Retornar a la ciutat on has fet l’Erasmus, 10 anys després

L’any 2006 vaig fer una de les coses que més m’han agradat en aquesta vida (de moment): vaig marxar d’Erasmus. Des de llavors, la ciutat de Viterbo (Itàlia, a uns 80 km de Roma) ha ocupat un racó permanent al meu cor, i no puc evitar somriure amb nostàlgia cada cop que hi penso. (Sóc conscient que patiré el síndrome post-Erasmus fins que mori.) XD

De fet, que després de tants anys encara mantinguem un grup de whatsapp (quan fa 10 anys no n’hi havia) i tinguem ganes de veure’ns de tant en tant només significa una cosa: que a tots ens va marcar! J Per aquest motiu, calia tornar a Viterbo 10 anys després, ni que fóssim un grup reduït de persones. 

Buscar data va ser complicat, però finalment va ser cap a finals d’any. Tornaríem a Viterbo! (Val, és cert que jo ja hi havia retornat un parell de vegades, però sempre mola més quan vas amb gent que comparteix els mateixos records que tu.)

Una ciutat per re-descobrir

Quasi ningú coneix Viterbo, per això és tan especial. La ciutat té 60.000 habitants, però no n’aparenta més de mil (val, ara potser m’he passat). El que vull dir és que es tracta d’una ciutat emmurallada amb aires medievals a tope.

Passejar de nou per aquells carrers va ser estrany. Per uns moments, fins i tot ens podíem creure que encara estàvem allà vivint i que després del passeig aniríem cadascú a casa seva per retrobar-nos a l’endemà.

El meu carrer. Tot igual que abans. No passen els anys!

Vam recórrer els carrers, les façanes de les cases on havíem viscut, els restaurants i bars que més ens agradaven… és curiós, això últim. Restaurants en coneixíem poquíssims, i això que és una ciutat MOLT PETITA. Nosaltres, tots els Erasmus, vivíem en plan pobre: dinàvem i sopàvem a la mensa, el menjador universitari ultra-barat i quan fèiem sopars especials... ho fèiem sempre a la casa més gran. Els restaurants els reservàvem per quan venien visites. I els bars igual, en teníem dos o tres de fixos i d’allà no ens movíem. Ho penso ara i em sap com greu, potser vam explorar poc aquella ciutat.

Ens va encantar veure que tot estava bastant igual. Havien obert alguna botiga nova (fins i tot un TIGGER) però l’essència medieval que s'hi respira és la mateixa.

Vam tenir sort amb el temps: s’anunciaven pluges, però la ciutat ens va concedir una petita treva ;-) Fins i tot vam poder tastar una atracció turística que abans no hi era: VITERBO SOTERRANEA, impulsada per una entitat que pretén recuperar els tresors del subsòl. Va ser una nova manera de gaudir de la ciutat ^^.

Bé, i ja per últim, dir-vos que si algun cop esteu de viatge pel centre d’Itàlia, no us oblideu de fer una escapada a Viterbo. Amb un dia en teniu prou i en quedareu encantats. De fet, ja tinc ganes de trobar una excusa per tornar-hi. :-)

Des de Viterbo amb amor

Hola bibliotecaris/es,

Us escric des d'aquesta bella ciutat, que es diu Viterbo. És molt petitona, però la vida Erasmus està molt molt bé, aquí no som molta gent però tenim un grupet que és com una familia. He conegut molta gent, de tota Europa: Alemanya, França, Espanya, Italia...

La veritat és que aquesta vida és espectacular, es viu hora a hora, i t'ho passes genial, aprens un idioma, i s'aprenen un munt de coses i es viatja molt, visites molts llocs bonics, per exemple des d'aquí he pogut anar al Carnaval de Venezia, Sicília, Siena... i a Roma, que a l'estar al costat l'he pogut visitar a fons. Jo visc a la residència i la veritat que és una experiència molt bona, compartint casa amb persones molt diverses i de diferents formes de veure la vida.

