Programa de pràctiques a la UNESCO

En aquesta entrada us presentem un altre programa per fer pràctiques a institucions públiques a l’estranger. Es tracta de la possibilitat de fer pràctiques a les institucions de la UNESCO. 

Aquestes estades de formació estan destinades a estudiants de grau o de postgrau. Pel que fa als estudiants de grau, han d’haver completat almenys tres cursos dels estudis per adequar-se als requisits del programa.

Cal tenir uns coneixements excel·lents, tant escrits com orals, d’un dels idiomes amb què es treballa: anglès o francès. D’altra banda, també es requereix saber utilitzar programari d’ofimàtica (MS Office).

Les estades formatives tenen una durada d’entre 1 i 4 mesos i no són remunerades. La convocatòria està oberta permanentment. En cas d’enviar la sol·licitud i no rebre resposta en els següents 8 mesos, es pot considerar que han desestimat la candidatura.

Si en voleu saber més informació i/o omplir el formulari de sol·licitud, ho trobareu en aquesta web de la UNESCO.

Convocatòria per fer pràctiques a la Comissió Europea

Avui us presentem el programa de pràctiques a la Comissió Europea. Ofereix a joves universitaris titulats la possibilitat d’adquirir l’experiència de conèixer des de dins el seu funcionament, treballant a diverses de les institucions i òrgans que la constitueixen. Així mateix, l'estada garantirà als seleccionats la possibilitat de desenvolupar les seves competències professionals dins un marc multicultural i multilingüe alhora que enriquirà les seves capacitats, els permetrà conèixer altres idiomes i establir contactes per al seu futur laboral.

Els requisits necessaris per optar a la beca són els següents:
- Titulació de grau o primer cicle d’estudis superiors universitaris completats.
- Alt coneixement de dues llengües oficials dins la Comunitat Europea (una de les quals ha de ser l’anglès, el francès o l’alemany).

La durada de l’estada en pràctiques serà d'entre tres i cinc mesos i començarà al març de 2013. Pel que fa a les funcions a desenvolupar, estaran vinculades a tràmits administratius o a tasques de traducció.

En trobareu més informació i els formularis per participar-hi a l’Oficina de pràctiques de la Comissió Europea.

Podeu enviar-hi la vostra sol·licitud fins el 31 d’agost.

Pràctiques d'estiu a la ETH-Bibliothek de Zuric (i 2)

Hola a tothom!

Torno a ser en Francesc García, des de Zuric. Ahir vaig acabar el meu període de pràctiques a la ETH-Bibliothek, i demà agafo l’avió de tornada a Barcelona. En aquesta segona i darrera entrada m’agradaria fer una breu valoració de l’experiència que m’ha suposat realitzar les pràctiques d’estiu en aquest centre i un breu resum de les coses que hi he après.

En primer lloc, voldria dir que un mes de pràctiques no és gaire temps. Personalment, l’estada se m’ha fet curta. Sobretot pel que fa a l’aprenentatge dut a terme a la biblioteca. Amb un parell de setmanes més de pràctiques, considero que podria haver perfeccionat i aprofundit en els coneixements adquirits. Pel que fa a visitar i conèixer la ciutat, en canvi, quatre setmanes són més que suficients, però allargant l’estada hauria pogut visitar més poblacions interessants dels voltants.

Sankt Gallen

Professionalment, aquestes pràctiques han estat molt positives. Mai abans havia treballat en una biblioteca i sempre m’ha interessat fer-ho en una biblioteca universitària. A més, volia refrescar els meus precaris coneixements d’alemany. Aquesta era una oportunitat que no podia deixar escapar de cap de les maneres.

Des del primer moment, les meves responsables van tenir clar que no tenia cap sentit ensenyar-me a catalogar seguint unes normatives que no tornaria a fer servir mai més. A Zuric utilitzen KIDS (Katalogisierungsregeln Informationsverbund Deutschschweiz), una adaptació de les AACR2 exclusiva per a la Suïssa de parla alemanya, que fa que els seus registres siguin difícils de compartir i que és més que probable que canviïn amb la futura aparició de les RDA. Per aquest motiu, les meves tasques de catalogació s’han limitat a revisar registres prèviament elaborats per les editorials, distribuïdors o per altres companys en el moment de fer les comandes. Rarament he hagut d’escriure’n un des de zero, però sí que he hagut de consultar les seves normes força vegades.

Això no m’ha impedit conèixer de primera mà la totalitat dels processos que es realitzen al Departament de Recursos Monogràfics en el qual he estat treballant. És més, sempre se m’ha facilitat l’oportunitat de poder ser informat, mitjançant xerrades o visites, del funcionament d’altres tasques, departaments o serveis. No l’he desaprofitat i, en conseqüència, m’enduc un bon retrat del funcionament global de la ETH-Bibliothek. D’aquesta manera, he pogut veure com funcionen i xerrar amb els responsables de departaments com el magatzem, la digitalització, la indexació o el de publicacions seriades; o de serveis com el d’obtenció de recursos electrònics, el repositori o el Portal del Coneixement. Fins i tot vaig fer pràctiques al taulell de préstec aquest mateix dijous.

Taulell de préstec de la ETH-Bibliothek Zürich

Contràriament al que esperava en un primer moment, la catalogació no m’ha resultat una tasca rutinària o avorrida. Cada document és diferent i presenta característiques que el fan únic i interessant. Moltes vegades es fa necessari realitzar una labor gairebé detectivesca per tal de solucionar els problemes o prendre decisions davant dels dilemes que plantegen certs documents. A vegades cal investigar, consultar normatives, mirar exemples o preguntar a companys més experimentats. Pot arribar a ser una activitat bastant estimulant i variada.

Per finalitzar, caldria dir que Suïssa és un país car. Però sempre es poden trobar solucions per minimitzar les despeses. Passar-s’ho bé no depèn sempre dels diners. Gaudir de Zuric passejant pel casc antic, estirat a la gespa dels seus parcs o banyant-se al llac segueix sent gratuït. A més, les condicions d’aquestes pràctiques, el fet de ser remunerades i que l’allotjament estigui cobert, fan que no surtin tan malament per a les nostres butxaques.

Vista del Limmat, Niederdorf i la Catedral de Zuric des d'un mirador d'Altstadt

Zuric és més que la ciutat dels rellotges, la xocolata, les navalles i els bancs. Hi descobrireu una ciutat tranquil·la, però activa; habitada per una gent eficient i precisa, però amistosa. Així doncs, us animo a realitzar les vostres pràctiques d’estiu a la ETH-Bibliothek la propera temporada.

Una abraçada!

Beques per cursar un màster o un doctorat a Alemanya

La Fundació Heinrich Böll atorga beques a estudiants que cursin un màster o un doctorat a Alemanya. S’admeten estudiants de qualsevol estudi, però principalment d’Humanitats, Ciències Socials, Periodisme, Art, Economia, Dret, Enginyeria, Ciències i Matemàtiques.

Els estudiants de màster o de postgrau han de demanar la beca abans de començar els seus estudis. La dotació és de 750 € mensuals per a estudiants de màster.

Pel que fa als estudiants de doctorat, han de tenir un títol de màster o equivalent i han d’haver estat acceptats com a estudiants de doctorat per alguna institució alemanya. La dotació de la beca és de 1000 € mensuals en aquest cas.

És imprescindible tenir un bon nivell d’alemany, ja que els processos de selecció seran habitualment en aquest idioma. D’altra banda, també és requereixen coneixements d’anglès.

El període de sol·licituds actual tanca l’1 de setembre. El següent període s’obrirà més endavant i acabarà l’1 de març de 2013.

En trobareu la documentació per a la sol·licitud, els formularis i tota la informació a la web de les beques de la Fundació Heinrich Böll.

L’Europass, el CV europeu

L'Europass és una eina estandarditzada a nivell europeu que serveix per acreditar les qualificacions i competències arreu de la Unió i de l'Espai Econòmic Europeu.

Es compon de cinc documents:
- Currículum Vitae Europass: model estandarditzat del CV tradicional.
- Passaport de Llengües Europass: acredita els coneixements lingüístics segons competències (parlar, llegir, escoltar i escriure) i els cursos fets i els diplomes obtinguts.
- Document de Mobilitat Europass: recull els períodes formatius realitzats a l'estranger.
- Suplement Europass al Títol de Tècnic/Certificat de Professionalitat: conté una descripció sobre la formació de l'individu (coneixements, capacitats i competències adquirides).
- Suplement Europass al Títol Superior: document adjunt al títol oficial.

Si esteu buscant feina per Europa, us recomanem que us en feu un.
En trobareu tota la informació al seu web.

