Un viatge ple d'aventures, ple de coneixences

Estada en pràctiques a la biblioteca Álvaro Mutis de l’Instituto Cervantes d’Istanbul.

Hola companyes/nys,

Tot seguit us faig cinc cèntims d’euro (o millor dit, de lira turca) tant de la meva experiència a l’Instituto Cervantes d’Istanbul, com també del meu viatge per terres otomanes. De forma similar a molts de vosaltres que heu fet estada en centres Cervantes, la feina a desenvolupar ha consistit a donar suport al canvi de programa de gestió de biblioteques de la institució.

Pel que respecta a la gent del centre, tant la directora de la biblioteca, Ana Roca, com la resta de companys, ja siguin turcs o espanyols, han estat encantadors i afables. Destacar que entre el professorat de l'institut hi ha cinc noies catalanes, per tant he parlat la llengua d’en Llull a l’antiga Constantinopla.

Crec que la meva estada en pràctiques ha resultat ser la més breu de totes, atès que només he treballat dotze dies, realitzant una jornada laboral de set hores. Aquesta proposta de treball em fou plantejada per la directora, i jo vaig acceptar-la de bon grat. L’acord em permeté de viatjar pel país durant els caps de setmana i la resta del mes.

Turquia és un país mediterrani amb gent oberta i amable, que et presten la seva ajuda de forma cordial. A més és una terra plena de contrastos, tant del punt de vista paisagístic com ètnic, on hi han passat moltes i diverses civilitzacions al llarg de tota la seva història.

La diversitat paisagística del país és notòria, d’una banda podem contemplar espectaculars regions com la Capadòcia, platges paradisíaques tant a l’Egeu com la Mediterrània, paratges verds similars als del Cantàbric a la Mar Negra, zones alpines que recorden Suïssa a mesura que un s’acosta a les muntanyes de Karçal, prop de Geòrgia, per finalment acabar veient les àrides estepes del Kurdistan.

Pel que fa al patrimoni, Turquia va més enllà del seu monumental i esplendorós passat otomà. Cert que arreu del territori es poden veure belles mesquites, com la de l’arquitecte Sinan a Edirne i fastuoses cases otomanes com les de la localitat de Safranbolu. Malgrat tot no es pot deixar de visitar el llegat que deixaren els avantpassats dels actuals turcs. Grecs, romans, frigis, lidis, hitites, pòntics i tants d'altres, deixaren la seva empremta per molts indrets del país.

Turquia és una república, democràtica, secular i constitucional, aquest sistema polític fou establert el 1923. País de religió musulmana, que no d'ètnia àrab, des de la proclamació de la república laica escriu la seva llengua (el turc és l’idioma dominant dins el grup de les llengües túrquiques) en alfabet llatí, per tant és més fàcil de llegir, que no pas d’entendre, que d'altres parles com el grec o el rus, les quals com molt bé sabem es representen en una grafia no llatina.

Al contrari del que molta gent pensa, Turquia és un país modern, segurament més que alguns dels països recentment incorporats a la UE. Malgrat les seves problemàtiques sociopolítiques com el conflicte kurd o la discriminació cap a la minoria aleví, per citar-ne algunes, no és menys cert que en els últims anys s’han realitzat reformes polítiques contundents per poder estar a nivell europeu.

Per desplaçar-se d’un lloc a un altre, Turquia compta amb unes moderníssimes companyies d’autobusos que amb puntualitat germànica recorren la major part de la seva geografia.

Per acabar contesto les dues preguntes que sempre se’m formulen; dona i viatjant sola?, amb quin idioma t’entens amb la gent?

Ser dona i viatjar ben sola per bona part de la geografia turca no m’ha comportat cap problema en les dues ocasions que he visitat el país. Si bé les zones rurals són més conservadores que les ciutats, tant al centre d’Anatòlia com als moderns bulevards d’Ankara es poden veure dones amb vestimenta musulmana i altres amb robes del tot occidentals. A més sempre he comptat amb la complicitat de les dones turques que en moltes ocasions m’han ajudat en la cerca d’aquell carrer que no trobava, o senzillament volien fer petar la xerrada.

Com a tot el món globalitzat, l’anglès és l’idioma vehicular entre els turcs i els estrangers. De la mateixa manera que succeeix a l’Estat espanyol, és habitual trobar gent que malgrat haver estudiat anglès durant l’època escolar després l’oblida. A les grans ciutats i zones turístiques (sobretot a la costa i a la Capadòcia) també es pot trobar qui parli francès, alemany o italià.

