Pràctiques d'estiu a la biblioteca de l'Institut Cervantes de Marràqueix

Hola a tothom.

Som en Joan Truyols, estic cursant el grau d'Informació i Documentació i aquest estiu ha estat el primer que he realitzat unes pràctiques d'estiu a l’estranger. Les pràctiques han estat a l’Institut Cervantes de Marràqueix (Marroc) i sóc el primer en realitzar les pràctiques a aquesta ciutat, així que he decidit explicar la meva experiència amb més detall per si l’estiu que ve hi va algú altre.

A Marroc hi ha 4 Instituts Cervantes a diferents ciutats: Rabat, Tànger, Casablanca i Marràqueix i a més ara se n'està construint un de nou a Essaouira.

L’Institut Cervantes de Marràqueix es va construir l’any 1991 i la seva biblioteca pren el nom de l’escriptor espanyol José Ángel Valente. Està situat en un petit edifici del barri de Guéliz. Aquest barri fou construït pels francesos durant els anys trenta i és el nucli de la nova ciutat. L’arquitectura i la distribució dels carrers és europea, és aquí on es concentren els grans hotels, supermercats, botigues de marques europees i els locals nocturns de la ciutat.

Mesquita Kutubia.
El nom, que literalment vol dir la dels llibreters (kutub en àrab és "llibres") fa referència al mercat de llibreters que es desenvolupava antigament als seus voltants

A la biblioteca jo havia de substituir treballadors que durant els mesos d'estiu estaven de vacances. Una de les tasques principals que havia de realitzar era la gestió de la pàgina web i del bloc i fer la migració del bloc de la biblioteca a Wordpress. Una altra tasca que havia de dur a terme era catalogar el nou fons mitjançant Absysnet. Malauradament no vaig poder realitzar cap d'aquestes dues tasques, des de la seu de Madrid varen decidir no donar-me accés a aquests sistemes per la meva condició de becari. Així que les meves tasques consistien a atendre l’usuari (altes de nous usuaris, préstecs, devolucions, etc.). Ajuda en la realització de l’esporga que s’estava duent a terme a la biblioteca; aquesta crec que és una de les tasques més difícils ja que s’ha de triar què és el que vol la biblioteca i el que no i encara és més difícil quan acabes d'arribar i no coneixes bé la biblioteca ni els seus usuaris. Encara que no catalogava, ajudava en el procés, sense intervenir directament amb el sistema i fent la col·locació física dels documents a les prestatgeries. Les altres tasques eren més monòtones i només les realitzava en els moments lliures (que eren molts): inventariar, comprovar factures, modificar dades errònies a Absysnet, etc.

Durant el temps que hi vaig estar venien molts pocs usuaris a la biblioteca, alguns estudiants àrabs i alguns espanyols o llatinoamericans. Durant l’estiu hi ha poc cursos a l’Institut i a més va coincidir amb el mes del Ramadà; la calor de l’agost i l’abstinència fan descendir molt el ritme d’activitats diàries.

Les meves condicions de treball varen ser bones, treballava de 9 a 14 h, de dilluns a divendres. L’horari d'obertura de la biblioteca era aquest mateix que feia jo en horari normal, però durant el mes del Ramadà la biblioteca obria només de 10 a 13 h. A més tenia cada matí tres quarts d'hora per sortir a prendre alguna cosa o estirar les cames, jo recomano anar al bar de la benzinera que hi ha davant l’Institut.

Els pocs companys de feina que vaig tenir em van tractar molt bé. A la meva arribada, la meva encarregada em va venir a cercar a l’aeroport i em va ajudar a cercar la casa on m’havia d'allotjar. Abans d'arribar ja em cercava un allotjament barat, encara que al final faig ser jo que el vaig trobar. El vaig aconseguir a bon preu mitjançant el web Couchsurfing. Em vaig allotjar a casa d’un francès que viu en una casa del centre de la ciutat, a la Medina, i durant quasi tota la meva estada vaig tenir la casa per a jo tot sol.

Ciutat: El centre neuràlgic de la ciutat és la plaça de Djemaa-el-Fna, és el centre més important d'activitat tant pels habitants de Marràqueix com pels turistes i jo vivia només a 5 minuts caminant d'aquesta plaça; a més d'aquí surten tots els autobusos interurbans i esperen una gran quantitat de taxistes per moure’s per tota la ciutat.

Per visitar, la ciutat té alguns edificis emblemàtics, museus i jardins però el que du més temps de conèixer i el que més impressiona són els carrerons i “zocos” de la Medina, aquests “zocos” estan dividits per seccions segons les mercaderies que es venen (roba, espècies, pells, estores, calçats, llana, làmpades, vaixella, etc.) i segons els tallers (tintorers, fusters, vidriers, adobadors, etc.) Sobretot a la zona dels comerços és allà on els venedors es fan més pesats per això quan vius allà deixes d'anar-hi ben aviat.

La Kutubia (mesquita principal), la Madrassa Ben Youssef, el palau Dar el Bacha, les tombes Sadites o la Menara són alguns dels llocs que s’han de visitar.

El transport per la ciutat és molt barat, per arribar al Cervantes des de la plaça Djemaa-el-Fna a peu es tarda devers mitja hora, però tenint en compte la calor que fa a segons quines hores no és gens recomanable. En taxi no hauria de costar més de 20 o 30 dirhams (2 o 3 euros), depèn del regateig. Jo hi anava cada dia amb l’autobús, que és el transport més econòmic si s’han de fer viatges cada dia, cada viatge em costava 35 dirhams (uns 35 cèntims).

Durant l’estiu el clima a Marràqueix és dur, les hores de més calor la temperatura sol ser d'uns 45ºC més o menys i alguns dies passava dels 50ºC. És el vespre quan la temperatura baixa sense que arribi a fer fred.

Un carrer de la Medina

Idioma, cultura, gent...: L’idioma oficial i el que més es parla és l’àrab però a causa del passat francès, aquesta llengua també la parla pràcticament tothom. A Marràqueix l’espanyol no es parla tant com a altres bandes del Marroc, però tampoc es troben problemes per trobar algú que el parli. Gràcies al turisme els marroquins parlen millor o pitjor diverses llengües: el francès, l’espanyol i l’anglès són les més comunes. Al Cervantes es pot parlar en espanyol amb els usuaris, però amb els estudiants que encara no el parlen, en general et pots comunicar en francès. Els treballadors de l’Institut són espanyols o àrabs que entenen i parlen perfectament el castellà.

L’àrab és molt difícil d'entendre i llegir si no se'n sap gens, però amb pocs dies i amb interès és fàcil aprendre a dir algunes paraules i frases. En general la gent és simpàtica i els agrada molt quan algú de fora mostra interès per la seva llengua, cultura, religió, etc. En el meu cas he demanat molt i tothom està encantat d'explicar coses sobre ells. Sempre es parla de l’hospitalitat dels àrabs i és certa: són gent molt hospitalària i amable i no és difícil que et convidin a la seva taula a menjar o a beure te.

A jo m’ha agradat molt viure a la Medina, crec que és més interessant que viure a un dels barris moderns. La Medina és la part més autèntica i és on hi ha quasi tot el que s’ha de veure a Marràqueix. Passejant per aquí sempre et sorprens i no et pots avorrir mai. Igualment, també hi ha inconvenients de viure en aquesta part de la ciutat, aquí és on es concentra el turisme (encara que cada any n'hi ha menys) i els marroquins que viuen dels turistes poden arribar a ser pesats quan t’ofereixen els seus productes o serveis. S’ha d'aprendre a viure amb això i a més saber què fer o què dir perquè et deixin en pau.

Un aspecte important és el Ramadà, la festivitat religiosa més important de l’islam. En el meu cas l’he viscut tot allà, però les dates varien cada any. Vaig arribar-hi una setmana abans i es nota molt la diferència. Durant aquest mes els practicants no poden menjar, beure ni fumar durant el dia, així que la major part de l’activitat es concentra durant el vespre. Pels turistes no practicants no hi ha cap problema per realitzar aquestes activitats pel carrer, però segons on i sobretot els primers dies, és millor no fer-ho o amagar-se un poc si no es vol rebre qualque crit o queixa.

El tema religiós és delicat, pràcticament des del primer dia es veu que la religió regeix gran part de la seva vida quotidiana. Als turistes en general ningú els diu res per no seguir les seves creences o costums, però malauradament els marroquins no practicants només poden ser no practicants amagats a casa seva. També he vist que a l’hora de visitar el país es recomanen moltes precaucions als turistes, sobretot a les dones, sobre la manera de vestir i comportar-se, però m’ha donat la impressió que a les ciutats on la gent està molt avesada al turisme els que no som d'allà ens podem vestir i comportar-nos com vulguem i si una dona vol anar amb uns shorts o fumar al carrer ho pot fer i ningú la renyarà (jo no he vist lo contrari).

Plaça Djemaa-el-Fna amb poca activitat.
El seu nom literalment significa "assemblea de la mort".
Durant el vespre s'omple de gent i activitats diverses (grups de música, conta contes en berber o àrab, parades de menjar i de sucs de taronja, mags, curanderos, macacos ensinistrats, etc.)

El menjar és bastant barat per tota la ciutat tant si es vol menjar a restaurants com comprar-lo a les botigues del carrer o als supermercats que hi ha fora de la Medina. Davant el Cervantes hi ha un supermercat on feia algunes compres, igualment també comprava moltes coses per la Medina al carrer on vivia. Alguns productes com la carn o la pasta és recomanable comprar-les al supermercat, ja que les condicions d'higiene d'aquestes botigues no són gaire elevades, així i tot per un afluix en vaig comprar alguna vegada sense cap conseqüència (depèn de l’estomac i les manies de cada un). També es recomanable anar a menjar als restaurants per provar els plats típics, a la gran majoria de restaurants la carta és pràcticament la mateixa, després varia la qualitat, el preu i la higiene segons el tipus d'establiment.

Sortir de la ciutat: Crec que s’ha de sortir i veure altres llocs a banda de Marràqueix. Jo tenia lliures els caps de setmana i vaig sortir sempre que vaig poder. Un dels llocs més típics i que no es pot deixar de visitar és la ciutat costera d’Essaouira (devers 3 hores en autobús), és molt diferent a Marràqueix, a l’estiu el clima és perfecte (el vespre fa un poc de fred i això s’agraeix) i el peix és molt bo. Una altra visita que val molt la pena a prop de la ciutat és a alguns dels pobles muntaners de l’Atles, per fer una excursió d'una jornada o per quedar-s’hi uns dies. El desert és bastant enfora de Marràqueix, però si es disposa de temps és imprescindible, si no s’ha vist mai. Per arribar-hi el més normal és anar fins a Merzouga (és on vaig anar jo) o fins a Zagora.

El problema de sortir de la ciutat si s’està allà fent feina és que molts llocs interessants són bastant enfora i moltes vegades amb només un cap de setmana no hi ha temps per visitar-los, moltes vegades necessites mitja jornada o una completa per arribar allà on vols anar. El millor és ser previsor i quedar-s’hi uns dies més per poder viatjar pel país.

Espero que aquesta informació pugui ser d'utilitat. Si algú es vols posar en contacte amb mi per qualsevol cosa (allotjament, excursions...) podeu enviar-me un correu a joantruyols@gmail.com

Fins aviat!

Nafplio (agost-setembre 2012)

Poc explicaré de la ciutat de Nafplio que no hagi explicat ja de forma ben detallada l'amiga Leire en el seu article. 

Comparteixo molt amb ella les impressions sobre la vida naupliana i les sensacions turístico-econòmiques-ocioses que ella explica: també em van clavar 3,50 euros pel primer cafè, també em va ser relativament fàcil trobar gent amb qui sortir de nit en un pla bastant sa i tranquil, i també vaig degustar el bon menjar del port. Per tant, l'únic que vull aportar és la meva visió personal del que han sigut les meves pràctiques i la meva vivència, intentant ser el més pràctic possible per la gent que vulgui venir a fer les pràctiques aquí.

Situació actual del país: La situació actual a Grècia és força calmada a la petita ciutat de Nafplio, una ciutat pròspera i turística, i tot i que parlant amb la gent sents que els autòctons perden les feines, es desenganyen de la Unió Europea, o es veuen algunes botigues i cases abandonades i per reformar, la veritat és que la crisi no es nota gaire. A Nafplio, l'únic que es nota una mica és que el servei de neteja públic no és tant efectiu com desitjaríem. Una ciutat que podria ser bellíssima es veu constantment tacada per deixalles i pintades en qualsevol racó. Un altre tema és si aneu a passar alguns dies a Atenes. Allà, i no em refereixo al centre turístic, sinó als barris més allunyats, la situació és ben diferent, amb molta gent demanant pel carrer, molts d'ells menjats per la droga, manifestacions i vagues constants, i un fort regust a decadència en els últims 2/3 anys.

Arribada: L'arribada va ser molt tranquil·la. Des del centre d'Estudis Hel·lènics es van encarregar de donar-me totes les informacions necessàries per arribar a Nafplio de forma fàcil i segura en unes 7 hores de trajecte des de Barcelona. El tema de l'allotjament va ser més complicat, ja que el centre no proporciona cap allotjament econòmic, i Nafplio és una ciutat turística plena de pensions i hotels, i si es busca allotjament des de Barcelona et pot costar entre 25-40 euros la nit. Així que s'ha d'anar preparant la cartera, o buscar-se alternatives. En el meu cas, a través d'una agència d'intercanvis, vaig trobar una família a Nafplion que em va acollir a casa seva i que després vaig acollir jo a Barcelona, i l'intercanvi em va resultar més enriquidor i econòmic, tot i que és una opció que pot portar sorpreses, i que no és segura fins que no arribes.

