D'Erasmus a Aberystwyth (IV): valoració de l'experiència Erasmus com a part de la meva formació acadèmica

Hola a tothom! Com va tot?
Aquesta és la darrera entrada de la meva experiència com a estudiant Erasmus a la Universitat d'Aberystwyth, a Gal·les. Com que ja he anat explicant coses de la meva vida quotidiana i de les meves excursionetes en les anteriors entrades, en aquesta m'agradaria fer una valoració de què ha suposat l'Erasmus com a experiència acadèmica.

El Departament d'Estudis de la Informació (o Astudiethau Gwybodaeth, en gal·lès) d'Aberystwyth és el més prestigiós en la matèria en tot Gran Bretanya on, tot i haver-hi una llarga tradició bibliotecària, no hi ha massa centres on poder cursar estudis de Biblioteconomia. Tot i això, dins de la Universtitat d'Aberystwyth (“probably the best place in the world...”), el departament està una mica deixat de banda i cada any es veu afectat per retallades econòmiques, en detriment de l'oferta i la qualitat de les assignatures i el manteniment de l'edifici i de la biblioteca. Com a fet curiós, el Departament (i la seva biblioteca) es troba en un campus secundari i comparteix edifici i recursos amb els criadors de cavalls (o estudiants de ciències equines) i amb les estudiants de perruqueria!

Com ja vaig comentar en la meva primera entrada, de l'oferta d'assignatures del Departament que eren compatibles amb les optatives de la diplomatura, vaig triar dues assignatures: Marketing of services i School libraries and learning resources. Potser vaig tenir mala sort en fer la tria i sóc conscient que només havent fet dues assignatures no puc valorar el conjunt de l'oferta formativa del Departament, però aquestes dues assignatures no van complir gens les meves expectatives. També cal tenir en compte que la manera d'ensenyar i aprendre a Gran Bretanya és una mica diferent a la manera que tenim per costum a Catalunya: les hores de classes són les mínimes indispensables (en total, 3 hores de classe a la setmana) i pressuposen que l'alumne aprèn mitjançant el seu treball personal fora de l'aula... Vaja, una de les idees que hi ha darrere del procés de Bolonya. Tot i que jo vaig fer prou bé la meva feina, les dues assignatures que vaig cursar no em van agradar massa i vaig aprendre més aviat poc. M'explicaré.

L'assignatura de Marketing of services anava sobre màrqueting aplicat als serveis en general, entre els quals hi ha les biblioteques, però també els restaurants o els transports públics. L'exemple de màrqueting de serveis preferit de la professora eren els serveis que s'oferien a dalt d'un avió. Era interessant per a qui es vulgui dedicar al màrqueting, però costava molt veure'n l'aplicació pràctica al món de les biblioteques i altres unitats d'informació. Vaig acabar abandonant l'assignatura.

L'altra assignatura, School libraries and learning resources, se centrava principalment en el currículum escolar britànic i en els mecanismes d'aprenentatge dels infants, però tot molt per sobre. En total, 10 hores de classe, una hora per setmana! Mai vam visitar cap biblioteca escolar ni ens van explicar com organitzar-ne una. Però allò que sempre recordaré d'aquesta assignatura va ser la frase de la professora, parlant del treball: “No cal que aneu a la biblioteca a buscar informació, només cal que busqueu a Internet”. És, si més no, curiós venint de la professora de biblioteques escolars! Evidentment, el treball d'avaluació de l'assignatura no va ser senzill de fer. Consistia en dues parts: la primera, una guia de 20 recursos electrònics que ajudés el professor d'alguna assignatura del currículum britànic a fer classe; jo vaig triar l'assignatura d'Educació per a la ciutadania i els drets humans. Calia descriure els recursos triats un per un i explicar què oferia per a l'aprenentatge; i a més, calia posar-ho tot ben bonic... i en anglès! La segona part era una memòria sobre el potencial dels recursos electrònics com a eina d'aprenentatge a les escoles i una explicació de l'elaboració de la guia de recursos.

