Pràctiques d'estiu a la biblioteca de l'Instituto Cervantes de Munic

Hola gent, com ha anat l’estiu? Jo he gaudit d’un esplèndid agost a la meravellosa ciutat de Munic.

Em dic Núria i estic fent els darrers crèdits de la Diplomatura. Com que ja em queda poquet per acabar, aquest estiu he decidit gaudir d’una de les experiències que la facultat posa a disposició dels alumnes: les pràctiques d’estiu, i cal dir que ha estat una gran experiència, tant a nivell formatiu com ociós.

El meu destí ha estat la biblioteca Augusto Roa Bastos del Instituto Cervantes de Munic. La seu del Instituto està ubicada al centre de la ciutat, darrera de la Residenz, la residència dels prínceps electors de Baviera; és a dir, al rovell de l’ou de la vida muniquesa. L'Instituto Cervantes, present en forces ciutats d’arreu del món, s’encarrega de donar a conèixer la llengua i la cultura castellana i hispanoamericana mitjançant cursos de llengua, activitats culturals, presentacions de llibres i autors, etc. A més del castellà, si hi ha demanda, també es fan cursos de català, basc i gallec, però, almenys a Munic, no són molt freqüents. De castellà sí que fan força cursos ja que, segons els alemanys, el castellà és una llengua de moda i que sona força bé. Deu ser perquè l’alemany és una llengua de dura sonoritat que troben que el castellà és una llengua musical?

La tasca principal de la biblioteca és, doncs, donar suport a totes les activitats de l'Instituto i garantir que tota la gent que té “hispanofília” pugui satisfer les seves necessitats culturals. Cal dir que els usuaris de la biblioteca són força heterogenis: tant alemanys que volen aprendre castellà, com estudiants de secundària que estudien castellà a l’escola i han de fer algun treball relacionat, com gent provinent de l’estat espanyol o Llatinoamèrica que viu a Munic. El fons bibliogràfic està format per uns 27.000 documents entre monografies, publicacions periòdiques, material audiovisual i sonor. Els documents estan repartits en tres espais: la sala de consulta, amb uns 17.000 documents, l’arxiu i el dipòsit. Hi treballen tres persones: dues bibliotecàries, la Cristina i la Sònia, i un auxiliar, en Tito; la biblioteca obre de dilluns a dijous de 12 a 19 h i els divendres pel matí. En els gairebé 20 anys que fa que existeix l'Instituto, al voltant d’uns 100.000 muniquesos s’han fet el carnet de la biblioteca.

El meu horari ha estat de dilluns a dijous, de 13 a 18:30 h, és a dir, cinc hores al dia, amb mitja horeta per dinar i els divendres lliures! Tot i ser mes d’agost, la biblioteca ha estat força concorreguda: alumnes, usuaris habituals, visitants i curiosos. Entre tots ells i les feines a realitzar, no he tingut temps per avorrir-me. Les tasques han estat diverses i, des de la biblioteca, m’han donat plena llibertat per organitzar-me el temps de manera que pogués anar combinant-les.

Les tasques han estat les següents:

• Atenció als usuaris. Préstec i devolució de documents, alta de nous usuaris i orientació bibliogràfica. El fet de no saber ni un borrall d’alemany no ha estat pas un problema, però ha donat lloc a algunes situacions força còmiques amb els usuaris dels cursos elementals de castellà. Per sort, sempre hi havia algú a la biblioteca (treballadors o usuaris) disposats a traduir. Pels bibliotecaris, el fet que jo no sabés alemany era una bon a cosa, ja que així els alumnes de l'Instituto podien practicar amb mi!
• Gestió de la col·lecció local. Fer cerques bibliogràfiques per identificar les monografies i articles de la biblioteca que tractin les relacions hispano-germàniques, per tal de fer una bibliografia especialitzada.
• Reclassificació de les lectures fàcils. La biblioteca té un important fons de monografies per a l’aprenentatge del castellà; entre aquests documents hi ha les lectures fàcils. La feina ha consistit a assignar noves signatures adaptades al marc comú europeu de referència per a les llengües.
• Catalogació analítica. La biblioteca rep una trentena de revistes, de les quals tres formen part de la col·lecció local, bé perquè s’editen a Alemanya, bé perquè tenen articles en castellà i alemany, o bé perquè tracten de les relacions hispano-germàniques. Les tres biblioteques del Instituto Cervantes d'Alemanya (Berlín, Munic i Bremen) estan buidant els sumaris d’aquestes tres revistes, tant els números actuals com tots els anteriors a l’any corrent.
• Procés tècnic dels documents i col·locació del fons.

