Bonjour tout le monde,
Soc
l’Alejandro Magadán, del màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials. Escric
aquesta entrada per a Mòbils FIMA per explicar-vos la meva experiència com a
alumne del programa de pràctiques d'estiu a l’estranger. El meu destí ha sigut la
ciutat de Brussel·les, capital de Bèlgica i seu del Parlament Europeu.
Sempre
havia volgut marxar a un país francòfon i vaig aprofitar el programa d’intercanvi
de la Facultat per aconseguir-ho. En aquest cas, jo vaig enviar la proposta a quatre
centres, dels quals el primer a respondre positivament va ser el Musée de la
Littérature de Bruxelles. Un cop confirmat, vaig realitzar la documentació amb l’ajuda
del departament de pràctiques a l’estranger de la Facultat. Vaig decidir
aprofitar tots els dies que podia quedar-me, del 21 de juny al 15 de setembre.
El
meu període de pràctiques (un “stage” com diuen ells), com ja he dit, ha tingut
lloc al Museu de la Literatura de Brussel·les, el qual forma part de la
Biblioteca Nacional de Bèlgica, o com diuen ells, KBR. La meva tasca ha sigut la
classificació i catalogació del fons personal i professional d’un crític literari
i teatral de principis del segle XX anomenat Georges Rency.
El
Museu, de fet, no forma part de la Biblioteca. Si la voleu visitar, a l’entrada
no hi ha inclosa la part del museu. En aquest cas, heu d’escriure un correu a l’adreça
electrònica del Museu, demanar informació, reservar una data i anar el dia i hora
indicats. Només cal que doneu el vostre nom a la recepció del KBR i ja està. Ara
bé, el museu conserva fons que la biblioteca no té: esborranys d’obres
teatrals, correspondència personal i professional, originals de novel·les i
contes, cartells, fotografies, maquetes de decorats d’espectacles… El material
és alhora comú i heterogeni.
Un
dels elements clau en aquest tipus de feina és aprendre a identificar els documents
i aplegar-los en categories: cartes, esborranys, material relacionat amb tal esdeveniment...
Fa més fàcil separar els materials i després catalogar-los individualment o per
grups. També us recomano investigar una mica sobre el propietari del fons, les
seves obres i les persones principals amb qui es va relacionar, així es poden
fer fitxes més completes i us donarà una mirada més atenta per identificar i aplegar
els documents bibliogràfics que hi trobeu.
El
museu acull moltes persones com a becaris (“stagiaires”) al llarg de l’any. De
fet, van treballar amb mi un noi canadenc, un noi i una noia francesos i dues noies
estonianes. Al museu sempre estan disposats a rebre persones d’arreu del món.
Aquest és un dels millors trets de la institució.
A
continuació, una sèrie de petits consells per a tothom que vulgui viatjar o viure
a Bèlgica o concretament a Brussel·les:
- La
ciutat és MOLT CARA. Museus, cafeteries, entrades de cinema i teatre, restaurants,
transport públic… Jo he viatjat també a París i puc confirmar que la capital
belga és més cara. Estalvieu.
- Si trobeu
un pis o una casa on viure lluny del centre, millor. Tot i que no hi ha tanta
aglomeració com a Barcelona, ja que Brussel·les té molts carrers de vianants i
els cotxes no poden passar per tot arreu, hi ha molts barris dels voltants que
són molt tranquils i diferents, com petits pobles perifèrics. En el meu cas, vivia
a Laeken, al nord-oest. Es tracta d’un barri residencial molt tranquil, sense
soroll, a prop d’un dels parcs més grans i prestigiosos de la ciutat. Els parcs
són un altre tresor que heu de descobrir.
- Agafeu
tots els abonaments que pugueu: de transport, de museus, d’oci… A condició que
sapigueu que els podreu aprofitar bé. D’aquesta manera, tindreu uns serveis fixos
durant un temps i no haureu de gastar tant per anar de casa a la feina o quan
us vingui de gust visitar el Museu Magritte, el Museu del Còmic o l’Hôtel de
la Ville.
- En la mateixa línia, la majoria dels museus són gratuïts el primer diumenge de cada mes. D’altres ho són un primer dia del mes diferent (dimecres, divendres…). Ho podeu consultar al portal o a la bústia electrònica de cada museu.
- Viatgeu a les ciutats més importants. La ciutat de Bruges sembla treta d’un conte dels germans Grimm. Gant té un centre històric molt atractiu, i hi realitzen un festival de música electrònica molt conegut (segons em van explicar, és l’alternativa econòmica a Tomorrowland). Anvers té uns musclos d’allò més bons.
- Francès i anglès. Són els idiomes que més haureu de parlar. A Brussel·les tothom parla francès, però a la regió flamenca (la Wallonie) amb prou feines el xampurregen. De fet, a Anvers parlen millor anglès que francès. I el neerlandès sempre farà acte de presència per tot arreu, parlat i escrit.
Aquesta
és només la meva experiència durant un temps concret a una gran ciutat. I us
ben asseguro que és una de les accions que més me'n alegro d’haver fet mai. Sortiu
a descobrir el món que hi ha més enllà. Ara us toca a vosaltres. No deixeu de
viatjar, de buscar i de descobrir. Aquests viatges us demostraran que podeu fer
allò que us proposeu, fins i tot de les maneres més insòlites.
Bonne
chance et à la prochaine.
Entrades