La darrera assignatura que vaig cursar, que convalidaré per crèdits de lliure elecció, era Advanced communication in English in an academic context. Va ser una assignatura interessant per a desenvolupar competències de treball en grup i de presentacions orals i per a millorar l'anglès. La part més divertida, per a mi, va ser l'elaboració del projecte de grup; el tema que vam escollir va ser l'anàlisi de la figura del rei Artús, com a personatge històric i llegendari. Al llarg de les 10 setmanes de classe vam haver de fer dues presentacions orals davant la resta de la classe, tres videoconferències amb estudiants de la República Txeca i una pàgina web, tot plegat relacionat amb el contingut del projecte. Com que els meus dos companys de grup (un alemany i un finlandès) tenien millor nivell d'anglès que jo, ells s'encarregaven principalment de les parts teòriques de les exposicions i jo, dels concursos! A l'exposició final, va haver-hi premi per al grup guanyador: llapis decorats amb la Taula Rodona de Winchester!

A més de les classes, vaig fer pràctiques a dues de les biblioteques de la Universitat, la Hugh Owen (Campus Central) i la Thomas Parry (Campus dels bibliotecaris, domadors de cavalls i perruqueres). L'experiència ha estat molt positiva. He fet tasques força diferents i he pogut veure com funciona una biblioteca universitària que dóna serveis a una comunitat d'uns 10.000 estudiants. A més, he viscut un període de canvi molt interessant a la biblioteca, que de ben segur, la Grelda i l'Iris, de pràctiques d'estiu allà, també viuran. La nova directora de la biblioteca vol modernitzar els espais i els serveis que s'ofereixen i potenciar molt més els front-line services, el suport cara a cara als estudiants. A més, es volen unificar les quatre biblioteques de la Universitat en un sol espai, el de la biblioteca Hugh Owen, tot i que físicament, ara mateix, no hi ha espai per fer-ho. Veurem què passa! Estic molt contenta d'haver decidit dedicar unes hores a la setmana per a treballar a la biblioteca ja que han estat les hores més ben invertides, des d'un punt de vista bibliotecari, del meu Erasmus. Vull agrair a la Nia Ellis, a l'Elizabeth Kensler i a tota la gent amb qui vaig treballar la càlida acollida, el bon tracte, la molta paciència amb l'anglès... i el dinar de comiat!

Només em queda valorar l'experiència en el seu conjunt: m'ho he passat molt bé, he après a cuinar, he descobert un país meravellós, he fet alguns bons amics, he millorat l'anglès i he adquirit noves competències com a bibliotecària. Què més es pot demanar?

Animo a tothom que en tingui ganes i que s'ho estigui pensant, a fer el pas i a marxar d'Erasmus (o a qualsevol altra experiència internacional). El món és molt gran i ens està esperant!

Pob hwyl, salut i alegria!

D'Erasmus a Aberystwyth (III): hi ha vida més enllà de les classes!

Hola a tothom! Com han anat els exàmens i el final de curs?

Jo vaig entregar el meu darrer treball a la Universitat d'Aberystwyth el passat 10 de maig, després de gairebé un mes sense classes entre vacances de primavera i preparació dels exàmens, i no he tornat a Barcelona fins el 19 de juny. Durant aquestes setmanes de temps lliure i bona vida, he tingut molt de temps i bon clima per viure la vida més enllà de les classes i la Universitat.

A més a més de seguir amb les pràctiques a la biblioteca tres dies a la setmana i les classes de gal·lès, he tingut temps de passejar-me pels molts camins que voregen la costa i s'internen cap als turons, he agafat una barqueta per veure dofins i foques (llàstima que va ploure i van decidir no treure el cap de l'aigua, no sigui que es mullessin!), he viatjat milles i milles amb trens de vapor, he vist castells medievals majestuosos i he pujat al cim més alt de Gal·les, l'Yr Wyddfa, al Parc Natural d'Snowodnia.

Però aquest post no pretén ser només una petita guia turística de les moltes coses que pots fer a Gal·les, amb força hores de camí per endavant i gran plaer per endinsar-se en la natura. Vull fer aquí un recull pràctic de qüestions que poden interessar a la gent que en els propers anys vagi a Aberystwyth d'Erasmus o de pràctiques d'estiu: residències i vida social al Campus, botigues i supermercats, vida nocturna. I per acabar, una breu llista de llocs visitats!

