dilluns, 19 de setembre de 2022

Pràctiques d'estiu a l'estranger a l'Instituto Cervantes de Viena

Hola a tots i totes!

Soc la Sara Alaoui Varea, tinc 21 anys i aquest juny vaig graduar-me del grau en Informació i Documentació, l'última promoció del que, actualment rep el nom de grau en Gestió d'Informació i Documentació Digital.

Sempre he tingut una fixació amb viure una experiència a l'estranger, fos com a estudiant o fent pràctiques. Jo era coneixedora del programa de pràctiques d'estiu a l'estranger i vaig estar molt atenta i informada de les pertinents dates, per poder fer la sol·licitud correctament. En el meu cas vaig buscar el centre i em vaig posar en contacte amb ells, ja que no hi havia una oferta activa i vam procedir a fer el conveni. 

He tingut l'oportunitat de realitzar aquestes pràctiques a l'Instituto Cervantes de Viena, on he desenvolupat les meves tasques, principalment, al departament d'administració i a la Biblioteca Juan Gelman.

Al departament d'administració, he treballat directament en la creació de bases de dades, cerca i gestió de grans volums d'informació, actualització de la pàgina web, planificació i estructuració de la nova oferta de cursos d'idiomes per al curs 2022-2023, classificació de documentació administrativa, entre altres tasques.

A la biblioteca Juan Gelman he realitzat activitats com la creació i renovació de carnets d'usuaris, préstec (normal i interbibliotecari), devolucions, cerca bibliogràfica al catàleg i cerca d'exemplars a la biblioteca. No he pogut endinsar-me en més tasques, ja que durant el temps que he estat a la biblioteca no he tingut l'oportunitat de coincidir amb el bibliotecari.

En aquesta estada també m'han deixat participar en algunes tasques del departament de cultura, com en l'organització i planificació del programa cultural de tardor-hivern 2022, i he pogut assistir a diverses reunions per veure com es gestionen els reptes d'un programa d'aquestes característiques.

La meva estança de pràctiques ha estat de l'11 de juliol al 15 de setembre, una mica més de dos mesos. L'horari establert va ser de dilluns a dijous de 09.00 h a 18.00 h, i els divendres de 09.00 a 14.30 h. Cal mencionar que, un cop a la institució, han estat flexibles amb l'horari.

La meva estança ha estat a una residència d'estudiants molt cèntrica, a uns 30 minuts a peu del Cervantes, però gairebé deserta, ja que la majoria d'estudiants es trobaven a les seves ciutats d'origen. A les pràctiques m'han acollit molt bé i l'equip que ho conforma han fet que em sentís com si estigués a casa. Referent a l'idioma, no he tingut l'oportunitat d'aprendre alemany (idioma oficial de Viena), m'he quedat amb conceptes molt bàsics... però us puc ben assegurar que amb l'anglès no tindreu cap problema.

La ciutat és increïble, té una arquitectura que diria perfecta, té una oferta cultural/musical espectacular (hi ha molts descomptes per a estudiants), està plena de jardins, castells i història. Honestament, he quedat encantada amb Viena. I aprofitaré el que queda de mes, per conèixer altres capitals properes i per visitar racons oblidats de Viena. 

L'experiència ha estat molt positiva, tant en l'àmbit acadèmic/professional, com a escala personal. Estic segura que continuaré amb la mirada a l'estranger i qui sap si algun dia tornaré a aquest Cervantes. Animo a tots els estudiants que tingueu curiositat perquè us llanceu a la piscina, que no tingueu por, us puc assegurar que aprendreu molt i us proporcionarà una mirada molt més àmplia del nostre sector i de les possibilitats que tenim, i ben segur que gaudireu. A continuació us deixo algunes fotos. 

Catedral de Sant Esteve de Viena
(Domkirche St. Stephan Wien)

Òpera Estatal de Viena, La Bohème
(Wiener Staatsoper, La Bohème)

Sala Daurada (on es fa el concert de Cap d'Any)
(Goldener Saal, Musikverein)


Església de Sant Carles Borromeo
(Karlskirche)

Biblioteca Juan Gelman
(Bibliothek J. Gelman)



dimecres, 7 de setembre de 2022

Assistència a l'escola d'estiu DECriS



Som la Mel Garcia i la Berta Ollé i estem a 4t del grau d'Informació i Documentació.

Entre el 21 i el 26 d’agost de 2022 vam assistir a l'escola d'estiu de DECriS, la qual va tenir lloc a Hildesheim, Alemanya. L’escola era una de les activitats del Projecte DECriS, finançat pel programa Erasmus+ i en què participen professors de la Facultat. Entre ells, el professor Juanjo Boté, que ens va acompanyar al viatge.

Es tractava d’una escola d’estiu adreçada a estudiants de grau i a titulats recents, interessats a continuar els seus estudis de màster en l’àmbit de la Informació i la Documentació. El projecte va dotar a la Universitat de Barcelona d’un total de deu beques, que incloïen el cost del desplaçament, inscripció, allotjament i manutenció durant la setmana que durava l’Escola. Aquest any vam trobar estudiants de Zagreb, Osijek, Sarajevo i Salònica, mentre que nosaltres al final vam ser deu estudiants de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

Durant la setmana, es van tractar temes com ara recuperació de la informació, web semàntic, introducció a la recerca científica, preservació de patrimoni escrit, avaluació de recursos educatius en obert i introducció a Python.

D’altra banda, tot i que els matins fèiem classes, a la tarda teníem organitzades algunes visites. Per exemple, el primer dia vam fer una visita guiada de la part històrica de Hildesheim, la qual va resultar molt interessant per conèixer el lloc on ens allotjàvem.

    

També vam visitar la biblioteca Herzog August de Wolfenbüttel, on ens van explicar el seu origen i història, així com la seva importància dins la comunitat a la qual serveix.

    

Un dels dies que vam tenir la tarda lliure, amb els altres estudiants de Croàcia i Grècia vam anar a Hannover, capital del Bundesland, on vam fer un recorregut per la ciutat per veure els llocs més turístics.



Nosaltres ens vam assabentar d'aquesta escola d'estiu a partir del butlletí de notícies de la Facultat, on es va anunciar que es faria una segona escola d'estiu en el marc del projecte europeu DECriS. Cada any es fa en una ciutat europea diferent -l'any passat es va fer a Osijek- i, si l’any vinent es continua organitzant aquesta activitat, nosaltres us recomanem d'apuntar-vos-hi, ja que és una gran oportunitat per, a més de repassar i adquirir nous coneixements del nostre àmbit, de conèixer estudiants d’Informació i Documentació d’altres països, així com relacionar-se amb persones de la nostra pròpia Facultat a qui no coneixíem abans d’aquesta Escola.

dilluns, 5 de setembre de 2022

Oferta de diverses beques per a graduats a l'Istituto Universitario Europeo (Florència)

 

L'Istituto Universitario Europeo (IUE) és una entitat de recerca en el camp de les ciències socials (dret, història, economia...) ubicada molt a prop de Florència que depèn de la Comissió Europea. Disposa d'una biblioteca molt ben dotada, amb un programa de pràctiques per a joves graduats en Informació i Documentació que ha estat aprofitat per molts exestudiants de la Facultat i ho continua essent avui en dia.

