BOBCATSSS 2022 (Debrecen, Hongria)

Hola a tothom!

Som l'Ana Carballo i el Sergi Gilabert i estem a quart i tercer del grau d'Informació i Documentació a la Facultat, respectivament.

Els dies 23, 24 i 25 de maig vam assistir al congrés BOBCATSSS 2022, que va tenir lloc a Debrecen, Hongria. El tema principal de la conferència va ser Data and Information Science, i estava organitzada conjuntament per la Universitat de Debrecen i la Universitat de Ciències Aplicades i Arts de Hannover (Facultat III: Mitjans, Informació i Disseny).

BOBCATSSS és un simposi anual internacional sobre la nostra futura professió. Tracta, per exemple, de temes relacionats amb biblioteques, arxius i el tractament de la informació. Normalment, el congrés es fa al gener, però a causa de la pandèmia, l'edició anterior es va fer en línia, i l'edició d'aquest any 2022 ha tornat a ser presencial i en línia (híbrida), i a més, no s'ha celebrat al gener sinó al maig.

Nosaltres ens vam assabentar d'aquest congrés perquè des del tercer curs del grau, tant la professora i tutora Sílvia Argudo com en Jesús Gascón a l'assignatura de Catalogació, ho comenten i també mitjançant correus electrònics informatius. A més de seguir el butlletí de notícies de la Facultat (Notícies), on també se'n fa ressò i apareix la notícia de la celebració del congrés.

Uns mesos abans de la data del congrés vam consultar la web, on publiquen les dades importants, com per exemple: els temes que es tractaran al congrés, les dates límit per presentar una comunicació (es pot presentar una publicació científica, un pòster o una presentació "petxa-kutxa" o un taller). També informació per fer la inscripció, el lloc on se celebrarà, recomanacions d'hotels, etc.

En el cas d’en Sergi, va presentar la comunicació titulada Codeclub and the importance of workshops in public libraries, on presentava la seva pròpia experiència amb la formació a nens amb la programació Scratch, i aportava la mirada d'una biblioteca adaptada a les necessitats de l'usuari i on trobar el suport per desenvolupar les habilitats tecnològiques necessàries per adaptar-se a les noves tecnologies.

En el cas de l'Ana, va presentar una comunicació conjuntament amb el professor Juan José Boté titulada FAIR Data: history and present context, on es tractava de com va sorgir els principis FAIR Data, l'acolliment dels principis per part de la comunitat, la implantació dels principis als centres d’investigació, els reptes als quals s'enfronten els investigadors i les investigadores i el que poden fer les persones professionals de la informació -com nosaltres- per facilitar l'aplicació dels principis.

Pel que fa al viatge, nosaltres dos i el professor Juan José Boté vam començar el viatge uns dies abans, ja que el vol d'anada ens portaria primer a la capital del país, Budapest i no vam perdre l'oportunitat de visitar-la. És una ciutat fantàstica i preciosa, i el temps ens va acompanyar moltíssim.

El diumenge 22, un dia abans del congrés, vam agafar un tren cap a Debrecen. Després de deixar les coses a l'hotel vam donar un tomb per la ciutat i vam tornar a l'hotel perquè Budapest ens havia fascinat, però també cansat.

Un cop fet “el turista”, va arribar el primer dia de congrés, dilluns 23, que va tenir lloc a la Facultat d'Informàtica, que disposa d’unes instal·lacions molt noves i molt modernes. Després de fer el registre i recollir la targeta identificativa amb el corresponent marxandatge i (sobretot) els vals de dinar i de sopar (entre els quals hi havia un sopar de gala), va començar l'acte d'obertura, on es va recordar edicions anteriors i es va commemorar els trenta anys de la celebració del congrés.

Cada jornada començava amb una persona experta convidada en una matèria concreta. El primer dia va ser Gyöngyi Karácsony, amb la comunicació Dare to be open: transparency and integrity in science, i després vam fer el descans per dinar. A continuació, un primer bloc de quatre presentacions, un descans curt per fer un cafè, i un segon bloc amb quatre presentacions més. 

Algunes de les comunicacions eren presentades per professors, altres per estudiants o també personal professional com bibliotecaris i bibliotecàries. Van aparèixer temes com la ludificació a la biblioteca, ensenyar el codi de programació a la biblioteca, o la utilització de la realitat virtual per preservar el patrimoni cultural.

En Sergi va presentar durant el primer bloc de presentacions. El professor Juan José Boté, que també presentava una comunicació en solitari titulada Analysis of Spotify Spanish spoken profiles in Twitter, va presentar al segon bloc.

Aquell dia es va acabar la jornada amb la sessió de la presentació dels pòsters, encara que tot estava bastant calculat, molts dels ponents de les comunicacions es van allargar més del temps estipulat (15 minuts de presentació i 5 de preguntes), i això va suposar que no tinguessin temps entre la finalització de la primera jornada i el sopar (18.30 h).

Cal esmentar que ens vam quedar fascinats per l’espai on se celebraven els sopars, a l'edifici central de la Universitat de Debrecen, un saló amb balcons de fusta molt senyorial i amb un càtering deliciós.

La segona jornada, el dimarts dia 24, va començar amb l’expert Christian Wartena: Don’t be afraid of Artificial Intelligence: realistic expectations for information specialists, seguidament, un bloc de quatre comunicacions, amb temes relatius a les habilitats necessàries en els professionals de la informació per facilitar la ciència oberta, o tecnologies e-learning per facilitar l'aprenentatge de les matemàtiques.

Després del descans pel menjar, que es feia a la cantina del mateix campus, va continuar el segon bloc amb cinc presentacions on es va parlar sobre la diferència de les dades i la informació per a la cerca de coneixement i saviesa, el poder de les dades i on trobar fonts fiables i eficaces o l'ensenyament de l'alfabetització informacional a les biblioteques acadèmiques.

En acabar aquesta segona jornada, es va celebrar el sopar de gala; els sopars i els dinars són moments clau perquè et permeten conèixer els assistents, com altres alumnes, professors o professionals. Quan comparteixes taula, les converses sorgeixen i es tracten temes diversos, o es parla del congrés, es pregunta d’on som, a quina universitat anem, etc. A més, en aquest sopar van portar uns ballarins perquè representessin les danses tradicionals hongareses, i també ens van convidar a ballar amb ells per aprendre.

I ja arribem a l'últim dia del congrés, dimecres 25, en aquesta ocasió va obrir el dia la persona experta convidada Péter Baranyi, amb la comunicació titulada Cognitive Infocommunications, seguidament es va fer una pausa per al cafè, i es van fer les últimes tres presentacions, on l’Ana va presentar el seu treball.

Una vegada es van fer  les presentacions, es va fer una votació per premiar el millor pòster i la millor presentació. La comunicació de l’Ana i el Juan-José Boté va guanyar com a millor presentació. La veritat que va ser una sorpresa molt grata i va donar visibilitat a la Facultat i la Universitat. 