Centre de pràctiques i tasques: Jo també vaig fer les pràctiques a la Anthos Library, que té un conveni de col·laboració amb el Centre d'Estudis Hel·lènics. Per tant, no us feu il·lusions ni us refieu massa de la informació que es proporciona abans de la beca. Tot semblava indicar que efectuaria les pràctiques en el preciós, prestigiós i cèntric edifici del CHS de Harvard a la Plaça Filellinon on tenen una bona biblioteca digital universitària, i acabes fent les pràctiques en una biblioteca privada, ubicada en un magatzem provisional d'un barri perifèric anomenat Aria al qual necessites transport públic o privat per arribar-hi cada dia, i on no hi ha ni usuaris ni activitats (els pocs usuaris són escolars, i és clar, a l'estiu...) ni ordinadors per a tots (t'has de portar el teu). L'única tasca que en principi em van dir que hi havia disponible era la catalogació de monografies i revistes en anglès i francès, i quan els vaig dir que jo venia com a estudiant del màster de Continguts Digitals em van proposar de confeccionar el mapa de biblioteques d'art del món (que pinta que està com quan la Leire ho va deixar, o sigui que sembla més un entreteniment que una tasca prioritària del centre). En resum, la sensació inicial no va ser bona, tot i l'amabilitat i companyonia que es respira al centre i la simpatia i bellesa de les seves treballadores, que és altíssima i professionalment exquisida. Però el pas dels dies i una notícia important va capgirar la cosa: després de 4 anys prometent i esperant, el centre es trasllada a Fougaro!

Finalment, al acabar les pràctiques, el centre estava només mig traslladat al complex de Fougaro, que explicava amb pèls i senyals la Leire. La creació d'aquest complex és fruit d'una iniciativa privada d'una mecenes del poble que pretén dinamitzar la vida cultural a Nafplio i el centre alberga tot tipus d'activitats i informació relacionada amb l'art. Té pinta que quan funcioni plenament serà un lloc força interessant, però de moment tot està per fer i acabar. No obstant, durant la meva segona setmana van donar l'OK per fer el trasllat de la biblioteca Anthos, que ha d'esdevenir el Centre d'Informació de Fougaro. La imminent obertura de la biblioteca en un nou espai multifacètic i accessible al públic i amb tot per inventar, ens va donar ales per idear nous projectes, preveure noves necessitats, crear noves polítiques, pensar nous serveis... i la responsable de la biblioteca, la Maria Konstantopoulou, va voler comptar amb mi des del primer minut, cosa que em va motivar molt a participar del procés de creació del nou espai, i col·laborar molt estretament en el trasllat i els preparatius per la nova obertura, a l'octubre del 2012 (que jo ja no veuré, però m'han promès enviar-me fotos!). De totes maneres la curta estada al centre no et permet fer grans projectes, pel que és molt recomanable oferir totes les teves capacitats des del minut 0, intentant implicar-te i col·laborar, preguntant què fan i oferint-te a cada moment, ja que des del centre sovint no sorgeix la iniciativa d'aclaparar l'estudiant a preguntes o donar-li altres tasques.

Transport: Per recórrer la ciutat es pot fer a peu, ara bé, una bicicleta és molt útil per anar a la platja o passejar a les tardes, i molt necessària per anar fins a la biblioteca on treballes. Hi ha diferents llocs de lloguer de bicis, però en el meu cas vaig demanar-ho al CHS directament, i molt amablement la Marina Chelitsi em va fer les gestions per aconseguir-ne una de municipal gratuïta (alguna cos així com un Bicing per a funcionaris). El tràmit es va allargar tres setmanes però finalment ho va aconseguir i em va sortir de franc. Per llogar cotxe tampoc és difícil, tot i que no és barat, i pels voltants tampoc hi ha grans coses a fer.

El tema del transport fora de la ciutat no és complicat. Funciona una mica com Espanya fa uns 20 anys. Tot està indicat, però s'ha de buscar bé la informació, o preguntar si t'atreveixes (els grecs del sector transport semblen els menys disposats a ajudar de tots, una cosa que et fa sentir com a casa). Des de Nafplio és fàcil agafar transports cap a Atenes, Epidauros, Micenes (el més popular de la zona) i des d'Atenes no és difícil orientar-te per anar a altres parts del país. Llogar un cotxe pot ser una opció, però és fàcil perdre's amb els senyals i a la majoria de llocs s'hi pot anar en autobús, a part que la gasolina és la més cara d'Europa.

Excursions i visites: Nafplio en si està vista en una tarda, però hi ha alguns llocs on val la pena anar expressament. No us podeu perdre la fortalesa Palamidi, que domina la ciutat, a la qual s'hi accedeix per 999 esglaons tallats a la roca (o en cotxe pel darrere, com els covards), o el Museu Arqueològic, petit però interessant, i evidentment heu de visitar la petita biblioteca municipal. De platges no us espereu gran cosa: la petita i rocosa Arvanitia (que es pot arribar a peu en 5 minuts), i la més llunyana Karathona (en cotxe, bici o a peu, 20 minuts) per un senderó agradable que surt des d'Arvanitià i on podeu trobar algun raconet entre les roques per saltar a l'aigua.

A prop, Toló és un petit poble que pot oferir també algunes escenes marítimes de postal, i Argos és una ciutat lletja, però la més antiga d'Europa, amb un bon teatre clàssic per veure. Quant a illes, la més pròxima i bonica és Hydra, a la qual podeu arribar amb vaixell des de Toló per uns 20 €.

Idioma, cultura, gent...: L'alfabet grec és ràpidament llegible si t'aprens les lletres diferents de memòria i algun altre truc com: la p és r, la v és n, etc. En una setmana pots llegir bastant encertadament el grec (sense entendre què vol dir res, és clar). A més aprecien molt l'intent de parlar el grec, i com que l'entonació és molt semblant al català, a través de frases curtes de seguida pots fer veure que en saps una mica, com a mínim usant les frases de cortesia "kalimera", "kalispera", "ia sas", "paracaló", "efjaristó", "pos pai" i els famosos "kalá", "edaksi", "pó pó", "oréa" i "bravo" que fan servir gairebé en cada frase i que no volen dir res, però que queden molt bé i molt grec. Amb un mes no hi ha temps de gaire més, crec. La gent és majoritàriament simpàtica i disposada a ajudar, i la majoria (sobretot la gent jove i la que treballa a botigues i restaurants) t'entendran i respondran en un anglès molt correcte i amb un accent tremendament similar al nostre, pel que la comunicació és molt fàcil. A part, tot el que soni a Espanya els fascina i agrada, així que lluir per exemple una samarreta del Barça és una bona idea per entrar en contacte amb els grecs.

Nafplio no brilla ni per la quantitat de gent jove ni per tenir gaires discoteques, pel que la majoria de gent surt a prendre una copa assegut a partir de les 8, i a les 12 són a dormir.

Grècia, a part, és un país amb molt per oferir i molt per veure, pel que jo us recomano que en acabar les pràctiques feu una escapadeta a les illes jòniques o cíclades, o a Creta, o al nord a Tesalònica o Ioannina on trobareu més vidilla universitària.

Si voleu saber més coses sobre Nafplio o Grècia podeu visitar el meu blog personal o posar-vos en contacte amb mi a jofre(punt)capdevila (arrova) gmail.com.

Pràctiques d'estiu a Bergen

Hola, sóc l'Alba Gutiérrez i aquest estiu he pogut gaudir de les pràctiques d'estiu a la Bergen University College. La ciutat de Bergen, d'uns 260.000 habitants, és la segona més gran de Noruega, després d'Oslo.

La tria del lloc va ser força a l'atzar i la veritat és que m'ha encantat Bergen, és una ciutat petita i molt tranquil·la. He pogut comprovar que els noruecs no són tal i com indiquen els estereotips (freds, callats...), al contrari, n'estic molt agraïda perquè en tot moment m'han ajudat si necessitava qualsevol cosa o s'oferien per ajudar-me a buscar allotjament, a ensenyar-me on estava un lloc del mapa, etc.

Vista de Bergen des de dalt d'una muntanya

He pogut fer molt de turisme per la ciutat i pels Fjords del voltant de Bergen i ha estat espectacular. Unes vistes que mai havia pogut contemplar i una natura impressionant de bonica.

Cal dir que Noruega és un país molt car per a nosaltres: tant el transport públic, com el menjar als supermercats, l'entrada als museus... Se suposa que els sous dels que hi treballen, al ser alts, ja queda compensat.

Pel que fa a la biblioteca també estic molt contenta ja que tot el personal que hi treballava m'ha acollit i ajudat aquest mes que he estat fora (la veritat és que s'agraeix que quan marxes a un país lluny i nou per a tu i, a més, amb una llengua desconeguda, que les persones d'allà et facin la vida més fàcil). En tractar-se d'una biblioteca universitària, vaig estar en quatre biblioteques de les diferents facultats. Només un dia vaig estar a darrere el taulell i havia de demanar als estudiants que em parlessin en anglès. Les tasques que he fet han estat: col·locar llibres a les prestatgeries, m'enviaven peticions de llibres, els cercava al catàleg i els anava a buscar directament a la prestatgeria, fer tot el procés tècnic des que arriba un llibre fins a col·locar-lo a la prestatgeria...

Quant a l'allotjament no ha estat fàcil. Un mes abans vaig intentar reservar una residència però al final no va ser possible quedar-m'hi ja que era una residència d'estudiants i prioritzaven les persones que s'hi queden tot un any o, com a mìnim, tres mesos. Una setmana abans de marxar, com que no em contestaven, estava neguitosa perquè no tenia lloc per dormir. Vaig reservar una setmana a un alberg que estava a dalt d'una de les set muntanyes que envolten Bergen (Hostal Montana) i després em vaig poder quedar un parell de setmanes més, és a dir, vaig allargar l'estada en aquest alberg. L'última setmana vaig canviar d'allotjament i vaig estar dormint a un hostal al centre de la ciutat anomenat Bergen YMCA Hostel.

Respecte al clima, no ha estat fàcil per mi deixar els 30 graus de Catalunya i endinsar-me en ple mes d'agost als 10 graus de mínima i als 16  de màxima. Sort que anava ben preparada amb jerseis llargs, texans i bambes. Hi plou quasi cada dia, a Bergen. Però em van dir que vaig enganxar bon temps, alguns dies de sol, així que perfecte!

La llengua, com he comentat abans, ha estat un petit entrebanc. Per més que em pogués comunicar en anglès i que la majoria de persones (un 90 %) es poden defensar perfectament en aquesta llengua, si hagués sabut una mica de noruec hagués pogut participar acivament a les tasques de la biblioteca. Però ja m'ha agradat perquè he après i he perfeccionat l'anglès, que sempre és bo!

Per acabar, em toca animar-vos a demanar aquestes pràctiques d'estiu. Ha estat una experiència irrepetible: he millorat el meu nivell d'anglès, m'he deixat anar amb la parla de l'idioma perquè allà ningú em coneixia i, a més, he guanyat molta fluidesa. També m'ha servit per espavilar-me tota sola. He conegut molta gent d'altres països, però sobretot, he descobert un nou país: Noruega, amb costums diferents, menjars tradicionals -he de confessar, però, que no m'he atrevit a provar la balena- i una manera de treballar molt relaxada.

Fins aviat!

Alba

Estiu a l'ETH-Bibliothek de Zuric

Hola a tothom!

El meu nom és Noemi Roig i sóc a Zuric fent l’estada d’estiu de pràctiques a l'ETH (Eidgenössische Technische Hochschule) Bibliothek. Fa ja quasi dos mesos que vaig arribar a aquesta ciutat i no puc fer altra cosa que recomanar aquesta experiència per molts motius: l'ETH és un lloc impressionant, la feina ha estat molt interessant i els companys molt amables i acollidors.

Abans d’arribar a Zuric l'ETH-Bibliothek ja m’havia buscat una residència per estar-m’hi els dos mesos que duren les pràctiques. Vaig arribar en diumenge, i a l’estació m’esperava la una persona de l'ETH que em va acompanyar a la residència, donant-me informació sobre el transport, els horaris i fins i tot un tour per les instal·lacions. És un detall que exemplifica l’excel·lent tracte rebut durant aquests dos últims mesos.

La residència, totalment a càrrec de l'ETH, era bastant nova i estava a uns 30 minuts de l'ETH, però Zuric té una xarxa de tramvies, busos i trens que fan molt senzill el desplaçar-se per la ciutat. El transport és un tema una mica complicat, per això és recomanable tenir una tarja de transport mensual que dóna accés a tramvies i busos (i també a algun vaixell) per tots els districtes de la ciutat. Els tickets de transport es poden comprar a l’estació central (Zurich Hauptbahnhof).

La feina a l'ETH

Com a alumna del màster de Gestió de Continguts Digitals m’han destinat al departament de projectes de la Biblioteca, una àrea en la qual cada membre és responsable de diferents projectes relacionats amb els fons (sobretot electrònics) de la institució.

El contracte és de 41 hores setmanals amb certa flexibilitat d’entrada i sortida. Cal dir que et donen totes les facilitats perquè et sentis a gust i no t’hagis de preocupar de res. Tothom és molt amable i les companyes van organitzar vàries presentacions per explicar-me els seus projectes, fent que em sentís integrada des del primer dia.

Els meus projectes han tingut a veure amb la usabilitat: he estat fent avaluacions de la usabilitat del portal d’accés a la Biblioteca: Wissensportal i anàlisis benchmarking amb altres biblioteques universitàries amb el software Primo (ExLibris). També em van encarregar de fer un estudi comparatiu entre tres Discovery Services: serveis que proporcionen accés a bases de dades d’articles, repositoris i recursos electrònics. Finalment he acabat la meva estada amb una tasca relacionada amb l’analítica web i els indicadors que fan servir per mesurar l’ús del portal d’accés a la Biblioteca. 

Setmanalment hi ha reunions amb la cap i la resta del departament per comprovar l’avanç en els projectes i donar feed-back dels resultats i a l’acabar el primer projecte vaig haver de fer dues presentacions dels resultats de l’estudi: una d’elles per als caps de Departament i l’altra per a les companyes del Departament de Projectes.

