L'Erasmus et facilita aquesta oportunitat. El bo de la beca no són els diners simbòlics que et donen, sinó el fet de ser part d'una comunitat d'estudiants a un altre país. Els avantatges són que les matrícules de les assignatures són gratuïtes, també tens una oficina encarregada dels Erasmus que t'ajuda a buscar allotjament i t'assessora, i pots fer cursos gratuïts de la llengua del teu país de destí, a Barcelona i a la universitat d'acollida. A nivell no acadèmic està molt bé perquè en la mateixa situació que tu arriben gent d'arreu d'Europa, als quals tens l'opció de conèixer i compartir.
Jo vaig triar Parma i hi sóc des de febrer. L'elecció va ser per la llengua, pel país i pel fet de ser una petita ciutat. Posats a experimentar, i ja que sóc barcelonina, volia saber com es viu a una ciutat més petita, sense tant de trànsit; l'altra opció italiana, Roma, se'm feia massa gran per un semestre.
Parma és una ciutat provinciana, tranquil·la i maca. Em sorprèn que tothom va en bicicleta, el dissabte es muden molt i que hi ha molta cultura. Hi ha molts teatres, museus, monuments, auditoris, cinemes, sales d'exposicions i activitats diverses per a ments inquietes. Està a la província de l'Emilia Romagna, cap al nord, una situació estratègica per viatjar. A una hora de Milà o de Bolonya i a dues de Florència, a tres de Venècia; no em quedo el cap de setmana a casa!
Si ets estudiant de Biblioteconomia, de lletres en general, entres gratis a tots els monuments o museus estatals, en canvi, als provincials o municipals hi tens descompte. El cost de vida és més car que a Barcelona, però no exageradament, per la francesa que viu amb mi tot és molt barat, malgrat tot sempre ens quedarà el Lidl. En bici ho tens tot com a màxim a 30 minuts.
La Facultat és molt cèntrica i a un carrer molt animat, a 5 minuts de la plaça principal. Es troba dins la Facultat de Lletres, i hi ha molt ambient universitari, un bar, un menjador universitari econòmic i moltes activitats dirigides als estudiants. La universitat és molt a prop d’un parc preciós i la gent va al parc a estudiar o menjar l’entrepà.
És una experiència molt enriquidora, t’espaviles sola, coneixes italians i gent d’arreu d’Europa, descobreixes un altre tipus d'universitat, de societat, de llengua, i a la fi, potser et trobes a tu mateixa en unes altres circumstàncies.
Helena Vilardell
Boniques imatges parmesanes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada