Pràctiques a Grècia per a graduats recents (Cedefop)

Cedefop (European Centre for the Development of Vocational Training) és una agència de la Unió Europea que té la seu a Tessalònica, Grècia (https://www.cedefop.europa.eu/).

Anualment, el Cedefop ofereix unes pràctiques de 10 mesos per a graduats recents de la Unió Europea (cal que hagin acabat la carrera com a màxim, tres anys abans d’incorporar-se). Cal acreditar un nivell C1 d’anglès com a mínim. Els escollits reben una remuneració mensual de 1.269,65 euros.

Cada any, els perfils que cal cobrir poden canviar. Els d’aquest any (per començar l’1 d’octubre) són diversos. Els veureu tots aquí: https://www.cedefop.europa.eu/en/about-cedefop/job-opportunities/vacancies/traineeships-2025

En destaquem dos, molt adequats per als nostres graduats, que depenen del Department for Communication:

Dissemination of research results: https://www.cedefop.europa.eu/files/dcm_flyer_dissemination_of_research_results.pdf

Communication, digital content, and campaigns: https://www.cedefop.europa.eu/files/dcm_flyer_communication_digital_content_and_campaigns.pdf

Vegeu les tasques a desenvolupar i els mèrits que es tindran en compte en els enllaços anteriors.

Data límit de presentació de les sol·licituds: 5 de juny de 2025 (a les 13 h).

Formularis d'inscripció i més informació a: https://www.cedefop.europa.eu/en/about-cedefop/job-opportunities/trainees

Pràctiques d'estiu 2018: Nafplio

Hola!

Soc l’Anna Angulo, estudiant de 3r curs d’Informació i Documentació, i aquest estiu durant gairebé dos mesos he realitzat unes pràctiques a Nafplio [en català, Nàuplia] (Grècia) a la biblioteca d’un centre cultural anomenat Fougaro (https://www.fougaro.gr/). L’espai havia sigut una antiga fàbrica de llaunes de tomàquet als anys trenta, però s’ha reconvertit en un centre cultural modern i creatiu. 

Primer de tot dir que aquest viatge el vaig compartir amb un company d’Infocom, l’Isart Homar, que també ha publicat la seva memòria i podreu veure el seu punt de vista.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Comentaris necessaris per arribar a Nafplio:

- Els vols solen sortir cars per l’època que és i per tant, recomano intentar mirar-los quan abans es pugui millor.

- La millor opció és un cop a l’aeroport d’Atenes agafar el metro amb la línia blava fins Eleonas on es pot agafar un autocar que fa poques parades i l’última és Nafplio. Nosaltres el primer dia vam agafar dos busos i va ser complicat per arribar, en canvi aquesta opció amb el metro la vam escollir per tornar i va ser molt més senzill.

- Nosaltres vam llogar un apartament a partir d’Airbnb a un preu raonable i estàvem a 10 min caminant de la feina i a uns 20 min de la platja i el centre de la ciutat.  

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El primer dia de feina va ser dedicat a veure el centre i a catalogar tots junts un llibre perquè preguntéssim qualsevol dubte. Així doncs, pel que fa a la meva tasca ha estat bàsicament catalogar llibres de la biblioteca de temàtica de cinema, fotografia i art. És una biblioteca força especialitzada en arts i humanitats i aquestes temàtiques que he comentat són les que hi calia una empenta en la catalogació. No va ser gens difícil adaptar-me a la manera com hi catalogaven, ja que ens van donar una guia força clara on s’especificava els camps que havíem d’omplir. Durant el tercer curs vaig realitzar l’assignatura Catalogació i indexació, on la normativa utilitzada era RDA i la classificació amb CDU. Tot i així, a la biblioteca s’utilitzava ISBD i Dewey. És cert que ens va xocar la visió que hi tenien sobre les temàtiques perquè no era tant com ho havíem après, però al ser una biblioteca de gestió privada, encara que estigui oberta a tot públic, doncs tenen la seva manera específica de catalogar. De tota manera l’única dificultat va ser que només disposaven d’una única Dewey que estava en grec però no va ser difícil trobar una traducció online.

Parlant de l’idioma, jo vaig fer el batxillerat humanístic on hi vaig cursar l’assignatura de grec. Per això, quan hi vaig arribar entenia l’alfabet i poquetes paraules més. A la feina en cap moment es va exigir que l’entenguéssim, però sí que havíem d’escriure el nom dels donadors dels llibres, ja que la majoria de llibres són donacions, i aquests noms eren en grec. Entendre’l era difícil fins i tot per a mi que coneixia l’alfabet perquè estava escrit a mà i sovint necessitava ajuda dels companys de feina per poder identificar la lletra. Fora de la feina, en general no es parla massa l’anglès, però considero que la majoria de gent que m’he trobat ha intentat fer un esforç per entendre i fer-se entendre. De manera que no ha sigut gens un problema.