Les residències i la vida social al Campus

El poble d'Aberystwyth compta amb uns 10.000 habitants i uns 10.000 estudiants. El poble és una mica massa petit per acollir tants estudiants i, per tant, l'allotjament privat va una mica disputat i no és molt fàcil de trobar habitacions o pisos a preus assequibles. Per tant, la millor opció és anar a viure a una de les residències de la Universitat, sobretot perquè és l'Accomodation Office qui fa tots els tràmits. Això sí, és una loteria. Pots tenir molta sort i que et toqui una habitació amb vistes al mar, amb uns companys de pis endreçats i simpàtics o tenir mala sort i haver de compartir pis amb set estudiants anglesos de primer any o viure amb gent que considera el passadís el seu particular camp de futbol! Jo vaig tenir mala sort i em va tocar un pis que tenia una pila de plats per fregar com a pica i una muntanya d'ampolles de cervesa buides. Afortunadament, i amb una petita excusa, vaig aconseguir que em canviessin de pis i vaig anar a parar a la residència Brinderw, la dels postgraduats. Vivia amb cinc estudiants més (només un d'ells era de la Gran Bretanya), amb qui compartia la cuina, el lavabo i la dutxa. Les feines de neteja dels espais comuns s'havien de compartir i cada setmana hi havia revisions de les mesures anti-incendis i dels espais comuns. Per quatre mesos i una setmana de residència vaig pagar 1.324 lliures, que incloïa les despeses d'aigua i llum; els llençols, coixins, vaixella i estris per cuinar, van a compte de cada estudiant. Com que jo vaig arribar al segon semestre però, vaig poder aprofitar tots els estris de cuina dels meus companys, tot i que a mesura que marxaven, s'anaven enduent les seves coses i un dia, al voler cuinar, em vaig trobar que ja no hi havia ni olla ni paella!

Les residències de la Universitat estan dividides en dos sectors. Les residències que es troben al Campus, a uns 20 minuts a peu del poble i aquelles que es troben en el poble, algunes d'elles a primera línia de mar. Totes tenen avantatges i desavantatges però jo recomanaria viure en una de les residències del poble ja que, a la nit i després de sopar o de fer unes pintes, fa molta mandra fer la pujada fins el Campus (12 % de desnivell) i ja no hi ha autobusos.

Però de dia i els caps de setmana, el Campus és un lloc amb molta vida, sobretot l'Arts Centre on hi ha un teatre, una sala de cinema, una sala per fer ballet, una llibreria amb descomptes per a estudiants i un restaurant, no molt econòmic però força bo. A més s'organitzen activitats per a infants i adults, estudiants i gent del poble. A més, hi ha la Guild of Students, el sindicat d'estudiants, que organitza activitats i, sobretot, festes.

Botigues i supermercats

Tot i ser un poble petit, l'oferta de botigues i supermercats és molt gran i, alguns d'ells, responen a les necessitats vitals i econòmiques dels estudiants: franja horària àmplia i preus força assequibles. Hi ha, fins i tot, un supermercat Spar que obre 24 hores al dia i, de matinada, sempre hi ha estudiants comprant patatones i cervesetes. Sense tenir en compte els supermercats, la resta de botigues estan obertes al migdia però tanquen a 2/4 de sis de la tarda. A l'hivern, entre el fred i la foscor, a les sis de la tarda sembla un poble fantasma! Recomano la carnisseria del centre del poble, on venen productes locals, entre d'altres unes costelletes de be a la menta delicioses.

Vida nocturna

Però a les vuit del vespre la vida torna al poble. Després de sopar, cap allà a les set de la tarda, els estudiants prenen els carrers i omplen els pubs i les places, fins ben avançada la nit, qualsevol dia de la setmana. Aberystwyth és un dels llocs amb una mitjana de pubs per metre quadrat més gran de Gran Bretanya. Tots els pubs tenen un dia de descompte i és habitual veure estudiants en grups, disfressats d'alguna cosa, fent la ruta dels pubs. I la vida nocturna es pot allargar fins moooolt tard! I, amb el bon temps, la vida nocturna arriba a la platja on està permès fer fogueres, barbacoes i festes. Els dimecres, a més a més, és el dia de la discoteca a la Guild of Students, en el campus principal de la Universitat.

