Participació al BOBCATSSS 2025, celebrat a Istanbul

Soc en Bernat Jordà i juntament amb l'Ariadna Bonnin, l'Aina Domingo, l'Abril Porcar, l'Aiman Zbakh, el Bernat Montaña, la Blanca Gallardo, el Kevin Véliz, el Marc Chavarria, la Núria Pujol i la Tina Levillain hem tingut l'oportunitat de participar en el congrés BOBCATSSS 2025, que s'ha celebrat a Istanbul, Turquia, acompanyats del professor Juan-José Boté. 

Aquesta participació al BOBCATSSS suposava el punt final de l'assignatura BIP (blended intensive program): Perspectives globals en informació i mitjans, la qual s'ha cursat per primer cop al grau en GIDD (Gestió d'Informació i Documentació Digital) amb altres estudiants de diferents llocs d'Europa -París (França), Coïmbra (Portugal) i Ankara (Turquia)- i amb sessions magistrals a càrrec dels professors Juan-José Boté (Universitat de Barcelona), Ana Lúcia Terra (Universitat de Coïmbra), Joumana Boustany (Universitat Gustave Eiffel de París) i Nevzat Özel (Universitat d'Ankara), aquest últim essent un dels organitzadors d'aquest BOBCATSSS.

Enguany, l'edició del BOBCATSSS se centrava en l'aplicació de la intel·ligència artificial (IA) a les biblioteques i en el camp de la informació, explorant qüestions com ara les consideracions ètiques i les implicacions polítiques de la IA, les tecnologies emergents i tendències futures, la IA en l'alfabetització informacional i la transformació dels serveis i operacions bibliotecàries amb la introducció de la intel·ligència artificial, entre altres aspectes.

Participants de la FIMA al BOBCATSSS 2025

El congrés es va dur a terme entre el 21 i el 23 de gener de 2025, però nosaltres vam sortir de Barcelona el diumenge 19 i vam tornar el diumenge següent, el dia 26, per la qual cosa, a banda de les activitats vinculades al congrés, vam poder fer turisme i visitar els llocs més emblemàtics d'Istanbul.

Istanbul ens ha fascinat per les seves imponents mesquites, els seus vibrants basars amb una activitat incessant i una gran varietat d'espècies amb aromes de tota mena i les seves espectaculars vistes sobre el Bòsfor. A més, es tracta d'una ciutat que és cruïlla de cultures i civilitzacions i que ha estat la capital de grans imperis, des de l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Bizantí fins a l'Imperi Otomà, fet que ha deixat una empremta inesborrable en el patrimoni arquitectònic i cultural d'Istanbul.

Mesquita Blava, Basar de les Espècies, Palau de Topkapi i Torre de Gàlata

Respecte al congrés, que es va realitzar a la Universitat d'Istanbul, vam poder assistir a conferències molt interessants de professionals d'arreu del món, així com presentar els nostres pòsters i tallers (workshops). En aquest sentit, tant l'Aina Domingo com jo estem molt contents perquè hem aconseguit ser premiats, respectivament, pel taller A journey into OSINTopia: tools to navigate information in modern day communication networks i el pòster Gender disparities in educational achievements across European countries, guardons compartits amb els membres dels nostres grups. Aquest premi va ser completament inesperat i molt gratificant, tot i que el més important per a nosaltres ha estat la possibilitat de poder relacionar-nos amb persones del sector de la informació, des d'alumnes d'altres universitats europees que estudien el mateix que nosaltres fins a professors i investigadors, així com poder conèixer les novetats de la nostra àrea respecte a l'aplicació de la IA.

Fotografia grupal de tots els participants a BOBCATSSS 2025

En el marc del BOBCATSSS, també vam poder participar en diverses activitats alienes al congrés i emmarcades en el seu programa social, com ara la visita a la Biblioteca Central de la Universitat d'Istanbul, el sopar de gala a bord d'un vaixell pel Bòsfor -incloent-hi un espectacle de dansa i pista de ball oberta per a tothom qui volgués moure l'esquelet-, i una ruta guiada per alguns dels monuments més importants d'Istanbul: la Font Alemanya, l'Obelisc de Teodosi el Gran, la Cisterna de la Basílica, el Palau de Topkapi i un trajecte en vaixell pel Bòsfor al capvespre. 

Sopar de gala i trajecte en vaixell pel Bòsfor durant la posta de sol

També vam tenir molt temps lliure per fer turisme pel nostre compte i descobrir diferents racons d'Istanbul, destacant especialment el barri de Balat, amb les seves cases de colors i els seus carrerons estrets i costeruts plens d'encant, a més de poder tastar l'oferta gastronòmica de la ciutat.

En definitiva, per a totes i tots ha estat una experiència molt enriquidora i que recordarem sempre. Si teniu l'oportunitat en el futur de cursar l'assignatura de BIP o de participar en una edició del BOBCATSSS, no ho dubteu ni un moment. Animeu-vos, no us en penedireu!

Cisterna de la Basílica, Santa Sofia i vista nocturna des del barri de Balat

A la turca: consells per als viatgers a Turquia

A LA TURCA

Guia per facilitar els preparatius i l’estada a ISTANBUL/Turquia

Les alumnes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació que hem estat de pràctiques a l’Instituto Cervantes d’Istanbul (Mercè Aguilà, Judith Cordero i Montse Riu), hem volgut agrupar tota aquella informació rellevant que ens ha ajudat tant a la nostra estada a la ciutat otomana com a viatjar pel país. Esperem que us sigui ben útil i no deixeu de llegir els nostres comentaris!!!On trobar allotjament?
Tan fàcil com visitar la web d’Expatriates: http://www.expatriates.com/, posar un anunci (Rooms wanted) o contestar-ne algun dels anunciats (Rooms available). La majoria d’anuncis que ofereixen habitació contenen fotos, informació detallada de l’habitatge i condicions de pagament. Des de l’opció Place an Ad podreu introduir el vostre anunci. En la majoria dels casos es demana una fiança que no és necessàriament l’import d’un mes. Respecte a la fiabilitat dels propietaris és la mateixa que en el nostre país i per l’idioma no patiu que tothom utilitza l’anglès com a llengua vehicular amb els estrangers.

Enllaç referent a Turquia:
http://www.expatriates.com/classifieds/trk/La millor zona per residir és el districte de Beyoğlu, on és l’Instituto:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Beyo%C4%9FluL’Instituto Cervantes es troba just entre Tarlabaşı Bulvarı i Zambak Sok, molt a prop de Taksim:

http://estambul.cervantes.es/es/donde_esta_instituto_cervantes.htm
Com arribar-hi?

Tots els portals de viatges porten a Turquia. Per volar cap a Istanbul es pot fer de manera directa o fent escala.

http://www.terminalA.es/, http://www.edreams.es/, entre molts altres.
De l’aeroport al centre d’Istanbul (Taksim)

Es pot agafar metro, bus o taxi. Totes les opcions a: http://www.ataturkairport.com/en-EN/Pages/Main.aspx
Per anar directament a la zona de Taksim, l’opció més senzilla, per la primera vegada que es visita la ciutat, és agafar el Havas, que t’hi porta directament des de davant de la terminal d’arribades de l’aeroport:
http://www.havas.com.tr/en/Pages/default.aspx
Una altra opció és agafar un autobús urbà, el 96T, que fa més parades però és més barat i també et deixa a Taksim. En aquesta pàgina hi ha informació detallada d’aquesta línia i de la resta de transports de la ciutat:
http://www.iett.gov.tr/en/

Per saber-ne més de Turquia

Cal saber que...
La diferència horària és d’una hora més; per entrar al país es necessita passaport i visat, aquest es tramita un cop s’arriba a l’aeroport i té un cost de 10 €; la moneda és la nova lira turca (YTL), molt a prop de l’Instituto hi ha una oficina de canvi. A continuació tres webs que ajuden a resoldre aquest tipus de dubtes, però també amb contingut sobre cultura, turisme, gastronomia i molt més:
http://www.turquia.com/

http://www.aturquia.com/

http://www.turismodeturquia.com/
Blocs i enllaços d’interès

Instituto Cervantes de Estambul:
http://estambul.cervantes.es/es/default.shtm

Biblioteca Álvaro Mutis:
http://estambul.cervantes.es/es/biblioteca_espanol/biblioteca_espanol.htm

Blog de la Biblioteca Álvaro Mutis, una manera de tenir el primer contacte amb la biblioteca:
http://estambulcervantes.wordpress.com/
Blog d’Andrés Mourenza, un gallec a Turquia, val molt la pena donar una ullada al bloc d’aquest jove periodista, qui ens apropa a les diverses realitats de Turquia:
http://www.noticiasdesdeturquia.blogspot.com/
Agències de viatges turques
Kirkit és altament recomanable, tant a nivell personal com per les principals guies de viatges de caire alternatiu. A Istanbul hi ha la seu principal:
http://www.kirkit.com/
Viatjar per Turquia en transport públic
A causa de no haver-hi una bona xarxa ferroviària, el principal mitjà de transport entre les províncies són els autobusos, els quals són moderns, ràpids, nets, puntuals i freqüents. A més durant el trajecte s’ofereix alguna beguda, cafè o te i algun pastisset de forma gratuïta:
http://www.turkeytravelplanner.com/trans/Bus/
La Guia


Sense que hi tinguem cap mena de comissió, volem recomanar-vos Lonely planet com la millor guia per a informació de tipus pràctic:

http://www.lonelyplanet.es/Guias_Viaje_Turquia_2_229.html
És evident que les coses canvien, per tant part d’aquesta informació no serà vàlida d’aquí a un temps, us animen perquè feu les vostres aportacions i modificacions.

Per cert!!! en turc «biblioteca» és diu KÜTÜPHANE

Per Mercè Aguilà, Judith Cordero i Montse Riu
Setembre 2009

Pràctiques a la biblioteca Álvaro Mutis de l'Instituto Cervantes d'Istanbul

Hola a tothom! Sóc la Mercè Aguilà i aquest juliol he estat fent pràctiques a la Biblioteca Álvaro Mutis de l’Instituto Cervantes d’Istanbul. Aquest ha estat el meu tercer i últim estiu de pràctiques, i crec que el més rodó de tots, sense desmerèixer, ni molt menys, les meves estades a la Biblioteca Pompeu Fabra del Casal de Catalunya de Buenos Aires i a la Bibliotheca Alexandrina d’Alexandria, que, evidentment, van ser úniques!

El més rodó perquè, tot i estar-hi fent pràctiques només mig mes (cosa que m’ha permès tenir més dies per poder conèixer la ciutat i altres llocs del país), ha estat la vegada que he estat més tutoritzada per part de la bibliotecària, l’Ana Roca, i amb unes tasques assignades més concretes, definides, útils per a la biblioteca i abastables per poder dur-les a terme i acabar-les en pocs dies, sense haver de deixar coses a mitges. Bàsicament el que vaig fer va ser una revisió de la catalogació de documents en turc sobre cultura espanyola i hispanoamericana (com la companya de l’Instituto Cervantes de Nàpols també vaig fer-ho amb l’Absysnet), i l’elaboració d’una part d’un bibliografia sobre l’Álvaro Mutis. I l’Ana, la bibliotecària, va estar sempre pendent del meu treball, ajudant-me en tot moment.

L’opció d’anar a fer les pràctiques a Istanbul, amb una durada d’uns quinze dies, normalment, és molt útil i recomanable per a la gent que, com jo, treballa durant la resta de l’any i aprofita les vacances per fer les pràctiques. Si les pràctiques són d’un mes, dediques totes les vacances a les pràctiques. Ara bé, si pots fer-les en quinze dies, fent més hores al dia, això et deixa quinze dies més per seguir viatjant pel país, descansar o el que es vulgui.

El més rodó també perquè l’Ana des del primer dia em va ajudar en la cerca d’allotjament, em va resoldre tots els dubtes que tenia abans d’anar-hi, i un cop allí, em va seguir ajudant i ensenyant coses i llocs d’Istanbul que només la gent que hi viu et pot descobrir. Al Cervantes d’Istanbul hi treballen molts professors (uns quaranta), així que també tens moltes oportunitats de conèixer gent que viu a la ciutat, a més a més dels estudiants i treballadors turcs del Cervantes, que són molt hospitalaris.

I finalment, el més rodó també perquè Istanbul em va semblar una ciutat molt interessant, una ciutat per viure-hi!