Pel que fa als estudis, es pot comprovar la diferència que hi ha en el món bibliotecari, pots veure la diferent manera d'impartir una matèria, d'estudiar-la, de fer un examen, que aquí quasi tots són orals, i a més a més et pots diploooomar, com he fet jo, jaja

En resum heu de fer l'Erasmus, una experiència que no s'oblida mai i en la qual aprens molt i t'ho passes d'allò més bé.

Un abraccio molto grande des de la bella Italia!


Daniel Peral

Declaracions d'Eli Ramírez sobre l'Erasmus a Viterbo

Si feu un clic a l'enllaç del final d'aquest missatge podreu llegir una entrevista feta a Eli Ramírez, estudiant de la nostra diplomatura, amb motiu de la seva participació com a estudiant Erasmus a la universitat de Viterbo (Itàlia).

L'entrevista és feta pel Centre de Documentació Europea de la Universitat Autònoma de Barcelona, i forma part d'un conjunt d'entrevistes que recullen les experiències d'estudiants que han participat en el Programa Erasmus, del qual enguany es commemora el 20è aniversari.

Si heu estat becaris Erasmus i voleu contestar l'entrevista, rebreu un lot de productes de promoció relacionats amb aquest programa europeu. Aquí podeu veure una foto del que va rebre l'Eli.

Enllaç a l'entrevista: http://selene.uab.es/ce-documentacio-europea/Erasmus/07042/web.htm.

EN CAMERINO 2006

Hola a tothom! [Em dic Eli Ramírez i estic d’erasmus a Viterbo, Itàlia]. Us vull explicar un dels millors caps de setmana que he passat des que sóc aquí!

Es tracta del «V Evento Nazionale», una mena de reunió que es fa cada any a una ciutat diferent on hi participen erasmus de tota Itàlia (austríacs, alemanys, francesos, portuguesos, grecs… però sobretot espanyols: érem el 80%!). L’any passat es va fer a Palerm (Sicília) i aquest any ho han fet a Camerino, una petita ciutat universitària, envoltada de muntayes, tot i que l’allotjament era a la platja (San Benedetto del Tronto).

Quan vam arribar dijous a l’estació de tren (després de 6 hores i 3 transbordaments) vam anar a fer el chek-in. Estava molt ben organitzat, amb taules on posava totes les ciutats que hi participaven: Bolonya, Roma, Torí, Palerm, Gènova, Pisa… Nosaltres ens vam dirigir a la taula de VITERBO. Ens van donar una samarreta, merchandising de la universitat de Camerino i una polsera identificadora. Jo era el número 478, o sigui que dins l’hotel ja hi havia 477 erasmus més! ^_^ à al final vam ser uns 600!

L’hotel... genial…! Arran de platja (el meu primer bany maritim 2006 al mar Adriàtic, uee!) i amb 3 piscines. I el millor de tot eren les habitacions, que estaven dividides en 5 edificis i totes tenien terrassa. I era un hotel només per a erasmus!!! Ja us podeu imaginar…! J

L’equip organitzador ho va preparar tot molt bé: Divendres ens van dur a una festa medieval, amb espectacle I sopar; dissabte a un bar tropical i després a una discoteca amb autobusos (amb flexibilitat horària per qui volgués tornar més tard o més d’hora).

Quan t’ajuntes amb tants erasmus i veus que, sent de llocs tan diferents compartim tantíssimes coses, és genial. Anècdotes n’hi ha hagut moltissimes... La segona nit els de Viterbo estàvem petadíssims i vam anar a dormir d’hora, però a les 3 de la nit vam sentir com els nostres veïns saltaven a la nostra terrassa a “robar-nos” les cadires! Total, que la nit és jove: Ens vam vestir i vam anar a l'habitació del costat, que feien una festa (i de pas recuperar les cadires, jeje). O un altre gran moment també va ser pujar 3 o 4 dalt del llit saltant i cantant “Sobreviviré”, de Mónica Naranjo (jijiji).