Properament podreu trobar al blog una entrada amb diversos recursos per buscar feina a l'estranger.

Pràctiques a la ciutat eterna!

Sóc la Mariona Ripoll i estic cursant les meves pràctiques a l'Instituto Cervantes de Roma, concretament a la Biblioteca María Zambrano. Ja fa dues setmanes que em vaig incorporar i cada dia m'agrada més, us asseguro que és un lloc únic i familiar :)

Les tasques que realitzo són diverses. En un primer moment em van obrir un compte personal a Absysnet, programa que utilitzen en xarxa amb totes les biblioteques que formen part de l'Instituto Cervantes i que ens permet localitzar un document en qualsevol d'aquests centres en qualsevol moment. La meva primera tasca va ser classificar segons la CDU i fer la indexació del fons AISPI (Asociación Italiana de Hispanistas), la segona tasca ja més complicada va ser fer una bibliografia dels documents que té la biblioteca sobre Barcelona.

Com us he dit, és un lloc únic i familiar, hi treballen quatre persones: la Milagros (cap de la Biblioteca), la Valeria i Gemma (bibliotecàries) i, al mateix temps que jo hi ha una noia de Màlaga fent una altra beca a la mateixa biblioteca, la Susanna. La biblioteca, al tenir pocs usuaris en temporada d'estiu, ja que és un centre més orientat a cursos d'espanyol -entre altres- al llarg de l'any, a l'estiu no en fan tants, i això fa que els usuaris siguin mínims, fet que permet aprendre més i amb menys temps.

Aquesta és una oportunitat única per aprendre a estimar i créixer com a futurs bibliotecaris. La veritat és que s'ha d'aprofitar, ja no pel mes de viatge que tots volem a l'estiu sinó perquè aquesta ocasió és única i no sempre tindrem temps de fer-ho, per això us animo des d'aquí a apuntar-vos de cara a l'any que ve!

La Biblioteca María Zambrano es va fundar l'any 1949 com a biblioteca de l'Institut Espanyol de Llengua i Literatura, però l'any 1992 va entrar a formar part de la Xarxa de Biblioteques de l'Instituto Cervantes. La Biblioteca rep el nom de l'escriptora i filòsofa espanyola María Zambrano, molt vinculada amb la ciutat romana. La biblioteca és un centre d'interès per a aquelles persones interessades per formar-se i conèixer la llengua, cultura, etc. d'Espanya i Hispanoamèrica, així com ser un referent per Roma.

Compta amb 33.000 exemplars, els quals es divideixen entre la petita biblioteca i els dos dipòsits. Els usuaris tenen accés directe als documents sempre i quan tinguin el carnet de socis o demostrin ser estudiants, professors o investigadors de l'Instituto Cervantes. Podem veure, doncs, que aquesta biblioteca treballa com si fos una biblioteca privada.

Les condicions de treball són molt bones, treballo de 9 a 14 cada dia de dilluns a divendres, fet que em permet tenir molt de temps per fer turisme, és a dir 100 hores al mes. Al llarg del matí tens dret a anar a fer un cafè quan vulguis sense cap mena de control, això fa que et sentis més lliure. L'horari és molt bo ja que et permet visitar els diferents indrets de la ciutat durant tota la tarda o els caps de setmana.

L'allotjament el vaig trobar gràcies a una web d'anuncis "Easystanza.it",web que et permet buscar pisos compartits i pagar quan arribes a Roma. Hi ha molts pisos i de diferents preus. S'ha d'omplir un formulari i la gent es posa en contacte amb vosaltres molt ràpidament. S'ha de tenir en compte agafar un pis que quedi a prop de la feina, ja que la comunicació pública a Roma és complicada i no existeix cap mena de control de bitllets, fet que moltes vegades et deixa viatjar sense pagar sense ser multat.

Ara us explicaré una mica la ciutat, la veritat per qui no hi hagi estat mai és INCREÏBLE!!! La pena és que, tal com diu el telenotícies: "Un dels estius més calorosos des de fa 50 anys!!" i us en dono fe, diàriament s'arriben als 35-38 graus sense problema, fa molta calor, però la seva bellesa ho compensa. L'altre inconvenient és el trànsit: Roma té semàfors, però no respecten els vianants, és a dir, al creuar un carrer és com jugar-te la vida, ja que si està el semàfor en verd i creues ells et miren com pensant "què fas, que no veus que he de passar jo?", realment increïble.