Després de lliurar els premis, es va realitzar la cerimònia de clausura, on també es va lliurar el relleu als pròxims organitzadors, que són la Universitat Metropolitan d'Olso (el Departament d'Arxivística, Biblioteconomia i Ciències de la Informació), la University College London  (Departament d'Estudis de la Informació -Facultat d'Arts i Humanitats-), i la Universitat de Borås (Escola Sueca de Biblioteconomia i Ciències de la Informació). Aquestes tres facultats de ciències de la informació organitzaran la pròxima edició BOBCATSSS 2023, al gener a Oslo. Avisem que, per presentar alguna comunicació, s’ha de fer abans del 12 de setembre. 

Sobre l'experiència hem de dir que la recomanen moltíssim, és molt profitosa i s'aprèn molt, a més de viatjar, a nosaltres dos ens va encantar, ens ha servit també per conèixer-nos millor i compartir estones professionals i d'esbarjo.

La Facultat ajuda amb el retorn de part del cost del viatge i la inscripció al congrés; cada any es convoca una bossa de viatge per a la participació en el congrés, per sufragar les despeses dels alumnes. 

Si teniu l'oportunitat i voleu anar-hi l’any vinent, us recomanem que parleu amb el professor Juan-José Boté, ell és assidu al congrés i coneix molt bé l'organització. També podeu presentar una comunicació amb ell si no us veieu amb cor de fer-ho sols, o també es pot presentar amb algun company. Animeu-vos! L'experiència val la pena!

Convocatòria de beca (tot inclòs) per assistir a una escola d’estiu a Alemanya

 

Del 21 i el 26 d’agost de 2022 tindrà lloc a Hildesheim (Alemanya) la DECriS European Summer School on Information Science (DESS 2022).

Es tracta d’una escola d’estiu que inclou activitats acadèmiques i lúdiques, adreçada a estudiants d'Informació i Documentació, organitzada per centres d’Alemanya, Bulgària i Croàcia, així com la nostra Facultat. Els temes que es desenvoluparan tenen a veure amb preservació digital, metodologia de la recerca, avaluació de serveis d’informació, entre altres.  

La Facultat convoca quatre beques (que inclouen totes les despeses) per participar en aquesta activitat. S’hi poden presentar els estudiants de grau de 3r i 4t curs, més els titulats del curs passat. El termini per presentar les sol·licituds acaba el 15 de maig de 2022.

Per a més informació sobre el programa i el procediment per participar-hi, vegeu la notícia publicada al web de la Facultat.

 

Congrés BOBCATSSS: pròxima convocatòria, a Hongria!

BOBCATSSS és l’acrònim d’una associació de centres universitaris europeus que imparteixen el grau de Gestió d’Informació i Documentació Digital. Cada lletra correspon a la inicial d’una de les ciutats on es troben les universitats (Budapest, Oslo, Barcelona, Conpenhaguen...).

Cada any, aquesta entitat organitza un congrés especialitzat en la matèria, amb una característica important: els destinataris i els organitzadors són estudiants. Fa anys, justament el 2014, va ser la nostra Facultat la que va organitzar aquest esdeveniment. Normalment, de la nostra Facultat hi participen uns quants estudiants. Així ha estat en les darreres edicions presencials, el 2019, a Croàcia i el 2020, a París. 

Després que el 2021 la celebració d’aquest congrés es va haver de fer telemàticament, enguany torna la trobada presencial! Aquest any, el congrés del BOBCATSSS tindrà lloc a Debrecen (Hongria), la segona ciutat més gran del país, del 23 al 25 de maig de 2022. Aquí en veureu més informació
https://konferencia.unideb.hu/en/BOBCATSSS2022

Per tal d’estimular la participació de l’alumnat en aquest congrés, la Facultat ofereix cada any un ajut econòmic a aquells estudiants que hi participin amb algun treball (comunicació o pòster). Tant se val que estiguin matriculats als graus, a màsters o al doctorat. El termini per lliurar les sol·licituds per al pròxim congrés acaba el 15 de juny de 2022. Vegeu les bases completes i el formulari per fer la petició en aquest enllaç.

Ja està anunciada la següent edició, que tindrà lloc a Oslo (Noruega), del 25 al 27 de gener de 2023. Ja hi ha un web amb informació sobre aquest congrés: https://www.oslomet.no/en/about/events/bobcatsss-2023. Us recomanem que, si el curs vinent compteu d’estar matriculats a la Facultat, aneu pensant quin treball hi presentareu!

Erasmus a Jönköping, Suècia

Hola! Em dic Emilio, soc de Badalona i estudio Comunicació Audiovisual a la FIMA.

Des que vaig entrar a la universitat tenia molt clar que volia participar en un programa de mobilitat a l'estranger, ja que m'encanta viatjar, descobrir noves cultures i gaudir d'altres parts del món al màxim possible, i vaig veure la millor oportunitat amb el programa Erasmus+. Sempre he tingut curiositat pels països nòrdics i el seu estil de vida, així que em vaig decidir per escollir Suècia com la meva primera opció. Un cop vaig resultar seleccionat, va ser un procés complicat tenint en compte que la pandèmia em va agafar enmig del meu procés abans de marxar d'Erasmus, i va ser bastant estressant, sobretot per aquest motiu. La situació provocada per la COVID va provocar que decidís endarrerir la meva estança un any, ja que volia gaudir al màxim la meva experiència i no volia estar limitat per les restriccions del moment.

El procés de preparació per a l'Erasmus es fa llarg i cansat. Em va resultar bastant estressant i és necessari saber portar amb calma tots els passos que has de realitzar perquè no es faci gaire pesat. També hi ha molts nervis, sobretot just abans de marxar, i és que jo vaig estar molt nerviós els dies previs perquè no només era la primera vegada que viatjava sol, sinó que també anava a viure completament sol a un país estranger: era una manera molt sobtada de sortir de la meva zona de confort. Tot i això, el procés va anar molt bé i no vaig tenir problemes per venir aquí. És un mal que val la pena patir.

Després de tant de temps esperant, per fi puc dir que ja estic estudiant a Suècia, i la veritat és que no hi ha cap dia que em penedeixi de la meva decisió. Tot i les dificultats presentades per la COVID al moment de preparar l'estança, he aconseguit gaudir al 100 % aquesta experiència, ja que afortunadament la situació de la pandèmia ha millorat durant l'any d'espera. No només estic content amb la decisió d'haver marxat, sinó que també estic molt content amb el meu destí.

Vaig estar seleccionat a la meva primera opció, que és la Universitat de Jönköping. Aquí estudia tant gent de Suècia com gent d'altres països. És una universitat molt pensada per a estudiants internacionals que estan d'intercanvi o bé que estudien una carrera o un màster sencer aquí. Això també ha fet que el procés d'integració sigui més fàcil, tenint en compte també que hi ha organitzacions estudiantils que organitzen diverses activitats per relacionar-se amb la gent.