En fi, 4 dies fantàstics. Diumenge la tornada amb tren cap a casa (Ah no! Que Viterbo no és casa meva! XD)

Consell: Pels que l’any 2007 aneu a Itàlia d’erasmus, pregunteu per l’Evento Nazionale, que no us en penedireu!

PD. FORÇA BARÇA! Dimecres vaig aconseguir que 4 persones a favor del Reial Madrid s’envoltessin amb la bandera del Barça (que des de dimecres que no me'n separo, ni al viatge!) i que cantessin l’himne del Barça, que jo amb molta paciència els vaig ensenyar. Jejeje! Lliga i Champions! Visca visca!

El decàleg Erasmus (des de Viterbo)

Per Eli Ramírez, living la dolce vita a Viterbo, Itàlia.

Ciao a tutti! Jo he decidit redactar la meva experiència Erasmus a travès d’un decàleg ^.^ Es un decàleg dirigit a tots aquells que encara dubten de si posar o no una experiència Erasmus a les seves vides, per als qui ja s’han decidit i marxaran ben aviat, per als que no volen ni parlar-ne i per a tots aquells que tingueu curiositat i llegiu aquestes linies.
Va per vosaltres!


1. DECIDIR-SE A FER EL PRIMER PAS -> Quan fa un any vaig veure pels pasadissos de la Facultat els cartells de les beques Erasmus, alguna cosa va reaccionar dins meu… Jo volia ser Erasmus! Tothom me’n parlava tan bé que no volia deixar escapar aquesta oportunitat. Vaig seguir les indicacions, i en fi, ara ja sóc aquí, a Viterbo! Una magnífica ciutat (poble) a 80 km de Roma.

2. GAUDIR DEL LLOC ON ESTÀS -> Jo al principi volia anar a Roma, però des que estic aqui, Viterbo m’encanta: és un poble petit dins d'una muralla ben conservada on tots els Erasmus ens coneixem (el 80% som d’Espanya... tot i que crec que l'única catalana sóc jo!), el lloguer de pis no és gens car, i és un poble molt actiu (cinemes, teatre, jardins, festes…). Hauríeu de veure’l! A més, no estic lluny de Roma i puc anar-hi sempre que vull. Els trens a Itàlia tampoc van tan malament com diuen, i ara que arriba la calor… serà genial!

3. APROFITAR LES NOVES TECNOLOGIES ABANS DE MARXAR -> Gràcies a Internet vaig poder conèixer gent que ja portava aquí des d'octubre, i el dia que vaig arribar em van venir a recollir a l'estacio i em van deixar dormir a casa seva fins que trobés alguna cosa. La veritat és que aquestes coses s’agraeixen molt, sobretot quan no tens a ningú i estàs a milers de quilòmetres de casa teva. També podeu aprofitar Internet per saber com és el lloc on anireu (jo l’any passat no sabia ni que existia Viterbo, i resulta que és una ciutat molt coneguda a Itàlia!) ;-)

4. CERCAR ALLOTJAMENT -> [Aquest punt només s’aplica a la gent que no té plaça a cap residència]. Jo vaig tenir molta sort i al cap de pocs dies d’haver arribat vaig trobar una habitació al centre mateix de Viterbo, amb un italià i una italiana. Us recomano que si busqueu pis, intenteu viure amb gent del país, perquè aprendreu més ràpid l’idioma i els costums. Sabeu que els italians no renten mai les cafeteres amb sabó? Diuen que llavors el cafè no tindria un gust pur!

Ah! I parlant de costums: Per als que aneu a Itàlia, vigileu amb els cotxes. No respecten els passos de vianants… quan vulgueu creuar un carrer, feu-ho “a sac”, sense mirar: ja pararan... sense por! (Ho dic perquè al principi fa una mica de por).