Ajudes econòmiques

La vida a Aberystwyth no és molt cara si busques les ofertes de les botigues i els supermercats i no dines cada dia al Campus. Els botiguers saben que el seu públic principal són els estudiants, els quals en general no tenen massa diners, excepte per anar a fer pintes. Però cal tenir en compte que, en general, la vida és més cara que a Catalunya i, al fer servir lliures, encara és una mica més car. És per això que, tots aquells que decidiu anar d'Erasmus, fareu molt bé de presentar-vos a totes les beques possibles: la beca general d'Erasmus (uns 1250 euros), la de Bancaja (300 euros), una beca extraordinària de la UB (200 euros) i la de l'AGAUR (1200 euros). La primera, la rep tothom i va en funció del nombre de mesos de durada de l'Erasmus; les altres tres depenen, principalment, de l'expedient acadèmic. Jo vaig rebre totes les beques i he tingut prous diners com per viure durant gairebé cinc mesos a Aberystwyth, podent anar a menjar fora i fer pintes, anar a concerts i fer turisme per Gal·les i Anglaterra.

Breu llista de llocs visitats

Per acabar, m'agradaria llistar alguns dels llocs que he visitat, per si pot servir de consell o inspiració perquè us decidiu a visitar aquest bonic petit país. Pels interessats en la història i l'arquitectura, és vital visitar els castells d'Harlech, Conwy i Caernarfon, construïts pel rei anglès Edward I per tal de controlar i sufocar les rebel·lions gal·leses. Tot i que aquests són els castells més impressionants i ben conservats, n'hi ha molts més. A més de castells, uns altres edificis molt interessants són les abadies i les catedrals, entre elles Saint David i Strata Florida; us recomano fer un cop d'ull a la web Monastic Wales per fer-vos una idea. I per aquells que els agradi la naturalesa, el parc natural d'Snowdonia és el millor lloc on poden anar: Llanberis, Betws-Y-Coed i altres petits pobles entremig de grans muntanyes, són un bon lloc des d'on iniciar excursions i rutes per la zona. I per conèixer la zona minera del nord, res millor que agafar el deliciós tren de vapor de Blaenau Ffestiniog que va des de la zona de grans muntanyes d'Snowdonia fins a Porthmadog, a la costa. I per a tots aquells que prefereixin mar i no pas muntanya, poden anar d'excursió a New Quay i agafar una barqueta per veure dofins i foques, fer el camí de la costa de la badia de Ceredigion o agafar el tren Cambrian Coast, des d'Aberystwyth fins a Porthmadog. I pels més frikis, la visita que no pot faltar és la del petit poble de Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwyllllantysiliogogogoch, el poble amb el nom més llarg i impronunciable de tot Gal·les! I l'altre poble curiós a visitar és Hay-On-Wye, el poble dels llibres, on, amb una població d'uns 1900 habitants, hi ha desenes de llibreries de segona mà i, fins i tot, un castell reconvertit en llibreria.

Com a petita anècdota de les meves excursions, comentar que un dia anant d'excursió al Cadair Idris vaig equivocar-me de parada de bus i vaig acabar unint-me al grup excursionista Ramblers d'Aberystwyth, una colla de iaios encantadors i unes màquines de caminar: vam fer 22 quilòmetres en només set hores! Vaig anar a fer algunes excursions més amb ells i vaig conèixer parts de Gal·les menys turístiques i concorregudes, totes elles meravelloses... però quin fart de caminar! I també va ser una gran manera de conèixer gent autòctona i la seva realitat, cosa força complicada si només et relaciones amb estudiants.

Espero que tota aquesta informació us sigui útil per a tots aquells i aquelles que decidiu anar a Aberystwyth d'Erasmus o de pràctiques d'estiu o, si més no, que estigueu pensant on anar el proper estiu de vacances. Gal·les és un lloc molt i molt recomanable. Jo hi tornaré!

Pob hwyl, salut i alegria!

P.D. Vegeu els missatges anteriors en aquests enllaços:
http://mobilsbid.blogspot.com/2010/02/derasmus-aberystwyth-i.html
http://mobilsbid.blogspot.com/2010/03/derasmus-aberystwyth-ii-have-happy.html

D'Erasmus a Aberystwyth (II): have a happy World Book Day!

