Erasmus Université Libre de Bruxelles

Hola a tots!

Em dic Clàudia, i sóc estudiant del màster de Gestió de Continguts Digitals. Intentaré fer una entrada dirigida a tots: curiosos, futurs erasmus, companys i "demés", però després de l'experiència trobo crucial fer una petita guia pràctica per als futurs estudiants que demanin la beca Erasmus per a allà.

Vaig decidir anar a acabar les assignatures del màster el primer quadrimestre a la Université Libre de Bruxelles, i ara he tornat per finalitzar el màster amb el projecte final.

Allotjament

Vaig cometre l'error d'arriscar-me i marxar sense tenir res, em vaig comprar el vol 4 dies abans de començar les classes, pensant "és la capital europea, hi ha un munt d'Erasmus, segur que la ciutat està preparada per assumir aquesta població estudiantil i segur que hi haurà mil habitacions per llogar". No és així, vaig tenir la sort de trobar-lo al tercer dia, però després de donar mil i una voltes per la ciutat, trucar i visitar un munt de pisos. 

El sistema més habitual d'allí és el Kot, són antigues cases senyorials, de 4 o 5 pisos que els propietaris lloguen als estudiants, ja sigui la casa completa (com era el meu cas, amb 8 estudiants en total) com els darrers pisos i cohabiten amb els propietaris però amb zones separades. L'avantatge: tens la intimitat que tu vols, tant si vols aïllar-te com si vols relacionar-te més en les zones compartides, com el menjador i la cuina

Transport

L'avantatge de Brussel·les és la seva mida, pots recórrer-la a peu en 45 minuts i la bicicleta és un company més per a la població d'allí (nevi, plogui o faci sol!).

Pel que fa al transport públic, el metro tan sols abasta el pentàgon de Bruxelles, és a dir, el "centre - centre" de Bruxelles. La ciutat esta dividida per comunes, i aquest pentàgon abasta tan sols la comuna de Bruxelles. La universitat, però, era situada a les afores d'aquest pentàgon (comuna Ixelles) i jo vivia a l'altra punta (comuna Shaerbeek), aleshores em vaig refiar (massa) del transport públic, que després de l'experiència, puc dir que no tenim res a envejar a la capital europea.

D'altra banda, pel que fa a les tarifes, un punt positiu és que per als estudiants, les universitats proporcionen una "Attestation" (certificat) conforme ets estudiant i gaudeixes d'una reducció considerable. En total, l'abonament anual em va costar 102 €.

Maneken amb bata i gorra d'un Cercle

La universitat

La ULB, universitat francòfona i pública de Brussel·les, és immensa i rep cada any un munt, però un munt d'estudiants erasmus, sobretot italians i espanyols! Compta amb tres campus (La Pleine, Erasme i on era jo, Solbosch). 

Cal dir que s'ha d'estar una mica atent a la guia que ens donen en arribar i si fa falta ser una mica pesats, ja que el sistema burocràtic segueix sent semblant al nostre i t'has d'assegurar que els papers han arribat on tocava... depèn una mica de la facultat, això sí. La de Filosofia i Lletres, en comparació a la d'Economia, per exemple, era un desastre, pràcticament res informatitzat!

Pel que fa a les classes i els sistemes d'avaluació, el funcionament de les classes era molt semblant al del màster aquí a Barcelona, i la feina, semblant. No obstant això, pel que fa a l'avaluació, encara que hi hagi avaluació continuada, has de passar un examen al final, molts d'ells orals. Les classes es fan en francès o en anglès.

Per als estudiants Erasmus, la universitat proporciona gratuïtament cursos d'idiomes de 60 h i de 30 h. Ho recomano al 100 %, per aprendre francès i per socialitzar-te! És una mica cert el tòpic que són tancats (sobretot dins les aules, hi ha una disciplina que jo mai he vist ni a la carrera ni al màster) i les primeres amistats que vaig fer van ser arran d'aquest curs.

Ah! em deixava unes curiositats que crec que s'han de posar. A principi de curs fins al novembre hi ha dues vides paral·leles a la universitat: els estudiants que estem una mica al marge (com jo i la resta d'Erasmus), i els estudiants més arrelats que formen part dels Cercles. Sí, sí, una mena de Fraternitat organitzada per carrera: "Cercle de Polítiques", "Cercle d'Arquitectura". 

Hi ha un munt de llegendes urbanes i d'altres encara més fantasioses! Pel que diuen hi ha uns 400 estudiants per curs, dels quals n'intenten entrar 50 i tan sols aconsegueixen entrar-ne 10, ja que les proves van de pintoresques i estrafolàries a sàdiques. Els reconeixereu perquè van amb bates de colors apagats plenes de taques i amb unes gorres amb la visera molt llarga (la tradició belga és llençar a l'aire el cul de cervesa que queda al got, i aquesta visera els protegeix dels esquitxos) amb caixes i caixes de cervesa a les 12 del migdia per la universitat i cantant càntics.

A finals de novembre, el dia de la festa de la universitat però, és el darrer dia que els veureu voltant, el dia de la Bapteme (bateig)... és cert, en veureu algun adepte esporàdic, però a partir d'aleshores comença el Blocus, període d'estudi, en què tota la festivitat desapareix i la universitat es transforma en un centre més silenciós on la biblioteca és a reventar.

Camions de cada Cercle plens de cervesa per Saint-Verhaegen

Bé crec que a nivell pràctic he explicat el més important!

Per acabar, reafirmo totes les experiències que s'han explicat aquí. A mi al principi, com ha explicat l'Elisabet, em va ser una mica difícil l'adaptació. Personalment, era la primera vegada que marxava tant temps fora (realment no és tant!) i les dues primeres setmanes van ser essencials per a l'adaptació. Parlant-ho amb les resta d'Erasmus, coincidim que és un període difícil, però que de seguida passa, i en un mes, ja estàs del tot adaptat i ja no penses a tornar a casa. La gent que coneixes esdevé la nova família i coneixes a gent genial! Pel que fa a mi, ja planejo fer una visiteta, perquè realment es troba a faltar la vida Erasmus!

He intentat sintetitzar, i m'he deixat moltes coses, però espero que us pugui servir als futurs erasmus bruxellois!

Erasmus a Brussel·les

Allo le monde!

Sóc la Judit Rodríguez i, fent cas de l’Amadeu, ara torno a escriure unes paraules per a Mòbils BiD; aquest cop, amb motiu de la meva estada Erasmus a Brussel·les, Bèlgica.

Tot i que encara no he acabat, us puc avançar des de ja que és una experiència única i que mereix molt la pena. Però bé, això ja ho haureu sentit moltes vegades de la mà d’altres companys Erasmus!

Conscient que potser els més interessats en aquest missatge sigueu els que voleu demanar una de les beques per al proper curs, o els que encara tingueu dubtes, intentaré fer-vos cinc cèntims del procés i de l’estada.

Per començar, sapigueu que és normal tenir dubtes, i molts. En el meu cas, des que vaig conèixer aquest programa, sempre havia pensat que els que marxaven d’Erasmus eren unes persones molt valentes i decidides. Ara ja no ho penso tant, això.

Si bé és cert que has de tenir clar quins són els teus objectius a la vida (conèixer món? treballar? estudiar? formar família?) i com assolir-los, també ho és que el sortir d’Espanya (no només amb una beca Erasmus) és una qüestió de voluntat, no de valentia.

Com dic, al principi tots tenim dubtes i pors, fins i tot quan ja estàs a l’avió: de no saber apanyar-te-les, de no saber suficient l'idioma i fer el ridícul, de no fer amistats, de no estar a l’altura a nivell d’estudis, d’estar sola, de perdre un any de la teva vida... Però quan comences a viure experiències diferents a les habituals, a conèixer llocs espectaculars, a compartir moments amb persones d’arreu... llavors, llavors les pors marxen i comprens que això no només és bo per a tu, sinó per a tothom. Aquest tipus de parèntesis (de més o menys durada) els hauria de viure tothom algun cop a la vida. I us ho diu una persona que ja n’ha fet tres :)!

