Groningen: viu l'Erasmus al 100%

Groningen. Una petita ciutat al nord d’Holanda. El paradís dels estudiants, en particular, dels Erasmus. T’estàs plantejant fer el teu Erasmus allà? T’asseguro que no te’n penediràs. 

Acabo de tornar de passar un dels millor anys de la meva vida. Sí, sí, 10 mesos he estat a Groningen i encara m’hi hagués quedat una mica més. Crec que és una ciutat ideal per quedar-t’hi un any, ja que és el temps que trigues a adaptar-te i conèixer-la  prou com per sentir-t’hi com a casa. Però bé, si només pots o vols anar-hi un semestre crec que segueix sent una bona opció. És molt fàcil integrar-se i tot està pensat per a estudiants. Si portes un bon anglès no tindràs cap problema, ja que allà, fins i tot la gent gran en parla. I si no, no pateixis tampoc, hi ha un grandíssim nombre d’estudiants espanyols amb qui et pots recolzar. Tu tries el tipus d’Erasmus que vols viure.

Quan vaig arribar, jo volia aprendre anglès i conèixer gent internacional, així que vaig evitar ajuntar-me amb espanyols. Durant el primer semestre vaig viure a una residència d’estudiants, en concret, la Winschoterdiep, la més gran de la ciutat. Allà, tot un passadís estava ple d’espanyols, així que era molt fàcil caure en la temptació d’anar amb ells. La meva habitació es trobava a un altre passadís amb gent internacional i ho vaig tenir fàcil per complir el meu primer objectiu. De totes maneres, on sempre hi havia festes era al passadís dels espanyols i brasilers, així que també estava bé de tant en tant anar amb ells. L’ideal és anar trobant el que et fa sentir millor i construir-te tu el teu propi Erasmus.

Pel segon semestre em vaig mudar a un pis amb una amiga que vaig conèixer a la resi i reconec que em va agradar més viure al pis. Potser perquè ja estava adaptada a la ciutat i ja tenia els meus amics, potser simplement perquè et deixava tenir més intimitat, no ho sé. La resi és una bona opció per a conèixer gent fàcilment des del primer dia, però és més tranquil viure en un pis. Jo volia provar les dues coses i el fet de marxar un any em va permetre fer-ho.

La residència era lluny de la uni. Jo anava a la Hanzehogeschool, la universitat de ciències aplicades que es troba a un campus al nord de la ciutat. Cada dia feia 30 min de bici per anar i 30 per tornar, però al final ja m'hi vaig acostumar. Hi havia dies que si feia molt mal temps agafava el bus, que triga el mateix o fins i tot una mica més, però val 2 € cada trajecte i clar, la vida d’estudiant no permet massa luxes. Al final, com que el mal temps era una rutina a Holanda, aprenies a viure sota la pluja i a mullar-te dia sí, dia també. He de reconèixer que pedalejar sota la pluja i el vent era molest però, al mateix temps, era divertit i et feia sentir molt holandès. Al final, petites coses com aquestes les recordes després amb alegria, quan tornes a Espanya i ja no les tens. Trobo molt a faltar anar en bici a tot arreu. I és que Groningen és la ciutat amb la millor infraestructura per a bicicletes de tota Holanda, imagina!

Aconseguir una bici allà és molt fàcil. Pots comprar-la de segona mà a estudiants que marxen o a botigues de bicis, o bé pots llogar-la. La part bona del lloguer és que et cobreix reparacions i robaments, molt comuns a tot el país (robaments de bicis, eh? Quant a crims, Holanda és un país molt segur). Jo la vaig comprar i vaig tenir la sort que mai me la robessin. Cal dir que, si tens dos cadenats és més complicat que te la robin. També, si la tens marcada amb alguna cosa especial o decorada, disminueixen les possibilitats. De totes maneres és qüestió de sort. Després només cal vendre-la als estudiants de l’any següent per intentar recuperar els diners invertits.