Un aspecte que va ser una sorpresa en l’àmbit de la feina és que sabíem que una de les tasques que podríem haver de fer era ajudar a organitzar workshops (tallers). Bé doncs, resulta que el centre cultural té un casal d’estiu per a nens, i dos cops la setmana fèiem de monitors al casal en comptes de treballar a la biblioteca. El casal no tenia res a veure amb la biblioteca, només alguna vegada s’hi feia algun taller allà, i per això no ens ho esperàvem.

L’última cosa que comentaré sobre la feina és que l’ambient era força agradable. No obteníem diners però obteníem un sopar cada dia al restaurant del centre cultural on s’hi menjava molt bé. Personalment m’hauria agradat veure més la cap de la biblioteca perquè quan teníem dubtes havíem de preguntar als nostres companys de feina que eren dos, la Dimitra i el Iannis, que els dos havien estudiat Literatures de carrera i van aprendre la catalogació de part de la cap. Així, el contacte que teníem amb la cap era un document de Google Drive on hi escrivíem els codis dels llibres que catalogàvem i ella ens hi afegia correccions, no massa per aprendre, però sí per corregir. De tota manera, vam sortir a sopar i vam fer amistat amb els companys de feina que ens van recomanar llocs bonics de visitar i ens van explicar moltes coses. 

Sobre el tema turisme vam poder veure força coses a part de la ciutat de Nafplio, que és força bonica, com ara: Atenes, on vam ser dues vegades, Isthmos i el pas de Corint, Micenes, Neda waterfalls (una cascada en un paisatge impressionant en l’únic riu amb nom de dona de Grècia), l’illa d’Hidra, vam poder veure una obra a l’Epidaurus...

 

 

-->

Per últim, quant al transport per Nafplio i fora de la ciutat és tot busos i autocars, cal tenir en compte que quan es compra un bitllet d’anada i tornada que són bastant barats, la tornada no la tens assegurada si no confirmes l’hora en una estació i t’assignen seient. Això ens hauria agradat saber-ho abans. També, vam llogar un cotxe durant tres dies per poder arribar a alguns llocs esmentats i cal dir que la gasolina és força cara com ja van comentar companys que hi van anar fa uns anys i segueix sent-ho.

Així doncs ha estat una molt bona experiència recomanable i deixo el meu correu (anna.angulo02@gmail.com) per si algú vol escriure’m si està pensant a escollir Nafplio.

Anna

Pràctiques d'estiu a Nafplio 2018

Hola a tots!

Soc l’Isart Homar, estudiant de 3r curs d’INFOCOM. Aquest estiu he participat en el programa de pràctiques d’estiu a l’estranger de la Facultat, a Nàuplia (Grècia) durant dos mesos al centre cultural-artístic de Fougaro, anteriorment una fàbrica de conserves de tomàquet.

Aquest viatge l’he compartit amb una companya d’Informació i Documentació, l’Anna Angulo. 

Entrada de Fougaro

Preparació i arribada

Un cop confirmades les pràctiques, vam començar a buscar els vols i l’allotjament. Recomano buscar els vols com més aviat millor, ja que al ser ple estiu els vols a Atenes acostumen a ser cars. Respecte a l’allotjament, comentar que després d’estudiar diverses opcions vam llogar un apartament a través d’Airbnb per un preu raonable, per les ofertes d’allotjament que hi ha a la zona.

De cara l’assegurança del viatge necessària per a les pràctiques, va ser suficient amb l’assegurança gratuïta que ofereix el Carnet Jove i com a complement, la targeta sanitària europea.

Quan arribes a l’aeroport d’Atenes l’opció més econòmica fins a Nàuplia és l’autobús, que surt del centre d’Atenes, fins al centre de Nàuplia en unes tres hores.

Centre de pràctiques i tasques

Les pràctiques, com he comentat, les vaig realitzar a la Biblioteca de Fougaro les tardes, de 17 a 22 h de la nit, i la tasca principal era la catalogació de recursos en anglès i francès (majoritàriament), sobre arts, perquè es tracta d’una biblioteca especialitzada. El primer dia, la nostra cap ens va ensenyar com catalogaven en aquesta biblioteca, i a diferència de la realitzada a l’assignatura de Catalogació i indexació, on utilitzàvem la normativa de RDA i la classificació amb CDU, ells utilitzaven la normativa ISBD i Dewey. Tot i això no va resultar difícil, ja que ens van donar una guia amb els camps que s’havien d’omplir i la catalogació no era tan extensa com la que havíem vist a classe. Potser el més diferent va ser la forma com utilitzaven els encapçalaments de matèria, ja que el fet de ser una biblioteca privada feia que tinguessin la seva manera especifica.

Com a curiositat, un dels camps a omplir era el de la persona que havia donat el llibre. Això va servir per introduir-me en l’alfabet grec, ja que l’idioma que vam utilitzar a l’estada va ser l’anglès. Entendre’ls a vegades era difícil perquè eren noms escrits a mà, però teníem dos companys de feina que ens ajudaven en aquests camps.

