dilluns, 6 de juliol de 2020

Pràctiques en organismes europeus



En altres ocasions s’ha parlant, en aquest blog, de pràctiques en organismes internacionals. En aquesta entrada ens farem ressò de dos programes de pràctiques oferts per organismes que depenen de la Unió Europea, per a estudiants i per a graduats recents. La majoria d’aquests programes solen oferir una petita remuneració econòmica als escollits, que els permet subsistir en el nou lloc de residència.

En primer lloc, el Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE)  (https://www.eesc.europa.eu/en/about), amb seu a Brussel·les i que disposa d’una interessant biblioteca: https://www.eesc.europa.eu/en/general-information/library

Aquest òrgan ofereix dos programes de pràctiques: de llarga durada i de curta durada. El de llarga durada (de cinc mesos, amb un ajut de poc més de 1.200 euros mensuals) està adreçat a graduats universitaris de qualsevol especialitat. Comencen en dos moments de l’any: el 16 de febrer i el 16 de setembre. Doncs bé: ARA és el moment de fer la sol·licitud de cara al febrer de 2021 (el termini acaba el 30 de setembre de 2020). Us asseguro que gaudir d’una experiència així és molt beneficiós per al desenvolupament personal i professional.

Per la seva banda, el Comitè Europeu de les Regions (CER) (https://cor.europa.eu/en), amb seu també a Brussel·les, també disposa d’una biblioteca rellevant: https://cor.europa.eu/en/engage/Pages/library.aspx

Aquest Comitè també ofereix uns programes de pràctiques molts similars als del CESE. El més interessant des del meu punt de vista té una durada de cinc mesos, amb una remuneració d’uns 1.200 euros mensuals i amb inici els dies 16 de febrer o 15 de juliol de cada any. Per al període del febrer, cal presentar ARA la candidatura (fins al 30 de setembre).

En tots dos casos, la sol·licitud es fa en genèric a l’organisme, i en funció de la formació de cada candidat i de les possibilitats dels òrgans, es van adscrivint als departaments més adequats. Es poden fer les dues sol·licituds a la vegada.

No em cansaré de repetir-ho: si no hi ha alguna raó que us ho impedeixi, no deixeu d’intentar-ho. Lluny de perdre-hi, els guanys poden ser molt interessants.

dissabte, 28 de març de 2020

Liber illuminatio mea (II): pràctiques a la Bodleian Library


Hola a tothom!

Em dic Núria Cangròs i Alonso i soc alumna del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials. Si fa uns dies feia una entrada sobre la història de la Universitat i les biblioteques d’Oxford en motiu de la meva estada de pràctiques a la Bodleian Library, en aquesta em centraré en les col·leccions patrimonials i en la feina que vaig dur a terme amb els incunables. A punt?

Les col·leccions especials de les Bodleian Libraries inclouen incunables i llibre antic, manuscrits, arxius, ephemera, mapes i música. La major part d’aquestes col·leccions es troben a la Weston Library, tot i que hi ha set biblioteques més amb col·leccions especials.

Una de les sales de lectura
La Weston Library va reobrir les portes al públic l'any 2015 després d'una reforma de quatre anys i 80 milions de lliures que va permetre crear un dipòsit d’alta qualitat per a les col·leccions especials, oferir diversos espais per als investigadors i ampliar l’accés públic als tresors de les biblioteques. A més de les tres sales de lectura, compta amb el Visiting Scholars’ Centre que acull els investigadors del programa de beques d'investigació de la Bodleian, el Centre for the Study of the Book, el Centre for Digital Scholarship, el Departament de Conservació, sales per a seminaris i conferències, dues sales d’exposicions, la cafeteria i la botiga. Per honorar la donació de 25 milions de lliures de la Garfield Weston Foundation per a la reforma de l’edifici, la New Bodleian Library va rebatejar-se com a Weston Library.

Pastoral Care (Ms. Hatton 20)
La política de gestió de la col·lecció de les col·leccions especials ens dona una visió general d’aquestes col·leccions: han anat creixent des de finals del segle XVI (150 anys abans de la creació de la British Library), compta actualment amb 60.000 metres lineals i són accessibles a acadèmics, estudiants i investigadors de tot el món tant a les sales de lectura, com essent part de la docència universitària i, cada vegada més, a través de la tecnologia digital; a més a més, es donen a conèixer al públic en general mitjançant exposicions, publicacions i esdeveniments. La riquesa i importància d’aquestes col·leccions especials a escala internacional ha fet que dos dels seus documents s’hagin inscrit en el registre de la Memòria del Món de la UNESCO: la traducció de Cura pastoralis de Gregori el Gran, del segle IX, el primer llibre supervivent escrit íntegrament en anglès i el Gough Map, datat al segle XIV. A més de la paraula escrita (manuscrita i impresa), les col·leccions inclouen fons destacats d’art i fotografia i una quantitat important d’objectes. Una part dels materials s’han obtingut a través del dipòsit legal (com ara mapes, música i llibres rars), però la majoria s’han obtingut, i encara s’obtenen, a través de llegats, donacions, compres i polítiques d’incentius fiscals, així com, en casos excepcionals, de dipòsits.

