Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Erasmus 2013-2014. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Erasmus 2013-2014. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de maig del 2014

D'Erasmus a Groningen!


Era un 25 d'agost quan vaig aterrar a una ciutat que mai m'hauria imaginat que arribaria a ser tan i tan important per a mi, Groningen. Després d'un estiu bastant atrafegat començava una nova aventura als Països Baixos coneguda com Erasmus. Més que nervis el que rondava per dins del meu cos era un cert neguit, ja que marxava de Catalunya  sense  saber exactament  quan  hi  tornaria. Trobar una empresa on  fer  les pràctiques  era un  aspecte bastant  important  per a mi  ja  que  d'això  en  depenia  la meva data de tornada a casa.   



La primera vegada que vaig arribar a Groningen tot era nou, diferent i desconegut, però ara podria arribar aquí de nou amb la sensació que aquesta és la meva ciutat real. En els últims nou mesos he estat vivint una nova vida que és completament diferent a la que m'imaginava abans de venir aquí, i no em refereixo a que sigui millor o pitjor, simplement diferent.

Abans  de  venir  a  Groningen  vaig  començar  a  descobrir  la  ciutat  i  la universitat  través d'Internet. Em va encantar la ciutat des del moment en què vaig veure algunes fotos. Quan comences a llegir quelcom en blogs o pàgines és quan te n'adones que vols ser-­hi tan aviat com sigui possible. Per sort, en Roel (un dels meus futurs professors) amb el qual ja ens havíem conegut en un dels congressos de BOBCATSSS que es va celebrar a Amsterdam l'any 2012, em va ajudar molt per respondre a totes aquelles preguntes que tenia i a donar-­me consells.

La idea que tenen la resta de països sobre Holanda és completament diferent al que aquest país és en realitat. Potser no és tan extrem, però és quan comences a viure aquí a Holanda quan te n'adones que necessites conviure amb persones holandeses per conèixer com és aquest país i les seves persones. La primera impressió que tenim quan parlem dels Països Baixos és que és un país de mentalitat oberta on es pot contraure matrimoni amb una persona del mateix sexe, on tothom fuma herba pel fet  que  és  legal,  on la prostitució  és  legal  també,  on  tenen  les  millors  festes d'Europa... Però això no és cert, en absolut. No tots els holandesos fumen “marihuana”, la prostitució és legal, però s'usa com a Espanya i els gais són lliures com ho són a Espanya també.



Les primeres setmanes aquí eren la fase de descobriment: vaig arribar a una nova ciutat on res era igual a Prats de Lluçanès ni a Barcelona; la llengua no era la mateixa a la que jo estava acostumada a escoltar i la gent tampoc era la mateixa a la que estava acostumada a veure. Però és quan coneixies gent nova de diferents països on te n'adonaves que aquesta era una gran oportunitat que calia aprofitar al màxim.

Dues coses van ser les que em van fer adonar que vivia a Holanda just arribada a la Grote Markt (plaça principal de la ciutat), i crec que és exactament el que defineix els holandesos: sens dubte l'aspecte, cabell ros i una mitjana d'1,80 m d'alçada, i el transport més utilitzat: les bicicletes. Aquests dos atributs han estat des del principi amb tots nosaltres i a dia d'avui encara ens sorprenen. Així doncs, la bicicleta es va convertir en el meu principal mitjà de transport. És en aquests moments en els quals te n'adones que no és gens necessari agafar el cotxe per anar a comprar el pa com es pot veure en moltes ocasions a Espanya.

Deixant de banda les bicicletes, un altre aspecte molt comú a Holanda és el seu fantàstic clima. Tot i que els primers dies van ser assolellats i calorosos, ja que l'estiu estava en els seus últims dies. Però tan aviat com va arribar el clima típic de Groningen és quan vaig començar a entendre el sentit de l'humor holandès! Quan es viu aquí, el temps el seu propi poder de decisió, i en un dia es poden apreciar les quatre estacions de l'any. Al principi això era realment molest, però a mesura que passa el temps un s'hi acostuma i només es tracta de continuar somrient quan comença a ploure.



