diumenge, 22 de setembre de 2019

Convocatòria de la beca de Florència per a 2020





Cada any, l’Istituto Universitario Europeo, un centre de recerca en ciències socials que depèn de la Comissió Europea, convoca unes beques per treballar a la seva biblioteca durant 12 mesos.

Des de fa molt de temps, diversos titulats de la Facultat han gaudit d’aquesta magnífica oportunitat. Podeu llegir els seus testimonis en aquest mateix blog.

I per què diem que és magnífica, aquesta oportunitat?

-Reps un sou mensual de 1.335 euros.
-T’integres en una biblioteca de recerca d’alt nivell (el seu director és català, titulat de la nostra Fa-cultat) i adquireixes una pràctica valuosa.
-Coneixes la ciutat de Florència i el seu voltant.

Per optar-hi has de reunir dues condicions: haver acabat el grau d'Informació i Documentació recentment (no més enllà de 18 mesos de la data d’inici de les pràctiques) i tenir un nivell bo d’anglès.

Per sol·licitar aquesta beca, has de seguir el procediment que trobaràs aquí (currículum, carta de motivació, cartes de recomanació).

Data límit per trametre la documentació: 31 d’octubre de 2019. Inici de les pràctiques primavera o tardor de 2020.

Anima’t!

dijous, 19 de setembre de 2019

Pràctiques d'estiu a la Biblioteca Nacional de Xile


Hola, som la Laia (ja graduada en ID i fent el postgrau de Prescripció Lectora) i en Vicenç (alumne de 3r d’ID). Aquest estiu hem pogut anar els dos a fer pràctiques a l’estranger, en aquest cas a la Biblioteca Nacional de Xile (https://www.bibliotecanacional.gob.cl/sitio/).


Pràctiques a la Biblioteca Nacional de Xile

Començant pel principi, la manera com vam acabar presentant la candidatura va ser una mica curiosa. La Laia inicialment no tenia pensat fer cap mena de pràctiques d’estiu, però va obrir el GIPE i va descobrir que es podien dur a terme pràctiques a Xile. Era un país on sempre havia volgut anar, les pràctiques eren a una biblioteca nacional i sobretot, va trobar una oferta de vols.

En Vicenç estava fent 2n, i per tant, no tenia els 120 crèdits aprovats en el moment de presentar la candidatura. Inicialment pensava que no podria presentar-se, però també li feia molta il·lusió, i finalment va poder trobar una manera de poder-hi anar, ja que si preveus tenir els 120 crèdits necessaris quan acabi el curs, pots demanar si et poden fer una excepció.

Dipòsit de la Biblioteca Nacional de Xile

La Laia va estar a la Secció de Fons General, allà hi havia tots els llibres que no eren xilens (aquests estaven a la Secció xilena). Principalment va estar enriquint registres i canviant els registres perquè seguissin les normes RDA. Com que es tractava de llibres molt antics i d’un altre país, la catalogació era difícil, i per tant va aprendre molt.
 

En Vicenç va estar a l’Arxiu de Música de la Biblioteca, allà va dur a terme diferents tasques, no tenien gran complexitat ni responsabilitat, però alhora eren feines que becari o no, algú les havia de fer. Es va encarregar d’enriquir la base de dades de la biblioteca utilitzant l’ALEPH, identificant i localitzant diferents partitures de compositors del país, també havia de fer una petita part de catalogació, que va poder fer sense problemes, sense coneixements previs. Finalment també va fer la promoció a les xarxes socials del material amb què anteriorment havia treballat. Li va agradar el fet de veure diferents parts d’un procés i no quedar-se estancat en una sola tasca molt mecànica.
 

Vam tenir la sort que tots els treballadors ens van acollir des del primer dia. Un d’ells (d’un departament diferent al que estàvem) es va oferir a fer-nos un “petit” tour per la biblioteca (al final va durar dues hores) i vam tenir l’oportunitat de parlar amb treballadors de tots els departaments i veure moltes de les zones restringides als usuaris, magatzems i dipòsits amb passadissos infinits!

Xile


Xile és un país amb una gran distància de nord a sud (uns 5000 km) i molt petita d’est a oest (uns 300 km) així que entre punta i punta hi ha moltes diferències, sobretot, climatològiques.
 