És sabut per tothom que els britànics sempre han anat una mica a la seva: condueixen per l'esquerra, mesuren en iardes, prenen la temperatura en fahrenheits i, quan tots volem pagar amb euros, ells s'entesten a seguir usant la lliura esterlina. En el camp de la biblioteconomia i el món dels llibres també tenen les seves excentricitats: quants de nosaltres no hem patit amb la classificació de la Library of Congress, quan tenim l'encantadora i sempre senzilla CDU?

La setmana passada vaig descobrir una nova divergència, relacionada amb la celebració del World Book Day (WBD), que va tenir lloc el 4 de març. Un dels coordinadors de les activitats del WBD em va dir que estava molt content que jo, venint de Catalunya, formés part del grup de treball del WBD ja que l'activitat originària és el nostre 23 d'abril, diada del llibre i la rosa. Com és doncs, si l'origen és el 23 d'abril, que els britànics ho celebren el 4 de març? Com que no m'ho van saber explicar massa bé, vaig anar a buscar la resposta a la inestimable Wikipedia (en anglès, of course!) on podem llegir que el WBD se celebra el primer dijous del mes de març; l'explicació és que, com que les escoles i les universitats britàniques tenen tres setmanes de vacances de primavera, avancen la data un mes i mig per tal de poder fer activitats i celebrar el WBD en període lectiu!

El grup de treball per a preparar i portar a terme les activitats del WBD estava format per dos traineeships (estudiants que ja han acabat la Universitat) i jo (que encara no l'acabo!). La preparació va consistir en un intercanvi de correus electrònics durant tres setmanes i dues reunions força informals: una al pub; l'altra a la cuina de la biblioteca. Finalment, vam optar per fer sis activitats: un espai per poder recomanar llibres; una demostració del funcionament dels e-books; cites i frases famoses sobre llibres i lectura enganxades per tota la biblioteca; una taula d'intercanvi de llibres; la creació d'una història col·laborativa, on cada participant havia d'afegir unes línies que continuessin el fil argumental del darrer fragment escrit; i un concurs, modestíssisima versió del Repte dels divendres, que consistia en 10 senzilles preguntes sobre llibres, les quals s'havien de respondre mitjançant la cerca bàsica i avançada del catàleg de la universitat. I tot això amanit amb bosses i bosses de dolços i caramels que donàvem als usuaris i treballadors de la biblioteca, tot desitjant-los un “Happy World Book Day!”

La publicitat inicial de les activitats consistia a penjar cartells en anglès i gal·lès dins de la biblioteca i fer una nota informativa en el correu electrònic que, setmanalment, s'envia a tots els estudiants i treballadors de la universitat, el qual, pel cap baix, conté 30 notes informatives més i que, amb prou feines, ningú es llegeix. Després de donar-hi unes quantes voltes, vam decidir fer alguna cosa una mica més innovadora i que cridés l'atenció de la gent: vam dissenyar dos pòsters, un en gal·lès i l'altre en anglès, d'uns dos metres d'alçada i amb lletres de colors cridaners, i els vam col·locar en els vidres exteriors de la biblioteca que donen a una mena de plaça, principal espai de trobada o de pas dels estudiants. Cal dir que feien molta patxoca i que van complir la seva missió: anunciar el World Book Day!

El dia en qüestió, vam col·locar una pila de globus de colors, cartells per totes bandes, vam obrir les bosses de caramels i dolços i vam muntar la paradeta al costat de l'entrada de la biblioteca. Tot aquest desplegament estava motivat per l'experiència prèvia dels traineeships, en relació amb la manca d'interès i de participació generalitzada dels estudiants de la Universitat per tot allò que no sigui disfressar-se i beure pintes! I si parlem de llibres...

Després de cinc hores d'activitats, entre els participants a les activitats i la gent que agafava caramels vam comptar unes 120 persones, xifra que no està gens malament segons l'opinió dels dos traineeships i les bibliotecàries. Tot i que a mi em semblava molt poc, a la tarda vaig entendre què volia dir un desinterès generalitzat per part dels estudiants; i és que vaig anar a una altra activitat del WBD al centre social de la universitat i... vaig ser l'única assistent! Així que vaig tornar cap a casa molt i molt contenta de les nostres 120 personetes.

