Hola a tothom!
Em dic David Borrell, estudiant
del Grau d'Informació i Documentació, i us escric per explicar-vos la meva experiència al congrés
internacional BOBCATSSS entre els dies 27 i 30 de gener de 2015, en el qual
vaig participar com a voluntari estranger.
Per a qui no conegui el
BOBCATSSS, explicaré breument en què consisteix. El BOBCATSSS és un congrés
internacional organitzat de forma anual per estudiants de Biblioteconomia i Documentació de diversos països europeus i americans, sota els auspicis
d'EUCLID, i dirigit principalment a altres estudiants, professors i
professionals del nostre àmbit. BOBCATSSS és un acrònim format pels noms de les
ciutats fundadores del congrés l'any 1993 (Budapest, Oslo, Barcelona,
Copenhaguen, Amsterdam, Tampere, Stuttgart, Szombathely, Sheffield). Cada any
el congrés té lloc en una ciutat europea diferent, i enguany ha estat a Brno, la
segona ciutat més gran de la República Txeca. En l'organització del congrés
han participat com cada any dues universitats. En aquesta ocasió, han estat la universitat
Masaryk de Brno i la universitat de Tampere (Finlàndia), entre el 27 i el 30 de
gener.
Si voleu saber més sobre els principals temes i
comunicacions que es van discutir al congrés, us recomano la lectura d'una
ressenya del Blok de BiD, elaborada per dos estudiants de la nostra Facultat
que van participar-hi com a ponents[i].
Feta la introducció, us parlaré
una mica del meu cas. La meva participació en l'edició d'aquest any (23a)
comença un cop finalitza el congrés de l'any passat. Llavors, el BOBCATSSS 2014
es va realitzar a Barcelona, i a la nostra Facultat. Vaig formar part de
l'equip de voluntaris catalans, que érem una bona colla. Finalitzat el congrés,
em vaig adreçar via mail als organitzadors txecs, ja que la meva experiència
havia estat molt satisfactòria i tenia ganes de participar-hi de nou de la
mateixa forma. Em van respondre que un cop comencessin a organitzar l'equip de
voluntaris, em contactarien. Al cap d'uns quants mesos, em van confirmar que
era un dels pocs voluntaris estrangers escollits per participar al congrés.
No vaig dubtar i vaig acceptar la invitació immediatament.
El viatge
Un cop assegurada la meva
participació, havia de resoldre diversos aspectes de pes (desplaçament, estada,
transport, etcètera...). L'estada va ser el primer que vaig poder tancar. El
cap de l'equip organitzador em va posar en contacte amb una noia que viu a Brno
amb la seva parella i que també participava al congrés com a voluntària. Em va
oferir allotjament gratuït a casa seva i els àpats que convinguessin. Va ser un
gran detall per part seva i m'hi vaig sentir molt a gust.
Pel que fa al viatge, i donat que
no hi ha vols de Barcelona fins a Brno, vaig haver de comprar un bitllet de
Barcelona a Praga, i un cop allà, autobús fins a Brno. Tot plegat, unes 4-5
hores. Tanmateix, ni el vol (comprat amb un mes d’antelació) ni l'autobús són
excessivament cars, així que va ser un desplaçament assequible en termes
econòmics i prou còmode.
La ciutat
Realment, no tenia gaires
expectatives posades en la ciutat. Pel que havia llegit i m'havien comentat,
Brno semblava una ciutat bastant més pobra pel que fa a monuments
emblemàtics o icònics. Tanmateix, em va acabar agradant força, ja que és ideal
per visitar-la en un parell o tres de dies. Vaig poder visitar la catedral de
Sant Pere i Sant Pau, del segle XI, amb un gran campanar i amb unes vistes
espectaculars de la ciutat.
També vaig passar per un dels
llocs més destacats de la ciutat, el castell Spilberk. Aquest castell havia
servit de presó i de fortí en temps de guerra. Encara avui es poden visitar les
cel·les, on es poden trobar reproduccions dels presoners i dels carcellers.
Altrament, el centre de la ciutat
és força tranquil i no hi sol haver molta gent (sobretot a causa de les baixes
temperatures, que habitualment són d'entre 3º i -1º). Els bars i cafeteries
solen estar bastant plens, i en general es respira un ambient acollidor. A
destacar principalment els preus del menjar i de la beguda, ja que com que la
corona txeca està per sota de l'euro, un got de cervesa de mig litre pot costar
1,20 €, o fins i tot menys si es compra al supermercat. El preu del principal
mitjà de transport públic de Brno, el tramvia, i que jo utilitzava freqüentment
per moure'm des del pis fins al centre de la ciutat, varia en funció del temps
que es trigui a fer el viatge. Per exemple, 15 minuts equivaldrien a menys
d'un euro, i 25 a una mica més. Comparats amb els preus que solem pagar a
Catalunya, se surt guanyant amb claredat.
I sí, la tercera fotografia és la "reproducció" en miniatura de la Torre Agbar de Barcelona...
