Hola a tothom!
Em dic Núria Cangròs i Alonso i soc alumna del
màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials. Durant els mesos de gener i febrer he realitzat les pràctiques curriculars del màster a la
Bodleian Library (Oxford, Anglaterra) i he de dir, només començar, que ha sigut una experiència molt interessant i profitosa: tenen unes col·leccions impressionants, l'oferta acadèmica i cultural universitària és molt àmplia i, amb 106 biblioteques en una sola ciutat, és el paradís bibliotecari per excel·lència!
Els orígens de la Universitat d'Oxford, com a institució acadèmica, es remunten a principis del segle XII, quan alguns erudits es van establir a la ciutat i van començar a fer classes. Arran de la decisió d'Enric II de prohibir als estudiants anglesos d'anar a estudiar a la Universitat de París, la Universitat d'Oxford va començar a créixer i a atreure més estudiants. Aviat, alguns dels bisbes més rics i poderosos del país van començar a enviar-hi joves de les respectives diòcesis perquè es formessin, amb la voluntat que després retornessin i fessin de capellans. A causa d'això, els ensenyaments van adquirir una estructura més coherent basada en una organització eclesiàstica, amb la funció principal de formar un clergat educat en teologia i
arts liberals (
trivium i
quadrivium) i la Universitat va triar com a lema el psalm 27 "Dominus illuminatio mea" (el Senyor és la meva llum). Per garantir un lloc on els estudiants, lluny de casa, poguessin menjar i dormir, es van erigir els primers
colleges, com per exemple el
Merton College, que aleshores funcionaven com una mena de convents, on també hi vivien els professors. Els
colleges eren organismes autònoms amb ingressos econòmics propis, ja fos per l'explotació de terres o propietats o, actualment, per inversions borsàries o donacions d'algun exalumne brillant que ha desenvolupat l'app de moda. A més a més dels espais dels
colleges, repartits per la ciutat, hi havia els espais propis de la Universitat d'Oxford: els
halls o
schools on coincidien els estudiants de diferents
colleges per a les classes magistrals, una església, una sala per a les reunions col·legiades i una petitíssima biblioteca de només 20 manuscrits.
El nombre de
colleges ha anat augmentant fins arribar als 38 actuals, els dos més nous dels quals es van fundar als anys seixanta del segle XX a causa del constant augment d'estudiants universitaris i és que, tots els estudiants de la Universitat d'Oxford, ja siguin pregraduats com postgraduats, han de tenir relació amb un
college. Actualment hi ha uns 24.000 estudiants, dels quals la meitat són pregraduats i l'altra meitat, postgraduats. Cada any es presenten al voltant de 21.000 candidatures per estudiar la primera carrera a la Universitat d'Oxford i, després d'un procés de selecció molt disputat, només n'entren uns 3.000, un de cada set.
La formació paral·lela de la Universitat i els
colleges, durant gairebé nou segles, explica el doble sistema educatiu de la Universitat d'Oxford (i també de Cambridge): al matí, tots els alumnes d'uns mateixos estudis que estan afiliats a diferents
colleges es troben a les aules de la Universitat per a les classes magistrals; a la tarda, tornen al
college, on duen a terme tutories individualitzades amb els professors vinculats al seu
college que consisteixen principalment en la lectura i discussió de bibliografia recomanada pel professor i la redacció d'assaigs acadèmics. La Universitat s'organitza en tres trimestres de vuit setmanes cadascun i, per tant, el nivell de treball i d'exigència és molt elevat en un temps relativament breu.
 |
| Hall de la Weston Library |
El sistema bibliotecari és, evidentment, igual de complex. Avui en dia, el sistema bibliotecari de la Universitat, anomenat
Bodleian Libraries des de 2010, està format per 31 biblioteques de recerca, de facultats, departaments i grups de recerca, essent-ne l'element principal la
Bodleian Library formada per l'Old Library (que inclou la Duke Humfrey's), la Radcliffe Camera, la Weston Library (completament
renovada i (re)inaugurada el 2015), el Clarendon Building i el Gladstone Link. A més, hi hem de sumar les 42
biblioteques dels 38
colleges (alguns ens tenen més d'una) i 33
altres biblioteques associades a la Universitat. El fons de la majoria d'aquest centenar de biblioteques es pot consultar en línia en un mateix catàleg anomenat
SOLO.
 |
| Duke Humfrey's Library |
La primera biblioteca de la Universitat es remunta al 1320, quan el bisbe de Worcester va donar uns 20 manuscrits però, actualment, és una sala buida annexa a l'església de la Universitat. La segona biblioteca, la Duke Humfrey's Library, es va construir sobre l'aula on s'impartia teologia, la Divinity School (mundialment famosa per ser l'hospital d'en Harry Potter) arran de la donació de Humfrey, duc de Gloucester i germà d'Enric, d'una rica col·lecció de 200 i escaig manuscrits; malauradament, la reforma anglicana del segle XVI promoguda per Enric VIII va endur-se pel davant documents i mobiliari i la biblioteca va quedar en un estat d'abandó total. Finalment (a la tercera va la vençuda!) Thomas Bodley, membre del Merton College, després de casar-se amb una vídua rica, va oferir-se a la Universitat per pagar la reconstrucció de la biblioteca; en el seu honor, la biblioteca de la Universitat s'anomena Bodleian Library. La biblioteca va obrir les portes l'any 1602 amb uns 2.500 volums.
 |
| Radcliffe Camera |
Des d'aleshores i
durant quatre segles, la Bodleian ha anat creixent en nombre de volums i espais; en conjunt, les Bodleian Libraries contenen més de 13 milions de volums impresos, més de 80.000 revistes electròniques, i col·leccions especials destacades, incloent llibres i manuscrits rars, papirs clàssics, mapes, música, art i
ephemera. Les col·leccions es poden explorar a través del
Digital Bodleian, visitant les galeries d’
exposicions de la Weston Library, mirant el
canal de YouTube o fullejant els catàlegs d'exposicions, llibres acadèmics o llibres
souvenir editats pel
servei de publicacions de la Bodleian. I, de les col·leccions, també en fan uns objectes supercuquis que es poden comprar a la
Bodleian Shop.