Bé, més enllà d’on decidiu anar, no deixeu de viure una experiència d’aquest tipus, és enriquidora en tots els aspectes i obre tant la ment com l’esperit.

Salut a tots/es

Montse Riu Piqué

BPI Pompidou. París, estiu 2007

Hola a tothom,

Sóc la Carme Egea i aquest any he marxat tot l'estiu (els mesos de juliol i agost) a París, a treballar a la Biblioteca Pública del Centre Georges Pompidou.



L'experiència ha estat genial i el temps m'ha passat volant.

Per als que estigueu interessats a anar a aquest centre us recomano que si podeu, demaneu estada durant dos mesos ja que en ser un gran centre hi ha molts tràmits formals i burocràtics la primera i última setmana i en 15 dies no tens temps de conèixer res ni de la ciutat de París ni del Centre Pompidou.

La feina ha estat molt variada, des de respondre preguntes a usuaris en CATALÀ (sí, gent, jo també vaig sorprendre'm), fins a visitar altres biblioteques i centres de documentació de la ciutat de París. Ets tu mateix qui escollies què vols visitar, encara que el tutor et fa recomanacions, evidentment.

Jo vaig visitar:

La Biblioteca Nacional

La Biblioteca de la Ciutat de les ciències i la indústria

L'única biblioteca municipal de Montrouge, un ciutat a la perifèria de París

El Centre de Documentació Francesa i el Banc Europeu €uro

Vaig treballar en els departaments de publicacions en sèrie (classe 6 CDU), enquadernació i política de restauració de llibres, literatura de llengües de l'Estat espanyol i Amèrica del Sud, autoformació en llengües (amb un fons de 200 idiomes) i premsa i televisió.

La gent del Pompidou són tots molt amables, és veritat que no fan cap esforç per parlar-te en castellà, però si tu t’esforces a parlar en francès tenen molta paciència encara que el teu accent no sigui molt bo.

L’únic inconvenient és que el fet de treballar sis hores diàries en francès tota l’estona et provoca una mica de mal de cap i molt de cansament la primera setmana, així que jo i tots els altres becaris estrangers del centre sols fèiem turisme el cap de setmana, ja que surts molt cansat de la feina fins que no t’adaptes als nous ritmes i pluja diària, he he he.

Tot i els petits inconvenients del clima i l'idioma és una experiència que val molt la pena, no solament per la ciutat de Párís, que és meravellosa, sinó sobretot pel Centre Pompidou, ja que aquí a Barcelona no tenim cap biblioteca d’aquestes dimensions, i 30 minuts després d'obrir les portes la biblioteca ja té plenes les seves tres plantes tot i ser estiu; llavors imagineu-vos en època d'exàmens.

Però no tot són flors i violes, evidentment. El pitjor moment el vaig passar quan es va posar en marxa el pla antiterrorista, és una mica estressant però sempre està tot sota control pel personal de seguretat encara que no dóna molt bones vibracions evidentment...

Per als que estigueu interessats a anar-hi en el futur, la responsable de relacions internacionals proposa d’oferir allotjament gratuït en la ciutat universitària de París. Està a una hora de tren del centre, però tenint en compte els preus de París espero que ho pugueu aprofitar, perquè us estalviareu molts diners.

De la ciutat de París, si hi aneu al juliol, el 14 és la festa nacional de França i els focs artificials i concert del Camp de Mart són espectaculars. Us els recomano!!!

Pràctiques moscovites

Hola a tots i a totes. Som l’Oriol i l’Alfred i us saludem des de la Biblioteca de l'Instituto Cervantes de Moscou quan ja només falta un dia per arribar al final de la nostra aventura com a bibliotecaris en pràctiques. La nostra feina en aquest centre al llarg del mes d’agost s’ha basat bàsicament a catalogar documents (principalment literatura hispanoamericana) procedents de diferents donacions particulars. Ho hem fet per mitjà del programa Absysnet, i malgrat que el seu funcionament és relativament senzill, la connexió a Internet no és gaire bona i això ha dificultat la nostra tasca. És una biblioteca no massa gran, però és la segona amb un major índex de préstec de totes les que formen part de l'Instituto Cervantes arreu del món. El descens d’activitat que comporta l’estiu, l’escassa afluència de públic en aquestes dates no ha propiciat potser que poguéssim fer altres tasques.