El campus universitari és molt guai, i més comparant-lo amb la nostra Facultat de Biblioteconomia i Documentació. És un complex al nord-oest de la ciutat, amb diferents facultats envoltades de gespa i algun canal i amb dos centres d’esports molt interessants. La tarifa de soci és molt barata i ofereixen qualsevol esport que et puguis imaginar (tot i que per entrar a un club has de pagar-ho a part). Jo amb la bici ja en tenia prou, però com per als holandesos anar en bici és com caminar, la majoria practiquen algun altre esport. Ara bé, si t’estàs plantejant unir-te a un equip o anar al gimnàs, intenta viure a prop del campus, si no, no hi aniràs. Hi ha un gimnàs a prop de la estació central on pots fer màquines i alguna classe, però és millor el complex del campus.

Quant als estudis, bé, el conveni que tenen a la facultat d’allà no té res a veure amb el que fem aquí. Allà ofereixen Minors, que són blocs per quadrimestres sobre alguna cosa en concret i totes les assignatures treballen aspectes del tema general. Per exemple, al primer semestre vaig fer el Minor Game On, que tractava de crear un videojoc educatiu per a un client específic. Les assignatures estaven enfocades a aprendre com crear aquest videojoc i treballàvem molt en grup. Només vam tenir un examen, al final del primer bloc, així que és força fàcil treure-s’ho si es fa una mica d’esforç. Aquest Minor en concret no el recomanaria, ja que la idea és bona, però no està massa ben plantejat per aprendre coses útils relacionades amb l’audiovisual. El segon semestre vaig fer Periodisme i em va agradar molt més. Vaig aprendre molt a escriure en anglès i les nocions bàsiques del periodisme. A més, em va tocar una classe molt maca i amb gent de moltes nacionalitats diferents. Va ser molt fàcil organitzar algun viatge amb alguns companys de classe, ja que tots teníem la inquietud de viatjar i teníem dies lliures que ens permetien marxar i no perdre classes.


Si pots, aprofita per descobrir el món. Holanda és un país molt bonic amb moltes ciutats per veure i al ser petit et pots moure en tren a tot arreu. A més, el seu aeroport és un dels més grans d’Europa i pots trobar gangues de vols. També, si vols anar per Alemanya, hi a una companyia de bus anomenada Flixbus que té sortida des de Groningen mateix i et porta a qualsevol ciutat alemanya. La Hanze no exigeix tant com la RUG a nivell acadèmic i això facilita poder viatjar.

I què més dir? Simplement, si t’ha passat pel cap marxar d’Erasmus, fes-ho. Groningen és una molt bona opció, però estic segura que triïs la destinació que triïs al final l’experiència valdrà la pena, t’ho asseguro. Jo ja fa un mes que he tornat i encara no m’ho vull creure. Gaudeix al màxim cada minut allà perquè tot el que deixes aquí estarà quan tornis i notaràs que res ha canviat; només tu.

Si tens qualsevol dubte o vols que t’expliqui amb detall alguna cosa més no dubtis a contactar amb mi: andreea95.m@gmail.com

Molta sort i a gaudir de l’Erasmus!

Andrea Marqués

PD. Us deixo un petit recull de fotos perquè us agafin ganes de marxar!






(Viatge a Gdansk - Polònia)

(Visita a Rotterdam - Holanda)

(Nevada a Groningen - Gener 2016)

(King's Day - 27 d'abril)

(International dinner ESN)

Erasmus a Groningen (Països Baixos)

Hola a tots!

Aquesta entrada tracta sobre l’experiència viscuda el primer semestre del curs 2015-2016 durant el meu Erasmus a Holanda. Vaig cursar el programa d’Informació i Innovació (Information & Innovation) a la Hanze University of Applied Science a la província de Groningen, als Països Baixos.

Vull explicar-vos una sèrie d'aspectes que crec que poden interessar i ser d’utilitat a aquells que estan en procés de decisió respecte el destí del seu Erasmus o altres programes de mobilitat. A més, us explicaré algunes coses des del meu punt de vista i experiència, viscudes en primera persona.

