Presència internacional dels nostres estudiants

En altres ocasions ens hem fet ressò de les conseqüències de les estades a l’estranger dels nostres estudiants.

Ara hem tingut coneixement d’una notícia de fa dos estius: la nostra estudiant Aina Manso, mentre estava fent les pràctiques a la biblioteca de la Universitat de Northampton l’estiu de 2008, va col·laborar en la revista de la biblioteca, que està disponible a Internet.

Si la voleu llegir heu d’accedir a aquest enllaç; el seu article es troba a la pàgina 8: http://library.northampton.ac.uk/bibliotech/october08.pdf

Visualització de la feina feta a l'estiu (Cardiff)

La majoria dels estudiants que fan pràctiques a l'estiu a l'estranger porten a terme tasques de suport a les biblioteques on van, amb feines rutinàries com ara catalogació, atenció dels usuaris, gestió del préstec...

Però en algun cas la feina que realitzen es concreta en un projecte singular que després és visible per ell mateix. És el cas –per posar un exemple– del treball que va desenvolupar Ana María García Ramiro el passat mes d'agost a Cardiff.

Concretament, a la Arts and Social Studies Library de la Cardiff University. La feina que va portar a terme l'Ana María fou seleccionar un recull de recursos d'informació relacionats amb la cultura catalana.

En aquesta entrada podreu llegir la crònica de la seva experiència: http://mobilsbid.blogspot.com/2008/08/cardiffejant.html

I aquí podeu consultar el resultat en línia: http://www.cardiff.ac.uk/insrv/bysubject/european/hispanic/catalan.html.

Tot l'agost a London!

Hola a tots!

Sóc l’Enric, i aquest passat agost vaig estar a la London School of Economics.

Val a dir que era la meva primera experiència d’aquest tipus, i que anava bastant intrigat. Vaig tenir la sort de compartir ciutat amb l’Eli, que va anar a l’Instituto Cervantes i, bé, vam tenir la sort de compartir residència (que no habitació) i molts petits viatges i experiències.

La LSE, una gran desconeguda fins al passat agost

El centre, abans que res, era impressionant. Un edifici gegant de 5 pisos en ple centre de la ciutat i renovat i redissenyat per Norman Foster (mig Londres del segle XXI està dissenyat per aquest home!), amb unes escalinates centrals en forma circular tant estètiques com incomodes de pujar. També era curiós el sostre, que s’obria o tancava en funció de la temperatura exterior. Lamentablement, no van comptar que temperatura i pluja no van sempre de la mà, i en alguna ocasió van tenir algun ensurt passat per aigua!

La meva tasca allà era molt concreta: servir de suport als professors de cara al curs 2008/2009. Resulta que a la LSE les bibliografies són tant extenses que les editen ells mateixos, i per unes 20 lliures pots tenir les lectures recomanades juntes. Bé, les noves tecnologies no perdonen i, tot i que molts alumnes prefereixen la opció de paper, la LSE s’ha compromès a oferir les lectures de forma virtual. I aquí entrava jo: agafava les lectures, una per una, i comprovava que tot fos en ordre, no hi haguessin infraccions de copyright i procedia a escanejar-les i posar-les a la base de dades, així com avisar al professor en qüestió de que les seves lectures ja eren online.

Una flor dels jardins d'una de les facultat's d'Oxford

Tot i que la feina no era res de l’altre món, he d’estar molt agraït a les meves caps, la Vonny i la Mei, que em van tractar fantàsticament, i sempre tenien clar que jo estava allà per a viure l’experiència i no per fer feines inútils. Així doncs, trencant tópics, puc confirmar que no vaig ni tocar una fotocopiadora britànica!

A més de la feina habitual, quasi cada dia tenia una visita a un departament diferent de la Library. Fins a 15 visites diferents vaig arribar a fer! Personalment em quedo amb les següents:

Els serveis als usuaris, on vaig poder comprovar quines necessitats tenien durant el mes d’agost (principalment relacionades amb logins per als PCs).

La secció de preservació i conservació on, tractaven amb llibres en estats esgarrifosos i els hi col·locaven unes capsetes fetes a mida per cadascun!

El Departament de Màrketing, que em va confirmar quant de gran és la Library que necessita un departament únicament per a tasques de promoció.

Un grafitti de Banksy al tunnel de Waterloo

En quant a l’estada a London, va passar volant. Els primers dies anava una mica desconcertat, i vaig decidir que, en el meu temps lliure, faria llargues passejades cada dia per una zona diferent de la ciutat. Després m’unia a la Eli i feiem petites visites a exposicions, llocs emblemàtics, museus... No va haver cap dia que no féssim alguna cosa!

Destaco especialment el cap de setmana que vaig visitar el London Eye i el Madame Tussaud, i l’estupenda excursió a Oxford passada per aigua (molt britànic), així com el tunnel de Banksy, un grafiter de renom que té la seva pròpia exposició a Waterloo, sota les vies del tren. Sense comptar que ens vem repassar tots els museus i galeries, i fins i tot vaig tenir la oportunitat d’anar a un cine en alta definició digital i llumenetes! (que ja ho cobraven, ja...).

Visita obligada a l'Amy

I, ja per acabar, diré el que tothom: sortiu!!! Gaudiu del món, i disfruteu d’aquesta oportunitat de conèixer gent, llocs, llengües... ah! I també una mica de tasca bibliotecària!

Impressions viatgeres des d'Oporto, Portugal

Oporto, juliol de 2008

Benvolguts companys / benvolgudes companyes,

El meu nom és Mònica Font, sóc alumna de la Llicenciatura de Documentació. Aquest curs 2007-2008 ha estat el meu primer any com a estudiant a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i he de dir que realment l’esforç ha valgut la pena, ja que ha estat recompensat amb un gran premi! Durant el mes de juliol, he pogut gaudir de l’oportunitat que la Facultat ofereix als seus estudiants de realitzar una estada en pràctiques a l’estranger, concretament a la Biblioteca Central de la Facultat de Lletres de la Universitat d’Oporto (Portugal), on s'oferien dues places, la meva companya d’aventures en aquest viatge va ser na Lourdes Ciscar, alumna de la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació. Per a mi va ser molt positiu poder tenir una persona al meu costat amb qui poder compartir el dia a dia i els bons moments fruit d’aquesta fantàstica experiència.