I sí, la tercera fotografia és la "reproducció" en miniatura de la Torre Agbar de Barcelona...
Què hi vaig fer?
Vaig arribar a Brno el dimarts 27
al vespre, i vam fer cap al pis on m'allotjava. Estava relativament allunyat
del centre de la ciutat, però amb els tramvies s'hi arribava ben aviat. Al matí
següent, ens vam llevar a les 6 del matí per començar a fer els preparatius del
congrés (inflar globus amb el logotip del congrés, col·locar les taules,
enganxar cartells, retallar papers amb la clau Wi-Fi de cada participant,
etcètera). El dimecres, les conferències van ser al teatre Scala de la ciutat.
A mig matí, em vaig trobar amb un altre grup d'estudiants de la Facultat, que
venien a presentar una comunicació al congrés, a més de dos companys que venien
per lliure i dos professors. Després de la cerimònia inaugural, vam anar a fer
una mica de turisme per la ciutat. A l'hora de dinar, ens van oferir un bufet
lliure, amb dues taules plenes de menjar. Realment, era complicat quedar-se amb
gana.
Per la nit va tenir lloc un sopar
de gala, habitual en aquest congrés, a l'hotel International. Ens van oferir
plats tradicionals del país (com el goulash), acompanyat de la
música d'un piano. Tot era realment bo i l'ambient va ser molt agradable i
relaxat.
L'endemà
El dijous 29 em va tocar fer de
presentador dels ponents i de les seves comunicacions a la Facultat de Ciències
Socials de la universitat Masaryk. Durant una hora i mitja, vaig introduir
diversos participants del congrés i vaig donar torns de paraula i de precs i preguntes
(passant el micròfon). Al principi estava una mica nerviós, i més pel fet
d'haver-ho de fer tot en anglès, però crec que me’n vaig sortir prou bé i
tothom va quedar content.
La meva participació com a
voluntari va acabar aquí, però el congrés no havia finalitzat. A la tarda i
formant part del programa social del BOBCATSSS, vaig visitar la fàbrica de
cervesa Starobrno, molt popular a la ciutat. Ens van explicar el procés
d'elaboració i fermentació de la cervesa, de forma totalment tradicional i artesana. En finalitzar la visita, ens en van oferir una de franc.
L'últim dia
El divendres 30 va acabar el
congrés. Realment, aquells 4 dies havien passat sense gairebé adonar-me'n i ben
aviat ja tornàvem cap a Barcelona. Aquell matí, però, vaig assistir a la
presentació de la comunicació dels companys de la Facultat. A la tarda es va realitzar l'acte de
clausura. Jo no marxava fins al dia següent, així que vaig aprofitar la tarda per fer
més turisme pel centre i comprar alguns records.
Opinió personal
Personalment, he de dir que
l'experiència va superar les meves expectatives i vaig gaudir molt.
L'intercanvi de coneixement i d'experiències personals, acadèmiques i
professionals amb gent del nostre àmbit d'altres parts del món és enorme,
per no parlar de l'oportunitat que suposa veure una altra cultura, una manera
diferent de viure i fer les coses i obrir noves portes com a estudiant i com a
professional fent contactes, més enllà del que podem aprendre a la Facultat i
al nostre país. A més, el grup d'estudiants de la Facultat, els quals no
coneixia personalment, em van acollir molt bé i em van fer sentir molt còmode,
igual que a l'hora d'allotjar-me a casa d'uns totals desconeguts que em van
tractar com si fos un més de la seva família. L'organització del congrés va ser
excel·lent, bons espais i equipaments, bona distribució de les sales, catering
de gran qualitat i una atenció i ajuda personalitzada immillorable. No m'hagués
importat en absolut que hagués durat uns dies més.
Recomano a tothom que vulgui
tenir una experiència a l'estranger que hi participi, i sobretot ho recomano
especialment a aquells que vulguin sortir a fora però que potser no volen
lligar-se a un Erasmus, per exemple, que suposa una inversió més elevada de
recursos materials i econòmics. S'hi pot participar com a ponent, com a
estudiant per lliure o amb una mica de sort com jo, com a voluntari. L'any que
ve, el BOBCATSSS 2016 tindrà lloc a Lió (França) i no tinc intenció de
faltar-hi. I tu, què faràs?
[i] García Grimau, Francesc, Vidal Santos, Gerard. (2015, febrer 11). “... and legs like PISTONS!”: crònica del BOBCATSSS 2015 [missatge
d'un blog]. Recuperat de: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/%E2%80%9C-and-legs-pistons%E2%80%9D-cronica-del-bobcatsss-2015
[i][i] Si voleu veure més fotografies del BOBCATSSS 2015,
aquí podreu trobar totes les que es van fer: https://onedrive.live.com/redir?resid=AE2DFCC8DC1B646A%21398
Entrades
Molt bona crònica :-)
ResponEliminaMoltes gràcies, Eli :)
EliminaM'encanta, David!
ResponEliminaMoltes gràcies, Francesc!
Elimina