Per començar, opino que la ciutat de Groningen és una de les millors ciutats d’Holanda per a estudiar, ja que és una ciutat universitària que pots recórrer (de punta a punta) en aproximadament mitja hora en bicicleta, i conèixer estudiants d’arreu del món. És molt acollidora, està envoltada de canals, com la resta de ciutats dels Països Baixos, a més, cal dir que econòmicament es troba en un punt mitjà respecte la resta de països del món. Encara que no ho cregueu, és fàcil millorar l’anglès, la majoria d’holandesos són bilingües i parlen l’anglès força bé.  

El primer dia a la Universitat (Welcoming day), va ser un dia de moltes sensacions. El que més ens va agradar va ser l'immens campus, ja que acostumats a la nostra Facultat (Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB) allò era el paradís de qualsevol estudiant. Restaurants i cafeteries a cada edifici i espais d’estudi de tot tipus (interiors, amb sofàs, exteriors amb jardins i llacs). I una de les coses que més ens va impactar va ser el primer dia de classe, quan el professor va convidar a tots als alumnes del programa a sopar a casa seva, no ens ho podíem creure! Va ser un sopar intercultural (Intercultural dinner), on cadascú va prepara un plat típic del seu país, i així conèixer una mica més sobre les diferents cultures.  

El programa d’Informació i Innovació a la Hanze University of Applied Science, ha estat molt interessant, bàsicament són assignatures pràctiques, on treballes constantment en diferents projectes en grup. Possiblement, aquest ha estat un dels aspectes més difícils però més enriquidors a la vegada. Aprens a treballar en grup, a tolerar i respectar les opinions i maneres de fer dels altres, inclòs, si és necessari, liderar un projecte. I tothom sap que no és gens fàcil, ni per ells, ni per tu! És apassionant conèixer altres cultures!   

Durant el curs, hem tingut bastant temps lliure i els horaris de la universitat són bastant bons, així que vaig poder fer un viatget pel nord d’Europa, i conèixer gran part dels Països Baixos.  

Això sí, com ja sabeu, als Països Baixos el temps no és gaire espectacular, prepareu-vos per les pluges i veure poc el sol. Per a mi no va ser un problema, tot és acostumar-s’hi. Aquest hivern no va fer tan fred com d’altres anys i només va haver-hi una  tempesta de neu.

Vull animar a totes aquelles persones que creuen que no podrien viure una d’aquestes experiències, per un motiu o altre, a seguir-ho intentant i perdre la por a marxar sol. Puc assegurar-vos que serà una de les millors experiències de la vostra vida, molt i molt enriquidores en tots els sentits!

Si teniu qualsevol dubte sobre el que he explicat, o voleu algun consell sobre temes com poden ser l’allotjament, estudis, transport, localització, llocs d’interès, grups de Facebook, etc., podeu contactar amb mi per correu electrònic, us ajudaré amb el que pugui!

A continuació us mostro alguna fotografia perquè us feu a la idea del que pot ser la vostra estada a Groningen!

Carolina Pons

Canal Festival “Grachtenfestijn” –  13 de setembre de 2015

Cases de colors al passeig marítim “Reitdiephaven”

Nevada – 5 de gener de 2016

Parc de Paterswoldsemeer

 

Erasmus a Groningen

Fer Erasmus o no? La resposta és clara i concisa: Sí. Fer-lo als Països Baixos (Groningen)? Sí. Fer-lo a l’Hanzehogeschool of Applied Sciencies? Depèn. La meva experiència a l’Erasmus va ser fantàstica. 