L'any 1610 Thomas Bodley va arribar a un acord amb la Stationers’ Company de Londres per tal que la Bodleian rebés un exemplar de cada llibre publicat al Regne Unit, assegurant-se així el creixement continu de la col·lecció; unes dècades després, l’any 1662, es va establir el dipòsit legal per llei al Regne Unit, essent-ne les beneficiàries les biblioteques de la Universitat d’Oxford i Cambridge i la Royal Library (actualment, British Library). El compliment de la llei va tenir els seus alts i baixos fins que l’any 1842 es va aprovar la Copyright Act, a partir de la qual l’arribada d’exemplars de dipòsit legal va ser molt més efectiva i la Bodleian va poder concentrar les seves compres en manuscrits i llibres estrangers, principalment del continent europeu, amb la seguretat que els nous llibres publicats a Anglaterra serien dipositats. Van centrar molts esforços a adquirir incunables.

De ortu et progressu ...
Els incunables són llibres impresos entre mitjans del segle XV i el 31 de desembre de 1500. El terme va ser usat per primer cop pel bibliòfil Bernhard von Mallinckrodt l’any 1639 en el seu fulletó De ortu et progressu artis typographicae [Sobre el naixement i el progrés de l’art tipogràfic]. Es calcula que, avui en dia, sobreviuen unes 28.500 edicions i prop de mig milió d’exemplars en unes 4.000 biblioteques, però el nombre d’edicions i, sobretot, d’exemplars podria variar a mesura que les biblioteques privades obrin les seves portes als investigadors.

La Bodleian té 5.623 edicions i supera els 7.000 exemplars, sent la col·lecció d’incunables més extensa en una biblioteca universitària i la cinquena col·lecció d’incunables en qualsevol biblioteca del món; així doncs, la biblioteca conserva una sisena part de totes les edicions mai impreses. La col·lecció es pot considerar global quant a la seva cobertura d’autors i temes. Un extens i interessant repàs sobre l’adquisició i el tractament dels incunables de la Bodleian es pot llegir a The Bodleian Library and its incunabula del Dr. Alan Coates, bibliotecari de llibre antic de la Bodleian i membre del projecte d’elaboració del catàleg imprès d’incunables. En aquest article, Coates subratlla que la col·lecció d’incunables és essencialment un producte de les compres realitzades durant el segle XIX, moment en què al continent europeu es van donar les dissolucions monàstiques en el territori de la Casa dels Habsburg (actualment Bèlgica, Àustria i el nord d’Itàlia) que va tenir lloc sota l’emperador Josep II; les dispersions de grans col·leccions franceses i italianes, causades per les Guerres Napoleòniques; i la secularització de les cases religioses del sud d’Alemanya. Això va facilitar que milers de volums entressin al mercat del llibre.

Caplletra il·luminada (G-219)
L’any 1991 la Bodleian, sota la supervisió del Dr. Kristian Jensen, va iniciar un projecte per descriure completament totes les edicions i exemplars d’incunables de la Bodleian amb els mateixos estàndards que els manuscrits medievals, que va tenir com a resultat A catalogue of books printed in the Fifteenth century now in the Bodleian Library, Oxford, en sis volums i actualment consultable en línia a través de TEXT-inc i Bod-Inc Online. Les entrades, creades entre 1992 i 2005, proporcionen una anàlisi detallada dels textos de cada edició; també proporcionen informació sobre les característiques físiques i les evidències materials per a l’estudi dels antics posseïdors de cada exemplar.

L’any 2009 la Dra. Cristina Dondi (que havia format part d’aquest equip i era secretària general del Consortium of European Research Libraries -CERL-) va idear la base de dades Material evidence in incunabula (MEI) per registrar i cercar les evidències materials dels incunables: antics posseïdors, decoració, enquadernació, anotacions manuscrites, segells, preus, etc. A la introducció del llibre Printing R-evolution and society 1450-1500 (disponible en línia en accés obert i molt recomanable), Dondi explica el perquè de MEI:
«It was there, opening up and examining thousands of 15th-century books, that I realised how the books themselves bear witness to their movement in their manuscript annotations, decoration and binding styles, and that capturing that movement within spatial and temporal coordinates could unveil to us the central factor that was crucial to the success of the new technology and business, and yet so elusive to document: distribution. We were sitting on the largest amount of historical evidence for understanding the impact of the new technology and trade on European society at large, yet we did not have the tools to capture it.»
MEI està enllaçat a l’Incunabula short title catalogue (ISTC), impulsat per la British Library, del qual n'agafa els registres bibliogràfics. A MEI hi participen biblioteques i investigadors d’Europa i els Estats Units i l’aportació de registres és gratuïta i benvinguda ja que com més evidencies registri, més completes i exhaustives seran les dades i les investigacions que se’n derivin.

Segell conventual (V-016)
Tots les evidències materials introduïdes a MEI són tractades com una informació valuosa per a la procedència dels incunables i es poden localitzar geogràficament i datar cronològicament. En un mateix exemplar podem trobar diferents blocs de procedència que ens indiquen que l’incunable va passar per diferents mans fins arribar al lloc de procedència actual, i això permet fer un seguiment del moviment dels llibres per Europa o fora d'Europa, i al llarg dels segles. També es recullen les anotacions manuscrites, que ens permeten comprendre l’ús que en feien els lectors, i els preus i les monedes, importants per a l’estudi econòmic del comerç de llibres.

Els noms d’antics posseïdors, ja siguin persones o institucions, es recullen a la base de dades satèl·lit Owners of incunabula (OOI), on es pot trobar més informació biogràfica i bibliogràfica de cada posseïdor, inclosos enquadernadors, il·luminadors, llibreters, etc. Dona  accés a tots els exemplars que van ser propietat d’una mateixa persona o institució i, per tant, permet la reconstrucció de col·leccions disperses.

