Pràctiques a l'ACNUR a Budapest

Hola a tothom!

Soc en Bernat, exalumne del grau en Gestió d'Informació i Documentació Digital i us vinc a explicar l'experiència de pràctiques que estic duent a terme a les oficines de l'ACNUR aquí a Budapest.

Primer de tot, i per posar una mica en context, sempre he estat un cul inquiet. Apuntant-me a diferents oportunitats, participant a dues edicions del BOBCATSSS i sempre a la recerca d'alguna oportunitat interessant. Com que acabava el grau un semestre abans per les convalidacions d'assignatures, em vaig posar a mirar diferents opcions de cara al febrer per fer algunes pràctiques.

Després de triar i remenar vaig sol·licitar a bastants opcions, fins al punt d'haver de tenir un Excel per controlar les aplicacions i per un cop de sort em van contactar de l'ACNUR per una plaça de gestor del coneixement. 

En ser una organització d'abast mundial, els processos selectius són bastant intensos, que inclouen un examen de coneixements de 3 hores, una entrevista personal i una en grup. Sembla que els vaig fer el pes i aviat farà un mes que soc per aquí dalt.

Tant les tasques assignades com el seguiment que em fan és molt proper i flexible i et permeten configurar bastant quina mena de pràctiques vols fer. L'equip és molt divers i obert, amb cinc nacionalitats en un equip de sis persones! 

El que sí que impressiona una mica és el nivell de seguretat i la imponència de les oficines.

A part del fred que ha fet aquest primer mes, la veritat és que Budapest és una ciutat plena de vida i que val la pena explorar, amb molts ambients diferents i molta activitat juvenil. A part de ser una ciutat preciosa, ofereix mil i un ambients i oportunitats mantenint un preu molt raonable.

Malgrat la impressió que fa marxar fora, crec que és una de les experiències que més et fan créixer tant en l'àmbit personal com en el professional, ja que t'obliga a créixer i adaptar-te a situacions noves. 

Animeu-vos-hi!

PD: Si voleu un cop de mà amb la cerca de pràctiques no dubteu a escriure'm! :)

Pràctiques a l'arxiu de l'ACNUR (Ginebra)

Sóc la Clara Artigas i he estat el mes d'agost de pràctiques a l'arxiu de l'ACNUR (UNHCR) a Ginebra.

L’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) és un organisme dependent de les Nacions Unides encarregat de protegir els refugiats i desplaçats per persecucions o conflictes, i promoure solucions duradores a la seva situació, mitjançant el reassentament voluntari en el seu país d'origen o en el d'acollida.*





El personal de l'arxiu és molt amable i acollidor, i sempre estan disponibles per qualsevol dubte que et pugui sorgir. La llengua de treball a l'ACNUR principalment és l'anglès, però també va bé tenir algun coneixement de francès, sobretot pel que fa a la vida diària.

La meva feina ha estat la descripció i buidatge de documents de l'arxiu històric, dels anys 50 i 60, provinents de l'Executive Committee of the High Commissioner's Programme (ExCom). No negaré que ha estat una tasca una mica monòtona, però que resultarà molt útil de cara als investigadors que visiten l'arxiu. L'última setmana, però, també he tingut l'oportunitat de col·laborar amb un grup de voluntàries japoneses que vénen cada estiu a treballar a l'arxiu, fent d'altres tasques de control del fons.



Pel que fa a la ciutat, Ginebra és molt tranquil·la i agradable, amb un ambient internacional, on resulta fàcil de moure's i adaptar-s'hi. D'altra banda és realment molt cara (allotjament, menjar, transport), així que millor si veniu amb una mica d'estalvis! La millor opció d'allotjament, pel que fa al preu, són les residències, i com a mínim a l'agost, no és difícil trobar-hi plaça.

En definitiva, l'oportunitat de fer pràctiques a l'estranger és totalment recomanable i positiva; et dóna accés a veure com funcionen diversos tipus d'organitzacions molt diferents entre si, practicar idiomes i, de passada, ampliar el currículum.

UNHCR - Archives and Records

Les meves pràctiques d'estiu a l'estranger les he realitzat a l'arxiu de l'ACNUR. L'ACNUR s'encarrega de donar asil a tots aquells refugiats que estan perseguits al seu país d'origen per qüestió de sexe, raça, religió, creences polítiques o perquè hi ha un conflicte bèl·lic al seu país. Actualment també dóna asil a aquelles persones a les quals se'ls neguen els seus drets perquè no tenen la ciutadania. L'arxiu de l'ACNUR gestiona els documents que provenen de les accions jurídiques per defensar els refugiats i els documents del treball a les oficines al lloc on hi ha el conflicte, com també gestionen documentació d'organitzacions humanitàries anteriors a l'ACNUR (IRO o UNRRA).

Vaig dur a terme dos projectes:

-Arxiu històric: inventari i preservació del fons (entre altres, vaig preservar un fons de fotografies dels refugiats de la Segona Guerra Mundial molt interessant i un dels més grans que vaig treballar) (també vaig treballar el fons de la Guerra del Vietnam amb altres dues arxiveres japoneses molt simpàtiques).

-Records Managment: actualització de protocols relacionats amb la gestió dels arxius on-line, actualització dels noms i dades bàsiques dels refugiats, canvis de format (de paper a digital) d'algunes normatives sempre relacionades amb la gestió de la documentació.

Pel que fa al programari que utilitzen en aquest arxiu, vaig poder conèixer un programa per a la gestió de la documentació en paper (IRIMS) i un altre programa per a la gestió de la documentació on-line (Livelink).

L'idioma oficial de la ciutat on està ubicat l'ACNUR és el francès, però amb un bon nivell d'anglès pots entrar a treballar a les organitzacions internacionals. Tot i que saber una mica de francès no està de més i pels ginebrencs indica respecte cap a ells. Pel que fa al tracte amb la gent de l'ACNUR ha estat millor impossible. La gent és molt agradable: amable, respectuosa, atenta i això s'encomana. Per tant, el clima de treball perfecte. I us diré un secret, la "jefa" de l'arxiu és catalana! A part de ser una de les persones més carinyoses que he conegut mai.

M'estaria parlant hores i hores de la meva experiència ginebrenca (molt més en positiu que en negatiu), però crec que és millor que ho descobriu per vosaltres mateixos.

Bons desitjos.

Meri.

UNHCR. United Nations High Commissioner for Refugees: Pràctiques d'estiu.

Hola a tothom!! Sóc el Ferran Abarca i estic fent les pràctiques d'estiu juntament amb la Roberta Boscaro a l'ACNUR/UNHCR. Per on començar? Mmmm... bé, primer de tot faré cinc cèntims de la ciutat, Ginebra. La primera impressió que tens un cop arribes és que Ginebra és una ciutat multicultural; penseu que tot i ser petita (vora els 190.000 hab.), més del 40 % dels seus habitants són estrangers. El motiu principal, però, d'aquesta comunió de cultures no és altre que el gran nombre d'organismes internacionals que aquí es concentren (ONU, OIT, OMS, UNHCR, etc.). Sigui com sigui és una sensació agradable poder formar part, encara que sigui per un mes, d'aquesta petita reunió mundial.

Ginebra Ginebra... la ciutat en si és acollidora i viu en perfecta comunió amb l'omnipresent llac Léman (o de Ginebra) i el seu Jet d'Eau (140 m de xorro d'aigua que es veu des de gairebé qualsevol punt de la ciutat). L'agost és, a més, un mes perfecte per visitar-la ja que coincideix amb les festes de la ciutat i convida a descobrir-la tot recorrent els escenaris que munten als múltiples parcs i a cadascuna de les vores del llac. Si preferiu, però, la ciutat també ofereix infinitat de visites culturals com el Museu Ariana, on vam trobar un porró català de vidre del segle XV! (sempre mirant-nos el melic), el Museu de la Creu Roja, les Nacions Unides (voleu veure l'econòmica cúpula del Miquel Barceló?), el museu d'història natural, el museu del rellotge (com no!), etc. Bé, decidir què fareu a la ciutat és cosa vostra, però una recomanació: busqueu allotjament amb antelació!

