Convocatòria de bibliotecaris per Instituto Cervantes a l'estranger

Un any més, volem posar-vos al corrent de l'extraordinària oportunitat que suposa el fet de prendre part en el concurs d'una plaça de bibliotecari per treballar en algun dels diversos Instituts Cervantes que es poden trobar arreu del món. Enguany, entre els centres on s'opta a guanyar la plaça, s'hi troben indrets tan dispars com Amman (Jordània), Budapest (Hongria), Frankfurt (Alemanya), Manchester (Regne Unit), Utrecht (Països Baixos), Orà (Algèria) o Salvador de Bahia (Brasil).

La documentació obligatòria que cal presentar per a prendre part en la convocatòria Cervantes 2010 fa constar els següents ítems: Sol·licitud de participació i relació de mèrits, currículum vitae redactat en llengua espanyola, així com la/es fotocòpia/es d'aquells documents pertinents que acreditin tant els requisits exigits (titulació universitària de segon cicle, formació específica en biblioteques estimable en 300 hores o experiència laboral superior a 2 anys dins del sector) com els mèrits.

D'altra banda, entre les diverses funcions adscrites al càrrec destaquen: selecció bibliogràfica i adquisició de fons, gestió i realització del procés tècnic dels fons, elaboració del catàleg, manteniment dels serveis bibliotecaris i la informació, formació d'usuaris, elaboració de memòries anuals, així com la difusió de les col·leccions i els serveis de la unitat. (Les condicions econòmiques disten força les unes de les altres -atès el destí final- i podeu consultar-les, còmodament, als enllaços que us facilitem al final d'aquest apunt).

Importantíssim: El termini d'inscripció romandrà obert fins el dia 31 de maig de 2010.

Per a gaudir d'una informació molt més detallada, accediu als següents enllaços: Convocatòries Cervantes 2010, Sol·licitud de participació Cervantes 2010

Pràctiques a l'Instituto Cervantes d'Utrecht

Benvolguts companys,

Aquí deixo plasmada la meva estada a la Biblioteca de l'Instituto Cervantes d'Utrecht, per animar a tots aquells que esteu pensant fer una escapadeta fora de Catalunya o en algun dels Institutos Cervantes que hi ha repartits arreu del món.

Em dic Eva Xaver, estudiant de llicenciatura de Documentació i amant dels intercanvis i aprenentatge humà. Des del passat mes de febrer estic vivint a Utrecht, una ciutat al sud d'Amsterdam, invertint el segon semestre del curs en la realització d'un conveni de pràctiques educatives a través de la UB.

Per aquells que no coneixeu l'Instituto Cervantes (IC), dir-vos a grans trets que és una entitat finançada pel govern Espanyol que pretén promoure i ensenyar la cultura i llengua hispana a través dels seus centres. Cada centre té un Departament de Cultura, un Departament d'Ensenyament, un Departament de Biblioteca i un Departament de Gestió que enllaça i justifica la feina feta a la seu central dels Cervantes a Madrid.

Les meves pràctiques -com és lògic- s'han centrat al Departament de Biblioteca. Aquest està format per la Mayte Azorín -actual directora fins el proper mes d'agost-, la Gerdientje -auxiliar- i un munt de voluntaris que van i vénen i que no m'agradaria deixar de mencionar: la Marinette, la Sandra, la Solange, la Britte i jo.

La biblioteca és un punt clau de suport als estudiants holandesos que vénen a aprendre castellà al Centre, així que el seu fons bibliogràfic es basa en documents didàctics, lectures graduades, material audiovisual, llibres bilingües neerlandès-castellà, literatura hispana i relíquies bibliogràfiques com una edició en neerlandès del llibre El camino de Miguel Delibes.

Les meves tasques a la biblioteca van ser pactades amb la directora des del principi: dinamització de la biblioteca a través de la web social 2.0 -blocs, diaris locals, xarxes socials...- ; atenció a l'usuari; ajuda en la selecció i compra de material bibliogràfic; catalogació del nou i vell fons; promoció dels nous materials; préstecs i devolucions; esporga; treball amb el programa Absysnet.