Bodley va voler que la biblioteca, a diferència de les biblioteques dels
colleges que eren per als estudiants mateixos, fos pública tot i que al principi només es permetia l'accés als postgraduats. Bodley va establir una sèrie de normes per al funcionament de la biblioteca que encara són d'aplicació:
- La Bodleian Library és una biblioteca de referència i, per tant, cap llibre pot sortir en préstec; aquesta norma s'aplica tant a les col·leccions patrimonials com al fons modern i, tot i poder-nos semblar una mica estranya, ha permès preservar la col·lecció i fa que la Bodleian sigui un espai sempre ple d'estudiants. Durant la Guerra Civil, el rei Carles I es trobava aquarterat a Oxford i va enviar una nota a la Bodleian ordenant el préstec de la Histoire universelle de Theodore Agrippa d'Aubigne; el pobre bibliotecari, arriscant feina i coll, va anar a veure al rei amb una còpia dels estatuts per informar-lo que el préstec no estava permès i, afortunadament, el rei va acceptar.
- Per poder obtenir el carnet de la Bodleian Library i el permís d'accés a la biblioteca, tots els lectors han de llegir en veu alta la promesa de no fer malbé cap llibre, no entrar cap flama ni fumar dins la biblioteca. L'any 1970 un nou lector provinent de la Biblioteca Vaticana, que no entenia massa bé el text en anglès, va sol·licitar una versió en llatí. Actualment, la promesa es troba disponible en més de 150 llengües, entre elles el català.
- Per tal de mantenir un horari regular, Bodley va proporcionar al bibliotecari en cap una campana que calia fer sonar per marcar l'obertura i tancament de la biblioteca. Actualment se segueix avisant als lectors del tancament amb el dring de la campaneta que fa sonar el bibliotecari responsable de la sala de lectura.
- Per assegurar-se que la biblioteca no es cremaria, Bodley va prohibir que es pogués entrar cap flama o encendre cap foc. El primer sistema de calefacció no es va instal·lar fins el 1845 i la llum elèctrica va arribar a principis del segle XX. Un estudiant, en la seva autobiografia, descrivia la Bodleian com la 'Biblioteca siberiana'. Durant el rodatge d'una de les pel·lícules de Harry Potter, en una escena en què en Harry es colava d'amagat a la biblioteca, es va prohibir que ho fes amb una flama real i, per tant, es va haver d'afegir digitalment en postproducció.
A més de les meves pràctiques amb els incunables, llibres impresos abans de l'1 de gener de 1501, de la Bodleian Library (que explicaré en una
segona entrada) la meva estada a la Bodleian em va donar l'oportunitat d'assistir a diversos esdeveniments lligats al món del llibre antic, com ara conferències, exposicions i seminaris. Un d'aquests esdeveniments era un
seminari internacional i interdisciplinar sobre la migració i la supervivència de manuscrits i llibres antics al llarg de la història organitzat pel
Centre for the Study of the Book: les presentacions tractaven de documents ben diversos: textos llatins de l'època clàssica, manuscrits cristians de l'Orient Mitjà i llibres de pregària medievals; a més a més, també es van presentar els projectes
The Early Modern Book Trade (EMoBookTrade) per a l'estudi del preu dels llibres en l'edat moderna i
Mapping Manuscript Migrations (MMM) per a l'estudi de manuscrits pre-moderns i els seus moviments al llarg del temps. Vaig aprofitar també per fer un curs d'impressió tipogràfica a
The Bibliographical Press amb tipus metàl·lics i premses manuals del segle XIX que em va permetre apreciar la complexitat que suposava compondre i imprimir els llibres que van passar per les meves mans durant aquelles setmanes.
 |
| El Catholicon de Balbus |
Tant la meva tutora com la Bodleian em van posar les coses molt fàcils per poder anar a fer les pràctiques al
Departament de Col·leccions Especials. En menys d'una setmana havien aprovat la meva sol·licitud, m'havien facilitat el contacte d'una antiga bibliotecària a casa de la qual em podia allotjar, havíem decidit quines serien les tasques a realitzar i, fins i tot, m'havien invitat a prendre el te plegats totes les tardes durant la meva estada. He de dir que em vaig sentir molt ben acollida i molt a gust, tant a nivell professional com personal, i que, malgrat córrer amb totes les despeses, considero que ha sigut una molt bona inversió.
Si us pica la curiositat de conèixer una de les millors biblioteques universitàries de tradició anglosaxona, els seus magnífics professionals i les seves fantàstiques col·leccions, sapigueu que la Bodleian té un
programa de voluntariat per fer tasques de tota mena. I qui sap... potser us obre les portes del paradís bibliotecari!
A les biblioteques de la UB podeu trobar alguns llibres sobre la Bodleian Library; us en recomano dos:
Bodleianalia: curious facts about Britain's oldest university library a la
Biblioteca de Reserva i
Treasures from the Bodleian Library a la
Biblioteca de Lletres.
Salut i alegria,
Núria Cangròs i Alonso
Entrades