Tornant a les primeres setmanes, després de la fase de descobriment (que tampoc tenia per què ser durant les primeres setmanes) comença la Universitat. La introducció va ser realment impressionant, ja que no es fan aquest tipus de presentacions a la Universitat de Barcelona. És genial com fan que algú se senti com a casa en un nou lloc. Es va portar a terme una enorme convenció amb la resta dels nous estudiants, era allà quan te n'adonaves  que no érets l'únic que estaves perdut. Un cop realitzada la presentació per als centenars d'estudiants Erasmus que érem, teníem l'oportunitat de fer tot el que ens era necessari; descobrir les instal·lacions de la Universitat, aprendre una mica més sobre la ciutat, obrir un compte bancari, apuntar‐te al gimnàs de la Universitat, deixar-­te aconsellar, etc.



Quan vam començar les classes em vaig adonar que res era igual a la Universitat de Barcelona. Al principi, tot és nou i la primera impressió és: "Wow". Per descomptat que tot dos costats! Una de les coses que més em va impressionar és que no es permet faltar a classe, ja que a Espanya si vas a classe o no és el teu problema. De manera que a Groningen (si més no a la Hanzehogeschool University of Applied Sciences) tan sols pots faltar a una classe de cada bloc en cada matèria. El mètode d'estudi és diferent aquí perquè l'estudiant ha d'estar actiu des del primer dia i se centra en el treball pràctic, com ara assajos, projectes, presentacions, reunions, xerrades, etc.

Un altre aspecte que em va cridar molt l'atenció van ser els horaris. Aquí, des del primer dia de classe et donen el calendari complet de tot el semestre. De manera que saps què es farà a cada classe, a on serà (es canvia d'aules de manera constant) i què has de portar. Aquest és un gran aspecte a l'hora de millorar l'autoorganització, ja que amb aquesta informació concreta es pot planificar tot el semestre i és perfecte per a tots aquells estudiants Erasmus que probablement tenen pensat realitzar més d'un viatge. Un altre punt a destacar és el tema de la puntualitat, amb això no vull dir que no sigui important a Espanya, però que és veritat que per als holandesos és molt important ser puntual, ja que en cas contrari el professor et mirarà tan malament que no arribaràs tard mai més.

En contrast amb tot això em va semblar bastant estrany que els holandesos mengin com si res a classe. A Espanya això està completament prohibit, fins i tot pots ser acomiadat de classe si un professor et veu menjar. Aquí és una cosa més acceptada, els estudiants comencen a menjar els seus entrepans o a beure les seves sopes mentre el professor està donant la classe, i fins i tot et diuen “que aprofiti”, això mai passaria a Espanya!!


En conclusió, la meva estada als Països Baixos ha estat molt positiva. He après moltes coses que no puc explicar amb una sola entrada al blog Mòbils BiD. Aquesta experiència és molt útil (tot i que jo ja venia d'una vida independent amb els de casa) pel fet que et fa adonar-te de moltes coses i valorar-­ne moltes més. Com que moltes coses són diferents al meu país, ara aprecio molt més el que tinc a casa (al meu país), i de la mateixa manera sóc conscient també de tot allò que estem fent malament a Espanya.



 
Anna Noguera, annanr92@gmail.com


dijous, 1 de maig del 2014

Erasmus a Macerata




Arribada i allotjament

La nostra particular arribada a Macerata va ser un pèl caòtica. Potser perquè anàvem confiats, però no ens va resultar fàcil l’arribada a una ciutat que no està massa ben comunicada.

Tot i això, no és complicat arribar-hi. Si es vola fins a Roma Fiumicino, hi ha un autobús a 5 minuts de distància que arriba directament a la regió de la Marche, l'última parada de la qual és Macerata. Si es vola fins a Ciampino (menys aconsellable), s’ha d’agafar un bus cap a Termini i un altre cap a la Marche (Roma-Marche Linee, el mateix que en l’altre cas).

Una vegada allà, el més aconsellable és allotjar-se a algun hostal (Ricci, per exemple). No cal preocupar-se en excés per trobar pis abans d’arribar a la ciutat, ja que hi ha una gran quantitat d’ofertes de pisos per a estudiants a tot el poble. Nosaltres, concretament, vam rebre un gran ajut del nostre Erasmus Buddy, de la ESN, que va acompanyar-nos en tot moment a l’hora de trobar-nos amb els propietaris dels pisos, acordar l’estada, etc. (va ser molt important perquè vam arribar sense dominar gens l’idioma, i l’anglès allà pràcticament no el parla ningú).