Els primers dies que vaig arribar aquí van ser d'adaptació, ja que no coneixia ningú ni tampoc el lloc, però el procés va ser més ràpid del que pensava, i no vaig tenir gaires dificultats a l'hora de fer amics, donat que la gent que ve aquí d'intercanvi ja ve amb l'objectiu de fer amistats ràpidament (la clau és estar atent als grups de WhatsApp que es facin i apuntar-se a les activitats que es proposin, i també estar atent a les activitats organitzades per les organitzacions estudiantils de la universitat). Per tant, vaig aconseguir integrar-me ràpidament amb la gent d'aquí, i això vol dir que voldré quedar-me més temps quan sigui l'hora de marxar.

La vida social a l'Erasmus a Suècia, almenys després de les restriccions per COVID, és molt completa i variada, ja que cada setmana hi ha plans i festes a les quals et pots apuntar, i difícilment t'avorreixes aquí. Ara bé, els estudis no necessàriament seran molt fàcils, i és important anar tenint en compte el temps que se li ha de dedicar a les assignatures. Però, en general, el balanç de feina i vida social està molt ben equilibrat segons la meva opinió.

Estant d'Erasmus coneixes gent de tot el món. És cert que és més fàcil relacionar-te amb gent de parla hispana, però també coneixes moltes persones d'altres països i continents, i aprens molt de diferents cultures. Resulta molt enriquidor saber que fas amics de tants països diferents, i a més el teu nivell d'anglès es veu molt beneficiat.

Quan marxes d'Erasmus també vols viatjar molt, i és molt probable que ho facis amb la gent que coneixes aquí. De moment porto a Suècia gairebé dos mesos i he viatjat a Lapònia, Estocolm i Varsòvia, però tinc molt clar que encara em queden viatges per fer. Sens dubte, viatjar és un dels aspectes més emocionants de l'Erasmus, i és una gran oportunitat per conèixer altres països i cultures d'Europa.

Marxar a viure temporalment a l'estranger també t'ensenya molt a viure per tu mateix i a "buscar-te la vida" en el teu dia a dia, i això és un fet que he notat bastant ja des del moment en què vaig agafar el meu primer vol a Suècia. És una sensació molt gratificant que saps que et servirà molt quan tornis a casa, i un dels tants motius pels quals val la pena marxar. Em sorprèn com de ràpid he après en aquest sentit.

En definitiva, havent complert gairebé la meitat del meu Erasmus, puc dir que estic supercontent de la meva decisió d'haver marxat aquí, ja que aquesta està sent una experiència molt enriquidora. Estic molt content amb les amistats que he fet, m'ho passo molt bé i aprenc molt. Malgrat l'esforç del procés de preparació, és una experiència que val la pena. Recomano sens dubte a tothom qui tingui la possibilitat de gaudir aquesta experiència que s'animi a participar-hi, ja que segur que serà molt gratificant i deixarà un record magnífic per tota la vida.

Un Erasmus a Caso!

Bones!!! Em dic Fàtima Kamaso i soc d'Arenys de Mar. Actualment, estudio Comunicació Audiovisual a la Universitat de Barcelona i estic cursant el meu últim any.

Vinc a explicar una mica tota la meva experiència Erasmus per a aquells que estigueu indecisos, que sigueu curiosos o simplement pels que vulgueu llegir una vivència a l'estranger.

La veritat és que sempre, des que vaig començar el grau superior (perdó, abans d'entrar a la universitat, vaig cursar un grau superior d'Il·luminació, Captació i Tractament de la Imatge a l'EMAV) havia volgut fer una estada a l'estranger. En aquest grau també hi havia la possibilitat de fer una mobilitat, però aleshores no m'atrevia; acabava de sortir del batxillerat, m'havia endinsat a la meravellosa Barcelona, tot se'm feia una mica nou, i encara que tenia sempre les ganes de marxar fora, no m'atrevia. Un dels motius principals, era, és clar, perquè no m'ho podia permetre econòmicament i encara que t'ajudin amb una beca, necessites una mica de coixí.

Un cop vaig començar la universitat, ja ho vaig tenir més clar, i des de primer curs em vaig interessar i informar. La meva primera destinació era Anglaterra, ho tenia claríssim, ja que volia perfeccionar l'anglès, aleshores vaig assistir a totes les xerrades i reunions, inclús vaig parlar amb en Sergio Villanueva, un professor fantàstic, el qual ens va acabar de resoldre dubtes. Però error, vaig pifiar-la en el procés previ, on s'havia de presentar tota la documentació i escollir les destinacions. Simplement, vaig veure que no vaig estar seleccionada, i la veritat és que va ser millor, ja que l'any següent es va presentar a les nostres vides la covid-19 i tampoc hi hagués pogut anar, o sí, però amb moltes més dificultats.

Una vegada vam tornar a la "nova normalitat", em va retornar el desig de marxar, simplement per sortir una mica del meu cercle de confiança i vaig tornar a provar sort. Aquesta vegada, i no us mentiré, vaig posar destinacions aleatòries, les quals no sabia on eren, però volia posar moltes possiblitats perquè volia marxar tant sí com no. Això si, vaig descartar Anglaterra, o més aviat, ella em va descartar a mi, ja que no tenia el nivell suficient d'anglès.

I dit això, faré una petita crítica a l'Erasmus; penso que s'hauria de donar l'oportunitat a la gent que té un nivell més baix d'anglès, ja que si tenim un nivell baix és perquè no hem tingut l'oportunitat o la facilitat d'aprendre'l. Si us plau, ajudeu-nos, o simplement, no ens deixeu fora de les oportunitats amb les quals el podem perfeccionar.

Tornant al procés de selecció, va arribar el dia que van publicar les resolucions, i jo directament, molt pessimista, vaig dirigir-me als "no seleccionats" però no veia el meu niub. Era al tren tornant a casa i em va començar a entrar calor i em suaven les mans... -Si no soc als no seleccionats... on aniré? No us mentiré, em va entrar pànic, ja que no sabia ni les destinacions que havia marcat, i de sobte vaig llegir PERUGIA ¿WTF? no ho havia sentit mai. Vaig trucar a la meva mare.

Tot l'estiu treballant i estalviant per a aquells sis mesos que tant estava desitjant... però que alhora m'espantaven; sis mesos fora em semblaven moltissims, lluny de la meva gent... però una vegada em vaig dirigir a la preciosa Itàlia, tot va fer un gir.

UNIVERSITÀ DEGLI ESTUDI DI PERUGIA és el nom de la universitat que em van assignar. A l'inici, anava molt perduda, mai havia sentit l'italià i ara l'havia d'entendre... Classes de cinema, d'empresa i de teatre en italià... m'estava tornant boja, però a poc a poc l'oïda es va afinant i la vergonya es va perdent... Finalment, puc dir que he après coses molt interessants, ja que a l'estar a quart curs vaig poder convalidar optatives més fàcilment amb les assignatures que m'agradaven molt, amb això vull dir que no havien de ser rigorosament molt similars a les que hauria de cursar a Barcelona.

Aquest primer semestre ha anat molt bé, he tret bones notes, això no obstant, també he de dir que no et regalen re, has d'estudiar i esforçar-te; tanmateix com moltes sabeu, això sempre és així. Ara acabo de començar les classes del segon semestre i també un curs d'italià que ofereix la universitat gratuïtament. La veritat és que vaig molt més al dia, tinc una rutina i sento que estic més adaptada i preparada per a aquest nou semestre.

