Nafplio (agost-setembre 2012)

Poc explicaré de la ciutat de Nafplio que no hagi explicat ja de forma ben detallada l'amiga Leire en el seu article. 

Comparteixo molt amb ella les impressions sobre la vida naupliana i les sensacions turístico-econòmiques-ocioses que ella explica: també em van clavar 3,50 euros pel primer cafè, també em va ser relativament fàcil trobar gent amb qui sortir de nit en un pla bastant sa i tranquil, i també vaig degustar el bon menjar del port. Per tant, l'únic que vull aportar és la meva visió personal del que han sigut les meves pràctiques i la meva vivència, intentant ser el més pràctic possible per la gent que vulgui venir a fer les pràctiques aquí.

Situació actual del país: La situació actual a Grècia és força calmada a la petita ciutat de Nafplio, una ciutat pròspera i turística, i tot i que parlant amb la gent sents que els autòctons perden les feines, es desenganyen de la Unió Europea, o es veuen algunes botigues i cases abandonades i per reformar, la veritat és que la crisi no es nota gaire. A Nafplio, l'únic que es nota una mica és que el servei de neteja públic no és tant efectiu com desitjaríem. Una ciutat que podria ser bellíssima es veu constantment tacada per deixalles i pintades en qualsevol racó. Un altre tema és si aneu a passar alguns dies a Atenes. Allà, i no em refereixo al centre turístic, sinó als barris més allunyats, la situació és ben diferent, amb molta gent demanant pel carrer, molts d'ells menjats per la droga, manifestacions i vagues constants, i un fort regust a decadència en els últims 2/3 anys.

Arribada: L'arribada va ser molt tranquil·la. Des del centre d'Estudis Hel·lènics es van encarregar de donar-me totes les informacions necessàries per arribar a Nafplio de forma fàcil i segura en unes 7 hores de trajecte des de Barcelona. El tema de l'allotjament va ser més complicat, ja que el centre no proporciona cap allotjament econòmic, i Nafplio és una ciutat turística plena de pensions i hotels, i si es busca allotjament des de Barcelona et pot costar entre 25-40 euros la nit. Així que s'ha d'anar preparant la cartera, o buscar-se alternatives. En el meu cas, a través d'una agència d'intercanvis, vaig trobar una família a Nafplion que em va acollir a casa seva i que després vaig acollir jo a Barcelona, i l'intercanvi em va resultar més enriquidor i econòmic, tot i que és una opció que pot portar sorpreses, i que no és segura fins que no arribes.

Centre de pràctiques i tasques: Jo també vaig fer les pràctiques a la Anthos Library, que té un conveni de col·laboració amb el Centre d'Estudis Hel·lènics. Per tant, no us feu il·lusions ni us refieu massa de la informació que es proporciona abans de la beca. Tot semblava indicar que efectuaria les pràctiques en el preciós, prestigiós i cèntric edifici del CHS de Harvard a la Plaça Filellinon on tenen una bona biblioteca digital universitària, i acabes fent les pràctiques en una biblioteca privada, ubicada en un magatzem provisional d'un barri perifèric anomenat Aria al qual necessites transport públic o privat per arribar-hi cada dia, i on no hi ha ni usuaris ni activitats (els pocs usuaris són escolars, i és clar, a l'estiu...) ni ordinadors per a tots (t'has de portar el teu). L'única tasca que en principi em van dir que hi havia disponible era la catalogació de monografies i revistes en anglès i francès, i quan els vaig dir que jo venia com a estudiant del màster de Continguts Digitals em van proposar de confeccionar el mapa de biblioteques d'art del món (que pinta que està com quan la Leire ho va deixar, o sigui que sembla més un entreteniment que una tasca prioritària del centre). En resum, la sensació inicial no va ser bona, tot i l'amabilitat i companyonia que es respira al centre i la simpatia i bellesa de les seves treballadores, que és altíssima i professionalment exquisida. Però el pas dels dies i una notícia important va capgirar la cosa: després de 4 anys prometent i esperant, el centre es trasllada a Fougaro!

Finalment, al acabar les pràctiques, el centre estava només mig traslladat al complex de Fougaro, que explicava amb pèls i senyals la Leire. La creació d'aquest complex és fruit d'una iniciativa privada d'una mecenes del poble que pretén dinamitzar la vida cultural a Nafplio i el centre alberga tot tipus d'activitats i informació relacionada amb l'art. Té pinta que quan funcioni plenament serà un lloc força interessant, però de moment tot està per fer i acabar. No obstant, durant la meva segona setmana van donar l'OK per fer el trasllat de la biblioteca Anthos, que ha d'esdevenir el Centre d'Informació de Fougaro. La imminent obertura de la biblioteca en un nou espai multifacètic i accessible al públic i amb tot per inventar, ens va donar ales per idear nous projectes, preveure noves necessitats, crear noves polítiques, pensar nous serveis... i la responsable de la biblioteca, la Maria Konstantopoulou, va voler comptar amb mi des del primer minut, cosa que em va motivar molt a participar del procés de creació del nou espai, i col·laborar molt estretament en el trasllat i els preparatius per la nova obertura, a l'octubre del 2012 (que jo ja no veuré, però m'han promès enviar-me fotos!). De totes maneres la curta estada al centre no et permet fer grans projectes, pel que és molt recomanable oferir totes les teves capacitats des del minut 0, intentant implicar-te i col·laborar, preguntant què fan i oferint-te a cada moment, ja que des del centre sovint no sorgeix la iniciativa d'aclaparar l'estudiant a preguntes o donar-li altres tasques.

