiques d’aquest fenomen i la necessitat d’implicació dels professionals de la informació, proposant la utilització de recursos per filtrar i curar la informació i proporcionar estratègies per combatre-les. Vam fer una revisió de la literatura i recomanacions d'una varietat d'institucions i mitjans internacionals per elaborar una guia d'implementació que sigui útil pels professionals del nostre àmbit.

A continuació, després d’un breu descans, es va dur a terme la presentació de tots els pòsters. Les companyes Laia Darbra i Núria Toneu van presentar el pòster “Applications and Practices to Prevent the Bubble Filter” basat en una revisió bibliogràfica per presentar diferents aplicacions, pràctiques i comportaments que els bibliotecaris poden aplicar per preservar la informació i evitar informacions falses. Alhora, els companys Juan Jenaro López i la Laura Jové, van presentar el pòster “The fight against Fake News in Spain” on s’exposava un recurs per lluitar contra la informació falsa, el Maldita.es.

El dia va continuar amb més presentacions i tallers a les tres sales. M’agradaria explicar breument la presentació que van fer uns companys hongaresos, amb el títol “Bib-bot as Modern Technological Bibliotherapy”. Es tracta d’adaptar els serveis de biblioteca clàssica a un nivell digital, utilitzant un programa informàtic basat en algoritmes i que simula una conversació normal entre una persona i una màquina, tipus boot. Així doncs, es va crear a una universitat hongaresa, l’anomenat Bib-bot que permet obtenir informació diversa sobre ciència, literatura i psicòloga, entre d’altres.

Presentació "The Information Professional's Role in the Fake News Phenomenon" de Juan-José Boté i Carina Mirassó

El pòster "The Fight Against Fake News in Spain" de Juan Jenaro López i Laura Jové

El póster "Applications and Practices to Prevent the Filter Bubble" de Laia Darbra i Núria Toneu

Tercer dia al Bobcatsss

Aquest dia va coincidir amb una vaga general a França i el servei de transport va disminuir. Només estaven programats presentacions i un taller al matí. El dia abans ens van assegurar que es seguiria el programa previst; malgrat això, aquest dia la participació d'assistents va disminuir considerablement. Cal destacar d'aquest dia la presentació del professor Juanjo Boté, amb el tema: “Ethics, Fake News and Information Professionals” on ens va proporcionar pautes per evitar comportaments poc ètics en el fenòmens de la difusió d'informació.

Malgrat les moltes hores que vam passar a la Universitat Gustave Eiffel de París, tots vam tenir temps de fer turisme i no ens vam perdre visites a llocs tan emblemàtics com la Tour Eiffel, el Museu del Louvre, l’Arc de Triomf, el Barrí Llatí, etc.

Presentació "Ethics, Fake News and Information Professionals" de Juan-José Boté. Font: Viden Svilenov

Torre Eiffel

Piràmides del Louvre

Estic molt contenta d’haver pogut assistir a aquest esdeveniment. Malgrat alguns problemes amb l'organització que va canviar el programa previst més d'un cop, penso que tot va anar molt bé. Ha estat una experiència enriquidora que m'ha permès veure com es veu el fenomen de les fake news, en dinou països diferents, alhora que he pogut conèixer professionals d'arreu del món. Animo els lectors d'aquest blog a assistir al proper Bobcatsss, que tindrà lloc a Porto (Portugal) el gener del 2021.

EIT Health Prototyping Bootcamp 2019 a Grenoble (França)

Hola a tothom! Soc l'Isart Homar, alumne del doble grau d'INFOCOM.

Els dies 9, 10, 11 i 12 de juliol de 2019 vaig assistir al EIT Health Prototyping Bootcamp, que va tenir lloc a Grenoble, França. Sota el lema Health Prototyping Bootcamp, estava organitzat per la University of Grenoble Alpes i EIT Health. Al Bootcamp també hi van assistir Ferran Rodríguez, del grau de Comunicació Audiovisual (CAV); Laia Marín, de CAV, i Iria Louzao, de CAV.

L'objectiu del programa era desenvolupar projectes a través de conferències i coaching de professionals en el sector acadèmic i industrial, i donar una perspectiva general d'un dispositiu mèdic o relacionat amb la salut: des del concepte inicial fins a la creació del prototip.