Un cop dónes el pas, tot són papers i dates límits. Un paper per aquí, un altre per allà, ara vés a per un, ara envia un altre... Però te’n surts. En aquest temps de preparatius, entre altres coses, has d’escollir les assignatures equivalents que faràs la universitat de destí. És força complicat: perquè o bé no existeixen equivalents, o les que hi ha ja les has fet aquí, o no quadren amb els crèdits que necessites fer... Per això us recomano que, si voleu marxar, feu tot el possible per fer a l’estranger assignatures de lliure elecció o, almenys, optatives. En qualsevol cas, tampoc us espanteu, el cap d’estudis de la nostra facultat i el teu responsable en la de destí t’ajuden.

De la cerca d’allotjament no us dic gaire cosa, perquè en cada cas és diferent. En alguns llocs t’ofereixen una habitació a residència universitària, en altres no. Jo, com la resta d’Erasmus que anirien a la Université Libre de Bruxelles, tenia l’opció de demanar plaça en una residència, però com que els Erasmus no tenim preferència, som molts i hi ha poques places, no me la van donar i vaig haver de buscar-me un estudi (amb una mica d’ajuda per la seva part, això sí).

Un cop arribes al destí, els primers dies són una mica complicats en el sentit que has de fer moltes coses (sobretot més burocràcia encara!) en un lloc on no coneixes ni la parada de bus més propera. Però vaja, poc a poc comences a espavilar-te i quan vols adonar-te'n ja estàs fet un expert en moure’t pel carrer! Consti també que el Google maps ajuda molt, és un bon recurs :P

Brussel·les és una ciutat ni molt gran, ni molt petita que té diversos barris (quartiers). Els més famosos són Ixelles (on s’ubica la meva universitat), l’anomenat Européen on es troben el Parlament i la Comissió Europea i, sobretot, el centre. Jo visc a Jette, un barri no gaire atractiu per estar una mica retirat del centre i per no tenir cap edifici emblemàtic, però que a mi m’agrada: sembla un poblet petitó, tranquil, ple de casetes i botigues a la vora de la cantonada.

El centre és una meravella. La Grand Place és molt molt bonica (i més encara per Nadal!) i el voltant està ple de botigues de tot tipus, incloent les de souvenirs, xocolateries i gaufreries (mmm...!) i llibreries amb documents antics; també hi ha els típics edificis del nord molt minyons (alguns d’ells amb tires còmiques pintades a les façanes), bars on prendre les ja clàssiques cerveses belgues, i turistes, sobretot això, malgrat ser hivern.

I parlant d’hivern. Quin fred! Aquí les bufandes, els guants i els gorros són una necessitat. Hi ha dies que no superem els 2 o 3 ºC, i això es nota. El sol en si mateix no el veiem gaire; en canvi, la pluja és una companya fidel. Hi conec gent que està farta d’aquest clima. Per sort, jo sóc de les persones que s’estimen més el fred i la pluja, que no pas la calor i el sol. N’estic contenta. A més, veure nevar de veritat (i no de broma com a Barcelona) és molt gratificant :P.

A nivell econòmic, no hi ha gaires diferències amb Barcelona. L’alimentació més o menys té el mateix preu (hi ha Carrefours a punta pala!) i el transport depèn de si compres abonament (molt més barat que a Barcelona) o bitllets individuals (molt més car). També hi ha l’opció de no pagar, perquè no hi ha portes que s’obren picant el bitllet, ni revisors, i els conductors passen de tot... però això és una altra història. Pel que fa als museus i altres centres culturals són més aviat cars, però hi ha dies que són gratuïts. L’allotjament oscil·la entre els 300 i els 500 €.