Quant als aspectes més relacionats amb la nostra experiència amb la gent i personal del Cervantes només podríem dir coses positives. Des del primer moment ens han ajudat en tot allò que hem necessitat, hem disposat de total flexibilitat en els horaris i el cap de biblioteca ens ha acollit al seu domicili durant tot aquest agost amb el major grau de llibertat possible.

Pel que fa a Rússia i la seva capital, hem d’avisar que depenent de com afrontis el repte la teva experiència pot ser positiva o tot el contrari. S’ha de tenir en compte que és un model de societat totalment diferent a l'europea i en alguns casos pot semblar que tenen un caràcter difícil però a la vegada són gent senzilla i humil que tenen una gran admiració cap a tot el que prové d’Europa i d’Espanya en concret i això ho hem pogut comprovar en les nostres pròpies experències. Potser l’aspecte més complicat és el de l’idioma, realment el rus és una llengua impossible d’entendre i de llegir però és realment l’unic mitjà per comunicar-te amb les persones, ja que el nivell d’anglès aquí és molt pitjor que a Espanya (que ja és dir) però tot i així hem utilitzat l’idioma internacional que és la mímica i amb això i quatre paraules russes ens hem anat espavilant.

En definitiva no us deixeu perdre l’oportunitat de visitar una de les cultures més sòlides i de més tradició de tot el món i conèixer llocs meravellosos i interessants.

Per cert aquí la cervesa val menys d’un euro però amb el petit detall que són de 500 cl i que estan boníssimes, una altra bona raó per visitar Rússia.

¡¡Prácticas en el Instituto Cervantes de Londres!!

Hola!!

Soy Alba. Este agosto he estado en Londres trabajando en el Instituto Cervantes de Londres. La verdad es que no sé muy bien que contaros; sólo tengo que decir que ¡¡ha sido genial!! El mes ha pasado volando y cuando me he querido dar cuenta, ya tenía que volver a Barcelona.

La ciudad es una pasada. Muy grande y todo a mano. Si queréis ir, olvidaros de comer bien y de ahorrar. Pero vale la pena, sobretodo por la gente que conoces. Yo estuve todo el mes en un hostal/residencia y aquello era como una gran familia. Acabas cogiendo mucho cariño a la gente porque pasas con ellos las 24 horas del día.

El trabajo en la biblioteca también ha estado bien. El jefe de bibliotecas es un chico encantador. Te deja mucha libertad para hacer el trabajo que quieras y te enseña mucho. Allí también trabaja otra chica pero se encarga más de la parte administrativa. El trabajo ha sido muy variado: desde la catalogación hasta la atención al público, préstamos… Si muestras un poco de interés te enseñan todo el funcionamiento de la biblioteca.

Aconsejo a todo el mundo que se apunte a este tipo de iniciativas. Lo único malo es que te pasas el verano trabajando y no tienes vacaciones, pero vale la pena.

Pràctiques a Frankfurt (estiu 2007)

Hallo des de Frankfurt!!

Us escrivim la Marta, l’Alea, la Núria i la Mireia, les quatre “practicants” del mes d’agost en aquesta ciutat. Treballem a la Biblioteca Catalana de la Universitat de Goethe, a la Facultat d’Humanitats, situada al campus Westend. Es tracta d’un edifici amb molta història relacionada amb la Segona Guerra Mundial.

La feina que fem és senzilla i avorrida, per això us explicarem la nostra experiència a Alemanya, que és molt més interessant.

Frankurt és una ciutat molt maca, que no coneixíem, i que ens ha sorprès. El contrast entre els grans edificis i les casetes tradicionals és molt curiós. Tot i ser la capital europea de les finances la gent aquí no s’estressa, tot és calma.

Hem aprofitat els caps de setmana per visitar altres llocs: Wiesbaden, Heidelberg, Nuremberg i… Berlín!!

Tot i no parlar alemany, per sorpresa de tots els alemanys amb qui ens hem topat, hem sobreviscut!!! Al que no hem sobreviscut és al menjar del menjador universitari, sort dels pastissos de mitja tarda.

Us deixem amb algunes fotos i frases cèlebres:

- Suola
- És meu trabay
- Voy manana.
- Amos ayà.
- Ohne Soße (sense salsa)
- Yo vic aquí
- Però no parleu alemany??? Res???
- Què passa Jaume, que he d’aprendre a parlar castellà per parlar amb tu o què??
- Que guaaaaai
- Super schön
- Que xulu!!
- Estupeeeeendu
- Moooolt bé!!
- Ideal!
- Wasser ohne Kohlensäure (aigua sense gas)
- Bitte bitte!!!
















Missatge enviat per: Alea Ardanuy, Marta Monforte, Mireia Siles i Núria Vilanova.

Pràctiques a l'Instituto Cervantes de Munic

Hallo!!!

Som la Neus i la Laura, que estem aquest mes d'agost fent pràctiques a l'IC de Munic.

Hem de reconèixer que en un principi l'opció no ens semblava la més "encertada", ja que no és una ciutat molt coneguda i no en teníem massa referències. Però pel que hem vist i ens han dit gent que hem conegut aquí hem arribat a la conclusió que hem tingut molta sort. És una ciutat molt bonica, amb moltes coses per visitar i molt curioses.

Pel que fa a la feina, la veritat és que la biblioteca és molt més petita del que nosaltres pensàvem, i amb raó la nostra tasca ha estat, bàsicament fins a la data, l'esporgada i el trasllat de fons. La veritat és que no són massa hores, i les tardes les podem aprofitar per fer visites, i els caps de setmana per explorar les rodalies...

El que ja no és tan maco és el temps. Està completament boig... tant et pots llevar al matí i veure que està núvol com de sobte haver de treure't tota la roba d'abric perquè el Sol pica de valent... (tot i que no és com el de Barcelona, jajaja).

En fi, que us recomanem l'experiència i us diem que molt millor si la viviu compartida, ja que és un canvi bastant radical de costums, i a més l'altra persona està en la mateixa situació que tu, per tant, et sents més recolzat.

Un petó ben fort per a tothom qui llegeixi aquestes línies i molts ànims per als que tingueu exàmens al setembre (com nosaltres) des de la Ciutat de la Cervesa!

Tschüsssss!!!!

P.D. La primera foto és de la vista panoràmica de la nostra gran Bibliothek, i la segona, a les nostres esquenes tenim els jardins i un dels palaus que va fer construir Lluís II (o "Rei Boig"). Com a curiositat dir-vos que en aquest palau tan sols hi va viure 10 dies, ja que el van trobar mort, junt amb el seu metge personal sota causes desconegudes, en el llac Chemisee (proper a l'indret).

La meva experiència a Tunis!

Hola amics i companys bibliotecaris/documentalistes,

Espero que esteu tenint tots un bon estiu! El meu nom és Daniel Rio Romo i m’adreço a vosaltres per explicar-vos una experiència que m’ha canviat la vida: la meva estada de pràctiques a l'Instituto Cervantes de Tunis.

És el segon any que realitzo aquestes pràctiques a l’estranger (l’any passat vaig estar a la Biblioteca Catalana de Frankfurt, i també va ser tota una experiència), però ara em vull centrar en la meva experiència més recent.

Vaig començar a fer les pràctiques a principis de juliol, i des del primer moment em vaig sentir totalment integrat a l’equip del centre. La directora i la resta del personal van vetllar tota l’estona per tal d’ajudar-me en tot allò que vaig necessitar i d’aquesta manera em vaig poder adaptar amb relativa facilitat a les tasques que havia de desenvolupar al centre i a la realitat del país. Tot i això, els principis són durs, i és que no cal oblidar que estem en un país musulmà que té uns costums i unes maneres de fer molt diferents a les que estem acostumats, pel que has d’anar amb una predisposició molt forta per tal d’adaptar-te. Tot i això, vaig tenir la sort que era un noi (vulguis o no això juga al teu favor) i que molt aviat vaig establir una xarxa de contactes.

Pel que fa a la feina que he desenvolupat, he de dir que bàsicament es tractava de donar suport al canvi de programa de gestió de biblioteques del centre, que passaria d’Absys a Absys net. Les tasques que vaig desenvolupar eren la reassignació de signatures i matèries, reordenació del fons, atenció al públic, correcció de catalogació...; com podeu veure era una feina aparentment senzilla però que requeria molta dedicació, ja que estava en una biblioteca molt petita on s’havia de fer molta feina. Tot i això, el contacte amb els usuaris ha sigut molt satisfactori, ja que estant de cara al públic he tingut l'oportunitat de conèixer gent molt interessant.


D’altra banda, Tunis té moltes coses per visitar. Jo em vaig centrar en la zona nord (perquè feia molta calor per a baixar al desert) però vaig poder gaudir de les restes arqueològiques de Dougga i Cartago, les platges de Tabarka i la Marsa, el poblet típic de Sidi Bou Said, la magnífica ciutat de Tunis, Bizerta...; tot això vist des d’una òptica totalment diferent a la que es pot veure des dels viatges organitzats per agències de viatges. De fet he arribat a fer-me un expert en la Medina de Tunis, cosa que pots occidentals podrien dir!

