Un mes després d'haver arribat, torno a escriure per aclarir coses i penjar algunes fotos.
Aclariments
A l'anterior post vaig dir que havia trobat la casa a través de Housing in Chile, però no és veritat. Vaig estar mirant aquest web i hi havia llocs molt interessants, però a l'hora de demanar llocs via mail no em va contestar ningú. També em van recomanar Compartodpto (web per trobar cases compartides segons els teus interessos), però les cases eren massa lluny i amb poca combinació de metro.
Finalment vaig utilitzar el web HomeChile que administra residències i cases compartides. La casa no era res de l'altre món. Era bastant freda i sobretot la meva habitació, que per anar al bany havia de travessar el pati. A la foto de sota es veu el pati i al fons, no la de la finestra, la meva habitació.
 |
| Casa: Almirante Latorre 449, metro República |
Tot i així, a les nits no vaig passar fred perquè el cobrellit era de plomes i ben gruixut. De totes maneres, la casa estava molt ben ubicada.
Com vaig comentar a l'anterior post, la primera setmana vaig estar a la sala de referència llegint el llibre Archivo de prensa 1877-1885 del qual havia d’extreure els documents referits al gènere masculí i femení.
Un cop vaig haver seleccionat els documents els vaig cercar al catàleg Aleph per fer una taula que inclogués el títol, autor, núm. de registre, col·lecció, ubicació a la biblioteca i observacions.
Va ser una feina bastant monòtona, però alhora interessant perquè entre els documents hi havia articles tan diferents com ara El amor y la muerte, cómo rezan las solteras: poemas, o Higiene de la mujer embarazada y el recién nacido. En total vaig seleccionar uns 25 documents.
Les tres setmanes restants, a la sala d’hemeroteca vaig conèixer els mòduls d’adquisicions, seriades i catalogació del programa Aleph. Els primers dies a partir del mòdul d’adquisicions rebia les revistes que havien arribat a la biblioteca i tot seguit les classificava segons las seva ubicació en sala (una de les tres còpies) o dipòsit (les dues còpies restants). A partir del mòdul de seriades feia el mateix, però havia de crear l’adquisició o el calendari.
Els últims dies vaig aprendre a catalogar a partir d’una plantilla que tenien per a publicacions seriades senzilles. Creava un nou registre, el catalogava, després creava el calendari d’adquisicions i rebia les revistes. Per últim incloïa les paraules clau al tesaurus.
Aquestes tres setmanes van ser intenses però em van permetre conèixer una gran varietat de revistes xilenes i internacionals com ara una publicació de Condorito en àrab, la revista emblemàtica de moda, Paula i fins i tot una publicació de l’Institut d’Estudis Catalans.
La biblioteca
El centre és més aviat petit, però molt acollidor, consta de tres plantes visibles per l'usuari i tres més de dipòsit.
Em va sorprendre la quantitat de gent que passa per la biblioteca. Potser perquè encara es considera una biblioteca pública o perquè les biblioteques universitàries no estan tan arrelades com aquí o simplement perquè fan una gran quantitat d’activitats.
També és possible que hi hagués més moviment a causa de les activitats planejades arran de la celebració del bicentenari (a la festa no hi vaig poder assistir perquè era el 19 d'agost), però vaig assistir a la presentació del nou catàleg. Aquest nou sistema inclou elements de la web social com ara la incorporació d'etiquetes, comentaris i enllaços a les principals xarxes socials.
 |
| Façana principal de la Biblioteca Nacional de Chile |
 |
| Cafeteria de la Biblioteca (inclou catàleg de fitxes que a la foto no es veu) |
 |
| Salón del Bicentenario, llocs amb Wi-Fi i ordinadors |
Visita a la Biblioteca de Santiago
A banda de fer el turista recorrent tot el centre de Santiago i els seus voltants, anar a Valparaíso (no em va donar temps de visitar la seva biblioteca, que és una de les més antigues de Llatinoamèrica), Viña del Mar, Pomaire i el Cajón del Maipo, també vaig tenir temps de visitar la Biblioteca de Santiago (és la biblioteca central pública).
Aquesta biblioteca no està al centre de Santiago, però val la pena anar-hi. És molt gran i agradable, al davant es troba l'Arxiu Nacional. La biblioteca, al ser gran, incorpora diverses sales d'exposicions i s'hi fan moltes activitats.
De la Biblioteca de Santiago em van agradar moltes coses, les més curioses:
La recepció té la llum blava per donar un ambient més calmat a tota la biblioteca.
A la sala infantil i juvenil hi ha uns tubs que a sota tenen uns coixins per llegir tranquil·lament. A certa hora del matí, depèn de com reflexa el sol, creen un efecte calidoscopi (no ho vaig veure perquè eren les 18 h).
Hi ha una sala que explica la història del coure (una de les riqueses del país) i inclou una mòmia en coure. La mòmia es va fer sola perquè la persona estava a prop d'una mina de coure quan hi va haver un del múltiples terratrèmols que han arrasat el país.
 |
| Recepció de la biblioteca |
 |
| Llocs per llegir tranquil·lament, sala infantil |
 |
| Sala del coure, mòmia |
A banda d'aquestes curisitats, les sales de la biblioteca tenen exposicions i a les prestatgeries hi ha petites historietes escrites. Hi ha una sala només per a mapes, reproduccions de quadres famosos per als estudiants d'història de l'art i pantalles d'ordinadors tàctils amb les pel·lícules que té la biblioteca en una gran base de dades.
Només visitar-la ja és molt interessant, però si a més et fan una visita guiada i et regalen un pack de benviguda que inclou un conte infantil, Kiwala conoce el mar, molt maco i un llibre de contes maputxes, és genial! (Això ho vaig aconseguir perquè una companya de la Biblioteca Nacional hi havia treballat i abans que hi anés va trucar per comunicar-ho).
En definitiva tota l'estada ha sigut una gran experiència, llàstima que em vaig quedar amb les ganes d'anar al Museu d'Art Precolombí (estava en obres) i la seva biblioteca especialitzada.
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10201457667780049.1073741825.1126179178&type=1&l=cc87355fea
Entrades
