Hola a tothom.
Som en Joan Truyols, estic cursant el grau d'Informació i Documentació i aquest estiu ha estat el primer que he realitzat
unes pràctiques d'estiu a l’estranger. Les pràctiques han estat a l’Institut Cervantes de Marràqueix (Marroc) i sóc el primer en realitzar les pràctiques a
aquesta ciutat, així que he decidit explicar la meva experiència amb més detall
per si l’estiu que ve hi va algú altre.
A Marroc hi ha 4 Instituts Cervantes a diferents
ciutats: Rabat, Tànger, Casablanca i Marràqueix i a més ara se n'està construint
un de nou a Essaouira.
L’Institut Cervantes de Marràqueix es va construir
l’any 1991 i la seva biblioteca pren el nom de l’escriptor espanyol José Ángel
Valente. Està situat en un petit edifici del barri de Guéliz. Aquest barri fou
construït pels francesos durant els anys trenta i és el nucli de la nova ciutat.
L’arquitectura i la distribució dels carrers és europea, és aquí on es
concentren els grans hotels, supermercats, botigues de marques europees i els
locals nocturns de la ciutat.
.JPG) |
Mesquita Kutubia.
El nom, que literalment vol dir la dels llibreters (kutub en àrab és "llibres") fa referència al mercat de llibreters que es desenvolupava antigament als seus voltants |
A la biblioteca jo havia de substituir
treballadors que durant els mesos d'estiu estaven de vacances. Una de les
tasques principals que havia de realitzar era la gestió de la pàgina web i del bloc
i fer la migració del bloc de la biblioteca a Wordpress. Una altra tasca que
havia de dur a terme era catalogar el nou fons mitjançant Absysnet.
Malauradament no vaig poder realitzar cap d'aquestes dues tasques, des de la
seu de Madrid varen decidir no donar-me accés a aquests sistemes per la meva
condició de becari. Així que les meves tasques consistien a atendre l’usuari
(altes de nous usuaris, préstecs, devolucions, etc.). Ajuda en la realització
de l’esporga que s’estava duent a terme a la biblioteca; aquesta crec que és
una de les tasques més difícils ja que s’ha de triar què és el que vol la
biblioteca i el que no i encara és més difícil quan acabes d'arribar i no
coneixes bé la biblioteca ni els seus usuaris. Encara que no catalogava, ajudava
en el procés, sense intervenir directament amb el sistema i fent la col·locació
física dels documents a les prestatgeries. Les altres tasques eren més
monòtones i només les realitzava en els moments lliures (que eren molts):
inventariar, comprovar factures, modificar dades errònies a Absysnet, etc.
Durant el temps que hi vaig estar venien molts
pocs usuaris a la biblioteca, alguns estudiants àrabs i alguns espanyols o
llatinoamericans. Durant l’estiu hi ha poc cursos a l’Institut i a més va
coincidir amb el mes del Ramadà; la calor de l’agost i l’abstinència fan
descendir molt el ritme d’activitats diàries.
Les meves condicions de treball varen ser bones,
treballava de 9 a
14 h, de dilluns a divendres. L’horari d'obertura de la biblioteca era aquest
mateix que feia jo en horari normal, però durant el mes del Ramadà la biblioteca
obria només de 10 a
13 h. A més tenia cada matí tres quarts d'hora per sortir a prendre alguna cosa
o estirar les cames, jo recomano anar al bar de la benzinera que hi ha davant
l’Institut.
Els pocs companys de feina que vaig tenir em van
tractar molt bé. A la meva arribada, la meva encarregada em va venir a cercar a
l’aeroport i em va ajudar a cercar la casa on m’havia d'allotjar. Abans d'arribar ja em cercava un allotjament barat, encara que al final faig ser jo
que el vaig trobar. El vaig aconseguir a bon preu mitjançant el web
Couchsurfing. Em vaig allotjar a casa d’un francès que viu en una casa del
centre de la ciutat, a la Medina, i durant quasi tota la meva estada vaig
tenir la casa per a jo tot sol.
Ciutat: El centre
neuràlgic de la ciutat és la plaça de Djemaa-el-Fna, és el centre més important d'activitat tant pels habitants de Marràqueix com pels turistes i jo vivia només
a 5 minuts caminant d'aquesta plaça; a més d'aquí surten tots els autobusos
interurbans i esperen una gran quantitat de taxistes per moure’s per tota la
ciutat.
Per visitar, la ciutat té alguns edificis
emblemàtics, museus i jardins però el que du més temps de conèixer i el que més
impressiona són els carrerons i “zocos” de
la Medina, aquests “zocos” estan dividits per seccions segons les mercaderies
que es venen (roba, espècies, pells, estores, calçats, llana, làmpades,
vaixella, etc.) i segons els tallers (tintorers, fusters, vidriers, adobadors,
etc.) Sobretot a la zona dels comerços és allà on els venedors es fan més
pesats per això quan vius allà deixes d'anar-hi ben aviat.