A Santiago fa una temperatura força agradable i amb prou feines plou. Nosaltres hi vam anar quan era hivern, i a la capital, més o menys, el clima és com a Catalunya, així que tampoc va suposar molt problema. Això sí, Santiago és una ciutat molt contaminada, molt. Hi ha moltíssim trànsit i està situada entre dues serralades (els Andes i la Cordillera de la Costa) cosa que fa que tota la contaminació es quedi en suspensió i hi hagi un núvol gris permanentment sobre teu.
 

Per moure’s per la ciutat, tenen una xarxa de transport públic (metro i bus) força bona, això sí, depèn de quin bus hagis d’agafar, estan força vells… Cal tenir en compte que Santiago és una ciutat més gran que Barcelona, així que és fàcil que els trajectes durin 45 minuts com a mínim. Nosaltres ens vam allotjar en un pis al barri de Ñuñoa, una zona molt tranquil·la i ben comunicada.

Santiago de Xile (i la seva contaminació)

Quan vam decidir les dates de les pràctiques, vam agafar el vol de tornada unes setmanes més tard de la finalització del conveni, així que vam poder-nos moure força pel país. Vam anar a San Pedro de Atacama, a la zona dels llacs (Puerto Varas), i a la Patagònia (Puerto Natales). La veritat és que va ser tot molt espectacular. És un país ple de contrastos, ja que els tres llocs són molt diferents entre ells, i també respecte de Santiago. També vam visitar Valparaíso un dels caps de setmana.



Desert d'Atacama         
                                                                                     
                                                               






Salts de Petrohué











Patagònia xilena


Laia Lapeyra i Vicenç Paltré

dilluns, 16 de setembre de 2019

EIT Health Prototyping Bootcamp 2019 a Grenoble (França)


Hola a tothom! Soc l'Isart Homar, alumne del doble grau d'INFOCOM.

Els dies 9, 10, 11 i 12 de juliol de 2019 vaig assistir al EIT Health Prototyping Bootcamp, que va tenir lloc a Grenoble, França. Sota el lema Health Prototyping Bootcamp, estava organitzat per la University of Grenoble Alpes i EIT Health. Al Bootcamp també hi van assistir Ferran Rodríguez, del grau de Comunicació Audiovisual (CAV); Laia Marín, de CAV, i Iria Louzao, de CAV.

L'objectiu del programa era desenvolupar projectes a través de conferències i coaching de professionals en el sector acadèmic i industrial, i donar una perspectiva general d'un dispositiu mèdic o relacionat amb la salut: des del concepte inicial fins a la creació del prototip.

En el Bootcamp hi participaven aproximadament uns 15-20 estudiants universitaris de diferents països de la Unió Europea (UE). Alguns d'ells portaven projectes en els quals ja havien començat a treballar, amb la intenció d'acabar creant un prototip. Dels projectes, el primer dia se'n van escollir cinc, i els estudiants ens vam repartir en els diferents projectes segons el nostre interès.

Els quatre dies es van repartir amb dos dies a una cabanya als Alps, on es van presentar els projectes i es van crear els grups de treball d'entre 4-5 persones per grup. Vam començar a treballar en els diferents projectes mentre es realitzaven diferents tallers relacionats per incentivar la creació. 



Els altres dos dies els vam passar a la universitat de Grenoble, on ens van ensenyar les instal·lacions i vam acabar els prototips.

En el cas del projecte on vaig col·laborar, es tractava d'una aplicació que posava en contacte entrenadors personals amb grups de persones que buscaven practicar esport. En el projecte en el qual també va participar en Ferran Rodríguez, de CAV, vam col·laborar en el disseny d'interacció de l'aplicació així com l'estratègia de comunicació del projecte, entre d'altres.

L'últim dia vam presentar tots els prototips a la Universitat de Grenoble, davant d'un tribunal format per professionals del sector.

Va ser una experiència molt enriquidora que vam aprofitar molt per treballar en projectes relacionats amb la innovació juntament amb altres estudiants de la UE i per practicar l'anglès.

Cal dir que valoro negativament que l'oportunitat d'assistir en aquest Bootcamp només va ser oferta als alumnes del grau de CAV i de la doble titulació, crec que els alumnes del grau d'ID haurien de tenir també l'oportunitat perquè molta de la feina que vaig aportar en el projecte va ser de coneixement adquirit en assignatures del grau d'Informació i Documentació. Així mateix, us animo a participar en l'edició de l'any que ve, en el cas que tingueu l'oportunitat.