Amb tot això us vull recomanar a tots que aprofiteu aquesta oportunitat que ens dóna la Facultat i que us animeu a visitar Tunis, que no té res a veure amb la imatge que tots tenim del país, i podreu gaudir d’uns costums totalment diferents als nostres i, amb una mica de sort, conèixer unes persones tan interessants com les que jo he conegut, a les quals aprofito per enviar-los records.

Una llàstima que el viatge s’hagi acabat ja, però espero tornar ben aviat!

Fins a la pròxima!

Daniel Rio Romo

En aquesta foto estic bastant cansat, durant una visita al Museu del Bardo, després de dues hores mirant mosaics...

Biblioteca de la Faculdade de Letras do Porto

Hola! Soy Sol y he estado en Oporto todo el mes de julio. Querría haber escrito antes pero lo cierto es que no he tenido tiempo.

Mi experiencia en Oporto ha sido de las mejores en los últimos años, ¡super completa!

En lo que se refiere a las prácticas en sí, he aprendido muchísimo, hemos visto todo lo que se cuece en una biblioteca universitaria desde dentro, poniéndonos en el lugar de cada tabajador desde el balcón de préstamo hasta la catalogación pasando por los servicios de apoyo a las personas con discapacidades o el préstamo interbibliotecario.

La gente que allí trabaja es genial, super hospitalarios, me han hecho sentir en todo momento como en casa y como una más del equipo. Los "jefes" son lo mejor, el trato familiar, distendido y de confianza en todo lo que se lleva a cabo en la biblioteca hace que se respire un clima muy muy agradable.

Debo decir que yo iba sin tener ni idea de portugués y que aunque no es tan fácil como yo pensaba, no hay problema, si falan devagarinho (despacito) poco a poco lo entiendes y aunque al final aún no podía hablar, entendía bastante y me había aprendido las 4 expresiones básicas.

Y de la cuidad qué puedo decir aparte de que me encanta!! Creo que hablo en nombre de mi compañera también cuando digo que me he enamorado de Porto. Me parece una ciudad con un encanto increíble, una gente genial y un ambientazooooo!

Y desde allí las comunicaciones son fáciles para ir a visitar otros lugares de Portugal que no tiene desperdicio (¡qué gastronomía, señores!)

No sé si es porque cogí el proyecto de prácticas con muchísimas ganas, pero realmente ha sido muy enriquecedor a todos los niveles y lo recomiendo a cualquiera que esté interesado. Yo iba muy interesada y he vuelto entusiasmada!! Ya tengo "saudades" de Porto...

Pràctiques al Casal de Catalunya de Buenos Aires

Salutacions des de l'hivern austral argentí!

Som la Natàlia i la Mercè i us escrivim des del Casal de Catalunya de Buenos Aires, concretament des de la Biblioteca Pompeu Fabra, on estem fent les pràctiques. Ja portem un mes aquí i ja és hora d’explicar-vos com ens va tot.

A la biblioteca bàsicament estem fent tasques de catalogació d’obres de teatre català, la majoria, publicacions de finals del segle XIX i principis del XX, és a dir, unes joies, fins i tot firmades pels mateixos autors! Quan vam arribar, ens van demanar que féssim una petita auditoria de la situació de la biblioteca, tot i que ens van prioritzar la necessitat que tenien de catalogar les obres de teatre. Per a fer tot això, ens han donat plena confiança i llibertat, sempre en cooperació amb la bibliotecària, que només treballa a la biblioteca dues tardes a la setmana.

Un aspecte que ens ha sobtat, ha estat que fan servir la CDU juntament amb la taula de Cutter per als autors. Una signatura ben complicada... Però per al teatre nosaltres hem fet servir una signatura més senzilla, com la que es fa servir en biblioteques públiques per a les novel·les.

Pel que fa a la part “turística” del viatge, hem de dir que hem viscut un esdeveniment històric: va nevar a Buenos Aires! Feia 90 anys que no passava... A més a més, hem tingut temps per visitar tota la ciutat, menjar “asado” i “parrilla”, fugazza, beure mate... I la gent ha estat molt amable amb nosaltres, sobretot els del Casal! En definitiva, una experiència inoblidable!

Jo (Mercè), ja marxo d’aquí tres dies, però jo (Natàlia) encara tinc un mes més per continuar gaudint!