La llengua utilitzada en el dia a dia és l’alemany, però (afortunadament) em van permetre fer les presentacions en anglès. A l’ETH i a tot el país es parla l’alemany suís, que és la seva llengua pròpia i que és realment complicada d’entendre; però per comunicar-se amb mi i a les reunions sempre feien servir l’alemany estàndard, adaptant-se perquè pogués entendre-ho millor.

En definitiva, tot ha estat molt interessant: tant el desenvolupament dels projectes, com conèixer el funcionament de la biblioteca i veure com es treballa en el seu entorn. Les tasques han sigut molt motivadores i la feina està plenament relacionada amb els estudis de màster. També m’ha resultat molt interessant veure com es treballa l’entorn de l'ETH, on el tracte és sempre personal cuidant els detalls, tot i el prestigi i l’envergadura de la Institució.

Viure a Zuric i Suïssa

La vida a Zuric és cara, però amb les condicions que estem els Praktikanten aquí, és perfectament assumible. Com han comentat abans que jo en Francesc García i la Thais Suárez viure a Zuric durant dos mesos és una gran oportunitat per conèixer una ciutat i un país amb llocs impressionants.

En el meu cas vaig comprar la targeta Halbtax que per 165 CHF tens tots els desplaçaments en tren, vaixell i altres mitjans de transport a meitat de preu durant un any, i val molt la pena si es vol fer turisme els caps de setmana (una cosa que recomano totalment). Per als estudiants que només estan un mes (o per a turistes) hi ha una Halbtax especial que dura un mes i costa uns 110 CHF (que és quasi el que costa un viatge d’anada i tornada de Zuric a Berna).

Com veieu, Suïssa és un país increïble i si el temps acompanya no es troba a faltar el mar ja que a tots els pobles i ciutats hi ha llacs o rius propers en els quals gaudir del sol i l’aigua. Ciutats com Lucerna, Basilea, Berna o pobles com Murten, Sankt Gallen... i molts més, estan molt a prop i es poden visitar els caps de setmana, que cal planificar perquè dos mesos semblen molt de temps, però passen volant!

En fi, l’experiència ha estat impressionant i la recomano a tothom que vulgui aprendre molt en un lloc tant prestigiós com l'ETH.

Pràctiques d’estiu a Londres, ciutat olímpica

Hola a tothom!

Sóc la Pilar Seco, alumna de tercer curs del grau en Informació i Documentació i aquest és el primer any que realitzo unes pràctiques d’estiu a l’estranger. 

Com que no tinc cap experiència prèvia en el món de la documentació, la meva tria es va basar més en la ciutat de destí que no pas en el lloc on realitzar les pràctiques, ja que tots em semblaven molt interessants. La ciutat triada va ser Londres, i el lloc, l’Instituto Cervantes.

Tower Bridge

Londres és una de les meves ciutats preferides i tenia moltes ganes de tornar-hi, ja que les vegades que hi havia estat va ser per poc temps. És una ciutat per perdre’s, per passejar pels seus barris, els seus parcs, els seus mercats i els seus museus, algun dels quals vaig visitar més d’una vegada, com el British Museum.

No us explicaré gaire de la ciutat, ja que la majoria de vosaltres segur que ja hi ha estat algun cop.

Vaig visitar The British Library i algunes de les moltes biblioteques públiques de la ciutat, que són unes quantes, i que estan agrupades per barris. Una de les coses que em va sorprendre és que s’ha de pagar pel préstec de DVD’s i CD’s, imagino que per drets d’autor, i que apliquen multes pel retard en el retorn dels documents.

Londres és una ciutat cara, especialment el transport. Jo recomano comprar la Oyster Card i carregar-la amb un passi setmanal d’autobús. Encara que viatjar en bus no és tan ràpid com el metro, és molt més barat i si puges a dalt, et permet veure els diferents barris de la ciutat, és com anar en un bus turístic.

Aquest estiu ha estat especial a Londres, ja que s’han celebrat els Jocs Olímpics. El carrers estaven guarnits amb banderes, i es veien tot de voluntaris pel carrer. Les entrades, però, eren bastant cares, sobretot si no les compraves amb antelació.

Prop de Covent Garden

Wenlock, mascota olímpica

Em vaig allotjar a una residència, Browden Court, situada al barri de Notting Hill i que forma part de la xarxa LHA. El barri és molt maco i hi ha parades d’autobús i metro a només 3 minuts. 

Browden Court residence

Trobar allotjament a Londres no és fàcil, aquest tipus de residències només es poden reservar entre 7 i 10 dies abans d’anar-hi, ja que la gent que les deixa només ha d’avisar amb una setmana d’antelació. 

Hi ha un bus que porta de la residència a l’Instituto Cervantes. Aquest està situat al 102 d’Eaton Square, al barri de Belgravia, entre les parades de metro de Victoria i Sloan Square. És un barri residencial molt bonic, que acull unes quantes ambaixades, entre elles l’espanyola, a només un carrer de distància.  

Instituto Cervantes de Londres

Les pràctiques les vaig realitzar durant el mes de juliol i l’horari era gairebé el mateix que el d’atenció al públic: de dimarts a dijous de 14-19 h, divendres de 14-18 h i dissabte de 9-14 h. Aquest horari em deixava lliures diumenge i dilluns, que vaig aprofitar per fer sortides fora de Londres: Cambridge, Bath, Canterbury...

La biblioteca de l’Instituto Cervantes, abans situada al soterrani, s’està traslladant durant aquest mes d’agost a la primera planta de l’edifici. El nou espai és més gran i lluminós i podrà donar lloc a la gran quantitat de documents que acull la biblioteca, uns 30.000 entre llibres, DVD i publicacions seriades entre d’altres.

Destaquen en el seu fons la col·lecció de fulletons de la Guerra Civil espanyola i la de Viatgers anglesos per la Espanya del s. XVIII al s. XX.

Com que una de les funcions de l’Instituto Cervantes és la de promocionar l’espanyol, la biblioteca compta amb un gran nombre de recursos didàctics per aprendre la llengua.

El programa de gestió que fa servir la biblioteca és AbysNET, molt senzill d’utilitzar per aquelles persones, com és el meu cas, que no l’han fet servir abans.

El personal de la biblioteca està format per la cap de biblioteca, Mayte Azorín, i una auxiliar, Candi Pérez, totes dues molt simpàtiques. Vaig poder comprovar que és molt poc personal per la quantitat de feina que hi ha, ja que a més del treball habitual, duen a terme altres projectes.

El treball que he realitzat a la biblioteca es pot dividir en dues parts:

Una part relacionada amb el tracte amb els usuaris, com l’alta d’aquests al sistema, el préstec i retorn de llibres, cobrament de multes o assessorament sobre el fons.

Una altra relacionada amb la gestió del fons, assignant signatures als documents o donar-los d’alta al sistema, recuperant els registres bibliogràfics del catàleg col·lectiu de les biblioteques de la xarxa.