Ah, per últim, voldria agrair els consells que vaig rebre de les estudiants que havien estat a Istanbul altres anys, la Montse I la Judith, i també la possibilitat que ofereix la facultat de poder fer aquestes pràctiques.

Salutacions,

Mercè

Juliol a l'Instituto Cervantes d'Istanbul

Hola, em presentaré: sóc la Judith Cordero i he realitzat les pràctiques d’estiu a l’Instituto Cervantes d’Istanbul. Primer de tot m’agradaria disculpar-me per no haver fet l’aportació al bloc amb aterioritat -vaig fer les pràctiques al juliol-, però és que he estat una mica atabalada amb la feina.

Bé, si heu llegit els comentaris que va fer la Montse l’any passat sobre la seva aventura de l’estada en pràctiques a l’Instituto Cervantes d’Istanbul, veureu que fa una descripció força interessant tant del país (Turquía) com dels seus habitants, així que jo deixaré una mica de banda tots aquests aspectes.

Primer de tot és de justícia agrair el tracte rebut per part de qui ha estat la meva tutora d’aquestes pràctiques en el centre: l’Ana Roca. M’ha ajudat en tot el que ha pogut. Gràcies a la seva ajuda un dels professors del centre em va oferir allotjament en el seu pis per només 150 € tot el mes! A més, el pis era nou i supercèntric, així que es pot considerar gairebé un regal.

Respecte a les pràctiques en el centre, aquest any s’han basat sobretot a depurar registres de traduccions d’obres hispàniques al turc en el catàleg del centre, és a dir, catalogació en estat pur. Tot i que la catalogació per a molts pot ser una de les assignatures més feixugues de la carrera, a mi m’ha agradat. A més a més, l’Ana, abans d’assignar-te la feina sempre et demana el teu parer, per si no ho domines o encara no has tractat la temàtica en els estudis.

Un dels aspectes favorables sota el meu punt de vista ha estat el fet que les pràctiques estiguessin concentrades en les dues primeres setmanes, fent vuit hores al dia, en lloc de les quatre hores diàries durant tot el mes. Això m’ha permès aconseguir tenir dues setmanes de relax i “turisme” per Istanbul.

Respecte a la ciutat, comentar que és una ciutat màgica. Gràcies a la Cristina i d’altres professors del centre he pogut conèixer un Istanbul que no hagués conegut si hagués estat de turisme. Que sapigueu, per a aquells que s’estiguin plantejant fer aquestes pràctiques, que Istanbul és una ciutat amb una gran vida nocturna –jeje-. A gairebé qualsevol hora de la nit pots trobar locals on fer un mos si t’ha entrat la gana després de ballar.

A més a més, té molts indrets per visitar, i tot i haver passat un mes, segur que me n’he deixat algun per veure (excusa fantàstica per tornar-hi). A banda dels indrets turístics que de ben segur que sabeu tots (Santa Sofia, la Mesquita Blava...) també val la pena visitar les “cisternes”, lloc que agraireu visitar en un dia calorós, o fer una sessió de “hamam” (els típics banys turcs). Però tot això és millor que ho descobriu per vosaltres mateixos.

Jo m'he quedat amb les ganes de tornar-hi. Per cert, sento no afegir cap foto del meu superviatge però vaig tenir una desgràcia i sense voler i per errada les vaig esborrar totes, així que tots els meus records hauran de viure em la meva memòria (buaaaaaaaaaaa).

Per finalitzar, de veritat, aquell que s’estigui plantejant anar-hi que no ho dubti, és un dels llocs d’aquest món que val la pena visitar (o millor dit viure-hi). És més, el bibliotecari d’un altre Instituto Cervantes que vaig conèixer en allà, va qualificar Istanbul com una de les ciutats més boniques del món (i jo hi estic d’acord).

A reveure!

Un viatge ple d'aventures, ple de coneixences

Estada en pràctiques a la biblioteca Álvaro Mutis de l’Instituto Cervantes d’Istanbul.

Hola companyes/nys,

Tot seguit us faig cinc cèntims d’euro (o millor dit, de lira turca) tant de la meva experiència a l’Instituto Cervantes d’Istanbul, com també del meu viatge per terres otomanes. De forma similar a molts de vosaltres que heu fet estada en centres Cervantes, la feina a desenvolupar ha consistit a donar suport al canvi de programa de gestió de biblioteques de la institució.