El 2014, el projecte MEI va fer un salt endavant: l’European Research Council (ERC) va finançar el projecte 15cBOOKTRADE amb una beca ERC Consolidator de cinc anys que va permetre ampliar l’escala i l’abast de l’estudi de les evidències materials, així com demostrar la rellevància de les investigacions històriques realitzades usant els incunables com a fonts primàries d’informació. El projecte va permetre convertir MEI en una eina capaç de gestionar el mig milió de registres d’exemplar que, potencialment, pot arribar a contenir, i es van crear TEXT-inc per donar suport als estudis en la transmissió de textos impresos, 15cILLUSTRATION per facilitar un enfocament sistemàtic per a la identificació, la reutilització, la còpia i la circulació de la il·lustració i 15cVISUALIZATION (15cV) per mapar la circulació de llibres en el temps i l’espai.

Les tasques realitzades durant les pràctiques van consistir a crear i millorar registres d’autoritat a la base de dades Owners of incunabula i registres d’exemplar a la base de dades Material evidence in incunabula.

Entre els registres MEI que vaig millorar, hi havia 20 exemplars de 19 edicions diferents del Facta et dicta memorabilia de Gaius Valerius Maximus, publicats entre 1470 i 1497 en set ciutats diferents d’Itàlia, França i Alemanya (només a Venècia es van publicar 12 edicions); no obstant, les evidències materials es poden geolocalitzar en 18 ciutats diferents de cinc països. Aquest és un exemple de la potència de MEI i 15cV per a l’estudi del comerç i la distribució dels incunables.
Visualització dels exemplars Facta et dicta memorabilia de la Bodleian Library

A més a més, i seguint amb aquest exemple, la rica col·lecció d’incunables de la Bodleian permet poder estudiar, físicament i a la vegada, 19 edicions d’un mateix títol d’un total de 31 edicions recollides a ISTC i, per tant, estudiar les diferents solucions editorials que diferents impressors han triat per a un mateix text pel que fa a tipografia, marges, caplletres, etc., així com la decoració manuscrita que hi van afegir alguns dels seus posseïdors. Aquí teniu tres exemples de les primeres línies del pròleg dels incunables V-007, V-014 i V-022:

Imprès a Magúncia per Peter Schoeffer el 14 de juny de 1471 (V-007). Registre a MEI.
La decoració va ser feta per un anotador alemany anònim, probablement abans de 1500
Imprès a Venècia l’1 de juliol de 1478, editat per Bonus Accursius (V-014). Registre a MEI.
La decoració i la capital il·luminada són obra d'un artista francès no identificat, probablement entre 1475 i 1525
Imprès a Venècia per Bonetus Locatellus el 30 d'abril de 1493 (V-022). Registre a MEI.
Les caplletres xilogràfiques colorejades probablement per l'alemany Johannes Casparus Estbrok (ca. 1570-1600)



Biblioteca del Merton College
La darrera setmana vaig aprofitar per fer tres visites: al Departament de Conservació de la Bodleian Library que es troba situat en l’últim pis de la Weston Library, de la mà de la responsable del Departament, la Virginia Lladó-Buisán; a la Senior Library de la Lincoln College Library, de la mà de la bibliotecària responsable de la col·lecció de llibre antic, la Sarah Cusk, que va fer un Erasmus+ a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona; a la biblioteca històrica de la Merton College Library, de la mà de Constanta Burlacu, una estudiant de doctorat del Merton College que s’ha encarregat de crear a MEI els registres dels seus incunables.

Les pràctiques a la Bodleian Library han sigut una experiència molt interessant i profitosa, i estic molt satisfeta d’haver triat aquesta opció d’entre les diverses que havia considerat com a centre de pràctiques. Us animo, si en teniu l’oportunitat i/o les ganes, de marxar a fora i conèixer noves realitats bibliotecàries i, qui sap, obrir-vos portes insospitades al món laboral o d'investigació!

Salut i alegria!

Núria Cangròs i Alonso



dimecres, 18 de març de 2020

Liber illuminatio mea (I): pràctiques a la Bodleian Library


Hola a tothom!

Em dic Núria Cangròs i Alonso i soc alumna del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials. Durant els mesos de gener i febrer he realitzat les pràctiques curriculars del màster a la Bodleian Library (Oxford, Anglaterra) i he de dir, només començar, que ha sigut una experiència molt interessant i profitosa: tenen unes col·leccions impressionants, l'oferta acadèmica i cultural universitària és molt àmplia i, amb 106 biblioteques en una sola ciutat, és el paradís bibliotecari per excel·lència!

Els orígens de la Universitat d'Oxford, com a institució acadèmica, es remunten a principis del segle XII, quan alguns erudits es van establir a la ciutat i van començar a fer classes. Arran de la decisió d'Enric II de prohibir als estudiants anglesos d'anar a estudiar a la Universitat de París, la Universitat d'Oxford va començar a créixer i a atreure més estudiants. Aviat, alguns dels bisbes més rics i poderosos del país van començar a enviar-hi joves de les respectives diòcesis perquè es formessin, amb la voluntat que després retornessin i fessin de capellans. A causa d'això, els ensenyaments van adquirir una estructura més coherent basada en una organització eclesiàstica, amb la funció principal de formar un clergat educat en teologia i arts liberals (trivium i quadrivium) i la Universitat va triar com a lema el psalm 27 "Dominus illuminatio mea" (el Senyor és la meva llum). Per garantir un lloc on els estudiants, lluny de casa, poguessin menjar i dormir, es van erigir els primers colleges, com per exemple el Merton College, que aleshores funcionaven com una mena de convents, on també hi vivien els professors. Els colleges eren organismes autònoms amb ingressos econòmics propis, ja fos per l'explotació de terres o propietats o, actualment, per inversions borsàries o donacions d'algun exalumne brillant que ha desenvolupat l'app de moda. A més a més dels espais dels colleges, repartits per la ciutat, hi havia els espais propis de la Universitat d'Oxford: els halls o schools on coincidien els estudiants de diferents colleges per a les classes magistrals, una església, una sala per a les reunions col·legiades i una petitíssima biblioteca de només 20 manuscrits.

El nombre de colleges ha anat augmentant fins arribar als 38 actuals, els dos més nous dels quals es van fundar als anys seixanta del segle XX a causa del constant augment d'estudiants universitaris i és que, tots els estudiants de la Universitat d'Oxford, ja siguin pregraduats com postgraduats, han de tenir relació amb un college. Actualment hi ha uns 24.000 estudiants, dels quals la meitat són pregraduats i l'altra meitat, postgraduats. Cada any es presenten al voltant de 21.000 candidatures per estudiar la primera carrera a la Universitat d'Oxford i, després d'un procés de selecció molt disputat, només n'entren uns 3.000, un de cada set.

La formació paral·lela de la Universitat i els colleges, durant gairebé nou segles, explica el doble sistema educatiu de la Universitat d'Oxford (i també de Cambridge): al matí, tots els alumnes d'uns mateixos estudis que estan afiliats a diferents colleges es troben a les aules de la Universitat per a les classes magistrals; a la tarda, tornen al college, on duen a terme tutories individualitzades amb els professors vinculats al seu college que consisteixen principalment en la lectura i discussió de bibliografia recomanada pel professor i la redacció d'assaigs acadèmics. La Universitat s'organitza en tres trimestres de vuit setmanes cadascun i, per tant, el nivell de treball i d'exigència és molt elevat en un temps relativament breu.

Hall de la Weston Library
El sistema bibliotecari és, evidentment, igual de complex. Avui en dia, el sistema bibliotecari de la Universitat, anomenat Bodleian Libraries des de 2010, està format per 31 biblioteques de recerca, de facultats, departaments i grups de recerca, essent-ne l'element principal la Bodleian Library formada per l'Old Library (que inclou la Duke Humfrey's), la Radcliffe Camera, la Weston Library (completament renovada i (re)inaugurada el 2015), el Clarendon Building i el Gladstone Link. A més, hi hem de sumar les 42 biblioteques dels 38 colleges (alguns ens tenen més d'una) i 33 altres biblioteques associades a la Universitat. El fons de la majoria d'aquest centenar de biblioteques es pot consultar en línia en un mateix catàleg anomenat SOLO.

Duke Humfrey's Library
La primera biblioteca de la Universitat es remunta al 1320, quan el bisbe de Worcester va donar uns 20 manuscrits però, actualment, és una sala buida annexa a l'església de la Universitat. La segona biblioteca, la Duke Humfrey's Library, es va construir sobre l'aula on s'impartia teologia, la Divinity School (mundialment famosa per ser l'hospital d'en Harry Potter) arran de la donació de Humfrey, duc de Gloucester i germà d'Enric, d'una rica col·lecció de 200 i escaig manuscrits; malauradament, la reforma anglicana del segle XVI promoguda per Enric VIII va endur-se pel davant documents i mobiliari i la biblioteca va quedar en un estat d'abandó total. Finalment (a la tercera va la vençuda!) Thomas Bodley, membre del Merton College, després de casar-se amb una vídua rica, va oferir-se a la Universitat per pagar la reconstrucció de la biblioteca; en el seu honor, la biblioteca de la Universitat s'anomena Bodleian Library. La biblioteca va obrir les portes l'any 1602 amb uns 2.500 volums.

Radcliffe Camera
Des d'aleshores i durant quatre segles, la Bodleian ha anat creixent en nombre de volums i espais; en conjunt, les Bodleian Libraries contenen més de 13 milions de volums impresos, més de 80.000 revistes electròniques, i col·leccions especials destacades, incloent llibres i manuscrits rars, papirs clàssics, mapes, música, art i ephemera. Les col·leccions es poden explorar a través del Digital Bodleian, visitant les galeries d’exposicions de la Weston Library, mirant el canal de YouTube o fullejant els catàlegs d'exposicions, llibres acadèmics o llibres souvenir editats pel servei de publicacions de la Bodleian. I, de les col·leccions, també en fan uns objectes supercuquis que es poden comprar a la Bodleian Shop.

