EIT Health Prototyping Bootcamp 2019 a Grenoble (França)

Hola a tothom! Soc l'Isart Homar, alumne del doble grau d'INFOCOM.

Els dies 9, 10, 11 i 12 de juliol de 2019 vaig assistir al EIT Health Prototyping Bootcamp, que va tenir lloc a Grenoble, França. Sota el lema Health Prototyping Bootcamp, estava organitzat per la University of Grenoble Alpes i EIT Health. Al Bootcamp també hi van assistir Ferran Rodríguez, del grau de Comunicació Audiovisual (CAV); Laia Marín, de CAV, i Iria Louzao, de CAV.

L'objectiu del programa era desenvolupar projectes a través de conferències i coaching de professionals en el sector acadèmic i industrial, i donar una perspectiva general d'un dispositiu mèdic o relacionat amb la salut: des del concepte inicial fins a la creació del prototip.

En el Bootcamp hi participaven aproximadament uns 15-20 estudiants universitaris de diferents països de la Unió Europea (UE). Alguns d'ells portaven projectes en els quals ja havien començat a treballar, amb la intenció d'acabar creant un prototip. Dels projectes, el primer dia se'n van escollir cinc, i els estudiants ens vam repartir en els diferents projectes segons el nostre interès.

Els quatre dies es van repartir amb dos dies a una cabanya als Alps, on es van presentar els projectes i es van crear els grups de treball d'entre 4-5 persones per grup. Vam començar a treballar en els diferents projectes mentre es realitzaven diferents tallers relacionats per incentivar la creació. 

Els altres dos dies els vam passar a la universitat de Grenoble, on ens van ensenyar les instal·lacions i vam acabar els prototips.

En el cas del projecte on vaig col·laborar, es tractava d'una aplicació que posava en contacte entrenadors personals amb grups de persones que buscaven practicar esport. En el projecte en el qual també va participar en Ferran Rodríguez, de CAV, vam col·laborar en el disseny d'interacció de l'aplicació així com l'estratègia de comunicació del projecte, entre d'altres.

L'últim dia vam presentar tots els prototips a la Universitat de Grenoble, davant d'un tribunal format per professionals del sector.

Va ser una experiència molt enriquidora que vam aprofitar molt per treballar en projectes relacionats amb la innovació juntament amb altres estudiants de la UE i per practicar l'anglès.

Cal dir que valoro negativament que l'oportunitat d'assistir en aquest Bootcamp només va ser oferta als alumnes del grau de CAV i de la doble titulació, crec que els alumnes del grau d'ID haurien de tenir també l'oportunitat perquè molta de la feina que vaig aportar en el projecte va ser de coneixement adquirit en assignatures del grau d'Informació i Documentació. Així mateix, us animo a participar en l'edició de l'any que ve, en el cas que tingueu l'oportunitat.

 
Isart Homar

-->

Grenoble

02, juliol, 2009

La meva estança a Grenoble

Ara farà cosa d’un mes que vaig tornar de Grenoble.

Bé, començaré dient que al meu parer, anar d’Erasmus és una experiència única que cal que tot estudiant visqui i pugui gaudir.

I, concretament, Grenoble és una ciutat magnífica. Si hagués de tornar a triar un lloc per anar d’Erasmus, seria Grenoble.

És una ciutat amb encant, que conserva a la part del centre cases i edificis bastant antics, tots renovats, però si visites les cases per dins tenen la seva xemeneia de fusta, i l’encant de les cases de fa temps. El transport per la ciutat és el tramvia, que funciona molt bé. A més, hi ha un gran costum d'anar en bicicleta, ja que com que la ciutat es troba situada en una vall, és molt plana i és ideal per anar en bicicleta.

També destacar que té jardins cada dues passes, on la gent passa les estones mortes llegint, fent barbacoes, bevent i tocant la guitarra, etc.