Tan sols portava un mes i ja estava sol·licitant allargar l'estada; aquells sis mesos que em semblaven tant, ara se'm feien curts. L'únic que em tirava enrere era la part econòmica. La beca Erasmus és una ajuda que és d'agrair, com totes aquelles beques, però sí que és cert que viure a l'estranger, fora de casa i sense treballar, és complicat. Si els pares et poden ajudar econòmicament és genial, però en el meu cas, necessitava treballar. I és que també he après a tenir més consciència dels diners i a gestionar-los.

Pors...? Una de les meves pors més grans era la meva edat, ja que soc més gran de la generació a la qual estic i pels que estigueu a la mateixa situació que jo, no us preocupeu, hi ha gent de totes les edats i que realment, sí, l'edat és un número.

També remarcar el factor convivència. Si has pogut compartir pis a Barna, no llegiràs res de nou, però jo al ser de poble m'ha tocat anar i tornar cada dia i no he pogut viure aquesta etapa de la "vida universitària". Actualment, visc aquí a Perugia (Perusa, en català) amb dues noies italianes i una espanyola. Com en tota convivència, sempre hi ha "roces": de sobte som quatre desconegudes convivint, però tot suma i de tot s'aprèn i que una persona que fa quatre mesos que coneixes ara és un gran suport per a mi quan estic sola, o si em passa alguna cosa. Això sí, un dels meus consells, és que no visqueu amb persones del vostre país, que us obriu a conèixer perquè és el camí més fàcil d'aprendre l'idioma, i no només l'idioma; també com dirien a Itàlia d'aprire la mente! Com moltes ja sabeu, l'Erasmus no només és anar a la universitat, l'Erasmus és també moment per divertir-se, passar-ho bé, conèixer gent i una oportunitat per viatjar i descobrir; gràcies a aquesta experiència he pogut recórrer Itàlia i he estat a ciutats com Florència, Venècia, Roma... Això m'ha permès endinsar-me encara més a la cultura italiana. També recalcar, que l'ESN (Erasmus Student Network), l'organització internacional de l'Erasmus s'ho curren molt. Fan moltes activitats diàries perquè ens puguem integrar, trobades, jocs, excursions... i en ser organitzadors que tenen unes edats similars a les nostres, es converteixen en gent molt propera, com amics!

No puc fer una conclusió general del meu Erasmus, ja que encara em queden uns mesos, però aquesta primera etapa la valoro molt positivament. Sí que és cert que hi ha moments en els quals trobes a faltar els avis, germans i pares, a la parella i als amics... moments en els quals diries "Tant de bo pogués estar veient una pel·lícula amb la meva mare al sofà! Però la vida són instants i no has de deixar perdre cap oportunitat.

Aquesta experiència m'ha aportat i m'està aportant tantes coses noves, en l'àmbit professional, a escala personal, però sobretot a nivell social: nous valors i noves perspectives. Ara, sincerament, crec una mica més en el destí, perquè va ser l'atzar que em va portar aquí. He conegut gent increïble de totes les comunitats d'Espanya, que m'han fet apropar més a la nostra cultura, conèixer les nostres diferències, però també tot allò que ens uneix. He pogut descobrir els costums i les tradicions italianes, i mangiare la pasta e la pizza!

Acabo, agraint a la Mercè, qui ha dut a terme la meva mobilitat i sempre ha tingut una ràpida resposta i m'ha ajudat en tot el que ha pogut.

Si teniu alguna pregunta, no dubteu a contactar amb mi, però tot allò que digui amb paraules es quedarà curt, heu de viure-ho!

Treballar a la biblioteca del Banc Central Europeu, Frankfurt (Alemanya)

Guten Tag!

Soc Xavier Lluís, bibliotecari i documentalista, graduat l’any 2016, i aprofito un diumenge plujós d’hivern per explicar-vos com està sent el canvi professional que he viscut recentment. Des de setembre de 2021 que estic treballant a la biblioteca del Banc Central Europeu (BCE) a Frankfurt, Alemanya.

Totes les meves experiències prèvies sempre havien estat en biblioteca o centre de documentació especialitzat i aquest és el meu camp de treball. En aquest mateix blog podeu trobar l’entrada on detallo la meva primera experiència com a becari a la biblioteca del Colegio de España a París.

En el meu cas portava aproximadament tres anys –amb entrades i sortides, això dels interins ja se sap– a la biblioteca de la Fiscalia Superior de Catalunya, que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat. La feina m’agradava, però ja em rondava pel cap des de feia un parell d’anys marxar a viure i treballar a l’estranger.

En el seu moment vaig fer-me una llista de recursos on es publicaven ofertes de feina de l’àmbit de la informació i documentació i l’anava consultant setmanalment. Com potser és d’interès d’algú, el deixo com un annex al final d’aquest article.

Val a dir que abans d’arribar aquí havia passat per uns cinc processos de selecció, alguns arribant a fer dues entrevistes, però va ser del BCE on vaig rebre amb nervis i emoció una resposta afirmativa. Cada procés va resultar ser un aprenentatge més. En el cas del BCE van ser dues entrevistes: la primera amb la cap de biblioteca, la cap de l’àrea on es troba la biblioteca i el personal de recursos humans i la segona amb la directora de la divisió de Governança de la Informació. Aquesta divisió comprèn integralment la gestió del coneixement del BCE. Per últim, va haver-hi un exercici pràctic. Tot el procés va ser en línia i en anglès i va durar un mes. L’anglès és l’únic idioma oficial del BCE i el que s’empra per treballar i per comunicar-se. Actualment disposo d’un contracte d’interinatge d’any i mig.

Tot i que l’Amadeu, al mes de treballar-hi, ja em va convidar a escriure, he esperat sis mesos perquè, si m’ho permeteu, encara estic aterrant. El BCE és molt gran, hi treballen 3.500 persones i encara ara quan creuo la porta miro cap a dalt perquè les quaranta-cinc plantes no deixen d’impressionar-me.

Seu central del BCE, Frankfurt (Alemanya)

La biblioteca del BCE, amb l’eslògan The library, the place to be, té com a missió donar suport als treballadors del Banc en l’exercici de les seves funcions. A la biblioteca treballem 12 persones liderades per una cap. Aquestes 12 ens dividim en dos grups, adquisicions i serveis, el primer s’encarrega de la gestió total dels recursos: compres, bases de dades, llicències, etc. En tenim més de vuit-centes de l’àmbit econòmic i legal i d’arreu del món. I el segon, on jo pertanyo, ens encarreguem de canalitzar en forma de servei a l’usuari la informació disponible en aquests recursos.

Alhora, entre els companys de serveis, cadascun tenim associat un segment d’usuari concret. En el meu cas, juntament amb una companya, treballem per als usuaris que s’enfoquen a la supervisió de bancs, que és una de les àrees del Banc Central Europeu. Altres companys de serveis estan en usuaris que treballen la política econòmica, monetària o fins i tot recursos humans del propi BCE.

I paral·lelament a aquesta divisió, de manera individual tenim projectes transversals assignats amb altres àrees de la divisió de Governança de la Informació. En el meu cas, estic en els grups de desenvolupament de taxonomies, desenvolupament de l’app de biblioteca i desenvolupament del nou servei d’informació i referència que s’adaptarà al model híbrid de biblioteca–lab en el qual treballem.

La divisió de Governança de la informació la formen una cinquantena de persones. És de les més petites del banc quant a nombre de treballadors.

Vistes des de l'interior del BCE a la ciutat de Frankfurt.

Així doncs, les meves tasques són moltes i variades. En un mateix dia puc des de preparar una alerta de notícies de premsa sobre qualsevol banc o persona, fer una cerca bibliogràfica sobre últimes tendències en fusió de bancs, preguntar al departament d’IT sobre els termes més buscats a la intranet per fer-ne llistats de taxonomies, fer testos amb un iPad de la usabilitat de l’app o crear possibles experiències d’usuari en el model de treball híbrid actual.

Per portar a terme totes aquestes tasques disposem de multitud de programari tant per fer-les, com per canalitzar-les com per comunicar-nos entre els companys.

Una de les coses que més m’agrada és que cada dia al migdia ens reunim tots i comentem què hem fet pel matí, si tenim algun dubte i què farem a la tarda. I una de les coses que també més m’agrada és, per norma general, la disponibilitat de recursos econòmics per poder implementar projectes. Actualment la biblioteca està en transformació: ha estat tancada des de l’inici de la pandèmia de COVID i si bé els serveis s’han ofert a distància des del primer dia, té intenció d’obrir properament (març-abril 2022) amb una transformació cap als models lab i de compartir coneixement. Això inclou també una reforma integral de la planta baixa, més accessible i oberta.

A dia d’avui estic content del canvi. La base de coneixements que aporten els estudis de la Facultat i també la meva experiència prèvia han facilitat aquest aterratge que comentava al principi.

El BCE, de manera regular, ofereix algunes places de becari a la divisió per a recent graduats. És una molt bona oportunitat per conèixer el funcionament d’una biblioteca especialitzada i pel que fa a beques en organitzacions europees, cal dir que és potser la que ofereix unes condicions més avantatjoses, ja que a part d’un import econòmic mensual de 1.070 € també ofereix l’allotjament. Podeu trobar més informació aquí: https://www.ecb.europa.eu/careers/what-we-offer/traineeship/html/index.en.html

Potser Frankfurt no és la primera ciutat europea que et ve al cap quan penses a marxar fora de Catalunya, però crec que és clau arribar amb la mentalitat oberta i, tot i sabent que es trobaran moltes coses a faltar, estar preparat per nodrir-se de tot allò que viure fora et pot oferir. És cert que el BCE és una bombolla dins de la ciutat, ja que l’ambient és completament internacional i tenim totes les facilitats en anglès, però amb una mica d’esforç fora de l’àmbit laboral també pot fer-se vida social i més a dia d’avui que les xarxes socials permeten conèixer gent. Els caps de setmana a Frankfurt et permeten córrer a la riba del riu Main sota els gratacels, visitar algun dels seus museus amb grans col·leccions d’art internacional o beure un –o tres– Apfelwein, la beguda típica de la zona, més que la cervesa! O Gluhwein si és Nadal. Perquè viuen el Nadal com nosaltres l’agost.

Riba del riu Main, gratacels de la ciutat al fons.

Pel que fa a curiositats dels sistemes de biblioteques alemanys, és també a Frankfurt on hi ha la seu de la Biblioteca Nacional d’Alemanya. A Frankfurt hi ha la seu administrativa i a la ciutat de Leipzig també hi ha un dipòsit. Un exemple de biblioteca nacional que no està a la capital. Em va sorprendre gratament també que a Frankfurt hi té una parada de metro: Deutsche Nationalbibliothek que no és el final de la línia, sinó una parada intermèdia. Tot i això, a cada estació d’aquesta línia, l’avís per megafonia i pantalles indiquen la destinació de la línia, però també informen que para a la Biblioteca Nacional. Una manera si més no de tenir visibilitat.

Quant a biblioteques públiques, Frankfurt té una àmplia xarxa també amb un espai a cada barri. Les públiques, però, s’anomenen Stadtbücherei, que literalment vol dir biblioteca de la ciutat. El carnet té un preu de 20 € anuals i quant a serveis, ben similars a les de Catalunya.

La ciutat disposa de punts municipals d’intercanvi de llibres, també.

Punt d'intercanvi de llibres prop del BCE.

L’última curiositat sobre Frankfurt i biblioteques és que la capital econòmica europea té la seu de la Biblioteca Catalana. La Biblioteca Catalana forma part de la biblioteca de la Goethe Universitat i és la col·lecció més gran de llibres en català fora de Catalunya. Són 36.000 volums. La seva història és també molt interessant.         

Malauradament els darrers anys no hi ha hagut gaire activitat ni interès per part de les institucions catalanes de donar-li funcionament o visibilitat. La biblioteca havia acollit també estudiants en pràctiques de la Facultat.

També fins abans de la pandèmia de la COVID hi havia força activitat del Casal Català de Frankfurt, ara ben parat.

I això és tot! Si algú té interès a contactar-me personalment per ampliar informació de qualsevol tipus estaré encantat d’ajudar. Podeu escriure’m a: xavierllucha@gmail.com o contactar-me a les xarxes socials professionals de LinkedIn i Twitter.

Auf wiedersehen!

 

Annex amb recursos d’informació sobre feina a l’estranger de l’àmbit de la Infomració i Documentació:

- Oportunitats professionals de funcionaris a institucions de caràcter internacional (cada dimecres): http://www.exteriores.gob.es/Portal/es/ServiciosAlCiudadano/OportunidadesProfesionalesFormacion/OportunidadesProfesionales/organizacionesinternacionales/Paginas/noticias.aspx?fbclid=IwAR0TjnekzDv6dVRYADAlfLftXW41wWr2cMpqsprkcJg-zNJu8S8tyVn6PnE

- De vegades el CEI té informació d’interès relacionada amb les oportunitats de l’enllaç anterior: https://www.ceibcn.com/es/vacantes-oo-ii

- Oportunitats al sector públic a la UE: https://epso.europa.eu/home_es
Aquí hi ha les actuals, passades i futures i si són temporals o a llarg termini.

- Xarxa EURES: sector públic-privat: https://ec.europa.eu/eures/public/es/homepage

- Butlletí UDA (Funcionaris Unió Europea) actualitzat pel Ministerio de Asuntos Exteriores i que cal subscripció: http://www.exteriores.gob.es/RepresentacionesPermanentes/EspanaUE/es/TrabajarenUE/Paginas/Procesos%20seleccion/Bolet%C3%ADn-informativo-UDA---Posibilidades-de-empleo-UE.aspx

- Portal Feina UB. Tot i que majoritàriament es dirigeix a estudiants, de vegades publiquen ofertes per a graduats amb menys de 3-5 anys des de l'obtenció del títol: http://www.ub.edu/feinaub/

- LinkedIn: A l'hora de cercar feina, indicar worldwide.