 

Isart Homar



-->

diumenge, 8 de setembre de 2019

Pàctiques a la Biblioteca de l'Instituto Cervantes d'Hamburg


Hola a tothom!!!

Em dic Elia i estic fent el màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonial a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Aquest estiu he tingut l'oportunitat de passar dos mesos fent unes pràctiques a la Biblioteca de l'Instituto Cervantes de la ciutat d'Hamburg a Alemanya.

Tenint en compte que molts espanyols, i fins fa poc jo mateixa, no sap què és l’Instituto Cervantes, ús deixo aquí el que posa a la seva web (https://www.cervantes.es/default.htm):

L'Instituto Cervantes és una institució pública creada per l’Estat espanyol el 1991 per promoure i ensenyar la llengua espanyola i les llengües cooficials d’Espanya, i per a la difusió de la cultura espanyola i hispanoamericana.

És una entitat present a 87 centres distribuïts en 44 països al llarg del cinc continents. A Espanya, els únics centres disponibles es troben a Madrid i Alcalá de Henares.

Els objectius i funcions d’aquesta entitat son els següents:
    • Organitzar cursos generals i especials d’espanyol i de les llengües cooficials d’Espanya.
    • Expedir en nom del Ministeri d’Educació y Formació Professional els diplomes oficials d’espanyol DELE i organitzar exàmens per a la seva obtenció.
    • Actualitzar els mètodes d’ensenyança i formació del professorat.
    • Donar suport a la labor dels hispanistes.
    • Participar en programes de difusió de la llengua espanyola i de la cultura espanyola.
    • Realitzar activitats de difusió cultural en col·laboració amb altres organisme espanyols i hispanoamericans i entitats dels països amfitrions.
    • Gestionar la major xarxa de biblioteques espanyoles del món.
    • Publicar nombrosos recursos digitals mitjançant el Centro Virtual Cervantes i posar a disposició del públic interessat una biblioteca electrònica.
    Si no recordo malament, em sembla que la seu d'Hamburg és l'última que es va inaugurar al 2009.

    Dons bé. A principis d’anys, vaig buscar al GIPE (http://www.ub.edu/feinaub/estudiants_practiques.html), algunes pràctiques per fer durant l’estiu i em vaig trobar amb l'oportunitat de poder fer aquestes pràctiques a l’estranger.

    No cal dir que em vaig presentar a diverses candidatures i no puc estar més contenta que m’hagin acceptat a la Biblioteca de l'Instituto Cervantes d'Hamburg, on es buscava algú que portés a terme les següents tasques:
    • Tasques de procés tècnic a la biblioteca: catalogació i classificació del fons bibliogràfic.
    • Expedició i renovació de carnets de biblioteca; préstecs, devolucions i renovacions de fons bibliogràfics des de la plataforma AbsysNet.
    • Disseny i elaboració de butlletins electrònics de novetats.
    • Diferents tasques administratives.
    • Correspondència telefònica i per escrit (espanyol-alemany).
    • Realització de l’inventari del material bibliogràfic de la biblioteca.
    Ha sigut una de les millors experiències que he viscut, no només per poder passar l’estiu en una ciutat on no havia estat mai abans, sinó que ha sigut una molt bona experiència que m’ha permès posar en pràctica una bona part dels coneixements que vaig adquirir a diverses assignatures del màster, m’ha resolt alguns dubtes que m’havien quedat, i fins i tot m’ha permès ampliar una mica aquests coneixements.

    Sobretot, estic encantada amb les persones amb qui he treballat, que m’han ajudat a adaptar-me amb rapidesa al ritme de treball i a les tasques que hi ha en aquesta biblioteca. Tant ells com el personal administratiu de l’Instituto Cervantes d'Hamburg m’han acollit molt bé i m'han fet sentir com a casa.

    Si teniu l'oportunitat d’anar a aquesta biblioteca, endavant, que no ho lamentareu.

    Pel que fa jo, ara quan viatgi a una nova ciutat a l’estranger, el primer que faré serà veure si hi ha un Instituto Cervantes i aniré a fer una ullada a la biblioteca XD.

    Una última cosa, per a tots aquells que aneu a fer pràctiques a Alemanya, us recomano aquesta pàgina web per buscar allotjament: https://www.wg-gesucht.de

    El millor que podeu fer és posar el vostre propi anunci especificant les dades que necessiteu per allotjar-vos.