Groningen és una ciutat petita, però plena d’estudiants d’Erasmus; consta de dues universitats: Hanzehogeschool (que té conveni amb la UB) i la RUG. Les bicicletes són el transport clau que aconseguiràs de segona mà en qualsevol botiga o estudiant que marxa i que t’encantarà, oblidaràs el concepte Bicing de Barcelona. Els mercats orgànics i barats seran clau per estalviar i no fer forats a les butxaques. Els canals, els vaixells, la Martini Tower i els parcs seran espais on gaudiràs de la companyia dels teus nous amics. Els amics, altre gran punt de l’Erasmus. En faràs molts i de diverses nacionalitats des de canadencs, nord-americans, francesos, etc. però també cal dir que Groningen té molta, molta arribada d’espanyols. No et preocupis, practicaràs anglès, t’ho asseguro. Però tindràs aquell grup, aquella estona per gaudir d’un bon pernil serrà i una truita de patates. 

Però suposo que la qüestió aquí, no és només a nivell personal, social i econòmic sinó universitari. I creu-me, és important. Quan vaig  marxar de Barcelona, no tenia gaire informació sobre la Hanze. Sincerament va ser molta recerca personal i vaig acabar triant: Creating Communication Campaigns, la idea és bona i el concepte hi és present quan hi vas. Però les empreses per les quals crees la campanya i la Universitat no s’entenen gaire. Tria molt bé el programa. Les preguntes que t’has de fer abans de marxar o que jo m’hagués fet ara són: Vols treballar en diversos camps de la comunicació tals com Marketing i Relacions Públiques? No t’importarà només fer càmera i edició en una assignatura? No t’importarà estudiar teoria i fer extenses lectures i anàlisi crítica en anglès? Si les respostes són positives. La Hanze és per a tu. Si no, reitero, mira molt bé els programes. N'hi ha alguns que inclouen més treballs pràctics. De totes maneres, la Hanze ofereix certs aspectes com campus universitari i una subscripció al gimnàs força econòmica. 

No ens oblidem dels viatges, els quals penso que són fonamentals per al creixement personal. Viatjar amb companys d’Erasmus i d’altres nacionalitats et permetrà obrir-te a nous menjars i cultures, a poc a poc oblidaràs els plats dels pares i de l’àvia. Groningen està situada a només dues hores en tren d’Amsterdam, si aneu un grup de 7 persones el round trip et sortirà per només 14 euros i podràs gaudir dels aspectes culturals i històrics en la bella ciutat d’Anna Frank. I si bé tens mal temps, sempre podràs gaudir de Van Gogh i els seus quadres. També està molt a prop d’altres països europeus: Bèlgica, França, Alemanya, etc. La manera com facis els viatges és totalment teva, però si serveix d’alguna cosa, a Groningen organitzen carreres d’autostop, jo en vaig fer una de Groningen a Berlín i va ser una història a recordar. 

Espero que això sigui útil per a qualsevol estudiant confús, que encara es qüestiona per què Groningen. De veritat, no t’ho pensis. Groningen és una passada. Només et diré quatre últimes paraules: estudiants, Amsterdam, bicicleta i viatges.

Que vagi bé l’aventura!

Marta Lopera Marmol

mloperamarmol@gmail.com

 

Erasmus a Groningen

Hola a tothom!!!

El meu nom és Adriana Zarazua i sóc estudiant de la llicenciatura en Documentació. Des del mes de febrer estic realitzant un Erasmus a Groningen, una ciutat situada al nord d'Holanda. Sabeu què és el pitjor de tot? Que no vull tornar a casa!!!!!!!!

Aquests cincs mesos han sigut una de les millors experiències de la meva vida. Us ho explico breument:

Visc en una residència a mig camí de la "Universitat" i del centre, és una de les més petitones però hi ha molt bon ambient. Durant aquest segon semestre he sigut l'única espanyola, situació que he agraït molt, ja que m'ha obligat a parlar en anglès i evitar la situació més comòde, ajuntar-me amb la comunitat espanyola. Fins ara he conviscut amb gent d'arreu del món: Letònia, Finlàndia, França, Polònia, República Txeca, Romania, Xina, Iran, Turquia, Corea, Eslovènia. La vida a la residència ha sigut festa diària i sopars internacionals, ja que és la manera més fàcil de trencar el gel i anar coneixent la gent, a més a més qualsevol excusa és bona per fer festa.