Pràctiques a l'Institut Cervantes de Lisboa

Hola!
Jo estic realitzant les pràctiques a la biblioteca de l'Institut Cervantes de Lisboa (http://lisboa.cervantes.es/Biblioteca/direccionbiblio_20_1.htm). És una biblioteca petita, conté uns 23.000 documents (monografies, revistes, DVD, CD, etc.), gran part destinats a ajudar els alumnes de l'Institut a aprendre castellà. Cal recordar que la majoria d'usuaris són alumnes que estan estudiant castellà o els mateixos professors. Les meves pràctiques s'han dividit en dues fases, els primers quinze dies, amb la biblioteca oberta, he fet sobretot tasques d'atenció al públic, tot i que també he hagut d'aprendre algunes coses internes com el funcionament d'Absysnet (programa mitjançant el qual es gestiona el fons de la biblioteca). Durant la segona quinzena la biblioteca està tancada al públic i es fan tasques internes com ordenació del fons, catalogació, etc. A part, la gent de la biblioteca és molt simpàtica, i en ser una biblioteca petita sempre solen trobar-se accessibles per respondre qualsevol dubte. Pel que fa a la ciutat hi ha zones una mica degradades i amb molts edificis que necessiten una rehabilitació urgent, tot i això (o gràcies a això) conserva un encant, que junt amb la relativa tranquil·litat, tramvies, miradors, caipirinhas, edificis enrajolats i pendents vertiginosos, creen un ambient molt agradable per viure. A més a més, com a bona ciutat oberta al mar que és, es poden menjar uns plats enormes de peix molt suculents per pocs diners.
L'idioma en comparació amb la majoria, és fàcil d'aprendre, o com a mínim d'entendre, tot i que per treballar a la biblioteca no és imprescindible saber-lo.
Espero haver donat una visió general prou clara. La principal conclusió, és que val molt la pena fer el viatge.

J.V.C.

Un tast de les pràctiques a Trento

Laura Mayor, que està fent les seves pràctiques d'estiu a Trento, a l'Ufficio per il Sistema bibliotecario trentino (http://www.trentinocultura.net/soggetti/biblio/sbt/usbt_h.asp) ens envia una foto de la visita que va fer al bibliobús de la ciutat de Trento.



Esperem que quan acabi la seva estada ens faci una crònica detallada de tot allò que haurà après.

Gràcies Laura!

Pràctiques d'estiu a Tolosa de Llenguadoc

Bonjour, ça va? Sóc la Judit Rodríguez i estic fent pràctiques a l'Instituto Cervantes de Toulouse durant el juliol.

Aprofito aquesta estoneta després de dinar per informar de com va tot una mica (per si us interessa). Per començar dir-vos que estic utilitzant un ordinador (teclat) francès i és horrible. Només en aquestes tres línies ja porto deu minuts (vaig dit a dit!). A més, no hi ha ni lliure disposició dels accents, ni enyes... sort que tinc a l'abast el corrector de Gmail. Com se sol dir, no sabem el que tenim fins que ho perdem.

Javier Campillo, l'encarregat de la biblioteca de l'Instituto Cervantes, és fantàstic, molt simpàtic i amable. Totes les persones de l'Instituto (que m'ha presentat ell personalment) parlen meravelles d'en Javier. La biblioteca és molt molt petitona, com ja sabia, però molt acollidora. A la primera planta tenim les novetats; un munt de vídeos i DVD, els llibres més utilitzats pels alumnes d'espanyol (ordenats per ELE -espanyol com a llengua estrangera- i l'autor, no pas per la CDU), les novel·les (N), la poesia (P), el teatre (T), una pila de discos de música espanyols i un petit racó de fons infantil. A la segona, tota la resta de documents ordenats seguint la CDU (hi ha moltíssims documents d'art i cinema!), i un dipòsit intern on guardem els documents que no es consulten.

Escric aquestes notes al meu tercer dia de treball. Fins ara el que he fet ha sigut fer préstecs i devolucions, donar d'alta nous usuaris (i cobrar-los si és que no són de l'Instituto), fer modificacions en alguns registres de documents, canviar les etiquetes d'uns altres i recol·locar-los al seu nou lloc, etc. Segons en Javier, demà començaré a catalogar alguns documents (en Ibermarc i no MARC21... espero que sigui el mateix o, si més no, semblant!). La veritat és que em trobo molt a gust en la biblioteca. Els usuaris la majoria parlen, almenys una mica, l'espanyol i no tinc cap problema.