Bodley va voler que la biblioteca, a diferència de les biblioteques dels colleges que eren per als estudiants mateixos, fos pública tot i que al principi només es permetia l'accés als postgraduats. Bodley va establir una sèrie de normes per al funcionament de la biblioteca que encara són d'aplicació:
  1. La Bodleian Library és una biblioteca de referència i, per tant, cap llibre pot sortir en préstec; aquesta norma s'aplica tant a les col·leccions patrimonials com al fons modern i, tot i poder-nos semblar una mica estranya, ha permès preservar la col·lecció i fa que la Bodleian sigui un espai sempre ple d'estudiants. Durant la Guerra Civil, el rei Carles I es trobava aquarterat a Oxford i va enviar una nota a la Bodleian ordenant el préstec de la Histoire universelle de Theodore Agrippa d'Aubigne; el pobre bibliotecari, arriscant feina i coll, va anar a veure al rei amb una còpia dels estatuts per informar-lo que el préstec no estava permès i, afortunadament, el rei va acceptar.
  2. Per poder obtenir el carnet de la Bodleian Library i el permís d'accés a la biblioteca, tots els lectors han de llegir en veu alta la promesa de no fer malbé cap llibre, no entrar cap flama ni fumar dins la biblioteca. L'any 1970 un nou lector provinent de la Biblioteca Vaticana, que no entenia massa bé el text en anglès, va sol·licitar una versió en llatí. Actualment, la promesa es troba disponible en més de 150 llengües, entre elles el català.
  3. Per tal de mantenir un horari regular, Bodley va proporcionar al bibliotecari en cap una campana que calia fer sonar per marcar l'obertura i tancament de la biblioteca. Actualment se segueix avisant als lectors del tancament amb el dring de la campaneta que fa sonar el bibliotecari responsable de la sala de lectura.
  4. Per assegurar-se que la biblioteca no es cremaria, Bodley va prohibir que es pogués entrar cap flama o encendre cap foc. El primer sistema de calefacció no es va instal·lar fins el 1845 i la llum elèctrica va arribar a principis del segle XX. Un estudiant, en la seva autobiografia, descrivia la Bodleian com la 'Biblioteca siberiana'. Durant el rodatge d'una de les pel·lícules de Harry Potter, en una escena en què en Harry es colava d'amagat a la biblioteca, es va prohibir que ho fes amb una flama real i, per tant, es va haver d'afegir digitalment en postproducció.

A més de les meves pràctiques amb els incunables, llibres impresos abans de l'1 de gener de 1501, de la Bodleian Library (que explicaré en una segona entrada) la meva estada a la Bodleian em va donar l'oportunitat d'assistir a diversos esdeveniments lligats al món del llibre antic, com ara conferències, exposicions i seminaris. Un d'aquests esdeveniments era un seminari internacional i interdisciplinar sobre la migració i la supervivència de manuscrits i llibres antics al llarg de la història organitzat pel Centre for the Study of the Book: les presentacions tractaven de documents ben diversos: textos llatins de l'època clàssica, manuscrits cristians de l'Orient Mitjà i llibres de pregària medievals; a més a més, també es van presentar els projectes The Early Modern Book Trade (EMoBookTrade) per a l'estudi del preu dels llibres en l'edat moderna i Mapping Manuscript Migrations (MMM) per a l'estudi de manuscrits pre-moderns i els seus moviments al llarg del temps. Vaig aprofitar també per fer un curs d'impressió tipogràfica a The Bibliographical Press amb tipus metàl·lics i premses manuals del segle XIX que em va permetre apreciar la complexitat que suposava compondre i imprimir els llibres que van passar per les meves mans durant aquelles setmanes.

El Catholicon de Balbus
Tant la meva tutora com la Bodleian em van posar les coses molt fàcils per poder anar a fer les pràctiques al Departament de Col·leccions Especials. En menys d'una setmana havien aprovat la meva sol·licitud, m'havien facilitat el contacte d'una antiga bibliotecària a casa de la qual em podia allotjar, havíem decidit quines serien les tasques a realitzar i, fins i tot, m'havien invitat a prendre el te plegats totes les tardes durant la meva estada. He de dir que em vaig sentir molt ben acollida i molt a gust, tant a nivell professional com personal, i que, malgrat córrer amb totes les despeses, considero que ha sigut una molt bona inversió.

Si us pica la curiositat de conèixer una de les millors biblioteques universitàries de tradició anglosaxona, els seus magnífics professionals i les seves fantàstiques col·leccions, sapigueu que la Bodleian té un programa de voluntariat per fer tasques de tota mena. I qui sap... potser us obre les portes del paradís bibliotecari!

A les biblioteques de la UB podeu trobar alguns llibres sobre la Bodleian Library; us en recomano dos: Bodleianalia: curious facts about Britain's oldest university library a la Biblioteca de Reserva i Treasures from the Bodleian Library a la Biblioteca de Lletres.


Salut i alegria,


Núria Cangròs i Alonso

dilluns, 27 de gener de 2020

Bobcatsss 2020 (París)


Hola a tothom!

Soc la Carina Mirassó i estic a punt d'acabar el grau d'Informació i Documentació a la Facultat.  

Bobcatsss és un simposi anual internacional que tracta temes rellevants per a bibliotecaris i professionals de la informació, en un entorn constant de canvis. Aquest any he tingut l'oportunitat d'assistir-hi i després d'arribar del Bobcatsss 2020, en aquesta entrada al blog us volia explicar la meva experiència. Cal esmentar que també hi van assistir altres companys de la Facultat com la Laia Darbra, el Juan Jenaro López, la Núria Toneu, la Laura Jové i el professor Juanjo Boté.


Assistents de la Facultat al Bobcatsss 2020

Enguany Bobcatsss es va dur a terme els dies 22, 23 i 24 de gener a la Université Gustave Eiffel, situada als afores de París (França) i sota el lema Informationmanagement, fake news and disinformation. L'organització va estar a càrrec de l'Institut Francilien d'Ingénierie des Services (IFIS), Université Gustave Eiffel (fins al desembre anomenada Université Paris-Est Marne-la-Vallée) i per la University of Library Studies and Information Technologies (ULSIT) de Sofia (Bulgària).

En el meu cas vaig viatjar en avió cap a París com la majoria dels meus companys. Vaig trobar una bona oferta l'endemà mateix d'abonar la inscripció i seguidament vaig reservar. He de confessar que els dies anteriors a la sortida vaig consultar molt la premsa francesa, tenia por de l'anul·lació de vols com a conseqüència del moviment social que té lloc a París des de primers de desembre del 2019 en contra de la reforma del sistema de pensions, la qual cosa té molta repercussió en el transport. Per sort, tot va anar com estava planificat.

