De tant en tant, però, els estudiants tenen l'oportunitat de vincular-se a algun projecte en marxa que surt del normal, i de vegades aquesta feina pren cos en alguna publicació o alguna pàgina web. Quan ens assabentem d'aquest fet ho donem a conèixer, com a reconeixement públic d’aquesta activitat.
Fa un temps ens fèiem ressò del que va fer Ana María García Ramiro a Cardiff (http://mobilsbid.blogspot.com/2008/12/visualitzaci-de-la-feina-feta-lestiu.html).
I ara tenim el goig de referir-nos a un treball elaborat per Aina Manso durant la seva estada, l’estiu passat, a la prestigiosa universitat suïssa ETH. Ja en el transcurs d’aquelles pràctiques, l’Aina relatava la seva activitat:
http://mobilsbid.blogspot.com/2009/07/practiques-la-eth-bibliothek-de-zurich.html
Doncs bé, ara podem anunciar el fruit d’aquell treball. Es tracta d’un informe de 89 pàgines, que la mateixa ETH ha penjat en el seu repositori:
Manso Santolaria, Aina. «LibraryThing as a library service». Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, ETH-Bibliothek, Innovation & Marketing Department, 2009. doi:10.3929/ethz-a-00598611. Disponible a: http://e-collection.ethbib.ethz.ch/view/eth:777
Enhorabona!
dimarts, 9 de març del 2010
Conseqüències de les pràctiques d’estiu (ETH - Zuric)
dissabte, 26 de setembre del 2009
Pràctiques d'estiu a la biblioteca de l'Instituto Cervantes de Munic
s pràctiques d’estiu, i cal dir que ha estat una gran experiència, tant a nivell formatiu com ociós.
El meu destí ha estat la biblioteca Augusto Roa Bastos del Instituto Cervantes de Munic. La seu del Instituto està ubicada al centre de la ciutat, darrera de
La tasca principal de la biblioteca és, doncs, donar suport a totes les activitats de l'Instituto i garantir que tota la gent que té “hispanofília” pugui satisfer les seves necessitats culturals. Cal dir que els usuaris de la biblioteca són força heterogenis: ta
nt alemanys que volen aprendre castellà, com estudiants de secundària que estudien castellà a l’escola i han de fer algun treball relacionat, com gent provinent de l’estat espanyol o Llatinoamèrica que viu a Munic. El fons bibliogràfic està format per uns 27.000 documents entre monografies, publicacions periòdiques, material audiovisual i sonor. Els documents estan repartits en tres espais: la sala de consulta, amb uns 17.000 documents, l’arxiu i el dipòsit. Hi treballen tres persones: dues bibliotecàries,
El meu horari ha estat de dilluns a dijous, de
Les tasques han estat les següents:
- Atenció als usuaris. Préstec i devolució de documents, alta de nous usuaris i orientació bibliogràfica. El fet de no saber ni un borrall d’alemany no ha estat pas un problema, però ha donat lloc a algunes situacions força còmiques amb els usuaris dels cursos elementals de castellà. Per sort, sempre hi havia algú a la biblioteca (treballadors o usuaris) disposats a traduir. Pels bibliotecaris, el fet que jo no sabés alemany era una bon a cosa, ja que així els alumnes de l'Instituto podien practicar amb mi!
- Gestió de la col·lecció local. Fer cerques bibliogràfiques per identificar les monografies i articles de la biblioteca que tractin les relacions hispano-germàniques, per tal de fer una bibliografia especialitzada.
- Reclassificació de les lectures fàcils. La biblioteca té un important fons de monografies per a l’aprenentatge del castellà; entre aquests documents hi ha les lectures fàcils. La feina ha consistit a assignar noves signatures adaptades al marc comú europeu de referència per a les llengües.
- Catalogació analítica. La biblioteca rep una trentena de revistes, de les quals tres formen part de la col·lecció local, bé perquè s’editen a Alemanya, bé perquè tenen articles en castellà i alemany, o bé perquè tracten de les relacions hispano-germàniques. Les tres biblioteques del Instituto Cervantes d'Alemanya (Berlín, Munic i Bremen) estan buidant els sumaris d’aquestes tres revistes, tant els números actuals com tots els anteriors a l’any corrent.
- Procés tècnic dels documents i col·locació del fons.
El programa de gestió de biblioteques que s’utilitza és Absysnet, de Baratz. És un programa força complet i una mica complex d’usar ja que hi ha molts mòduls i, a vegades, algunes opcions no resulten massa clares, però funciona prou bé. Fa un parell d’anys totes les biblioteques del Instituto Cervantes del món van començar a usar la darrera versió del programa Absys, és a dir, Absysnet i això els ha permès poder tenir els catàlegs en xarxa. El problema que hi ha ara, però, és que actualment no hi ha llistes controlades ni d’autoritats ni de matèries i molts registres bibliogràfics estan repetits, tot i que sembla que, a poc a poc, estan començant a fer neteja del catàleg.
at trobant casa a través dels contactes internacionals de l’esplai. He viscut al barri de Berg am Laim, a uns 20 minuts del centre en metro o 35 minuts en bici. I és que a més de llogar-me l’habitació, també m’han deixat una bici! Munic és una ciutat força extensa, però té un bon sistema de transport públic i si es compren targetes setmanals o mensuals, resulta més barat que Barcelona. Però la manera més còmode, ràpida i feliç de desplaçar-se és amb bicicleta: carrils bici segregats i ben senyalitzats, cotxes respectuosos, vianants pel seu lloc, no Bicing's, infinits aparcaments de bicicletes, cap lladre... el paradís dels biciclistes!
Munic és una ciutat preciosa, amb multitud de coses per fer. És molt recomanable gaudir d’un bon llibre o una bona conversa en u
n Biergarten (Jardí de la cervesa), grans espais amb taules comunitàries on es troben muniquesos i guiris a fer una cervesa i un parell de bratswurts amb mostassa dolça i Bretzels, un pa salat amb forma de llaç. Pels que no prenem cervesa, hi ha una deliciosa beguda efervescent feta d
e suc de poma: l'Apfelsaftschorle! També és curiós visitar les fàbriques de cervesa i els seus locals, amb música bavaresa en viu. Com que és una gran ciutat, també hi ha un munt de museus, palaus, places, botiguetes de souvenirs, parcs, etc. per visitar. Òbviament també hi ha zones comercials i un piló de supermercats, alguns de força econòmics; l'única cosa que he trobat a faltar han estat els mercats: tota la carn i el peix s’han de comprar envasats i hi ha poques verduleries i fruiteries. Allò que no es pot deixar de visitar és l'Englischer Garten, un enormíssim parc enmig de la ciutat, fabulós per passejar, beure cervesa, anar en bici, prendre el sol, banyar-se i fer surf al riu Isar!