Les signatures dels documents es basen en la CDU, però vaig poder comprovar que algunes d’aquestes s’havien assignat seguint un criteri no homogeni (diferents catalogadors). Per solucionar el problema, la cap de la biblioteca va redactar una guia que recull els diferents tipus de documents de la biblioteca i la CDU que se’ls ha d’assignar, incloent-hi exemples. Va resultar molt útil, facilitava molt la feina, ja que no calia consultar la CDU.

Durant uns dies i per l’absència de la cap de la biblioteca, també vaig encarregar-me d’actualitzar les noticies de les xarxes socials Twitter i Facebook, així com de respondre els e-mails dels usuaris, que la majoria de les vegades demanaven fer renovacions de llibres.

Bé, espero que aquesta informació pugui ser d’alguna ajuda per aquells que penseu realitzar unes pràctiques a l’estranger l’any vinent.

 

Una abraçada!

Agost a Xile

14 dies són els que porto a la sèptima ciutat més poblada de llatinoamèrica, Santiago de Xile. Aquesta, concretament la Biblioteca Nacional de Chile, ha estat la destinació que he escollit per dur a terme una estada de pràctiques a l'estranger durant l'estiu; encara que aquí d'estiu poc...

La Biblioteca Nacional està ubicada al bell mig de la caòtica ciutat, concretament just al costat del Cerro de Santa Lucía. L'edifici sobresurt i destaca sobre l'arquitectura de la ciutat. Tot i ser una biblioteca nacional és de reduïdes dimensions, fet que provoca que els documents estiguin amuntegats i no en les condicions que ens han explicat a la Facultat.

(Façana i entrada principal de la Biblioteca)

M'han assignat al departament d'hemeroteca, aquí és on entren totes les revistes per depòsit legal. Així que les tasques que estic desenvolupant són entrar dins del sistema els números ja catalogats i catalogar els primers números que rebem. No us podeu ni imaginar el que arriba: revistes d'ofertes de supermercats, anuaris d'instituts. revistes amb packs turístics... Com podeu veure és entretingut. Especialment perquè, aquí, no utilitzen totes les normes que utilitzam nosaltres, de fet, fan molt les coses a "la xilena". Com a curiositat, comentar que no utilitzen la CDU, sinó la Classificació Decimal Dewey; així com tampoc utilitzen ISBD, ni unes llistes d'autoritats ni encapçalaments de característiques similars a les nostres.

Ja que no cobro per la feina, em permeten dinar al "casino" de la biblioteca, on puc tastar alguns dels plats típics del país. També em paguen el transport d'anar i tornar cada dia fins a la biblioteca.

Respecte a les experiències viscudes, podria escriure durant tres dies i no ho hauria contat tot. La primera setmana vaig allotjar-me a una "residència" que era una casa vella on llogaven habitacions. Era una construcció antiga i aquí les cases no tenen calefacció així que vaig passar molt fred. Uns amics em vaig recollir al seu pis, ja que el preu que estava pagant era molt car per les condicions. Si veniu a Santiago no aneu a "Residencial República".

Santiago és una ciutat enorme i amb un gran problema de contaminació. Pareix que hi ha boira, però és un núvol de contaminació que no marxa a no ser que plogui, i aquí plou poc i poca quantitat... Els xilens són molt amables i atents, i això que dins llatinoamèrica tenen fama de "tiesos"; i quan saben que ets espanyola et conten que tenen un cosí, una tieta o un germà vivint en algun raó del nostre país.

(El cavall de Plaza de Armas)

Valparaíso és una ciutat patrimonial molt pròxima a Santiago. És una ciutat costera així que he pogut veure l'oceà pacífic. És una població molt pintoresca i bohèmia. I si heu vist "Españoles en el mundo", sabreu que són les chorrillanas i, òbviament, he tastat aquest plat al casino on es va inventar aquest plat. També vaig anar amb barca per dins del port i vaig veure lobos de mar.

Després d'explicar una mica la meva experiència, esper que no em toqui cap temblor...

(Vistes de l'apartament: Cerro San Cristóbal i Cordillera de Los Andes al fons)

Una abraçada,

Maria Àngels R.

De rareses i cervicals: pràctiques a The Hispanic Society of America a Nova York (II)

Hola a tothom! Com va l'estiu?

Ja fa uns dies que torno a ser a casa, després d'un mes de pràctiques a The Hispanic Society of America (HSA) de Nova York, i és hora de fer balanç.

Com comentava a la primera entrada, vaig triar la HSA perquè era l'únic centre de pràctiques que em permetia tractar amb llibre antic, especialització en la qual m'estic formant, i, per tant, una gran oportunitat per veure i treballar amb documentació rara, singular i, en ocasions, única, com és el cas del darrer full que es conserva de la Bíblia Valenciana.

Hispanic Society of America

La HSA és una institució sense ànim de lucre creada per Mr. Huntington per allotjar la col·lecció bibliogràfica i pictòrica que va anar adquirint al llarg dels seus anys de viatge per la Península Ibèrica i Llatinoamèrica. És també una institució privada que no rep ajudes públiques i que no té mecenes ni rep donacions d'empreses o particulars (allà, com aquí, resulta més rendible invertir en esports que en cultura). El salari dels treballadors, l'assegurança de les peces, el manteniment de l'edifici, la restauració de les obres i qualsevol altra despesa es paguen amb els beneficis que genera a borsa la fortuna de Huntington, mort el 1955. Així que un dels treballadors més valuosos de la institució és l'especulador borsari, una bèstia de Wall Street: welcome to the USA! Això implica que hagin de tenir molta cura a l'hora de gastar i que grans inversions, com ara instal·lar aire condicionat a tot l'edifici, s'allarguin en el temps. Una bona solució que han trobat és que, quan algun museu o centre cultural els demana una peça per fer una exposició, la cedeixen gratuïtament a canvi que la restauració de la peça corri a càrrec de la institució sol·licitant. D'aquesta manera han aconseguit restaurar quadres i llibres de gran valor sense gastar-se un cèntim. La llei nord-americana per a les institucions sense ànim de lucre (i que, per tant, no paguen taxes) prohibeix vendre's una part del fons patrimonial per generar ingressos, amb l'excepció que aquests ingressos siguin per a comprar nou fons; per tant, la HSA, encara que ho volgués, cosa que dubto, no es podria vendre quadres ni llibres per tal de poder pagar despeses corrents.

Catàleg manual de la HSA

Durant la meva estada he pogut posar en pràctica algunes de les coses apreses en el diploma de postgrau de Tractament i Gestió del Patrimoni Bibliogràfic però tampoc massa, ja que la consigna de treball era introduir la informació bàsica de cada document per tal que es pugui saber què hi ha però sense matar-s'hi gaire, ja que són documents d'un valor relativament escàs que, potser, no seran mai consultats per ningú. Al final de les pràctiques havia catalogat 275 documents entre cedularis, pragmàtiques, reials ordres, etc. del segle XVIII que tractaven de temes tan diversos com l'expulsió dels jesuïtes, el dejuni durant la Quaresma dels militars o la prohibició de representar comèdies en pobles i ciutats. No he hagut d'introduir matèries ni he hagut de verificar les autoritats. Els meus registres han entrat a formar part d'una de les diverses bases de dades amb les quals treballen els bibliotecaris; els registres més importants els estan bolcant al futur catàleg en línia i n'estan fent una catalogació més acurada.