Em vaig allotjar en un estudi que vaig trobar mitjançant la plataforma Airbnb. Estava situat prop de la Tour Eiffel i molt ben comunicat amb la xarxa de transports de París (RATP). Això em va suposar un avantatge ja que em vaig treure l'abonament de transport recomanat per l'organització del Bobcatsss, la Navigo Decouverte Semaine, que em permetia viatjar les vegades que volgués amb tots els transports públics de la ciutat. D'aquesta manera podia assistir tant al Bobcatsss que es feia als afores de París com fer turisme per la Ciutat de la Llum.

Primer dia al Bobcatsss

El dia 22 de gener es va fer la inauguració amb una xerrada de Matilde Fontanin, una italiana periodista, professora a una escola primària i especialista en alfabetització informacional. Amb el tema "Fake news: should LIS professionals be gatekeepers?" va explicar la missió dels professionals de la informació en relació a les fake news. A continuació, a tres sales diferents de la universitat (yellow, blue, red), es van presentar tres comunicacions a cadascuna, totes relacionades amb el mateix tema i per part de professionals provinents de països diferents. Després d'una pausa d'una hora per dinar a la mateixa universitat, es va continuar amb nou comunicacions més, repartides en tres sales. Com és evident, era impossible assistir a totes, però com que teníem el programa, vam poder anar a les que ens semblaven més interessants per comprovar l'estat de la qüestió en llocs tan distants com als EUA, al Japó i a Polònia, entre d'altres. El primer dia va acabar amb un sopar de gala al quan no vam assistir cap persona provinent de la nostra Facultat, ja que vàrem aprofitar per fer turisme.

Segon dia al Bobcatsss

El dijous 23 de gener va ser el més intens per tots nosaltres, no només perquè el programa del Bobcatsss estava més atapeït sinó també perquè vam tenir un paper més actiu amb les nostres presentacions. El dia va començar amb una xerrada per part de Vincent Nozick, graduat en Informàtica a la mateixa universitat, doctorat al Japó i professor de màster. Amb el tema "Should you believe what you see?" va explicar la facilitat de modificar continguts digitals i la millora constant de la qualitat de les falsificacions. Va dir que els investigadors treballen en el disseny d'eines per evitar la publicació de notícies falses, parlant-nos de programes que poden ajudar-nos per detectar-les.

A continuació, a dues sales es van dur a terme més presentacions i, a una tercera, un taller. Vaig trobar interessant la presentació que van fer uns company de Croàcia amb el tema: “University Students' Awareness of Fake News on the Web: the Role of Detection Plugins” on es parlava que els joves, com a usuaris majoritaris de les xarxes socials, són un blanc perfecte per les fake news. Ens van parlar d'un estudi que es va fer amb els estudiants croats sobre fake news i les seves estratègies de detecció, donant-nos a entendre la necessitat de prendre consciència sobre el tema i augmentar les iniciatives per evitar-les, entre aquesta població.

Després de dinar, van haver-hi més presentacions a les sales yellow i blue, alhora que a la sala red hi va haver un taller. Va ser el moment en què el professor Juanjo Boté i jo mateixa vam presentar la nostra comunicació: “Information Professional's Role in Front of Fake News Phenomenon” on analitzàvem les característiques d’aquest fenomen i la necessitat d’implicació dels professionals de la informació, proposant la utilització de recursos per filtrar i curar la informació i proporcionar estratègies per combatre-les. Vam fer una revisió de la literatura i recomanacions d'una varietat d'institucions i mitjans internacionals per elaborar una guia d'implementació que sigui útil pels professionals del nostre àmbit.

A continuació, després d’un breu descans, es va dur a terme la presentació de tots els pòsters. Les companyes Laia Darbra i Núria Toneu van presentar el pòster “Applications and Practices to Prevent the Bubble Filter” basat en una revisió bibliogràfica per presentar diferents aplicacions, pràctiques i comportaments que els bibliotecaris poden aplicar per preservar la informació i evitar informacions falses. Alhora, els companys Juan Jenaro López i la Laura Jové, van presentar el pòster “The fight against Fake News in Spain” on s’exposava un recurs per lluitar contra la informació falsa, el Maldita.es.

El dia va continuar amb més presentacions i tallers a les tres sales. M’agradaria explicar breument la presentació que van fer uns companys hongaresos, amb el títol Bib-bot as Modern Technological Bibliotherapy”. Es tracta d’adaptar els serveis de biblioteca clàssica a un nivell digital, utilitzant un programa informàtic basat en algoritmes i que simula una conversació normal entre una persona i una màquina, tipus boot. Així doncs, es va crear a una universitat hongaresa, l’anomenat Bib-bot que permet obtenir informació diversa sobre ciència, literatura i psicòloga, entre d’altres.


Presentació "The Information Professional's Role in the Fake News Phenomenon" de Juan-José Boté i Carina Mirassó



El pòster "The Fight Against Fake News in Spain" de Juan Jenaro López i Laura Jové



El póster "Applications and Practices to Prevent the Filter Bubble" de Laia Darbra i Núria Toneu

Tercer dia al Bobcatsss

Aquest dia va coincidir amb una vaga general a França i el servei de transport va disminuir. Només estaven programats presentacions i un taller al matí. El dia abans ens van assegurar que es seguiria el programa previst; malgrat això, aquest dia la participació d'assistents va disminuir considerablement. Cal destacar d'aquest dia la presentació del professor Juanjo Boté, amb el tema: “Ethics, Fake News and Information Professionals” on ens va proporcionar pautes per evitar comportaments poc ètics en el fenòmens de la difusió d'informació.