En primer lloc m’agradaria parlar-vos una mica del centre on he fet les pràctiques, la Biblioteca Central està integrada en el Servei de Documentació i Sistemes d’Informació de la Facultat de Lletres de la Universitat d’Oporto, el qual comprèn, a més, les Biblioteques Departamentals, el Servei de Gestió de la Informació Activa i Permanent, el Servei de Publicacions, el Servei d’Informàtica i el Servei de Suport a l’Estudiant amb Deficiència de la Universitat d’Oporto.

Durant la nostra estada, hem passat per tots els serveis de la biblioteca per tal de conèixer el circuit del llibre, des del servei d’adquisicions, passant pel servei de tractament tècnic (els sistemes de gestió que utilitzen són ALEPH i BIBLIOBASE), tota la part de recursos electrònics, funcionament de la pàgina web i del catàleg, el servei de referència, lectura i préstec, el servei de préstec interbibliotecari, la gestió del personal, entre d'altres. Ha estat una experiència molt interessant que ens ha permès de posar en pràctica els coneixements obtinguts durant el llarg del curs i d’adquirir nous coneixements professionals, ja que les tasques desenvolupades han estat variades i molt interessants.

La Biblioteca Central de la Facultat de Lletres es troba distribuïda en sis plantes connectades entre elles per una impressionant escala de caragol, si voleu podeu fer-hi una visita virtual. El conjunt de nuclis documentals existents a la Facultat de Lletres constitueix, actualment, un fons documental aproximadament de 280.000 volums. Per conèixer una mica millor la distribució de la col·lecció de la biblioteca, crec que és interessant fer un cop d’ull a aquest document: “Identificació de les col·leccions, ordenació i localització de les obres a la Biblioteca Central de la FLUP”.

L’atenció del personal del centre ha estat molt correcta en tot moment, el Director dels Serveis de Documentació i Sistemes d’Informació és el Dr. João Emanuel Cabral Leite i la responsable de la Biblioteca Central és la seva dona, la Dra. Isabel Pereira Leite. Amb ells treballa un equip fantàstic de professionals format per gairebé quaranta persones, molt hospitalàries, amables, acollidores, de tracte molt familiar, que ens han fet sentir com a casa; amb tots ells hem tingut una relació excel·lent i ens han ajudat sempre que ho hem necessitat. A la feina es respirava un clima molt agradable, ple de confiança i amb aquestes condicions fa molt bon fer feina! Ens vam adaptar força bé. Però el més important és que des del primer dia ens van valorar com a membres del seu equip. Durant la nostra estada, vam coincidir amb dues noies italianes que també gaudien d'una estada en pràctiques a la biblioteca.

Em considero una persona que sempre té ganes d’aprendre coses i m’agrada molt aprofitar el temps, així que durant la meva estada vaig decidir que compatibilitzaria les pràctiques a la biblioteca amb l’assistència al Curso de Verão de Português para Estrangeiros, per tal de millorar els meus coneixements de llengua portuguesa. El curs s’impartia en el mateix edifici de la Facultat de Lletres i des de la biblioteca no em van posar cap impediment, de fet, tot van ser facilitats! Així doncs, al matí anava a classe de portuguès i a la tarda feia les pràctiques a la biblioteca. He de dir que ja havia estudiat portuguès prèviament, així que em vaig centrar en aprofundir en les qüestions de literatura i cultura portuguesa. Va ser una experiència molt gratificant. A més, m’agradaria agrair als Serveis Lingüístics de la UB el fet que ens obsequiessin amb la guia de conversa, va ser una eina molt útil!

Pel que fa a l’allotjament, és d’agrair l’ajuda que ens van proporcionar des de la universitat a l’hora de trobar una residència. Des del Servei de Gestió de Projectes i Cooperació, la Sra. Cristina Santos es va encarregar de buscar-nos l’allotjament, de manera que quan vam arribar només vam haver d’anar als Serveis d’Acció Social, contactar amb la Sra. Gloria Matos, i fer els tràmits de la inscripció i el pagament. El preu va ser de 115 € al mes.

Vam viure a la Residência Universitária Campo Alegre I, situada en el mateix campus, a 10 min. a peu de la Facultat de Lletres. Era una residència mixta, hi havia gent de totes les nacionalitats, però sobretot gent portuguesa que vivia als voltants d’Oporto. Al nostre apartament hi havia un grup de noies espanyoles que estaven acabant la seva estada Erasmus i ens van acollir molt bé. La residència estava dividida en apartaments, formats per un conjunt d’habitacions individuals, cuina, sala-menjador i dos banys complets; a més, de les zones comunes, com la sala de televisió, la bugaderia i el jardí amb barbacoa. Les habitacions estaven molt bé i tenien una mica de terrassa. A la residència hi havia Wi-fi. La zona on vivíem estava molt ben connectada, amb metro des de l’aeroport (parada: Casa da Música, preu del bitllet 1,90 €) i amb autobús amb el centre de la ciutat.

Respecte de la gastronomia portuguesa només puc dir que era deliciosa!! A la cantina universitària les racions eren ben completes i el menú valia 2 euros!! I als restaurants també tot era boníssim, des del bacallà, el pop, la carne de porco alentejana... Els plats sempre anaven acompanyats de patates, ensalada o arròs. El plat estrella són les francesinhas, la salsa és una mica picant, però són ben bones!! I la cervesa, tan bona i tan fresqueta!! I què dir de les postres, els pasteis de Belém, la mousse de xocolata... Mmmmm... només de recordar-ho ja se'm fa la boca aigua!!

Per preparar l’estada, a la pàgina web de la Universitat d’Oporto vaig trobar la Guia de l’estudiant estranger, que va em ser molt útil perquè inclou informació sobre la universitat, la ciutat i el país.