El programa de gestió de biblioteques que s’utilitza és Absysnet, de Baratz. És un programa força complet i una mica complex d’usar ja que hi ha molts mòduls i, a vegades, algunes opcions no resulten massa clares, però funciona prou bé. Fa un parell d’anys totes les biblioteques del Instituto Cervantes del món van començar a usar la darrera versió del programa Absys, és a dir, Absysnet i això els ha permès poder tenir els catàlegs en xarxa. El problema que hi ha ara, però, és que actualment no hi ha llistes controlades ni d’autoritats ni de matèries i molts registres bibliogràfics estan repetits, tot i que sembla que, a poc a poc, estan començant a fer neteja del catàleg.

Trobar una habitació on viure ha estat una mica complicat. Des de la biblioteca em van facilitar una llista d’entitats i empreses que lloguen habitacions, però no em va resultar massa útil; finalment he acabat trobant casa a través dels contactes internacionals de l’esplai. He viscut al barri de Berg am Laim, a uns 20 minuts del centre en metro o 35 minuts en bici. I és que a més de llogar-me l’habitació, també m’han deixat una bici! Munic és una ciutat força extensa, però té un bon sistema de transport públic i si es compren targetes setmanals o mensuals, resulta més barat que Barcelona. Però la manera més còmode, ràpida i feliç de desplaçar-se és amb bicicleta: carrils bici segregats i ben senyalitzats, cotxes respectuosos, vianants pel seu lloc, no Bicing's, infinits aparcaments de bicicletes, cap lladre... el paradís dels biciclistes!

Munic és una ciutat preciosa, amb multitud de coses per fer. És molt recomanable gaudir d’un bon llibre o una bona conversa en un Biergarten (Jardí de la cervesa), grans espais amb taules comunitàries on es troben muniquesos i guiris a fer una cervesa i un parell de bratswurts amb mostassa dolça i Bretzels, un pa salat amb forma de llaç. Pels que no prenem cervesa, hi ha una deliciosa beguda efervescent feta de suc de poma: l'Apfelsaftschorle! També és curiós visitar les fàbriques de cervesa i els seus locals, amb música bavaresa en viu. Com que és una gran ciutat, també hi ha un munt de museus, palaus, places, botiguetes de souvenirs, parcs, etc. per visitar. Òbviament també hi ha zones comercials i un piló de supermercats, alguns de força econòmics; l'única cosa que he trobat a faltar han estat els mercats: tota la carn i el peix s’han de comprar envasats i hi ha poques verduleries i fruiteries. Allò que no es pot deixar de visitar és l'Englischer Garten, un enormíssim parc enmig de la ciutat, fabulós per passejar, beure cervesa, anar en bici, prendre el sol, banyar-se i fer surf al riu Isar!

Però no només a Munic hi ha coses xules per visitar. Als afores, hi ha l'Starnberger See, un llac enorme on es pot nedar entre ànecs i cignes, tot contemplant els Alps de fons. Una mica més lluny, prop de la frontera amb Àustria i la zona del Tirol, hi ha els atractius turístics més importants de Baviera: l'Schloss Neuschwanstein, famós per ser el model de castell del famós castell de la Disney; el Zugspitze, la muntanya més alta d'Alemanya; l'Schloss Linderhof, un bonic palau del rei Ludwig II amb una gruta artificial on Wagner hi feia concerts. A més a més, tota aquesta zona dels Alps és encantadora: amb petits poblets de muntanya amb les façanes de les cases completament pintades, un menjar deliciós, pintorescos habitants vestits amb la indumentària tradicional i un paisatge muntanyós ple de verd i de llacs. Però l’excursió més fascinant que he fet ha estat a Legoland Deutschland: un parc d’atraccions de la Lego, amb multitud de peces i figures i amb una representació de Venècia, Frankfurt, Berlín, Suïssa o l'Allianz Arena de Munic en miniatura, fetes amb centenars de milers de peces i amb estructures mòbils. És un lloc excels que cal visitar, sens dubte!

No puc acabar aquesta explicació sense fer menció de les meves visites bibliotecomaníaques. He visitat la Bayerische Staatsbibliothek, la Biblioteca Estatal de Baviera. La biblioteca va ser creada el 1558 pel duc Albert V i és una de les biblioteques més grans d'Alemanya. Actua com a biblioteca local de Munic, regional de Baviera i estatal, tot formant part de la virtual Biblioteca Nacional alemanya que està repartida entre Berlín, Frankfurt, Leipzig i Munic, tal i com pertoca a un estat federal. La meva sorpresa ha estat majúscula en el moment que m’han permès accedir a la sala de consulta sense carnet ni prèvia presentació del document d’identitat. Dels quasi bé 10 milions de volums que conté, uns 92.000 són manuscrits els quals procedeixen, majoritàriament, dels monestirs secularitzats al llarg del s. XIX. L’altra biblioteca que he visitat és la Internationale Jugendbibliothek, la Biblioteca Juvenil Internacional, la biblioteca infantil i juvenil més gran del món; va ser creada a mitjans del s. XX per la Jella Lepman; el fons està format per més de mig milió de volums en unes 130 llengües. Tot i la gran quantitat de volums, és una biblioteca petitona i molt acollidora, ideal per a fer-hi unes pràctiques d’estiu! La darrera visita ha estat a La Botica Hispanoamericana, una llibreria especialitzada en la llengua i la cultura castellana i hispanoamericana, molt concorreguda pels usuaris de la biblioteca del Cervantes. A més a més, s’hi poden trobar traduccions alemanyes d’obres en castellà i viceversa. És un bon lloc per trobar-hi literatura alemanya per endur-se de record cap a casa; en el meu cas: Cantar de los Nibelungos i Opiniones de un payaso d'Heinrich Böll.

En conclusió, m’ho he passat pipa i he pogut començar a tastar aspectes d’allò que serà la meva vida professional un cop diplomada. Això sí, espero poder allargar la carrera una micona per a poder seguir gaudint d’aquesta experiència un parell d’estius més! Aprofito per agrair a la Candela i a l'Amadeu tot l’esforç que fan i l’entusiasme que posen per tal que puguem gaudir d’aquesta oportunitat.

Ara només queda decidir el proper destí. Us hi apunteu? Apa, salut i alegria.

PD. Us deixo el vincle a les fotos que he fet. Les fotos del Legoland són meravelloses!

Biblioteca Augusto Roa Bastos

Aquí Grelda Ortiz reportándose desde la biblioteca del Instituto Cervantes de Múnich. ¿Qué puedo decir que mis compañeras de veranos anteriores no hayan dicho ya? pues que las vistas desde la biblioteca son preciosas, se trabaja dentro de la red de bibliotecas del Instituto Cervantes, en agosto no hay muchos usuarios porque no hay clases (se puede aprender castellano, catalán, gallego y euskera). Es muy agradable trabajar aquí.