El darrer dia de pràctiques va ser el moment de fer balanç amb en John O'Neill, el meu responsable, i de veure tres de les peces més importants de la biblioteca.

• La Bíblia Valenciana, impresa entre 1477 i 1478. És la primera bíblia publicada en català i la tercera en el món traduïda a una llengua moderna, després de l'alemany i l'italià. Des de 1482 va ser perseguida per la Santa Inquisició, es van cremar tots els exemplars i es va empresonar Daniel Vives, corrector de la traducció al català feta pel noble Berenguer Vives. Durant molt de temps, però, s'ha atribuït la traducció a Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer. Fos qui fos l'autor, la persecució de la Santa Inquisició va ser tan forta que es va arribar a dubtar de l'existència d'aquesta obra, si no fos perquè apareixia citada en altres obres. Finalment, el 1908 i enmig de les pàgines de la Crònica de Civera van trobar l'únic full que es conserva de la Bíblia Valenciana, amb la bona sort que es tractava del colofó i, per tant, es va poder identificar i datar l'obra amb molta més facilitat. De tots els bibliòfils que van oferir diners, Mr. Huntington va ser qui va fer l'oferta més alta i el darrer full conservat de la Bíblia Valenciana va volar cap a Nova York, on encara hi és. Aquest full està assegurat en un milió de dòlars.
• El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha, imprès a Madrid el 1605 per Juan de la Cuesta i venut a la llibreria de Francisco de Robles: primera edició i primer estat. A la HSA hi ha una de les col·leccions cervantines més riques i completes del món, amb desenes d'edicions diferents del Quijote (vegeu La colección cervantina de la Sociedad hispánica de América (The Hispanic Society of America) ediciones de Don Quijote, con introducción, descripción de nuevas ediciones, anotaciones y nuevas datos bibliográficos de Homero Serís, publicat el 1920). L'edició de 1605 de Juan de la Cuesta té dos estats diferents, ja que durant la impressió de l'obra (i sense aturar la tirada que s'estava fent) es van fer modificacions tipogràfiques i es van corregir errates. Els exemplars impresos anteriorment als canvis pertanyen al primer estat; els exemplars impresos posteriorment, al segon estat, però tots pertanyen a una mateixa edició ja que els canvis no són substancials. Un dels elements tipogràfics més destacats per saber si l'exemplar és del primer o del segon estat és si darrere del títol El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha hi ha una coma o un punt: la coma indica primera edició, primer estat; el punt, primera edició, segon estat.
• Tirant lo Blanch, imprès a València el 1490: primera edició. En els documents impresos antics és freqüent trobar inicials en espera, espais reservats a l'inici del text o del capítol on es dibuixava a mà la primera lletra i es decorava, donant lloc a les inicials miniades o ornades. En l'exemplar de la HSA ens trobem una inicial en espera a la dedicatòria que fa Joanot Martorell a Ferran de Portugal, amb la curiositat que un dels posseïdors del llibre, amb un gust dubtós, va decidir omplir l'espai de la inicial en espera i va dibuixar-hi una M i un amoret. No satisfet amb això, va pintar el seu escut d'armes al peu del mateix full.

Porta de seguretat, HSA

Algunes de les obres que es troben a la biblioteca de la HSA són exemplars únics, rars, curiosos i molt valuosos. La HSA rep moltes sol·licituds de cessió de llibres per a exposicions arreu del món. Les sol·licituds s'avaluen una per una i es té en compte qui sol·licita i quina obra demana. Quan un o diversos llibres són cedits per a alguna exposició, un responsable de la biblioteca sempre viatja amb els documents i no torna a Nova York fins que no han estat col·locats en el seu lloc a l'exposició i l'expositor, que ha de complir determinades condicions ambientals i de seguretat, ha estat segellat. Quan l'exposició s'acaba, el responsable torna a viatjar al lloc on es fa l'exposició, recull els documents i els retorna a la biblioteca. El valor de la Bíblia Valenciana és tal que, en una ocasió que es va cedir per fer una exposició a València, el full va volar en primera classe amb el responsable de la biblioteca. També es poden enviar mitjançant avions de transport però en cap cas viatgen a les bodegues dels avions de passatgers, a causa del risc que es puguin perdre.

La valoració de la meva estada a la HSA és positiva. He pogut adquirir experiència en el camp bibliotecari en el qual m'estic especialitzant, he millorat el vocabulari tècnic en anglès sobre llibre antic i he estat en una biblioteca reconeguda i valorada dins l'àmbit del patrimoni bibliogràfic. Tant el responsable, John O'Neill, com una de les bibliotecàries, Vanesa, han estat molt amables i han resolt tots els dubtes que m'anaven sorgint (una bona pila) amb paciència i un somriure. I de record, m'han regalat dues edicions facsímils: una del Quijote de 1605 i una del Tirant lo Blanch de 1490 molt boniques i molt ben editades i que han esdevingut les joies de la meva biblioteca! Si algú es planteja demanar fer pràctiques a la HSA en els propers anys, tres recomanacions: que li agradi catalogar, que tingui interès en llibre antic o en història, i que es porti una bona jaqueta (fa un fred que pela, a la biblioteca).

Manhattan des de Governor Island

Pel que fa a Nova York, poca cosa a dir (perquè ja se n'han dit moltes coses). M'ha semblat una ciutat curiosa, estressant i plena d'olors, sorolls i gent amunt i avall. No era una ciutat a la qual m'hagués plantejat mai anar però l'experiència ha estat bona, sobretot per trencar o per reforçar prejudicis i estereotips que tinc de la societat nord-americana i per veure in situ els escenaris de les pel·lícules dels herois de la Marvel. Els parcs i els jardins són espectaculars i les vistes del lower Manhattan des de Brooklyn Heights, Governor Island o des del ferry gratuït que va fins a Staten Island són impressionants: Manhattan és bonic de veure des de fora; des de dins, pel meu gust, és insuportable. Les hamburgueses amb llimonada casolana, delicioses!


Per acabar, dues perles bibliotecàries que penso que no s'han de deixar de visitar:

• The Morgan Library and Museum: va ser fundada el 1906 per John Pierpont Morgan (1837-1913), empresari, banquer, col·leccionista d'art i bibliòfil per tal d'allotjar la seva col·lecció privada. Des de 1924 és una institució pública que actua com a museu i biblioteca de recerca. Els divendres a la tarda, de 19 a 21 h, l'accés és gratuït. A més de ser un edifici deliciosament decorat, s'exposen obres fantàstiques: una Bíblia de Gutenberg, manuscrits de Walter Scott i Balzac, enquadernacions fantàstiques, dibuixos de Miquel Àngel, Rembrandt o Dürer, etc. El complex està format per quatre edificis annexos que s'han anat construint segons les necessitats: actualment hi ha la biblioteca original (amb la càmera forta original on es guardaven els llibres de més valor), diverses sales d'exposicions, la botigueta i un petit cafè on s'hi fan concerts de música clàssica. 