Ens vam organitzar amb la cap mitjançant un Drive, on anotàvem els diferents recursos que anàvem catalogant, i un cop ella els corregia els preparàvem per estar disponibles en préstec, posàvem les etiquetes i els codis de barres. Aquesta és la part que menys havíem tractat a classe, juntament amb la circulació, a la qual ens van introduir. Potser vaig trobar a faltar poder preguntar més dubtes a la cap, ja que la majoria de tardes no la vam veure a la biblioteca, perquè estava amb els “workshops” (tallers) del matí.

Un aspecte inesperat va ser que una de les possibles tasques a fer, com s’exposava en l’oferta de pràctiques, consistia a ajudar a preparar tallers per a estudiants. Doncs finalment resulta que a Fougaro durant l’estiu s’hi organitza un casal infantil els matins, i dos dies a la setmana en comptes de treballar a la tarda a la biblioteca fèiem de monitors del casal. El casal no estava relacionat amb la feina a la biblioteca i gran part de les tasques consistien a controlar els nens, tot i això també vam poder organitzar algun taller temàtic amb ells i m’emporto un aprenentatge positiu.

L’ambient amb els companys, la Dimitra i el Iannis, i la feina va ser positiu. Tot i que es tracta de pràctiques no remunerades, cada nit ens donaven un sopar al restaurant de Fougaro on s’hi menjava molt bé. Vam fer amistat amb els companys que ens van recomanar diferents llocs per visitar.

Cala de Neraki (Nàuplia)

Turisme

A part de descobrir a fons la ciutat de Nàuplia, com el centre històric, el castell de Bourtzi o el castell de Palmidi, vam poder fer força turisme pel Peloponès i Atenes, on vam ser dues vegades. Destacaria entre d’altres l’illa d’Hidra, Micenes, les cascades de Neda i el teatre Epidaurus, on vam assistir a una representació d’Orestes.

Partenó d'Atenes (el dia dels incendis)

Transport

Nàuplia és una ciutat petita i es pot fer a peu. Per al transport fora de la ciutat s’ha de buscar bé la informació, ja que el transport públic sobretot són autobusos i autocars i cal estar ben assabentat dels horaris per no tenir sorpreses.

El transport privat també és una bona opció per fer turisme, però llogar un cotxe o moto és una mica car, i la gasolina és de les més cares d’Europa.

Ha estat una bona experiència i recomano molt realitzar pràctiques a l’estranger. Deixo el meu correu (isarthf@gmail.com) per si algú té algun dubte o vol tenir més informació.

Isart

-->

Nafplio (agost-setembre 2012)

Poc explicaré de la ciutat de Nafplio que no hagi explicat ja de forma ben detallada l'amiga Leire en el seu article. 

Comparteixo molt amb ella les impressions sobre la vida naupliana i les sensacions turístico-econòmiques-ocioses que ella explica: també em van clavar 3,50 euros pel primer cafè, també em va ser relativament fàcil trobar gent amb qui sortir de nit en un pla bastant sa i tranquil, i també vaig degustar el bon menjar del port. Per tant, l'únic que vull aportar és la meva visió personal del que han sigut les meves pràctiques i la meva vivència, intentant ser el més pràctic possible per la gent que vulgui venir a fer les pràctiques aquí.

Situació actual del país: La situació actual a Grècia és força calmada a la petita ciutat de Nafplio, una ciutat pròspera i turística, i tot i que parlant amb la gent sents que els autòctons perden les feines, es desenganyen de la Unió Europea, o es veuen algunes botigues i cases abandonades i per reformar, la veritat és que la crisi no es nota gaire. A Nafplio, l'únic que es nota una mica és que el servei de neteja públic no és tant efectiu com desitjaríem. Una ciutat que podria ser bellíssima es veu constantment tacada per deixalles i pintades en qualsevol racó. Un altre tema és si aneu a passar alguns dies a Atenes. Allà, i no em refereixo al centre turístic, sinó als barris més allunyats, la situació és ben diferent, amb molta gent demanant pel carrer, molts d'ells menjats per la droga, manifestacions i vagues constants, i un fort regust a decadència en els últims 2/3 anys.

Arribada: L'arribada va ser molt tranquil·la. Des del centre d'Estudis Hel·lènics es van encarregar de donar-me totes les informacions necessàries per arribar a Nafplio de forma fàcil i segura en unes 7 hores de trajecte des de Barcelona. El tema de l'allotjament va ser més complicat, ja que el centre no proporciona cap allotjament econòmic, i Nafplio és una ciutat turística plena de pensions i hotels, i si es busca allotjament des de Barcelona et pot costar entre 25-40 euros la nit. Així que s'ha d'anar preparant la cartera, o buscar-se alternatives. En el meu cas, a través d'una agència d'intercanvis, vaig trobar una família a Nafplion que em va acollir a casa seva i que després vaig acollir jo a Barcelona, i l'intercanvi em va resultar més enriquidor i econòmic, tot i que és una opció que pot portar sorpreses, i que no és segura fins que no arribes.