Aquí l'alimentació es basa en pasta, pizza, calzone, carn o formatges. Els supermercats són cars, hi ha la cadena Carrefour Express i Spar (Despart) i no tenen gaire producte fresc, realment són botigues petites com les que podem trobar als pobles petits de Catalunya. El millor és anar a les ofertes dels mercats com a Campo dei Fiori, però també és més complicat ja que només està obert al matí i no s'hi pot anar perquè es treballa. Per tant el gran repte és no menjar pasta i pizza, encara que amb la calor i les llargues caminades d'aquests dies de ben segur que ho he eliminat :P

Per altra banda, Roma és una ciutat màgica que t'invita a caminar, a passejar pel Ghetto, Trastevere, Piazza Navona, Campo dei Fiori, entre altres llocs màgics. Hi ha moltes esglésies, palazzi, etc. realment preciós! Roma és una ciutat que igual de bella és cara, la roba té preus desorbitats ja que aquí, a prop de Plaça Espanya podem trobar les botigues més conegudes del món de la moda, un món que sembla que sigui de pel·lícula ja que tens aquella sensació de ser pobre i no arribar a aquell luxe que hi ha a l'altra banda del vidre.  

Roma ciutat, si aneu amb calma, us la podeu fer caminant perfectament, fins i tot molt millor, perquè ensopegareu amb racons únics que no surten a la guia i que et deixen impressionat. La meva companya Susanna em va portar per diferents carrerons explicant-me anècdotes i històries de la ciutat que amb una simple guia no arribes a saber. Us recomano un llibre anomenat Historias de Roma perquè conegueu una mica més la ciutat així com anècdotes que li van passar a l'autor i que en algun moment o altre ens han passat a tots :)

La veritat és que hi ha mil coses per explicar de Roma i que encara em trobo a la meitat del meu viatge per aquesta ciutat eterna. Us animo a visitar aquesta ciutat i conèixer un racó on sembla que els anys no passen.

Per últim, m'agradaria dir-vos que Roma està plena de fonts per veure aigua fresca mentre viatges. Realment curiós.

De rareses i cervicals: pràctiques a The Hispanic Society of America a Nova York (I)

Hola a tothom! Com va tot per l'altra banda de l'oceà?

Em dic Núria i estic realitzant un conveni de pràctiques d'estiu a The Hispanic Society of America (HSA) a Nova York. Avui fa una mica més de dues setmanes que sóc aquí i ja tinc prou vivències per fer una primera entrada al bloc.

Sóc diplomada des de fa un any i actualment curso el diploma de postgrau en Tractament i Gestió del Patrimoni Bibliogràfic, o dit d'una manera més planera, llibre antic. Aquesta és la meva tercera estada de pràctiques d'estiu (després de Munic 2009 i Londres 2010) i vaig triar la HSA perquè era l'únic centre de pràctiques que oferia treballar amb rare books (que equivaldria al nostre llibre antic). El fet que el centre sigui a Nova York no ha estat un element de pes en la meva tria, per estrany que sembli, tot i que la possibilitat de poder visitar The New York Public Library és, ja de per si, un bon motiu.

The Hispanic Society of America, allotjada en un bonic edifici estil Beaux-Arts construït per a l'ocasió i situat al nord de l'illa de Manhattan, acull un museu i una biblioteca d'investigació per a l'estudi de la cultura i les arts de la Península Ibèrica i Llatinoamèrica. Va ser fundada a principis del segle XX pel milionari nord-americà Archer Milton Huntington qui, com tants altres nord-americans en aquella època, es va dedicar a comprar cultura europea a cop de bitllet verd i a endur-se-la a l'altra banda de l'oceà Atlàntic (com, per exemple, els Cloisters); no obstant, sense ells, segurament, bona part d'aquest patrimoni cultural europeu actualment ja no existiria o estaria en unes condicions pèssimes. Huntington era un amant de l'art i la literatura hispanes i això es fa patent en el museu, on es poden contemplar obres de Goya, Velázquez i, sobretot, les extraordinàries "Visiones de España" de Sorolla; i en la biblioteca, on es guarden edicions prínceps (o primera edició impresa immediatament posterior als manuscrits de l'autor i a la còpia per a l'impressor) de La Celestina i del Tirant lo Blanc, així com una col·lecció cervantina espectacular.

La procedència dels fons bibliogràfics és molt diversa ja que Huntington es va dedicar a recórrer territoris ibèrics i hispanoamericans a la cerca de tresors, però un dels nuclis principals de la biblioteca va ser la col·lecció de Don Manuel Pérez de Guzmán, marquès de Jerez de los Caballeros qui es va vendre una de les col·leccions de literatura del Segle d'Or més riques i completes (segurament la segona en importància després de la de la Biblioteca Nacional) després d'una baralla matrimonial durant un dinar. Culebrons a part, la venda de la col·lecció a Huntington l'any 1901 va ser motiu d'escàndol i controvèrsia entre literats i intel·lectuals de l'Espanya de principis del segle XX els quals es van exclamar contra el que consideraven un espoli del patrimoni espanyol i una traïció a la pàtria; les paraules de Marcelino Menéndez y Pelayo són ben explícites: "mayor desastre y más irremediable sería este [la venda de la biblioteca] que los de Cavite y Santiago de Cuba..." . Tota la història del marquès i la seva relació amb Huntington està explicada en detall en la biografia escrita per Antonio Rodríguez Moñino (Badajoz, 1989); de lectura més amena és l'article de John O'Neill, responsable de la secció de llibre antic de la HSA

La meva tasca a la biblioteca de la HSA és catalogar documentació del segle XVIII, principalment pragmàtiques, cedularis, butlles i altra documentació eclesiàstica o de govern de no més de 10 o 12 fulls i que estan relligats en uns gruixuts volums. La majoria dels documents no tenen portada i, sovint, manquen les dades essencials per fer una mínima catalogació. Per tant, una feina aparentment senzilla que es va complicant a mesura que tenim menys informació, per no parlar del problema (i repte) que suposa trobar-se un document manuscrit o en llatí. La catalogació es fa en una base de dades que, més endavant, es bolcarà al catàleg de la biblioteca i, per tant, és un treball intern per al centre que els ha de permetre tenir coneixement i control sobre la totalitat del fons.

Els espais que ocupa la biblioteca, a diferència del museu, no són gens espectaculars. Jo anava amb la confiança de trobar-me alguna cosa de l'estil de les biblioteques de l'Ateneu Barcelonès o del Col·legi d'Advocats i la sorpresa va ser trobar-me una sala relativament petita, amb tot de prestatgeries plenes de llibres i tot el terra ple de caixes i trastos fruit d'haver mogut les coses d'una banda a l'altra per a instal·lar l'aire condicionat fa unes setmanes i que allà s'han quedat. En una sala propera i darrere una magnífica porta de seguretat hi ha els llibres realment rars i preciosos de la biblioteca, sala a la qual només poden accedir els responsables de fons antic de la HSA. La biblioteca també compta amb una petita sala per als estudiosos i investigadors que vénen a fer recerca i que, de moment, he vist ocupada tots els dies. Passadís enllà, hi ha el departament de fons modern (posterior a 1830) de la biblioteca.

Treballo de dimarts a divendres de 10 a 14 h i això em dóna molt de temps lliure per visitar i gaudir de la ciutat, sobretot dels meravellosos parcs, jardins i passeigs vora els rius que hi ha per totes bandes i que fan més suportable la vida en aquesta ciutat tan plena de cotxes, edificis altíssims, turistes, llums, gent amb presses i olors de totes menes (sortir del metro a quarts de 10 del matí i començar a sentir olor de hot dogs i xauarmes no té preu!). Coses per fer i per veure a Nova York n'hi ha un piló però per al col·lectiu bibliotecomaníac penso que n'hi ha dues que no es poden deixar de fer:

• Visitar la increïble biblioteca pública de Nova York (NYPL), ja sigui per lliure o amb el tour gratuït d'una hora (al final del tour donen targetes de descompte per a la botiga!). Jo hi he anat diverses vegades en aquestes dues setmanes i mitja per curiositat bibliotecària però també perquè havia d'acabar el treball del Diploma que versava sobre publicacions catalanes de principis del segle XX en esperanto, un tema extraordinàriament concret sobre el qual, tot i això, vaig poder trobar bibliografia d'interès a la NYPL. Els no-residents a Nova York es poden fer un carnet de la biblioteca temporal que permet consultar els documents però no agafar-los en préstec i que s'ha de renovar cada tres dies mentre es vulgui consultar el fons; i, és clar, és un fantàstic record de la biblioteca! No s'ha de deixar d'entrar a xafardejar la botiga de la NYPL: hi ha souvenirs de totes menes (això sí que ho saben fer bé els nord-americans) i pots sortir d'allà amb un kit complet de bibliotecari! Podeu fer una ullada a aquest divertit vídeo per veure els interiors de la sala de lectura.