Un altre punt a tenir en compte és que és una “ciutat d’estudiants”. Costa molt trobar gent de més de 30 anys pel carrer, gairebé tothom són gent jove estudiant, ja sigui de diversos llocs de França o de fora de França, ja que hi ha molts convenis d’intercanvi d’estudiants amb diversos països. És per això que els ajuts per als estudiants són molt nombrosos: pots practicar gairebé qualsevol esport per uns 30 euros anuals (piscina, escalada, etc.) i amb el transport públic, lloguer de bicicletes, i moltes altres coses, també tens grans descomptes per ser estudiant.
A part, per 60 euros, pots treure’t la Carta 12/25 que et serveix per viatjar amb tren per tota França per la meitat o tercera part (depèn del lloc, antelació amb què compris els bitllets, etc.) del que et costaria normalment.

A més, pots demanar la CAF, que és un ajut governamental que et donen sempre, per ser estudiant i estar residint a Grenoble, i pot oscil·lar entre els 90-150 euros mensuals.
Ara bé, també hi ha alguns inconvenients. El principal problema és que, per començar, en el moment que jo he anat (potser amb el Pla Bolonya això canvia) a França has d’agafar assignatures troncals de la carrera, que en arribar a Barcelona només et convalidaran per crèdits de lliure elecció.

La segona dificultat és que a la universitat ningú parla espanyol. Tampoc pots confiar-te massa de l’anglès, ja que la majoria no el parla gaire bé, i a més, no posen massa interès a comprendre’t (això no només a la universitat, sinó en general).

Però la cosa canvia quan comences a parlar en francès: per molt malament que el parlis, tenen paciència a entendre’t i t’ajuden bastant a intentar que el milloris.

Jo per la meva part, diré que vaig arribar sense saber dir poca cosa més que “Bon jour”, i poc a poc vaig anar fent. A més, com que Espanya té molts convenis amb Grenoble, hi ha moltíssims estudiants espanyols (és quasi impossible que a la segona setmana d’estança no t’hagis fet d’algun grupet on hi hagi gent espanyola) que et poden ajudar al principi amb tot el papereig, residència, etc.

L’altra dificultat és que allà van per trimestres, i com que nosaltres anem en acabar el segon semestre, ens trobem que hem d’intentar aprovar un semestre començat, amb la dificultat afegida de l'idioma. Normalment, els altres estudiants espanyols fan un Erasmus de tot l’any, i llavors aquest problema queda resolt, però per a nosaltres no és possible.

Tot i així, acabar dient que val la pena anar-hi, que és una ciutat preciosa, la gent és súper oberta, amb ganes de conèixer gent i cultures noves (a més, cal dir que a França ens estimen molt, als espanyols, i en concret als catalans i andalusos J). Jo personalment m’emporto moltíssims amics: francesos, italians, llatinoamericans, espanyols, etc. I m’ha agradat tant, que seguiré tornant cada cop que pugui, tant a visitar a tots els que vaig conèixer, com per tornar a veure una ciutat tan maca com Grenoble.

La meva estada a Grenoble

Hola a tothom, m’han demanat que escrigui una contribució al bloc explicant les meves experiències Erasmus a Grenoble. La veritat és que m’han passat moltes coses bones i dolentes en aquests mesos i no sé molt bé per on començar, però intentaré fer-vos un resum de tot una miqueta.

Per començar, el funcionament i organització de la universitat de Grenoble és molt diferent al de la UB. Allà la carrera de Biblioteconomia és considerada com una carrera de politècniques pel fet que treballem tot el dia amb ordinadors i el curs acadèmic també és diferent. Allà comencen les classes al setembre i acabes el 30 de març amb exàmens inclosos, fas sols 2 hores setmanals de classe de cada assignatura i tens l’examen l’últim dia de classe, durant el curs vas fent treballs avaluables i passen llista cada dia a classe, és una mica com tornar a l'institut jejeje. Per contra després, d’abril a juny estàs obligat a treballar 2 mesos en pràctiques i fer un projecte tutorial i una memòria, però tots els convenis són fora de Grenoble així que si no tens cotxe propi pot ser una gran putada!