    A mi m`ha salvat la vida; tenia poc més d’una setmana per trobar casa i dos dies després de posar un anunci em van respondre.


    dijous, 31 de gener de 2019

    BOBCATSSS 2019 a Osijek (Croàcia)


    Hola a tothom! Som la Laura Avià, la Sònia Camarasa, la Laura Garcia i el Robert Mokhtari, alumnes del grau d'Informació i Documentació.

    Els dies 22, 23 i 24 de gener vam assistir al congrés BOBCATSSS 2019, que va tenir lloc a Osijek, Croàcia. Sota el lema Information and technology transforming lives: Connection, interaction, innovation, estava organitzat pels estudiants de les universitats d'Osijek, La Haia i Uppsala. Al congrés també hi van assistir Laia Darbra, d'ID; Núria Toneu, d'INFOCOM; i el professor Jesús Gascón.

    Nosaltres quatre vam començar el viatge uns dies abans. El dissabte 19 de gener, al matí, vam sortir de Barcelona amb destinació Budapest, Hongria. En aterrar, vam haver d'esperar el FlixBus, un autocar que fa rutes de llarga distància. Quan vam arribar a Osijek, ens vam allotjar en un apartament d'Airbnb.

    Diumenge, la ciutat estava deserta. A la tarda vam passejar per Tvrđa, que significa fortalesa, i és el nucli antic de la ciutat d'Osijek. Des d'allà es pot veure el riu Drava, que separa la ciutat en dues parts. L'atractiu turístic més espectacular d'Osijek és el pont dels vianants (Pješački most), de color blanc. A la nit, el pont s'il·lumina de varis colors, gràcies a una instal·lació de llums LED finançada per Coca-Cola Hrvatska.

    El pont emblemàtic d'Osijek il·luminat de color verd

    Dilluns teníem programada la primera activitat del BOBCATSSS, un city tour, gràcies al qual vam descobrir moltes coses sobre els punts d'interès de la ciutat i la seva història. Una de les curiositats és que es pot fumar dins els bars, cafeteries i sales nocturnes.

    El nucli antic, Tvrđa, de la ciutat 

    Dimarts 22 ens vam despertar amb els carrers enblanquinats. La nostra sorpresa va ser veure que la gent feia vida normal, com si no hagués nevat: els vehicles a la velocitat de sempre i les persones caminant pel carrer sense paraigua. El BOBCATSSS 2019 va tenir lloc a la nova facultat d'Enginyeria Civil (Građevinski fakultet) i estava a vint minuts a peu des de l'apartament.

    Estudiants de la Facultat al BOBCATSSS 2019

    La conferència inaugural de la 27a edició del BOBCATSSS va ser a càrrec de Koraljka Golub, una professora de la Linnaeus University de Suècia. Ens va impressionar amb l'aposta per a esdevenir una iSchool, que esdevingué una realitat gràcies a l'esforç d'un equip format per només set persones. Després de la conferència vam anar al taller sobre realitat augmentada que va organitzar la Laia Darbra amb el seu grup, companys de la Hanze University of Groningen, on ha fet la seva estada d’Erasmus.

    Dimarts a la tarda vam visitar el Museu d’Eslavònia (Slavonija), que és una de les cinc regions de Croàcia i de la qual Osijek n’és la capital.

    Dimecres 23 va ser el dia en què tots quatre participàvem activament al congrés. La Laura Avià va presentar la seva comunicació sobre tendències en cerca d'informació social i col·laborativa. Al mateix moment, la Núria Toneu, també alumna d'Erasmus a Groningen, feia un taller sobre privacitat amb el seu grup. Després va ser el torn d'exposició dels pòsters, on la Laura Garcia, la Sònia i el Robert proposaven el fet de portar animals a la biblioteca. 

    El Robert, la Sònia i la Laura G. amb el seu pòster

    A la tarda vam visitar el Museu d'Arqueologia, després vam anar a patinar sobre gel amb tot el grup de Barcelona, i a la nit, a la festa del BOBCATSSS. 

    L'últim dia del congrés, el dijous 24, vam rebre una gran notícia. El premi per al millor pòster del BOBCATSSS 2019 era per “Animals in the library: the benefits of bring them at the library”, de la Laura Garcia, la Sònia i el Robert! També ens va alegrar molt que la Núria i el seu grup de la Universitat de Groningen guanyessin el premi al millor workshop, amb “Say goodbye to your privacy”.