•  Visitar la llibreria Strand, amb 18 milles de llibres (uns 29 quilòmetres de prestatgeries, si fa no fa) distribuïts en 3 plantes, una d'elles dedicada exclusivament als rare books. El seu eslògan és "Where Books Are Loved". Hi ha llibres de tota mena i per a totes les butxaques, tenen uns horaris amplíssims (obren tots els dies de la setmana fins més tard de les 10 de la nit) i sempre està ple de gent xafardejant llibres i comprant.

Trobar allotjament a Nova York no és massa fàcil, sobretot si vols una cosa còmode, cèntrica i bé de preu. Després de mirar diverses opcions (residències universitàries, residències de monges, albergs) i explotar alguns contactes i webs per trobar allotjament, vaig acabar trobant una habitació a través de la web Airbnb a Washington Heights, prop de la feina (i molt lluny del centre) per un preu molt mòdic. A la setmana, vaig optar per canviar-me a una altra banda i actualment estic compartint pis amb un noi de Califòrnia i un altre de Louisiana al multicultural barri d'Astòria, a Queens. Ara sóc lluny de la feina (una hora de metro) però molt més a prop del centre, tot i estar fora de l'illa de Manhattan. I és que l'illa, de punta a punta fa gairebé 22 quilòmetres (com del riu Llobregat al Masnou). El 4 de juliol, el dia de la independència, els companys de pis em van invitar a una barbacoa en el pati de l'edifici i a veure els focs artificials des del terrat: només va faltar que es posessin a cantar l'himne per tenir un dia ben nord-americà.

Per acabar l'entrada, dues coses curioses que m'han passat a Nova York:

•  Fa un parell de setmanes vaig anar a sopar a casa de la Mary Ann Newman, una novaiorquesa enamorada de Catalunya que he conegut a través d'una amistat comuna. El fet curiós és que durant el sopar vam rodar una part d'un episodi del programa de TV3 Export.cat sobre exportacions de productes catalans arreu del món. En aquesta ocasió el programa anava d'avarques i de cava i del furor que aquests productes causen a Nova York. Les vistes des del terrat situat al rovell de l'ou de Manhattan, senzillament espectaculars! 

• El 4 de juliol, a més del focs artificials i les barbacoes, hi ha una cosa encara més tradicional i, sens dubte, molt més nord-americana: el concurs de menjadors de hot dogs organitzat per la frankfurteria Nathan's i que té lloc cada any en aquesta data a Coney Island. Prop de 2.000 persones van seguir el concurs en directe o a través de la pantalla gegant instal·lada per l'ocasió mentre una trentena de participants endrapava hot dogs a la velocitat de la llum. El guanyador se'n va cruspir 68 en 10 minuts, els últims 10 en el darrer minut. Vomitiu i espectacular a la vegada!

D'aquí deu dies ja torno cap a Barcelona però abans d'això, aquest cap de setmana, vaig a la Meca dels bibliotecaris: la Library of Congress!

Que acabeu de passar una bona setmana i fins aviat. Salut i alegria!

PD. Us deixo l'enllaç a l'àlbum de fotos que vaig fent, per si voleu fer-hi una ullada.

Obert el termini de presentació de les Beques Canigó 2012

Ja és obert el termini per presentar sol·licituds a les Beques Canigó, destinades a incentivar la realització de pràctiques en organitzacions internacionals. Aquestes estades han de tenir una durada d’entre 3 i 9 mesos. L’import màxim mensual que percebran els adjudicataris és de 1.500€ però s’establirà en funció del cost de la vida en el país de destinació i de la durada de les pràctiques.

Els requisits que han de reunir els candidats a les Beques Canigó són:
- Ser llicenciat, arquitecte, enginyer superior o equivalent, diplomat, arquitecte tècnic, haver cursat 240 ECTS o equivalents o tenir aprovades totes les assignatures de primer cicle d’una llicenciatura.
- Estar tramitant o tenir l’acceptació per realitzar una estada en pràctiques en una institució multilateral o organització internacional.
- Tenir el títol del nivell C de la Junta Permanent de Català o una titulació equivalent.
- Tenir residència habitual a Catalunya com a mínim des del 2010.
- Que l’inici previst de l’estada en pràctiques sigui l’any 2012 o dins del primer trimestre de l’any 2013.
- No haver gaudit en convocatòries anteriors d’una beca Canigó.