En el Bootcamp hi participaven aproximadament uns 15-20 estudiants universitaris de diferents països de la Unió Europea (UE). Alguns d'ells portaven projectes en els quals ja havien començat a treballar, amb la intenció d'acabar creant un prototip. Dels projectes, el primer dia se'n van escollir cinc, i els estudiants ens vam repartir en els diferents projectes segons el nostre interès.

Els quatre dies es van repartir amb dos dies a una cabanya als Alps, on es van presentar els projectes i es van crear els grups de treball d'entre 4-5 persones per grup. Vam començar a treballar en els diferents projectes mentre es realitzaven diferents tallers relacionats per incentivar la creació. 

Els altres dos dies els vam passar a la universitat de Grenoble, on ens van ensenyar les instal·lacions i vam acabar els prototips.

En el cas del projecte on vaig col·laborar, es tractava d'una aplicació que posava en contacte entrenadors personals amb grups de persones que buscaven practicar esport. En el projecte en el qual també va participar en Ferran Rodríguez, de CAV, vam col·laborar en el disseny d'interacció de l'aplicació així com l'estratègia de comunicació del projecte, entre d'altres.

L'últim dia vam presentar tots els prototips a la Universitat de Grenoble, davant d'un tribunal format per professionals del sector.

Va ser una experiència molt enriquidora que vam aprofitar molt per treballar en projectes relacionats amb la innovació juntament amb altres estudiants de la UE i per practicar l'anglès.

Cal dir que valoro negativament que l'oportunitat d'assistir en aquest Bootcamp només va ser oferta als alumnes del grau de CAV i de la doble titulació, crec que els alumnes del grau d'ID haurien de tenir també l'oportunitat perquè molta de la feina que vaig aportar en el projecte va ser de coneixement adquirit en assignatures del grau d'Informació i Documentació. Així mateix, us animo a participar en l'edició de l'any que ve, en el cas que tingueu l'oportunitat.

 
Isart Homar

-->

Erasmus a Niça - Comunicació Audiovisual

Abans de marxar d’Erasmus et vénen moltes preguntes al cap, moltes i de tot tipus que segurament ara t’estàs fent si és que tu també estàs pensant a marxar.

Castel Plage i la Colline du Château

No ho dubtis, marxa. Aquestes preguntes ens les hem fetes tots. Així que, sense dubtar-ho, fes-ho. Fes-ho perquè marxar d’Erasmus et fa créixer, canvies, evoluciones, entens la vida d’una manera diferent... i, en estant allà, no et preocupis pel que passa aquí, tornaràs i veuràs que tot segueix igual. Bé, tot no. Tu has canviat, véns de viure una experiència que guardaràs tota la vida.

La ciutat

Jo he estat durant 6 mesos a Niça (Nice, en francès - Nissa, en niçard), al sud de França i gairebé a la frontera amb Itàlia. Detallo tant la ubicació de la ciutat perquè si estàs pensant a anar a França i la teva idea del país veí és la de la imatge parisenca que li associem... Niça no és així però té moltes altres coses que et faran enamorar-te d’ella. Per alguna raó havia de ser tan turística la Costa Blava, oi?

La vieille Nice

Niça i els seus voltants es relacionen bastant amb el luxe. Està ben a prop de Mònaco i Canes, així que ja pots imaginar que no és una ciutat barata però s'hi pot viure, que ningú s'espanti.

On viure i ajuts

Si busques un pis a Niça et sortirà una mica car, però sempre pots demanar viure en una residència del CROUS (és un organisme del Ministeri d’Educació francès que s’encarrega de la vida universitària) i per uns 250 € al mes tens la teva habitació. Són petites, només 9m² i amb cuina comunitària però, al final, t’hi acostumes i no s’hi està gens malament. D’aquestes residències del CROUS n’hi ha per tota França, així que encara que vagis a una altra ciutat et pot interessar. Una altra cosa que has de conèixer si vas a França és la CAF que et donarà un ajut econòmic per pagar el teu lloguer (aproximadament 1/3 del seu cost). Això sí, tingues paciència perquè la burocràcia francesa és molt feixuga. Són capaços de demanar-te els mateixos documents tres vegades! Envia’ls ben impresos, sense doblegar, en francès... i tot anirà bé.