Però, a part de la biblioteca, altres departaments de l'IUE ofereixen també beques per a joves graduats de la FIMA. Són beques ben remunerades (uns 1.400 euros mensuals) i que permeten adquirir una molt bona pràctica professional, a més de gaudir de l'experiència de residir a l'estranger una temporada.

Ara mateix, busquen becaris amb el perfil dels estudis que impartim a la FIMA al Servei Immobiliari, al Servei de Comunicació i al Centre Robert Schuman. Vegeu els detalls en aquesta pàgina: https://www.eui.eu/About/JobOpportunities/Traineeships

Alerta, perquè el termini per sol·licitar-les acaba ben aviat!

dissabte, 3 de setembre de 2022

Pràctiques d'estiu a l'Instituto Cervantes d'Hamburg. Una experiència memorable.

Bones a tots i totes!

Em dic Ada Fernández, tinc 23 anys i aquest juny vaig graduar-me del doble grau d'Informació i Documentació i Comunicació (actualment rep el nom de Gestió d'Informació i Documentació Digital i Comunicació Audiovisual). 

L'any passat vaig gaudir de l'experiència Erasmus durant 6 mesos a Holanda (University of Twente) i va ser tan espectacular, que tan bon punt vaig tornar, ja vaig buscar altres formes de tornar a marxar. Va ser així com vaig veure l'oferta de pràctiques extracurriculars de la Universitat i vaig sol·licitar per fer-les a l'Instituto Cervantes d'Hamburg

Concretament, he desenvolupat les meves tasques a la biblioteca del centre, anomenada Biblioteca Sergio Ramírez. He treballat com a auxiliar de biblioteca i les meves tasques han estat molt diverses, aspecte molt positiu que m'ha permès aplicar el que he après a les aules, a la vegada que descobrir el complet que és el doble grau i com de ben preparats sortim. Cursar el doble grau m'ha permès participar tant en tasques més administratives i centrades en la biblioteconomia (creació de carnets, registre de socis, esporga, catalogació, captura d'exemplars, manteniment i localització dels fons bibliogràfics...) com en tasques més creatives i audiovisuals (creació de cartells, gestió de les xarxes socials, disseny de contingut digital, etc.).

La meva estança de pràctiques ha tingut una durada de poc més d'un mes. Vaig començar l'11 de juliol i van concloure el 25 d'agost. L'horari era el següent: de dilluns a dijous de 10.30 a 18.30 h, i els divendres de 10 a 14 h. Això m'ha permès gaudir també de la ciutat (que és molt agradable, bonica i plena de jovent i activitats diverses) i poder anar a classes d'alemany dos dies a la setmana a la tarda. Els caps de setmana, també he tingut oportunitat de visitar ciutats properes, gràcies també al fet que els mesos de juliol i agost, el tiquet mensual de transport (metro, bus, tren i regionals) estava rebaixat a 9 €, com a mesura per mitigar la inflació, especialment l'augment dels costos energètics, agreujat per la guerra d'Ucraïna i les amenaces de Rússia. A més, donada l'hora d'entrada, aprofitava els matins per sortir a córrer, llegir, anar a fer la compra o fer els deures d'alemany.

L'experiència ha estat molt positiva. M'ha agradat poder veure com funciona una biblioteca, experimentar en primera persona el tracte amb l'usuari, posar en pràctica tot el que aquests anys els professors i professores ens deien, adonar-me del potencial del doble grau i guanyar experiència en una altra ciutat europea. Si teniu al cap gaudir d'una experiència com aquesta, però no n'esteu del tot segurs; us aconsello que no us ho penseu! Com dic sempre, ens penedim més del que no fem, que del que fem. A continuació us deixo algunes fotos.


A l'entrada de la Chilehaus, edifici on està situat l'Instituto Cervantes d'Hamburg.


A Lübeck, en un daytrip amb una companya de pràctiques,
aprofitant el temps lliure i el tiquet mensual 9 €.

Rathaus (Ajuntament) d'Hamburg.

Amb els músics de Bremen, en un daytrip sola en cap de setmana.

Schanzenpark, Hamburg. Típic parc per fer el pícnic els dissabtes.

Chilehaus. Fun fact: L'Institut Cervantes d'Hamburg es va inaugurar en el 2009,
en l'edifici conegut com a Chilehaus, declarat en 2015 com a Patrimoni de la
Humanitat de la Unesco. Anteriorment, la sucursal es trobava a Bremen,
fins al 2006, quan es va traslladar a Hamburg.


dimecres, 3 d’agost de 2022

Experiència de pràctiques a l'estranger a l'Institut Cervantes de Tolosa

Bonjour!

Em dic Ariadna Muntada i aquest setembre començaré 4t de Gestió d’Informació i Documentació Digital.

El 28 de juny de 2022 vaig començar a fer pràctiques a l’estranger a la Biblioteca de l’Institut Cervantes de Tolosa de Llenguadoc (Toulouse), França, i m’hi vaig estar fins al 29 de juliol gràcies al conveni que aquesta institució té amb la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

És una experiència que recomano a tothom, perquè no només et fa aprendre, gaudir, experimentar... amb tot allò que estàs fent durant l’estada, i conèixer una mica més la professió fora de l’àmbit “acadèmic”, sinó que també et dona l'oportunitat de conèixer una ciutat nova d’una cultura tan prestigiosa com la francesa, aprendre de professionals, compartir experiències o maneres de fer i, sobretot, créixer com a persona i professional de la Informació.

Quan va sortir la convocatòria vaig apuntar-me a les opcions que em cridaven més l’atenció, tant per la ubicació com pels fons bibliogràfics dels centres, i una d’elles era l’Institut Cervantes de Tolosa. Tolosa, també anomenada “Ciutat Rosa” per les seves rajoles característiques, és una ciutat amb uns 470.000 habitants, situada al sud-est de França. Té una gran oferta cultural i és una de les ciutats de França amb més pes de castellanoparlants. Un fet destacat és que la majoria de museus i centres culturals són gratis o ofereixen l’opció de tarifa reduïda per als estudiants. També cal remarcar l’oferta de menús econòmics en alguns restaurants, com per exemple Le Sherpa, on fan unes creps exquisides. És una ciutat amb una gran vitalitat universitària, on hi ha molts joves de procedències diverses i on l’ambient és molt agradable.

L’Institut Cervantes es va crear el 1991 i és una institució cultural pública que depèn del Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya. Les seves tasques primordials són la promoció i ensenyament de la llengua castellana i la difusió de la cultura d’Espanya i Hispanoamèrica. La Biblioteca de l’Institut Cervantes de Tolosa es va inaugurar el 3 de juny de 1996. Porta el nom de Manuel Azaña i és pública, d’accés lliure i gratuït. S’hi poden trobar documents i informació relacionada amb la llengua i cultura hispanes, així com materials per a la didàctica i ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera. Té un fons especialitzat en l’exili i la immigració espanyola i també sobre el president de la Segona República, Manuel Azaña, enterrat al cementiri de Montalban, localitat propera a Tolosa.

A la feina vaig dur a terme diverses tasques, tot i que la principal va ser catalogar amb el programa Absysnet un fons de l’exili espanyol on constaven diaris, revistes, cartells, llibres que la biblioteca havia obtingut a través de donació o compra, que dataven entre el 1940 i 1980. També vaig haver de catalogar pel·lícules, curtmetratges, CD o llibres, entre altres documents. A vegades, la fitxa estava creada i només havia d’introduir el recurs amb els diferents camps (on es troba, quina signatura té, passar-hi el codi de barres, identificar quin tipus de recurs és o de quina manera s’ha adquirit a la biblioteca), donar d’alta les matèries, els noms personals o geogràfics i modificar allò que em semblava oportú. La majoria dels cops havia de fer jo la fitxa perquè eren recursos que només es tenien a la biblioteca de l’Institut Cervantes de Tolosa i, per tant, cap institució s’havia vist amb la necessitat de crear-la. Cal dir que els coneixements que em van ensenyar a l’assignatura Catalogació em van ser molt útils, perquè encara que a la Universitat utilitzéssim el programa Koha i a la biblioteca s’utilitzés l’Absysnet, les normes que s’havien de consultar eren les RDA seguint el MARC21 per a dades bibliogràfiques, el mateix que havíem practicat a la Universitat. També vaig esporgar diverses col·leccions de revistes perquè tenien un ús molt baix o inexistent i, per tant, es donaven o s’enviaven a altres centres on les poguessin aprofitar. A part de dur a terme aquestes tasques, més tècniques, també feia préstecs i devolucions, ordenava llibres i preparava les etiquetes amb els números corresponents de la Classificació Decimal Universal (CDU) per posteriorment poder-los classificar. A més, feia i renovava el carnet de la biblioteca als usuaris que ho demanaven, comptava els rebuts que s’havien fet i omplia els camps en un Excel, buscava els llibres al catàleg... També vaig preparar les novetats pel setembre del 2022 en un Word on ja hi havia la plantilla definida i havia d’incorporar-hi les dades noves. Posteriorment, vaig haver de fer el mateix a la pàgina web de la biblioteca.

Valoro l’experiència molt positivament, ja que m’ha permès veure i viure de primera mà el dia a dia professional d’un bibliotecari. Tot això, a més, acompanyat de les meravelloses postes de sol al riu Garona, els bonics edificis de la plaça del Capitoli, l’espectacular basílica de Sant Serni, el magnífic Convent dels Jacobins i les tranquil·les passejades pels carrers de la ciutat.

No vull acabar aquesta publicació sense mencionar el molt bon tracte i l’acompanyament que he rebut per part del responsable de la biblioteca, el Sr. Javier Campillo.

A continuació adjunto diverses fotos de la ciutat i de la biblioteca de Tolosa:


                                        
                                                           Il·lustració 1: El pont Neuf 

                                                       Il·lustració 2: Carrers de la ciutat 


                                                 Il·lustració 3: Posta de sol al riu Garona


                                                   Il·lustració 4: El Capitoli de Tolosa


                                           Il·lustració 5: El claustre del Convent dels Jacobins


                                      Il·lustració 6: Imatge del sostre de la sala dels Il·lustres del Capitoli


                                    Il·lustració 7: Biblioteca de l'Institut Cervantes de Tolosa (imatge extreta de la seva pàgina web)




dimarts, 21 de juny de 2022

BOBCATSSS 2022 (Debrecen, Hongria)

Hola a tothom!

Som l'Ana Carballo i el Sergi Gilabert i estem a quart i tercer del grau d'Informació i Documentació a la Facultat, respectivament.



Els dies 23, 24 i 25 de maig vam assistir al congrés
BOBCATSSS 2022, que va tenir lloc a Debrecen, Hongria. El tema principal de la conferència va ser Data and Information Science, i estava organitzada conjuntament per la Universitat de Debrecen i la Universitat de Ciències Aplicades i Arts de Hannover (Facultat III: Mitjans, Informació i Disseny).

BOBCATSSS és un simposi anual internacional sobre la nostra futura professió. Tracta, per exemple, de temes relacionats amb biblioteques, arxius i el tractament de la informació. Normalment, el congrés es fa al gener, però a causa de la pandèmia, l'edició anterior es va fer en línia, i l'edició d'aquest any 2022 ha tornat a ser presencial i en línia (híbrida), i a més, no s'ha celebrat al gener sinó al maig.


Nosaltres ens vam assabentar d'aquest congrés perquè des del tercer curs del grau, tant la professora i tutora Sílvia Argudo com en Jesús Gascón a l'assignatura de Catalogació, ho comenten i també mitjançant correus electrònics informatius. A més de seguir el butlletí de notícies de la Facultat (Notícies), on també se'n fa ressò i apareix la notícia de la celebració del congrés.


Uns mesos abans de la data del congrés vam consultar la web, on publiquen les dades importants, com per exemple: els temes que es tractaran al congrés, les dates límit per presentar una comunicació (es pot presentar una publicació científica, un pòster o una presentació "petxa-kutxa" o un taller). També informació per fer la inscripció, el lloc on se celebrarà, recomanacions d'hotels, etc.


En el cas d’en Sergi, va presentar la comunicació titulada Codeclub and the importance of workshops in public libraries, on presentava la seva pròpia experiència amb la formació a nens amb la programació Scratch, i aportava la mirada d'una biblioteca adaptada a les necessitats de l'usuari i on trobar el suport per desenvolupar les habilitats tecnològiques necessàries per adaptar-se a les noves tecnologies.


En el cas de l'Ana, va presentar una comunicació conjuntament amb el professor Juan José Boté titulada FAIR Data: history and present context, on es tractava de com va sorgir els principis FAIR Data, l'acolliment dels principis per part de la comunitat, la implantació dels principis als centres d’investigació, els reptes als quals s'enfronten els investigadors i les investigadores i el que poden fer les persones professionals de la informació -com nosaltres- per facilitar l'aplicació dels principis.


Pel que fa al viatge, nosaltres dos i el professor Juan José Boté vam començar el viatge uns dies abans, ja que el vol d'anada ens portaria primer a la capital del país, Budapest i no vam perdre l'oportunitat de visitar-la. És una ciutat fantàstica i preciosa, i el temps ens va acompanyar moltíssim.



El diumenge 22, un dia abans del congrés, vam agafar un tren cap a Debrecen. Després de deixar les coses a l'hotel vam donar un tomb per la ciutat i vam tornar a l'hotel perquè Budapest ens havia fascinat, però també cansat.


Un cop fet “el turista”, va arribar el primer dia de congrés, dilluns 23, que va tenir lloc a la Facultat d'Informàtica, que disposa d’unes instal·lacions molt noves i molt modernes. Després de fer el registre i recollir la targeta identificativa amb el corresponent marxandatge i (sobretot) els vals de dinar i de sopar (entre els quals hi havia un sopar de gala), va començar l'acte d'obertura, on es va recordar edicions anteriors i es va commemorar els trenta anys de la celebració del congrés.


Cada jornada començava amb una persona experta convidada en una matèria concreta. El primer dia va ser Gyöngyi Karácsony, amb la comunicació Dare to be open: transparency and integrity in science, i després vam fer el descans per dinar. A continuació, un primer bloc de quatre presentacions, un descans curt per fer un cafè, i un segon bloc amb quatre presentacions més. 


Algunes de les comunicacions eren presentades per professors, altres per estudiants o també personal professional com bibliotecaris i bibliotecàries. Van aparèixer temes com la ludificació a la biblioteca, ensenyar el codi de programació a la biblioteca, o la utilització de la realitat virtual per preservar el patrimoni cultural.


En Sergi va presentar durant el primer bloc de presentacions. El professor Juan José Boté, que també presentava una comunicació en solitari titulada Analysis of Spotify Spanish spoken profiles in Twitter, va presentar al segon bloc.



Aquell dia es va acabar la jornada amb la sessió de la presentació dels pòsters, encara que tot estava bastant calculat, molts dels ponents de les comunicacions es van allargar més del temps estipulat (15 minuts de presentació i 5 de preguntes), i això va suposar que no tinguessin temps entre la finalització de la primera jornada i el sopar (18.30 h).


Cal esmentar que ens vam quedar fascinats per l’espai on se celebraven els sopars, a l'edifici central de la Universitat de Debrecen, un saló amb balcons de fusta molt senyorial i amb un càtering deliciós.



La segona jornada, el dimarts dia 24, va començar amb l’expert Christian Wartena: Don’t be afraid of Artificial Intelligence: realistic expectations for information specialists, seguidament, un bloc de quatre comunicacions, amb temes relatius a les habilitats necessàries en els professionals de la informació per facilitar la ciència oberta, o tecnologies e-learning per facilitar l'aprenentatge de les matemàtiques.


Després del descans pel menjar, que es feia a la cantina del mateix campus, va continuar el segon bloc amb cinc presentacions on es va parlar sobre la diferència de les dades i la informació per a la cerca de coneixement i saviesa, el poder de les dades i on trobar fonts fiables i eficaces o l'ensenyament de l'alfabetització informacional a les biblioteques acadèmiques.



En acabar aquesta segona jornada, es va celebrar el sopar de gala; els sopars i els dinars són moments clau perquè et permeten conèixer els assistents, com altres alumnes, professors o professionals. Quan comparteixes taula, les converses sorgeixen i es tracten temes diversos, o es parla del congrés, es pregunta d’on som, a quina universitat anem, etc. A més, en aquest sopar van portar uns ballarins perquè representessin les danses tradicionals hongareses, i també ens van convidar a ballar amb ells per aprendre.



I ja arribem a l'últim dia del congrés, dimecres 25, en aquesta ocasió va obrir el dia la persona experta convidada Péter Baranyi, amb la comunicació titulada Cognitive Infocommunications, seguidament es va fer una pausa per al cafè, i es van fer les últimes tres presentacions, on l’Ana va presentar el seu treball.


Una vegada es van fer  les presentacions, es va fer una votació per premiar el millor pòster i la millor presentació. La comunicació de l’Ana i el Juan-José Boté va guanyar com a millor presentació. La veritat que va ser una sorpresa molt grata i va donar visibilitat a la Facultat i la Universitat. 



Després de lliurar els premis, es va realitzar la cerimònia de clausura, on també es va lliurar el relleu als pròxims organitzadors, que són la
Universitat Metropolitan d'Olso (el Departament d'Arxivística, Biblioteconomia i Ciències de la Informació), la University College London  (Departament d'Estudis de la Informació -Facultat d'Arts i Humanitats-), i la Universitat de Borås (Escola Sueca de Biblioteconomia i Ciències de la Informació). Aquestes tres facultats de ciències de la informació organitzaran la pròxima edició BOBCATSSS 2023, al gener a Oslo. Avisem que, per presentar alguna comunicació, s’ha de fer abans del 12 de setembre. 

Sobre l'experiència hem de dir que la recomanen moltíssim, és molt profitosa i s'aprèn molt, a més de viatjar, a nosaltres dos ens va encantar, ens ha servit també per conèixer-nos millor i compartir estones professionals i d'esbarjo.


La Facultat ajuda amb el retorn de part del cost del viatge i la inscripció al congrés; cada any es convoca una bossa de viatge per a la participació en el congrés, per sufragar les despeses dels alumnes. 


Si teniu l'oportunitat i voleu anar-hi l’any vinent, us recomanem que parleu amb el professor Juan-José Boté, ell és assidu al congrés i coneix molt bé l'organització. També podeu presentar una comunicació amb ell si no us veieu amb cor de fer-ho sols, o també es pot presentar amb algun company. Animeu-vos! L'experiència val la pena!




diumenge, 8 de maig de 2022

Convocatòria de beca (tot inclòs) per assistir a una escola d’estiu a Alemanya

 


Del 21 i el 26 d’agost de 2022 tindrà lloc a Hildesheim (Alemanya) la DECriS European Summer School on Information Science (DESS 2022).

Es tracta d’una escola d’estiu que inclou activitats acadèmiques i lúdiques, adreçada a estudiants d'Informació i Documentació, organitzada per centres d’Alemanya, Bulgària i Croàcia, així com la nostra Facultat. Els temes que es desenvoluparan tenen a veure amb preservació digital, metodologia de la recerca, avaluació de serveis d’informació, entre altres.  

La Facultat convoca quatre beques (que inclouen totes les despeses) per participar en aquesta activitat. S’hi poden presentar els estudiants de grau de 3r i 4t curs, més els titulats del curs passat. El termini per presentar les sol·licituds acaba el 15 de maig de 2022.

Per a més informació sobre el programa i el procediment per participar-hi, vegeu la notícia publicada al web de la Facultat.

 

dimecres, 6 d’abril de 2022

Congrés BOBCATSSS: pròxima convocatòria, a Hongria!



BOBCATSSS és l’acrònim d’una associació de centres universitaris europeus que imparteixen el grau de Gestió d’Informació i Documentació Digital. Cada lletra correspon a la inicial d’una de les ciutats on es troben les universitats (Budapest, Oslo, Barcelona, Conpenhaguen...).

Cada any, aquesta entitat organitza un congrés especialitzat en la matèria, amb una característica important: els destinataris i els organitzadors són estudiants. Fa anys, justament el 2014, va ser la nostra Facultat la que va organitzar aquest esdeveniment. Normalment, de la nostra Facultat hi participen uns quants estudiants. Així ha estat en les darreres edicions presencials, el 2019, a Croàcia i el 2020, a París

Després que el 2021 la celebració d’aquest congrés es va haver de fer telemàticament, enguany torna la trobada presencial! Aquest any, el congrés del BOBCATSSS tindrà lloc a Debrecen (Hongria), la segona ciutat més gran del país, del 23 al 25 de maig de 2022. Aquí en veureu més informació
https://konferencia.unideb.hu/en/BOBCATSSS2022

Per tal d’estimular la participació de l’alumnat en aquest congrés, la Facultat ofereix cada any un ajut econòmic a aquells estudiants que hi participin amb algun treball (comunicació o pòster). Tant se val que estiguin matriculats als graus, a màsters o al doctorat. El termini per lliurar les sol·licituds per al pròxim congrés acaba el 15 de juny de 2022. Vegeu les bases completes i el formulari per fer la petició en aquest enllaç.

Ja està anunciada la següent edició, que tindrà lloc a Oslo (Noruega), del 25 al 27 de gener de 2023. Ja hi ha un web amb informació sobre aquest congrés: https://www.oslomet.no/en/about/events/bobcatsss-2023. Us recomanem que, si el curs vinent compteu d’estar matriculats a la Facultat, aneu pensant quin treball hi presentareu!


dimarts, 22 de març de 2022

Erasmus a Jönköping, Suècia

Hola! Em dic Emilio, soc de Badalona i estudio Comunicació Audiovisual a la FIMA.

Des que vaig entrar a la universitat tenia molt clar que volia participar en un programa de mobilitat a l'estranger, ja que m'encanta viatjar, descobrir noves cultures i gaudir d'altres parts del món al màxim possible, i vaig veure la millor oportunitat amb el programa Erasmus+. Sempre he tingut curiositat pels països nòrdics i el seu estil de vida, així que em vaig decidir per escollir Suècia com la meva primera opció. Un cop vaig resultar seleccionat, va ser un procés complicat tenint en compte que la pandèmia em va agafar enmig del meu procés abans de marxar d'Erasmus, i va ser bastant estressant, sobretot per aquest motiu. La situació provocada per la COVID va provocar que decidís endarrerir la meva estança un any, ja que volia gaudir al màxim la meva experiència i no volia estar limitat per les restriccions del moment.

El procés de preparació per a l'Erasmus es fa llarg i cansat. Em va resultar bastant estressant i és necessari saber portar amb calma tots els passos que has de realitzar perquè no es faci gaire pesat. També hi ha molts nervis, sobretot just abans de marxar, i és que jo vaig estar molt nerviós els dies previs perquè no només era la primera vegada que viatjava sol, sinó que també anava a viure completament sol a un país estranger: era una manera molt sobtada de sortir de la meva zona de confort. Tot i això, el procés va anar molt bé i no vaig tenir problemes per venir aquí. És un mal que val la pena patir.

Després de tant de temps esperant, per fi puc dir que ja estic estudiant a Suècia, i la veritat és que no hi ha cap dia que em penedeixi de la meva decisió. Tot i les dificultats presentades per la COVID al moment de preparar l'estança, he aconseguit gaudir al 100 % aquesta experiència, ja que afortunadament la situació de la pandèmia ha millorat durant l'any d'espera. No només estic content amb la decisió d'haver marxat, sinó que també estic molt content amb el meu destí.

Vaig estar seleccionat a la meva primera opció, que és la Universitat de Jönköping. Aquí estudia tant gent de Suècia com gent d'altres països. És una universitat molt pensada per a estudiants internacionals que estan d'intercanvi o bé que estudien una carrera o un màster sencer aquí. Això també ha fet que el procés d'integració sigui més fàcil, tenint en compte també que hi ha organitzacions estudiantils que organitzen diverses activitats per relacionar-se amb la gent.

Els primers dies que vaig arribar aquí van ser d'adaptació, ja que no coneixia ningú ni tampoc el lloc, però el procés va ser més ràpid del que pensava, i no vaig tenir gaires dificultats a l'hora de fer amics, donat que la gent que ve aquí d'intercanvi ja ve amb l'objectiu de fer amistats ràpidament (la clau és estar atent als grups de WhatsApp que es facin i apuntar-se a les activitats que es proposin, i també estar atent a les activitats organitzades per les organitzacions estudiantils de la universitat). Per tant, vaig aconseguir integrar-me ràpidament amb la gent d'aquí, i això vol dir que voldré quedar-me més temps quan sigui l'hora de marxar.

La vida social a l'Erasmus a Suècia, almenys després de les restriccions per COVID, és molt completa i variada, ja que cada setmana hi ha plans i festes a les quals et pots apuntar, i difícilment t'avorreixes aquí. Ara bé, els estudis no necessàriament seran molt fàcils, i és important anar tenint en compte el temps que se li ha de dedicar a les assignatures. Però, en general, el balanç de feina i vida social està molt ben equilibrat segons la meva opinió.

Estant d'Erasmus coneixes gent de tot el món. És cert que és més fàcil relacionar-te amb gent de parla hispana, però també coneixes moltes persones d'altres països i continents, i aprens molt de diferents cultures. Resulta molt enriquidor saber que fas amics de tants països diferents, i a més el teu nivell d'anglès es veu molt beneficiat.

Quan marxes d'Erasmus també vols viatjar molt, i és molt probable que ho facis amb la gent que coneixes aquí. De moment porto a Suècia gairebé dos mesos i he viatjat a Lapònia, Estocolm i Varsòvia, però tinc molt clar que encara em queden viatges per fer. Sens dubte, viatjar és un dels aspectes més emocionants de l'Erasmus, i és una gran oportunitat per conèixer altres països i cultures d'Europa.

Marxar a viure temporalment a l'estranger també t'ensenya molt a viure per tu mateix i a "buscar-te la vida" en el teu dia a dia, i això és un fet que he notat bastant ja des del moment en què vaig agafar el meu primer vol a Suècia. És una sensació molt gratificant que saps que et servirà molt quan tornis a casa, i un dels tants motius pels quals val la pena marxar. Em sorprèn com de ràpid he après en aquest sentit.

En definitiva, havent complert gairebé la meitat del meu Erasmus, puc dir que estic supercontent de la meva decisió d'haver marxat aquí, ja que aquesta està sent una experiència molt enriquidora. Estic molt content amb les amistats que he fet, m'ho passo molt bé i aprenc molt. Malgrat l'esforç del procés de preparació, és una experiència que val la pena. Recomano sens dubte a tothom qui tingui la possibilitat de gaudir aquesta experiència que s'animi a participar-hi, ja que segur que serà molt gratificant i deixarà un record magnífic per tota la vida.





dilluns, 14 de març de 2022

Un Erasmus a Caso!

Bones!!! Em dic Fàtima Kamaso i soc d'Arenys de Mar. Actualment, estudio Comunicació Audiovisual a la Universitat de Barcelona i estic cursant el meu últim any.

Vinc a explicar una mica tota la meva experiència Erasmus per a aquells que estigueu indecisos, que sigueu curiosos o simplement pels que vulgueu llegir una vivència a l'estranger.

La veritat és que sempre, des que vaig començar el grau superior (perdó, abans d'entrar a la universitat, vaig cursar un grau superior d'Il·luminació, Captació i Tractament de la Imatge a l'EMAV) havia volgut fer una estada a l'estranger. En aquest grau també hi havia la possibilitat de fer una mobilitat, però aleshores no m'atrevia; acabava de sortir del batxillerat, m'havia endinsat a la meravellosa Barcelona, tot se'm feia una mica nou, i encara que tenia sempre les ganes de marxar fora, no m'atrevia. Un dels motius principals, era, és clar, perquè no m'ho podia permetre econòmicament i encara que t'ajudin amb una beca, necessites una mica de coixí.

Un cop vaig començar la universitat, ja ho vaig tenir més clar, i des de primer curs em vaig interessar i informar. La meva primera destinació era Anglaterra, ho tenia claríssim, ja que volia perfeccionar l'anglès, aleshores vaig assistir a totes les xerrades i reunions, inclús vaig parlar amb en Sergio Villanueva, un professor fantàstic, el qual ens va acabar de resoldre dubtes. Però error, vaig pifiar-la en el procés previ, on s'havia de presentar tota la documentació i escollir les destinacions. Simplement, vaig veure que no vaig estar seleccionada, i la veritat és que va ser millor, ja que l'any següent es va presentar a les nostres vides la covid-19 i tampoc hi hagués pogut anar, o sí, però amb moltes més dificultats.

Una vegada vam tornar a la "nova normalitat", em va retornar el desig de marxar, simplement per sortir una mica del meu cercle de confiança i vaig tornar a provar sort. Aquesta vegada, i no us mentiré, vaig posar destinacions aleatòries, les quals no sabia on eren, però volia posar moltes possiblitats perquè volia marxar tant sí com no. Això si, vaig descartar Anglaterra, o més aviat, ella em va descartar a mi, ja que no tenia el nivell suficient d'anglès.

I dit això, faré una petita crítica a l'Erasmus; penso que s'hauria de donar l'oportunitat a la gent que té un nivell més baix d'anglès, ja que si tenim un nivell baix és perquè no hem tingut l'oportunitat o la facilitat d'aprendre'l. Si us plau, ajudeu-nos, o simplement, no ens deixeu fora de les oportunitats amb les quals el podem perfeccionar.

Tornant al procés de selecció, va arribar el dia que van publicar les resolucions, i jo directament, molt pessimista, vaig dirigir-me als "no seleccionats" però no veia el meu niub. Era al tren tornant a casa i em va començar a entrar calor i em suaven les mans... -Si no soc als no seleccionats... on aniré? No us mentiré, em va entrar pànic, ja que no sabia ni les destinacions que havia marcat, i de sobte vaig llegir PERUGIA ¿WTF? no ho havia sentit mai. Vaig trucar a la meva mare.

Tot l'estiu treballant i estalviant per a aquells sis mesos que tant estava desitjant... però que alhora m'espantaven; sis mesos fora em semblaven moltissims, lluny de la meva gent... però una vegada em vaig dirigir a la preciosa Itàlia, tot va fer un gir.

UNIVERSITÀ DEGLI ESTUDI DI PERUGIA és el nom de la universitat que em van assignar. A l'inici, anava molt perduda, mai havia sentit l'italià i ara l'havia d'entendre... Classes de cinema, d'empresa i de teatre en italià... m'estava tornant boja, però a poc a poc l'oïda es va afinant i la vergonya es va perdent... Finalment, puc dir que he après coses molt interessants, ja que a l'estar a quart curs vaig poder convalidar optatives més fàcilment amb les assignatures que m'agradaven molt, amb això vull dir que no havien de ser rigorosament molt similars a les que hauria de cursar a Barcelona.

Aquest primer semestre ha anat molt bé, he tret bones notes, això no obstant, també he de dir que no et regalen re, has d'estudiar i esforçar-te; tanmateix com moltes sabeu, això sempre és així. Ara acabo de començar les classes del segon semestre i també un curs d'italià que ofereix la universitat gratuïtament. La veritat és que vaig molt més al dia, tinc una rutina i sento que estic més adaptada i preparada per a aquest nou semestre.

Tan sols portava un mes i ja estava sol·licitant allargar l'estada; aquells sis mesos que em semblaven tant, ara se'm feien curts. L'únic que em tirava enrere era la part econòmica. La beca Erasmus és una ajuda que és d'agrair, com totes aquelles beques, però sí que és cert que viure a l'estranger, fora de casa i sense treballar, és complicat. Si els pares et poden ajudar econòmicament és genial, però en el meu cas, necessitava treballar. I és que també he après a tenir més consciència dels diners i a gestionar-los.

Pors...? Una de les meves pors més grans era la meva edat, ja que soc més gran de la generació a la qual estic i pels que estigueu a la mateixa situació que jo, no us preocupeu, hi ha gent de totes les edats i que realment, sí, l'edat és un número.

També remarcar el factor convivència. Si has pogut compartir pis a Barna, no llegiràs res de nou, però jo al ser de poble m'ha tocat anar i tornar cada dia i no he pogut viure aquesta etapa de la "vida universitària". Actualment, visc aquí a Perugia (Perusa, en català) amb dues noies italianes i una espanyola. Com en tota convivència, sempre hi ha "roces": de sobte som quatre desconegudes convivint, però tot suma i de tot s'aprèn i que una persona que fa quatre mesos que coneixes ara és un gran suport per a mi quan estic sola, o si em passa alguna cosa. Això sí, un dels meus consells, és que no visqueu amb persones del vostre país, que us obriu a conèixer perquè és el camí més fàcil d'aprendre l'idioma, i no només l'idioma; també com dirien a Itàlia d'aprire la mente! Com moltes ja sabeu, l'Erasmus no només és anar a la universitat, l'Erasmus és també moment per divertir-se, passar-ho bé, conèixer gent i una oportunitat per viatjar i descobrir; gràcies a aquesta experiència he pogut recórrer Itàlia i he estat a ciutats com Florència, Venècia, Roma... Això m'ha permès endinsar-me encara més a la cultura italiana. També recalcar, que l'ESN (Erasmus Student Network), l'organització internacional de l'Erasmus s'ho curren molt. Fan moltes activitats diàries perquè ens puguem integrar, trobades, jocs, excursions... i en ser organitzadors que tenen unes edats similars a les nostres, es converteixen en gent molt propera, com amics!

No puc fer una conclusió general del meu Erasmus, ja que encara em queden uns mesos, però aquesta primera etapa la valoro molt positivament. Sí que és cert que hi ha moments en els quals trobes a faltar els avis, germans i pares, a la parella i als amics... moments en els quals diries "Tant de bo pogués estar veient una pel·lícula amb la meva mare al sofà! Però la vida són instants i no has de deixar perdre cap oportunitat.

Aquesta experiència m'ha aportat i m'està aportant tantes coses noves, en l'àmbit professional, a escala personal, però sobretot a nivell social: nous valors i noves perspectives. Ara, sincerament, crec una mica més en el destí, perquè va ser l'atzar que em va portar aquí. He conegut gent increïble de totes les comunitats d'Espanya, que m'han fet apropar més a la nostra cultura, conèixer les nostres diferències, però també tot allò que ens uneix. He pogut descobrir els costums i les tradicions italianes, i mangiare la pasta e la pizza!

Acabo, agraint a la Mercè, qui ha dut a terme la meva mobilitat i sempre ha tingut una ràpida resposta i m'ha ajudat en tot el que ha pogut.

Si teniu alguna pregunta, no dubteu a contactar amb mi, però tot allò que digui amb paraules es quedarà curt, heu de viure-ho!

dilluns, 7 de març de 2022

Treballar a la biblioteca del Banc Central Europeu, Frankfurt (Alemanya)

Guten Tag!

Soc Xavier Lluís, bibliotecari i documentalista, graduat l’any 2016, i aprofito un diumenge plujós d’hivern per explicar-vos com està sent el canvi professional que he viscut recentment. Des de setembre de 2021 que estic treballant a la biblioteca del Banc Central Europeu (BCE) a Frankfurt, Alemanya.

Totes les meves experiències prèvies sempre havien estat en biblioteca o centre de documentació especialitzat i aquest és el meu camp de treball. En aquest mateix blog podeu trobar l’entrada on detallo la meva primera experiència com a becari a la biblioteca del Colegio de España a París.

En el meu cas portava aproximadament tres anys –amb entrades i sortides, això dels interins ja se sap a la biblioteca de la Fiscalia Superior de Catalunya, que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat. La feina m’agradava, però ja em rondava pel cap des de feia un parell d’anys marxar a viure i treballar a l’estranger.

En el seu moment vaig fer-me una llista de recursos on es publicaven ofertes de feina de l’àmbit de la informació i documentació i l’anava consultant setmanalment. Com potser és d’interès d’algú, el deixo com un annex al final d’aquest article.

Val a dir que abans d’arribar aquí havia passat per uns cinc processos de selecció, alguns arribant a fer dues entrevistes, però va ser del BCE on vaig rebre amb nervis i emoció una resposta afirmativa. Cada procés va resultar ser un aprenentatge més. En el cas del BCE van ser dues entrevistes: la primera amb la cap de biblioteca, la cap de l’àrea on es troba la biblioteca i el personal de recursos humans i la segona amb la directora de la divisió de Governança de la Informació. Aquesta divisió comprèn integralment la gestió del coneixement del BCE. Per últim, va haver-hi un exercici pràctic. Tot el procés va ser en línia i en anglès i va durar un mes. L’anglès és l’únic idioma oficial del BCE i el que s’empra per treballar i per comunicar-se. Actualment disposo d’un contracte d’interinatge d’any i mig.

Tot i que l’Amadeu, al mes de treballar-hi, ja em va convidar a escriure, he esperat sis mesos perquè, si m’ho permeteu, encara estic aterrant. El BCE és molt gran, hi treballen 3.500 persones i encara ara quan creuo la porta miro cap a dalt perquè les quaranta-cinc plantes no deixen d’impressionar-me.

Seu central del BCE, Frankfurt (Alemanya)


La biblioteca del BCE, amb l’eslògan The library, the place to be, té com a missió donar suport als treballadors del Banc en l’exercici de les seves funcions. A la biblioteca treballem 12 persones liderades per una cap. Aquestes 12 ens dividim en dos grups, adquisicions i serveis, el primer s’encarrega de la gestió total dels recursos: compres, bases de dades, llicències, etc. En tenim més de vuit-centes de l’àmbit econòmic i legal i d’arreu del món. I el segon, on jo pertanyo, ens encarreguem de canalitzar en forma de servei a l’usuari la informació disponible en aquests recursos.

Alhora, entre els companys de serveis, cadascun tenim associat un segment d’usuari concret. En el meu cas, juntament amb una companya, treballem per als usuaris que s’enfoquen a la supervisió de bancs, que és una de les àrees del Banc Central Europeu. Altres companys de serveis estan en usuaris que treballen la política econòmica, monetària o fins i tot recursos humans del propi BCE.

I paral·lelament a aquesta divisió, de manera individual tenim projectes transversals assignats amb altres àrees de la divisió de Governança de la Informació. En el meu cas, estic en els grups de desenvolupament de taxonomies, desenvolupament de l’app de biblioteca i desenvolupament del nou servei d’informació i referència que s’adaptarà al model híbrid de biblioteca–lab en el qual treballem.

La divisió de Governança de la informació la formen una cinquantena de persones. És de les més petites del banc quant a nombre de treballadors.

Vistes des de l'interior del BCE a la ciutat de Frankfurt.

Així doncs, les meves tasques són moltes i variades. En un mateix dia puc des de preparar una alerta de notícies de premsa sobre qualsevol banc o persona, fer una cerca bibliogràfica sobre últimes tendències en fusió de bancs, preguntar al departament d’IT sobre els termes més buscats a la intranet per fer-ne llistats de taxonomies, fer testos amb un iPad de la usabilitat de l’app o crear possibles experiències d’usuari en el model de treball híbrid actual.

Per portar a terme totes aquestes tasques disposem de multitud de programari tant per fer-les, com per canalitzar-les com per comunicar-nos entre els companys.

Una de les coses que més m’agrada és que cada dia al migdia ens reunim tots i comentem què hem fet pel matí, si tenim algun dubte i què farem a la tarda. I una de les coses que també més m’agrada és, per norma general, la disponibilitat de recursos econòmics per poder implementar projectes. Actualment la biblioteca està en transformació: ha estat tancada des de l’inici de la pandèmia de COVID i si bé els serveis s’han ofert a distància des del primer dia, té intenció d’obrir properament (març-abril 2022) amb una transformació cap als models lab i de compartir coneixement. Això inclou també una reforma integral de la planta baixa, més accessible i oberta.

A dia d’avui estic content del canvi. La base de coneixements que aporten els estudis de la Facultat i també la meva experiència prèvia han facilitat aquest aterratge que comentava al principi.

El BCE, de manera regular, ofereix algunes places de becari a la divisió per a recent graduats. És una molt bona oportunitat per conèixer el funcionament d’una biblioteca especialitzada i pel que fa a beques en organitzacions europees, cal dir que és potser la que ofereix unes condicions més avantatjoses, ja que a part d’un import econòmic mensual de 1.070 € també ofereix l’allotjament. Podeu trobar més informació aquí: https://www.ecb.europa.eu/careers/what-we-offer/traineeship/html/index.en.html

Potser Frankfurt no és la primera ciutat europea que et ve al cap quan penses a marxar fora de Catalunya, però crec que és clau arribar amb la mentalitat oberta i, tot i sabent que es trobaran moltes coses a faltar, estar preparat per nodrir-se de tot allò que viure fora et pot oferir. És cert que el BCE és una bombolla dins de la ciutat, ja que l’ambient és completament internacional i tenim totes les facilitats en anglès, però amb una mica d’esforç fora de l’àmbit laboral també pot fer-se vida social i més a dia d’avui que les xarxes socials permeten conèixer gent. Els caps de setmana a Frankfurt et permeten córrer a la riba del riu Main sota els gratacels, visitar algun dels seus museus amb grans col·leccions d’art internacional o beure un o tres Apfelwein, la beguda típica de la zona, més que la cervesa! O Gluhwein si és Nadal. Perquè viuen el Nadal com nosaltres l’agost.

Riba del riu Main, gratacels de la ciutat al fons.


Pel que fa a curiositats dels sistemes de biblioteques alemanys, és també a Frankfurt on hi ha la seu de la Biblioteca Nacional d’Alemanya. A Frankfurt hi ha la seu administrativa i a la ciutat de Leipzig també hi ha un dipòsit. Un exemple de biblioteca nacional que no està a la capital. Em va sorprendre gratament també que a Frankfurt hi té una parada de metro: Deutsche Nationalbibliothek que no és el final de la línia, sinó una parada intermèdia. Tot i això, a cada estació d’aquesta línia, l’avís per megafonia i pantalles indiquen la destinació de la línia, però també informen que para a la Biblioteca Nacional. Una manera si més no de tenir visibilitat.

Quant a biblioteques públiques, Frankfurt té una àmplia xarxa també amb un espai a cada barri. Les públiques, però, s’anomenen Stadtbücherei, que literalment vol dir biblioteca de la ciutat. El carnet té un preu de 20 € anuals i quant a serveis, ben similars a les de Catalunya.

La ciutat disposa de punts municipals d’intercanvi de llibres, també.

Punt d'intercanvi de llibres prop del BCE.


L’última curiositat sobre Frankfurt i biblioteques és que la capital econòmica europea té la seu de la Biblioteca Catalana. La Biblioteca Catalana forma part de la biblioteca de la Goethe Universitat i és la col·lecció més gran de llibres en català fora de Catalunya. Són 36.000 volums. La seva història és també molt interessant.         

Malauradament els darrers anys no hi ha hagut gaire activitat ni interès per part de les institucions catalanes de donar-li funcionament o visibilitat. La biblioteca havia acollit també estudiants en pràctiques de la Facultat.

També fins abans de la pandèmia de la COVID hi havia força activitat del Casal Català de Frankfurt, ara ben parat.

I això és tot! Si algú té interès a contactar-me personalment per ampliar informació de qualsevol tipus estaré encantat d’ajudar. Podeu escriure’m a: xavierllucha@gmail.com o contactar-me a les xarxes socials professionals de LinkedIn i Twitter.

Auf wiedersehen!

 


Annex amb recursos d’informació sobre feina a l’estranger de l’àmbit de la Infomració i Documentació:

- Oportunitats professionals de funcionaris a institucions de caràcter internacional (cada dimecres): http://www.exteriores.gob.es/Portal/es/ServiciosAlCiudadano/OportunidadesProfesionalesFormacion/OportunidadesProfesionales/organizacionesinternacionales/Paginas/noticias.aspx?fbclid=IwAR0TjnekzDv6dVRYADAlfLftXW41wWr2cMpqsprkcJg-zNJu8S8tyVn6PnE

- De vegades el CEI té informació d’interès relacionada amb les oportunitats de l’enllaç anterior: https://www.ceibcn.com/es/vacantes-oo-ii

- Oportunitats al sector públic a la UE: https://epso.europa.eu/home_es
Aquí hi ha les actuals, passades i futures i si són temporals o a llarg termini.

- Xarxa EURES: sector públic-privat: https://ec.europa.eu/eures/public/es/homepage

- Butlletí UDA (Funcionaris Unió Europea) actualitzat pel Ministerio de Asuntos Exteriores i que cal subscripció: http://www.exteriores.gob.es/RepresentacionesPermanentes/EspanaUE/es/TrabajarenUE/Paginas/Procesos%20seleccion/Bolet%C3%ADn-informativo-UDA---Posibilidades-de-empleo-UE.aspx

- Portal Feina UB. Tot i que majoritàriament es dirigeix a estudiants, de vegades publiquen ofertes per a graduats amb menys de 3-5 anys des de l'obtenció del títol: http://www.ub.edu/feinaub/

- LinkedIn: A l'hora de cercar feina, indicar worldwide.

- MOBINT: Butlletí de mobilitat Ajuntament de Barcelona:
https://www.facebook.com/mobilitatinternacional/  Us recomano que els escriviu per Facebook i us enviaran un butlletí periòdic amb tot tipus d'oportunitats a l'estranger. És informació força útil.

- La Generalitat fa pública la seva oferta pública aquí:
https://administraciopublica.gencat.cat/ca/funcio-publica/ofertes-de-treball-temporal/
Algunes ofertes són a les delegacions exteriors o bé a ACCIÓ, Turisme, etc. que tenen delegació fora.

- Servei d’Informació i Ofertes de Feina de la Facultat: https://fima.ub.edu/siof/

- Llistes de distribució per correu electrònic: IWETEL o EHAIL.