    La Sònia, la Laura G. i el Robert recollint el premi al millor pòster

    Divendres, tots sis vam marxar cap a Budapest amb el FlixBus, que anava ple de gent del congrés. Vam aprofitar per visitar la capital d'Hongria, on vam fer un free tour amb un guia espanyol i vam visitar el Museu Casa del Terror, que ens va impactar perquè explica com era la vida a Hongria durant els règims nazis i comunistes del segle XX.

    Nosaltres quatre a la vora del riu Danubi, a Budapest

    Vam aprofitar molt aquesta experiència, i volem agrair l'ajut econòmic que la Facultat ofereix als estudiants que participen al BOBCATSSS. Així mateix, us animem a participar a l'edició de l'any que ve, BOBCATSSS 2020, que se celebrarà a París!


    Laura Avià, Sònia Camarasa, Laura Garcia i Robert Mokhtari

    dijous, 4 d’octubre de 2018

    Pràctiques d'estiu a l'Instituto Cervantes de Manila



    FILIPINES


    Vaig marxar cap allà amb el neguit d'anar a un lloc molt llunyà i culturalment molt diferent i la incertesa sobre què em trobaria quan arribés i he tornat cap aquí (a desgrat) totalment enamorada del país que m'ha fet de casa durant dos mesos. 

    Pensant en aquest país, a tothom li venen al cap sol, platges i palmeres, però culturalment Filipines és la gran desconeguda. Jo el definiria com un lloc de contrastos. Al llarg de la seva història ha estat colonitzat diverses vegades i per tant ha rebut fortes imposicions culturals que l'han influenciada i que el converteixen a hores d'ara en una cultura molt diversa i plena de contrastos, a cavall entre la cultura autòctona, la hispànica, la nord-americana i l'asiàtica a parts iguals, tant pel que fa a llengua, art, menjar i altres aspectes de la seva cultura. També hi ha un fort contrast demogràfic: pots passar d'estar a Manila, la tercera àrea urbana més poblada del món, a illes completament desertes en escasses hores de viatge. I el que per mi ha sigut el més impactant, el contrast entre barris a Manila i com canvien els seus edificis, les seves carreteres i la seva gent segons el seu nivell de riquesa. El constant contrast meteorològic és un tema prou important al qual dedicaré un apartat concret. 

    Tot i que me n'han passat de tots colors durant la meva estada a Filipines, he trobat la gent més acollidora que he conegut mai, he passat experiències inoblidables i no me'n puc estar de recomanar-vos al 100 % aquesta experiència. Si trieu aquesta destinació per a fer les vostres pràctiques, ha de ser, però, conscienciats que l'estil de vida és completament diferent del que estem acostumats a Europa, que no sempre és tot tan ràpid ni tan fàcil i que molts cops la vida es pot convertir en una aventura constant. Si es va amb el cap i el cor oberts per acceptar el xoc cultural, és un país que no decepciona. 



    LES PRÀCTIQUES 

    Vaig fer les pràctiques majoritàriament a Makati, el barri financer de Manila, on està situada la central de l'Instituto Cervantes en aquesta ciutat. Les tasques van ser bastant variades, ja que el cap de la biblioteca i tutor de pràctiques (Manuel Jesús Pérez Rodríguez, Manolo per als amics), va vetllar per fer-me sentir integrada a la biblioteca i no només delegar-me tasques a fer. Bàsicament em vaig dedicar a registrar i catalogar nous exemplars, selecció de novetats, portar xarxes socials, ja que les tasques d'atenció a l'usuari les acostuma a fer l'Edwin Almayda, l'auxiliar de biblioteca. 

    La meva estada al centre va coincidir amb el procés d'obertura d'una nova seu de l'Instituto Cervantes a Intramuros, el centre històric de Manila, i per tant també hi vaig treballar alguns dies. Allà s'hi trobava gran part de la col·lecció, la qual havia estat recentment traslladada dels magatzems on es trobava. Allà la feina va consistir a fer esporga i ordenar els llibres adequadament per tal de preparar la biblioteca per a la seva obertura. També vaig poder presenciar una part del procés d'obertura d'una biblioteca, les gestions i complicacions que poden sorgir. 

    A part d'oferir classes de llengua espanyola i de comptar amb una biblioteca de suport a l'aprenentatge d'aquesta llengua i a la promoció de les cultures hispàniques, l'Instituto Cervantes també organitza esdeveniments culturals, com per exemple un acte de portes obertes on van programar un passi d'un documental sobre les relacions de la cultura hispànica i filipina i una festa amb DJ's, paella i xurros. 