Els preus dels habitatges varien entre els 150 i els 220 euros al mes per habitació, depenent de les dimensions i de la zona de la ciutat on es trobi. Val a dir que la majoria de pisos no disposen de menjador.


Macerata
La Città

La ciutat medieval de Macerata és petita, però acollidora. Com moltes ciutats italianes, disposa d’un nucli antic emmurallat on es troba l’Ajuntament, correus, carabinieri, biblioteques i altres edificis importants: ofereix wi-fi gratuït. Als voltants del casc antic es troba la part més moderna de la ciutat, on el més destacable són les pizzeries (gran recurs a l'hora de menjar improvisadament, ja que per un euro o euro i poc pots comprar bons trossos de pizza acabada de fer i amb dues o tres porcions ja pots dinar, destaca especialment la pizzeria Panzer que ofereix un descompte del 10 % per a estudiants) i altres supermercats on fer la compra setmanal.

El principal avantatge de la ciutat és que en estar tot concentrat a la zona central, si tens pis al casc antic o molt a prop, en 5 minuts a peu pots arribar a tots els punts d’interès.

L’oferta d’oci és bastant reduïda a la ciutat de Macerata, però sempre es pot anar a altres ciutats veïnes com Civitanova, Porto Sant’Elpidio, Morrovalle o Montegranaro. El transport públic no és per tirar coets, inicialment pot ser confús el seu sistema, però t’adaptes ràpidament si tens prou paciència per esperar.

Universitat i gestions

La Università degli studi di Macerata es divideix en diferents facultats que es reparteixen pel poble, la majoria dins la part vella de la ciutat. En el nostre cas, la Facultat de Comunicació se situa just al centre, al costat de la piazza della Libertà, que és al mig del poble. Les úniques facultats que estan més lluny del poble són la d’Educació i la de Turisme, on s’ha d’anar en bus.

És una facultat petita i amb pocs recursos. A més, algunes classes es feien a un altre edifici diferent a la facultat: encara que hi estava a 5 minuts a peu, no hi havia problemes per arribar-hi. La classe més equipada per a les classes de comunicació és el famós Bunker, on hi ha ordinadors Apple, però són molt vells i no els vàrem fer servir. A més, té una gran pantalla per projectar les pel·lícules que es visionen a classe.

El primer que s’ha de fer quan arribes és anar al CRI, els que s’encarreguen de tota la paperassa. Allà has de completar el certificat d’arribada que hauràs d’enviar a Barcelona. Després, hauràs de parlar amb el teu coordinador allà a la Universitat de Macerata per aprovar el Learning Agreement o refer-lo amb noves assignatures i horaris. Una vegada tens això, ja pots anar a les classes que has triat, no cal matricular-te.

Perquè t’avaluïn d’aquestes, sols has d’anar a les classes (si vols o si són presencials, depèn de l’assignatura) i, al final del curs, apuntar-te a l’examen per Internet (rebràs un correu amb tot el procés de com fer-ho) i anar a fer-lo a l’hora i el dia assignat. Els exàmens són orals i individuals i, en el nostre cas, tots van ser en italià. Són avaluats sobre 30 i, per aprovar, necessites un 18. Els professors, en ser Erasmus, t’ajuden amb l’idioma. Si no saps italià no et preocupis, nosaltres no en sabíem, però vàrem fer un curs gratuït que ofereix la universitat abans de començar les classes i en un mes ja enteníem i dominàvem una mica l’idioma. Per fer aquest curs, a l’hora de fer la matrícula al SOP, has de posar que vols fer el curs d’idioma gratuït. És important fer la inscripció per Internet, ja que si no, no seràs avaluat i no et podran convalidar les assignatures.

Una vegada has fet els exàmens i has acabat les classes, hauràs de tornar al CRI per complimentar el Certificat d’estada i les convalidacions, que ells mateixos enviaran a Barcelona per tramitar-lo. Una vegada has fet tot això, ja podràs tornar i entregar els papers a la Universitat de Barcelona (el que et sol·licita el Pavelló Rosa).

Si teniu algun dubte, podeu contactar amb nosaltres. Els nostres mails son: