dissabte, 9 d’agost de 2008

Francès a París

Hola companys!

Sóc la Judit Rodríguez i, després d’haver estat tot el juliol a París, ara torno a ser a Barcelona. A diferència dels que heu marxat a l’estranger per fer pràctiques d’estiu amb l’ajut de la nostra Facultat, jo he anat per estudiar francès amb una beca del Ministeri d'Educació.

El Ministeri té una oferta diversa de beques per estudiar idiomes, només cal anar al seu web i triar la que millor us convingui. La beca de la qual jo he estat beneficiada (de francès, però també hi ha la mateixa d’anglès) acostuma a publicar-se cada any, cap al mes de febrer. Els requisits que demana són: tenir entre 18 i 30 anys, haver gaudit d’una beca del Ministeri l’any anterior (diria que no necessàriament la general), estar matriculat a la Universitat, i fer durant tres setmanes un curs d’anglès, francès o alemany (segons la beca) a un país on tingui aquesta llengua com a oficial.

El total de la beca és de 1650 €, una suma que, si bé a mi no m’ha cobert totes les despeses (París és molt i molt cara!), estic convençuda que a qualsevol altra ciutat (si parlem de França, Tolosa, Montpeller, Niça) et poden sobrar calés.

Amb aquests diners tu t’has de buscar l’allotjament, els bitllets d’avió o tren i el curs (has de demostrar al Ministeri, abans i després de fer el curs, que l’has fet). Si t’ho muntes bé i trobes una agència on t’ofereixin el curs i l’allotjament en família (normalment en règim de mitja pensió), amb 1000-1200 € ho pagues tot. No és molt difícil.

Si hi esteu interessats per al proper any, no deixeu de consultar l’enllaç on surt la informació d’aquestes i altres beques: http://www.mepsyd.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?area=becas&id=455.

Clar que, heu de tenir en compte que és ben diferent marxar per fer pràctiques d’estiu que per estudiar un altre idioma. En un cas fas pràctiques del que estudies, cosa molt favorable (o almenys ho va ser per mi l’any passat a Tolosa), i en l’altre aprens o millores una llengua. A nivell de coneixements, no us sabria dir què és millor.

La meva escola a París fou Sprachcaffé al 9è arrondissement. Tot i que està situada en un edifici bastant vell, els professors són tots uns professionals. Si algun cop us decidiu, us la recomano. A classe érem uns 10 com a molt (tots d’un punt del món diferent), i ens passàvem tot el matí xerrant en francès de tot i de res, només per agafar l’hàbit de parlar i, com que érem pocs, el primer dia ja se’ns va passar la vergonya a tots, i minut sí, minut també, ens estàvem rient els uns dels altres. També, clar, entremig, ens anaven donant teoria. Sincerament, la meva impressió cada dia en anar a l’escola no era la d’anar a estudiar, sinó la d’anar a passar-m’ho bé. Tres setmanes se’m van fer molt, molt curtes.

De la ciutat què dir-vos... he quedat impressionada! És una passada! Tot París és espectacular. És tan gran que amb un mes no he tingut prou temps per a visitar-ho tot!

A excepció de La Défense i cap al sud-est (on es troben les estacions d’Austerlitz, de Lyon i la BNF), pocs són els edificis que no tenen buhardilles i amb una altura proporcional a l’ample del carrer. Si bé l’arquitectura de París abraça molts dels moviments artístics, hi ha un nosequè que ho unifica tot i li dóna un aire molt acollidor. A més, cada pocs passos pots trobar un edifici o lloc emblemàtic (sigui església, estació, museu, parc...), cosa que t’impulsa a anar arreu amb els ulls com plats, observant-ho tot, almenys al principi.

Notre-Dame, la Tour Eiffel, l’avinguda dels Champs Elysées, el Parc de Monceau, la plaça dels pintors a Montmartre, la ciutat universitària, els Jardins de Luxembourg, el Panteó, les vistes des del Sacré Coeur, l’avinguda dels Grands Boulevards, el Louvre i el Musée Rodin... tots aquests indrets i molts altres m’han agradat moltíssim.

Però no m’he oblidat de les nostres biblioteques. Vaig visitar el centre Georges Pompidou i la Biblioteca Nacional de França. El Pompidou, com a museu, no és que m’agradés gaire... no sóc d’art contemporani, jo. Ara sí, la biblioteca és impressionant! És molt gran! I, pel que vaig veure, també té molts recursos de tot tipus. En sortir d’allà em van venir ganes de formar part del personal!

De la BNF (l’edifici central, el nou) ni parlar-vos. Quatre grans torres formant un rectangle indiquen, ja des de lluny, on es troba el centre. Però el que no es veu de lluny és que sota el nivell 0 hi ha unes quatre altres plantes amb un gran pati interior, que és el que diríem la zona “oberta” al públic. Les torres, suposo, és on es troben les oficines i zones per al treball intern.

Vaig entrar fins on em van permetre sense haver de pagar i/o identificar-me com a investigadora. Només amb el que vaig veure ja vaig apreciar la qualitat, magnitud i importància del centre. Dins d’aquell mastodont em sentia petita! No dubteu que també em van venir ganes de treballar-hi allà, clar que això ja ho vaig considerar un pèl més complicat, jeje.

El que em va sorprendre molt de la BNF és que sent les 6 de la tarda (això, a París, ja comença a ser tard) i estiu, les sales de lectura, a les quals per entrar calia pagar, estaven gairebé plenes! I, a sobre, hi havia molta gent jove!! Quin goig de veure-ho!

Un altre lloc al qual també vaig anar, tot i que no fos pròpiament cultural, fou Disneyland París! Uoo, que xulo! Però també us dic, als qui no hi hagueu anat, que no us espereu atraccions molt emocionants ni res d’això... és un parc per a nens, i això es nota.

Bé, ja no sé què més explicar-vos... em sembla que ja és massa llarg el text! Amb tot, espero haver-vos transmès la idea general de l’experiència i haver-vos donat ganes, almenys una mica, de realitzar un viatge semblant, que ja us dic, mereix molt, molt la pena!

I res, només em resta aconsellar-vos que, si algun cop aneu a París, no us deixeu a casa el paraigües i unes quantes samarretes de màniga llarga, encara que sigui estiu...

Bon estiu! (el que queda!)

Judit


3 comentaris:

  1. Hola Judith,

    És genial tot el que expliques... però discrepo en una cosa:

    és un parc per a nens, i això es nota

    nooooooooooo la màgia de Disneyland París (Eurodisney XD) envolta a tothom per iguals, tinguis 10 anys com 30 com 60! :-)

    Salutacions des de Londres :)

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Eli! com va per Londres?

    Si jo no dic que la màgia de Disney no t'envolti... tot és molt bonic! I més encara si tot el món de Disney forma o ha format part de la teva vida (infantil o no). Però d'emocionant, exceptuant un parell o tres d'atraccions, no té res. O almenys aquesta és la meva opinió! Per a gustos... els colors!=D

    Passa-ho bé el que et queda d'agost!

    ResponElimina