Però no només a Mun
ic hi ha coses xules per visitar. Als afores, hi ha l'Starnberger See, un llac enorme on es pot nedar entre ànecs i cignes, tot contemplant els Alps de fons. Una mica més lluny, prop de la frontera amb Àustria i la zona del Tirol, hi ha els atractius turístics més importants de Baviera: l'Schloss Neuschwanstein, famós per ser el model de castell del famós castell de 
una gruta artificial on Wagner hi feia concerts. A més a més, tota aquesta zona dels Alps és encantadora: amb petits poblets de muntanya amb les façanes de les cases completament pintades, un menjar deliciós, pintorescos habitants vestits amb la indumentària tradicional i un paisatge muntanyós ple de verd i de llacs. Però l’excursió més fascinant que he fet ha estat a Legoland Deutschland: un parc d’atraccions de
No puc acabar aquesta explicació sense fer menció de les meves visites bibliotecomaníaques. He visitat la Bayerische Staatsbibliothek, 
ajúscula en el moment que m’han permès accedir a la sala de consulta sense carnet ni prèvia presentació del document d’identitat. Dels quasi bé 10 milions de volums que conté, uns 92.000 són manuscrits els quals procedeixen, majoritàriament, dels monestirs secularitzats al llarg del s. XIX. L’altra biblioteca que he visitat és 
na biblioteca petitona i molt acollidora, ideal per a fer-hi unes pràctiques d’estiu! La darrera visita ha estat a La Botica Hispanoamericana, una llibreria especialitzada en la llengua i la cultura castellana i hispanoamericana, molt concorreguda pels usuaris de la biblioteca del Cervantes. A més a més, s’hi poden trobar traduccions alemanyes d’obres en castellà i viceversa. És un bon lloc per trobar-hi literatura alemanya per endur-se de record cap a casa; en el meu cas: Cantar de los Nibelungos i Opiniones de un payaso d'Heinrich Böll.
En conclusió, m’ho he passat pipa i he pogut començar a tastar aspectes d’allò que serà la meva vida professional un cop diplomada. Això sí, espero poder allargar la carrera una micona per a poder seguir gaudint d’aquesta experiència un parell d’estius més! Aprofito per agrair a
Ara només queda decidir el proper destí. Us hi apunteu? Apa, salut i alegria.
PD. Us deixo el vincle a les fotos que he fet. Les fotos del Legoland són meravelloses!
dijous, 17 de setembre del 2009
Pràctiques d'estiu al CERN
Hola, em dic Daria i durant els dos mesos d’estiu he estat fent les pràctiques a la biblioteca del CERN a Ginebra. El CERN és una de les organitzacions més importants a nivell mundial de recerca en física de partícules on hi treballen físics d’arreu del món. Actualment estan enllestint els últims preparatius per poder iniciar, si és possible al novembre, l’accelerador de partícules més gran que s’hagi creat mai per recrear les condicions immediatament posteriors al Big Bang. Vaig assistir a una de les visites guiades que fan per al públic en general on un jove físic ens va fer una visita força detallada sobre el Large Hadron Collider. Fa uns mesos era possible baixar els 100 meres sota terra on està situat aquest accelerador, però ara, per motius de seguretat i perquè falten pocs mesos per iniciar la màquina ja no deixen baixar-hi a ningú i únicament ho vam poder veure des de dalt.
A la biblioteca del CERN hi treballen 21 persones, també de diverses nacionalitats, i també hi ha 6 estudiants que estan cursant “formació professional” a Suïssa, i que treballen unes hores a la setmana a la biblioteca, fins i tot durant l’estiu. Durant les dues primeres setmanes de juliol, la meva responsable, una persona molt amable en tot moment, em va demanar que elaborés un estudi sobre diverses eines digitals per saber quin seria el millor mètode per preservar la informació digital dels editors en els quals la biblioteca està subscrita. La meva segona tasca que vaig realitzar, consistia a processar amb UNIX tot un seguit d’articles que tractaven sobre el CERN i estaven en diverses llengües (fins i tot, en vaig trobar un parell que eren en català). L'última setmana també vaig haver de redactar un manual amb els passos a seguir per processar articles, ja que el procediment per processar constava de diferents passos.
A Ginebra vaig estar allotjada en una residència d’estudiants, a 20 minuts del centre. Per trobar allotjament a Ginebra és una mica complicat i s’ha de fer amb antelació per poder trobar una plaça. Per anar al centre de pràctiques cada dia m’havia de desplaçar fins a les afores de Ginebra perquè el CERN està situat gairebé a la frontera amb França. He de dir que Ginebra m’ha resultat una ciutat molt agradable, tranquil·la i segura per viure-hi, i no és gens estressant. El fet de ser una de les ciutats més internacionals del món fa que molta gent tingui coneixements d’anglès i alhora, és una ciutat on hi conviuen persones de diferents nacionalitats i cultures. La majoria de gent que he conegut acostumen a especificar quins són els seus orígens ja que encara que visquin a Suïssa són descendents d’altres països. Un altre punt a destacar dels suïssos és la seva coneguda puntualitat en els seus transports públics i que funcionin amb pràcticament cap incidència; a part, hi ha molt bona combinació per poder-te moure amb comoditat per la ciutat. El fet d’estar en un altre país m’ha permès fer turisme per altres racons de Suïssa, tot i que els trens són una mica cars... Suposo que s’ha de compensar d’alguna manera el seu bon funcionament!
Que si per a mi ha estat una bona experiència? Sens dubte puc dir que ha estat una experiència irrepetible!!
Daria
dimarts, 15 de setembre del 2009
Berenar de cloenda de les pràctiques d’estiu 2009
El passat dilluns, dia 14 de setembre, estudiants i responsables del programa de pràctiques d’estiu a l’estranger ens vam reunir per intercanviar les experiències viscudes durant les estades als altres països. Una quinzena dels estudiants van poder venir i transmetre’ns els aprenentatge i les vivències dels mesos d’estiu.
En general, tant els centres com els alumnes han quedat molt satisfets amb les estades. Fins i tot, dues estudiants retornaran a les biblioteques de pràctiques però aquesta vegada amb un contracte laboral. Enhorabona!
Tal i com els hi vam fer arribar a ells, aprofitem l’entradeta al bloc per demanar que qualsevol proposta de nous centres, suggeriments de millora, informació d’allotjament, etc. que sigui d’interès per a futures ocasions ens la podeu fer arribar personalment o aquí mateix.
Us fem saber que ja hem començat a treballar per les pràctiques d’enguany!
dissabte, 5 de setembre del 2009
Instituto Cervantes de Roma
Us tractaré d’explicar com ha estat la meva experiència de pràctiques a Roma.
Jo no havia esta mai a Itàlia i m’he trobat amb un país molt semblant al nostre... quant a horaris, menjars, forma de viure. I pel que fa a l’idioma, l’italià és bastant agraït, ja que té moltes paraules semblants al català i castellà. A més, els romans són bastant amables en general i es fan entendre, i fins i tot, saben algunes paraules en castellà. A més, estan molt acostumats al turisme i parlant una mica d’anglès també pots entendre’t pels llocs més cèntrics i turístics.
De la ciutat cal veure-ho tot, el centre i els voltants de Roma, esglésies, places... Però sobretot no deixeu de visitar el Panteó (el millor conservat de l’antiga Roma, és impressionant!) i els seus voltants, plens de cafès, botigues i restaurants.
I des de l’altra banda del riu Tíver (o Tevere en italià), cal passejar pel Trastevere, el barri obrer de Roma, ple d’encant, similar a un poble i amb molta vida nocturna.
Roma té moltes deficiències quant al transport públic, de metro n'hi ha molt poques parades, només dues línies (A i B), i el mitjà de transport per excel·lència és l’autobús. Tot i que n’hi ha molts i ben comunicats per la ciutat, estan molt massificats i la majoria de vegades sense aire condicionat. Altra cosa a saber, és que quasi ningú pica bitllet al pujar a l’autobús, així que no cal preocupar-se per comprar-ne a les tabaccheria (estanc) que és on els venen.
Al contrari del que havia escoltat, Roma no m’ha semblat una ciutat cara. Per exemple, un bitllet senzill de metro costa 1 €, mentre que aquí son 1,30 €. I totes les entrades de museus/monuments tenen descompte per als menors de 25 anys i poques arriben als 10 €. El menjar cal mirar de comprar-ho en supermercats barats, com el Conad (que fa molts descomptes), i pel que fa a la fruita i la verdura estan molt bé de preu.
La roba i el calçat és una de les coses que he trobat més cares, però es poden trobar botigues d’aquí millor de preu com H&M o Zara.
També hi ha un centre comercial ben comunicat amb la línia 38 de bus (Vigne Nuove) que es diu Porta di Roma, on a més de botigues, supermercat, cinemes... també hi ha Decathlon i Ikea.
Els preus dels pisos, igual que aquí a Barcelona, són desorbitats, i a l’hora de buscar pis per compartir és difícil trobar habitacions per menys de 400-500 €.
A Roma el més important és que l’allotjament estigui el més a prop possible de la feina o universitat, i ben comunicat amb autobusos. A partir d’aquí, jo crec que el millor és llogar una habitació, ja que dóna molta llibertat a l’hora d’entrar i sortir, i també de conèixer i de relacionar-te amb gent.
Jo vaig trobar l’habitació per mitjà de http://www.easystanza.it/, però també n’hi ha altres com http://www.affittasi.com/. El més important és assegurar-se de les condicions del pis, de les despeses i de la forma de pagament. En la majoria de casos, el propietaris demanen que els facis el pagament del lloguer a l'avançada (per mitjà d’una transferència) per tal de fer la reserva. En principi no pots fiar-te de qualsevol, així que el més recomanable és assegurar-te de demanar totes les dades al propietari (sobre el pis i sobre ell, telèfon, adreça) i demanar també fotografies del pis i de l’habitació per veure com és. D’altra banda, jo el que vaig fer també és pactar amb el propietari d’enviar només la meitat del lloguer (i no el lloguer sencer com em demanava).
Jo vaig llogar una habitació al barri Africano, a prop del Cervantes i amb molt bona comunicació d'autobusos i tren (estació Nomentana).
Pel que fa a la Biblioteca María Zambrano (via di Villa Albani, 16, barri Salario-Pinciano), des de fa menys d’un any està dirigida per Milagros García, una bibliotecària amb molta experiència, ja que anteriorment ha estat també directora al Cervantes de Varsòvia i El Caire. És molt agradable i sempre va tenir cura que estigués bé i d’ensenyar-me el màxim perquè pogués aprendre.
Tenen molta feina i poc personal, només una bibliotecària per a fer les feines específiques i sobreviuen a base de becaris.
Encara que són becaris no especialitzats en BiD, tenint en compte que han de saber castellà per a estar al Cervantes i que és molt difícil trobar gent a Roma que tingui estudis bibliotecaris i a més, que sàpiga espanyol.
Bàsicament, les meves pràctiques han consistit a catalogar. He estat catalogant tot tipus de monografies, novel·la, llibres de didàctica, contes infantils, etc. I ho he fet mitjançant els camps bàsics per a monografies d’Ibermarc (jo diria que pràcticament igual que Catmarc) amb el sistema de gestió bibliotecària Absysnet, un programa molt fàcil d’utilitzar i amb una interfície molt amigable.
De les grans coses que he pogut fer ha estat catalogar tot el fons María Zambrano, ja que estava pendent de fer-se i de penjar al catàleg.
També vaig revisar registres ja fets i els vaig modificar si estaven incorrectes. I d’altra banda, vaig donar d’alta exemplars i vaig fer préstecs.
Donada la feina que tenen i la manca de personal, em van comentar de treballar a la biblioteca uns mesos després de l’estiu.
Jo sabia de la necessitat que tenien de contractar algú, però no pensava que m’ho oferissin a mi...
Qui m’ho havia de dir que tornaria a Roma i amb feina de bibliotecària!
En principi marxaré a mitjans d’octubre fins al desembre, fins a vacances de Nadal. Em faran un contracte similar als de “fi d’obra” i amb bon sou, ja que em pagaran com a bibliotecària diplomada.
A més, la directora m’ha promès que m’ensenyarà moltes altres tasques de les que ja he realitzat.
Sóc conscient que he tingut molta sort i intentaré aprendre el màxim i fer-ho el millor possible per tal d’agrair la confiança que la directora ha dipositat en mi.
Us recomano, si podeu (i si el pressupost us ho permet) fer pràctiques a l’estranger, val la pena, ja que no només aprens d’uns país o cultura, també d’altres formes de gestionar i fer a una biblioteca.
divendres, 28 d’agost del 2009
Pràctiques d’estiu a la British Library of Political and Economic Science (LSE)
Pràctiques d’estiu… mmmm Què fem? Ens hi apuntem? Sí! Però a on? No cobrarem res... És igual, tot és currículum! Jo a Londres, i tu Eva? Jo a Nova York!
(Al cap d’un mes pels passadissos de la Facultat...)
Ei, Marc! On t’ha tocat? Jo a Londres, i a tu? A mi els americans no em volen... així que me’n vaig a Londres com tu!
I així va començar tot...
28 de juny del 2009, cada un arribava per separat a una de les ciutats més grans d’Europa, un per la dreta i l’altre per l’esquerra. Un a la residència del nord, Dinwiddy, i l’altre a la residència del sud Nutford House. Un amb cuina i l’altre que li feien el menjar (quin morro). Coses en comú??? Treballar en una de les biblioteques més importants del món especialitzades en ciències socials, amb més de 50 km de prestatgeries, més de 4 milions de llibres impresos, més de 1.740 punts d’estudi, indefinides subscripcions a bases de dades d’accés lliure, més de 500 ordinadors, més de 5.000 visites diàries, oberta 24h. i tot això en un mateix edifici de sis plantes dissenyat per Foster, us calen més dades??? WELCOME TO LSE!!!
I què hi pintàvem nosaltres allà? Una “pueblerina” de Rajadell i un medieval de Montblanc. Doncs bé, volíem formar part de la LSE, conèixer i participar en la seva forma de treballar i al mateix temps practicar l’anglès. Ens van atendre la Vonny (Asst. Librarian Teaching Support Services) i la Mei (Team Manager), cada una amb un accent diferent... d’un anglès australià a un anglès xinès... i nosaltres amb un accent català!
Durant els dos mesos qu
e vam estar a la LSE, vam estar treballant dins el departament anomenat “Teaching Supporting Service”. Un dels serveis que ofereix és el Course Pack Service i és aquí on nosaltres treballàvem. La Mei ens passava els llistats bibliogràfics que el professorat necessita per tal d’impartir les classes, nosaltres ens encarregàvem de comprovar els drets d’autor, entrar-ho a la base de dades, escanejar el document i finalment penjar-lo en format .pdf al Moodle. També vam tenir l’oportunitat de fer un petit “tour” pels diversos departaments de la biblioteca: “binding”, “bibliographic services”, “help desk”, “the archive”,”IT services”, “serials department”, etc. I conèixer i entendre més bé la seva manera de treballar.Desprès de les 4.00 pm, tancàvem el PC i obríem el mapa, sortíem al carrer i pujàvem al primer bus que trobàvem. Des del famós Big Ben fins al bar de la cantonada, de nit i de dia, amb paraigües o sense, sols o acompanyats, tot plegat una experiència inoblidable!! Recomanem visitar Cambridge, Salisbury i Stonehenge.
Marc! Què contestaràs quan algú et demani: Què, què tal per Londres??? No ho sé... massa coses a explicar.... mmm... per on començo...??? Eva, com definiries Londres?? És una ciutat que no dorm mai, no saben què és el silenci i tinc el soroll de les ambulàncies i policia massa present... Però també enyoraré les Guinness, els Muffins, els amics i parlar anglès... Què farem ara Eva??? Snif snif... Tu no sé, Marc, però jo aprimar-me, descanviar les £28 que em queden al moneder i estalviar! Doncs jo, comprar-me un nou portàtil que no em deixi a mitja pel·lícula mai més! Ah!!! Vaig veure que a la LSE renovaven els PC’s... qui sap Marc... potser te’n donen un... o_O (tenen un pressupost de molts zeros però són mes rates que els catalans...).
Bé, fora bromes... Jo (Eva) particularment recomano a tots aquells que l’any que ve vulgueu fer unes pràctiques a l’estranger, que en general la LSE (biblioteca) és un bon lloc, no us recomano viure a on he viscut jo (si el que voleu és aprendre anglès... ja que el 90 % parlen castellà) i jo (Marc) recomano la meva residència si voleu provar un British breaksfast de veritat i el sopar, on dia sí dia també tocaven patates..., d’aquells de carrer, però si pot ser no aguanteu més de dos mesos... o tornareu desnodrits. Sort del pernil de la mama...
I no, no som parella... (Eva, no m’agrada la cara viciosa que fas quan et menges un muffin... i a mi no m’agrada sentir el tic-tac del teu rellotge quan treballo!!)
Per últim volem donar les gràcies a l’Eugenia pel seu tour de bars, al Haroun per acompanyar-nos de tant en tant a dinar i per recomanar-nos llocs, a l’Annie per dir-nos "Hola" i "Adéu" cada dia (els anglesos rarament ho fan...) i molt especialment a la Mei per ser tan humana.
Marc Ferrayuoli Farré i Eva Xaver Junyent -- 29 agost 2009
divendres, 21 d’agost del 2009
UNHCR. United Nations High Commissioner for Refugees: Pràctiques d'estiu.
Hola a tothom!! Sóc el Ferran Abarca i estic fent les pràctiques d'estiu juntament amb la Roberta Boscaro a l'ACNUR/UNHCR. Per on començar? Mmmm... bé, primer de tot faré cinc cèntims de la ciutat, Ginebra. La primera impressió que tens un cop arribes és que Ginebra és una ciutat multicultural; penseu que tot i ser petita (vora els 190.000 hab.), més del 40 % dels seus habitants són estrangers. El motiu principal, però, d'aquesta comunió de cultures no és altre que el gran nombre d'organismes internacionals que aquí es concentren (ONU, OIT, OMS, UNHCR, etc.). Sigui com sigui és una sensació agradable poder formar part, encara que sigui per un mes, d'aquesta petita reunió mundial.
Ginebra Ginebra... la ciutat en si és acollidora i viu en perfecta comunió amb l'omnipresent llac Léman (o de Ginebra) i el seu Jet d'Eau (140 m de xorro d'aigua que es veu des de gairebé qualsevol punt de la ciutat). L'agost és, a més, un mes perfecte per visitar-la ja que coincideix amb les festes de la ciutat i convida a descobrir-la tot recorrent els escenaris que munten als múltiples parcs i a cadascuna de les vores del llac. Si preferiu, però, la ciutat també ofereix infinitat de visites culturals com el Museu Ariana, on vam trobar un porró català de vidre del segle XV! (sempre mirant-nos el melic), el Museu de la Creu Roja, les Nacions Unides (voleu veure l'econòmica cúpula del Miquel Barceló?), el museu d'història natural, el museu del rellotge (com no!), etc. Bé, decidir què fareu a la ciutat és cosa vostra, però una recomanació: busqueu allotjament amb antelació!
Anem però al que inte
ressa: l'ACNUR. Primer de tot dir que ha estat una agradable descoberta i que em fa fins i tot una mica de vergonya admetre que sabia ben poc de la tasca que aquí es porta a terme. L'ACNUR està situat a un edifici “intel·ligent” (avui es tancaven i s'obrien les persianes soles perquè considerava que hi havia poca llum) de nova construcció (1995, crec). A la casa hi treballen vora mil persones, sense comptar les que estan fent treball de camp arreu del món. Nosaltres treballem al RAS (que no, que ja us he dit que era un edifici intel·ligent!) que no és altra que la unitat de Records and Archives Section, amb un equip d'unes 15 persones. S'ha de dir que des del primer moment ens han tractat com un més de l'equip i tant la Montserrat Canela, que és la Senior Archivist i la nostra responsable, com la resta del personal ens han ajudat en tot el necessari. Realment és un equip amb molta empenta i al mateix temps es respira un molt bon ambient de treball.
Les tasques:
Nosaltres portem a terme 2 projectes, un d'arxiu històric i un altre de Records Management. El primer consisteix a inventariar tots els IC files, que són els expedients individuals que es generen sota cada petició que arriba a l'ACNUR com, per exemple, el reconeixement de situació de refugiat, sol·licituds d'asil polític, etc. i introduir-los a una base de dades. És una tasca molt maca que ens endinsa en històries sovint colpidores amb final feliç, o no. Sense adonar-nos, mentre inventariem, fem un repàs als conflictes que hi ha hagut al món d'ençà de la creació de l'ACNUR al 1950.
El segon projecte és de Records Management (en realitat són 5). A través del gestor documental ECM Livelink fem avaluació i tria de correus electrònics de les safates d'entrada de les Field Offices que ja han estat tancades (com per exemple la d'Angola). És una tasca molt interessat de selecció, destrucció i preservació de documentació electrònica. En aquesta línia també estem fent el projecte de digitalització i indexació dels IOM/FOM's (Intern-Office Memoranda / Field Office Memoranda) dels anys 1985 i 1984 (actualment ja tenen indexat a Livelink des del 2009 fins al 1986 i ara volen arribar fins al 1950).
Com us he dit estem treballant en 3 projectes més de records, centrats en els arxius de gestió dels Headquartes (com diuen ells), però em sembla que ja m'estic enrotllant massa. En tot cas és una experiència arxivística completa on podem veure tot el cicle vital dels documents i com les noves tecnologies s'apliquen a la gestió d'aquests des del mateix moment de la seva creació.
En fi, no sé què més explicar-vos, només que l'experiència és molt enriquidora i que ja estem pensant on anar de pràctiques l'estiu vinent (només cal que l'oferta en arxius s'ampliï una miqueta, que és molt escassa! ;) ).