La participació en el grup de treball del WBD m'ha servit per constatar una idea que sovint he escoltat en boca d'algun professor o professora: per a ser una bona bibliotecària, nena, no només calen coneixements, sinó també aptituds, iniciativa, ganes de fer coses i, per què no, una mica d'imaginació. I si a això li sumem l'experiència de participar en el Repte dels divendres i els anys de monitora a l'esplai, tenim com a resultat que la meva contribució a l'elaboració i l'execució del WBD ha estat molt ben rebuda i ha permès celebrar un WBD ben rodó!

Fins aviat, salut i alegria!

PD. per si voleu practicar una mica de gal·lès, aquí va la traducció de World Book Day: Diwrnod Y Llyfr!

D'Erasmus a Aberystwyth (I)

Hola gent, com va tot per la freda i plujosa Barcelona? Jo estic gaudint d'un assolellat, tot i que fred, mes de febrer al bonic poblet d'Aberystwyth, a la costa de Gal·les.

Em dic Núria i avui fa un mes que va començar la meva aventura Eràsmica i el balanç, de moment, és molt positiu. En resum, no m'he cremat al girar la pseudo-truita de patates, he assistit al 100% de les classes tot i que només he entès un 30% dels conceptes i tinc tots els ossos a lloc després del meu primer entrenament de rugbi. Què més puc demanar?

Quan el mes de febrer de 2009, ara fa un any, vaig haver de triar a quina universitat volia anar d'Erasmus, vaig decidir-me per la Universitat d'Aberystwyth per dos motius. El primer, i més evident, l'idioma. Com tots sabem, en el món de la gestió de la informació l'anglès és un idioma clau i, després de cinc anys d'aprendre'n la gramàtica, ja era hora de posar-lo en pràctica. I quin fart de practicar! Com que és una universitat amb una vessant internacional molt important, hi ha estudiants de tot el món. Sempre havia sentit a dir que, en una conversa en anglès, als anglesos no hi ha qui els entengui però he descobert que això no és cert. Després de sentir accents d'Amèrica del Nord, Finlàndia, l'Afganistan, Ghana, Índia, Alemanya i França, puc afirmar, amb tota seguretat, que la gent amb un accent més marcat i difícil d'entendre són els indis!

El segon motiu era veure les semblances i diferències entre el món bibliotecari europeu-continental i anglosaxó. I la primera evidència va ser que... utilitzen la Classificació de la Library of Congress per a ordenar els llibres a la biblioteca! A més a més dels motius pròpiament acadèmics, vaig decidir marxar d'Erasmus perquè penso que és una molt bona experiència per a créixer com a persona, per aprendre a cuinar (!), per a conèixer un país i la seva llengua (el gal·lès) i cultura, per a interactuar amb persones de tot el món, per a espavilar-me a viure fora de casa dels papes i... per a gratar-me una micona la panxa, que estic d'Erasmus!

El meu dia a dia a la Universitat es divideix entre les classes i la feina a la biblioteca. Estic cursant tres assignatures: dues són del departament d'Estudis de la informació i són Marketing of services i School libraries and learning resources, que equivalen a les optatives de Difusió i promoció de les unitats d'informació i Biblioteques i llibres per a infants; la tercera és Advanced communication in English in an academic context, una assignatura d'anglès expressament pensada per als Erasmus, que he de convalidar per crèdits de lliure elecció. Les assignatures del departament d'Estudis de la informació (Marketing i School libraries) les vaig decidir conjuntament amb l'Andreu Sulé, el cap d'estudis de la Diplomatura, qui havia d'autoritzar l'elecció per tal que, un cop superades, les pogués convalidar per assignatures de la Diplomatura. Si hagués volgut convalidar-les per crèdits de lliure elecció, no hi hagués hagut cap problema, però a mi m'interessava fer assignatures que pogués convalidar per crèdits d'optatives i això no ha resultat tan fàcil. De totes les assignatures optatives que s'ofereixen a Barcelona i a Aberystwyth, només tres són equivalents i, per tant, el ventall d'opcions d'assignatures a cursar es va reduir dràsticament. Tot i que estic contenta amb les assignatures que faig i les trobo prou interessants, m'hagués agradat tenir més marge per escollir. Espero però, que amb el pas de la Diplomatura al Grau, el ventall d'optatives convalidables serà més ampli i, per tant, més atractiu.