Pel que fa les meves impressions viatgeres, us he de dir que la ciutat d’Oporto, que es troba situada al nord del país, és després de Lisboa, la ciutat més important i que més m’ha agradat de Portugal. És una ciutat plena de coses interessants per a visitar, vull destacar el centre històric, que ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat, gràcies als seus edificis d’excel·lent conservació: la Torre dos Clérigos, realitzada per Niccolò Nasoni, és un dels símbols de la ciutat i data del segle XVIII; el Museu d'Art Contemporani de la Fundació Serralves; el Parque da Cidade; la Casa da Música, de Rem Koolhaas; la Catedral; les esglésies; el mercado do Bolhão l’estació de trens de São Bento, amb les seves parets de rajoles blaves; el Palácio da Bolsa; la llibreria Lello & Irmão; el Café Majestic; la rua Santa Catarina, un dels carrer més comercial; la Praça da Liberdade i l’Avenida dos Aliados; el Castelo do Queijo. També el Palácio de Cristal, un parc que et convida a perdre’t i des del qual pots veure les vistes del Duero i Vilanova de Gaia, la ciudad que hi ha a l’altre costat del riu, on es troben les bodegues o caves dels vins d’Oporto, un clàssic de la ciutat i una de les excursions obligatòries, on es pot conèixer el procés d’elaboració dels vins Oporto i, a més, tastar-los. I la zona de la Ribeira, que és molt pintoresca, amb el riu, els ponts, un dels més emblemàtics és el Ponte Don Luis I, una obra mestra de l’arquitectura que va ser construït l’any 1886 per un dels deixebles d’Eiffel. A més, és un dels llocs on millor es menja i es beu, i a molt bon preu! Com podeu comprovar la ciutat ofereix molts atractius turístics i culturals. Durant la nostra estada, també vam poder visitar la Biblioteca Municipal Almeida Garrett i la Biblioteca Pública Municipal do Porto, tot coincidint amb la celebració del seu 175è aniversari. Ens vam passejar molt per Oporto, però també vam tenir temps per a fer turisme més enllà de les terres tripeiras. Oporto compta amb una àmplia xarxa de transports i fàcilment es poden visitar altres ciutats. Així que vam aprofitar l’ocasió per conèixer altres indrets portuguesos com Aveiro, Barcelos, Braga, Coimbra i Guimarães. I, com que en general va fer bon temps, també vam aprofitar per anar a la platja.

En definitiva, la valoració global d’aquesta experiència ha estat molt satisfactòria, suposo que perquè em feia molta il·lusió i tenia moltes ganes de gaudir d’aquesta estada. Ha estat tot un repte per a mi, tant a nivell personal com a nivell professional, del qual he volgut aprofitar fins al darrer moment i considero que he après moltes coses.

Sé que no és excusa, però m’ho vaig passar tan bé i guardo tants bons records que jo també he allargat la publicació d’aquesta crònica tot el que he pogut perquè no veia el moment de posar punt i final a aquesta experiència, he de confessar que ja enyoro les terres lusitanes!!!!!!

És per això que des d’aquestes línies vull aprofitar l’ocasió per recomanar a tothom que visqui una experiència com aquesta en algun moment de la seva vida!!

Cordialment,

Mònica Font

Juliol a l'Instituto Cervantes d'Istanbul

Hola, em presentaré: sóc la Judith Cordero i he realitzat les pràctiques d’estiu a l’Instituto Cervantes d’Istanbul. Primer de tot m’agradaria disculpar-me per no haver fet l’aportació al bloc amb aterioritat -vaig fer les pràctiques al juliol-, però és que he estat una mica atabalada amb la feina.

Bé, si heu llegit els comentaris que va fer la Montse l’any passat sobre la seva aventura de l’estada en pràctiques a l’Instituto Cervantes d’Istanbul, veureu que fa una descripció força interessant tant del país (Turquía) com dels seus habitants, així que jo deixaré una mica de banda tots aquests aspectes.

Primer de tot és de justícia agrair el tracte rebut per part de qui ha estat la meva tutora d’aquestes pràctiques en el centre: l’Ana Roca. M’ha ajudat en tot el que ha pogut. Gràcies a la seva ajuda un dels professors del centre em va oferir allotjament en el seu pis per només 150 € tot el mes! A més, el pis era nou i supercèntric, així que es pot considerar gairebé un regal.

Respecte a les pràctiques en el centre, aquest any s’han basat sobretot a depurar registres de traduccions d’obres hispàniques al turc en el catàleg del centre, és a dir, catalogació en estat pur. Tot i que la catalogació per a molts pot ser una de les assignatures més feixugues de la carrera, a mi m’ha agradat. A més a més, l’Ana, abans d’assignar-te la feina sempre et demana el teu parer, per si no ho domines o encara no has tractat la temàtica en els estudis.

Un dels aspectes favorables sota el meu punt de vista ha estat el fet que les pràctiques estiguessin concentrades en les dues primeres setmanes, fent vuit hores al dia, en lloc de les quatre hores diàries durant tot el mes. Això m’ha permès aconseguir tenir dues setmanes de relax i “turisme” per Istanbul.

Respecte a la ciutat, comentar que és una ciutat màgica. Gràcies a la Cristina i d’altres professors del centre he pogut conèixer un Istanbul que no hagués conegut si hagués estat de turisme. Que sapigueu, per a aquells que s’estiguin plantejant fer aquestes pràctiques, que Istanbul és una ciutat amb una gran vida nocturna –jeje-. A gairebé qualsevol hora de la nit pots trobar locals on fer un mos si t’ha entrat la gana després de ballar.

A més a més, té molts indrets per visitar, i tot i haver passat un mes, segur que me n’he deixat algun per veure (excusa fantàstica per tornar-hi). A banda dels indrets turístics que de ben segur que sabeu tots (Santa Sofia, la Mesquita Blava...) també val la pena visitar les “cisternes”, lloc que agraireu visitar en un dia calorós, o fer una sessió de “hamam” (els típics banys turcs). Però tot això és millor que ho descobriu per vosaltres mateixos.

Jo m'he quedat amb les ganes de tornar-hi. Per cert, sento no afegir cap foto del meu superviatge però vaig tenir una desgràcia i sense voler i per errada les vaig esborrar totes, així que tots els meus records hauran de viure em la meva memòria (buaaaaaaaaaaa).

Per finalitzar, de veritat, aquell que s’estigui plantejant anar-hi que no ho dubti, és un dels llocs d’aquest món que val la pena visitar (o millor dit viure-hi). És més, el bibliotecari d’un altre Instituto Cervantes que vaig conèixer en allà, va qualificar Istanbul com una de les ciutats més boniques del món (i jo hi estic d’acord).

A reveure!

Pràctiques a l'ETH, Zuric. Punt i final

Uff, Zuric... ara ja fa vint dies que vaig anar-me'n d'aquelles terres Suïsses i ¡quin bon record! anava allargant aquesta "crònica" perquè és com posar el punt i final a l'experiència, però havia d'arribar, i ara només queda esperar l'estiu de nou per veure quines noves destinacions podem conèixer.