La universitat és força petita i no hi ha massa estudiants estrangers, així que els professors i la secretaria no parlen ni anglès ni espanyol, i sovint no tenien massa paciència i no feien massa l’esforç d’entendre, però si fas amics dintre de classe sempre trobes algú que t’ajudi a fer de traductor i tingui un accent més correcte que el teu perquè els primers dies et demanen un munt de papers per a fer-te el carnet d'estudiant i estàs obligat a subscriure't al sindicat estudiants, però en el fons et fan un favor perquè després tens més descomptes i ajudes econòmiques. Per la matrícula també vaig tindre algunes dificultats perquè la web estava caducada i els calendaris de classes els publiquen sols en paper 10 dies abans de l'inici del segon semestre. Allà tota la informació es transmet per carta, no per e-mails, fent més lents tots els processos.

Un dels principals avantatges que vaig aconseguir mentre feia els preparatius abans de marxar va ser una ajuda econòmica del CAF. És una institució pública del govern francès que dóna ajudes econòmiques a tothom que estudia a França en funció de la teva situació social i econòmica i segons la zona de la ciutat on vius et donen més o menys diners. També et demanen un munt de papers, però poden donar-te entre 100 i 300 € d'ajuda mensuals, així que això compensa bastant la falta d'ajudes econòmiques i beques que reps aquí a Barcelona. I si no demanes l’ajuda econòmica del CAF -per la mandra de no fer tota la paperassa que també has de fer per correu certificat-, pel fet d’estar dintre del sindicat d'estudiants tens dret a dinar en els restaurants universitaris on menges 3 plats per 2,75 € i una habitació en una residència pública per 150 € al mes amb dutxa i WC propi. Si tens menys de 26 anys també hi ha descomptes en activitats esportives, transport públic, bitllets de tren i concerts o altres activitats organitzades dintre del campus.

Si et prepares i t’informes bé amb alguns mesos d’anticipació pots obtenir tots aquests descomptes perquè són comuns per a totes les ciutats de França independentment de si hi estàs estudiant o treballant o fent el Pràcticum.

Dintre de Grenoble, en el campus hi havia una organització creada per estudiants estrangers que s’havien quedat a viure a Grenoble anomenada Integre. L’objectiu d’aquesta organització era crear activitats, organitzar excursions i difondre informació interessant o útil per a altres estudiants estrangers que vivien a Grenoble. Així a part de les mil festes d’Erasmus, cada dimarts i dijous a través d'Integre hi havia sopars internacionals on cada persona portava un plat cuinat típic del seu país o regió, visites gratuïtes a museus i exposicions de la ciutat, visites històriques i excursions d’esquí per a conèixer millor i fer amistat amb gent d’altres països. També hi havia francesos d’altres ciutats o llocs de la francophonie amb qui podies fer conversa i intercanvis lingüístics, apuntar-te a una borsa lingüística del web Integre.

Una altra cosa a dir-vos és que no tingueu por a marxar sols a l'estranger: és millor anar-hi sol perquè així augmentes la teva capacitat d’autosuperació i independència. Quan estàs sols és més fàcil integrar-te i adaptar-te a la cultura i els canvis del país on viatges i acabes sent més tolerant i pacient, un cop estàs vivint allà ets capaç de veure la TV, escoltar la ràdio, llegir el diari i adaptar-te als horaris més fàcilment del que et pensaves abans de marxar. A més hi havia tantes festes i activitats entre la uni, el campus i Integre que si volies mai estaves sol tancat a l’habitació. A més el fet d’estar sol a classe t’obliga a fer parella amb algú francès per a fer els treballs de classe o demanar els apunts, així que acabes sent extrovertit i xerrant encara que sigui per necessitat perquè ningú domina ni l’anglès ni l’espanyol. Si saps adaptar-te i integrar-te ràpidament en la cultura i costums del país on viatges tot resulta més fàcil i divertit i abans no te n'adones ja s’ha acabat tot i has tornat a Barcelona.