Transport: Per recórrer la ciutat es pot fer a peu, ara bé, una bicicleta és molt útil per anar a la platja o passejar a les tardes, i molt necessària per anar fins a la biblioteca on treballes. Hi ha diferents llocs de lloguer de bicis, però en el meu cas vaig demanar-ho al CHS directament, i molt amablement la Marina Chelitsi em va fer les gestions per aconseguir-ne una de municipal gratuïta (alguna cos així com un Bicing per a funcionaris). El tràmit es va allargar tres setmanes però finalment ho va aconseguir i em va sortir de franc. Per llogar cotxe tampoc és difícil, tot i que no és barat, i pels voltants tampoc hi ha grans coses a fer.

El tema del transport fora de la ciutat no és complicat. Funciona una mica com Espanya fa uns 20 anys. Tot està indicat, però s'ha de buscar bé la informació, o preguntar si t'atreveixes (els grecs del sector transport semblen els menys disposats a ajudar de tots, una cosa que et fa sentir com a casa). Des de Nafplio és fàcil agafar transports cap a Atenes, Epidauros, Micenes (el més popular de la zona) i des d'Atenes no és difícil orientar-te per anar a altres parts del país. Llogar un cotxe pot ser una opció, però és fàcil perdre's amb els senyals i a la majoria de llocs s'hi pot anar en autobús, a part que la gasolina és la més cara d'Europa.

Excursions i visites: Nafplio en si està vista en una tarda, però hi ha alguns llocs on val la pena anar expressament. No us podeu perdre la fortalesa Palamidi, que domina la ciutat, a la qual s'hi accedeix per 999 esglaons tallats a la roca (o en cotxe pel darrere, com els covards), o el Museu Arqueològic, petit però interessant, i evidentment heu de visitar la petita biblioteca municipal. De platges no us espereu gran cosa: la petita i rocosa Arvanitia (que es pot arribar a peu en 5 minuts), i la més llunyana Karathona (en cotxe, bici o a peu, 20 minuts) per un senderó agradable que surt des d'Arvanitià i on podeu trobar algun raconet entre les roques per saltar a l'aigua.

A prop, Toló és un petit poble que pot oferir també algunes escenes marítimes de postal, i Argos és una ciutat lletja, però la més antiga d'Europa, amb un bon teatre clàssic per veure. Quant a illes, la més pròxima i bonica és Hydra, a la qual podeu arribar amb vaixell des de Toló per uns 20 €.

Idioma, cultura, gent...: L'alfabet grec és ràpidament llegible si t'aprens les lletres diferents de memòria i algun altre truc com: la p és r, la v és n, etc. En una setmana pots llegir bastant encertadament el grec (sense entendre què vol dir res, és clar). A més aprecien molt l'intent de parlar el grec, i com que l'entonació és molt semblant al català, a través de frases curtes de seguida pots fer veure que en saps una mica, com a mínim usant les frases de cortesia "kalimera", "kalispera", "ia sas", "paracaló", "efjaristó", "pos pai" i els famosos "kalá", "edaksi", "pó pó", "oréa" i "bravo" que fan servir gairebé en cada frase i que no volen dir res, però que queden molt bé i molt grec. Amb un mes no hi ha temps de gaire més, crec. La gent és majoritàriament simpàtica i disposada a ajudar, i la majoria (sobretot la gent jove i la que treballa a botigues i restaurants) t'entendran i respondran en un anglès molt correcte i amb un accent tremendament similar al nostre, pel que la comunicació és molt fàcil. A part, tot el que soni a Espanya els fascina i agrada, així que lluir per exemple una samarreta del Barça és una bona idea per entrar en contacte amb els grecs.

Nafplio no brilla ni per la quantitat de gent jove ni per tenir gaires discoteques, pel que la majoria de gent surt a prendre una copa assegut a partir de les 8, i a les 12 són a dormir.

Grècia, a part, és un país amb molt per oferir i molt per veure, pel que jo us recomano que en acabar les pràctiques feu una escapadeta a les illes jòniques o cíclades, o a Creta, o al nord a Tesalònica o Ioannina on trobareu més vidilla universitària.

Si voleu saber més coses sobre Nafplio o Grècia podeu visitar el meu blog personal o posar-vos en contacte amb mi a jofre(punt)capdevila (arrova) gmail.com.