Centre de pràctiques i tasques: Jo també vaig fer les pràctiques a la Anthos Library, que té un conveni de col·laboració amb el Centre d'Estudis Hel·lènics. Per tant, no us feu il·lusions ni us refieu massa de la informació que es proporciona abans de la beca. Tot semblava indicar que efectuaria les pràctiques en el preciós, prestigiós i cèntric edifici del CHS de Harvard a la Plaça Filellinon on tenen una bona biblioteca digital universitària, i acabes fent les pràctiques en una biblioteca privada, ubicada en un magatzem provisional d'un barri perifèric anomenat Aria al qual necessites transport públic o privat per arribar-hi cada dia, i on no hi ha ni usuaris ni activitats (els pocs usuaris són escolars, i és clar, a l'estiu...) ni ordinadors per a tots (t'has de portar el teu). L'única tasca que en principi em van dir que hi havia disponible era la catalogació de monografies i revistes en anglès i francès, i quan els vaig dir que jo venia com a estudiant del màster de Continguts Digitals em van proposar de confeccionar el mapa de biblioteques d'art del món (que pinta que està com quan la Leire ho va deixar, o sigui que sembla més un entreteniment que una tasca prioritària del centre). En resum, la sensació inicial no va ser bona, tot i l'amabilitat i companyonia que es respira al centre i la simpatia i bellesa de les seves treballadores, que és altíssima i professionalment exquisida. Però el pas dels dies i una notícia important va capgirar la cosa: després de 4 anys prometent i esperant, el centre es trasllada a Fougaro!

Finalment, al acabar les pràctiques, el centre estava només mig traslladat al complex de Fougaro, que explicava amb pèls i senyals la Leire. La creació d'aquest complex és fruit d'una iniciativa privada d'una mecenes del poble que pretén dinamitzar la vida cultural a Nafplio i el centre alberga tot tipus d'activitats i informació relacionada amb l'art. Té pinta que quan funcioni plenament serà un lloc força interessant, però de moment tot està per fer i acabar. No obstant, durant la meva segona setmana van donar l'OK per fer el trasllat de la biblioteca Anthos, que ha d'esdevenir el Centre d'Informació de Fougaro. La imminent obertura de la biblioteca en un nou espai multifacètic i accessible al públic i amb tot per inventar, ens va donar ales per idear nous projectes, preveure noves necessitats, crear noves polítiques, pensar nous serveis... i la responsable de la biblioteca, la Maria Konstantopoulou, va voler comptar amb mi des del primer minut, cosa que em va motivar molt a participar del procés de creació del nou espai, i col·laborar molt estretament en el trasllat i els preparatius per la nova obertura, a l'octubre del 2012 (que jo ja no veuré, però m'han promès enviar-me fotos!). De totes maneres la curta estada al centre no et permet fer grans projectes, pel que és molt recomanable oferir totes les teves capacitats des del minut 0, intentant implicar-te i col·laborar, preguntant què fan i oferint-te a cada moment, ja que des del centre sovint no sorgeix la iniciativa d'aclaparar l'estudiant a preguntes o donar-li altres tasques.

Transport: Per recórrer la ciutat es pot fer a peu, ara bé, una bicicleta és molt útil per anar a la platja o passejar a les tardes, i molt necessària per anar fins a la biblioteca on treballes. Hi ha diferents llocs de lloguer de bicis, però en el meu cas vaig demanar-ho al CHS directament, i molt amablement la Marina Chelitsi em va fer les gestions per aconseguir-ne una de municipal gratuïta (alguna cos així com un Bicing per a funcionaris). El tràmit es va allargar tres setmanes però finalment ho va aconseguir i em va sortir de franc. Per llogar cotxe tampoc és difícil, tot i que no és barat, i pels voltants tampoc hi ha grans coses a fer.

El tema del transport fora de la ciutat no és complicat. Funciona una mica com Espanya fa uns 20 anys. Tot està indicat, però s'ha de buscar bé la informació, o preguntar si t'atreveixes (els grecs del sector transport semblen els menys disposats a ajudar de tots, una cosa que et fa sentir com a casa). Des de Nafplio és fàcil agafar transports cap a Atenes, Epidauros, Micenes (el més popular de la zona) i des d'Atenes no és difícil orientar-te per anar a altres parts del país. Llogar un cotxe pot ser una opció, però és fàcil perdre's amb els senyals i a la majoria de llocs s'hi pot anar en autobús, a part que la gasolina és la més cara d'Europa.

Excursions i visites: Nafplio en si està vista en una tarda, però hi ha alguns llocs on val la pena anar expressament. No us podeu perdre la fortalesa Palamidi, que domina la ciutat, a la qual s'hi accedeix per 999 esglaons tallats a la roca (o en cotxe pel darrere, com els covards), o el Museu Arqueològic, petit però interessant, i evidentment heu de visitar la petita biblioteca municipal. De platges no us espereu gran cosa: la petita i rocosa Arvanitia (que es pot arribar a peu en 5 minuts), i la més llunyana Karathona (en cotxe, bici o a peu, 20 minuts) per un senderó agradable que surt des d'Arvanitià i on podeu trobar algun raconet entre les roques per saltar a l'aigua.

A prop, Toló és un petit poble que pot oferir també algunes escenes marítimes de postal, i Argos és una ciutat lletja, però la més antiga d'Europa, amb un bon teatre clàssic per veure. Quant a illes, la més pròxima i bonica és Hydra, a la qual podeu arribar amb vaixell des de Toló per uns 20 €.