Tema relacionat amb els estudis, la veritat és que a mi, personalment m'ha decepcionat una mica. El problema que jo he tingut aquest any ha sigut que el programa que havia de fer, just abans d'arribar a Groningen es va cancel·lar i ens van derivar a un altre programa anomenat "Creating Communication Campaigns", 100% màrqueting, i elaboració d'investigacions de mercat per a empreses reals. A mi personalment no m'ha agradat gaire però alguna cosa sempre s'aprèn i alguns crèdits sempre s'aproven, en el meu cas els convalidaré per crèdits de lliure elecció. Tema organització de la Hanzehogeschool bastant caòtic (però això és el de menys).

Només dir-vos que fer un Erasmus val molt la pena, et canvia la vida (ja sé que és el tòpic de sempre, però és veritat). És una gran oportunitat per conèixer gent d'arreu del món, conèixer altres cultures, aprendre un altre idioma i una de les coses més importants: coneixe't a tu mateix/a.

See you soon!!!!!!

De moment, records des de Groningen.

Adriana Zarazua (aloixe@hotmail.com)

L'any que va canviar la meva vida (Erasmus Groningen, febrer - juny 2002)

Per Laura Pla

Jo no n’estava segura, gens ni mica. Era una aventura, una cosa que no havia provat mai. Per un cantó, m’atreia la idea del viatge, però per l’altra, em sentia inexperta, insegura, plena de dubtes i contradiccions. Tenia 20 primaveres en aquell moment, i 20 tipus de pors diferents. En l’instant de prendre la decisió, no vaig tenir cap problema; veia llunyà el dia del viatge; era com un miratge vist des de lluny. A mesura que el temps passava, augmentava l’ànsia, la qual es feia viva a través del meu cor, més precisament, em sentia com si tingués una inflamació de la pell vermella d’aquest. Preparatius, cartes, trucades, converses interminables sobre els pros i contres de l’experiència: eren petites pedres que em permetien travessar aquest riu d’aigua gèlida. 

La primera contracció va ser quan vaig començar a fer el curs de llengua: holandès. Em trobava envoltada d’ànimes com la meva: curioses, alegres i plenes de pors al mateix temps. Cada dia 3 hores de pura teràpia de xoc. Era com una classe d’astronautes, cadascú amb la seva bombolleta al cap mirant els del seu voltant amb ulls que parlaven per si sols, i deien: “No només a mi m’ha agafat la curiositat de viure a la Lluna”. Sí, Holanda era com la Lluna per nosaltres i el curs d’holandès era un curs accelerat de respiració assistida. Més endavant ens n’adonaríem, de la importància que té cada inhalació d’aire, cada moment viscut, cada fotografia mental, clavades amb xinxetes invisibles dintre la ment, perpètuament. És curiós com de vegades es necessita distanciar-se del fil argumental que ens ve dictat (bàsicament, creiem que ens ve dictat) per adonar-nos de tantes coses. Un viatge físic que permet fer-ne un de mental. 

Així doncs, ja estàvem preparats per l’enviament espacial, cadascú a un punt cardinal diferent d’aquella lluna anomenada Holanda. A mi em va tocar Groningen. El dia del llançament, aquella destinació per mi no tenia més connotació que la “d’Erasmus” i, al seu torn, “Erasmus” no tenia més connotació que la de “viatge”. Tot i que els nervis van fer acte de presència, el llançament va ser un èxit, això si, l’aterratge no tant. Em sentia lluny de casa, una sensació estranyíssima creixia dins meu. Mirava al meu voltant i era com si els meus ulls estiguessin observant un quadre d’una realitat palpable. El meu cos i ment s’adonaven que aquell indret seria clau en la meva vida; estaria condemnada a arrossegar-lo eternament. 

