Hola! Em dic Emilio, soc de Badalona i estudio Comunicació Audiovisual a la FIMA.
Des que vaig entrar a la universitat tenia molt clar que volia participar en un programa de mobilitat a l'estranger, ja que m'encanta viatjar, descobrir noves cultures i gaudir d'altres parts del món al màxim possible, i vaig veure la millor oportunitat amb el programa Erasmus+. Sempre he tingut curiositat pels països nòrdics i el seu estil de vida, així que em vaig decidir per escollir Suècia com la meva primera opció. Un cop vaig resultar seleccionat, va ser un procés complicat tenint en compte que la pandèmia em va agafar enmig del meu procés abans de marxar d'Erasmus, i va ser bastant estressant, sobretot per aquest motiu. La situació provocada per la COVID va provocar que decidís endarrerir la meva estança un any, ja que volia gaudir al màxim la meva experiència i no volia estar limitat per les restriccions del moment.
El procés de preparació per a l'Erasmus es fa llarg i cansat. Em va resultar bastant estressant i és necessari saber portar amb calma tots els passos que has de realitzar perquè no es faci gaire pesat. També hi ha molts nervis, sobretot just abans de marxar, i és que jo vaig estar molt nerviós els dies previs perquè no només era la primera vegada que viatjava sol, sinó que també anava a viure completament sol a un país estranger: era una manera molt sobtada de sortir de la meva zona de confort. Tot i això, el procés va anar molt bé i no vaig tenir problemes per venir aquí. És un mal que val la pena patir.
Després de tant de temps esperant, per fi puc dir que ja estic estudiant a Suècia, i la veritat és que no hi ha cap dia que em penedeixi de la meva decisió. Tot i les dificultats presentades per la COVID al moment de preparar l'estança, he aconseguit gaudir al 100 % aquesta experiència, ja que afortunadament la situació de la pandèmia ha millorat durant l'any d'espera. No només estic content amb la decisió d'haver marxat, sinó que també estic molt content amb el meu destí.
Vaig estar seleccionat a la meva primera opció, que és la Universitat de Jönköping. Aquí estudia tant gent de Suècia com gent d'altres països. És una universitat molt pensada per a estudiants internacionals que estan d'intercanvi o bé que estudien una carrera o un màster sencer aquí. Això també ha fet que el procés d'integració sigui més fàcil, tenint en compte també que hi ha organitzacions estudiantils que organitzen diverses activitats per relacionar-se amb la gent.
Els primers dies que vaig arribar aquí van ser d'adaptació, ja que no coneixia ningú ni tampoc el lloc, però el procés va ser més ràpid del que pensava, i no vaig tenir gaires dificultats a l'hora de fer amics, donat que la gent que ve aquí d'intercanvi ja ve amb l'objectiu de fer amistats ràpidament (la clau és estar atent als grups de WhatsApp que es facin i apuntar-se a les activitats que es proposin, i també estar atent a les activitats organitzades per les organitzacions estudiantils de la universitat). Per tant, vaig aconseguir integrar-me ràpidament amb la gent d'aquí, i això vol dir que voldré quedar-me més temps quan sigui l'hora de marxar.
La vida social a l'Erasmus a Suècia, almenys després de les restriccions per COVID, és molt completa i variada, ja que cada setmana hi ha plans i festes a les quals et pots apuntar, i difícilment t'avorreixes aquí. Ara bé, els estudis no necessàriament seran molt fàcils, i és important anar tenint en compte el temps que se li ha de dedicar a les assignatures. Però, en general, el balanç de feina i vida social està molt ben equilibrat segons la meva opinió.
Estant d'Erasmus coneixes gent de tot el món. És cert que és més fàcil relacionar-te amb gent de parla hispana, però també coneixes moltes persones d'altres països i continents, i aprens molt de diferents cultures. Resulta molt enriquidor saber que fas amics de tants països diferents, i a més el teu nivell d'anglès es veu molt beneficiat.
Quan marxes d'Erasmus també vols viatjar molt, i és molt probable que ho facis amb la gent que coneixes aquí. De moment porto a Suècia gairebé dos mesos i he viatjat a Lapònia, Estocolm i Varsòvia, però tinc molt clar que encara em queden viatges per fer. Sens dubte, viatjar és un dels aspectes més emocionants de l'Erasmus, i és una gran oportunitat per conèixer altres països i cultures d'Europa.
Marxar a viure temporalment a l'estranger també t'ensenya molt a viure per tu mateix i a "buscar-te la vida" en el teu dia a dia, i això és un fet que he notat bastant ja des del moment en què vaig agafar el meu primer vol a Suècia. És una sensació molt gratificant que saps que et servirà molt quan tornis a casa, i un dels tants motius pels quals val la pena marxar. Em sorprèn com de ràpid he après en aquest sentit.
En definitiva, havent complert gairebé la meitat del meu Erasmus, puc dir que estic supercontent de la meva decisió d'haver marxat aquí, ja que aquesta està sent una experiència molt enriquidora. Estic molt content amb les amistats que he fet, m'ho passo molt bé i aprenc molt. Malgrat l'esforç del procés de preparació, és una experiència que val la pena. Recomano sens dubte a tothom qui tingui la possibilitat de gaudir aquesta experiència que s'animi a participar-hi, ja que segur que serà molt gratificant i deixarà un record magnífic per tota la vida.
Entrades