El meu allotjament és un petit estudi (habitació, bany, cuina, menjador, despatx...) que m'ha deixat per aquest mes una parella molt agradable i generosa, Dominique i Patricia. Amb ells tampoc tinc cap problema per comunicar-nos: em ser defendre en francès; però ells faciliten el discurs, ja que Dominique sap una mica espanyol (és alumne de l'Instituto) i Patricia el coneix molt bé (va ser a Colòmbia deu anys). Així que... pas de problème!

Què dir-te de Toulouse? Encara no he arribat a veure-la sencera; però el que he vist m'ha agradat molt! Les cases són petitones i molt bufones, gairebé totes amb teulades vermelles i pintades del mateix to... no hi ha edificis de més de tres o quatre pisos, una meravella. Hi ha arbres per arreu i les seves grans fulles verdes fan gaudir la ciutat. El riu Garona, tot i que ara no porta massa cabal, lluu sota els ponts que el creuen; el mateix passa amb els petits canals.

El més curiós és que, durant el dia, o no hi ha gent o s'amaga dins ses cases. Potser exagero una mica, però sembla una ciutat un pèl (o dos) solitària, antiga. A la nit, els immigrants (que són molts) surten als carrers i sóc jo la que agafa por i s'amaga. Pel que fa a la compra, els supermercats Casino (que amb aquest nom vaig trigar a descobrir que venien aliments i no fitxes de joc) regnen, són similars als Día d'allà: hi ha un «pétit Casino» a cada un o dos carrers i un «gran casino» vora on visc jo. L'inconvenient són els seus preus elevats...

I parlant de compres, m'hauré de comprar alguna samarreta de màniga llarga perquè amb el fred que fa aquí i amb la poca previsió que he tingut, la necessitaré. Ara mateix plou i fa sol (com en la cançó) i crec que aniré a fer un tomb, paraigües en mà, abans que es faci més tard (porto amb aquest mail més d'una hora!!!).

À bientôt!!

Judit

Missatge des d'Aberystwyth

Hola!

Som la Grelda i l'Aina i escrivim des d'Aberystwtyh, lloc on estem gaudint d'unes pràctiques d'estiu. El poblet és preciós i, tot i que el temps no acompanya massa, ens ho estem passant molt bé. Aquí es troba la Biblioteca Nacional de Wales, que ja hem visitat i recomanem fer-hi una ullada sobretot per tots aquells que estiguin interessats en la cultura celta, ja que és aquí on es troba el fons més important sobre aquest tema. A la biblioteca ens tracten molt bé, són gent molt professional i les feines que ens han donat no tenen cap complicació. De moment estem treballant en el Departament de Recursos Electrònics fent tasques relacionades amb la revisió dels enllaços de les bases de dades i fent actualitzacions. També hem participat en algunes reunions i presentacions de serveis (SFX, repositoris digitals...) dins de la biblioteca, cosa que ens ha permès veure millor el funcionament d'aquesta.

Us convidem a visitar Aberystwyth perquè els paisatges són impressionants, no hi ha contaminació i hi ha activitats per a tothom (per als surfistes, molts castells, museus, festivals de música...) les quals podem realitzar, ja que els de la biblioteca són molt flexibles i no hi ha cap problema a l'hora d'organitzar els horaris.

Records des d'Aberystywth :)
Grelda i Aina

Inici de les pràctiques d'estiu a l'estranger

Des del curs 2000-2001 la Facultat ofereix aquesta atractiva activitat estiuenca, que consisteix a realitzar un mes o dos de pràctiques en centres situats a l'estranger. Aquest programa cada any té més acollida entre l'alumnat: en la primera convocatòria, l'estiu de 2001, van marxar els dos pioners, a la biblioteca de l'Instituto Cervantes de Bremen (Alemanya). El curs següent s'amplià l'oferta i ja foren sis els estudiants que passaren un mes a l'estranger.

Enguany, estiu de 2007, la xifra de beneficiaris arriba a 29 estudiants, que passaran part de les seves vacances completant la seva formació en biblioteques situades en tres continents, en ciutats tan atractives com Buenos Aires, Istanbul, Londres, Moscou, Nova York, París, Santiago de Xile, Tunis...

Aquestes pràctiques es porten a terme en el marc dels convenis de cooperació educativa, i per elles es pot aconseguir un crèdit de lliure elecció. En la majoria dels casos (21 de 29) els estudiants rebran alguna mena d'ajut per part de les institucions acollidores (una gratificació econòmica, el bitllet d'avió o l'allotjament, segons els casos). Però en la gran majoria dels casos no es cobreixen ni de bon tros totes les despeses que suposen el desplaçament i l'estança a l'estranger.