Les tasques que he anat desenvolupant per allà han estat diverses: el primer mes vaig haver de començar amb el projecte de préstec de llibres digitals elaborant un informe aprenent que l'última paraula SEMPRE va pel departament d'informàtica ("buuuf això és molt complicat / ara tenim altres projectes / estem esperant el canvi de programari"...) i dels editors ("apujarem els preus") :P. Després vaig estar amb altres feines de les quals destaco "l'inventari" de tesis doctorals per a la digitalització i el control de qualitat del fons institucional... sí, sí, si aneu a l'ETH haureu de treballar i aprendre molt, però compensa (espero poder aplicar això que he après al pròxim treball que hagi d'entregar).

Com bé sabeu tenia un bon sou que m'ha permès viatjar arreu de Suïssa... sobre les excursions volia destacar una que es va organitzar per la pròpia biblioteca on tooot el personal que volia de la biblio anàvem un dia a fer activitats a un poble (escollit després d'un concurs d'identificació a partir de fotos... molt currat) i vam anar cap al llac de Constança. Érem més de 140, dividits en diferents activitats (excursió en vaixell, bici, mountain bike, patins, passeig...) i després soparet :D. Molt xulo, jeje, i recomanable per a tota biblioteca.

Però bé, va acabar, us deixo amb algunes imatges de la biblio de l'ETH, una biblioteca amb llibres a dipòsits, amb uns índexs de demanda de llibres i articles increïbles (una persona a dipòsits treu AL DIA 800 obres aprox.).

3 dipòsits multicolors a HDB (edifici a les afores):


Caixes en les quals les obres circulaven:


Promoció de biblioteques! (a Suïssa no podia ser una altra: xocolata! jo proposo que la UB faci el mateix).


jeje... i fins aquí la meva experiència, si us animeu a anar-hi no dubteu a posar-vos en contacte amb mi :P!

Aina Giones. Mòbils BiD. Washington

Sóc l'Aina, estudiant de llicenciatura i aquest estiu he estat 2 mesets a Washington DC, treballant a la biblioteca de l'Inter-American Development Bank.

Washington té la fama de ser una de les ciutats més perilloses dels Estats Units, i en part ho és, però si et comportes com ho faries a la teva ciutat no té perquè passar res (aniries per exemple a les 3 am del matí pel barri xino? no, doncs ja està! =) però cal anar amb compte. És la capital política dels EUA i això es nota en la pila de memorials que hi ha dedicats als presidents, la seguretat a segons quines zones, la bandera... crida força l'atenció; si podeu estar-hi pel 4 de juliol, és també una experiència. Washington és una ciutat moderna, acollidora, amb gent extraordinàriament ben educada i ben ubicada per fer excursionetes. Sortidetes com Baltimore, Alexandria, Arlington, Nova York i Filadèlfia són ciutats que es troben "a la voreta" i s'hi pot arribar amb transport públic o autobús de línia. Un dels avantatges que vaig trobar de Washington i no d'altres ciutats com Nova York és que gran part dels museus importants de la ciutat (els Smithsonians) són gratuïts, cosa que va bé per a la butxaca i més encara com està el tema del dòlar-euro.

Abans de seguir voldria dir que si algú s'anima i tria de cara a l'any vinent un centre als Estats Units (cosa que ho recomano plenament, jo repetiré si puc :P, m'he endut una sorpresa molt agradable dels americans!!) li recomanaria que es fes el visat G4 abans de sortir d'Espanya. Ara ho explico rient però al seu moment no em va fer gens de gràcia... la qüestió és que vaig entrar als EUA amb visat de turista però un cop allà, malgrat que la feina del Banc fos no remunerada, em van dir que necessitava el visat G4 per treballar als EUA, així que vaig haver de sortir del país per fer-me'l!! Això no et passa si et quedes a casona, eh! hahaha Les opcions eren:

a) Tijuana. Mèxic b) Toronto. Canadà c) Nassau. Bahames

L'opció era òbvia, no??? De dret cap a les Bahames!!! Sí!!!! Ohhhhh i em va encantar... Déu meu, que bonic! Platges com les de les revistes de viatges: sorra blanca, palmeres, aigua cristal·lina, allò semblava el paradís. Conclusió: una setmaneta a les Bahames i el visat G4 a la bossa!! (no sé si això ho farien tots els centres, la veritat és que vaig tenir molta, moltíssima sort que em donessin aquesta opció, però millor no jugar-se-la! i anar a Madrid a fer-se la G4, amics).

Les feines a la bibloteca van ser interessants i variades, vaig demanar estar al taulell d'informació, així que em va tocar atendre tots els usuaris que creuaven la porta, fer préstecs, donar d'alta usuaris, fer préstecs interbibliotecaris, ajudar a fer cerques bibliogràfiques i col·laborar en diferents projectes de la biblioteca; tot a més en programes que no havia tocat o coneixia d'esquitllada (SFX, Aleph i Ariel). L'equip que em va acollir, increïblement amable, atent, pacient i encoratjador amb mi i les meves idees. Aprofitant l'avinentesa del canvi de sistema de les biblioteques de Catalunya i del nou disseny de la biblioteca Felipe Herrera els

vaig fer una petita presentació d'un quart d'hora de les diferències entre l'antic i el nou opac, sobre un exemple pràctic de la biblioteca de la Universitat Politècnica de Catalunya. En fi, van quedar encantats i van treure idees pel disseny del seu futur opac, així que l'aprenentatge va ser mutu, i de certa manera vaig poder posar el meu granet de sorra. Ah, una de les tasques en què més vaig disfrutar va ser la de fer una visita a la biblioteca dels BidKids, faristel·les dels treballadors/es del Banc (criatures entre 3 i 4 anys!!!). Si us interessa saber més del que vaig fer durant el dia a dia tinc un bloc dedicat a l'experiència a Washington.

Ha estat una experiència innoblidable, he conegut i viscut (perquè m'estava en un hostel) una pila de gent molt interessant que m'han fet que tingui ganes de repetir i repetir i repetir i repetir aquesta experiència! Ah, com no... a DC, Washington DC, hi ha la Library of Congress, hi vaig anar un parell de cops. Com a constància us deixo una foto:

I res més, us encoratjo a visitar Washington DC i els Estats Units a aquells qui mai ho heu fet... els americans que vaig conèixer són gent molt amable, agradable, amb un sentit de l'humor molt especial, que t'ajuden i volen passar una bona estona. A part, tots ells, i en dono gràcies, m'han ajudat a foragitar una pila de prejudicis que tenia al cap sobre la societat americana.