Malgrat les moltes hores que vam passar a la Universitat Gustave Eiffel de París, tots vam tenir temps de fer turisme i no ens vam perdre visites a llocs tan emblemàtics com la Tour Eiffel, el Museu del Louvre, l’Arc de Triomf, el Barrí Llatí, etc.


Presentació "Ethics, Fake News and Information Professionals" de Juan-José Boté. Font: Viden Svilenov


Torre Eiffel


Piràmides del Louvre

Estic molt contenta d’haver pogut assistir a aquest esdeveniment. Malgrat alguns problemes amb l'organització que va canviar el programa previst més d'un cop, penso que tot va anar molt bé. Ha estat una experiència enriquidora que m'ha permès veure com es veu el fenomen de les fake news, en dinou països diferents, alhora que he pogut conèixer professionals d'arreu del món. Animo els lectors d'aquest blog a assistir al proper Bobcatsss, que tindrà lloc a Porto (Portugal) el gener del 2021.



dimecres, 8 de gener de 2020

XI Congreso Internacional Latina de Comunicación Social


Som la Carme Moreu, la Noemí Llopart i en Gerard López, estudiants de 5è curs d'INFOCOM. El dia 2 de desembre de 2019 vam participar a l'XI Congrés Internacional Latina de Comunicación Social a la Universitat de La Laguna de Tenerife. A continuació, us explicarem la nostra experiència. 

Tot es remunta quan per a l'assignatura d'Estructures del sistema audiovisual, impartida pel professor Carlos Aguilar, vam fer un treball d'investigació, conjuntament amb la nostra companya Noemí de Diego, en el qual volíem estudiar si la premsa de dretes a les eleccions generals del 28 d'abril de 2019 tendia a posicionar-se cap a un partit concret. El treball va resultar tenir uns resultats i unes conclusions molt destacades i llavors en Carlos va proposar-nos presentar-lo a la taula per a joves del congrés organitzat per la Revista latina de comunicación social.

Després que ens l'acceptessin, i per motius de feina, vam decidir assistir un sol dia al congrés, encara que aquest fos més llarg. L'article que hi presentàvem era "La prensa española conservadora en el contexto multipartidista: ¿De la estrategia de bloques a la prensa de partido?".

Llavors ja va ser quan va arribar el dia del congrés. En arribar, ens vam acreditar i ens van donar les actes del congrés on hi ha el nostre treball. Tot seguit vam assistir a l'acte inaugural i on premiaven diversos estudis, ens va semblar molt interessant. Vam anar a dinar i, a primera hora de la tarda, va arribar l'hora de presentar el nostre treball. A la nostra mesa hi havia diverses investigacions, molts eren d'estudiants de doctorat amb temes molt diversos i d'universitats d'arreu d'Espanya. Els temes comprenien des de periodisme a cinema. Tothom tenia un temps limitat per fer les exposicions i després hi havia una ronda de preguntes i de reflexions que ajudaven a replantejar possibles errors en els treballs.

Malgrat ser els més joves que presentaven, creiem que ha estat una gran experiència on hem pogut interactuar amb molta gent diversa i amb ganes d'aprendre. Us animem a participar en congressos com aquest, ja que és una experiència molt enriquidora!

PD: Haguéssim volgut penjar una fotografia on hi fóssim els tres, però tenim el cap en tants llocs que no ens en vam fer cap!



divendres, 18 d’octubre de 2019

Pàctiques a la Biblioteca de l'Institut Cervantes de Nova York


Hola a tothom, soc la Nekane, alumna de quart d'Informació i Documentació.

L'any passat vaig estar dues setmanes de pràctiques a la Biblioteca de l'Institut Cervantes de Nova York, vaig quedar encantada no només per la ciutat (que és increïble), sinó també per l'ambient que hi havia a l'Institut, per l'amabilitat i la proximitat de tota la gent que hi treballava i dels usuaris mateixos. I com que dues setmanes donaven per a poc, vaig decidir fer tot el possible per repetir l'any següent (aquest any). D'aquesta manera, aquest estiu he estat un mes realitzant aquestes pràctiques al mateix centre.

Vaig estar pendent de quan surten les candidatures al GIPE, que és l'aplicació de Gestió de Pràctiques Externes, és on t'has d'apuntar si vols realitzar tant les pràctiques externes curriculars com les extracurriculars.
Vistes de Manhattan des del Top Of the Rock. 


A l'abril em van donar la resolució de la meva sol·licitud, i em denegaven la plaça perquè un altre alumne s'havia apuntat i jo ja havia gaudit de la plaça l'any anterior. Vaig quedar molt desil·lusionada, perquè portava des de l'any anterior pensant a tornar-hi i fent-me il·lusions, però vaig posar-me en contacte tant amb la directora de la biblioteca de Nova York, Paz de Troya (un amor de persona) i amb l'Albert Planas, de la Secretaria de la Facultat, qui porta tot el tema de les pràctiques d'estiu i ha aguantat mil correus meus i m'ha hagut d'anar darrere per la meva "lleugera" tendència a contestar els correus tard (moltes gràcies). D'aquesta manera vam poder posar-nos d'acord i no va haver-hi problema en què hi anés un cop l'altre alumne hagués acabat la seva estança.