Cada esguard m’il·luminava parts del decorat on havia de posar en escena la meva vida a partir d’aquell moment i durant els propers cinc mesos. Les llàgrimes em venien als ulls amb una força tsunàmica. Què hi feia jo en un lloc com aquell? Com havia arribat jo a aquella situació? Dins el meu cap ressonava una idea: Jo que estava tant tranquil·la a Barcelona… i ara… vagant per una ciutat que m’és completament desconeguda, sense conèixer ningú…

Què us puc explicar perquè entengueu el que va arribar a significar l’Erasmus? Us podria omplir pàgines i més pàgines sobre on estava situada la meva residència, com estaven distribuïdes les habitacions, quins bars eren els que solíem freqüentar, quant costava una cervesa durant la “happy hour”, quan hi havia la nit dels estudiants Erasmus, quantes festes vàrem fer a les residències, quantes vegades vaig caure anant en bici, quins eren els meus "coffee shops" preferits, com es diu gràcies en holandès, què donaven al banc quan anaves a obrir un compte corrent, com els estudiants Erasmus estrangers no entenien per què sempre hi havia algun espanyol que, quan anàvem tots junts cap al centre en bicicleta, cridava “Chanquete ha muerto” mentre els altres paisans xiulaven una cançó… i amb aquestes preguntes sense resposta us deixo la porta entreoberta perquè les contesteu vosaltres mateix@s…

El que sí que vull explicar és per què l’Erasmus va marcar un abans i un després. Diguem-ne que el motiu va ser la inauguració d’un nou capítol vital en el llibre de la meva vida, capítol que s’enllaçaria posteriorment amb d’altres tant importants com aquest.

A Holanda, els dies duraven 48 hores, almenys aquesta era la sensació que tenia. Cada dia era com tres mesos comprimits del meu passat, un pou inesgotable de fets, emocions, coneixences, descobriments i passions, tot tenyit d’un color taronja (holandès). Però, d’entre totes les coses n’hi va haver una que va sobresortir més que les altres: l’amistat. Va ser allí on vaig descobrir el vertader sentit d’aquesta paraula. Els amics eren la família, érem nàufrags en una barca anomenada ERASMUS, la torre de Babel europea, tot i que teníem el nostre esperanto: l’anglès. 

Les pràctiques les feia a la biblioteca de la facultat de lletres, envoltada per Petrarca, Dant, Baudelaire, Flaubert, Novalis, Leopardi, Hesse, Kundera, Cortázar, entre altres. Cada un d’ells sortia acompanyat d’un estudiant que, abans de partir, em passava a saludar pel taulell de préstec per comunicar-me la seva voluntat de passejar amb algun d’aquests personatges. Així doncs, jo ho registrava i els desitjava que tinguessin un bon dia.

A mesura que passava el temps, el miratge s’anava desdibuixant, cada cop arribaven més noticies de la Terra; la vida anterior s’estava recuperant del coma i, d’aquesta manera, condemnava a mort la meva vida present, irrevocablement. Sabia que el meu temps allí estava acabant, que aquell viatge-somni es clausurava, per sempre. Havíem viscut en un indret mutant, en canvi constant; nosaltres érem tan sols una petjada més. En uns mesos, aquella habitació on havia viscut tantes coses i tantes coses m’havien viscut, seria d’una altra persona, la qual viuria en un altre món il·lusori i volàtil, tant con el meu.

Recordo l’última setmana abans de morir. Tenia aquest avantatge, sabia que s’acabava aquella vida, i tenia l’oportunitat d’anar als llocs que volia acomiadar, i dir les coses que volia dir a cadascú dels qui van compartir amb mi aquell viatge-somni. El dia de l’acomiadament va haver-hi una pluja d’estels que es van escampar per tot el planeta. Aquestes estrelles van crear una nova constel·lació i de tant en tant encara es mouen per acostar-se o separar-se uns dels altres.

Ara, si tanco els ulls puc encara fer el recorregut del centre de Groningen fins a la meva residència. Recordo amb memòria fotogràfica cada detall, cada línia pintada al terra, cada arbre mal col·locat, cada encreuament de carrers. Així puc dir que la màquina del temps existeix, ja que jo hi he viatjat, molts cops.