Per optar-hi, heu de presentar el formulari de sol·licitud i el document annex, amb els apartats corresponents pel currículum i pel projecte a realitzar a l’organisme internacional.

En trobareu més detalls, els formularis i tota la informació necessària al web de l’AGAUR.

Teniu fins l’1 d’agost per presentar-vos-hi.

Pràctiques d'estiu a la ETH-Bibliothek de Zuric (1)

Hola a tothom!

Sóc en Francesc García, i ja he traspassat l’equador de la meva estada de pràctiques d’estiu a la biblioteca de l’Institut Politècnic Federal (ETH-Bibliothek) de Zuric. Fa més de dues setmanes que estic realitzant les pràctiques al departament de recursos monogràfics.

Edifici de l'ETH

Les tasques que haig de dur a terme a la feina no es limiten a la catalogació, hi puc seguir tots el processos tècnics que s’apliquen als llibres (tant impresos com electrònics) des que es fa la comanda al distribuïdor, fins que s'envien als bibliotecaris temàtics perquè en facin la classificació i indexació. Això implica: introducció dels llibres al sistema, enviament de comandes, rebuda dels llibres i la seva catalogació descriptiva.

Vist així, sembla poqueta cosa. Però la gent aquí és molt amable i m’ha brindat l’oportunitat de visitar i rebre les explicacions per part dels membres de tots els departaments i serveis pels quals tingui curiositat. Ho estic aprofitant per aprendre, in situ, com funciona una biblioteca universitària de primer nivell.

Treballo a la biblioteca central d’aquest prestigiós institut politècnic públic. Entre les característiques més destacables d’aquesta petita xarxa de biblioteques universitàries hi ha les seves dimensions, és la més gran de Suïssa, tant en nombre de documents (uns 7 milions), com en nombre de personal (288 treballadors). També hi destaca el fet que els usuaris no tenen accés directe als documents, almenys a la biblioteca en la qual treballo. Els han d’aconseguir sempre a través del taulell de préstec o en format electrònic. Això fa que el magatzem compti amb un sofisticat sistema mecanitzat de repartiment de documents i que la biblioteca tingui un excel·lent servei de digitalització. Una altra característica que m’ha cridat l’atenció, és que el servei d’obtenció de documents electrònics també s’ofereix, cobrant, a empreses privades, i és una de les majors fonts d’ingressos de la biblioteca.

Les condicions de treball són molt bones. Aquestes són unes de les poques pràctiques d’estiu que són remunerades. En conseqüència, les jornades laborals són de 41 hores setmanals. No és un problema, la gent aquí comença a treballar molt d’hora i es té dret a una pausa de mitja hora al matí i una altra a la tarda, per fer el cafè. L’hora del dinar queda exclosa del còmput d’hores del dia, s’ha de recuperar a la tarda. Però això significa, que quan entro a treballar a les 8:00 h, puc sortir a les 17:20 h, amb la meitat de la tarda per endavant.

A més, l'ETH busca el lloc i es fa càrrec de les despeses de l’allotjament dels estudiants en pràctiques. Estic allotjat a la residència Studentenhaus Justinus, a Rigiblick. Al capdamunt d’un turonet, al costat del bosc. No és lluny del centre de la ciutat i de la feina, però cal agafar un cremallera per arribar-hi. En aquest sentit, és molt recomanable adquirir un abonament de transport per a tot el mes. El transport públic a Suïssa és car, l’abonament del qual us parlo val 79 CHF, però l’estic fent servir molt. Cada dia agafo, com a mínim, dues vegades el cremallera i el tramvia.

Studentenhaus Justinus

La residència en la qual estic allotjat inclou l’esmorzar de tots els dies de la setmana. Sóc incapaç de menjar més que un bol de cereals només haver-me llevat, però la resta dels companys i companyes hi afegeixen dues torrades amb melmelada i mantega, i un cafè amb llet. És normal, després dinen d’una revolada entre les 12:00 h i les 13:00 h, i sopen una miqueta més entre les 18:00 h i les 19:00 h. Menjar fora també és car a Suissa. Però com a treballadors de l’ETH, tenim descompte a la MENSA, el menjador universitari. M’encanta el buffet d’amanides, per 8,10 CHF pots fer-te un plat amb quatre d’elles. L’oferta va des del taboulé a la Wurstsalat, passant per diverses amanides de pasta, llegums o arròs. A més, a la residència tenim dret a cuina i als supermercats sempre surt més econòmic comprar-hi.