La Kutubia (mesquita principal), la Madrassa Ben
Youssef, el palau Dar el Bacha, les tombes Sadites o la Menara són alguns dels
llocs que s’han de visitar.
El transport per la ciutat és molt barat,
per arribar al Cervantes des de la plaça Djemaa-el-Fna a peu es tarda devers
mitja hora, però tenint en compte la calor que fa a segons quines hores no és
gens recomanable. En taxi no hauria de costar més de 20 o 30 dirhams (2 o 3
euros), depèn del regateig. Jo hi anava cada dia amb l’autobús, que és el
transport més econòmic si s’han de fer viatges cada dia, cada viatge em costava
35 dirhams (uns 35 cèntims).
Durant l’estiu el clima a Marràqueix és
dur, les hores de més calor la temperatura sol ser d'uns 45ºC més o menys i
alguns dies passava dels 50ºC. És el vespre quan la temperatura baixa sense que
arribi a fer fred.
.JPG) |
| Un carrer de la Medina |
Idioma, cultura, gent...: L’idioma
oficial i el que més es parla és l’àrab però a causa del passat francès, aquesta
llengua també la parla pràcticament tothom. A Marràqueix l’espanyol no es parla
tant com a altres bandes del Marroc, però tampoc es troben problemes per trobar
algú que el parli. Gràcies al turisme els marroquins parlen millor o pitjor
diverses llengües: el francès, l’espanyol i l’anglès són les més comunes. Al
Cervantes es pot parlar en espanyol amb els usuaris, però amb els estudiants que
encara no el parlen, en general et pots comunicar en francès. Els
treballadors de l’Institut són espanyols o àrabs que entenen i parlen
perfectament el castellà.
L’àrab és molt difícil d'entendre i llegir si no se'n sap gens, però amb pocs dies i amb interès és fàcil aprendre a dir algunes
paraules i frases. En general la gent és simpàtica i els agrada molt quan
algú de fora mostra interès per la seva llengua, cultura, religió, etc. En el
meu cas he demanat molt i tothom està encantat d'explicar coses sobre ells.
Sempre es parla de l’hospitalitat dels àrabs i és certa: són gent molt
hospitalària i amable i no és difícil que et convidin a la seva taula a menjar
o a beure te.
A jo m’ha agradat molt viure a la Medina, crec
que és més interessant que viure a un dels barris moderns. La Medina és la part
més autèntica i és on hi ha quasi tot el que s’ha de veure a Marràqueix. Passejant per aquí sempre et sorprens i no et pots avorrir mai. Igualment,
també hi ha inconvenients de viure en aquesta part de la ciutat, aquí és on es
concentra el turisme (encara que cada any n'hi ha menys) i els marroquins que
viuen dels turistes poden arribar a ser pesats quan t’ofereixen els seus
productes o serveis. S’ha d'aprendre a viure amb això i a més saber què fer o
què dir perquè et deixin en pau.
Un aspecte important és el Ramadà, la festivitat
religiosa més important de l’islam. En el meu cas l’he viscut tot allà, però les
dates varien cada any. Vaig arribar-hi una setmana abans i es nota molt la
diferència. Durant aquest mes els practicants no poden menjar, beure ni fumar
durant el dia, així que la major part de l’activitat es concentra durant el
vespre. Pels turistes no practicants no hi ha cap problema per realitzar
aquestes activitats pel carrer, però segons on i sobretot els primers dies, és
millor no fer-ho o amagar-se un poc si no es vol rebre qualque crit o queixa.
El tema religiós és delicat, pràcticament des del
primer dia es veu que la religió regeix gran part de la seva vida quotidiana. Als
turistes en general ningú els diu res per no seguir les seves creences o
costums, però malauradament els marroquins no practicants només poden ser no
practicants amagats a casa seva. També he vist que a l’hora de visitar el país
es recomanen moltes precaucions als turistes, sobretot a les dones, sobre la
manera de vestir i comportar-se, però m’ha donat la impressió que a les ciutats
on la gent està molt avesada al turisme els que no som d'allà ens podem vestir
i comportar-nos com vulguem i si una dona vol anar amb uns shorts o fumar al
carrer ho pot fer i ningú la renyarà (jo no he vist lo contrari).
.JPG) |
Plaça Djemaa-el-Fna amb poca activitat.
El seu nom literalment significa "assemblea de la mort".
