Avui parlem amb... Geoffrey West, cap de la Secció Hispànica de la British Library

Aprofitant una breu estada del Dr. West a Barcelona, tenim la sort de compartir amb ell una estona i mantenir-hi una agradable conversa. En Geoffrey West és el cap de la Secció Hispànica de la British Library, una de les biblioteques on els estudiants de la Facultat poden portar-hi a terme un període de pràctiques a l’estiu, en el marc del nostre concurregut programa. La conversa va tenir lloc en castellà.


Geoffrey, ¿cuál es el motivo de tu estancia en Barcelona?

Ha sido la exposición sobre Palladio que se inaugurará mañana en CaixaForum. He traído dos libros de la British. Y aprovecharé la estancia para hacer una visita a la librería que suministra la mayoría de nuestros libros españoles. Espero también poder consultar algunas obras en la Biblioteca de Catalunya. Así que tengo un horario bastante lleno.


En verano del año pasado iniciamos la colaboración entre la British Library y la Facultat por lo que se refiere al programa de prácticas de verano. Ahora hace un año, la estudiante María Ángeles Molina disfrutó por primera vez de esta experiencia (podéis leer sus impresiones en un mensaje de Mòbils BiD). ¿Qué programa de prácticas tenéis pensado para los estudiantes de Biblioteconomía que desarrollan prácticas en vuestra sección?

Claro, el programa depende en parte de los intereses y la experiencia de cada estudiante. Si le interesa el libro antiguo, por ejemplo, es posible idear un pequeño proyecto de investigación sobre nuestros fondos. Siempre hay cosas que merecen ser mejor conocidas entre los investigadores y bibliográfos. Por ejemplo, María Ángeles trabajó con nuestra colección de documentos históricos y panfletos políticos de México. Hay miles, dispersos entre varias signaturas, y no es nada fácil encontrarlos en el catálogo general. Hace falta un resumen de las signaturas más importantes. Hay también actividades más rutinarias: redactar listas de duplicados, registrar donaciones, chequear ofertas de libreros contra nuestro catálogo. Al ser una biblioteca muy grande y bastante diversa, es necesario pedir a colegas de otros departamentos que dejen a los estudiantes pasar algún tiempo con ellos o que les informen sobre su trabajo. Me refiero a los servicios que se prestan en las salas de lectura, o a los trabajos que se hacen en el Conservation Centre.


¿Recibís muchos estudiantes en prácticas extranjeros, durante todo el año?

Muchos estudiantes nos preguntan si hay posibilidad de hacer prácticas con nosotros, pero el problema es la falta de espacio y el acceso a ordenadores. En el departamento de impresos europeos sólo es posible recibir a uno, o a una, estudiante durante un período. Y sí, organizamos prácticas durante todo el año.


La Sección Hispánica de la British Library es una de las más valiosas de este tipo de material fuera de la Península. Contiene documentos no sólo de España, sino también de Hispanoamérica. ¿Cuál es el origen de esta colección?

Adquirimos gran parte del fondo antiguo hispanoamericano por compra durante el siglo XIX. Hubo varias subastas en Europa y la entonces Biblioteca del Museo Británico aprovechó la oportunidad para enriquecer su colección. En el siglo XX los precios subieron considerablemente y hemos preferido dedicar nuestros recursos a libros modernos. Además los verdaderos tesoros, los ‘monuments of printing’, deben estar hoy en su país de origen. Con el desarrollo de las nuevas tecnologías las personas interesadas en el resto del mundo puede tener acceso a ellos.


Aparte de las tareas de gestión de la sección, el Dr. West encuentra tiempo para llevar a cabo investigación, que han dado lugar a publicaciones especializadas. Por ejemplo: "Los fondos vascos de la British Library" o "Libros religiosos coloniales de la British Library: libros impresos en México, Perú, Chile, Cuba, Ecuador y Guatemala, 1543/4-1800". ¿Qué líneas de investigación llevas a cabo en estos momentos?

Por falta de tiempo trabajo sobre todo sobre nuestros propios fondos, su procedencia y la política de adquisición de la biblioteca en el pasado. Así que me interesa también la historia del comercio del libro antiguo. Sin embargo en estos momentos hago algo diferente: estoy preparando un trabajo sobre las revistas catalanas de vanguardia. Será un capítulo dedicado a Barcelona en un libro que se editará sobre las revistas de todas las vanguardias europeas importantes de las primeras décadas del siglo XX.