Laura Pla

toujourslaura@gmail.com

D'Erasmus a Groningen

Som Elisabeth Cantos i Eva Xaver, estudiants de la diplomatura, i aquest és el nostre tercer any de carrera. Fa un mes i mig que estem vivint a Groningen, fins a final de juliol. Volem explicar una mica la nostra experiència per animar a tothom que s'aventuri a fer un Erasmus, ja sigui a França o a Califòrnia! Tant fa el lloc, la por, l'economia, l'idioma...

Nosaltres vam arribar aquí sense saber res d'anglès; bé, l'Ely tenia una base, però el meu anglès era pèssim. Les dues primeres setmanes vam passar-les fatal, tot s'ha de dir... Més d'un cop vam plantejar-nos: què carai fem aqui??? Qui m'ha manat venir aquí??? tot era nou, ningú ens entenia, la impotència de no poder comunicar-te, de veure que la gent anava al menjador de la residència i es posaven a veure una pel•lícula i nosaltres dues no enteníem res... era frustrant... Ara però tot va molt bé, ja entenem a la gent i cada dia parlem un xic més.

Us expliquem una mica quins són els punts més negatius i els més positius de la nostra experiència, val?

Punts negatius:

– No vam trobar cap estudi que s'impartís aquí i que et convalidin amb assignatures obligatòries de BiD. Nosaltres estem fent com un màster, anomenat EPIC (European Perspective and International Communication), que després passarem a crèdits de lliure elecció. Fem assignatures com Ethics, Intercultural Communication Theory...

– El temps!! El sol es veu ben poc aquí... la setmana passada va nevar quasi cada dia i fa molt de fred. Anem amb la bicicleta amunt i avall, semblem moros, però és molt divertit!

– Les botigues tanquen a les 6 de la tarda menys els supermercats, que tanquen a les 9.

Bé, però també hi ha coses positives! Moltes més que negatives!!

Punts positius:

– Estem vivint en una residència a 10 minuts amb bicicleta de la facultat. Aquí a la nostra residència som unes 40 persones, i hi ha gent de Portugal, Hong Kong, Itàlia, França, República Txeca, Polònia... Total que he conegut gent de tot el món!!! A part, a la meva classe hi ha gent d'Alemanya, d'Itàlia, de Grècia... És genial aprendre de tanta gent!!!

– Els professors són molt bons i ens ajuden molt, sempre estan pendents de si ho entenem, de si estem bé... són molt bons professors.

– Festa. Cada dia menys diumenge hi ha festa. Hi ha molt ambient universitari i la gent és molt oberta, a la discoteca és on aprens més anglès i on xerres més! Però també et trobes tots els espanyols que hi ha per aquí, que són molts... No pots tancar-te només amb els espanyols, perquè si no no aprens res de res!

Bé amics i amigues, no sé què més explicar-vos, jo personalment ja estic pensant d'allargar la meva estada aquí. Si teniu alguna pregunta o alguna cosa, podeu enviar-nos un mail a: evinxus@hotmail.com (Eva Xaver) o a eli_jose_2@hotmail.com. (Ely Cantos).

See you!!

Experiències de Groningen

Què us podria explicar que no s’hagi dit als missatges del blog que he llegit… Per cert, molt interessants!

Bé, podria explicar algunes de les anècdotes que he viscut durant una de les millors èpoques de la meva vida. Ja ho diuen que el record és el més bo que et queda.

Tot i que abans de començar a explicar algunes de les anècdotes, val la pena parlar una mica de Groningen. Groningen és al nord d’Holanda És una ciutat plena d’estudiants d’arreu del món i està rodejada de bicicletes (estadísticament és la ciutat amb més bicicletes d’Holanda). Molt a prop hi trobareu unes illes molt interessants per visitar (illes Frisones), si pot ser, a l’estiu. No hi aneu amb bicicleta com vaig fer jo. Agafeu directament el bus que us porta al ferri. Ho dic perquè vaig estar dos dies al llit per haver fet 40 km amb bicicleta (poca broma). Bé, la història no ve al cas.