Salut!,
Ferran
dijous, 20 d’agost del 2009
Pràctiques a la biblioteca Álvaro Mutis de l'Instituto Cervantes d'Istanbul
El més rodó perquè, tot i estar-hi fent pràctiques només mig mes (cosa que m’ha permès tenir més dies per poder conèixer la ciutat i altres llocs del país), ha estat la vegada que he estat més tutoritzada per part de la bibliotecària, l’Ana Roca, i amb unes tasques assignades més concretes, definides, útils per a la biblioteca i abastables per poder dur-les a terme i acabar-les en pocs dies, sense haver de deixar coses a mitges. Bàsicament el que vaig fer va ser una revisió de la catalogació de documents en turc sobre cultura espanyola i hispanoamericana (com la companya de l’Instituto Cervantes de Nàpols també vaig fer-ho amb l’Absysnet), i l’elaboració d’una part d’un bibliografia sobre l’Álvaro Mutis. I l’Ana, la bibliotecària, va estar sempre pendent del meu treball, ajudant-me en tot moment.
L’opció d’anar a fer les
pràctiques a Istanbul, amb una durada d’uns quinze dies, normalment, és molt útil i recomanable per a la gent que, com jo, treballa durant la resta de l’any i aprofita les vacances per fer les pràctiques. Si les pràctiques són d’un mes, dediques totes les vacances a les pràctiques. Ara bé, si pots fer-les en quinze dies, fent més hores al dia, això et deixa quinze dies més per seguir viatjant pel país, descansar o el que es vulgui.El més rodó també perquè l’Ana des del primer dia em va ajudar en la cerca d’allotjament, em va resoldre tots els dubtes que tenia abans d’anar-hi, i un cop allí, em va seguir ajudant i ensenyant coses i llocs d’Istanbul que només la gent que hi viu et pot descobrir. Al Cervantes d’Istanbul hi treballen molts professors (uns quaranta), així que també tens moltes oportunitats de conèixer gent que viu a la ciutat, a més a més dels estudiants i treballadors turcs del Cervantes, que són molt hospitalaris.
I finalment, el més rodó també perquè Istanbul em va semblar una ciutat molt interessant, una ciutat per viure-hi!
Ah, per últim, voldria agrair els consells que vaig rebre de les estudiants que havien estat a Istanbul altres anys, la Montse I la Judith, i també la possibilitat que ofereix la facultat de poder fer aquestes pràctiques.
Salutacions,
Mercè
diumenge, 16 d’agost del 2009
Croeso i Aberystwyth
Ja fa un parell de setmanes que soc a Aberystwyth, una petita ciutat a la badia de Cardigan, a Gal·les. Estic fent unes pràctiques d’estiu a la Hugh Owen Library, la biblioteca de la universitat. Els tres primers dies, els sis estudiants en pràctiques vam fer un tour pels diferents departaments i seus de la biblioteca de la Universitat d’Aberystwyth. Un cop fet el tour, coneguts els caps de cada departament i amb una idea general sobre el seu funcionament, vaig començar a treballar.Com que cada dia de la setmana estic en un departament diferent, les tasques són ben diverses: col·locar llibres a les prestatgeries, col·laboració en un projecte de màrqueting i cerca de fons econòmics amb el departament de serveis a l’usuari, revisió de revistes en paper i electròniques amb l’equip de recursos electrònics, revisió d’indexacions d’articles de revista i col·laboració en la redacció de guies temàtiques a la biblioteca Thomas Parry, feines diverses amb l’equip de gestió de la col·lecció... El fet de poder fer tasques diferents m’ajuda molt a conèixer el funcionament d’una biblioteca universitària que ofereix tants serveis als seus usuaris. A més, tot es fa molt fàcil perquè la gent de la biblioteca és molt amable i agraïda amb els estu
diants en pràctiques.Respecte a l’allotjament, visc en una de les moltes residències de la universitat, al campus. Em va costar una mica que em concedissin una plaça i a un preu raonable, però amb l’ajuda de la meva supervisora de la biblioteca es va solucionar molt ràpid. En general, totes les residències estan molt bé. Tinc una habitació per a mi amb connexió a Internet i he de compartir dos banys i una cuina amb set persones més (teòricament, perquè jo he coincidit amb menys gent al pis).
Pel que fa a la ciutat, he de reconèixer que és força petita però hi ha molta vida i alternatives d’oci, començant per la gran quantitat de pubs, les espectaculars postes de sol, les rutes i camins pels amants del senderisme, un centre d’esports molt barat, un centre d’art i cultura amb cinema i teatre al mateix campus, la Biblioteca Nacional de Gal·les... Si hagués de dir alguna cosa que em molesta una mica és l’estrident crit de les gavines a tota hora, i les constants pujades i baixades, tot i que t’hi acabes acostumant. Aquest pendent del 25 % només l'he de fer un dia a la setmana, afortunadament.
Bé, sigui per l’amabilitat de la gent de la biblioteca, per un entorn verd mancat de contaminació, per un gran ambient universitari o perquè pots veure una posta de sol contemplant la Senyera (sí, sí, al passeig marítim, entre d’altres banderes)... sigui per tot això junt o per cada cosa per separat, sempre et sents benvingut a Aberystwyth. Croeso i Aberystwyth.
dilluns, 10 d’agost del 2009
Prácticas en el Instituto Cervantes de Londres
Llevo ya dos semanas en el Instituto Cervantes de Londres y puedo comentar mi experiencia. El responsable de la biblioteca, David Carrión, tiene habitualmente la ayuda de dos auxiliares, Bea y Virginia. He coincidido unas semanas con Lluís (http://mobilsbid.blogspot.com/2009/07/hola-soc-lluis-alavedra-i-he-estat.html) y ahora acaba de llegar Pep; también realizan prácticas durante todo el verano en la biblioteca Julia y Lara, dos alumnas de la Universidad de Granada.
Es un centro relativamente pequeño, hecho que provoca suspiros de admiración en las visitas que hemos hecho a diversas bibliotecas de Cambridge o a la de la LSE aquí en Londres. A cambio, tiene la ventaja de que en unos cuantos días controlas perfectamente el espacio y que realizamos gran variedad de tareas. Nos turnamos en el mostrador de atención a los usuarios, catalogamos una donación que ha recibido la biblioteca, también listamos y valoramos los documentos que provienen de esa donación pero que se ha decido no incorporar al fondo y justo esta semana hemos comenzado la digitalización de una colección especial y debemos identificar los documentos que cumplan una serie de requisitos para añadirlos a una subcolección. Todos los becarios realizamos todas las tareas de forma que no hay tiempo de aburrirse. El ambiente del centro es estupendo y la acogida muy cálida, tanto por parte de David como del resto.
Para mí está resultando una experiencia muy positiva y estoy realmente contenta de haber decidido invertir parte del verano en hacer las prácticas en el extranjero. Además, Londres tiene ocio de todo tipo y la mayoría de los museos son gratuitos. Sobre el alojamiento, voy mudándome cada diez días a casas de amigos o familiares para no pagar alojamiento. Es un poco incómodo pero, por otra parte, estoy conociendo barrios muy diferentes, :)
¿Qué más puedo añadir? Bueno, parece que Amadeu nos tenga a todos comprados por lo bien que hablamos de las prácticas, pero os prometo que él sólo insiste en que escribamos en el blog y no censura el contenido. La cuestión es que es una oportunidad estupenda de descubrir centros interesantes en lugares igual de interesantes. Cualquiera que se lo pueda permitir (no hay que olvidar que la mayor parte es autofinanciación), debería apuntarse.
Saludos,
Neus Carbonell Villena
diumenge, 9 d’agost del 2009
Greetings des de Lewisham, Greater London, UK
Però Lewisham realment què és? Doncs es tracta d'un municipi ubicat a les afores de Londres, característic pel seu "clash" multicultural. És una de les zones més pobres de tot Londres, i tot i tenir cases residencials aparentment luxoses, la població d'aquí és molt pobra, i amb prou feines són alfabets. Antigament, pel que em varen explicar, es va construir Lewisham com a lloc exclusiu per a la població negra. I és que, quan voltes pels seus carrers, te n'adones que tot sembla estar fet per "black people". Malgrat això, aquí hi conviuen musulmans d'origen paquistanès, hindús, mexicans i anglesos, així que un passa més desaparcebut quan camina pels carrers.
Pel que fa al lloc on treballo, us podria dir infinitats de coses. Lewisham Libraries és un conjunt de 12 petites biblioteques de barri arreu de Lewisham i un centre de catalogació i adquisició (Library Resources Centre). El cert és que quan un entra a una biblioteca d'aquestes té la impressió de visualitzar la realitat que es viu a Lewisham, amb petites seccions especialitzades a l'aprenentatge de llengües (no només l'anglès), a buscar feina, i amb especial èmfasi a la zona per a infants, quasi bé més gran que la zona per a adults o de coneixements més generals. També pots adonar-te que aquí el pressupost va una mica escàs, amb prou feines hi ha procés d'esporgada ("weeding", en anglès), i els llibres estan molts vells i fets malbé, que es donen i deformen creant un autèntic caos en les estanteries.
Però malgrat això estic disfrutant molt amb el que estic fent. Per no estar fent sempre el mateix, i anar aprenent coses, estic tres dies al centre de catalogació revisant i modificant registres bibliogràfics i als dos dies restants treballo per a la Lewisham Library, que fa de capdavantera del sistema bibliotecari del municipi. Aquí hi faig diverses tasques, des de la pròpia col·locació de llibres a l'estanteria, a omplenar formularis per a nous usuaris, fins a fer préstecs i devolucions o servei a domicili. El cert és que hi ha molta feina a fer, i a vegades això desanima una mica, però s'hi respira un esperit de voler millorar la situació que se't contagia, i això m'agrada.
La pregunta és si ho recomano a algú. Possiblement un no adquirirà nou aprenentatge de com funciona una biblioteca, però sí un pot visualitzar, pot crear-se una nova perspectiva de la situació en què es troba una biblioteca de barri en una zona pobra d'Anglaterra. Està clar que no és la British Library, però per a mi resulta recomfortant aquesta estada, i estic disfrutant molt.
En fi, espero que això hagi estat de bona ajuda :)
divendres, 7 d’agost del 2009
Pràctiques a l'Instituto Cervantes de Nápoles
Bé, en primer lloc em presentaré, em dic Letícia Seoane, i he acabat la diplomatura de Biblioteconomia aquest darrer juny. Vaig decidir que no podria perdre l’oportunitat de marxar una estada de pràctiques d’estiu i em vaig embarcar cap a Nàpols. Realment recomano moltíssim aquesta ciutat, ja hi he estat anteriorment de visita perquè hi tinc família, però ara volia viure la ciutat de veritat, viure la seva realitat, per això vaig decidir aquest destí.
Com a ciutat té de tot, però al ser el sud d’Itàlia manté un caliu especial i encara unes arrels de poble. I què hem de dir de la seva història, (partint del fet que va ser una ciutat fundada pels grecs, la seva història dins de l'Imperi Romà, i no oblidant que va ser part del regne de la Corona d’Aragó, fins l’actualitat, que encara ha mantingut una relació estreta amb Espanya), el seu art o restes històriques (només cal dir: Pompeia o Herculà), el seu marc geogràfic (el Vesubi o la costa Amfitana), etc.
Pel que fa a l’experiència a l'Insituto Cervantes de Nápoles, ha sigut magnífica, la meva responsable, Consuelo Álvarez, ha sigut una magnifica persona a tots els nivells. Cal dir que és de les bibliotecàries amb més antiguitat a les biblioteques de l'Instituto Cervantes i per tant té una experiència i uns coneixements de tot el sistema bibliotecari sorprenent.
Les meves tasques dins de la biblioteca s’han centrat en la catalogació analítica de publicacions en sèrie i reorganització i ordenació del fons local i fons especialitzat en didàctica de la llengua espanyola.
Cal dir que aquesta oportunitat m'ha servit també per conèixer prou a fons el programa Absysnet. Per altra banda, he pogut conèixer l'organització i relacions de les diferents biblioteques de l'IC de Itàlia, degut al congrés de l'IFLA que es durà a terme a Milà aquest mes d’agost, on les tres biblioteques (Milà, Roma i Nàpols) presentaven un cartell al congrés.
Com he dit abans, ja coneixia la ciutat, per tant no he tingut problemes d'adaptacions, però realment és una ciutat petita i fàcil a l'hora d’adaptar-s'hi. Com que m'he quedat a casa de la meva família no puc explicar res sobre problemes d’allotjament, però només comentar que al tenir 3 universitats, la ciutat té un munt de pisos de lloguer o residències per a estudiants. Pel que fa a preus no us puc indicar quantitats, però no resulta en general una ciutat cara, és més, crec que és més barata que Barcelona ;)
Bé, crec que no em deixo res per explicar, només repetir un últim cop que és una gran ciutat i que la recomano a tothom! I deixeu de banda la idea que és una ciutat insegura o problemàtica, perquè realment no ho és!
Salutacions,
Letícia Seoane
dijous, 6 d’agost del 2009
Pràctiques a la Hispanic Section (British Library)
Sóc la Neus Ventura, estic acabant segon de llicenciatura i aquest estiu estic realitzant durant set setmanes (des del 13 de juliol fins al 28 d’agost) pràctiques a la Hispanic Section de la British Library. Ara mateix em trobo a la meitat de la meva estada, i la veritat és que m’ha passat el temps molt i molt ràpid…
Com ja sabeu, la British Library és la biblioteca nacional del Regne Unit, i a la vegada és la segona biblioteca més important del món. La primera és l’americana Library of Congress. El seu fons oscil·la entre els 25 i els 30 milions d’exemplars, i com a curiositat dir-vos que tenen un exemplar original en incunable del Tirant lo Blanc –que no m’han deixat veure, per cert!-.
L’acollida del personal ha estat fantàstica, i a més, com que tots són anglesos, tinc oportunitat de posar-lo en pràctica. Ben al contrari de la residència on m’estic (Dinwiddy House, a cinc minuts caminant de la British Library) on tots són espanyols excepte el personal de la recepció!!