5. FER VIDA UNIVERSITARIA -> Pel que fa al tema universitari (que, al cap i a la fi, és el que ens mou), jo la veritat és que no sabia quines assignatures agafar, perquè no totes coincidien. Però no em puc quiexar, les que faig estan bé. El que sí que és curiós, és la vida acadèmica italiana: els exàmens són orals, anar a classe no és important (això sí, et fan llegir mooolta cosa, i després a l’examen t’ho pregunten, vull dir que no regalen res), a vegades els profes no vénen, o vénen tard… Però en general t’ajuden molt, i intenten que entenguis el que diuen. La meva facultat és pinypoon, o sigui, super petitona, són dos pisos i a dins s’hi fa Biblioteconomia, Documentacio, Història, Història de l’Art, Arqueologia, i qualsevol altra cosa relacionada amb els béns culturals…

6. PREPARAR PSICOLÒGICAMENT EL TEU ESTÓMAC -> No parlo d’alcohol (…), sinó de menjar! No sé als altres països, però a Itàlia la gent menja molts dolços i molta pasta. Pasta amb qualsevol cosa, no et canses mai de menjar pasta! I a totes hores la gnutella (nocilla) i xocolatines, i bombons! I els gelats! Ostres, il gelato italiano és genial, perquè tenen milers de varietats. Si algun cop heu estat a Itàlia, sabreu de què parlo!

7. APRENDRE L’IDIOMA -> S’ha d’aprofitar qualsevol oportunitat per aprendre l’idioma. No cal que fugiu dels Erasmus espanyols, però s’ha d’intentar parlar amb tothom, i si parles amb gent d’altres països t’obligues a parlar amb l’únic idioma que us uneix en aquell moment. Jo per exemple parlo bastant castellà, perquè som molts, però amb els meus companys de pis parlo italià.

Com que sóc l'única catalana de Viterbo, pràcticament el català nomes el parlo per telèfon. Vaig estar els 20 primers dies sense trobar cap català, però un dia sopant a Roma va venir a cantar-nos La Tuna, i resulta que eren de la Universitat de Barcelona! ^.^U I parlaven català jeje. Que bo.

També s’aprèn molt mirant la tele. Quasi fan la mateixa programació que a Espanya: sèies com Nip Tuck, Lost, O.C, CSI... Programes com La isla de los famosos, Gran Fratello o ¿Quién quiere ser millonario?... I dibuixos animats com Pokémon, Simpsons o BOLA DE DRAC!! :D

8. FER VIATGES I EXCURSIONS -> Agafeu una motxilla abans de sortir de casa, perquè no saps mai on aniràs a parar! S’ha d’aprofitar per conèixer tots els poblets de les rodalies i també tot el que puguis veure del país! Pels que aneu a Itàlia, heu de pensar que heu de visitar el nord (Bolonya, Milà, Venècia…), el centre (Roma, Florència, Pisa…) i el Sud (Nàpols, Sicília…). Estigueu preparats per qualsevol cosa! Val la pena estalviar una mica abans de marxar. I els trens, com més lents, més barats.

9. NO PERDRE CAP DETALL DE RES -> Importantíssim per la vostra vida Erasmus: una càmera de fotos i un quadern per apuntar-hi cosetes. Tot ha de quedar registrat d’una manera o altra... Cada viatge, festa, excursió… tot! Penseu que després, quan torneu, heu d’ensenyar als vostres amics i família tot el que heu fet ^_^ !

10. VIURE A TOPE -> Jo crec que des del dia que vaig sortir de l’avió i vaig trepitjar el terra italià, la meva vida ha canviat una miqueta. Ser Erasmus és... no sé, una forma de vida. És increïble com es poden fer tantes coses a la vegada (anar a classe, anar a festes, sortir quasi cada dia, fer excursions per les rodalies, fer excursions més llargues per visitar el país, aprendre un idioma, conèixer molta, molta gent…) i no acabar cansat! Suposo que la beca Erasmus és com un paquet de piles Duracel que et claven a l’esquena i et duren i duren fins que s’acaba la beca…

Eli R :D