Aina Giones Valls

Pràctiques a Frankfurt 2008

Som la Bàrbara, el Ferran, el Pau, l'Ana i l'Oriol, que hem estat fent les pràctiques de l'estiu a l'estranger durant el juliol i l'agost a la Biblioteca Catalana de Frankfurt, pertanyent a la Goethe Universität. Aquesta és la biblioteca amb fons català més important del món fora de Catalunya. En general, tots podem dir que ha estat una gran experiència. La feina que havíem de fer a la Biblioteca, no obstant, era una mica avorrida. Es tractava de fer catalogació per còpia de llibres catalans, fer la signatura, l'etiquetatge i l'ordenació als prestatges.













Hem tingut una relació excel·lent i en tot moment ens han ajudat en tot amb el personal de la Biblioteca, des del seu director Till Stegmann, Christina i Jochen. Durant els matins treballàvem i a la tarda anàvem a donar algun volt per la ciutat, o a comprar. Alguns caps de setmana ens ha visitat gent i també vam estar alguns dies a Berlín, increïble també!! La ciutat ens ha agradat força, i ens han prestat una bicicleta on anàvem a tot arreu amb ella. El transport públic, tot i ser molt complet, és una mica car! Hi ha carrils bici per tot arreu, és una passada!!














A Frankfurt, es veu un gran contrast entre els gratacels (està ple de seus de bancs, entre els quals el Banc Central Europeu), la part antiga i sobretot el que té més encant són els voltants del riu Main. Hi ha un preciós passeig de relax i per passar una bona estona. A la residència d'estudiants de Bockheneim on estàvem allotjats hem conegut força gent, on hem passat bons moments.


Però sobretot hem de destacar la Christina, Teresa, Hellen, Daniel i Anna Platt. Han estat els nostres companys de viatge i en tot moment ens han ajudat en tot, hem fet mil coses amb ells, entre les quals algunes classes d'alemany. Des d'aquí els ho agraïm enormement!! En conclusió, recomanem a gent d'altres anys que vagi a fer les pràctiques d'estiu a Frankfurt.


SALUTACIONS

Pràctiques d'estiu - berenar de cloenda - invitació

El proper dimecres tindrà lloc un berenar al qual assistiran alguns dels estudiants que han participat en la campanya d'enguany de les pràctiques d'estiu a l'estranger.

Si tens ganes de compartir amb ells una estona d'esbarjo i constatar personalment com els ha anat l'experiència, no deixis d'assistir-hi.

La trobada serà dimecres, 17 de setembre, a les 19 h.

El lloc: Fornet de Bell-lloc (carrer Comtes de Bell-lloc, 107). És un forn situat a tres minuts de la Facultat, amb un pati interior. Mapa de localització.

Pràctiques d'estiu a Aberystwyth

Hola, sóc la Laia i durant el mes de juliol he estat realitzant un conveni de pràctiques d’estiu a l’estranger. El centre de pràctiques ha sigut la biblioteca Hugh Owen, biblioteca universitària d’Aberystwyth.

El lloc de destinació va ser el que jo vaig posar en primera opció, per tant, em vaig enfrontar al repte amb molt entusiasme i moltes ganes, encara que és una decisió que pot portar molts dubtes i pors, els quals van augmentant a mida que s’acosta el dia de marxar, i que alhora van desapareixent amb el pas dels dies un cop has arribat a lloc.

Aberystwyth és un petit poble de 12.000 habitants situat al centre de Gal·les, el qual acull uns 10.000 estudiants durant el curs escolar. És un poblet encantador que ofereix gran varietat de paisatges per gaudir de la natura sempre amb la companyia del mar i alhora botigues per passar l’estona i infinitat de pubs i un llarg "seafront" per on fer passejades al costat de la platja (passeig marítim d’una milla i mitja). Hi ha edificis antics, així com les runes d’un castell al costat del mar i l’antiga universitat, entre d’altres, que fan que el poble, tot i ser d’interès turístic, no perdi l’encant.




Des del dia que vaig arribar vaig estar realitzant diferents tasques a la biblioteca, totes elles enriquidores i entretingudes.

Els primers dies van ser dies de conèixer a la gent de la biblioteca i de conèixer els espais físics de les biblioteques amb xerrades dutes a terme pels responsables de cada departament. Va haver-hi una visita a la biblioteca Thomas Parry, a l’Old College i a la Biblioteca Nacional.

Com a resultat d’haver realitzat aquest conveni de pràctiques he pogut aprendre una gran quantitat de coses, tant a nivell personal com professional.


Crec que és una experiència molt bona i que val molt la pena i estic molt orgullosa d’haver-me decidit a fer-ho i la repetiria sens dubte ja que et dóna l’oportunitat de conviure amb altres persones d’un país diferent del qual en pots aprendre moltes coses alhora que realitzes unes petites vacances i gaudeixes del turisme i de la companyia d’altres estudiants que es troben en la mateixa situació que tu.

Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és el fet que absolutament totes les indicacions i informacions (tant en la biblioteca física com en la pàgina web) es troben en els dos idiomes que es parlen a Aberystwyth, és a dir, en welsh i en anglès.

Realment, és una experiència que m’ha ajudat molt a créixer com a persona i a tenir una visió molt més àmplia de la professió.

Des d’aquí vull animar a totes aquelles persones que sempre els ha fet gràcia la idea de marxar i que no s’acaben de decidir, que marxin, realment val la pena i és una experiència que no s’oblida mai.





Encara que sigui només un mes, quan arriba l’hora de marxar t’envaeix una sensació molt rara. Després de viure un mes intensament allà sents que pertanys a aquell poble i costa separar-se d’allò que ha format part de la teva rutina de cada dia i d’aquells amics dels quals, tot i saber que l’adéu no serà per sempre, la necessitat de seguir al seu costat et faria quedar un temps mes. Però alhora, la idea de tornar a casa i recuperar la teva vida i la teva gent t’empeny a acceptar la realitat i veure-ho com una experiència molt positiva que sempre recordaràs i que de fet, a Aber sempre s’hi pot tornar i com que mai serà el mateix sense ells, només queda dir, ens veiem a Barcelona, a Crakow, etc.

Des de Manchester... amb ganes de tornar-hi!!!

Hola a tothom!!

Em fa una mica de vergonya escriure ara, des que estic a Manchester, però més val tard que mai.