Ni a la feina ni a la ciutat l’idioma és cap problema. Molta gent parla un anglès correctíssim, i a la biblioteca ho fa gairebé tot el personal. A part, la cap del departament és de Salamanca, i la cap de catalogació és australiana. Un altre contacte hispanoparlant és el cap del magatzem, és mexicà. Tampoc està de més tenir algunes nocions d’alemany, sempre facilita les coses. Els companys de feina són molt macos, sempre atents a qualsevol dubte o pregunta que els pugui formular. I creieu-me, són molts els dubtes que sorgeixen catalogant. Els companys han demostrat tenir moltíssima paciència amb mi, i sense perdre mai el somriure.

La ciutat és una de les més maques que he vist, especialment el cas antic, que és per on m’estic movent més. Durant les dues setmanes que porto a Zuric, ja he vist gairebé totes les coses interessants que hi volia veure. Si hagués estat un turista a temps complet, ho podria haver fet en un cap de setmana, la ciutat no és gaire gran. El més recomanable de veure-hi són els barris a les dues ribes del riu Limmat: Altstadt i Niederdorf. Al primer hi trobareu la Fraumünster amb les vidrieres de Chagall, i el campanar de la St-Peterskirche, amb el rellotge més gran d’Europa. A més, hi ha la Bahnhofstrasse, un dels carrers comercials més cars del món, amb joieries, bomboneries i les seus dels principals bancs suïssos. A l’altra banda del riu hi ha la catedral, l’ETH amb el seu impressionant mirador, la casa que va dissenyar Le Corbusier per a la Heidi Weber i un munt de botigues de música, de llibre vell, antiquaris i galeries d’art. Per no parlar de les botigues de joguines!

Zuric des de la terrassa de l'ETH

A la gent de Zuric els encanta prendre cafè i sopar a les terrasses de les cafeteries i bars. I quan surt una mica el sol (aquestes dues setmanes ha plogut força)  envaeixen la gespa dels parcs i les vores del llac, on s’hi banyen i hi fan barbacoes. Tothom és molt educat aquí i sempre estan disposats a donar un cop de mà.

Quan finalitzi la meva estada, escriuré una altra entrada per acabar de comentant-vos les experiències que hi he viscut i les coses que hi he après. Us seguiré parlant de la biblioteca i de la ciutat.

Una abraçada!

Beques per fer el doctorat a Nova Zelanda

Ja podeu presentar les vostres candidatures per ser beneficiaris d'una de les beques per realitzar la recerca doctoral a alguna de les universitats de Nova Zelanda que formen part del New Zealand International Doctoral Research Scholarships.

Els principals requisits per optar-hi són:
- Tenir una bona mitjana d'expedient.
- Complir els requisits per accedir en un programa de doctorat basat en la recerca en una universitat de Nova Zelanda..
- Provar que s'ha estat en contacte amb l'escola o departament de la universitat escollida i que s'ha tractat la recerca proposada, els interessos i la disponibilitat per dur a terme una adequada supervisió.
- Acreditar els coneixements d'anglès amb un certificat obtingut en els darrers dos anys.

Les beques inclouen la totalitat de les taxes acadèmiques i els serveis associats, una assignació anual pel cost de la vida, l'assegurança sanitària, una quantitat per a llibres i documents de la tesi, uns diners per viatjar i, finalment, una assignació inicial per establir-s'hi.

En trobareu la resta d'informació i el procediments per fer-hi la sol·licitud en aquest enllaç.

El termini de presentació de candidatures acaba el 16 de juliol.

Informació útil per viure a Lisboa

Si us en aneu a estudiar o a treballar a Lisboa, us podria ser útil aquest nou lloc web: www.lisbonlx.com. Fer-se'n membre és gratuït i, un cop ho hagueu fet, tindreu accés a la LisbonLx Guide, podreu publicar-hi anuncis i podreu gaudir de descomptes i avantatges oferts pels socis adherits al web.

En el lloc web hi trobareu informació bàsica sobre salut, transport, classes de portuguès, seguretat i la història de la ciutat. A més a més, també hi ha una secció amb anuncis d'habitacions o apartaments per llogar.