La facultat

Paciència. De nou, aquest és el meu consell si aniràs a la Université de Nice i és que si he de dir alguna cosa negativa de la meva estada allà, de ben segur és l’organització de la universitat. Millor dit, la seva falta d’organització. Ningú no es preocupa per tu ni pels teus problemes.

La nostra “licence” (Sciences de l'information et de la communication) es fa al Campus de Lletres. Allà, a més de la facultat, es troben la biblioteca, el menjador universitari (3,25 € el dinar), el gimnàs (30 €/any) i la residència on jo hi vaig viure, la Baie des Anges. Està molt bé tenir-ho tot a prop.

JAHWAN – Mars aux Musées 2014 Métamorph’Ose, Campus Carlone, Nice, 2014. Photo ©Florian Lévy

L’oci

Promenade du Paillon

Fora d’allò més acadèmic cal parlar de l'oci. Niça, tot i estar al sud i ser poc francesa, no deixa de ser França, el que vol dir que tot es fa unes dues hores abans que a Catalunya. Dinaràs a las 12 del migdia, per molt estrany que et sembli al principi, i, si surts a la nit, cap a les 2 de la matinada, si no abans, està tot tancat. A més, a la 1 de la matinada surt l’últim bus nocturn, després has d’anar a peu o en vélobleu (bicing).

Niça no és una ciutat que destaqui per les seves discoteques, allà a la nit es va als nombrosos bars i pubs de la part vella de la ciutat o a la platja on hi passaràs molt bones “soirées”.

Merrion Square - Dublín

Si el que vols és viatjar, l’aeroport de Niça és el segon més important de França, així que si tens uns dies lliures pots trobar algun vol baratet per conèixer alguna altra ciutat europea. Jo vaig anar a Dublín.

També vaig fer un tour per Itàlia, és tan a prop que pots anar en autocar sense haver-t’hi de passar moltes hores. Sinó, si no vols anar tan lluny, sempre pots quedar-te pels voltants de Niça on pots trobar des de platja a alta muntanya i hi ha molts indrets que has de visitar sí o sí: Èze, Menton, Canes, Mònaco, Saint-Paul-de-Vence, Tende, Saint-Jean-Cap-Ferrat, Cap d’Ail, Saint-Martin-Vésubie…

Blog Europa

Jo vaig tenir la sort de col·laborar amb el programa Blog Europa de Televisió de Catalunya durant la meva estada aquests mesos, i ho recomano a tothom. Resumidament, et donen un equip de gravació i tu has de fer reportatges des de la teva nova ciutat. Fent de reporter aprens a enfrontar-te a aquesta professió tot sol, en un altre país, en una altra llengua, amb gent important... i has d’espavilar-te. A més, t’emportes experiències, coneixements i un vincle amb la ciutat que d’una altra manera no tindries. Si voleu fer un cop d’ull, els meus sis reportatges estan penjats al web del programa.

Uns consellets

Per últim, uns consells/dades a saber:
- el supermercat més barat és el Leader Price, però no esperis gran qualitat.
- quan arribis no agafis un taxi, és molt car! Bastants busos passen per l’aeroport.
- per fer-te una línia de mòbil, mira’t Virgin o Free.
- per obrir un compte bancari, segurament el que dóna millors condicions si ets estranger és el BNP Paribas.
- paciència amb el learning agreement, els horaris i en general tot el funcionament de la facultat.
- els horaris funcionen de manera bastant diferent, una classe pot canviar de dia o durar només unes setmanes.
- el curs comença al setembre i termina a l’abril. Si vols anar-hi fins al juny, estaràs dos mesos de vacances.

Abans de marxar algú em va dir: no et posis límits. Jo et dic el mateix. L’experiència passa molt ràpid, aprofita cada moment i cada oportunitat i fes tot allò que vulguis fer perquè TU fas el teu Erasmus. 

Vistes de Niça des d'una classe de la facultat

Si vols preguntar-me qualsevol cosa sobre Niça o França perquè hi vols anar, et deixo el meu correu, alexgrande8@gmail.com o si no, pots escriure’m per Facebook, Àlex Grande.

Bobcatsss 2016 o com descobrir Lió en quatre dies

Bones!

Sóc la Claudia Hervás, alumne de 4t del grau d’Informació i Documentació (sí, la noia de les pràctiques a la Biblioteca Nacional de Chile i a l'Instituto Cervantes de Londres). Avui us parlaré de la meva experiència com a oient al Bobcatsss 2016 celebrat a Lió (França) els dies 27-29 de gener de 2016.