Estic molt satisfeta amb l'experiència, i sense cap dubte li recomano a tothom que ho faci, no hi ha millor manera de conèixer gent i altres cultures. Bé, en principi vull comentar que estic molt contenta amb el centre on he fet la pràctiques, perquè la gent és maquíssima. El meu cap, el Pep, és un amor, i el millor és que no només he pogut practicar l'anglès, que ja em feia falta, sinó també el català (com que sóc basca, sempre em va bé practicar una mica).

L'Institut Cervantes de Manchester té en realitat dues seus: una a Leeds, més petita, i la de Manchester. La biblioteca no és molt gran, però està molt ben situada, ja que és a la planta principal. Té una col·lecció de cine espanyol molt bona, que és el que els interessa als usuaris. Els usuaris són molt específics, per una banda, la gent que fa cursos al centre, sobretot estudiants universitaris, i per una altra banda, gent que ja coneix el centre des de fa temps i encara continua venint (els clients habituals). A part dels espanyols que viuen a Manchester, però no són gaires els que hi vénen.

Després d'aquest rotllo, comentaré una miqueta la meva experiència a la ciutat. Per qui no ho sàpiga, Manchester es troba a la part central d'Anglaterra, a prop de la costa est, a tres hores en tren de Londres. No és una de les ciutat més maques que he visitat, però té el seu encant. És una ciutat que té molta activitat industrial, però no es veu com una ciutat industrial, tal i com estem acostumats nosaltres. De fet, també té molt ambient jove, amb allò de les universitats, i cultural (hi ha bastants museus).

Quant a la gent, són bastant especials, com tots els anglesos. Són molt educats (si no escolto 8 "sorrys" o "excuse me" al dia, no n'escolto cap), però bastant tancats, van molt a la seva. De totes maneres, tant la gent que ve de fora, com els que són anglesos però d'origen estranger són molt més oberts.

Al principi vaig tenir problemes amb l'anglès, perquè l'accent d'aquí és més tancat que al sud i costa bastant d'agafar, però amb el temps t'acostumes.

Pel que fa a trobar casa, no he tingut cap inconvenient, de fet, als 3 dies de ser aquí, ja vaig trobar-ne una, com que hi ha molta tradició de lloguer, és bastant fàcil, tot i que a l'estiu hi ha menys ofertes. Jo vaig trobar una casa no molt lluny del centre, a 10 minuts en bus, i compartia la casa amb altres 4 persones: una parella de polonesos i un noi i una noia de Malawi, era molt multicultural jeje.

Bé, com tothom sap, el clima no és el més ideal del món, però no anem a Anglaterra a prendre el sol, oi? El paraigües s'ha tornat una extensió més del meu cos, però aquí és normal, i no es poden deixar de fer coses pel mal temps, perquè si no mai sortiries al carrer!!

També he visitat altres ciutats com Londres, Oxford, York, Chester i Liverpool. De totes, les que més m'han agradat han estat York i Oxford. Liverpool no és gran cosa, però com que és capital cultural del 2008...

Espero que aquestes quatre ratlles que he escrit serveixin per animar a més gent que aprofiti aquesta experiència! Mereix la pena!

Un petó!

Pràctiques a Filipines

Hola a tothom!

Escric aquesta entrada quan ja fa una mica més d'una setmana que he tornat de Filipines. Suposo que a tots els que hem sortit a l'estranger se'ns fa difícil explicar de forma concisa i entenedora la nostra experiència. En el meu cas és un objectiu gairebé impossible, ja que he tingut l'oportunitat de estar 40 dies en un món totalment diferent al que estem acostumats. L'any passat ja vaig estar a Moscou, i va ser una experiència increïble. Però enguany puc afirmar que realment he vist i viscut coses difícils d'imaginar. Seré realista, Manila és una de les ciutats més lletges que hi ha al món, contaminació, brutícia, pudors, soroll són un dels aspectes habituals en aquesta caòtica gran metròpoli asiàtica on viuen més de 12 milions de persones. Però sens dubte, l'element que impacta amb més contundència és la gran quantitat de pobresa que hi ha a la ciutat, on trobar-se centenars de persones dormint al carrer és el pa de cada dia, s'ha de tenir en compte que la meitat de la població viu, o més aviat, sobreviu amb menys de 3 euros al dia, per tant és lògic que hi hagi nombrosos barris constituïts únicament per xavoles. Tot i així, no es pot dir que sigui una ciutat perillosa, ja que el nivell de delinqüència és força baix, però evidentment sempre s'ha d'anar en compte ja que per ells no deixes de ser un estrany.

Manila és la ciutat més important de Filipines, però el que et trobes a la resta del país no té res a veure. La pobresa als pobles segueix present, però té, si s'escau, un rostre més humà, ja que allà la gent té la possibilitat d'accedir a les matèries primeres amb més facilitat. És aquí on m'he trobat amb l'altra cara de la moneda, si Manila és horrosa, la resta del país ofereix la possibilitat de veure autèntiques meravelles. Illes petites amb sorra blanca i palmeres, cascades inhòspites al mig de la jungla, muntanyes plenes de terrasses d'arròs mil·lenàries, són alguns dels llocs on es pot fer turisme.

La població és encantadora, tothom sap anglès, i sempre t'acullen amb un somriure permanent a la cara. A més és un país poc explotat turísticament, per tant en la major part de llocs no et trobes quasi bé ningú i a més tot és extremadament barat.

Ja per últim haig de fer una menció al Cervantes, la feina que he portat a terme ha sigut força diversa (catalogació, inventari, préstec, elaboració d'estadístiques i fins i tot adquisicions!). Tots els treballadors de la biblioteca i del centre en general són gent extraordinària, em van acollir amb els braços oberts, m'ajudaven en tot el possible; la veritat és que he treballat en un dels millors ambients laborals que m'he trobat en la meva vida. El bibliotecari, Manolo Pérez, és un gran professional, però encara és millor persona, la veritat és que ha sigut el millor guia que podria tenir per introduir-me en la vida filipina.

Des d'aquí vull animar a tothom que s'animi a aventurar-se a conèixer aquest país tan contradictori, potser al principi et vénen ganes de tornar a casa, però la veritat és que et va enamorant poc a poc fins arribar al punt de desitjar de tornar el més aviat possible per seguir descobrint tot el que et pot oferir.

Un ensenyo dues fotos on s'observa les dues cares del país que he esmentat anteriorment perquè tingueu una petita idea de la meva experiència filipina.

Genève 2008

Intentaré ser breu, però a la vegada exhaustiu i específic al mateix temps ;-) .

Durant aquest estiu l'Alba, l'Aida i un servidor hem treballat com a becaris a diferents organitzacions pertanyents a l'ONU (OIT, OMS, ACNUR). Al mateix temps, els tres hem viscut durant dos mesos a la residència Saint Boniface, situada al barri de Plain-Palais, al costat de la place du Circ. Els dies laborals treballàvem a les nostres respectives organitzacions, depenent de les hores que teníem estipulades al contracte. A la tarda aprofitàvem per donar una volta per diferents racons de la ciutat (Jardin Botanique, La Bastille, Jet d'Eau, Jardin Anglais, Cornavin, UN, Carouge, rue de la Confirmation) o anar a comprar menjar als supermercats que teníem més a mà. Hem tingut el privilegi d’assistir a les festes de la ciutat amb un impressionant piromusical o el festival organitzat durant les festes del municipi.

Destacar que el nivell de vida és molt bo i la ciutat a l'estiu és perfecta per viure-hi, la gent ha sigut molt amable amb nosaltres i ens han atès en tot moment a qualsevol dubte que teníem. Òbviament, hi ha de tot en aquest món.

Els caps de setmana aprofitàvem per fer excursions i visitar ciutats properes al llac Leman (Lausanne, Chillon, Nyon, Montreaux, Yvoire, Derniere...). Fins i tot, agafant un cotxe en préstec vam anar cap els Alps suïssos: Interlaken, Thun, Grinselpass, Berna...). En dos mesos hi ha hagut temps per fer totes aquestes coses. Podríem dir que Suïssa és com una postal, a cada paisatge o vista que veus és impossible no fer una fotografia.

Esmentar que hem tingut la sort de conèixer molta gent a la residència. L'idioma mai ha sigut un problema, entre anglès, castellà, català i un nivell mínim de francès ens enteníem a la perfecció amb tots. Dues persones ens han acompanyat durant tot aquest temps: l'Edu (de Navarra) i la Laura (de Valladolid). A la residència Cristina, Andrés, Mauro, Azucena... la llista és llarga. A més a més, hem tingut visites que ens han fet més agradable i acollidora l'estada.

Al treball hem conegut gent d'arreu del món; era curiós veure que a las 12 del matí estaves menjant en una taula amb un japonès, una tailandesa, un americà i una brasilera. L'anglès ens ha sigut imprescindible per entendre qualsevol conversació amb tots ells. He de reconèixer que el meu nivell d'anglès ha millorat bastant, obvi! per nassos has d’aprendre parlant 10 hores cada dia sense parar. Comentar que a la feina, els nostres supervisors sempre han estat a sobre de nosaltres cada dia, i han seguit la nostra evolució laboral. Les tres organitzacions són molt grans i molt modernes, amb tot un ple d'equipaments tecnològics. Hem pogut visitar algunes biblioteques, la de l'ONU simplement és impressionant.

En el meu cas, la meva tasca ha sigut traduir del francès al castellà tota la bibliografia de l'organització que hi ha a la intranet d'aquesta amb els programes HTML 8.0 i el catàleg de la biblioteca (Labordoc). A mitjans d'agost, vaig acabar i immediatament vaig començar a treballar amb la base de dades digital 'Greenstone'. La meva feina és fins demà col·locar i ordenar adequadament tots els documents en PDF o HTML referents a les conferències organitzades per la ILO (OIT) durant els anys 1945-2007.

Personalment aquesta experiència ha sigut molt profitosa per mi. No tot ha sigut un 'camí de roses', però finalment les conclusions són més que satisfactòries, tant a nivell laboral com personal. Demà és el meu últim dia i la veritat és que encara no sé com acomiadar-me de tota aquesta gent que m'ha ajudat tant durant aquests mesos.

Per mi, aquest 'internship' com a becari de l'OIT era un repte, i en part puc estar content dels resultats. Aconsello totalment que feu aquestes pràctiques a l'estranger, coneixes molta gent, aprens idiomes, fas turisme i et fas una idea del que és treballar a l'estranger durant un temps. A mi per exemple m'ha encantat, segurament l'any que ve tornaré a fer-ho i sé que estaré a l'altura de les circumstàncies. He encertat anant-me'n dos mesos a l'estranger.

The 'tovalloles crew' s'acomiada de vosaltres. Alba, Aida, Mario i companyia us han informat des de la ciutat de Ginebra (Suïssa).


Missatge enviat per Mario Gómez

Cardiffejant!!!

Hola a tots des de Cardiff, capital de Gal·les.
L'estada és a la Biblioteca de la Universitat de Cardiff, a la facultat d’Estudis Europeus. Des de dijous passat ha fet sol!!! I he pogut sortir de la residència d’estudiants on estic sense mullar-me, per a disfrutar d’aquesta meravellosa ciutat.

Cardiff és una ciutat petitona però molt maca, i a més a més té tot el que qualsevol podria desitjar en una ciutat cosmopolita. Tenen una badia molt guapa on hi ha el Millenium Centre, un lloc enorme on fan difusió de la cultura gal·lesa. Ara mateix, el govern de Gal·les està fent molta força envers la seva cultura i la seva llengua, fent referència moltes vegades a la qüestió catalana.

La ciutat està pensada per als estudiants, i gairebé tots els edificis importants són universitaris. La feina és molt guapa; estic fent una pàgina web dels recursos en català que tenen a la biblioteca, i a més a més em fan tours per les diferents biblioteques de les facultats i per tots els llocs de bibliotecaris (hi ha més de 500 bibliotecaris i personal de biblioteca treballant aquí!!!). La directora de les biblioteques es va reunir amb mi per explicar-me l'última avaluació de biblioteques i el futur pla estratègic respecte les conclusions extretes de l'avaluació.

Tant la gent com els companys/es de feina és molt agradable, molt tranquil·la (serà perquè aquí pleguen de treballar a les 5 de la tarda, i només queden oberts els pubs, això sí, fins a dos quarts de dotze) i la meva tutora (la Sonja), és com un àngel de la guarda, ja que sempre es preocupa per mi i m’ha facilitat molt l'adaptació a la ciutat.

Salut!!