    L'ambient amb tot l'equip no podria haver sigut millor. 



    TRANSPORT 

    El transport a Manila és un autèntic caos. La xarxa de transport públic és molt deficitària i per aquest motiu el trànsit és molt (MOOOLT) dens durant tot el dia, en especial a primera hora del matí i a mitja tarda, coincidint amb els horaris laborals. 

    El tren i els autobusos només cobreixen els eixos de la perifèria, però no es ramifiquen per l'interior de la ciutat, per això crec que els millors mitjans de transport a Manila són: 

    - JEEPNEYS si sou molt atrevits. Són unes furgonetes amb un recorregut fix (però sense parades concretes) que pots utilitzar per pocs cèntims. 

    - TAXI acaba sent el mitjà més còmode i més ràpid. També és el més car, però no costa més de 5 € moure's per dins la ciutat. Allà s'utilitza l'aplicació GRAB que ha acabat sent imprescindible per a la meva vida a Manila. 

    Tot i això recomano evitar desplaçar-se entre les 5 i les 7 de la tarda quan hi ha molt pocs taxis disponibles i pots passar hores atrapat a la carretera per fer escassos quilòmetres. Millor esperar que passi l'hora punta o anar a peu. 


    EL CLIMA

    Cal tenir en compte que durant els nostres mesos d'estiu a Filipines és la temporada de pluges, per tant és molt probable que durant la realització de les pràctiques faci núvol o plogui sovint. A més, és freqüent l'arribada de tifons. Aquest clima no m'ha suposat cap inconvenient, però sí que crec que cal estar-ne previngut abans de viatjar per evitar frustrar-se si el clima no és bo tota l'estona. 

    Que no us espanti la paraula "tifó", sona a molt més greu del que realment és. Durant la meva estada al país hi van passar dos tifons i un supertifó i això no va modificar el meu estil de vida a Manila ni els meus plans mentre vaig estar viatjant. Només cal actuar amb dos dits de front. 


    ALGUNS CONSELLS 

    - Emporta't una capelina i un folre per la a motxilla i porta'ls sempre amb tu, la pluja no avisa i un paraigües no és de gaire utilitat sota un tifó. 

    - Pren-te les coses amb calma. Trigaràs 3 h per fer el que es pot fer en 10 minuts i per fer el que es pot fer en 3 h poden trigar dies. "Island mood". 

    - Busca l'allotjament de manera que puguis anar a peu al centre de pràctiques. La diferència de preus no és tanta i t'estalviaràs haver de matinar i moltes hores atrapat al trànsit. 

    - Reserva't alguns dies per viatjar, Manila és encantadora i també ho són els seus voltants, però la resta del país és impressionant i no et perdonaràs no anar-hi. 


    Us animo molt a triar aquest centre de pràctiques i us deixo el meu correu electrònic per si teniu algun dubte: sara.tafalla33@gmail.com




    diumenge, 9 de setembre de 2018

    Pràctiques d'estiu 2018: Nafplio


    Hola!

    Soc l’Anna Angulo, estudiant de 3r curs d’Informació i Documentació, i aquest estiu durant gairebé dos mesos he realitzat unes pràctiques a Nafplio [en català, Nàuplia] (Grècia) a la biblioteca d’un centre cultural anomenat Fougaro (https://www.fougaro.gr/). L’espai havia sigut una antiga fàbrica de llaunes de tomàquet als anys trenta, però s’ha reconvertit en un centre cultural modern i creatiu. 


    Primer de tot dir que aquest viatge el vaig compartir amb un company d’Infocom, l’Isart Homar, que també ha publicat la seva memòria i podreu veure el seu punt de vista.

    -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
    Comentaris necessaris per arribar a Nafplio:
    - Els vols solen sortir cars per l’època que és i per tant, recomano intentar mirar-los quan abans es pugui millor.
    - La millor opció és un cop a l’aeroport d’Atenes agafar el metro amb la línia blava fins Eleonas on es pot agafar un autocar que fa poques parades i l’última és Nafplio. Nosaltres el primer dia vam agafar dos busos i va ser complicat per arribar, en canvi aquesta opció amb el metro la vam escollir per tornar i va ser molt més senzill.
    - Nosaltres vam llogar un apartament a partir d’Airbnb a un preu raonable i estàvem a 10 min caminant de la feina i a uns 20 min de la platja i el centre de la ciutat.  
    -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