• The Library of Congress, a Washington: si es disposa d'una mica de temps, es pot fer una escapada de 24 hores a Washington per visitar la Meca dels bibliotecaris: la Library of Congress. Hi ha diverses companyies de busos que fan el viatge NovaYork-Washington en unes 5 hores (la més econòmica és MegaBus), així com connexió ferroviària. Per estar-s'hi una nit, hi ha moltes opcions a diferents preus: jo vaig triar usar Couch Surfing, la comunitat de sofàs gratuïts més gran del món (tot i que el meu sofà va acabar sent un llit de matrimoni en un edifici super pijo amb dues piscines, sofàs i barbacoes al terrat i una petita festeta amb els surferus de Washington que va acabar, com no, a la piscina). Washington està bé i és completament diferent de Nova York, però visitar els principals monuments no ens ocupa més d'un o dos dies (si s'exclouen els múltiples i gegantins museus que hi ha al llarg de The Mall): hi ha la Casa Blanca, el U.S. Capitol, l'obelisc dedicat a Washington i tot d'edificis que ens sonen per ser repetidament destruïts en les pel·lícules de marcianus. Pel que fa a la Library of Congress hi ha diverses visites guiades durant el dia (convé mirar el calendari perquè poden variar) que duren entre mitja hora i una hora, depenent del nombre de grups que hi hagi; el dia que jo vaig anar-hi, érem 3 grups d'unes 30 persones cadascun fent la visita a la vegada. La visita se centra més en els elements decoratius i arquitectònics de la biblioteca (com ara que va ser el primer edifici en tenir electricitat) que no pas en els aspectes biblioteconòmics, però és igualment interessant ja que està bellament decorada. L'accés a la sala de lectura està prohibit pels qui no van a fer recerca i no s'hi poden fer fotos però es pot veure des d'un balconet del segon pis insonoritzat, per no molestar. Tant en les visites guiades de la LOC com de la NYPL, les guies van fer molt d'èmfasi en la relació entre els valors fundacionals de la nació nord-americana (democràcia, llibertat, igualtat, etc.) i els valors que ha de tenir i potenciar una biblioteca i la seva missió principal de garantir l'accés universal a la informació. No es pot marxar de la Library of Congress sense passar per la botiga i comprar-hi algun record: postals, llibres, samarretes, mocadors, ossets de pelfa, punts de llibre, etc. Jo vaig triar una bonica tassa i ara, cada dia quan esmorzo, em sento una mica més bibliotecària =D 

Que acabeu de passar un molt bon estiu. Salut i alegria!

PD. Us deixo l'enllaç a l'àlbum de fotos que vaig fent, per si voleu fer-hi una ullada.

Pràctiques d'estiu a la ETH-Bibliothek de Zuric (i 2)

Hola a tothom!

Torno a ser en Francesc García, des de Zuric. Ahir vaig acabar el meu període de pràctiques a la ETH-Bibliothek, i demà agafo l’avió de tornada a Barcelona. En aquesta segona i darrera entrada m’agradaria fer una breu valoració de l’experiència que m’ha suposat realitzar les pràctiques d’estiu en aquest centre i un breu resum de les coses que hi he après.

En primer lloc, voldria dir que un mes de pràctiques no és gaire temps. Personalment, l’estada se m’ha fet curta. Sobretot pel que fa a l’aprenentatge dut a terme a la biblioteca. Amb un parell de setmanes més de pràctiques, considero que podria haver perfeccionat i aprofundit en els coneixements adquirits. Pel que fa a visitar i conèixer la ciutat, en canvi, quatre setmanes són més que suficients, però allargant l’estada hauria pogut visitar més poblacions interessants dels voltants.

Sankt Gallen

Professionalment, aquestes pràctiques han estat molt positives. Mai abans havia treballat en una biblioteca i sempre m’ha interessat fer-ho en una biblioteca universitària. A més, volia refrescar els meus precaris coneixements d’alemany. Aquesta era una oportunitat que no podia deixar escapar de cap de les maneres.

Des del primer moment, les meves responsables van tenir clar que no tenia cap sentit ensenyar-me a catalogar seguint unes normatives que no tornaria a fer servir mai més. A Zuric utilitzen KIDS (Katalogisierungsregeln Informationsverbund Deutschschweiz), una adaptació de les AACR2 exclusiva per a la Suïssa de parla alemanya, que fa que els seus registres siguin difícils de compartir i que és més que probable que canviïn amb la futura aparició de les RDA. Per aquest motiu, les meves tasques de catalogació s’han limitat a revisar registres prèviament elaborats per les editorials, distribuïdors o per altres companys en el moment de fer les comandes. Rarament he hagut d’escriure’n un des de zero, però sí que he hagut de consultar les seves normes força vegades.

Això no m’ha impedit conèixer de primera mà la totalitat dels processos que es realitzen al Departament de Recursos Monogràfics en el qual he estat treballant. És més, sempre se m’ha facilitat l’oportunitat de poder ser informat, mitjançant xerrades o visites, del funcionament d’altres tasques, departaments o serveis. No l’he desaprofitat i, en conseqüència, m’enduc un bon retrat del funcionament global de la ETH-Bibliothek. D’aquesta manera, he pogut veure com funcionen i xerrar amb els responsables de departaments com el magatzem, la digitalització, la indexació o el de publicacions seriades; o de serveis com el d’obtenció de recursos electrònics, el repositori o el Portal del Coneixement. Fins i tot vaig fer pràctiques al taulell de préstec aquest mateix dijous.

Taulell de préstec de la ETH-Bibliothek Zürich

Contràriament al que esperava en un primer moment, la catalogació no m’ha resultat una tasca rutinària o avorrida. Cada document és diferent i presenta característiques que el fan únic i interessant. Moltes vegades es fa necessari realitzar una labor gairebé detectivesca per tal de solucionar els problemes o prendre decisions davant dels dilemes que plantegen certs documents. A vegades cal investigar, consultar normatives, mirar exemples o preguntar a companys més experimentats. Pot arribar a ser una activitat bastant estimulant i variada.

Per finalitzar, caldria dir que Suïssa és un país car. Però sempre es poden trobar solucions per minimitzar les despeses. Passar-s’ho bé no depèn sempre dels diners. Gaudir de Zuric passejant pel casc antic, estirat a la gespa dels seus parcs o banyant-se al llac segueix sent gratuït. A més, les condicions d’aquestes pràctiques, el fet de ser remunerades i que l’allotjament estigui cobert, fan que no surtin tan malament per a les nostres butxaques.

Vista del Limmat, Niederdorf i la Catedral de Zuric des d'un mirador d'Altstadt

Zuric és més que la ciutat dels rellotges, la xocolata, les navalles i els bancs. Hi descobrireu una ciutat tranquil·la, però activa; habitada per una gent eficient i precisa, però amistosa. Així doncs, us animo a realitzar les vostres pràctiques d’estiu a la ETH-Bibliothek la propera temporada.

Una abraçada!