Pel que respecta a la gent del centre, tant la directora de la biblioteca, Ana Roca, com la resta de companys, ja siguin turcs o espanyols, han estat encantadors i afables. Destacar que entre el professorat de l'institut hi ha cinc noies catalanes, per tant he parlat la llengua d’en Llull a l’antiga Constantinopla.

Crec que la meva estada en pràctiques ha resultat ser la més breu de totes, atès que només he treballat dotze dies, realitzant una jornada laboral de set hores. Aquesta proposta de treball em fou plantejada per la directora, i jo vaig acceptar-la de bon grat. L’acord em permeté de viatjar pel país durant els caps de setmana i la resta del mes.

Turquia és un país mediterrani amb gent oberta i amable, que et presten la seva ajuda de forma cordial. A més és una terra plena de contrastos, tant del punt de vista paisagístic com ètnic, on hi han passat moltes i diverses civilitzacions al llarg de tota la seva història.

La diversitat paisagística del país és notòria, d’una banda podem contemplar espectaculars regions com la Capadòcia, platges paradisíaques tant a l’Egeu com la Mediterrània, paratges verds similars als del Cantàbric a la Mar Negra, zones alpines que recorden Suïssa a mesura que un s’acosta a les muntanyes de Karçal, prop de Geòrgia, per finalment acabar veient les àrides estepes del Kurdistan.

Pel que fa al patrimoni, Turquia va més enllà del seu monumental i esplendorós passat otomà. Cert que arreu del territori es poden veure belles mesquites, com la de l’arquitecte Sinan a Edirne i fastuoses cases otomanes com les de la localitat de Safranbolu. Malgrat tot no es pot deixar de visitar el llegat que deixaren els avantpassats dels actuals turcs. Grecs, romans, frigis, lidis, hitites, pòntics i tants d'altres, deixaren la seva empremta per molts indrets del país.

Turquia és una república, democràtica, secular i constitucional, aquest sistema polític fou establert el 1923. País de religió musulmana, que no d'ètnia àrab, des de la proclamació de la república laica escriu la seva llengua (el turc és l’idioma dominant dins el grup de les llengües túrquiques) en alfabet llatí, per tant és més fàcil de llegir, que no pas d’entendre, que d'altres parles com el grec o el rus, les quals com molt bé sabem es representen en una grafia no llatina.

Al contrari del que molta gent pensa, Turquia és un país modern, segurament més que alguns dels països recentment incorporats a la UE. Malgrat les seves problemàtiques sociopolítiques com el conflicte kurd o la discriminació cap a la minoria aleví, per citar-ne algunes, no és menys cert que en els últims anys s’han realitzat reformes polítiques contundents per poder estar a nivell europeu.

Per desplaçar-se d’un lloc a un altre, Turquia compta amb unes moderníssimes companyies d’autobusos que amb puntualitat germànica recorren la major part de la seva geografia.

Per acabar contesto les dues preguntes que sempre se’m formulen; dona i viatjant sola?, amb quin idioma t’entens amb la gent?

Ser dona i viatjar ben sola per bona part de la geografia turca no m’ha comportat cap problema en les dues ocasions que he visitat el país. Si bé les zones rurals són més conservadores que les ciutats, tant al centre d’Anatòlia com als moderns bulevards d’Ankara es poden veure dones amb vestimenta musulmana i altres amb robes del tot occidentals. A més sempre he comptat amb la complicitat de les dones turques que en moltes ocasions m’han ajudat en la cerca d’aquell carrer que no trobava, o senzillament volien fer petar la xerrada.

Com a tot el món globalitzat, l’anglès és l’idioma vehicular entre els turcs i els estrangers. De la mateixa manera que succeeix a l’Estat espanyol, és habitual trobar gent que malgrat haver estudiat anglès durant l’època escolar després l’oblida. A les grans ciutats i zones turístiques (sobretot a la costa i a la Capadòcia) també es pot trobar qui parli francès, alemany o italià.

Bé, més enllà d’on decidiu anar, no deixeu de viure una experiència d’aquest tipus, és enriquidora en tots els aspectes i obre tant la ment com l’esperit.

Salut a tots/es

Montse Riu Piqué