Estada a Puebla

Hola a tothom!

Fa tot just 20 dies que he arribat de les Amèriques, concretament, de Mèxic, on he realitzat les practiques d'estiu a la biblioteca "José María Lafragua" de Puebla (www.lafragua.buap.mx). 

LA BIBLIOTECA 

Com a alumna del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, el meu objectiu principal era trobar un centre que custodiés fons antic per posar en pràctica alguns dels coneixements adquirits al llarg del curs. Els consells del director del màster i el meu interès personal en visitar Mèxic han fet que acabés a la "Biblioteca Lafragua".

Puebla va ser fundada pels espanyols el 1531. Aviat s'hi van instal·lar nombroses comunitats religioses (franciscans, jesuïtes, betlemites, mercedaris, etc.) que, alhora que evangelitzaren el territori, van anar creant les seves pròpies biblioteques. D'entre tots destacaren els jesuïtes, que van crear diferents institucions educatives, una de les quals va ser, justament, la que avui dia ocupa la BUAP (Benemérita Universidad Autónoma de Puebla). 

La biblioteca Lafragua està adscrita a la BUAP i les seves dependències es troben a l'antic Col·legi de la Companyia, avui dia anomenat "El Carolino" (en honor a Carles III). El seu fons és format per uns 90.000 llibres (molts provinents d'aquestes biblioteques conventuals), per documentació d'arxiu (jesuïtes, l'Acadèmia de Belles Arts, fons personals de diferents personatges poblans, etc.), i una important hemeroteca de publicacions locals i estatals. L'abast cronològic és XVI-XX.

La biblioteca té dues sales: 

-La Sala històrica, d'entrada lliure, i que funciona com a sala de lectura.

-La Sala de consulta de material o d'investigadors. És un espai petit, però equipat amb 2 OPACS, màquines lectores-reproductores de microfilm, i amb Wi-Fi.

La biblioteca obre de dilluns a divendres de 9 a 17 h, però el meu l'horari de treball era de 9 a 14.30 h. La meva feina va ser la descripció de llibre antic. Des del primer dia em vaig incorporar al departament de catalogació com un membre més de l'equip. El catàleg de la biblioteca està en procés de reconversió. El programari que s'utilitza és el Millenium i es treballa amb MARC21. El principal inconvenient és que a Mèxic no existeix un catàleg col·lectiu de biblioteques especialitzades i, a més a més, tampoc no hi ha molta relació entre biblioteques de fons antic. Durant aquest mes hem tingut "apassionants" discussions sobre com redactar alguns dels camps més característics des llibre antic (com la nota 500), com identificar estats, emissions, etc. Un dels elements més característics dels llibres provinents d'aquests convents mexicans és la marca de foc i per això la biblioteca va engegar el projecte www.marcasdefuego.buap.mx/‎ (del qual ja s'ha fet menció en aquest blog). Avui dia, amb aquestes marques, els investigadors en història del llibre poden reconstruir biblioteques o conèixer la circulació de determinades obres entre els diferents ordes religiosos. També he fet propostes de millora de la Carta de Serveis i he participat en el programa de ràdio de la Universitat.

A la biblioteca es programen diferents activitats: coincidint amb la meva estada s'ha inaugurat una exposició d'enquadernacions artístiques de la pròpia institució, la biblioteca ha organitzat un curs d'Emblemàtica transatlàntica (impartit pel professor de Saragossa Alberto Montaner) i on jo he pogut assistir de forma gratuïta, i també es fa ver la presentació del projecte Tetlacuilolli www.tetlacuilolli.org.mx/metodologia.php, que recupera de forma virtual còdexs indígenes que es guarden a la British Library.

En tot moment he rebut un tracte exquisit per part del personal de la biblioteca, que s'ha esforçat per a que la meva estada fos el més agradable possible. Hem fet excursions per les rodalies (Cholula, Tlaxcala...) m'han acompanyat a veure museus, hem sortit per la nit, etc.

LA CIUTAT 

 

Puebla, a només 2.30 h del D.F., és una ciutat tranquil·la que conserva nombrosos i colorits edificis colonials (és Patrimoni de la Humanitat). Actualment molts d'aquests edificis s'han reconvertit en  museus, restaurants, hotels, etc. El "Zócalo" és el centre neuràlgic de la ciutat i divideix Puebla en nord i sud / orient i ponent. És molt fàcil orientar-se pels seus carrers, un cop t’ho han explicat, és clar! El que més m'ha sorprès de la ciutat és la seguretat (per desgràcia no es pot dir el mateix de tot el país) i la vida nocturna. Els mexicans, com a mínim els poblans, són alegres i festius, a més de molt curiosos. Gairebé cada día hi ha fires, concerts (sobretot música de banda), balls, festivals folklòrics i també són grans amants del futbol! Ells tenen molt clar que el Barça és el millor equip del món, però són del Madrid perquè hi jugava l'Hugo Sánchez! Qui se'n recorda ja d'aquest senyor????????

A tot arreu em treien conversa: què fas aquí?, t’agrada la ciutat?, hi tornaràs?, quina imatge teniu dels mexicans? Quant al menjar, menys insectes, he tastat tot el que m'han ofert: molotes, molletes, nopals, cemites, gorditas, memelas, pozole, mole poblano, chiles en nogada, tacos árabes (els xauarmes), fruites que no havia vist mai com la tuna, a més de diferents varietats de mangos, papaies, aigües de sabors... Per cert, si no us agrada el picant ni tasteu el xile habanero!  

DESPESES

L'allotjament, a només 4 “quadres” de la feina, me'l va proporcionar la biblioteca. Es tractava d'una casa colonial del s. XVII amb entrada independent, cuina i bany, TV i Wi-Fi.

En el meu cas la inversió més important ha estat la compra del bitllet. Jo no he volgut passar per EUA i he marxat a l’agost, però si feu l’estada al juliol, per uns 800 euros teniu el bitllet, i penseu que la ciutat és molt més barata que Barcelona (per 4 euros podeu menjar un "menú corrido": 3 plats, postre i beguda).

Aquí us adjunto algunes fotografies: 

Una de les avingudes principals de la ciutat

Zòcal

Església de la Companyia



Carrer 9, Orient. L'edifici blau era casa meva

Al rico Chapulin!

Molote de tinga i pollastre amb aigua de Jamaica



Travessant aquest pati del "Carolino" es troben les dependències internes de 
Lafragua i la Sala d'investigadors

                                                                   

Pràctiques d'estiu 2013 London - Idea Store

Hola a tothom!

Em dic Gerard Marquès i havent acabat 2n del Grau d'IiD vaig ser admès a les pràctiques d'estiu a Londres als Idea Store. A continuació us explico la meva experiència sobretot enfocada per tal que el proper estiu (i a l'altre), un suposat estudiant disposi d'una referència útil per valorar si sol·licitar o no aquesta estada de pràctiques d'estiu (summer internship).

Primer de tot, donades les circumstàncies en les que ens trobem (estiu 2013), d'entrada, no hi ha hagut possibilitat d'ajuts econòmics per a les pràctiques d'estiu. Així, el cost total d'aquestes estades va ser lleugerament superior als 1.000 €:
- vols (200 €)
- allotjament (665 €)
- dinars (210 €)
- transport (80 €)
- + oci

*Els vols els vaig fer amb Vueling. Londres és una grandiosa ciutat amb múltiples aeroports, per tant, recomano dedicar un dia sencer a cada viatge (podem aterrar com a Girona respecte Barcelona i fer aquest trajecte amb metro perfectament). Lògicament, el preu dels vols podria ser molt més barat, però pràcticament fins a un mes abans de marxar no haureu pogut concretar tots els quès del conveni.

Això també afecta a l'allotjament. Jo vaig optar per una residència d'estudiants amb mitja pensió (http://www.lhalondon.com/uk/pages/hostels/Bowden-Court.aspx). L'esmorzar consistia en torrades amb mantega o melmelada i cereals, i als àpats mai hi faltava la patata (ja sigui fregida o bullida), etc. Jo complementava els àpats que m'oferien amb menjar comprat o portat de casa però les noies, (que sovint mengeu menys), no us quedareu amb gana; això sí, el menú era repetitiu!

Per altra banda, cal entendre que una nit en un hostal fora del centre (a l'extraradi) em va costar 30 lliures i que cada nit amb mitja pensió en aquesta residència em costava 16 (habitació compartida amb 2 persones més); (a més a més, estava al barri de Notthing Hill, gens perillós).

Finalment, dinar bé us costarà; els amants del menjar guarro estareu encantats amb Londres i els que vulgueu cuidar la dieta l'odiareu; i pel que fa al transport, el més econòmic és agafar una targeta tipus T10 (viatges indefinits per x zones: un viatge unitari costava uns 6 €, una targeta setmanal de viatges indefinits 30 €).

Passo ara a descriure en si les pràctiques d'estiu. Els Idea Store són unes biblioteques interessants a descobrir: bàsicament, la seva història (el motiu de la seva creació), es deu al poc rendiment de les biblioteques tradicionals. Així, en el barri de Tower Hamlets, es va plantejar la possibilitat de remodelar el sistema bibliotecari. D'aquesta manera, la diputació-ajuntament de Tower Hamlets va crear els Idea Store. Els Idea Store no són biblioteques, són Idea Stores. Actualment, al barri de Tower Hamlets pràcticament ha perdut totes les seves biblioteques tradicionals.

Els Idea Store han donat prioritat a l'estètica de l'edifici i mobiliari (miren de semblar una llibreria, disposició de llibres, mobiliari, il·luminació), no hi treballa personal format en IiD ni res semblant, qualsevol hi pot treballar, segueixen un quadre d'horaris i a cada hora canvien la tasca a realitzar (de manera que tothom fa totes les funcions: hora del conte, atenció al mostrador, tractament del catàleg, ordenar prestatges, fer de cap responsable, etc.). Jo vaig realitzar totes les tasques que no comportaven una gran responsabilitat: atenció al públic, ordenar estanteries, hora del conte, treballs en les diferents seccions (infantil, juvenil, adult i informàtica).

Vaig ser molt ben acollit i vaig visitar diferents Idea Stores, ara bé, és una experiència que més enllà de les 2 setmanes es torna repetitiva.

Qualsevol cosa,
gerardmarquescalva@gmail.com o Facebook gerard marques germar

Pràctiques d'estiu a Malta

Bona tarda!

Sóc l'Esther Angulo Jordà, estudiant del 4rt curs del Grau d'Informació i Documentació, i he gaudit de les pràctiques d'estiu a Malta. La meva estada ha estat de dos mesos i al centre on he realitzat les pràctiques ha estat el MCAST (Malta College of Arts, Science and Technology).

Primer de tot comentar que la meva estada de pràctiques no tenia cap tipus d'ajut ni cap tipus de remuneració.

La meva principal preocupació quan vaig saber que m'havien assignat Malta va ser buscar allotjament. Al ser una estada de dos mesos vaig descartar els hotels, a més, només per fer el xafarder es pot veure que les nits d'hotel a Malta són cares, ja que la majoria d'hotels es troben a St. Julians, Sliema o la Valletta. Així doncs l'opció que vaig escollir va ser la Malta University Residence, que es troba a Ħal Lija (ells diuen Hal Lia, la h sona), un barri residencial. Pel que fa a la residència, està prou bé, són diferents apartaments on en cada un hi ha 8 habitacions, 5 lavabos amb dutxa i cuina (amb dues neveres). Després tens l'opció de pagar per una habitació compartida o si pagues una mica més la tens per tu sol.

A continuació, podeu veure algunes fotos de l'habitació i de la piscina.

Habitació amb balcó

Exterior amb la cantina i la piscina

Un altre tema molt important a Malta és el transport, ja que l'única manera de moure't és amb l'autobus. L'empresa que ho gestiona es diu Arriva i té un punt d'informació a la Valletta i a Sliema, des d'allà t'ajuden amb els autobusos més adequats per arribar a on vulguis, i també et fan un carnet de transport. Aquest carnet es diu Arriva Saver Card, per poder tenir aquest carnet has de viure un mínim de 3 mesos a Malta. En el meu cas, en arribar al juliol i marxar per setembre, van comptar com 3 mesos. Els papers que necessites per poder tenir aquest carnet, que t'estalvia molts diners en bus, ja que no pagues el preu del tiquet com a turista, és: una fotocòpia del DNI i un paper que digui que viuràs 3 mesos a Malta (en el meu cas la residència va redactar aquest justificant).

Pel que fa al centre de pràctiques, es troba situat en un campus a Paola (ells diuen Paula), i els estudis que ofereixen són del tipus cicles formatius de grau mitjà i superior de diferents branques del coneixement: agroindústria, ciències aplicades, art i disseny, construcció, negocis i comerç, serveis a la comunitat, enginyeria electrònica, tecnologies de la comunicació, enginyeria mecànica, nàutica i aviació.

En concret tots aquests estudis es divideixen en 7 instituts diferents, la majoria d'ells es troben al campus de Paola, però alguns es troben a Naxxar, Mosta, Qormi i Gozo.

Les meves tasques van ser:

• Inventari de diverses seccions de la biblioteca, incloent la introducció de les dades a l'ordinador i revisar els ítems que no s'havien trobat;
• Assignar encapçalaments de matèria a partir de la llista de Sears a les assignatures dels nous cursos que ofereix aquest any el MCAST, per tal de crear una bibliografia recomanada de tot el curs;
• Arxivar factures de la biblioteca, informes i correspondència;
• Revisar i comparar les revistes electròniques dels paquets d'Emerald i d'EBSCO, per veure si hi havia coincidències;
• Escanejar la coberta, la taula de continguts i l'índex dels llibres, per tal de poder alimentar el sistema que permet fer cerques a aquests PDFs. La cerca consisteix a poder cercar a la taula de continguts i a l'índex, d'aquesta manera l'usuari pot saber que en aquell libre es tracta aquell tema;
• Buscar els e-books i el preu dels títols que la biblioteca vol adquirir;
• Catalogar libres de nova adquisició (assignar encapçalament de matèries a partir de la llista de Sears i assignar el número a partir de la DDC (Dewey Decimal Classification);
• Transcriure les descripcions de la DDC per números, per ampliar i actualitzar LMS (Library Management System);
• Fotocopiar i plegar els tríptics que es van repartir durant la setmana d'acollida de nous estudiants;
• Assistir a una xerrada de 3 hores sobre dificultats de l'aprenentatge (Learning disabilities -  Understanding and Responding).

A continuació, podeu veure algunes imatges de la biblioteca:

Exterior de la biblioteca principal del MCAST, situada al centre del campus

Planta baixa de la biblioteca

Algunes coses que s'han de tenir en compte són:

• S'ha de vestir pantalons llargs i samarreta amb màniga curta (no es pot anar amb tirants). El tema de la vestimenta no només afecta el personal sinó els usuaris, i si aquests no compleixen la normativa no podran entrar a la biblioteca;

Cartell a l'entrada de la biblioteca

• Millor portar jaqueta, ja que l'aire condicionat a Malta els agrada posar-lo molt fort i per tant si es vol evitar passar fred, un refredat, mal de coll, etc. és millor portar jaqueta.

I finalment, dos mesos donen molt de si, només dir que vaig poder visitar tot el que proposava la guia que em vaig comprar! Vaig visitar moltes ciutats com: Msida, Mdina, Victoriosa, Birgu, Sliema, St. Julians, Mosta, Birkirkara, Valletta, entre altres. A més, també vaig visitar les dues illes de Malta que són Gozo i Comino, i llocs naturals com: Blue Grotto, Blue Lagoon, Azure Window, St. Peter's Pool, Paradise Bay, Golden Bay, etc.

Victoriosa

Blue Lagoon (Comino)

Un altre punt a destacar és que a l'estiu a Malta es celebren moltes "festas", és el nom que donen a les seves festivitats a un sant o església, la celebració consisteix en petards, llums al carrer, bandes d'orquestres, misses, i més petards. Els petards són quasi cada dia des de les 9 del matí fins al vespre de dilluns a diumenge, i no estic exagerant. I una altra cosa que es pot fer a Malta i que és el que potser la fa més famosa és anar de festa a Paceville, situat a St. Julians.

Festa de Ħal Lija

Això és tot per part meva però si algú vol saber més, està interessat a anar allà o li han assignat Malta, que no dubti a posar-se en contacte amb mi!

Esther Angulo Jordà

Pràctiques d'estiu a Chicago!

Hola a tothom!

Sóc Aina Borràs, alumna del grau que enguany he tingut l'oportunitat d'estar durant les pràctiques d'estiu a l'Institut Cervantes de Chicago. A continuació us faré un tastet de la meva estança a Chicago.

Skyline de Chicago des del llac Michigan

Millenium Park. Jay Pritzker Pavillion

La ciutat

Aquest viatge era la meva primera visita als Estats Units i, només arribar a la ciutat, vaig quedar al·lucinada per l'enormitat de tot el que m'envoltava, els edificis, els carrers, la gent... Però Chicago té la particularitat que, malgrat ser una gran ciutat, et sents com a casa, la gent és amable i la vida de barri que caracteritza la ciutat s'acosta bastant a la vida a qualsevol poble mediterrani.

El porxo de casa meva a Chicago

Trobar allotjament a la ciutat és complicat perquè no deixa de ser una gran ciutat (The Second City), i a això es suma el fet que és una ciutat amb moltes universitats (potser si hi hagués anat al juliol, hauria estat més fàcil trobar alguna residència d'estudiants, però a l'agost i setembre és impossible). Tot i així, al final vaig aconseguir llogar una habitació a un dels barris més carismàtics de la ciutat, Ukranian Village, en un apartament amb un porxo preciós i amb una gran companya, la Heather, que m'ha integrat completament al seu grup d'amics (Yeah guys, my English is improving! Us recomano molt la convivència amb gent d'aquí per poder practicar l'anglès.)

Field Museum. Sue

Art Institute of Chicago

Una altra característica a destacar de la ciutat és la quantitat d'activitats que es poden arribar a fer durant un dia (a l'estiu, clar, a l'hivern Chicago és una panna de glaç que els chicagoans denominen The Windy City): cinema, teatre, música, bicicletades, carreres, festes de barri, concerts... De moment, el més destacable que he fet ha estat les visites a Millenium Park, al Field Museum (on tenen la Sue, les restes de Tyrannosaurus Rex més grans i ben conservades del món), l'Art Institute of Chicago, la visita a la platja el Labour Day o "dia de les barbacoes", diversos concerts de jazz i blues, una pel·lícula de cinema mut amb la música en directe al Music Box Theatre...

Ah! I si veniu per una temporadeta la bicicleta és el mitjà de transport més ràpid i còmode. Al ser Chicago una ciutat més o menys plana, us podeu desplaçar sense dependre de res més que la força motora de les vostres cames. Amb l'avantatge afegit de poder gaudir molt més de la ciutat i descobrir alguns dels racons amagats que d'altra manera no veuríeu.

Biblioteques a Chicago

Antic catàleg de la Newberry Library

Quant a biblioteques, n'he visitat un bon grapat i he agafat moltes idees, però no us sabria dir quina m'ha agradat més, perquè cadascuna tenia alguna cosa especial... (Harold Washington Public Library, Newberry Library, Joe & Rika Mansueto Library de la Universitat de Chicago...)

University of Chicago. Mansueto Library

Destacaré sobretot la visita a la Newberry Library on, amb l'ajuda de la Kelly Kress, arxivera de la biblioteca,  vàrem reconstruir la vida d'una ballarina de dansa oriental que havia ballat a l'Exposició Universal de Chicago de 1893. La Kelly, a més, em va ensenyar alguns dels tresors que tenen a la biblioteca. Encara em cau la llagrimeta quan hi penso!

La visita a la Mansueto Library també va ser al·lucinant perquè un dels bibliotecaris em va mostrar com funcionava una biblioteca que té el seu fons soterrat (els usuaris no hi tenen accés directe).

La meva feina a l'Instituto Cervantes de Chicago

A la biblioteca de l'Instituto Cervantes em vaig trobar amb la millor acollida, el bibliotecari Salvador Vergara i la becària Ana Calvo, companys de la majoria d'aventures i desventures a Chicago. 

 
La meva tasca a la biblioteca ha estat plantejar una campanya de màrqueting per promoure l'ús dels recursos electrònics entre els usuaris de la biblioteca (ebooks, audiobooks, bases de dades...) i realitzar alguns materials de suport a la campanya (cartells i materials divulgatius i tutorials per explicar als usuaris com utilitzar aquests materials). Els tutorials encara no els hem penjat a la web perquè estan en procés, però us mostro alguns dels cartells que vaig fer.

A més, al final de la meva estança a la ciutat vaig proposar al Salvador de sumar-nos a la Banned Books Week que celebren moltes biblioteques públiques dels EUA. Amb aquesta finalitat hem fet una selecció de llibres d'escriptors hispanoamericans que en algun moment han estat prohibits o censurats, i s'exposaran a la biblioteca cadascun amb la seva història particular.

I fins aquí un resum molt breu del meu viatge a Chicago, esper que us animeu a visitar aquesta ciutat fantàstica i que les meves indicacions us serveixin d'orientació.

Fins aviat, ens veiem per la Facultat!

Vivències des de Santiago de Chile (II part)

Bones, sóc la Claudia Hervás

Un mes després d'haver arribat, torno a escriure per aclarir coses i penjar algunes fotos.

Aclariments 

A l'anterior post vaig dir que havia trobat la casa a través de Housing in Chile, però no és veritat. Vaig estar mirant aquest web i hi havia llocs molt interessants, però a l'hora de demanar llocs via mail no em va contestar ningú. També em van recomanar Compartodpto (web per trobar cases compartides segons els teus interessos), però les cases eren massa lluny i amb poca combinació de metro.

Finalment vaig utilitzar el web HomeChile que administra residències i cases compartides. La casa no era res de l'altre món. Era bastant freda i sobretot la meva habitació, que per anar al bany havia de travessar el pati. A la foto de sota es veu el pati i al fons, no la de la finestra, la meva habitació.

Casa: Almirante Latorre 449, metro República

Tot i així, a les nits no vaig passar fred perquè el cobrellit era de plomes i ben gruixut. De totes maneres, la casa estava molt ben ubicada.

Tasques a la biblioteca

Com vaig comentar a l'anterior post, la primera setmana vaig estar a la sala de referència llegint el llibre Archivo de prensa 1877-1885 del qual havia d’extreure els documents referits al gènere masculí i femení.

Un cop vaig haver seleccionat els documents els vaig cercar al catàleg Aleph per fer una taula que inclogués el títol, autor, núm. de registre, col·lecció, ubicació a la biblioteca i observacions.
 
Va ser una feina bastant monòtona, però alhora interessant perquè entre els documents hi havia articles tan diferents com ara El amor y la muerte, cómo rezan las solteras: poemas, o Higiene de la mujer embarazada y el recién nacido. En total vaig seleccionar uns 25 documents.

Les tres setmanes restants, a la sala d’hemeroteca vaig conèixer els mòduls d’adquisicions, seriades i catalogació del programa Aleph. Els primers dies a partir del mòdul d’adquisicions rebia les revistes que havien arribat a la biblioteca i tot seguit les classificava segons las seva ubicació en sala (una de les tres còpies) o dipòsit (les dues còpies restants). A partir del mòdul de seriades feia el mateix, però havia de crear l’adquisició o el calendari.

Els últims dies vaig aprendre a catalogar a partir d’una plantilla que tenien per a publicacions seriades senzilles. Creava un nou registre, el catalogava, després creava el calendari d’adquisicions i rebia les revistes. Per últim incloïa les paraules clau al tesaurus.

Aquestes tres setmanes van ser intenses però em van permetre conèixer una gran varietat de revistes xilenes i internacionals com ara una publicació de Condorito en àrab, la revista emblemàtica de moda, Paula i fins i tot una publicació de l’Institut d’Estudis Catalans.

La biblioteca
 
El centre és més aviat petit, però molt acollidor, consta de tres plantes visibles per l'usuari i tres més de dipòsit.

Em va sorprendre la quantitat de gent que passa per la biblioteca. Potser perquè encara es considera una biblioteca pública o perquè les biblioteques universitàries no estan tan arrelades com aquí o simplement perquè fan una gran quantitat d’activitats.

També és possible que hi hagués més moviment a causa de les activitats planejades arran de la celebració del bicentenari (a la festa no hi vaig poder assistir perquè era el 19 d'agost), però vaig assistir a la presentació del nou catàleg. Aquest nou sistema inclou elements de la web social com ara la incorporació d'etiquetes, comentaris i enllaços a les principals xarxes socials.

Façana principal de la Biblioteca Nacional de Chile

Cafeteria de la Biblioteca (inclou catàleg de fitxes que a la foto no es veu)

Salón del Bicentenario, llocs amb Wi-Fi i ordinadors

Visita a la Biblioteca de Santiago

A banda de fer el turista recorrent tot el centre de Santiago i els seus voltants, anar a Valparaíso (no em va donar temps de visitar la seva biblioteca, que és una de les més antigues de Llatinoamèrica), Viña del Mar, Pomaire i el Cajón del Maipo, també vaig tenir temps de visitar la Biblioteca de Santiago (és la biblioteca central pública).

Aquesta biblioteca no està al centre de Santiago, però val la pena anar-hi. És molt gran i agradable, al davant es troba l'Arxiu Nacional. La biblioteca, al ser gran, incorpora diverses sales d'exposicions i s'hi fan moltes activitats. 

De la Biblioteca de Santiago em van agradar moltes coses, les més curioses: 

La recepció té la llum blava per donar un ambient més calmat a tota la biblioteca.

A la sala infantil i juvenil hi ha uns tubs que a sota tenen uns coixins per llegir tranquil·lament. A certa hora del matí, depèn de com reflexa el sol, creen un efecte calidoscopi (no ho vaig veure perquè eren les 18 h).

Hi ha una sala que explica la història del coure (una de les riqueses del país) i inclou una mòmia en coure. La mòmia es va fer sola perquè la persona estava a prop d'una mina de coure quan hi va haver un del múltiples terratrèmols que han arrasat el país. 

Recepció de la biblioteca

Llocs per  llegir tranquil·lament, sala infantil

Sala del coure, mòmia

                   

A banda d'aquestes curisitats, les sales de la biblioteca tenen exposicions i a les prestatgeries hi ha petites historietes escrites. Hi ha una sala només per a mapes, reproduccions de quadres famosos per als estudiants d'història de l'art i pantalles d'ordinadors tàctils amb les pel·lícules que té la biblioteca en una gran base de dades.

Només visitar-la ja és molt interessant, però si a més et fan una visita guiada i et regalen un pack de benviguda que inclou un conte infantil, Kiwala conoce el mar,  molt maco i un llibre de contes maputxes, és genial! (Això ho vaig aconseguir perquè una companya de la Biblioteca Nacional hi havia treballat i abans que hi anés va trucar per comunicar-ho).

En definitiva tota l'estada ha sigut una gran experiència, llàstima que em vaig quedar amb les ganes d'anar al Museu d'Art Precolombí (estava en obres) i la seva biblioteca especialitzada. 

Podeu trobar més fotos del viatge al meu Facebook: 
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10201457667780049.1073741825.1126179178&type=1&l=cc87355fea

Estiu a Northampton (i II)

Hola a tothom!

Torno a ser en Francesc García des de Northampton. Avui he acabat les meves pràctiques als Library and Learning Services de la universitat d'aquesta ciutat i demà pujaré a l'avió que em portarà de tornada cap a Barcelona. En aquest darrer post resumiré les aportacions i les conclusions que he extret d'aquestes pràctiques i us parlaré de les altres excursions que he fet.

La feina que he realitzat a les pràctiques no ha estat gaire complicada, però tampoc ha estat monòtona. La veritat és que identificar les necessitats d'informació dels estudiants internacionals no ha estat gens fàcil. Parlant amb uns quants companys estrangers de la residència, consultant els companys de feina i llegint bibliografia, m'he adonat dels diferents usos que es fan de les biblioteques universitàries a d'altres països. Per exemple: a la Xina, els estudiants han d'adquirir un o dos manuals per cada assignatura i examinar-se exclusivament dels continguts d'aquests documents, amb el que no s'incentiva l'ús d'informació extra de la biblioteca; i a molts països de l'Àfrica no hi ha accés directe a les col·leccions de les biblioteques. És per aquesta raó que la millor opció per al meu projecte ha estat planificar una pàgina web de benvinguda a la biblioteca que recollís tota la informació bàsica, des de zero, però dirigida exclusivament a estrangers, i incloure vocabulari molt bàsic al glossari de termes de biblioteconomia del web de la biblioteca.

Col·lecció d'Educació Infantil de la biblioteca.

La veritat és que veure com funciona la biblioteca universitària d'una de les institucions capdavanteres de l'educació superior al Regne Unit sempre és enriquidor i hi he après un munt de coses. És per aquesta raó que l'estada se m'ha fet curta. Si hagués pogut, hauria realitzat les pràctiques al mes de juliol per veure la biblioteca en plena activitat. Un altre punt negatiu d'aquestes pràctiques és el fet que la institució d'acollida no proporcioni cap ajuda econòmica i que només es pugui comptar amb la col·laboració de les empreses patrocinadores del programa de pràctiques d'estiu de la Facultat. Tot i això, l'experiència ha estat molt positiva i totalment recomanable.

Pel que fa a les excursions, el tercer cap de setmana el meu germà i uns amics em van venir a visitar. Es van allotjar a l'hotel del centre de convencions que hi ha al mateix campus on estic vivint i treballant jo. A l'estiu hi ha pocs clients i encara menys conferències. L'hotel és econòmic i ofereix esmorzar inclòs amb el preu de l'habitació i aparcament gratuït, important si, com en el cas dels meus amics, portes cotxe. El fet d'haver llogat un vehicle ens va permetre moure'ns amb gran llibertat per tal de fer noves excursions.

Sherwood Forest: seguint els passos de Robin Hood vam visitar la impressionant reserva natural que és el bosc on s'amagava aquest personatge i la seva colla de bandits. És un bosc espectacular on s'hi poden fer moltes activitats, com senderisme o muntar amb bicicleta de muntanya.

Nottingham: el més destacable de la ciutat és el seu castell, que inclou un museu i una galeria d'art. No és un castell gaire antic, va ser destruït i reconstruït diverses vegades, la darrera al segle XVII. Però el museu permet conèixer els episodis més destacats de la història d'Anglaterra, ja que el castell de la ciutat va ser un dels principals escenaris de les guerres civils d'aquest país. A més, hi ha moltíssimes activitats per a nens al voltant de la figura de Robin Hood.

Birmingham (Brum, segons diuen els locals): es tracta de la segona ciutat més gran del país, és molt industrial i la majoria del seu conjunt monumental es localitza al centre, a les places de Centenary Square i de Victoria Square. El dia que la vam visitar hi havia una fira de gastronomia d'arreu del món en aquestes mateixes places. No ens vam poder resistir a comprar uns quants pork pies típics anglesos, que han estat una de les descobertes gastronòmiques d'aquest viatge. Tampoc no vam deixar passar l'oportunitat de visitar els estadis dels dos equips de la Premier League que hi ha a prop d'aquesta ciutat: el West Bronwich Albion F.C. i l'Aston Villa F.C.

Coventry: una de les principals ciutats del gloriós passat industrial d'Anglaterra. S'hi fabricaven cotxes tan mítics com els Jaguar, els Triumph o els Rover. I la seva principal atracció turística és el museu del transport, on s'hi exposen models de totes aquestes marques, a més dels primers models d'automòbils de la història i el vehicle a reacció que va batre el rècord de velocitat l'any 1997. Durant la segona guerra mundial s'hi va fabricar munició per als aliats, això va fer que fos una ciutat molt castigada pels bombardeigs de la Luftwaffe. Els alemanys fins i tot van inventar el verb coventrieren, que significava bombardejar massivament. La seva catedral està completament enderrocada per les bombes i és impressionant visitar les seves runes. La nova catedral, que es a construir al costat, no em va agradar gens.

Stratford-upon-Avon: el poble d'origen de William Shakespeare està totalment dedicat a la seva figura. S'hi poden visitar fins a cinc cases vinculades a la vida d'aquest escriptor, incloent-hi la casa on va néixer i la casa on es va retirar i morir. És un lloc preciós, però atapeït de turistes i de botigues de records relacionats amb l'autor i les seves obres.

També vaig tornar a visitar, aquest cop acompanyat pels meus amics, les ciutats de Northampton, Leicester i Oxford. I a la darrera, aquesta vegada sí que hi vaig poder veure la Divinity School de la Bodleian Library. Es tracta de la primera aula en què es va impartir classe a la Universitat d'Oxford i el lloc en el qual es va rodar la infermeria de la pel·lícula Harry Potter i la pedra filosofal, entre moltes d'altres. També hi vaig provar l'Stilton (sí, sí, com en Jerónimo) dinant en un dels seus pubs, un formatge blau de la zona, deliciós i que combina molt bé amb fruita i melmelades.

El darrer cap de setmana el vaig dedicar a fer un parell d'escapades a Londres i a acomiadar-me de Northampton i dels seus antics edificis construïts amb pedra color de mel, comprar-hi uns quants records, perdre-m'hi passejant, assaborir per darrera vegada els sausage rolls de la fleca de davant de la All Saints Church i entaular-me també per darrer cop per dinar a un pub amb la companyia d'una pinta de sidra.

Londres: aquesta ciutat no es pot veure ni en un dia, ni en una setmana, i jo només hi vaig dedicar dues jornades. Sent conscient d'això, vaig intentar veure-hi almenys els llocs que més m'interessaven. Vaig passar pels Abbey Road Studios, pel 221b de Baker Street i per l'andana 9 i 3/4 de l'estació de King's Cross. Però l'objectiu principal del primer dia de visita a la capital del Regne Unit va ser The British Library. Impressionant, gegantina i moderníssima, em va encantar. Tot i que cal inscriure's com a reader per visitar les sales de lectura i accedir a les seves col·leccions, els principals tresors de la biblioteca estan exposats al públic general. Entre ells s'hi compten manuscrits de Shakespeare i Wilde, entre molts d'altres, els quaderns de Da Vinci o Durer, l'escriptori de la Jane Austen i el Codex Sinaiticus, la versió més antiga que es conserva del Nou Testament.

Vaig passejar pels barris de Candem i pel Soho, veient els seus teatres musicals, i per Trafalgar Square de camí a Westminster, on es troben les principals atraccions turístiques de la ciutat. També vaig passar pel davant del British Museum, de la British Gallery i de la British Portrait Gallery. Però tenint tant poc temps, vaig decidir no entrar-hi, són museus immensos. Queden pendents per a un proper viatge. A Westminster vaig poder veure-hi el Parlament, el Big Ben, l'Abadia, el Palau de Buckingham, la Catedral, el Tàmesi i tots els llocs turístics que hi ha pels voltants, però el dia se'm va fer curt i em va deixar amb el mal regust de boca d'haver-me quedat un munt de coses per veure.

El segon i darrer dia de visita a Londres vaig quedar amb la Xiomara, una excompanya de la Facultat que viu des de fa un temps a la ciutat, i vam anar a gaudir del Carnaval de Notting Hill. Sóc un apassionat de la música jamaicana i no podia deixar passar l'oportunitat d'estar el més a prop possible del Carib sense sortir d'Europa. Hi havia molt bon ambient, amb Sound Systems i música en directe pels carrers, i les típiques barbacoes jamaicanes on s'hi feia Jerk Chicken, tot ben regat amb Red Stripe, la cervesa de l'illa. Després vam passejar per alguns dels llocs que m'havia deixat per veure en la meva anterior visita, com Picadilly Circus, Carnavy Street o les llibreries de vell de Charing Cross Road. A més, vam dinar en un dels buffets de Chinatown.

Bé, crec que he faltat a la meva paraula de procurar fer un post més curt aquesta vegada, ho lamento. Però tot sigui per explicar-vos correctament la meva experiència. ;-)

Una abraçada!

Estiu a Northampton (I)

Hola a tothom!

Sóc en Francesc García i us escric des del Park Campus de The University of Northampton. És en la biblioteca d'aquesta universitat, i d'aquest campus, on porto poc més de dues setmanes fent les pràctiques d'aquest estiu.

Hi vaig arribar, després d'agafar fins a tres autobusos per anar des de l'aeroport d'Stansted fins al campus. Potser viatjar en companyies low cost moltes vegades implica gastar-se els diners estalviats amb els bitllets en els viatges d'autobús. Però des del primer que vaig agafar, el que em va portar de l'aeroport a Londres, ja vaig poder començar a fer turisme. Com que l'estació en què vaig canviar d'autobús per dirigir-me a Northampton va ser la Victoria Coach Station, en ple centre de Londres, vaig poder veure els lloc més emblemàtics de la capital britànica des del mateix seient. Un cop a Northampton, vaig haver d'agafar un autobús urbà per tal d'arribar al Park Campus, que està situat a més de 6 quilòmetres del centre de la ciutat.

El campus és un lloc molt maco, tranquil, i disposa de tots els serveis bàsics necessaris: supermercat, banc, cafeteries i està ben comunicat per diverses línies d'autobús. Estic allotjat en una de les residències del mateix campus, concretament a la Margaret Bonfield Hall. Hi gaudeixo d'una habitació la mar d'acollidora i amb accés a la xarxa Wi-Fi de la universitat. La pròpia oficina d'allotjament de la universitat va ser qui me la va aconseguir per un mòdic preu.

Margaret Bonfield Hall

La meva feina a la biblioteca consisteix a dissenyar, planificar i elaborar materials informatius i formatius en línia sobre la biblioteca i els seus serveis per als estudiants estrangers de la universitat. La veritat és que m'han deixat molta llibertat a l'hora de triar el tipus de material a realitzar i el servei o aspecte a tractar-hi. La idea era que jo mateix, com a estranger, pogués tenir una mirada neta i semblant a la que poden tenir els estudiants internacionals. Després d'haver fet una mica de recerca sobre els serveis de la biblioteca, sobre les recomanacions al respecte dels consorcis de biblioteques universitàries i de preguntar a alguns companys quins aspectes han de comunicar més freqüentment als estudiants internacionals, vaig presentar diverses propostes de materials al meu cap. D'aquesta llista, finalment, vam decidir centrar-nos a fer una pàgina web de benvinguda dirigida als estudiants estrangers, on enllaçar-hi molts dels materials realitzats per la biblioteca i altres informacions que els puguin ser d'ajuda, i per ampliar el glossari de termes bibliotecaris present al web de la biblioteca. Des d'abans d'arribar aquí ja se'm va informar que les meves tasques formarien part d'un projecte molt més gros i a molt llarg termini, que segurament no l'acabaria jo. Però intentaré donar-ho tot en aquests materials en concret i poder lliurar així un producte més o menys enllestit.

Les condicions de treball són molt bones, si no es té en compte que aquestes pràctiques no són remunerades i que el centre només m'ha ajudat a trobar l'allotjament, no pas a pagar-lo. Treballo de dilluns a dijous, de les 9:00 h a les 13:00 h, amb una pausa de 15 minuts pel matí. Aquesta pausa diària l'acostumo a fer a la sala d'esbarjo dels empleats, en la qual hi ha molt bon ambient. La gent és molt agradable i educada, però la majoria de companys són de mitjana edat, no hi ha gaire jovent treballant a la biblioteca. Tampoc hi ha gaires alumnes al campus, pel fet de ser agost, quan no hi ha classes a la universitat. Però hi ha força estudiants estrangers fent cursos d'idiomes i nois i noies d'institut fent cursos d'estiu i practicant esport al campus.