Anem però al que interessa: l'ACNUR. Primer de tot dir que ha estat una agradable descoberta i que em fa fins i tot una mica de vergonya admetre que sabia ben poc de la tasca que aquí es porta a terme. L'ACNUR està situat a un edifici “intel·ligent” (avui es tancaven i s'obrien les persianes soles perquè considerava que hi havia poca llum) de nova construcció (1995, crec). A la casa hi treballen vora mil persones, sense comptar les que estan fent treball de camp arreu del món. Nosaltres treballem al RAS (que no, que ja us he dit que era un edifici intel·ligent!) que no és altra que la unitat de Records and Archives Section, amb un equip d'unes 15 persones. S'ha de dir que des del primer moment ens han tractat com un més de l'equip i tant la Montserrat Canela, que és la Senior Archivist i la nostra responsable, com la resta del personal ens han ajudat en tot el necessari. Realment és un equip amb molta empenta i al mateix temps es respira un molt bon ambient de treball.

Les tasques:

Nosaltres portem a terme 2 projectes, un d'arxiu històric i un altre de Records Management. El primer consisteix a inventariar tots els IC files, que són els expedients individuals que es generen sota cada petició que arriba a l'ACNUR com, per exemple, el reconeixement de situació de refugiat, sol·licituds d'asil polític, etc. i introduir-los a una base de dades. És una tasca molt maca que ens endinsa en històries sovint colpidores amb final feliç, o no. Sense adonar-nos, mentre inventariem, fem un repàs als conflictes que hi ha hagut al món d'ençà de la creació de l'ACNUR al 1950.

El segon projecte és de Records Management (en realitat són 5). A través del gestor documental ECM Livelink fem avaluació i tria de correus electrònics de les safates d'entrada de les Field Offices que ja han estat tancades (com per exemple la d'Angola). És una tasca molt interessat de selecció, destrucció i preservació de documentació electrònica. En aquesta línia també estem fent el projecte de digitalització i indexació dels IOM/FOM's (Intern-Office Memoranda / Field Office Memoranda) dels anys 1985 i 1984 (actualment ja tenen indexat a Livelink des del 2009 fins al 1986 i ara volen arribar fins al 1950).

Com us he dit estem treballant en 3 projectes més de records, centrats en els arxius de gestió dels Headquartes (com diuen ells), però em sembla que ja m'estic enrotllant massa. En tot cas és una experiència arxivística completa on podem veure tot el cicle vital dels documents i com les noves tecnologies s'apliquen a la gestió d'aquests des del mateix moment de la seva creació.

En fi, no sé què més explicar-vos, només que l'experiència és molt enriquidora i que ja estem pensant on anar de pràctiques l'estiu vinent (només cal que l'oferta en arxius s'ampliï una miqueta, que és molt escassa! ;) ).

Salut!,

Ferran

Genève 2008

Intentaré ser breu, però a la vegada exhaustiu i específic al mateix temps ;-) .

Durant aquest estiu l'Alba, l'Aida i un servidor hem treballat com a becaris a diferents organitzacions pertanyents a l'ONU (OIT, OMS, ACNUR). Al mateix temps, els tres hem viscut durant dos mesos a la residència Saint Boniface, situada al barri de Plain-Palais, al costat de la place du Circ. Els dies laborals treballàvem a les nostres respectives organitzacions, depenent de les hores que teníem estipulades al contracte. A la tarda aprofitàvem per donar una volta per diferents racons de la ciutat (Jardin Botanique, La Bastille, Jet d'Eau, Jardin Anglais, Cornavin, UN, Carouge, rue de la Confirmation) o anar a comprar menjar als supermercats que teníem més a mà. Hem tingut el privilegi d’assistir a les festes de la ciutat amb un impressionant piromusical o el festival organitzat durant les festes del municipi.

Destacar que el nivell de vida és molt bo i la ciutat a l'estiu és perfecta per viure-hi, la gent ha sigut molt amable amb nosaltres i ens han atès en tot moment a qualsevol dubte que teníem. Òbviament, hi ha de tot en aquest món.

Els caps de setmana aprofitàvem per fer excursions i visitar ciutats properes al llac Leman (Lausanne, Chillon, Nyon, Montreaux, Yvoire, Derniere...). Fins i tot, agafant un cotxe en préstec vam anar cap els Alps suïssos: Interlaken, Thun, Grinselpass, Berna...). En dos mesos hi ha hagut temps per fer totes aquestes coses. Podríem dir que Suïssa és com una postal, a cada paisatge o vista que veus és impossible no fer una fotografia.

Esmentar que hem tingut la sort de conèixer molta gent a la residència. L'idioma mai ha sigut un problema, entre anglès, castellà, català i un nivell mínim de francès ens enteníem a la perfecció amb tots. Dues persones ens han acompanyat durant tot aquest temps: l'Edu (de Navarra) i la Laura (de Valladolid). A la residència Cristina, Andrés, Mauro, Azucena... la llista és llarga. A més a més, hem tingut visites que ens han fet més agradable i acollidora l'estada.

Al treball hem conegut gent d'arreu del món; era curiós veure que a las 12 del matí estaves menjant en una taula amb un japonès, una tailandesa, un americà i una brasilera. L'anglès ens ha sigut imprescindible per entendre qualsevol conversació amb tots ells. He de reconèixer que el meu nivell d'anglès ha millorat bastant, obvi! per nassos has d’aprendre parlant 10 hores cada dia sense parar. Comentar que a la feina, els nostres supervisors sempre han estat a sobre de nosaltres cada dia, i han seguit la nostra evolució laboral. Les tres organitzacions són molt grans i molt modernes, amb tot un ple d'equipaments tecnològics. Hem pogut visitar algunes biblioteques, la de l'ONU simplement és impressionant.

En el meu cas, la meva tasca ha sigut traduir del francès al castellà tota la bibliografia de l'organització que hi ha a la intranet d'aquesta amb els programes HTML 8.0 i el catàleg de la biblioteca (Labordoc). A mitjans d'agost, vaig acabar i immediatament vaig començar a treballar amb la base de dades digital 'Greenstone'. La meva feina és fins demà col·locar i ordenar adequadament tots els documents en PDF o HTML referents a les conferències organitzades per la ILO (OIT) durant els anys 1945-2007.

Personalment aquesta experiència ha sigut molt profitosa per mi. No tot ha sigut un 'camí de roses', però finalment les conclusions són més que satisfactòries, tant a nivell laboral com personal. Demà és el meu últim dia i la veritat és que encara no sé com acomiadar-me de tota aquesta gent que m'ha ajudat tant durant aquests mesos.

Per mi, aquest 'internship' com a becari de l'OIT era un repte, i en part puc estar content dels resultats. Aconsello totalment que feu aquestes pràctiques a l'estranger, coneixes molta gent, aprens idiomes, fas turisme i et fas una idea del que és treballar a l'estranger durant un temps. A mi per exemple m'ha encantat, segurament l'any que ve tornaré a fer-ho i sé que estaré a l'altura de les circumstàncies. He encertat anant-me'n dos mesos a l'estranger.

The 'tovalloles crew' s'acomiada de vosaltres. Alba, Aida, Mario i companyia us han informat des de la ciutat de Ginebra (Suïssa).


Missatge enviat per Mario Gómez