Ana María García

Pràctiques d'estiu a Aberystwyth

Molt bones,

Durant aquest mes de juliol he realitzat les pràctiques a la biblioteca Hugh Owen de la Universitat d’Aberystwyth, en ple cor de Gal·les.

La població, comunament anomenada Aber, sorprèn com un poble petit prop de 12.000 habitants acull un volum de 10.000 estudiants. El poble, molt tranquil, ofereix la possibilitat de familiaritzar-se ràpidament amb l’entorn a diferència d’una gran ciutat. Ben lluny queda el brunzit de les grans ciutats, com ara un París o un Londres.

Aberystwyth és un destí ideal per a una persona jove i inexperta que busca una primera experiència a l’estranger, en un entorn molt favorable i acollidor. De seguida aconsegueixes fer-te’l teu. Destaca la bellesa bucòlica dels seus paisatges, turons verds on silenciosament pasturen milers d’ovelles i el mar en primer pla, sempre la presència constant del mar, matisat per la llum que incideix a través dels núvols grisosos que amenacen pluja.

Donat que Aberystwyth no deixa de ser un poble força aïllat, ja que un ciutat més gran com Liverpool, Cardiff o Birmingham es troba ja a 3 hores en tren o en bus, recomanaria passar unes bones estones gaudint de l’entorn natural que ofereix. Amb unes bones botes de muntanya, es pot anar travessant i descobrint camins a través del “coast path“, llarg camí que voreja tota la costa i travessa infinitat de pobles. Pots trobar pel camí ovelles, vaques, dies ventosos, dies assolellats i en especial, aquella gran massa de núvols que es mouen i dibuixen i desdibuixen un nou paisatge en cada moment.

A banda del bucòlic paisatge, m’ha sorprès el cost de la vida, més barat que a Barcelona. A nivell de supermercats, hi ha una gran assortiment amb ofertes prou interessants. Les residències d’estudiants es troben ben equipades i tenen un preu més que raonable.

L’experiència de la biblioteca ha estat molt positiva. El personal de la biblioteca ha estat molt amable i l’ambient de la biblioteca ha estat força tranquil considerant que durant el mes de juliol ens trobàvem en ple període estival pels estudiants. Considero com a factor clau, la primera setmana organitzada per fer visites a altres biblioteques de la universitat i els seus corresponents departaments, com ara servei de préstec, departament de compres, indexació de revistes, recursos electrònics, repositoris de projectes de recerca digitals... M’ha permès familiaritzar-me ràpidament amb l’entorn i poder conèixer el funcionament dels diferents departaments i preguntar qualsevol dubte que sorgís al llarg de la conversa. En definitiva aconseguir una visió global de la gestió de la biblioteca.

No us perdeu la visita de la Biblioteca Nacional de Gal·les, sorprèn les seves propostes, els diversos projectes digitals que ha portat a terme darrerament. www.llgc.org.uk/

Com ara el projecte Family History, recursos digitalitzats per conèixer la genealogia de les famílies gal·leses, un estudi dels avantpassats basat en la digitalització dels arxius parroquials de més de 500 poblets de la regió de Gal·les.

Pel que fa al temps, doncs fresquet, fresquet... com deia una companya del treball... “this summer we have not use the barbacue yet...”


Tìoraidh! (bye en gaèl·lic )

Biblioteca Augusto Roa Bastos

Aquí Grelda Ortiz reportándose desde la biblioteca del Instituto Cervantes de Múnich. ¿Qué puedo decir que mis compañeras de veranos anteriores no hayan dicho ya? pues que las vistas desde la biblioteca son preciosas, se trabaja dentro de la red de bibliotecas del Instituto Cervantes, en agosto no hay muchos usuarios porque no hay clases (se puede aprender castellano, catalán, gallego y euskera). Es muy agradable trabajar aquí.

De momento combino las tareas de atención al público (préstamo, devoluciones y creación de nuevos usuarios) con la catalogación de artículos de revistas utilizando el Absys. En su web tienen un enlace a resultados de búsquedas más frecuentes (películas subtituladas en castellano o alemán, etc.). Tengo las mañanas libres, las cuales aprovecho para ir de compras (aquí también hay rebajas). El fin de semana pasado visité el lago Chimsee y uno de los palacios del rey Ludwig II: Herrenchimsee. Este palacio no se terminó de construir pues el rey se quedó sin dinero!!! Hay mucho por ver y no me dedico mucho a conectarme a la Red. Para circular por la ciudad lo mejor es ir en bicicleta (no hay bicing) pues las tarifas de metro, tranvía y bus varían de acuerdo al trayecto. ¿Qué más puedo decir?... que animo a todos a venir a realizar sus prácticas de verano aquí. Hasta la próxima!!!!

Prácticas en Moscú

¡Saludos a todos desde Rusia!

Hace ya dos semanas que llegué a Moscú para realizar las prácticas en la biblioteca del Instituto Cervantes y, de momento, me está yendo muy bien.

La biblioteca no es demasiado grande y la afluencia de usuarios se reduce durante este mes pero, aún así, estoy pudiendo llevar a cabo diversas tareas. Mi trabajo consiste, principalmente, en catalogar obras de todo tipo procedentes de donaciones particulares, incorporándolas al catálogo en línea y realizando el procesamiento físico de los ejemplares. También me han encargado la incorporación a la colección de las publicaciones en serie, que se reciben dos veces al año, y he tenido la oportunidad de atender algunos préstamos y devoluciones en el mostrador.

El jefe de la biblioteca, Carlos Valmaseda, es una persona encantadora y me ayuda en todo lo que necesito, al igual que el resto del personal del Cervantes. Además, Carlos me ha dado alojamiento en su casa, que está a escasos 20 minutos andando del Cervantes.

Moscú es una ciudad impresionante e inmensa, en todos los sentidos. El metro, que es asombroso, es el mejor medio de transporte para salvar las enormes distancias y visitar los distintos lugares de interés. Es aconsejable contar con unos mínimos conocimientos de ruso para poderse defender en la vida cotidiana o, al menos, conocer el alfabeto cirílico para poder interpretar los rótulos; aquí el inglés sirve de bien poco.

Cuando llegué, el tiempo era frío y lluvioso pero ahora hace un calor asfixiante y casi añoro los primeros días. Sin duda, Moscú es una ciudad de extremos y contrastes. Animo a todo el mundo a aventurarse con una estancia en prácticas en el extranjero, ¡es la manera perfecta de combinar experiencia laboral y personal con turismo!

Hasta pronto
Ana Gutiérrez