- MOBINT: Butlletí de mobilitat Ajuntament de Barcelona:
https://www.facebook.com/mobilitatinternacional/  Us recomano que els escriviu per Facebook i us enviaran un butlletí periòdic amb tot tipus d'oportunitats a l'estranger. És informació força útil.

- La Generalitat fa pública la seva oferta pública aquí:
https://administraciopublica.gencat.cat/ca/funcio-publica/ofertes-de-treball-temporal/
Algunes ofertes són a les delegacions exteriors o bé a ACCIÓ, Turisme, etc. que tenen delegació fora.

- Servei d’Informació i Ofertes de Feina de la Facultat: https://fima.ub.edu/siof/

- Llistes de distribució per correu electrònic: IWETEL o EHAIL.

Tornen les pràctiques d’estiu a l’estranger!

 

 

A la nostra Facultat comptem amb un programa de mobilitat singular que val la pena conèixer i aprofitar: les Pràctiques d’Estiu a l’Estranger. A l’empara del marc legal dels convenis de cooperació educativa, els estudiants que hagin arribat al 50 % dels crèdits de la seva titulació poden aspirar a realitzar unes pràctiques als mesos de juliol o agost, en biblioteques i altres centres ubicats a l’estranger. 

En els dos darrers anys (2020 i 2021), aquest programa havia quedat suspès a causa de la situació pandèmica, que impedia els trasllats amb seguretat. Ara, de cara a l’estiu del 2022 i ja superada aquella crisi, es reobra aquesta possibilitat. Els interessats tenen temps per apuntar-s’hi fins a l’1 d’abril, mitjançant l’aplicació del GIPE (gestió integral de pràctiques externes). Els detalls de la convocatòria, els podreu veure en aquesta pàgina web. El professor responsable d’aquest programa és en Miquel Centelles, a qui podeu adreçar els dubtes que us puguin quedar. 

Us animem a llegir els testimonis d’antics alumnes que van aprofitar aquest programa, en les seves aportacions a aquest blog: https://mobilsbid.blogspot.com/search/label/pr%C3%A0ctiques%20estiu%202019 

Ànims!

Exalumnes que treballen a l'estranger (Colegio de España, París)

Recentment (24 de febrer de 2022), Anna Maria Pedrerol i Marta Vila, diplomades en Biblioteconomia i Documentació pel nostre centre (quan es deia Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació) han estat entrevistades durant 30 minuts per "BiblioTeConecta", un projecte impulsat des de Cadis pels bibliotecaris José A. Teodoro i Yolanda Vallejo, amb la col·laboració d'altres professionals de la resta de l'Estat. "BiblioTeConecta" compta ja amb tres anys de vida i disposa d'un canal de YouTube a més de publicar podcasts i intervenir a la ràdio local.   

En l'entrevista de què parlem, l'Anna Maria i la Marta presenten el lloc on treballen: la biblioteca del Colegio de España, a París. Aquest centre depèn actualment del Ministeri d'Universitats espanyol, i dona servei fonamentalment als investigadors que fan una estada en aquesta residència. El Colegio de España té una llarga història, ja que va ser inaugurat l'any 1935. El 1968 va tancar les portes fins que el 1987 va reobrir, fins ara, a ple rendiment. El seu director actual és Justo Zambrana Pineda.

Les dues bibliotecàries "nostres" hi treballen des de fa una colla d'anys. Es dona la circumstància que, durant uns anys, havien acollit estudiants del nostre centre en pràctiques, dins del programa de Pràctiques d'Estiu a l'Estranger. Un d'ells, en Xavier Lluís, va deixar el seu testimoni en aquest blog.

L'exemple d'Anna Maria Pedrerol i Marta Vila no és pas excepcional, hi ha molts altres titulats de la Facultat que estan establerts a l'estranger desenvolupant la seva professió. Us animem a descobrir-los i, potser, a imitar-los...

Ofertes de feina per treballar a l’estranger en l’àmbit financer

Recentment, s’han publicat, casualment, diverses ofertes de feina per treballar en organismes internacionals relacionats amb la banca.

Per un cantó, una beca per a la Divisió d’«Information Governance» del Banc Central Europeu, a Frankfurt. Les condicions d’aquesta beca són bastant interessants: remuneració de 1.070 euros mensuals i facilitats per a l’allotjament, per una durada d’entre 6 i 12 mesos. Els interessats poden presentar la seva sol·licitud fins al dia 25 de febrer de 2022. La informació sobre les tasques a dur a terme i els mèrits que es tenen en compte per ser escollit la trobareu en aquest enllaç. 

Resulta que, casualment, en aquest banc hi està fent feina, des de no fa gaire temps, un titulat de la Facultat, en Xavier Lluís. Seria bonic comptar amb dos exalumnes del nostre centre treballant per la principal entitat financera europea. Passaria com a l’Istituto Universitario Europeo, a Florència, on el cap de la biblioteca és en Pep Torn, titulat nostre, i on ara mateix hi ha un becari també exalumne de la Facultat: Aaron Tallón Haddad, que ha estat seleccionat en la darrera convocatòria (que vam divulgar en aquest blog). Cal dir que fins fa ben poc hi havia de becària Laia Darbra (que va explicar la seva experiència en aquest blog).

Una altra oferta de feina és per a un contracte de tres anys al Banc Mundial, a Washington, en el lloc de treball de préstec interbibliotecari i obtenció de documents. Les condicions laborals, en aquest cas, són millors: un salari al voltant de 72.100 dòlars anuals més diversos beneficis de caràcter social. Els interessats poden enviar la seva sol·licitud fins al dia 25 de febrer de 2022. Trobaran més informació en aquest enllaç.

Encara, una tercera oportunitat laboral en l’àmbit de les finances internacionals és la que ha publicat el Fons Monetari Internacional, ubicat també a Washington. El lloc de treball és per a un auxiliar d’arxiu, per una durada d’un any (renovable fins a quatre). Malauradament, només s’acceptaran candidats que estiguin residint actualment a l’àrea metropolitana de Washington. Per a més detalls, vegeu aquest enllaç. 

No cal dir que aquestes ofertes són aprofitables per persones que ja hagin acabat el grau. Els que encara estigueu estudiant podeu entendre que ofertes com aquestes no són excepcionals (tampoc contínues), i que la possibilitat de treballar a l’estranger és real i ben atractiva.

Oferta de feina per a l’Instituto Cervantes

La xarxa de biblioteques de l’Instituto Cervantes està formada per una seixantena de centres, escampats per tot el món. Com és prou sabut, l’Instituto Cervantes és una entitat que depèn del Govern central de l’Estat i que promou el coneixement de l’espanyol (i les altres llengües peninsulars) arreu. Les seves biblioteques, doncs, donen suport a aquesta funció principal i també ajuden els investigadors locals en les seves recerques sobre la cultura hispànica.