Idioma, cultura, gent...: L'alfabet grec és ràpidament llegible si t'aprens les lletres diferents de memòria i algun altre truc com: la p és r, la v és n, etc. En una setmana pots llegir bastant encertadament el grec (sense entendre què vol dir res, és clar). A més aprecien molt l'intent de parlar el grec, i com que l'entonació és molt semblant al català, a través de frases curtes de seguida pots fer veure que en saps una mica, com a mínim usant les frases de cortesia "kalimera", "kalispera", "ia sas", "paracaló", "efjaristó", "pos pai" i els famosos "kalá", "edaksi", "pó pó", "oréa" i "bravo" que fan servir gairebé en cada frase i que no volen dir res, però que queden molt bé i molt grec. Amb un mes no hi ha temps de gaire més, crec. La gent és majoritàriament simpàtica i disposada a ajudar, i la majoria (sobretot la gent jove i la que treballa a botigues i restaurants) t'entendran i respondran en un anglès molt correcte i amb un accent tremendament similar al nostre, pel que la comunicació és molt fàcil. A part, tot el que soni a Espanya els fascina i agrada, així que lluir per exemple una samarreta del Barça és una bona idea per entrar en contacte amb els grecs.

Nafplio no brilla ni per la quantitat de gent jove ni per tenir gaires discoteques, pel que la majoria de gent surt a prendre una copa assegut a partir de les 8, i a les 12 són a dormir.

Grècia, a part, és un país amb molt per oferir i molt per veure, pel que jo us recomano que en acabar les pràctiques feu una escapadeta a les illes jòniques o cíclades, o a Creta, o al nord a Tesalònica o Ioannina on trobareu més vidilla universitària.

Si voleu saber més coses sobre Nafplio o Grècia podeu visitar el meu blog personal o posar-vos en contacte amb mi a jofre(punt)capdevila (arrova) gmail.com.

Prácticas en Nafplion (Grecia)

El pasado mes de julio participé en el programa de prácticas de verano de la Facultad. Realicé mi estancia en la ciudad griega de Nafplion. Se trata de una ciudad de tamaño medio (para Grecia) y situada en el Peloponeso. La biblioteca en la que trabajé se llamaba Anthos. Es una biblioteca perteneciente al complejo artístico-cultural Fougaro, una antigua fábrica de conservas la cual está siendo rescatada y restaurada para convertirse en un importante foco de creación y disfrute cultural para la ciudad de Nafplion. Su propio nombre, Fougaro, que significa chimenea, hace referencia a este pasado industrial del edificio principal que actualmente alberga la Biblioteca Anthos, un pequeño auditorio, sala de exposiciones, cafetería y tienda de arte: The Artshop. Al mismo tiempo, la Biblioteca Anthos colabora activamente con el Center for Hellenic Studies que la Universidad de Harvard tiene en Nafplio.

Las tareas que desarrollé en la Biblioteca fueron las de catalogación del fondo, sobre todo centrado en las artes y las humanidades. Contaban con un importante número de obras en inglés y francés, así que yo me encargué de este tipo de libros, ya que al no hablar ni leer griego, hubiese sido bastante complicado, por no decir imposible, catalogar obras en griego. También colaboré en la creación de un mapa digital con todas las bibliotecas de arte y humanidades de Europa. Está todavía en proceso de creación, pero las responsables de la biblioteca supieron aprovechar de mi presencia para ayudarles a localizar las bibliotecas con estas características que hay en España. Por último, también ayudé a diseñar la futura página web del centro cultural, que todavía está en construcción, aunque probablemente para principios de 2012 esté todo en marcha.

A nivel personal, las prácticas resultaron bastante formativas, estoy muy contenta de haber trabajado con un equipo que desde el primer momento me integró y contó conmigo plenamente. Pero sobre todo, si debo destacar algo, me quedo con la gran experiencia personal que supusieron estas prácticas en Nafplion. Desde un primer momento, Maria Konstantopoulou, la principal bibliotecaria, me recibió de la mejor de las maneras, me presentaron al resto de trabajadoras (en su mayoría mujeres y gente joven) y se mostró siempre disponible y dispuesta a enseñarme todo lo necesario. Acabó convirtiéndose no solamente en una compañera de trabajo, sino que en una amiga con la cual salía a tomar cañas por las noches junto con el resto de sus amigos y otros trabajadores de la biblioteca.

Al hilo de lo que venía contando, debo mencionar que, para mi sorpersa, Nafplion contaba con una vida nocturna de lo más interesante. Es una ciudad muy turística, donde muchos griegos, sobre todo de Atenas, tienen su segunda residencia. Por lo que en verano y durante los fines de semana de invierno el casco antiguo se llena de gente joven que toma algo y charla distendidamente en las abarrotadas terrazas de la ciudad. La calidad de los locales también me sorprendió positivamente, pues la decoración estaba muy cuidada, al igual que la música (pese a la manía extendida en Grecia de poner la música extremadamente alta). Se trata de un turismo “del bueno”, nada de borrachera y suciedad, al contrario, los griegos son gente más bien seria y educada y que bebe con moderación, por lo que la noche resulta mucho más agradable y nada peligrosa.

El punto negativo del ocio podrían ser los precios, después de la que les está cayendo, los impuestos están subiendo de forma desmesurada. Si tenemos en cuenta lo que está ganando de media la gente, los productos de consumo no resultan baratos. La compra en el supermercado no sale mucho más barata que en España, eso sí, tampoco más cara. En cambio, si nos vamos a productos no básicos como el alcohol y el tabaco, están fuertemente gravados. Para haceros una idea: una cerveza en una terraza puede salir por el poco módico precio de 4-6 €, un café capuccino por 2,5 - 3 €... ¡Fue todo un shock pedir mi primer café en Grecia y esperar pagar no más de un euro y que al llegar la cuenta viese esto! Por este motivo, los griegos son capaces de pasarse 3 ó 4 horas en una terraza en torno a una sola cerveza o un solo café, y ¡olvídate de los cubatas! Pero pese a la crisis y la precarización de las condiciones de vida de los griegos, las terrazas seguían llenas, ¡fueron pocos los días en que encontré sitio a la primera! Eso sí, comer fuera de casa sí que sale relativamente barato... y la comida no es buena, no, es ¡BUENÍSIMA!

Nafplion es una ciudad mediana en Grecia, tal y como he dicho antes, pero desde nuestra perspectiva sería una ciudad pequeña. En un día la has recorrido toda. Cuenta con un casco antiguo precioso, pero rompe la idea preconcebida de las típicas poblaciones griegas con casitas blancas (estilo mediterráneo). En su pasado más reciente Nafplion fue ocupada por venecianos y estuvo bajo su mandato durante un tiempo. Esto hace que la arquitectura recuerde mucho más a un pueblo del Mediterráneo Occidental. El casco antiguo tiene muchísimo encanto, es colorido, lleno de flores y pese a ser la parte turística, se respira muchísima calma y tranquilidad. La parte nueva de la ciudad, donde se sitúa la Biblioteca Anthos, en cambio, no tiene gran atractivo a nivel de arquitectura y calles, pero es donde se encuentran la mayoría de servicios (supermercados, tiendas, etc.)

Mi estancia fue tan solo de un mes y de lunes a viernes acudía a la biblioteca, por lo que mi tiempo libre eran las tardes y los fines de semana. El clima es inmejorable (mejor que en Barcelona), al menos si os gusta el calor y el sol (nunca vi nubes) y pude disfrutar de la playa a diario. A no más de 5-10 minutos caminando o en bicicleta podías encontrar acogedoras calas donde tomar el sol y darte un baño. Me hubiese gustado viajar más los fines de semana, pero a nivel de infraestructuras y transportes, Grecia no es un país que destaque, y las comunicaciones en bus resultaban lentas, por lo que decidí disfrutar de la tranquilidad de Nafplion en lugar de pasar mis fines de semana dentro de autobuses y estaciones. Además, en un viaje que realicé hace 5 años ya pude conocer ciudades como Patras, Atenas y Tesalónika, así que decidí no moverme mucho esta vez.

Quisiera mostrar mi gratitud al Center for Hellenic Studies de Harvard, y en especial a Matina Goga, la persona que me tutorizó y se preocupó en todo momento de que me encontrase bien y a gusto. Ella fue también quien me invitó a asistir con los alumnos de Harvard (que realizaban seminarios de verano en Grecia) a conocer la antigua ciudad y el Museo Arqueológico de Micenas y el Teatro de Epidauro, donde asistimos a la obra de teatro Richard III de Shakespeare dirigida por Sam Mendes y con actores como Kevin Spacey en cartel.

En definitiva, debo destacar los buenos momentos y personas maravillosas que me traje de mi experiencia de prácticas de verano en Grecia. Sin duda serán inolvidables. 

ATENES 2010

Hola,

Sóc Jose, estudiant de segon curs de la diplomatura. Us escric unes línies des d'Atenes, on estic realitzant durant el mes de juliol unes pràctiques a l'Instituto Cervantes.

L'arribada a aquesta ciutat ha sigut espectacular. Al centre on m'estic l'equip és molt jove i ha facilitat molt l'acollida. És un centre inaugurat aquest any. Les meves tasques, principalment a la biblioteca, consisteixen a catalogar i depurar el fons antic. També he tingut la sort de viatjar a una illa propera, Egina, a recollir la donació d'uns llibres dels fills d'una escriptora i traductora grega. Una hispanista molt popular en aquest país, Julia Iatridi. Ara mateix estic catalogant el fons adquirit. He d'agrair sobretot a Pepe, el cap de la biblioteca, la confiança dipositada en la meva tasca.

Una menció especial a Stelios, un alumne del mateix Instituto Cervantes, i a la seva família, que ha obert les portes de casa seva i les de la seva illa i m'ha fet gaudir de la veritable hospitalitat grega. Us penjo unes fotos per il·lustrar-vos l'experiència.

Més endavant us continuaré explicant.

Salutacions des de Grècia! Yásas!

Jose

Últimes valoracions de l'Erasmus a Grècia

Bàsicament, ha estat la millor experiència que he tingut mai a nivell personal. He conegut gent excel·lent, he fet amics autòctons i d'altres països, he millorat l'anglès i el grec modern i m'ho he passat molt bé. A més, he estat vivint amb les millors companyes de pis del món, una francesa i una alemanya, i ja hem viatjat juntes a Berlín i Istanbul. La propera parada és Lió!

Acadèmicament m'ha anat bé. He acabat la carrera, i amb molt bones notes: he tret dos 10 i un 8! Però les classes de biblioteconomia són en grec, cosa que fa més difícil les assignatures. Feia una assignatura de lliure elecció adreçada a Erasmus que era en anglès. Aquesta assignatura era gratuïta i ens feien excursions per la Macedònia grega, a més d'ensenyar-nos danses tradicionals, vestits, història de Grècia... amb les pràctiques estic més descontenta. Em van posar la màxima nota, però hi vaig haver d'assistir durant 5 mesos 6 hores diàries, mentre que el Pràcticum aquí és de 3 mesos, 4 hores... A més, als grecs els paguen les pràctiques, però a mi no me les van pagar. És a dir, en aquest cas l'estudiant surt perjudicat, perquè treballa més i gratuïtament. Almenys, com que jo parlava la llengua, vaig estar fent feina de bibliotecària, catalogant publicacions periòdiques i no vaig tenir la sensació d'estar perdent el temps.

Jo vull animar que marxi la gent del país, que si vas a països de l'Est no surt tan car, i és una experiència meravellosa.

Us passo un enllaç a un bloc que feia al principi d'estar al país, quan tot em cridava l'atenció. A més, si hi ha alguna persona interessada a marxar a Grècia, que no tinguin cap problema en posar-se en contacte amb mi (l'Amadeu Pons té el meu correu).

[Missatge anterior sobre aquesta experiència: http://mobilsbid.blogspot.com/2009/04/experiencia-erasmus-thessaloniki.html]

Experiencia Erasmus a Thessaloniki

Hola, que tal?

Disculpeu la falta d'accents, en aquests moments nomes disposo d'un teclat grec!

L'Erasmus esta sent una de les experiencies mes enriquidores de la meva vida. Viure en un pais estranger, coneixer gent que parla diferents llengües i que tenen diferents costums, fer nous amics, aprendre idiomes... de moment no he trobat cap inconvenient per no fer un Erasmus.

Em trobo a Tessalonica, la segona ciutat mes gran de Grecia (i que en realitat es com la meitat de Barcelona). Jo ja coneixia alguna cosa de la llengua grega, ja que havia fet classes a l'Escola Oficial d'Idiomes. Malgrat tot, a l'arribar aqui no entenia ni mitja paraula del que deien i em vaig sentir una mica frustrada. El coneixer a la Sofia Valkanidou abans d'arribar em va ajudar un munt, perque vaig coneixer a part dels seus amics a l'arribar a la ciutat, i he fet una gran amistat amb ells (gairebe tots son nois!)

Aqui faig classes de grec gratuïtes a un local que es diu Buenaventura, faig una assignatura optativa (en grec), una de lliure eleccio adreçada a Erasmus i el Pràcticum a la biblioteca publica central. Si veniu a Tessalonica us recomano que no el feu en aquesta biblioteca, a no ser que domineu el grec.

Tessalonika a mes esta molt a prop de llocs d'interes. Els trens a Grecia son bastant barats, anar a Atenes, que esta a unes 5 o 6 hores costa uns 12 euros! Encara no he anat a Istambul, tot i que ho tinc pendent, pero he viatjat força pel nord de Grecia. Es tot tan verd!! Es una regio preciosa...



Aixo es a Samotracia, aquesta Setmana Santa ortodoxa!

ελάτε, παιδιά, θα σας αρέσει πάρα πολύ η Ελλάδα!

Anunci de feina per a Grècia (Cedefop)

Actualment es troben vigents dues convocatòries de feina per a una entitat de caire internacional, amb seu a Tessalònica (Grècia). Es tracta de Cedefop, un organisme depenent de la Unió Europea, dedicat a l'estudi i desenvolupament de la formació professional.

Els llocs de treball són els següents:

─Web Content Management Assistant (el termini per a rebre sol·licituds acaba el 8 d'agost de 2008). Per a més informació vegeu: http://www.cedefop.europa.eu/index.asp?section=3&read=3511&sub=4.

─Records Manager / Archivist (el termini per a rebre sol·licituds acaba el 10 de setembre). Per a més informació vegeu: http://www.cedefop.europa.eu/index.asp?section=3&read=3604&sub=4.

A banda d'aquestes ofertes actuals, el Cedefop ofereix un programa de pràctiques de cinc mesos per a estudiants universitaris, tal com explicàvem en un altre missatge d'aquest bloc: http://mobilsbid.blogspot.com/2007/05/prctiques-grcia-per-diplomats-en.html.