    El primer dia de feina va ser dedicat a veure el centre i a catalogar tots junts un llibre perquè preguntéssim qualsevol dubte. Així doncs, pel que fa a la meva tasca ha estat bàsicament catalogar llibres de la biblioteca de temàtica de cinema, fotografia i art. És una biblioteca força especialitzada en arts i humanitats i aquestes temàtiques que he comentat són les que hi calia una empenta en la catalogació. No va ser gens difícil adaptar-me a la manera com hi catalogaven, ja que ens van donar una guia força clara on s’especificava els camps que havíem d’omplir. Durant el tercer curs vaig realitzar l’assignatura Catalogació i indexació, on la normativa utilitzada era RDA i la classificació amb CDU. Tot i així, a la biblioteca s’utilitzava ISBD i Dewey. És cert que ens va xocar la visió que hi tenien sobre les temàtiques perquè no era tant com ho havíem après, però al ser una biblioteca de gestió privada, encara que estigui oberta a tot públic, doncs tenen la seva manera específica de catalogar. De tota manera l’única dificultat va ser que només disposaven d’una única Dewey que estava en grec però no va ser difícil trobar una traducció online.

    Parlant de l’idioma, jo vaig fer el batxillerat humanístic on hi vaig cursar l’assignatura de grec. Per això, quan hi vaig arribar entenia l’alfabet i poquetes paraules més. A la feina en cap moment es va exigir que l’entenguéssim, però sí que havíem d’escriure el nom dels donadors dels llibres, ja que la majoria de llibres són donacions, i aquests noms eren en grec. Entendre’l era difícil fins i tot per a mi que coneixia l’alfabet perquè estava escrit a mà i sovint necessitava ajuda dels companys de feina per poder identificar la lletra. Fora de la feina, en general no es parla massa l’anglès, però considero que la majoria de gent que m’he trobat ha intentat fer un esforç per entendre i fer-se entendre. De manera que no ha sigut gens un problema.

    Un aspecte que va ser una sorpresa en l’àmbit de la feina és que sabíem que una de les tasques que podríem haver de fer era ajudar a organitzar workshops (tallers). Bé doncs, resulta que el centre cultural té un casal d’estiu per a nens, i dos cops la setmana fèiem de monitors al casal en comptes de treballar a la biblioteca. El casal no tenia res a veure amb la biblioteca, només alguna vegada s’hi feia algun taller allà, i per això no ens ho esperàvem.

    L’última cosa que comentaré sobre la feina és que l’ambient era força agradable. No obteníem diners però obteníem un sopar cada dia al restaurant del centre cultural on s’hi menjava molt bé. Personalment m’hauria agradat veure més la cap de la biblioteca perquè quan teníem dubtes havíem de preguntar als nostres companys de feina que eren dos, la Dimitra i el Iannis, que els dos havien estudiat Literatures de carrera i van aprendre la catalogació de part de la cap. Així, el contacte que teníem amb la cap era un document de Google Drive on hi escrivíem els codis dels llibres que catalogàvem i ella ens hi afegia correccions, no massa per aprendre, però sí per corregir. De tota manera, vam sortir a sopar i vam fer amistat amb els companys de feina que ens van recomanar llocs bonics de visitar i ens van explicar moltes coses. 

    Sobre el tema turisme vam poder veure força coses a part de la ciutat de Nafplio, que és força bonica, com ara: Atenes, on vam ser dues vegades, Isthmos i el pas de Corint, Micenes, Neda waterfalls (una cascada en un paisatge impressionant en l’únic riu amb nom de dona de Grècia), l’illa d’Hidra, vam poder veure una obra a l’Epidaurus...



     



     
    -->

    Per últim, quant al transport per Nafplio i fora de la ciutat és tot busos i autocars, cal tenir en compte que quan es compra un bitllet d’anada i tornada que són bastant barats, la tornada no la tens assegurada si no confirmes l’hora en una estació i t’assignen seient. Això ens hauria agradat saber-ho abans. També, vam llogar un cotxe durant tres dies per poder arribar a alguns llocs esmentats i cal dir que la gasolina és força cara com ja van comentar companys que hi van anar fa uns anys i segueix sent-ho.

    Així doncs ha estat una molt bona experiència recomanable i deixo el meu correu (anna.angulo02@gmail.com) per si algú vol escriure’m si està pensant a escollir Nafplio.

    Anna