Ara que ja estem ubicats a Groningen, començaré a explicar l’experiència des del meu punt de vista. Vaig ser a Groningen el primer semestre d'Universitat del darrer any. Vaig anar cap allà amb un nivell d’anglès bàsic. Força bàsic. Així doncs, el fet de marxar m’espantava bastant. Alhora, suposava un repte per a mi. La veritat és que això de l’idioma es supera a la segona setmana d’estar allà. Tot i que no us explico com vaig patir amb l’anglès els primers dies. Això s’ha de viure personalment.

En el meu cas, vaig decidir marxar un mes abans per ubicar-me tranquil·lament i no patir estressos: Universitat, idioma, etc., etc. i alhora vaig decidir fer un curs de l’idioma natal: el neerlandès. Recomano fer les dues coses. Anar-hi un mes abans, ja que comences l’Erasmus sense estressos i t’acomodes al país lentament. Si més no, et familiaritzes abans amb la nova cultura i gaudeixes d’un estiu a l’estranger!! També recomano realitzar un curs de la llengua que es parla al país. Mai està de més conèixer i aprendre noves llengües i més si començaràs a conviure amb gent que la parla. Ja es sap que el curs és simbòlic perquè es realitza en tres setmanes, però val la pena. A més, és el truc ideal per començar a conèixer la gent.

Tinc 25 anys i pensava que seria la “iaia dels Erasmus” però res de res. Et trobes amb gent de la teva edat i fins i tot més adulta. Bé, et trobes gent de tota edat i tota mena. Groningen es podria definir per la seva varietat. Tant d’edats com de cultures. Et trobes amb gent d’arreu del món. Des d’asiàtics (estan per tot arreu), passant per nord-americans fins a escandinaus (també abunda la cosa). Aquest és un dels fets que més m’ha interessat. Coneixent gent d’altres països te n’assabentes de com es viu, què fan, com pensen, etc. altres cultures i, el millor, et permet practicar l’anglès.

Per cert, un consell. Si el vostre objectiu és millorar l’idioma, us podeu fer amics dels espanyols, però el millor és que us ajunteu amb gent estrangera. Aquest és el punt clau per aprendre l’idioma. Adverteixo aquest fet perquè em vaig trobar amb molta gent espanyola que em deia: "–No parlo l’anglès amb ningú! I gairebé no l’he millorat." No! Errada! En el meu cas vaig tenir sort i em vaig ajuntar bastant amb estrangers i crec que ha estat força profitós. Alhora, he fet molts amics espanyols, que també s’agraeix... Hom pot acabar molt cansat del: "–Hi men!! What's going on??" Està clar que de tant en tant un necessita expressar-se en la seva llengua. A mi, sense saber per què, a vegades m’entraven unes ganes boges de sentir: "–¿Qué pasa, chiquilla!" Sí, sí, la veritat és que andalusos va ser el que més vaig trobar. Tot i que em vaig fer molt amb bascos. Pel meu parer, va ser molt enriquidor. El fet de trobar gent espanyola d’altres regions et permet aprendre coses interessants i fer grans amics. Comprova-ho tu mateix/a.

Que com afecta parlar en anglès tot el dia...? A mi al principi em feia força mal el cap. Parlava gairebé les 24 h en anglès i a la nit no sé què em passava. Un cansament fort s’apoderava de mi i queia al llit exhausta. Això, però, són els primers dies. Si aconsegueixes seguir el ritme de parlar en anglès diàriament, aquest tema passa ràpid.

Sempre que em pregunten per l’Erasmus... la meva resposta és: fes-ho! Vés-hi! Crec que és una de les bones oportunitats que et brinda la carrera i que no s’ha de deixar passar. Ara és el millor moment. Després comencen les necessitats d’acabar, de buscar feina, etc. .Així que no cal pensar-s’hi molt. Només calen ganes i “palante”.

PD: les fotos per un altre dia.

Sandra Lleonart