De tant en tant, apareix una oferta per cobrir algunes places vacants, com és el cas actual. Concretament, l’anunci és per cobrir els llocs de treball a les biblioteques de Frankfurt, Manchester i Xangai.

El termini per presentar la sol·licitud acaba el 16 de febrer de 2022. Si esteu oberts a tenir una experiència professional enriquidora (i ben pagada) a l’estranger, aquesta és la vostra ocasió! No ho dubteu pas. A l’enllaç següent tindreu tota la informació: https://cervantes.sede.gob.es/procedimientos/portada/idp/1172

Per cert, diversos titulats de la Facultat estan treballant actualment en alguna de les biblioteques del Cervantes: a Berlín, Brussel·les, Fes, Manila, Tolosa de Llenguadoc i Varsòvia.

Animeu-vos!

 

Sessió informativa sobre mobilitat a l'estranger - materials

 

El passat 24 de novembre de 2021 va tenir lloc una sessió informativa sobre els diferents programes que els estudiants de la Facultat (de grau i de màster) poden aprofitar per portar a terme una estada a l’estranger.

En primer lloc, Miquel Centelles va presentar el programa de Pràctiques d'Estiu a l'Estranger, que permet passar un o dos mesos en algun centre a qualsevol lloc del món durant els mesos d’estiu. Per il·lustrar la seva explicació va utilitzar aquesta presentació en PowerPoint:



Tot seguit, Sergio Villanueva, responsable de Relacions Internacionals de la Facultat, va presentar el programa Erasmus, tant en la modalitat d’estudis com en la de pràctiques.

De tots aquests temes trobareu informació a partir de la pàgina «Mobilitat - Estudiants de la Facultat». I, en aquest blog, experiències d’estudiants que han gaudit d’aquestes oportunitats.

La sessió es va retransmetre en directe pel canal de YouTube de la Facultat. Aquí podeu veure l’enregistrament:


 

Esperem que molts estudiants aprofiteu aquestes oportunitats.
 

Experiències de les pràctiques a Florència

 

Ciao a tutti!

Soc la Laia Darbra, “recent” graduada i treballant actualment com a becària a l’European University Institute. Us escric des de Florència per explicar-vos la meva experiència i animar-vos que llanceu el currículum!

Llegint una mica en diagonal les altres entrades sobre l’EUI, intentaré explicar diferents coses actualitzades de la meva visió i experiència al centre.

L’EUI és principalment una universitat de recerca i investigació per a joves majoritàriament europeus que estan fent el seu phd (doctorat) en ciències socials: economia, dret, història o ciències polítiques, i des del 2020, hi ha un màster i altres estudis postdoctorals.

A més de tots els estudiants, té un gran nombre de trainees (becaris) i s’acaba fent molta pinya dins d’aquesta petita comunitat. Hi ha moltíssimes activitats/esports que pots participar per conèixer altres becaris i estudiants. Per exemple, participar en la Coppa Pavone (futbol) o a classes d’italià a la universitat són activitats imprescindibles per conèixer nova gent.

Al torneig de la Coppa Pavone Feminine,
torneig de futbol de la universitat

Actualment a la biblioteca som cinc becàries, quatre bibliotecàries i una multimèdia, totes som de països diferents: Croàcia, Itàlia i República Txeca. Els altres companys també són d’arreu d’Europa: Irlanda, Bèlgica, Portugal, França, Suècia, Països Baixos, etc.

Sent un becari, el teu nivell de responsabilitat és força alt. Els supervisors són uns professionals maquíssims, t’ajuden en tot el que necessitis i et donen tota la independència necessària per a l’aprenentatge.

Cada trainee té una tasca principal diferent, a més de fer les tasques habituals que es fan a cada biblioteca. En aquest cas, jo soc la becària encarregada de les adquisicions, i com a tasca secundària soc l’open science trainee.

Treballar al departament d’adquisicions de la biblioteca és molt interessant, ja que pots veure de quina manera els especialistes treballen el fons i la col·lecció. M'encarrego d'enviar les comandes a les editorials i rebre tots els llibres per entrar-los al sistema, dit així sembla una feina força rutinària, però cada dia hi ha un cas diferent a cada comanda.

Com a open science trainee, la nostra tasca principal és afegir al repositori digital de la universitat tots els papers, projectes, tesis, etc. dels alumnes i dels afiliats a la universitat, també intentem que la gent publiqui en accés obert i ajudem en el procés de publicació resolent dubtes i orientant a l’usuari.  

Les meves companyes s’encarreguen de catalogar llibres electrònics, de fer el servei interbibliotecari, gestionar les revistes de la biblioteca tant en paper com en format electrònic.

Aquest any hi ha hagut petites diferències respecte als anys anteriors per la pandèmia. Les mesures han hagut de canviar i hem hagut de tancar la biblioteca durant més d’una setmana. És per això que des del començament de la pandèmia els treballadors i els becaris podem teletreballar des de casa alguns dies de la setmana.

Els dies que treballem a la biblioteca, comencem entre les 8 i les 9 (no hi ha una hora exacta per entrar) i sortim vora les 16.30-17.30, depenent del gruix de feina i l’hora que s’hagi entrat. Hi ha un menjador on poder escalfar el tupper o on poder agafar un menú, la relació qualitat-preu va de la mà (és molt barat). I una cafeteria ideal per al descans de mig matí.

Un matí a la setmana em toca estar de cara al públic i un altre matí em toca cercar els llibres en préstec a les prestatgeries per deixar-los al taulell de préstec. Els altres dies, faig les meves tasques diàries: adquisicions i open science.

La meva tasca de matí és fer les comandes, cada dia puc tenir-ne entre 10 i 100, depenent de la quantitat de llibres que hagin demanat el dia anterior. He de parlar amb el proveïdor per si hi ha hagut algun problema amb les comandes i resoldre possibles problemes relacionats amb les adquisicions.

A la tarda, normalment soc l’open science trainee i entro al repositori de la universitat tots els papers que es publiquen. L’any passat vam publicar 1.346 publicacions i datasets amb un alt percentatge de publicacions en accés obert. Podeu consultar-ho aquí: https://www.eui.eu/news-hub?id=eui-academic-publications-and-data-2020 

 

Itàlia i Florència

Itàlia és un país amb una cultura similar a la nostra, sobretot amb el menjar. On trobareu menjar de més qualitat són als mercats del carrer. És necessari saber italià, prou similar al català i castellà, així que no serà difícil aprendre el vocabulari bàsic per sobreviure el dia a dia.

Tema menjar i habitatge és també és similar al de casa i amb el sou que es guanya hi ha més que suficient per viure i permetre’t algun viatge (per exemple jo he pogut anar per tota la Toscana, a Roma i Cinque Terre amb les meves companyes de feina). La majoria de museus a Florència són gratuïts gràcies al carnet d’estudiant que l’EUI proporciona.