De momento combino las tareas de atención al público (préstamo, devoluciones y creación de nuevos usuarios) con la catalogación de artículos de revistas utilizando el Absys. En su web tienen un enlace a resultados de búsquedas más frecuentes (películas subtituladas en castellano o alemán, etc.). Tengo las mañanas libres, las cuales aprovecho para ir de compras (aquí también hay rebajas). El fin de semana pasado visité el lago Chimsee y uno de los palacios del rey Ludwig II: Herrenchimsee. Este palacio no se terminó de construir pues el rey se quedó sin dinero!!! Hay mucho por ver y no me dedico mucho a conectarme a la Red. Para circular por la ciudad lo mejor es ir en bicicleta (no hay bicing) pues las tarifas de metro, tranvía y bus varían de acuerdo al trayecto. ¿Qué más puedo decir?... que animo a todos a venir a realizar sus prácticas de verano aquí. Hasta la próxima!!!!

Pràctiques a l'Instituto Cervantes de Munic

Hallo!!!

Som la Neus i la Laura, que estem aquest mes d'agost fent pràctiques a l'IC de Munic.

Hem de reconèixer que en un principi l'opció no ens semblava la més "encertada", ja que no és una ciutat molt coneguda i no en teníem massa referències. Però pel que hem vist i ens han dit gent que hem conegut aquí hem arribat a la conclusió que hem tingut molta sort. És una ciutat molt bonica, amb moltes coses per visitar i molt curioses.

Pel que fa a la feina, la veritat és que la biblioteca és molt més petita del que nosaltres pensàvem, i amb raó la nostra tasca ha estat, bàsicament fins a la data, l'esporgada i el trasllat de fons. La veritat és que no són massa hores, i les tardes les podem aprofitar per fer visites, i els caps de setmana per explorar les rodalies...

El que ja no és tan maco és el temps. Està completament boig... tant et pots llevar al matí i veure que està núvol com de sobte haver de treure't tota la roba d'abric perquè el Sol pica de valent... (tot i que no és com el de Barcelona, jajaja).

En fi, que us recomanem l'experiència i us diem que molt millor si la viviu compartida, ja que és un canvi bastant radical de costums, i a més l'altra persona està en la mateixa situació que tu, per tant, et sents més recolzat.

Un petó ben fort per a tothom qui llegeixi aquestes línies i molts ànims per als que tingueu exàmens al setembre (com nosaltres) des de la Ciutat de la Cervesa!

Tschüsssss!!!!

P.D. La primera foto és de la vista panoràmica de la nostra gran Bibliothek, i la segona, a les nostres esquenes tenim els jardins i un dels palaus que va fer construir Lluís II (o "Rei Boig"). Com a curiositat dir-vos que en aquest palau tan sols hi va viure 10 dies, ja que el van trobar mort, junt amb el seu metge personal sota causes desconegudes, en el llac Chemisee (proper a l'indret).

Pràctiques d'estiu a Munic!

Hola a tothom!

Em dic Cristina i sóc una de les “afortunades” que aquest any ha gaudit d’una de les estades en pràctiques a l’estranger. Concretament i juntament amb una altra companya, jo he estat a la biblioteca que l'“Instituto Cervantes” té a Munic, a l’agost.

No puc deixar de parlar en primer lloc de la ciutat en què he estat vivint durant un mes. Munic, com a ciutat i al meu parer, és una passada! Trobo que és el lloc perfecte per passejar: una ciutat amb espais molt oberts, que no dóna sensació d’angoixa i, a més, molt verd. No et cansaries mai de caminar pels seus carrers i carrerons i pels seus nombrosos parcs i jardins. Això també fa que sigui el lloc ideal per córrer en bici, que sembla ser el mitjà de transport preferit per la major part dels seus habitants donat que hi ha una bona xarxa de carrils bici. Me'n van deixar una, i la veritat és que la vaig aprofitar molt bé els dies que el temps ens donava una treva, perquè això sí, el paraigües ha estat el meu inseparable company durant els 31 dies que he voltat per la capital bàvara. D’altra banda, puc dir que no vaig haver de patir o no vaig poder gaudir (segons com es miri) del calor i del sol al qual estem acostumats o resignats en aquest país al mes d’agost. Però Munic no només t’ofereix activitats a l’aire lliure, sinó que amb la seva àmplia oferta de museus i les seves edificacions (principalment monuments i esglésies) se’t passen els dies sense que puguis acabar de veure-ho tot. Puc dir que no he parat quieta ni un moment i tot i així, n’estic ben segura que no ho he vist tot. A més, hi són les rodalies: els pobles, els llacs, els Alps allà al costat... El tren funciona molt bé (a l'igual que a dintre de la ciutat ho fan el metro, els autobusos i el tramvia) i hi ha moltes combinacions que et permeten fer excursions d’un dia. Resumint: si t’avorreixes, és només perquè així ho vols.

