Gemma Ros va néixer el 1978 a Vilanova i la Geltrú. Actualment és Manager of Operations a VTLS Europe, S.L., tot i que prefereix que a la seva targeta hi posi que és bibliotecària. Aquesta empresa és una de les principals en el sector de l'automatització de les biblioteques. Sense anar més lluny, VTLS va ser l'empresa que va proporcionar el programari per al conjunt de les biblioteques universitàries i públiques de Catalunya des dels seus inicis fins ara.
Gemma, quan fa que treballes a VTLS? Havies estat abans en altres feines?
Vaig diplomar-me l'any 2000, quan ja estava treballant al Information and Study Center del British Council a Barcelona. Després vaig fer un cicle formatiu de grau superior en Gestió i Màrqueting, i als matins feia les pràctiques del cicle. Tan bon punt es va acabar, vaig entrar a VTLS de 'machaca', per corregir faltes d'ortografia a registres bibliogràfics, dins el projecte Biblos amb la Biblioteca de Catalunya. Un pal, vaja. Mentre era allà va sortir una plaça d'ajudant de bibliotecària; m'hi vaig presentar i em van agafar. Això va ser l'any 2001.
Mentre eres estudiant, se t'havia passat pel cap que podries tenir una feina com la que tens? Havies pensat de marxar?
Jo vaig començar a estudiar Biblioteconomia perquè no vaig aconseguir nota suficient per fer el que volia. Des del primer dia de classe tenia claríssim que faria primer curs, per no quedar-me un any penjada, però que l'any següent miraria de fer el canvi. I no va ser així. Resulta que em va agradar, i molt, i vaig decidir quedar-m'hi. Cal dir que vaig fer molt bons amics mentre estudiava, i això també em va ajudar a decidir-me. Recordo especialment moltes tardes amb l'Àlex Cosials, animant-nos mútuament! I ara tots dos som bibliotecaris militants!!! Una de les raons que em preocupava mentre estudiava era que jo no em veia ni a una pública ni a una universitària, i això és pràcticament el que t'ensenyaven llavors... Quan estudiava no m'havia ni imaginat que existís una feina com la meva! No m'havia plantejat mai marxar, pel fet de deixar la meva mare sola, que no em feia gaire gràcia...
Concretament, quina és la teva funció a VTLS? Quines tasques fas en el dia a dia?
Vaig entrar a VTLS com a ajudant de bibliotecària, per donar suport als clients sota la supervisió d'una companya. Al cap de poc temps, van considerar que no calia supervisió i em van donar el càrrec de bibliotecària. L'oficina de Barcelona va anar creixent i es va anar ampliant, i les meves tasques van anar canviant. He fet una mica de tot! Des de suport als clients, formació, visites de consultoria, gestió de projectes, conferències, 'show rooms', reunions de grups d'usuaris... Ara mateix la meva responsabilitat recau sobretot en l'àrea de les vendes, que és un tema que m'interessa de fa molts anys. M'encarrego de fer pressupostos, concursos públics i demostracions dels productes a Europa, Orient Mitjà, Àfrica i Amèrica Llatina, tret dels països de parla francesa, dels quals s'ocupa un company. També m'encarrego de les relacions amb els nostres distribuïdors arreu del món, gestió de certs projectes, supervisió administrativa i financera... en fi, una mica de tot, perquè la nostra oficina és petita, i tots tenim un àrea de responsabilitat, però després sempre ens fem un cop de mà quan cal. Pel fet de tenir tants clients distribuïts arreu, molt sovint hem de viatjar per donar-los cursos, assistir a reunions, fer demostracions...
En comparació amb un col·lega que tingui una feina més sedentària, quins avantatges i inconvenients veus, en la teva situació?
Crec que això depèn molt del perfil de la persona. Jo sóc totalment incapaç de fer una feina rutinària, on les tasques esdevenen mecàniques. M'agrada molt la meva feina, on pots ser creatiu i cada dia fas una cosa diferent. A més, a priori, el fet de poder viatjar a infinitat de llocs és molt positiu, perquè t'enriqueix molt com a persona i com a professional, ja que aprens altres realitats i coneixes professionals amb idees molt diferents. Evidentment també hi ha inconvenients. D'una banda, el fet de viatjar és molt interessant, però normalment viatjo tota sola (que ja no és tan bonic) i amb els anys hi ha llocs que ja no fan tanta il·lusió. D'altra banda, pel fet de treballar a l'empresa privada, saps que la teva feina sempre és avaluada de forma crítica, això a priori és negatiu, però també és veritat que ajuda quant a motivació. Un dels inconvenients que jo trobo és que mai no puc fer plans a llarg termini, perquè mai no sé on estaré... D'altra banda, el ritme de treball és molt més vertiginós que a la majoria de feines del nostre camp.
Suposo que el coneixement de l'anglès és bàsic en el teu lloc de treball. Recomanaries que els actuals estudiants reforcin el coneixement d'una llengua estrangera?
Sí, l'anglès és l'idioma 'oficial' a la feina. El director de l'oficina gairebé no parla castellà ni català, la central és a Estats Units i hem de parlar anglès amb els companys d'allà i, per acabar-ho de rematar, la majoria dels nostres clients són fora d'Espanya, o sigui que l'anglès esdevé bàsic per fer la nostra feina. Sempre que puc recomano a qui em vulgui escoltar que estudiï anglès, com a mínim. Ho vulguem o no, és l'idioma que ens obre més portes, i això és molt important per al nostre enriquiment tant personal com professional. Jo admiro moltíssim les persones que dominen diverses llengües, i sempre penso que m'agradaria aprendre'n alguna més, tot i que -de moment- no he trobat el moment de posar-m'hi.
Gemma, moltes gràcies per les teves paraules. Esperem que aquestes siguin d'interès per a més d'estudiant. Fins aviat!
Estimada Gemma!
ResponEliminaQuina alegria llegir-te per aquí! Ets un mite vivent, i t'idolatro!!! ;-)
Seguim,
Àlex
Cràpula, voldràs dir...
ResponElimina