La universitat et proporciona habitatge si així ho desitges, són apartaments compartits al costat de la universitat, però lluny del centre de la ciutat. Jo visc en un apartament a Florència, i tinc més o menys a 30 minuts l'EUI caminant i a 15 minuts el centre.

La universitat no es troba a la ciutat de Florència, sinó a San Domenico di Fiesole, un turonet a 20 minuts caminant/bus des de Florència. I fa que l’oficina tingui unes vistes increïbles de la muntanya i de Florència.

El preu del transport és una mica més car, però funciona molt millor que a l’AMB. I si viviu en un barri proper a la universitat (Le Cure o Campo di Marte, o els pisos que la universitat proporciona, els flats) es pot anar a peu o amb bicicleta. Si opteu per una bicicleta, n'hi ha moltes i a preus assequibles!

El temps de Florència és força "extrem" tenint en compte que som al Mediterrani. He passat l'estiu més calorós de la meva vida, ja que la humitat és molt més alta que a la costa. I l'hivern és molt fred i plujós. 

Vistes des de la universitat el dia de Sant Jordi

Si per cas decidiu sol·licitar la beca, no dubteu a escriure’m i us puc donar més detalls sobre l'habitatge, menjar, transport, la beca i una mica com sobreviure en aquesta petita i bonica ciutat.

Per acabar, us deixo un vídeo que ha fet la meva companya Marta Cabrera sobre la beca de la biblioteca a l’EUI : https://www.youtube.com/watch?v=j70Z2sUkPwY

 

Ci vediamo!

Laia Darbra (laiadarbra @gmail.com)

Pràctiques remunerades per treballar un any a Florència

Si penses acabar el grau d'ID o de GIDD aquest curs o l’has acabat fa pocs mesos, has de llegir atentament aquesta entrada, perquè pot canviar-te la vida.

Un centre de recerca en Humanitats i Ciències Socials que depèn de la Unió Europea i que està ubicat a Florència (Itàlia) ofereix cada any un programa de pràctiques per a graduats recents en la nostra àrea, per treballar a la seva biblioteca durant 12 mesos. Es tracta de l’Istituto Universitario Europeo, que acull centenars d'estudiants de doctorat de tot Europa per fer la seva tesi d’història, dret, economia...

L’ajut econòmic és de 1.365 euros mensuals. Les places són limitades. Cal tenir un domini bo de l’anglès, ja que aquesta és la llengua de treball (com dic, els usuaris són joves investigadors del conjunt d’Europa).

Ara és oberta la convocatòria per acceptar candidats. El termini per fer la sol·licitud acaba el 31 d’octubre de 2021, però la incorporació a la biblioteca té lloc l’1 de febrer de 2022 o bé l’1 de novembre de 2022. Com s’ha dit, les pràctiques tenen una durada de 12 mesos.

Aquest programa de pràctiques fa molts anys que s’ofereix, i de la nostra Facultat hi han anat força exestudiants. Pots veure el seu testimoni en aquest mateix blog.

Per optar-hi cal enviar el currículum, una carta de motivació i dues cartes de recomanació. Els preseleccionats seran entrevistats telefònicament.

Per a més detalls, visita: https://www.eui.eu/Research/Library/AboutTheLibrary/Job-opportunities/Traineeships/Traineeships.

A la biblioteca hi treballen una vintena de bibliotecaris, i compten normalment amb cinc joves graduats en pràctiques. I, si vols saber una cosa curiosa, et diré que el cap de la biblioteca és «nostre»: Pep Torn.

Anima’t!!!

 

Rècord de sol·licituds per participar al Programa Erasmus

 

Des que la Facultat acull el grau de Comunicació Audiovisual, el 2012, ha augmentat molt el nombre d’universitats disponibles per portar a terme una mobilitat dins del programa Erasmus. En concret, actualment s’ofereixen un total de 77 places, en 37 universitats diferents. D’aquestes 77 places, 38 són per als estudiants de Comunicació Audiovisual, 24 per a Informació i Documentació, i 15 per a qualsevol dels dos ensenyaments. Vegeu el detall de l’oferta en aquesta pàgina.

Com és lògic, també han augmentat molt el nombre d’estudiants que aprofiten aquesta oportunitat i passen un semestre de la seva carrera universitària a l’estranger, Una experiència que ha marcat la vida de molts estudiants (per a bé) i que els ha ajudat a trobar una feina de qualitat.

Tanmateix, no pas totes les places ofertes s’aprofiten. De cara al curs que ve, hi ha hagut 37 estudiants de la Facultat interessats a participar en aquest programa, i aquest ha estat un any de rècord. (En el conjunt de la UB hi ha hagut 1.162 sol·licituds concedides.) De manera que ens hem de felicitar, i procurar que any rere any la xifra d’estudiants del centre que prenen la decisió sigui més gran.

Mètode en línia d’aprenentatge d’idiomes estrangers

 

 

Tens ganes de passar una temporada a l’estranger, però fluixeges en les llengües? Posa-hi remei! Per ser estudiant (o professor) de la UB tens l’oportunitat de matricular-te per un preu raonable a un mètode força consolidat d’aprenentatge de llengües en línia: Rosetta Stone.

En total hi ha 28 llengües disponibles: a més de l’anglès, francès, italià, alemany... n’hi ha d’altres no tan habituals, com ara coreà, suahili, urdú, japonès... (pel mateix preu, pots estudiar-ne més d’una).

Rosetta Stone incorpora un itinerari personalitzat: abans de començar, faràs un test de nivell o un test de necessitats, i el programa t'indicarà el nivell i els continguts més adequats en el teu cas.

Calendari d'ús del programa: llicència semestral (sis mesos d’ús del programa), del 27 de novembre de 2020 al 16 de maig de 2021. Període de matriculació: fins el 24 de novembre de 2020.

Preu per a membres de la UB: 51 euros. Si ets estudiant de la UB i completes, com a mínim, 60 hores d’estudi amb el programa, tindràs sis mesos més de llicència gratuïta.

Per a més informació i matrícula: http://www.ub.edu/multilingua. 

Ajuts de la Facultat per a la mobilitat internacional dels estudiants

 

 

 

Seguint una llarga tradició de la Facultat, de fomentar les experiències internacionals del nostre alumnat, s’acaben de publicar dues convocatòries d’ajuts per a estudiants.

Per un cantó, la convocatòria del 2020 per la participació en congressos estatals o internacionals. S’hi poden presentar estudiants de grau i de màster que hagin presentat una comunicació oral o pòster en congressos celebrats entre el 24 de novembre de 2019 i el 30 de novembre de 2020. El termini acaba el proper 30 de novembre de 2020.
https://www.ub.edu/portal/documents/5181723/0/Resoluci%C3%B3+convocatoria-estudiants-2020/ac2d3708-4c75-6a17-433e-8a476bb8c298

D’altra banda, s’ha fet pública la convocatòria anual per ajudar els estudiants a participar al congrés anual BOBCATSSS, que en la pròxima edició se celebrarà en línia, els dies 21 i 22 de gener de 2021: https://www.ub.edu/portal/web/informacio-mitjans-audiovisuals/altres-beques-i-programes-de-mobilitat