Institut Cervantes de Nova York

L'institut Cervantes està molt ben situat, en el carrer 49, entre la 2a i la 3a avinguda, a 10 minuts caminant de l'emblemàtic edifici Chrysler, a 15 minuts caminant de la New York Public Library i del Rockefeller Center.

 

La Biblioteca ocupa un espai a la primera planta de l'edifici, alberga una col·lecció d'aproximadament 85.000 documents en una varietat de formats: llibres, revistes, DVD, etc. La biblioteca Jorge Luis Borges, dona accés a una àmplia col·lecció de literatura en espanyol, així com material audiovisual i les pel·lícules més rellevants produïdes en espanyol. A més, compta amb un centre de recursos per a l'aprenentatge i l'ensenyament de l'espanyol com a segona llengua. Els usuaris són principalment els mateixos professors del centre, també els alumnes i de vegades usuaris externs.

 El meravellós pati de l’Insitut Cervantes, obert al públic, on sortíem a dinar.


Les pràctiques a la Biblioteca
 
Les pràctiques van ser una oportunitat per poder aplicar i consolidar els coneixements adquirits al llarg del grau (sobretot a l'assignatura de catalogació), a més d'aproximar-me al món laboral i a fer-me una idea de com és treballar en una petita biblioteca com és la de l'Institut Cervantes de Nova York.

El meu horari començava a les 11 h del matí i acabava a les 17 h, amb una pausa per dinar, 6 hores que es passaven volant. Les tasques que vaig realitzar van estar relacionades principalment amb la catalogació de nous documents, majoritàriament llibres i DVDs i la correcció de registres bibliogràfics ja existents dins de la seva base de dades. També vaig realitzar tasques pròpies d'atenció a l'usuari (préstec de llibres, devolució, consulta de documents, etc.) i la creació de material didàctic o material per a la mateixa biblioteca.


 Edifici proper a la NY Public Library. Una de les coses que m'encanten de la ciutat és com 
la llum reflexa en els edificis de vidre i es projecta en els edificis de maó.

La valoració que faig de les pràctiques d'estiu és totalment positiva. Ha estat una experiència molt enriquidora, tant a nivell personal com laboral. Tot el personal del centre és molt amable i proper, sempre disposats a ajudar i bolcats perquè pogués aprofitar la meva estada i aprendre el màxim possible. Vull fer especial menció a en Richard, el bibliotecari del centre i la persona que va estar a càrrec meu durant la meva estança, és la persona més amable del món, sempre disposat a resoldre els dubtes que m'anaven sorgint, amb coneixements sobre qualsevol àmbit hagut i per haver, i sempre informant-me sobre aspectes o racons de la ciutat que no apareixen en cap guia per a turistes.


La ciutat 
Personalment Nova York mai m'havia cridat l'atenció de forma especial, m'estimava més visitar llocs com el Japó o Nova Zelanda. Veia Nova York com una ciutat amb molts edificis i molta gent, però del "montón". Però vaig aprofitar que la meva germana s'està allà i, com he mencionat anteriorment, vaig demanar les pràctiques l'estiu passat... doncs bé, vaig quedar molt impressionada i totalment enamorada de la ciutat, però qualsevol paraula que es pugui dir sobre Nova York es queda curta per descriure aquesta ciutat, cap fotografia pot captar la magnificència dels seus edificis o la sensació de caminar pels seus carrers, els sorolls, les olors, la sensació d'estar en una pel·lícula i sentir-te petit. És una ciutat tan diversa, amb tants contrastos, que resulta indescriptible i que s'ha de veure i respirar per poder entendre-ho.

De manera que tot i que es queden curtes, deixo unes poques imatges per mostrar coses curioses o llocs d'interès. 


Interior de la New York Public Library, al mig de Manhattan, un lloc absolutament màgic i aclaparador. 
A més, té una de les millors botigues de souvenirs de la ciutat!


 Un aparell molt curiós a l'interior de la catedral de Sant Patrick, es tracta d'un dispositiu
 que permet fer donatius amb la targeta de crèdit. Se las saben todas!



Centre comercial de Battery Park, al davant hi ha un port on atraquen els iots i al darrere
el World Trade Center i del 11S Memorial, un contrast que impressiona! 



 Chinatown, bàsicament el lloc més fastigós del món, on la gent escup a terra, et trobes un tanatori al costat d'un restaurant 
o et venen 5 alvocats per 5 dòlars que després resulta que estan congelats. 0 estrelles.



The Vessel. Una construcció nova al nou barri de luxe de Hudson Yards, on un croissant a Little Spain són 4 dòlars
i una canya de la mida d'un didal 5 dòlars. Les males llengües diuen que s'assembla a un Dürüm.
L'entrada és gratuïta, però s'esgoten aviat, recomano agafar-les amb dues setmanes d'antelació.



Realitzar les pràctiques d'estiu a l'estranger ha sigut una experiència molt enriquidora a molts nivells, el fet d'estar en una nova ciutat i adaptar-se a l'ambient laboral són aspectes que ajuden a obrir la ment, veure que el món és molt gran i les oportunitats estan allà, només t'has de moure i estar disposat a sortir de la zona de confort.

Recomano a tothom que aprofiti els anys a la universitat i les oportunitats que posa a disposició la UB, no només les PEE (però sobretot aquestes), sinó moltes altres per tal d'adquirir no només experiència sinó sobretot destresa i saber moure's en ambients nous que requereixen adaptar-se i créixer.

Així doncs, us animo a apuntar-vos a aquestes pràctiques i us deixo el meu correu electrònic per si teniu qualsevol dubte i l'Instagram per si voleu xafardejar més fotos de Nova York!