Para terminar: ¿cómo valoras las estancias al extranjero de los estudiantes universitarios? ¿Crees que les aporta una experiencia útil para su desarrollo profesional?

Espero que nos lo dirán ellos mismos... Yo creo que sí porque siempre es posible aprender algo de lo que se hace, o de cómo se hace, en sitios diferentes. También se da la posibilidad de hacer contactos que podrían ser útiles en su carrera futura. Y se aprende el vocabulario de la biblioteconomía en otro idioma, lo que puede ser muy útil en este mundo internacional.



Apreciado Geoff, muchas gracias por tu atención.

Avui parlem amb... Adela d'Alòs (doc6)

doc6 és una de les empreses col·laboradores amb el programa de pràctiques d'estiu a l'estranger de la Facultat, cosa que agraïm sincerament. Aquesta companyia compleix enguany el 20è aniversari de la seva fundació i amb aquest motiu mantenim una agradable conversa amb Adela d'Alòs-Moner, sòcia fundadora de l'empresa.

Llegint la memòria anual de doc6 crec que es pot dir que és una empresa força potent en el nostre sector, amb més de 100 empleats (la gran majoria professionals del nostre camp), oficines a Barcelona i Madrid, i un capital social de 246.000 €. Hi ha algun àmbit d'actuació del que et sentis especialment satisfeta?

Sense ànim de ser pretensiosa, del que em sento més satisfeta és d’haver contribuït, d’alguna o altra manera, a la millora de moltes organitzacions, quant a la gestió de la documentació i el coneixement corporatiu. En molts projectes nosaltres hem après dels clients i ells de nosaltres. El més satisfactori és quan es produeix aquest «creixement compartit».

Et vas diplomar en Biblioteconomia i Documentació el 1973, i després de treballar uns anys a la Universitat Autònoma i a l'Ajuntament de Barcelona decideixes fundar, el 1988, una empresa de serveis documentals. Una curiositat: el número 6 de «doc6» de què ve?

La resposta és molt simple: anàvem enviant propostes de nom al registre de la propietat i ens les retornaven perquè ja estaven registrats. Finalment varem decidir que ens diríem doc6 ja que tractàvem amb documentació i els socis fundadors érem sis.

Entre 2000 i 2003 vas ser presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Durant aquella etapa devies constatar que la imatge de la nostra professió a la societat no és tan bona com voldríem. Creus que ens espera un futur millor?

Més que la imatge «no era tan bona com voldríem» el que vaig constatar és que érem «invisibles». No tinc del tot clar el futur que ens espera; ara competim amb moltes altres professions. En qualsevol cas, que el futur sigui millor o no dependrà fonamentalment de cadascú de nosaltres, de l’actitud davant la societat i en el nostre entorn laboral.

L’element clau és el compromís i la implicació professional, en primer lloc en l’àmbit laboral, i després amb la societat i amb les associacions professionals —en aquest cas el Col·legi—. Només amb un col·lectiu compromès socialment hi pot haver un Col·legi que faci visible la responsabilitat social dels professionals i, en conseqüència, transmeti la imatge de la professió.

D’altra banda, deixa’m aprofitar per qüestionar l’anomenada «societat de la informació». És evident que hi ha una explosió d’informació i de xarxes de comunicació però, el que també és evident, és que la informació que realment necessitem per la presa de decisions —personals i col·lectives— no la tenim. Sabem molt de Fórmula 1 i del que fan els famosos, però milions de persones no sabien que quedarien afectats per les subprimes i que molts d’ells perdrien la casa; per fer un exemple. És a dir, la informació que de veritat condiciona les decisions polítiques i econòmiques que ens afecten a tots —guerra d’Iraq, per exemple—, no les sabem.

Parlem de la formació dels futurs professionals. Tu que tractes amb molts diplomats i llicenciats recents, i que coneixes a bastament les necessitats del mercat, creus que hi ha molta distància entre la formació que s'ofereix i el que les organitzacions demanden?

Crec que hi ha molta distància, però que això no passa únicament en el nostre sector, sinó en tots. El divorci entre «estudis» i el «mon del treball» és excessivament gran. Això fa que siguem un país tan poc competitiu.

doc6 col·labora des del principi amb la Facultat en la financiació de les pràctiques d'estiu a l'estranger dels seus alumnes. Creus necessari que un professional del nostre sector tingui una experiència a l'estranger?

Sempre he cregut que veure altres mons és necessari perquè obre horitzons i amplia visions.

Adela, moltes felicitats pels 20 primers anys de doc6 i moltes gràcies per la col·laboració amb la Facultat!