Durant el primer semestre del curs 2010-2011 vaig realitzar un intercanvi a la Universidade de São Paulo (USP), concretament al campus situat en una ciutat de l’interior de l’estat anomenada Ribeirão Preto.
Pel que fa als aspectes acadèmics, cal destacar l’excel·lent tracte dels professors i del personal de la facultat respecte als alumnes estrangers. Els meus professors i el personal administratiu sempre mostraven molta predisposició per ajudar en tot el que era possible i per alleugerir els problemes relacionats amb el fet de trobar-se en un ambient diferent i desconegut.
El professorat manté un tracte especialment afable i pròxim. Al mateix temps, els companys de classe mostraven moltes inquietuds per aprendre. Tot això tenia com a conseqüència unes classes disteses, amb forces debats i participació de l’alumnat, fent que el professor a vegades acabés desenvolupant sobretot la funció de moderador perdent el seu protagonisme.
També s’ha de destacar que la USP, a diferència de la majoria d’universitats catalanes, és completament gratuïta. Els estudiants no paguen res en concepte de matricula, gestió de l’expedient o altres tràmits. Un percentatge molt elevat té dret a gaudir de la residència universitària del campus i dels menjadors també sense pagar res. Hi ha aules d’ordinadors per als alumnes, els quals reben cada mes una quota d’impressions gratuïtes per imprimir els materials didàctics, tot i que la velocitat de la connexió a Internet del campus no és gaire bona.
En referència als aspectes extraacadèmics, un dels fets que em va sobtar més van ser les desigualtats existents en un país tan ric. Mentre hi ha persones que es mouen cada dia amb helicòpter per anar d’una banda a l’altra de les grans ciutats, d’altres han de sobreviure com poden amb un salari mínim miserable. A més, l’alt grau de corrupció política no ajuda gaire, com és de suposar.
També destacaria l’aprenentatge d’una nova llengua i l’aplicació d’aquest aprenentatge tant per realitzar les classes com per fer la vida quotidiana com un repte molt enriquidor. El caràcter amable i obert de la majoria de la població ho facilita.
Experiència narrada per Josep Vilardaga.
Entrades