El primer que em va sobtar dels estudis a la Universitat d'Aberystwyth és la durada del semestre. Tenim classes de primers de febrer fins a finals de març i una setmana a l'abril (en total 10 setmanes de classe), tres setmanes de vacances de primavera, tres setmanes sense classe per a poder fer els treballs i preparar els exàmens, i dues setmanes d'exàmens. I el 5 de juny ja hem acabat! Com que sóc estudiant Erasmus i el meu anglès no és massa bo, la Lucy Tedd, la meva coordinadora aquí, m'ha permès fer les assignatures com a postgraduada; això implica que no tinc exàmens i que només he de presentar dos treballs de 3.000 paraules cadascun, que he d'entregar a principis de maig. I, tot fent càlculs, em trobo que el 10 de maig ja hauré acabat! L'altre aspecte que em va sobtar molt és la quantitat d'hores de classe a la setmana: dues hores de màrqueting i una de biblioteques escolars. Això es deu, em dóna la sensació, a la importància que donen al treball personal, a través dels treballs i la consulta de la bibliografia, més que no pas a les classes magistrals.

Com que no faig moltes hores de classe a la setmana i m'interessa aprofitar l'experiència al màxim, vaig oferir-me per treballar als Serveis d'informació de la Universitat, voluntàriament, unes hores a la setmana, per tal de conèixer com funciona una biblioteca universitària i millorar les meves habilitats i coneixements bibliotecaris, de cara al, ja proper, futur professional. Treballo 10 hores a la setmana, en dues biblioteques diferents. Els dilluns a la tarda, estic a la Thomas Parry Library, la biblioteca dels departaments d'Estudis de la informació i d'Estudis Agraris i Equins, situats en un Campus diferent de la resta de Departaments. La meva tasca és buidar articles de revistes especialitzades en estudis agraris i indexar-los. És una feina força curiosa perquè una bona part dels articles són sobre ovelles i cavalls; mai hagués dit que es pogués escriure tant sobre aquests bitxos! Els dimecres i els dijous al matí treballo a la Hugh Owen library, la biblioteca del Campus principal, fent tasques diverses. Els dijous sempre estic amb l'equip de gestió de la col·lecció, movent llibres amunt i avall, físicament o en el catàleg, per tal que la quantitat de dies de préstec (des de 10 hores fins a 15 dies, depenent del document) i la presència de llibres als prestatges o els magatzems respongui al màxim a les necessitats de consulta i d'informació dels estudiants i el professorat. I els dimecres tant puc estar preparant una exposició a l'entrada de la biblioteca, com cercant articles relacionats amb l'atenció a l'usuari, els bibliotecaris a la primera línia d'atac i el màrqueting de la biblioteca (per als grans canvis que la biblioteca té previstos fer aquest estiu!), o assistint a les trobades per a la preparació del World Book Day, que se celebrarà el proper 4 de març. Però el més divertit de tot és la mitja hora del te, amb totes les bibliotecàries amb una tassa de te a la mà, fent-la petar. I és que me les miro i no puc deixar d'imaginar-me a mi i/o a altra gent de la Facultat d'aquí a un quart de segle!

Em queden algunes cosetes per explicar, com ara la vida nocturna dels estudiants, sobretot els anglesos, i les famoses Erasmus party, les excursionetes i visites pels voltants d'Aberystwyth o a Cardiff, les classes de gal·lès, la convivència a les residències universitàries i la vida social al Campus, o les ajudes econòmiques que he rebut; cosetes que espero que us interessin, sobretot a tots aquelles i aquells que us estigueu plantejant marxar d'Erasmus.
Així doncs, estigueu atents i atentes als propers missatges; de moment només queda dir: Croeso i Aberystwyth! Fins aviat, salut i alegria.

Grenoble

02, juliol, 2009

La meva estança a Grenoble

Ara farà cosa d’un mes que vaig tornar de Grenoble.

Bé, començaré dient que al meu parer, anar d’Erasmus és una experiència única que cal que tot estudiant visqui i pugui gaudir.

I, concretament, Grenoble és una ciutat magnífica. Si hagués de tornar a triar un lloc per anar d’Erasmus, seria Grenoble.

És una ciutat amb encant, que conserva a la part del centre cases i edificis bastant antics, tots renovats, però si visites les cases per dins tenen la seva xemeneia de fusta, i l’encant de les cases de fa temps. El transport per la ciutat és el tramvia, que funciona molt bé. A més, hi ha un gran costum d'anar en bicicleta, ja que com que la ciutat es troba situada en una vall, és molt plana i és ideal per anar en bicicleta.