Per l'idioma, sigui anglès o francès, no us amoïneu. A força d’escoltar i llegir aprens molt. Però sobretot parlant. Al principi fa una mica de vergonya per això de fer el ridícul, però aviat veus que els Erasmus estan igual o pitjor i que la resta no se’n riu, més aviat al contrari, t’ajuda. A més, segons tinc entès, en la majoria dels casos, es té l’oportunitat de fer cursos gratuïts o molt barats. Jo en faig un de 60 hores (gratuït) que podré convalidar per 5 crèdits ECTS. És molt semblant al que vaig fer a París aquest estiu (http://mobilsbid.blogspot.com/2008/08/frans-pars.html), ja que també els pocs estudiants que som a classe provenim de diferents punts d’Europa i això fa que riguem molt.

A la resta d’assignatures sí és veritat que costa una mica seguir el ritme. Has d’estar molt atent i sense son (suposo que ja sabreu per què dic això de la son...). Però si t’hi poses i a casa més o menys et vas posant al dia, no hi ha problema. Al començament no t’assabentes de res, jeje, però a mesura que t’habitues a la llengua és més fàcil. Arriba un punt en què, tot i haver paraules que no comprens, surts de classe amb una idea molt clara del que s’ha explicat. És un goig. Malauradament, això passa més sovint cap al final, quan s’acosten les vacances de Nadal i, per tant, també els exàmens de gener. Ja veurem com van les proves definitives... aix!

A banda d’anar a classe, passejar-me per Brussel·les i quedar amb els amics, també he aprofitat per anar a Amsterdam i a moltes de les altres ciutats belgues: Bruges, Gant, Namur, Anvers, Ostende i altres poblets més pròxims com Waterloo. Alguns llocs són més bonics que altres, però tots ells us els recomano, sobretot Amsterdam, Gant i Bruges! Són ciutats tan boniques i tan diferents al que coneixem!! Durant el temps que em queda, miraré d’anar, entre altres llocs, a Luxemburg, que també diuen que és molt bonic!

I a banda de tot això... hom pensa que la idea d’Erasmus ve associada irremeiablement a les nits de festa. Si bé això depèn molt de la persona i no necessàriament té per què ser així, puc afirmar que certament quan un marxa d’Erasmus normalment el nombre de nits de festa augmenta considerablement. I no només això, sinó que passes molt de temps amb els nous amics, que en aquest context esdevenen la teva nova família.

Malgrat això, no tot són flors i violes: gran part del dia estàs tot sol i a vegades no coincideixes amb la gent per fer unes o altres coses. Amb això us vull dir que, per marxar d’Erasmus, has de ser una persona a qui també li agradi estar sol i sàpiga passar-s’ho bé sense companyia. Hi ha moments en què trobes a faltar la família i els amics, però s’ha de saber portar!

Bé companys, penso que, com de costum, m’estic allargant massa en el missatge, així que deixo ja de xerrar. Espero haver-vos ajudat amb els vostres dubtes i que decidiu marxar! Ja veureu com és la millor decisió que podeu prendre!

Molt bon cap d’any!!
À bientôt!

Judit Rodríguez.

Erasmus en la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Hola,

Vengo de Bruselas (de la Université Libre de Bruxelles) y he pasado un año en la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Amadeu Pons me ha invitado a describir las diferencias entre la Facultat y la sección de Ciencias y Tecnologías de la Información y Comunicación de Bruselas. Es por esto que voy a empezar.

La primera cosa que me ha llamado la atención llegando a la Facultat es su tamaño. En nuestra sección, en Bruselas, debemos de ser como máximo 60 personas en total. Somos parte de otra facultad. Otra gran diferencia es que hacemos menos prácticas, hay clases que son únicamente teóricas.

A parte de eso, desde mi llegada, una de las cosas agradables que he vivido es –igualmente si es un cliché– que los españoles sois mucho más tranquilos que la “gente del norte”, de contacto más sencillo.

El Erasmus me ha proporcionado una gran apertura sobre España, sobre su diversidad cultural, su modo de funcionamiento diferente en el cotidiano, pero también sobre todo el mundo hispanohablante.

Es pues una experiencia muy enriquecedora y, para todos los que tienen ganas y la ocasión de vivirla, merece la pena.