Potser els seguidors del blog ja sabeu en què consisteix Bobcatsss, però per començar us en faré cinc cèntims. Bobcatsss és un congrés internacional organitzat anualment per parlar sobre la informació i la documentació. Aquest any arribava a la 24 edició. El congrés està organitzat per estudiants de biblioteconomia d’arreu i amb el suport d’EUCLID (European Association for Library and Information Education and Research). El nom, certament estrany, ve donat pels noms de les ciutats fundadores: Budapest, Oslo, Barcelona, Copenhaguen, Amsterdam, Tampere, Stuttgart, Szombately i Sheffield.

Aquesta edició es va organitzar a la localitat francesa de Lió pels estudiants d’ENSSIB (École Nationale Supérieure des Sciences de l’Information et des Bibliothèques), Université Paris Descartes i per primer cop s’hi sumava una universitat d’Estats Units, The University of Tennessee Knoxville. El lema principal d’aquest any va ser: INFORMATION, LIBRARIES and DEMOCRACY.

Arribada a Lió i Hotel

Per arribar a Lió es pot anar en tren, cotxe, autobús o avió. Al final tots els que vam assistir de la Facultat vam anar en el mateix avió amb EasyJet. Per la tornada els cinc vam agafar vols diferents, però tots amb Vueling, curiosament Vueling només fa el trajecte Lió – Barcelona, però no la inversa. Agafat amb temps, el vol ens va sortir per uns 65 €, anada i tornada, i l’entrada del congrés eren 80 € per a estudiants.

El viatge va ser mogudet. Un dia abans de volar vam rebre un correu d'EasyJet dient-nos que s’havia convocat una vaga de controladors aeris francesos, que anéssim a l’aeroport amb temps perquè era possible que es cancel·lessin vols, i que a més hi havia vaga de transport públic a França. Fent cas, vaig arribar amb molt de temps al Prat i allà ens vam començar a trobar amb la Carla (recent graduada i que presentava una comunicació), el Jesús i l’Andreu (els professors que sempre hi van) i l’Aida (una noia de doctorat que també presentava una comunicació). Al final vam sortir de Barcelona a l’hora que hauríem d’haver aterrat, però el vol va anar molt bé i ràpid. Un cop allà vam agafar un taxi, ja que tots dormíem al mateix hotel. L’hotel no era especialment barat (a la Carla i a mi, que compartíem habitació doble, ens va costar 170 € cadascuna, les tres nits). Es deia Citadines Part-Dieu. El vam triar perquè era cèntric i prop d’una parada del tramvia que portava a l’ENSSIB, on es celebrava el congrés.

Per acabar el primer dia vam sortir a conèixer Lió amb en Jesús de guia perquè ja hi havia estat i finalment vam sopar a un Bouchon (restaurant) tradicional amb llar de foc inclosa.

Primer dia a Bobcatsss

Després de recórrer Lió de nord a sud amb el tramvia per anar a l'ENSSIB i adonar-nos que el primer dia es feia al ENS (École normale supérieure) vam arribar i ens vam registrar. Al mateix moment ens vam trobar la Carol i la Laia (dues noies de la Facultat que estaven d’Erasmus a Groningen i tenien una assignatura la finalitat de la qual era presentar un projecte a Bobcatsss).

En el moment de registrar-nos va quedar clar que hi havia menys gent de la prevista (es va comentar que després dels atemptats de París no es va apuntar ningú més).

En principi, a la inauguració havia de parlar en Paul Sturger sobre “Intellectual Freedom, Libraries and Democracy”, però no va poder ser així, ja que és d’EUA i a causa del temporal Jonàs no va poder arribar a temps. A canvi van parlar, entre altres, Päivikki Karhula sobre la Privacitat (la speaker proposada pel segon dia), no va dir res de nou, però sí algunes coses interessants com que la privacitat és un respecte per a l’individu i que és la llibertat i l’autonomia en una societat cultural i democràtica.

Per arrodonir la inauguració van fer una representació de guinyol (típic a Lió) i un concert d’alumnes d’una altra universitat, a banda de presentar tot l’equip organitzatiu.

