Hola a tothom!
Torno a ser en Francesc García des de Northampton. Avui he acabat les meves pràctiques als Library and Learning Services de la universitat d'aquesta ciutat i demà pujaré a l'avió que em portarà de tornada cap a Barcelona. En aquest darrer post resumiré les aportacions i les conclusions que he extret d'aquestes pràctiques i us parlaré de les altres excursions que he fet.
La feina que he realitzat a les pràctiques no ha estat gaire complicada, però tampoc ha estat monòtona. La veritat és que identificar les necessitats d'informació dels estudiants internacionals no ha estat gens fàcil. Parlant amb uns quants companys estrangers de la residència, consultant els companys de feina i llegint bibliografia, m'he adonat dels diferents usos que es fan de les biblioteques universitàries a d'altres països. Per exemple: a la Xina, els estudiants han d'adquirir un o dos manuals per cada assignatura i examinar-se exclusivament dels continguts d'aquests documents, amb el que no s'incentiva l'ús d'informació extra de la biblioteca; i a molts països de l'Àfrica no hi ha accés directe a les col·leccions de les biblioteques. És per aquesta raó que la millor opció per al meu projecte ha estat planificar una pàgina web de benvinguda a la biblioteca que recollís tota la informació bàsica, des de zero, però dirigida exclusivament a estrangers, i incloure vocabulari molt bàsic al glossari de termes de biblioteconomia del web de la biblioteca.
 |
| Col·lecció d'Educació Infantil de la biblioteca. |
La veritat és que veure com funciona la biblioteca universitària d'una de les institucions capdavanteres de l'educació superior al Regne Unit sempre és enriquidor i hi he après un munt de coses. És per aquesta raó que l'estada se m'ha fet curta. Si hagués pogut, hauria realitzat les pràctiques al mes de juliol per veure la biblioteca en plena activitat. Un altre punt negatiu d'aquestes pràctiques és el fet que la institució d'acollida no proporcioni cap ajuda econòmica i que només es pugui comptar amb la col·laboració de les empreses patrocinadores del programa de pràctiques d'estiu de la Facultat. Tot i això, l'experiència ha estat molt positiva i totalment recomanable.
Pel que fa a les excursions, el tercer cap de setmana el meu germà i uns amics em van venir a visitar. Es van allotjar a l'hotel del centre de convencions que hi ha al mateix campus on estic vivint i treballant jo. A l'estiu hi ha pocs clients i encara menys conferències. L'hotel és econòmic i ofereix esmorzar inclòs amb el preu de l'habitació i aparcament gratuït, important si, com en el cas dels meus amics, portes cotxe. El fet d'haver llogat un vehicle ens va permetre moure'ns amb gran llibertat per tal de fer noves excursions.
Sherwood Forest: seguint els passos de Robin Hood vam visitar la impressionant reserva natural que és el bosc on s'amagava aquest personatge i la seva colla de bandits. És un bosc espectacular on s'hi poden fer moltes activitats, com senderisme o muntar amb bicicleta de muntanya.
Nottingham: el més destacable de la ciutat és el seu castell, que inclou un museu i una galeria d'art. No és un castell gaire antic, va ser destruït i reconstruït diverses vegades, la darrera al segle XVII. Però el museu permet conèixer els episodis més destacats de la història d'Anglaterra, ja que el castell de la ciutat va ser un dels principals escenaris de les guerres civils d'aquest país. A més, hi ha moltíssimes activitats per a nens al voltant de la figura de Robin Hood.
Birmingham (Brum, segons diuen els locals): es tracta de la segona ciutat més gran del país, és molt industrial i la majoria del seu conjunt monumental es localitza al centre, a les places de Centenary Square i de Victoria Square. El dia que la vam visitar hi havia una fira de gastronomia d'arreu del món en aquestes mateixes places. No ens vam poder resistir a comprar uns quants pork pies típics anglesos, que han estat una de les descobertes gastronòmiques d'aquest viatge. Tampoc no vam deixar passar l'oportunitat de visitar els estadis dels dos equips de la Premier League que hi ha a prop d'aquesta ciutat: el West Bronwich Albion F.C. i l'Aston Villa F.C.
Coventry: una de les principals ciutats del gloriós passat industrial d'Anglaterra. S'hi fabricaven cotxes tan mítics com els Jaguar, els Triumph o els Rover. I la seva principal atracció turística és el museu del transport, on s'hi exposen models de totes aquestes marques, a més dels primers models d'automòbils de la història i el vehicle a reacció que va batre el rècord de velocitat l'any 1997. Durant la segona guerra mundial s'hi va fabricar munició per als aliats, això va fer que fos una ciutat molt castigada pels bombardeigs de la Luftwaffe. Els alemanys fins i tot van inventar el verb coventrieren, que significava bombardejar massivament. La seva catedral està completament enderrocada per les bombes i és impressionant visitar les seves runes. La nova catedral, que es a construir al costat, no em va agradar gens.
Stratford-upon-Avon: el poble d'origen de William Shakespeare està totalment dedicat a la seva figura. S'hi poden visitar fins a cinc cases vinculades a la vida d'aquest escriptor, incloent-hi la casa on va néixer i la casa on es va retirar i morir. És un lloc preciós, però atapeït de turistes i de botigues de records relacionats amb l'autor i les seves obres.
El darrer cap de setmana el vaig dedicar a fer un parell d'escapades a Londres i a acomiadar-me de Northampton i dels seus antics edificis construïts amb pedra color de mel, comprar-hi uns quants records, perdre-m'hi passejant, assaborir per darrera vegada els sausage rolls de la fleca de davant de la All Saints Church i entaular-me també per darrer cop per dinar a un pub amb la companyia d'una pinta de sidra.
Londres: aquesta ciutat no es pot veure ni en un dia, ni en una setmana, i jo només hi vaig dedicar dues jornades. Sent conscient d'això, vaig intentar veure-hi almenys els llocs que més m'interessaven. Vaig passar pels Abbey Road Studios, pel 221b de Baker Street i per l'andana 9 i 3/4 de l'estació de King's Cross. Però l'objectiu principal del primer dia de visita a la capital del Regne Unit va ser The British Library. Impressionant, gegantina i moderníssima, em va encantar. Tot i que cal inscriure's com a reader per visitar les sales de lectura i accedir a les seves col·leccions, els principals tresors de la biblioteca estan exposats al públic general. Entre ells s'hi compten manuscrits de Shakespeare i Wilde, entre molts d'altres, els quaderns de Da Vinci o Durer, l'escriptori de la Jane Austen i el Codex Sinaiticus, la versió més antiga que es conserva del Nou Testament.
Vaig passejar pels barris de Candem i pel Soho, veient els seus teatres musicals, i per Trafalgar Square de camí a Westminster, on es troben les principals atraccions turístiques de la ciutat. També vaig passar pel davant del British Museum, de la British Gallery i de la British Portrait Gallery. Però tenint tant poc temps, vaig decidir no entrar-hi, són museus immensos. Queden pendents per a un proper viatge. A Westminster vaig poder veure-hi el Parlament, el Big Ben, l'Abadia, el Palau de Buckingham, la Catedral, el Tàmesi i tots els llocs turístics que hi ha pels voltants, però el dia se'm va fer curt i em va deixar amb el mal regust de boca d'haver-me quedat un munt de coses per veure.
Bé, crec que he faltat a la meva paraula de procurar fer un post més curt aquesta vegada, ho lamento. Però tot sigui per explicar-vos correctament la meva experiència. ;-)
Una abraçada!
Entrades