A més d'aquests ajuts, la Facultat ha aconseguit -enguany per primer cop- la col·laboració econòmica del sector privat: les empreses DOC6 i EPI (El Profesional de la Información) han proporcionat dues beques, de 300 euros cadascuna.

A continuació esmentem els estudiants que han estat escollits i que estan a punt de marxar, amb les seves destinacions:

Mercè Aguilà (Buenos Aires, Casal Catalunya)
Alea Ardanuy (Frankfurt, Biblioteca Catalana)
Natàlia Ausàs (Buenos Aires, Casal Catalunya)
Marc de Blas (Santiago de Xile, Centre Català)
Sandra Cerezo (Frankfurt, Biblioteca Catalana)
Isabel Coscolla (Nova York, Instituto Cervantes)
Carme Egea (París, Biblioteca Georges Pompidou)
Natàlia Fernandes (Porto, biblioteca de la universitat)
Marta Forn (París, Instituto Cervantes)
Aina Giones (Aberystwyth, biblioteca de la universitat)
Oriol Granero (Moscou, Instituto Cervantes)
Alba Hernández (Londres, Instituto Cervantes)
Anna Mata (Londres, Instituto Cervantes)
Laura Mayor (Trento, serveis bibliotecaris de la regió)
Marta Monforte (Frankfurt, Biblioteca Catalana)
Soledad Moragues (Porto, biblioteca de la universitat)
Grelda Ortiz (Aberystwyth, biblioteca de la universitat)
Francesca Reus (Frankfurt, Biblioteca Catalana)
Aina Ribé (Frankfurt, Biblioteca Catalana)
Daniel Río (Tunis, Instituto Cervantes)
Montse Riu (Istanbul, Instituto Cervantes)
Judit Rodríguez (Tolosa, Instituto Cervantes)
Rosa Salvador (Nova York, Instituto Cervantes)
Alfred Sánchez (Moscou, Instituto Cervantes)
Mireia Siles (Frankfurt, Biblioteca Catalana)
Neus Ventura (Munic, Instituto Cervantes)
Núria Vilanova (Frankfurt, Biblioteca Catalana)
Laura Vilar (Munic, Instituto Cervantes)
Josep Vilardaga (Lisboa, Instituto Cervantes).

Esperem que a no molt tardar podrem llegir les seves col·laboracions en aquest bloc, explicant les seves experiències a l'estranger, tant professionals com turístiques.

Fins aviat!

Pràctiques d'estiu a l'estranger

Com en anys anteriors, la Facultat ofereix als seus estudiants la possibilitat de portar a terme unes pràctiques professionals durant l'estiu, en diverses ciutats d'arreu del món. Aquestes pràctiques es porten a terme en el marc dels convenis de cooperació educativa, i per elles es pot aconseguir un crèdit de lliure elecció.

L'oferta d'enguany inclou una bona colla de destinacions atractives: Aberystwyth, Buenos Aires, Frankfurt, Istanbul, Lisboa, Londres, Moscou, Munic, Nàpols, Nova York, París, Perpinyà, Porto, Roma, Santiago de Xile, Stuttgart, Tànger, Tolosa, Trento, Tunis i Utrecht.

La majoria de biblioteques que acullen els estudiants pertanyen a l'Instituto Cervantes, però també n'hi ha d'altres d'entitats tan interessants com la FAO, la Biblioteca Catalana de Frankfurt o el Centre Georges Pompidou de París, per posar uns exemples. Malauradament, en molts casos les biblioteques no retribueixen els estudiants per aquestes pràctiques, tot i que en alguns casos sí que hi ha una remuneració, es cedeix l'allotjament o es reintegra el bitllet d'avió. Cal veure en cada cas quines condicions es donen i quins requisits es demanen de caire lingüístic o acadèmic. A la pàgina d'informació d'aquestes pràctiques es pot veure, també, les activitats previstes per a cada lloc: http://www.ub.edu/biblio/serveis/programes-d%27intercanvi-i-mobilitat/practiques-d%27estiu.html.

Per ajudar els estudiants en aquests desplaçaments enguany comptem amb el suport econòmic de dues empreses prou ben conegudes del nostre sector: El Profesional de la Información i DOC6. Cadascuna d'elles aporta una beca de 300 euros.

No cal dir com agraïm des de la Facultat la generosa col·laboració d'aquestes empreses, que esperem que continuï en el futur!