Fins a la data, he realitzat tasques senzilletes: comprovació de noves adquisicions al catàleg, comprovació dels links de la pàgina web i noves adquisicions. Fa dos dies que estic col·laborant amb el càlcul de pressupostos de noves adquisicions de monografies sobre Centre Amèrica i el Carib, i em van dir que properament em deixarien treballar amb la pàgina de Facebook que tenen, traduint algunes informacions al castellà.
Les tardes les aprofito per anar a visitar museus o edificis emblemàtics del centre -la majoria de llocs tanquen entre les 17.30 i 18, així que t’has d’afanyar si no vols que et tanquin, ja que la majoria pleguem a les 16- i els caps de setmana per fer excursionetes pels voltants. La veritat és que no tens temps d’avorrir-te, l’únic és que és tot excessivament car, així que s’ha d’intentar estalviar al màxim!
See u soon!
Neus
dilluns, 27 de juliol del 2009
Visita als estudiants en pràctiques de Londres
Fa tot just una setmana era a Londres de visita als estudiants i centres de pràctiques de la capital anglesa. El primer dia vaig desplaçar-me fins a
L'endemà al matí, va ser el torn de
Dimecres va ser el moment d'anar de visita tots plegats cap a Cambridge (els estudiants Facultat i dues estudiants de Granada que fan pràctiques al Cervantes) . Vam agafar el tren a King's Cross. Estació de tren coneguda pel rodatge d'algunes escenes de Harry Potter. L'excursió va estar organitzada per David Carrión, cap de la biblioteca de l'Instituto Cervantes de Londres. Aquí, des d'aquest bloc li vull agrair la seva acollida.
A Cambridge vam visitar
L'endemà, vaig deixar la frescor i la pluja de terres angleses per tornar a la Facultat i a la calor de l'estiu barceloní.
divendres, 24 de juliol del 2009
Pràctiques d'estiu a Berlín!
Som la Laia Corbella i la Cleo Hernández i estem realitzant les pràctiques a l'Instituto Cervantes de Berlín.
L'edifici es troba al bell mig de Hackescher Markt i a pocs metres de l'Alexander Platz. La biblioteca es troba a l'últim pis i consta de dues plantes oferint unes magnífiques vistes gràcies a les gran vidrieres que l'envolten.
L'acollida per part del personal fou fantàstica, tant que es van oferir a fer-nos de guia tant de dia com de nit!
A dia d'avui hem fet les següents tasques: catalogació, buidatge de PES (eh, Amadeu!), ordenació física del fons, una bibliografia especialitzada en les dictadures xilena i argentina i una proposta de cartells per a la senyalització del fons.
Pel que fa l'allotjament, hem de dir que en un primer moment pot semblar fàcil trobar-ne, però ens ha estat complicat perquè solen demanar entrevistes prèvies (que en són de desconfiats aquests alemanys!) i això des de Barcelona resulta complicat. Finalment però, vàrem trobar un pis a Wedding a 3 minuts de l'U-Bahn (metro) i a 3 parades de l'Institut. També molt a prop de Bernauer Straße, on es troba el Centre de Documentació del Berliner Mauer.
Si us agrada la Història, passejar per parcs infinits, sortir de nit (i canviar de bar cada 5 minuts; com en són de ràpids a prendre cervesa!!), i gaudir d'una temperatura agradable mentre a Barcelona s'estan fregint, aquesta és la ciutat ideal.
Grüße aus Berlin!
Tschüs!
P.D: Ens hagués agradat haver pogut posar alguna fotografia, però no ens ha estat possible. Si penseu que aquesta podria ser una de les opcions per fer pràctiques d'estiu no dubteu a preguntar per nosaltres i us intentarem respondre els dubtes que us puguin sorgir.
dimarts, 21 de juliol del 2009
Des de Rússia amb amor
Salut companys i companyes,
Aquí Mota, futur estudiant de tercer de diplomatura, transmetent les seves experiències a Moscou, abans capital de la pàtria del socialisme i avui una sucursal del capitalisme més salvatge. Si Lenin aixequés el cap!!!
Estic fent una estada de pràctiques a la biblioteca del Instituto Cervantes i, gràcies a la seva generositat, m'allotjo a casa del bibliotecari, que es troba a només uns 20 minuts de l'Instituto, cosa que en aquesta immensa ciutat vol dir que estic molt a prop,
L'Instituto Cervantes està situat en una zona més o menys cèntrica, a Krasnaya Presnya, just al davant de l'ambaixada de l'antic arxienemic ianqui, i a prop de l'ambaixada espanyola, que fa uns mesos que està tota ella embolicada amb una bonica xarxa verda, com si fos una actuació “artística” de Christo, perquè hi estan fent obres.
A la biblioteca de l'Instituto, malgrat que ara només s'hi fan cursets intensius i, per tant l'afluència d'alumnes és menor, cada dia vénen una trentena d'usuaris, bàsicament russes (ummm com estan les russes), encara que també alguns espanyols i llatinoamericans residents a Moscou. Com que és una biblioteca pública, està oberta a tothom i això comporta també que tingui els seus friki-usuaris: gorrejadors d'Internet, recitadores de poesia, apassionats de Torrente, etc.
Al fons de la biblioteca s'hi poden trobar manuals per aprendre castellà, català, gallec i basc; obres de referència, novel·les, llibres de lectura adaptats a diferents nivells de coneixement de la llengua, llibres infantils i petites seccions d'història, sociologia, etc. També és important l'apartat de pel·lícules, sobretot de directors espanyols, i de música. En total sumen uns 25.000 volums en totes les llengües peninsulars.
El que més es presta són els manuals de castellà i les pel·lícules. També tenen molt èxit darrerament les sèries de televisió, i les més deixades, al·lucineu, són “Los Serrano” i “El internado”.
En les quatre hores de feina faig una mica de tot, des de posar gomets, guauuu, fins a fer selecció de còmics i de bibliografia russa en castellà per a futures adquisicions.
I ara una batalleta arxivística.
Aprofitant que a casa del bibliotecari també hi està “refugiat” un amic seu que ha vingut a consultar documents del fons de l'antic Institut Marx-Engels-Lenin, avui Arxiu Estatal Rus d'Història Política i Social (RGASPI), m'he decidit a acompanyar-los per conèixer-ne el funcionament i, ja que hi som, consultar algun fons que m'interessa. Ha estat una experiència kafkiana.
Només d'entrar ens hem hagut d'enfrontar a una segurata que facilita un telèfon perquè podem demanar l'entrada a l'encarregada de l'arxiu, la gestió l'ha de fer Carlos, el bibliotecari de l'Instituto, que sap rus. Després d'aquestes gestions ens ha franquejat el pas, no sense abans prendre nota dels nostres passaports. Hem pujat a la sala on es troba la documentació referida a la Primera Internacional, i ens han atès unes “babushkes”, que literalment significa àvies, però que és com anomenen aquí a les jubilades que encara treballen. Les referides senyores, suposem que arxiveres de professió, només parlen rus. Gràcies de nou a Carlos hem pogut entendre que havíem d'omplir dos formularis amb les nostres dades. Naturalment el formulari s'ha d'omplir en rus i de nou hem abusat del nostre guia davant la burocràcia arxivística russa.
Malgrat que darrere de la suposada directora de la sala hi havia dues pantalles d'ordinador, estaven apagades. Tot els tràmits s'han de fer a mà, bé, a bolígraf.
L'encarregada, amb un to d'emprenyada, normal en aquestes terres, ha anat recriminant al Carlos les dades que no s'han omplert bé segons el seu parer. Després d'omplir un nou paper, d'escriure una carta demanant accés a l'arxiu, de signar en un llibre de registre i de mostrar de nou els nostres passaports, hem aconseguit el preuat carnet d'investigador del centre. Tot això ens ha comportat més o menys una hora de paperassa. No vull ni imaginar què deu passar si et presentes a l'arxiu sense una persona que sàpiga rus.
A la sala hi havia una cinquantena d'investigadors, alguns estrangers com nosaltres. Ara que tenim el carnet hem pogut començar a demanar. Per desgràcia meva el que vull consultar jo es troba en una sala diferent, la dedicada a la Tercera Internacional. Guiat pel Carlos m'he capbussat pels passadissos de l'arxiu a la recerca de la sala 413. No ha estat fàcil d'arribar-hi, portes tancades ens barren el pas i hem de retrocedir i tornar a intentar-lo per un altre passadís, El procés de Kafka m'ha vingut al cap. Al final hem arribat a la sala i hem trobat una encarregada més amable, que ha cercat a l'ordinador (!!), la informació que hem demanat. Bé, en realitat que ha demanat el Carlos perquè aquesta encarregada també només parla rus. Ens ha facilitat els registres del fons, en perfecte rus, però finament no hi hem trobat el que jo buscava.
Malgrat el fracàs de la recerca, l'experiència en un arxiu rus ha valgut la pena.
En descàrrec del personal, cal pensar que majoritàriament està format per jubilats que continuen treballant per millorar una mica la seva mínima pensió, que és de menys de 200 euros. En aquestes condicions difícilment els podem demanar més.
El proper repte serà entrar a l'antiga Biblioteca Lenin, avui Biblioteca Estatal Russa. Segons m'han informat, no serà fàcil, però ho intentarem, tot sigui per mantenir informats els centenars de lectors d'aquest bloc. Properament informaré d'aquest nou i apassionant objectiu, que promet ser també tota una experiència.
Fins la propera “xapa”.
José F. Mota
dijous, 16 de juliol del 2009
Pràctiques d'estiu a la biblioteca Canning House de Londres
Sóc l'Ana Soriano, i aquest any he acabat segon curs de la diplomatura, estic passant el mes de juliol a Londres, fent pràctiques a la biblioteca de Canning House. Primer de tot he d'explicar que Canning House és un centre que es dedica a estimular l'enteniment i les relacions de Gran Bretanya amb Amèrica del Sud, Portugal i Espanya. El centre està molt ben situat, a la zona de Hyde Park Corner al costat de les ambaixades i molt a prop de la biblioteca de l'Instituto Cervantes.
La biblioteca és petita i acollidora, tot i així està repleta de documents. Treballo amb un bibliotecari, un encarregat i dues col·laboradores que vénen dos cops per setmana. Em tracten molt bé i faig tot tipus de feina. Des de catalogar documents de la biblioteca mitjançant l'OCLC fins a fer descripcions, completar referències bibliogràfiques... és una feina molt variada, ja que segons el dia faig una cosa o una altra.
Pràctiques a la biblioteca del Cervantes de Toulouse
Em dic Carme Taltavull i estic fent les pràctiques a la biblioteca de l'Instituto Cervantes de Toulouse. La biblioteca és petita i té un fons abundant i molt interessant, estaria bé que es pogués ampliar l'espai de la biblioteca, però com que això és més car que l'esporga, estem el Javier (el director de la biblioteca, una persona molt amable) i jo fent una mica de lloc entre les prestatgeries. Aquests dies però he estat treballant amb guions cinematogràfics. La biblioteca té un fons molt maco de cinema. La meva feina és crear un nou topogràfic per poder diferenciar els guions de la resta del fons de cinema i poder col·locar-los junts.
Respecte a la ciutat, aquesta té molta vida cultural i de festa. El dia 14 de juliol va ser el dia nacional de França, tot un espectacle de focs artificials i música. Per l'estiu, organitzen molts festivals, un dels més coneguts és Toulouse d'été amb concerts gratuïts al carrer com també a la catedral, monestirs... La vida aquí és cara i, sobretot al centre, però una vegada coneixes la ciutat, es poden trobar llocs més assequibles, especialment, en els barris d'estudiants (cal destacar que la majoria de llocs fan descompte per a estudiants!).
M'estic allotjant al pis d'una professora del Cervantes i estic molt a gust. La vaig conèixer els primers dies d'arribar i em va ajudar molt a acostumar-me a la ciutat!
És la primera vegada que estic realitzant pràctiques a l'estranger i us animo a tots a realitzar estades de pràctiques a fora perquè és una experiència molt enriquidora i que s'ha d'aprofitar!
Records i Vive Le Tour!
Carme.
Pràctiques a la Hispanic Society de Nova York
Em dic Sergi Montes i estic acabant la llicenciatura de Documentació i en aquests moments estic col·laborant amb la Rare Books and Manuscript Section de la Hispanic Society de Nova York.
Per començar només dir-vos que és un dels centres de referència en l'estudi de l'àmbit hispanoamericà, en gran part gràcies a la seva immensa col·lecció bibliogràfica i artística. I com a mostra un botó: la biblioteca té un fons de més de 15.000 llibres impresos abans del 1701, incloent primeres edicions del Quixot, la Celestina, Tirant lo Blanc, a més de manuscrits, mapes, fotografies, etc. (i que el personal s'encarregarà d'ensenyar-vos amb orgull...)
He tingut l'oportunitat de poder triar quina tasca portar a terme al llarg de la meva estada i em vaig decidir per l'estudi de la seva col·lecció cervantina, dels segles XVIII i XIX. Cal dir que el personal del centre és molt amable i atent, amb una total predisposició a compartir la seva experiència i coneixements.
Possiblement el seu inconvenient és la seva ubicació, molt allunyada de la frenètica activitat del lower Manhattan, tot i que hi ha temps més que suficient per a descobrir la ciutat.
View Larger Map
Gràcies a aquesta estada he pogut entrar en contacte amb altres professionals però també conèixer amb més detall algunes de les principals biblioteques de la ciutat, com la seu central de la New York Public Library o les biblioteques de les universitats de Columbia i la NYU.
De fet no us descobreixo res de nou si us dic que l'activitat cultural i d'oci d'aquesta ciutat és fantàstica. Només una recomanació: la lectura del Time Out o bé la consulta del web de NYCGO.
Si us animeu a fer turisme per altres ciutats de l'entorn (Washington, Philadelphia, Boston, etc.) us recomano els següents recursos:
GOtoBUS (per a contractar visites i tours)
Megabus (si el que voleu és únicament comprar bitllets econòmics i organitzar-vos vosaltres mateixos les visites)
Per tant podreu deduir que es tracta d'una experiència totalment recomanable, ja que a més de poder millorar l'anglès tens la possibilitat de viure la ciutat amb tota la seva intensitat i d'alguna manera hi estàs el temps suficient com per a començar a sentir-te com un newyorker més.
Entrades