També destacar que té jardins cada dues passes, on la gent passa les estones mortes llegint, fent barbacoes, bevent i tocant la guitarra, etc.

Un altre punt a tenir en compte és que és una “ciutat d’estudiants”. Costa molt trobar gent de més de 30 anys pel carrer, gairebé tothom són gent jove estudiant, ja sigui de diversos llocs de França o de fora de França, ja que hi ha molts convenis d’intercanvi d’estudiants amb diversos països. És per això que els ajuts per als estudiants són molt nombrosos: pots practicar gairebé qualsevol esport per uns 30 euros anuals (piscina, escalada, etc.) i amb el transport públic, lloguer de bicicletes, i moltes altres coses, també tens grans descomptes per ser estudiant.
A part, per 60 euros, pots treure’t la Carta 12/25 que et serveix per viatjar amb tren per tota França per la meitat o tercera part (depèn del lloc, antelació amb què compris els bitllets, etc.) del que et costaria normalment.

A més, pots demanar la CAF, que és un ajut governamental que et donen sempre, per ser estudiant i estar residint a Grenoble, i pot oscil·lar entre els 90-150 euros mensuals.
Ara bé, també hi ha alguns inconvenients. El principal problema és que, per començar, en el moment que jo he anat (potser amb el Pla Bolonya això canvia) a França has d’agafar assignatures troncals de la carrera, que en arribar a Barcelona només et convalidaran per crèdits de lliure elecció.

La segona dificultat és que a la universitat ningú parla espanyol. Tampoc pots confiar-te massa de l’anglès, ja que la majoria no el parla gaire bé, i a més, no posen massa interès a comprendre’t (això no només a la universitat, sinó en general).

Però la cosa canvia quan comences a parlar en francès: per molt malament que el parlis, tenen paciència a entendre’t i t’ajuden bastant a intentar que el milloris.

Jo per la meva part, diré que vaig arribar sense saber dir poca cosa més que “Bon jour”, i poc a poc vaig anar fent. A més, com que Espanya té molts convenis amb Grenoble, hi ha moltíssims estudiants espanyols (és quasi impossible que a la segona setmana d’estança no t’hagis fet d’algun grupet on hi hagi gent espanyola) que et poden ajudar al principi amb tot el papereig, residència, etc.

L’altra dificultat és que allà van per trimestres, i com que nosaltres anem en acabar el segon semestre, ens trobem que hem d’intentar aprovar un semestre començat, amb la dificultat afegida de l'idioma. Normalment, els altres estudiants espanyols fan un Erasmus de tot l’any, i llavors aquest problema queda resolt, però per a nosaltres no és possible.

Tot i així, acabar dient que val la pena anar-hi, que és una ciutat preciosa, la gent és súper oberta, amb ganes de conèixer gent i cultures noves (a més, cal dir que a França ens estimen molt, als espanyols, i en concret als catalans i andalusos J). Jo personalment m’emporto moltíssims amics: francesos, italians, llatinoamericans, espanyols, etc. I m’ha agradat tant, que seguiré tornant cada cop que pugui, tant a visitar a tots els que vaig conèixer, com per tornar a veure una ciutat tan maca com Grenoble.

Escollits els becaris Erasmus de la Facultat per al curs 2009-2010

En aquesta edició hem tingut menys candidats que altres anys per gaudir d’una beca Erasmus el curs que ve. Concretament, sis. El curs actual han estat vuit els estudiants que estan gaudint d’aquesta oportunitat (després de dues renúncies).

Els estudiants que marxaran a fora són els que relacionem a continuació (amb les destinacions on aniran):

Jesús Arqued Rios, Oslo
Rosa Bertran Figueras, Tessalònica
Núria Cangròs Alonso, Aberystwyth
Mireia Escolà Gelabert, Roma
Cristina Martínez Prieto, Viterbo
Beatriz Pedrosa Borges, Oslo.

Moltes felicitats als escollits. No dubtem que la seva experiència serà molt profitosa, tant del punt de vista acadèmic com personal.

Esperem que tindrem notícies seves per mitjà d’aquest bloc.