Cal dir que és un treball molt humà, el centre és petitet i els usuaris molt fidels, així que és fàcil sentir-te com a casa. Pel que fa a l'idioma, dominant l'anglès i el castellà pots viure sense problemes, però sempre t'agrairan un mínim d'esforç de parlar neerlandès.

Ara ja han passat els 3 mesos de pràctiques pactats, i aquest passat dia 30 va ser el meu últim dia del conveni. Cal dir que tot i que les pràctiques no han sigut remunerades, el Centre m'ha deixat una bici i m'ha tractat estupendament. El divendres no hi va haver despedida de comiat ni res per l'estil, i el dilluns vaig tornar a la feina com de costum. Ara enlloc de conveni tinc un contracte remunerat pel mes de maig, així que no cal que escrigui la meva satisfacció i alegria en tot plegat. I és que a vegades per rebre... primer has de donar tu! :-)

Així que ànims a tots amb les pràctiques d'estiu, Erasmus i convenis!!


Eva Xaver Junyent, Utrecht, 5 de maig del 2010.

Utrecht, juli 2006

Goeienmiddag!

Aixxx, ja fa cinc dies que torno a voltar per Barcelona... i trobo a faltar la meva bicicleta! Sóc la Laia, i aquest últim meset l’he passat a Utrecht, realitzant un conveni de cooperació educativa a l’Instituto Cervantes.



L’experiència d’anar a l’estranger no em venia de nou. L’any passat vaig estar d’Erasmus a Aberystwyth i, com ja vaig deixar plasmat en l’escrit als Mòbils, el que vaig viure, compartir, experimentar i sentir allà estimulava la necessitat de tornar a sortir fora. Sí, sí; això enganxa, companys. Els preparatius no van causar gaires maldecaps. Un cop vaig tenir tancat el tema de l’allotjament (una habitació a casa d’una noia), ja no hi havia res més pel qual preocupar-me... comprar el bitllet d’avió i esperar que arribés l’ansiat dia.

I va arribar. Després de l’odissea per posar els peus al poblet gal·lès (ja tens raó, ja, Salomé, tot un dia viatjant), el vol a Amsterdam i mitja horeta de tren cap a Utrecht em va semblar una broma :-P . Aquella mateixa tarda ja vaig anar a comprar-me una bicicleta de segona mà i des d’aleshores que quan vaig a dormir em sembla que les cames continuen pedalant.

Un mes potser no dóna per gaire, però si t’organitzes bé us puc assegurar que s’exprimeix al màxim. Entre setmana anava a l’Instituto, voltava per Utrecht, feia les visites culturals pertinents (d’acooord, incloc aquí el coffee shop...) i em muntava les rutes i els indrets a visitar el cap de setmana. La majoria de sortides les he iniciat sola i, sincerament, crec que és una altra manera de viatjar que t’enriqueix moltíssim. Els trens m’han dut a Amsterdam, Den Haag, Rotterdam, Maastricht, Den Bosch, Breda, Gouda, Leiden, Delft, Woerden, a més a més de comprar-me un mapa de rutes en bicicleta i fer-me els voltants d’Utrecht. Tant les ciutats més aviat petitones i els pobles, així com els paisatges, són realment macos. A nivell climàtic he tingut sort, ha fet molt bon temps i he pogut anar amunt i avall sense estar pendent d’un xàfec imprevist.

A la feina també m’hi he sentit molt a gust. Amb el personal del Cervantes he estat genial i les tasques a realitzar han estat prou variades. Durant el mes de juliol no hi ha gaire moviment, però ja se sap, a última hora s’han hagut de tancar temes, la darrera setmana em van enganxar al Departament de Cultura, i ho he aprofitat molt.

Diumenge 30 a la nit trepitjava el Prat. La resta del cap de setmana l’havia passat amb les companyes de feina i la de pis, així que és inevitable no tenir a hores d’ara un sentiment d’enyor. Però bé, si vaig saber posar al calaix corresponent l’experiència i records Erasmus, espero col·locar també aquesta vegada al lloc que toca el bocinet de vida viscuda allà.

Tot ziens!

Laia Gras

P.S.: Comprovat: el neerlandès, fàcil, fàcil no seria...