Durant el vespre s'omple de gent i activitats diverses (grups de música, conta contes en berber o àrab, parades de menjar i de sucs de taronja, mags, curanderos, macacos ensinistrats, etc.) |
El menjar és bastant barat per
tota la ciutat tant si es vol menjar a restaurants com comprar-lo a les botigues
del carrer o als supermercats que hi ha fora de la Medina. Davant el Cervantes
hi ha un supermercat on feia algunes compres, igualment també comprava moltes
coses per la Medina al carrer on vivia. Alguns productes com la carn o la pasta
és recomanable comprar-les al supermercat, ja que les condicions d'higiene d'aquestes botigues no són gaire elevades, així i tot per un afluix en vaig
comprar alguna vegada sense cap conseqüència (depèn de l’estomac i les manies
de cada un). També es recomanable anar a menjar als restaurants per provar els
plats típics, a la gran majoria de restaurants la carta és pràcticament la
mateixa, després varia la qualitat, el preu i la higiene segons el tipus d'establiment.
Sortir de la ciutat: Crec que s’ha
de sortir i veure altres llocs a banda de Marràqueix. Jo tenia lliures els caps
de setmana i vaig sortir sempre que vaig poder. Un dels llocs més típics i que
no es pot deixar de visitar és la ciutat costera d’Essaouira (devers 3 hores en
autobús), és molt diferent a Marràqueix, a l’estiu el clima és perfecte (el vespre
fa un poc de fred i això s’agraeix) i el peix és molt bo. Una altra visita que
val molt la pena a prop de la ciutat és a alguns dels pobles muntaners de
l’Atles, per fer una excursió d'una jornada o per quedar-s’hi uns dies. El
desert és bastant enfora de Marràqueix, però si es disposa de temps és
imprescindible, si no s’ha vist mai. Per arribar-hi el més normal és anar fins a
Merzouga (és on vaig anar jo) o fins a Zagora.
El problema de sortir de la ciutat si s’està allà
fent feina és que molts llocs interessants són bastant enfora i moltes vegades
amb només un cap de setmana no hi ha temps per visitar-los, moltes vegades
necessites mitja jornada o una completa per arribar allà on vols anar. El millor és ser previsor i quedar-s’hi uns dies més per poder viatjar pel país.
Espero que aquesta informació pugui ser
d'utilitat. Si algú es vols posar en contacte amb mi per qualsevol cosa
(allotjament, excursions...) podeu enviar-me un correu a joantruyols@gmail.com
Fins aviat!
Com cada any, la Fundació la Caixa convoca les seves beques per cursar estudis de postgrau. Són un total de 145 beques destinades a fer estades a universitats d'Espanya, Europa, l'Amèrica del Nord i l'Àsia.
Si l'Argentina és on us agradaria anar-vos-en a construir un futur professional, us recomanem que visiteu el web de l'Asociación de Bibliotecarios Graduados de la República Argentina. Entre altres apartats interessants, tenen una llista de distribució per a professionals del sector. També hi ha agrupats en una sola pàgina el llistat d'associacions professionals del país relacionades amb el nostre àmbit.
Aquells que estigueu interessats a buscar feina a Mèxic hauríeu de fer un cop d'ull al web de l'Asociación Mexicana de Bibliotecarios. Compten amb una borsa de treball i un llistat de feines. D'altra banda, també podeu consultar l'Asociación Mexicana de Archivos y Bibliotecas Privados i el Colegio Nacional de Bibliotecarios.
Qui no s'ha plantejat fugir a l'altra punta del món algun cop? Doncs si penseu dur-ho a terme i marxar a buscar una oportunitat laboral a Austràlia, el primer que us presentem són dues agències de recursos humans centrades en l'àmbit de la informació: The one umbrella i Zenith. D'altra banda, no us descuideu de fer un cop d'ull al web de l'Australian Library and Information Association. Podeu consultar ofertes de feina de l'associació i també apuntar-vos a les seves llistes de distribució.
Si us decanteu per buscar vacants laborals a Nova Zelanda, en primer lloc us recomanem visitar el web dels seus arxius, on podreu trobar ofertes de feina. També us aconsellem consultar detingudament el directori d'arxius del país (document PDF). Pel que fa a les associacions professionals, podeu visitar el lloc web de la Library & Information Association of New Zealand Aotearoa, que compta amb un apartat d'ofertes de feina.
En segon lloc, si el vostre objectiu és anar-vos-en als Països Baixos, us recomanem que visiteu el web dels seus serveis públics de treball: WERK - Werk Zoekende i la Vereniging Openbare Bibliotheken (Associació de Biblioteques Públiques).
Per últim, si us atrau Dinamarca, també us aconsellem els seus serveis públics de treball: Arbejdsmarkedsstyrelsen Labour Market Authority i Jobnet. D'altra banda, també us aconsellem que consulteu el web de la Bibliotekarforbundet (Unió Danesa de Bibliotecaris) i la Danmarks Biblioteksforening (Associació de Biblioteques Daneses). A més a més, podeu fer un cop d'ull a la borsa de treball Bibliotekarjob..JPG)
.JPG)
.JPG)
Entrades