Park Campus Library

A més del projecte que se m'ha encarregat, se m'intenta donar una visió general de totes les tasques que es realitzen a la biblioteca. Totes aquestes setmanes he tingut programades visites als diferents departaments i serveis de la biblioteca. A part dels típics de processament tècnic, suport a la recerca, suport a la docència, suport a l'aprenentatge o adquisicions, en destacaria els departaments específics de màrqueting, d'atenció als usuaris, i d'atenció a usuaris amb necessitats especials.

El que més em va cridar l'atenció de la biblioteca, des del primer dia en què hi vaig treballar, és el fet que només es realitzessin els préstecs de manera manual en comptades ocasions. Com a norma general, tots els préstecs es fan mitjançant les màquines d'autopréstec presents a totes les plantes de la biblioteca. També em va sorprendre agradablement la gran quantitat d'espais per a la realització de treballs en grup, tots ells dotats de grans taules i de monitors als quals poder connectar l'ordinador portàtil.

Com ja he dit anteriorment, el campus compta amb cafeteria i supermercat. No sóc gaire bon cuiner i per dinar i sopar vaig sempre a la cafeteria, on es pot menjar una gran varietat de plats a preus assequibles. L'esmorzar el faig gairebé sempre a l'habitació, o de camí a la biblioteca, a base de galetes i altres pastes que compro al supermercat. A més, tinc sempre l'alternativa de baixar a la ciutat i menjar en algun restaurant o pub.

A la ciutat, la veritat és que no hi ha gaire cosa a veure. No és una ciutat turística, es tracta d'un lloc el major motor econòmic del qual és la universitat. Compta amb un passat industrial en el camp de la fabricació de calçat i del tractament de la pell, del que ja només en queda l'arquitectura, un museu dedicat a la història d'aquesta indústria i una curiosíssima col·lecció sobre el treball de la pell a la biblioteca de la universitat. La millor manera de veure-la és seguir el "Northampton Heritage Trail" que es pot fer en un matí, encara que el que s'hi veu són bàsicament esglésies. La resta del temps es pot invertir passejant i perdent-se per la ciutat. Hi ha moltes botigues, pubs i restaurants, un mercat i un parell de centres comercials. El museu és força recomanable, però majoritàriament hi veureu sabates i la història de la ciutat, per altra banda curiosa, reconstruïda després d'un incendi al segle XVII i dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial.

La cèntrica situació de la ciutat de Northampton fa que estigui molt ben comunicada i que tingui molts llocs interessants per visitar a l'abast. Aquestes són algunes de les excursions que he fet aquests primers dies:

Oxford: hi vaig anar el primer cap de setmana agafant un dels autocars que hi viatgen des de Northampton. Una ciutat molt turística, dedicada completament a la seva prestigiosa universitat i que recorda constantment els seus alumnes i professors il·lustres: J.R.R. Tolkien, Albert Einsten, Lewis Carroll, C.S. Lewis, entre d'altres. El dia que hi vaig anar no vaig poder visitar algunes de les sales de la Bodleian Library ni molts dels colleges perquè hi havia diverses cerimònies de graduació, tampoc vaig poder veure-hi el famós dodo del museu d'història natural de la universitat, perquè està d'obres. Però us recomano el mercat cobert de la ciutat i el museu Pitt Rivers, impressionant. També val la pena passejar-hi descobrint-hi les gàrgoles dels seus edificis o fer un tomb pel voltant dels canals que van a parar al Tàmesi.

Leicester (Les'ter segons ho pronuncien aquí): una ciutat no tan turística com Oxford, però amb força més coses per veure-hi que no pas Northampton. També s'hi accedeix fàcilment amb autocar. El més destacable és la seva multiculturalitat. Com a ciutat amb una forta presència de la indústria tèxtil va rebre molta immigració procedent de la península de l'Hindustan, un fet que es reflexa en la seva gent, en els seus restaurants i en el fet que no només s'hi poden visitar esglésies, sinó també temples jainistes i sikhs. No vaig anar a visitar el National Space Centre perquè quedava lluny del centre urbà, a part que els llançaments de les missions espacials britàniques es fan des de la Guyana Francesa. També són interessants el New Walk Museum & Art Gallery i les restes romanes del Jewry Wall i el seu museu adjacent. I no es pot deixar passar l'oportunitat de degustar la cuina vegetariana hindú d'algun dels nombrosos restaurants de Belgrave Road.

Cambridge: també, com Oxford, és una ciutat un pèl massa turística i totalment dedicada a la seva universitat i a les figures il·lustres que hi van viure, però el que més molesta en visitar-la no són els altres turistes, sinó la gran quantitat de bicicletes que hi circulen. No hi ha tanta bona combinació amb l'autobús des de Northamptom com amb les dues altres ciutats, però val la pena fer el canvi a Bedford o a Milton Keynes per tal de veure-la. S'hi poden visitar multitud de colleges amb les seves respectives capelles, però jo considero imprescindible passar per les tres portes (la de la Humilitat, la de la Virtut i la de l'Honor) del Gonville & Caius College, on va estudiar Stephen Hawking. També us recomano visitar el Scott Polar Research Institute i passejar pels Banks a la vora del riu. Si aneu força colla també podeu llogar una barca per navegar-hi, però jo no em vaig atrevir a fer punting, com n'hi diuen aquí.

En un proper post us acabaré de parlar de la meva experiència en aquestes pràctiques d'estiu i d'alguna excursió més que hagi pogut fer. També espero que el post no sigui tan llarg com aquest. ;-)

Una abraçada!