Aquestes ofertes s'han distribuït per Iwetel (http://www.rediris.es/list/info/iwetel.es.html), i són només un exemple de les nombroses oportunitats de feina que de tant en tant apareixen per treballar en organismes internacionals.

En un missatge anterior d'aquest bloc comentàvem alguns recursos existents per a identificar aquesta mena d'oportunitats: http://mobilsbid.blogspot.com/2008/05/com-trobar-prctiques-en-organismes.html.

Tingueu-ho en compte!

Erasmus a Grècia

Yassu,

Sempre que es fa un viatge és una experiència a valorar la majoria de vegades positivament. Potser al principi es quan ho passes una mica malament perque et sents desorientat, però un cop pasada la primera setmana ja t'adaptes, llavors és quan comences a viure...

La veu interior va dient (ojalá no s'acabi mai això) la questió es saber aprofitar al màxim aquesta oportunitat que tothom que pugui li aconsello que ho faci perquè val la pena, potser la beca no es molt abundant, però sempre es pot ahorrar abans,... Realment si un vol ho fa, és la característica amb comú dels erasmus, aquesta inquietud de conèixer nous mons i no tenir fronteres.

Aquesta foto és d'una pepita illa del nord de Grècia, a dalt posa; "Dimotiki Biblioziki", que vol dir Biblioteca Pública.

Grècia pot presumir d'unes illes increibles, però personalment jo em quedo amb l'encantament de Samotrhaki per la seva naturalesa i magia...

Aquest és el meu genoll amb una libèl·lula que va estar bastanta estona, junt amb d'altres de color verd i blau. L'aigua que es veu es del riuet que sortia de la segona catarata de Fònia, per pujar vam tardar casi una hora escalant una montanya, va ser emocionant...

Personalment l'Erasmus ha sigut bastant positiu, he après grec (cosa que mai ho haguès imaginat), al principi creia que era impossible que no aprendria ni a llegir, però la veritat que si un li posa ganes es pot fer, els últims mesos sol vaig estar parlant grec, res d'anglès, ets sents tan be quan veus que t'entenen i et diuen; oohh que be que parles grec quants anys portes aqui??

És una bona oportunitat per millorar l'anglès, ja que al principi sol et comuniques amb anglès, a no ser que sol et relacionis amb altres erasmus espanyols, cosa que no la recomano perque crec que es una bona oportunitat per practicar.

També em vaig apuntar a classes de bellydance o el que amb grec es diu "Tsifteteli", per aprofitar al màxim la meva estancia, em va costar trobar-ho però després de molt insistir ho vaig aconseguir, al principi creia que també era típic d'alli però es veu que no, que es una influència turka i que va deixar marca, però es curiòs perquè ells ho tenen com un ritme de musica, però quan es posen a ballar ballen bellydance.

Per acabar vull animar a tots a sortir fora, sigui amb la beca que sigui, treballant, a l'aventura, es igual, la qüestió es aprofitar les oportunitats com la que tenim ara mateix (ser jove i no tenir lligaments) crec que és una bona opció per omplir-se interiorment.

Posta de sol a Santorini...

Jo sempre deia;

Ego catalabeno elinika an ke den boro milo telia, ala mu aresi poli ;=)

NUR

Pràctiques a Grècia per a diplomats en Biblioteconomia (Cedefop)

El Centre Européen pour le Développement de la Formation Professionnelle (Cedefop) és una agència de la Unió Europea situada a Tessalònica, Grècia (http://www.cedefop.europa.eu/).

Dues vegades l'any, el Cedefop ofereix períodes de cinc mesos d'estada en pràctiques per a estudiants universitaris o funcionaris dels estats membres de la Unió Europea. Aquests períodes de formació en pràctiques proporcionen experiència professional en un dels departaments del centre

El Servei de Biblioteca, Documentació i Arxiu de Cedefop (http://www.cedefop.europa.eu/index.asp?section=6) està cercant una persona per al període comprès entre l'1 de setembre de 2007 i el 31 de gener de 2008.

RESPONSABILITATS I TASQUES:
Sota la supervisió del nostre bibliotecari de sistemes, aquesta persona participarà en el redisseny del nostre catàleg bibliogràfic en línia (http://libserver.cedefop.europa.eu/). D'altres tasques podrien ser catalogació i control d'autoritats.

ES DEMANA:
- Ésser ciutadà d'un dels estats membres de la Unió Europea;
- Estar en possessió de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació o disciplines afins;
- Tenir un bon coneixement d'anglès i un coneixement satisfactori d'una altra llengua de les Comunitats Europees.

ES VALORARÀ:
- Experiència i interès en arquitectura de la informació, disseny de la interacció amb l'usuari i disseny de llocs web.


Data límit de presentació de les sol·licituds: 31.05.2007.

Formularis d'inscripció i més informació a: http://www.cedefop.europa.eu/index.asp?section=3&sub=4&read=0&training=1


Vegeu altres oportunitats per a trobar pràctiques o feina a l'estranger en un missatge publicat en aquest bloc el 5 d'abril de 2007.