Quant al treball en sí, la tasca que hem hagut de dur a terme ens ha ensenyat què passa quan un centre es disposa a canviar de programa de gestió de la seva biblioteca. Pràcticament hem passat tot el mes canviant els codis de barres identificatius per a cadascun dels volums de la biblioteca per uns de nous. A més, hem treballat amb l’“Absys”.

La gent que hem trobat tant a l’IC com a fora ha estat sempre i en tot moment molt amable i disposada a ajudar-nos en qualsevol cosa que hem necessitat (qüestions de la vida quotidiana, de treball o de turisme).

Tot i que pot semblar que tots els que aquí escrivim us estem venent les estades i pràctiques a l’estranger com si els que ho han fet possible ens hagin pagat per fer-ho, no és així. L'única raó per la qual ho fem és per tal de poder compartir amb tots vosaltres, que ho llegiu, la nostra experiència, que us pugueu fer una idea de què us podeu trobar fent pràctiques a l’estranger i animar-vos a tots que ho proveu!

Cristina

Estada en pràctiques a la biblioteca de l’Instituto Cervantes a Munic

Hola a tothom!

Em presentaré, sóc la María José López, i aquest any estic matriculada en assignatures de segon de la llicenciatura en Documentació. L’Amadeu Pons m’ha demanat d’escriure “quatre línies” sobre la meva estada en pràctiques a la biblioteca de l’Instituto Cervantes a Munic.

Bé, d’entrada haig de confessar que feia ja un parell d’anys que estava temptada a l’estiu de fer aquest tipus de pràctiques a l’estranger. Era una oportunitat de, en primer lloc, adquirir experiència laboral en l’entorn bibliotecari, i d’altra banda practicar un idioma, l’alemany, que en el meu cas havia estudiat durant un cert temps. Haig d’aclarir, però, que no era una condició obligatòria conèixer l’idioma del país per a realitzar aquestes pràctiques, però sí ajudava.

... I, aquest any m’he decidit, i l’experiència ha estat molt positiva. Primer semblava tota una aventura marxar fora. En el meu cas, la durada del conveni era només d’un mes. Havia de trobar allotjament, però va ser molt senzill ja que el mateix Instituto Cervantes a Munic et buscava allotjament. Jo vaig tenir molta sort, ja que una companya que treballava al mateix Instituto Cervantes em podia llogar una habitació.

Bé, doncs, ja no necessitava res més, i vaig lligar la maleta i cap a Munic. També vull afegir que el conveni és remunerat amb 322 € com a ajut a l’estudi; realment aquesta quantitat no és suficient, ho heu de valorar vosaltres, però el factor econòmic en aquest cas s’ha de considerar com a una inversió en experiències personals i en preparació professional.

Finalment, sí, s’ha de reconèixer que la durada d’un mes és poc per a familiaritzar-se bé amb el treball i el funcionament d’una biblioteca i també és poc per a millorar els coneixements en un idioma, però consisteix a obrir-se portes cap al futur, obrir noves possibilitats de conèixer altres entorns.

Només em queda per afegir que us animo a participar en aquest tipus de pràctiques a l’estranger. I per la meva part el proper any jo hi tornaria!!

Fins aviat.

María José López