Aquell dia no hi havia més comunicacions ni presentacions, però sí visites culturals a centres de documentació als quals prèviament ens havíem inscrit. Nosaltres ens havíem inscrit per visitar el centre de documentació del Museu de les Confluències i la biblioteca de la Universitat Diderot, però a l’hora assenyalada no vam trobar el nostre grup. Vam anar al museu que era el que ens havien dit, però allà ningú no sabia res del congrés. Desconec si es van fer les sortides perquè els ho vam preguntar a alguns i ens van dir que ells no s’havien apuntat, però em sembla estrany que al Facebook de Bobcatsss no hi hagi cap foto de les visites.

Museu de les Confluències

Musée Lumière

Musée Lumière

Com que teníem la tarda per endavant, amb la Carla i l’Aida vam decidir anar al Musée Lumière. És un museu que recull la història del germans Lumière i com van arribar a construir el cinematògraf, una visita assegurada per a qualsevol amant del cinema com jo. El museu està dintre del que era a casa seva, a fora hi ha un parc i un altre edifici que s’utilitza com a filmoteca.

Per acabar el dia, vam sopar totes tres junt amb en Jesús, l’Andreu i un altre professor que ja coneixien a un altre Bouchon.

Segon dia a Bobcatsss

Aquest era el dia que l’Aida i la Carla feien les seves presentacions. La primera va parlar del seu estudi sobre revistes d’Informació i Documentació de Wikipedia i la segona sobre la censura en una biblioteca escolar i com promoure un pensament lliure respectivament.

A més vam poder veure altres presentacions, unes amb més gràcia que d’altres, i l’exposició dels pòsters presentats. No vam assistir a cap workshop, però a canvi vam visitar la biblioteca de l’ENSSIB. Una biblioteca espaiosa, amb dos pisos, taules de descans, ordinador, tauletes i projector.

A la tarda, després de dinar la bossa amb amanida, entrepà i postres que teníem gratis, i escoltar la presentació de l’Aida, vam anar a passejar pel Parc de la Tête d’Or que es troba al costat de l’ENSSIB.

Després vam anar tot caminant a l’hotel i jo vaig aprofitar per visitar la Bibliothèque municipale de Lyon, Part Dieu.

Vista general del gran edifici

L’edifici de la biblioteca és bastant espectacular, té 6 plantes. A peu de carrer es troba la part infantil. La planta baixa inclou art, llengua i literatura i una curiosa "artothèque". La primera planta està dedicada a la música, la segona a la societat i la civilització, la tercera a les ciències i tècniques, la quarta a la documentació regional i la cinquena al fons antic. D’aquest fons antic també es pot veure una part en algunes sales, en vitrines i curosament preservat. A més la biblioteca incorpora espais amb ordinadors i tauletes, cafeteria i exposicions.

Per acabar, la nit d’aquest segon dia era el moment del sopar tradicional. Aquesta vegada el sopar no es pagava a part. Estàvem tots convidats a una discoteca on ens van rebre amb canapès i música en directe. Abans d’entrar però ens van escorcollar i ens van fer deixar les ampolles. No oblideu que l’Estat continua en alerta màxima per l’atac terrorista.

Últim dia

Divendres era l’últim dia del congrés i alguns marxàvem al matí o tarda. Per aprofitar el dia i no perdre massa temps en el transport per anar a l'ENSSIB (des del centre es trigava uns 30-45 min.) vam decidir no anar al congrés i passejar pel vell Lió. 

Resumint

Tot i que hi ha hagut alguna manca d’organització i segons els veterans hi ha edicions que han estat molt millor, l’experiència ha estat satisfactòria.

He pogut conèixer altres maneres de donar els nostres estudis, la bonica ciutat i els seus plats tradicionals com ara les "quenelles" (que és com una croqueta gegant amb salsa), les "andouillettes" (salsitxes amb salsa de mostassa), els pralinés o el cervelle de Canut (formatge com tipus Philadelphia amb fines herbes).

En definitiva, quatre dies bastant productius els quals l’any vinent els podreu gaudir a Tampere. No us espanteu pel fred o la llunyania d’anar a Finlàndia, segons personal de l’Organització, el preu de tot plegat pot ser més o menys el d’aquest any a Lió, ja que a França és tot molt car.

Per cert, ja sé que hi ha poques fotos del congrés, no en vaig fer, però al Facebook de Bobcatsss en trobareu moltes.